Seixanta i més.
Benvolguts oients de Ràdio d'Esvern.
L'equip de joves de seixanta i més és de nou en aquesta sintonia per passar tots vosaltres i nosaltres una estona de ràdio, música, curiositats, actualitat, dintre d'una hora que ens encanta divulgar per a tots aquells que ens honorin amb la seva atenció coses interessants.
La Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, ja estem disposats a iniciar seixanta i més.
Ha passat Sant Jordi.
I hem de donar gràcies al sant i màrtir que va fer que el dia es resplendís extraordinàriament fins a migdia i una mica enterbolita a la tarda, però amb una temperatura agradable, sense vent, impertinent, que fes bolejar als tandals o mercís la munió de roses que lluïen per tot arreu.
El moment de redactar aquests comentaris encara no se sabia perfectament el resultat econòmic, encara que el president del gremi de llibreters esperava que seria més o menys com l'any passat.
La venda de roses ha estat un èxit espectacular i és que l'aire primaveral convidava a rodejar-se de coses agradables.
Primer, un somriure. En segon lloc, una flor. Una rosa, concretament. I en tercer lloc, un llibre.
Què més podem demanar?
Cal saber que, a plagiada del llibre, ve de llunys.
La capacitat del sector empresarial del llibreters és i ha estat de vell d'entubi d'enorme activitat per organitzar-se en defensa dels seus interessos i, alhora, fomentar la innovació dintre del sector.
On l'aprenentatge de l'ofici es va posar de manifest, ben aviat, amb la creació de l'Institut Català del Llibre l'any 1898, seguida de la instauració de la seva escola professional el 1905, i la cambra oficial del llibre de Barcelona de l'any 1918.
I escolteu amb atenció aquestes dades. A partir de 1925, els llibreters van instituir la celebració del dia del llibre, que es va celebrar en principi el 7 d'octubre, però més tard es va fer com actualitat el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, tradició que ha mantingut la vitalitat gràcies al suport de les editorials i a la renovació constant de les fites programades.
Atenció al text editat per la llibreria espanyola, situada a la Rambla, dita del mig, número 20 de Barcelona.
Diu així, demà 23 d'abril, diada del llibre, 10% de descompte en totes les vendes, ornamentació de l'establiment a càrrec d'en Salvador Alarma.
A cada hora, diversos autors faran proclames al·lusius a la diada.
Amenitzarà l'acte l'orquestra Dèmons Jazz, instal·lada en un templet al mig de la Rambla davant de la nostra llibreria, interpretant diverses peces del seu extens repertori.
En motiu de la diada, es posaran a la venda les següents obres amb preferència.
La Verdad de la francmasoneria, d'en Ramon Díaz, per la justícia i per la llibertat, de Lluís Capdevila, i les cadenes d'Eva, d'en Domènec Guzmán.
Bon sistema de publicitat, oi, nois?
Totes aquestes tècniques de comunicació i molt més esforços van permetre als editors barcelonins i també als llibreters
sobreposar els seus col·legues de madrilenys tant en quantitat com en qualitat.
L'any 1931, per exemple, l'exportació de llibres editats a Catalunya arribava gairebé al milió de quilos, mentre les editats a la capital de l'Estat es van quedar amb uns 600.000.
Ah, no sabia que es comptessin a quilos.
Sí, es veu que sí, pel pes, clar.
Pel pes.
A l'endia els paquets.
Ja he après una altra cosa.
Durant el primer temps del segle XX, a l'esquerra de l'Eixample, es va constituir en un autèntic districte editorial,
incrementat amb l'inglomerat d'indústries complementàries dedicades a l'enquadernació, la impressió, la reproducció litogràfica i el fotogravat.
Plaça i Janès, editor, Societat Anònima, una gran editorial fundada a Barcelona l'any 1959 per fusió de les empreses d'en Germà Plaça i d'en José Janès,
i que actualment forma part del grup Random House Mandadori, va publicar un reto publicitari convidant el públic a felicitar els seus estimats amb llibres de la Plaça i Janès.
Sí.
Està editat en castellà i es diu així.
Solemnice les pròximes fiestes con regalos de valor duradero, presentación esmerada e interés permanente.
I aquí relaciona unes llargues llistes per a ell, per a ella i pel nen petit.
Això demostra que a través del temps, la gran tasca de divulgació i expansió de l'obra editorial que ha arribat als nostres dies,
justifica l'esplendor popular al carrer i amb l'afegit de l'obsequi de les roses,
rebi l'admiració de moltes llunyanes terres arreu del món,
i que és el fruit d'un treball incansable que ha impulsat a les autoritats a demanar,
per a la nostra diada de Sant Jordi,
la nominació de Patrimoni Immaterial de l'UNESCO.
I ara, notícies del nostre polletí municipal.
La primavera s'enjusta al Tera.
Tot un mes d'activitats de diferents formats i àmbits.
Així és com arriba aquesta primavera a Sant Just,
carregada de propostes molt atractives,
amb la intenció d'alterar la vida social, cultural, comercial, esportiva i associativa del poble
i atraure la ciutadania.
Del 20 d'abril al 20 de maig,
el municipi concentra activitats i esdeveniments ja consolidats,
amb d'altres totalment nous.
A Sant Jordi, la Festa de la Pau i els divendres, els parcs,
s'hi sumen en guany propostes comercials, gastronòmiques i esportives.
El Quintotapa.cat, el concurs de paradors,
la Festa del Comerç i el Territori Especial Sant Just d'Esvern 2017.
Si la primavera altera per ella mateixa paisatges, horaris i vestuaris,
a Sant Just arriba amb la voluntat de revolucionar tot fent partícip i complis al veïnat.
Millora l'accessibilitat al transport públic.
S'han dut a terme millores en diferents plataformes del bus,
perquè les persones usuàries puguin pujar i baixar a través de les portes
en condicions correctes de sensibilitat i directament des de la vorera.
Les parades afectades són les de Can Solana, a l'alçada del carrer de la Plana,
al carrer Todona, entre el carrer de Fleming i la plaça del Parador,
al carrer Major, a l'alçada del Parc Maragall, en ambos sentits.
A les dues primeres també s'han instal·lat bancs per seure-s'hi.
Properament també es farà una nova plataforma al carrer d'Àlies
per fer possible la pujada i baixada del bus directament sobre la vorera.
Jo no sé si aquí ho diu, però tindria que fer una al carrer Miquel Reverter.
Senyor alcalde, si estàs escoltant, agafi nota.
La vorera és bastant alta.
Home, allà no hi ha ningú que pugui baixar.
Si s'acosta massa a l'autobús, malament perquè et costa.
I si el deixes separat, llavors et queda just del peu al mig a punt de trencar-te.
A punt de trencar-te, eh?
Vull dir que això és que vol la pena que ho facin.
Nova senyalètica del Parc del Milenari.
El Parc del Milenari de Sant Just forma part de la xarxa de parcs metropolitans
que gestiona l'AMB des del passat mes de juliol.
I aquests dies s'ha instal·lat la nova senyalètica,
la qual segueix els mateixos criteris i la imatge corporativa de la resta de parcs metropolitans.
47 parcs de 28 municipis.
El manteniment integral del parc,
que fins aleshores era responsabilitat de l'Ajuntament,
abasta la jardineria, el mobiliari urbà,
les instal·lacions d'aigua, llum i drenatge,
l'obra civil, incluent-hi la neteja,
reparació i reposició dels elements,
així com les edificacions i elements arquitectònics.
L'AMB també desenvolupa la promoció i difusió del Parc del Milenari
amb l'àmbit metropolità.
El té de la infància.
Els divendres 5, 12 i 19 de maig,
a la plaça Antoni Malaret i Amigó,
la infància i les famílies tindran excita amb el divendres als parcs,
una iniciativa impulsada per la xarxa 06,
que pretén oferir una proposta de joc diferent a l'aida lliure i oberta a tothom.
L'Associació de Gent Gran de Sant Just
organitza pel proper divendres a dos quarts de sis de la tarda
una molt interessant gerrada a càrrec dels Mossos d'Esquadra
sobre normes de seguretat imprescindibles per a la nostra gent gran
per a protegir-la dels nous sistemes dels malfactors per a estafar-la.
Serà el Milenari el proper divendres a dos quarts de sis de la tarda.
Us recomanem que no falteu perquè ara tota aquesta gentussa
que només que ens vol estafar ha inventat nous sistemes de tot tipus.
O sigui que val la pena que hi acudim
perquè més o menys ens donaran una idea
de per on podem rebre la bufetada.
De com actuen, no?
Sí, sí, sí, sí.
I ara, Lina, què? Ja tens a punt?
Penen les curiositats curioses.
Ah, sí?
No, però si veieu, ja estic seguint com una línia, eh?
Això diu, siga la línia, no?
Siga la línia, que no sigui vermella.
Que no sigui vermella, no.
I aquesta línia és blanca.
Sí, és una mica, doncs, anar explicant coses de la ciutat
que sempre són interessants.
Un altre dia després començarem amb la de Sant Just.
La línia serà més curta.
Aquí diu, Barcelona s'exhibeix al món.
L'exposició universal de 1888.
Oh, preciosa la seva exposició.
Diu, en el 86 es va fundar la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Barcelona.
Aquest organisme s'encarregava eficaçment
de no perdre de vista que l'objectiu de l'exposició universal
de 1888 era de fomentar l'economia i el comerç,
i la indústria que, havent perdut el mercat d'ultramar
amb la desaparició d'algunes colònies,
s'havia alimentat a fer negocis amb el mercat espanyol.
S'esperava que la celebració d'una exposició universal
obrís també les portes a l'estranger,
especialment a Europa.
Aquella primera exposició universal
ocupava 389.000 metres quadrats
des dels terrenys del parc de la Ciutadella
Ah, felicitats!
Fins a l'àrea on avui hi ha l'Hospital del Mar a la Barceloneta.
Déu-n'hi-do.
I tot era exposició.
Déu-n'hi-do, eh, també.
I tant.
Diu, a l'Arc de Triomf,
obra de l'arquitecte barceloní Josep Vilaseca,
es va aixecar expressament com a porta d'entrada al recinte.
Es tracta d'una de les poques construccions fetes expressament
per l'esdeveniment, que encara queden d'empeus,
i és que amb el temps la majoria dels edificis de l'exposició
van desaparèixer.
A l'immoble més revelant d'això,
amb una superfície de 70.000 metres quadrats,
va ser el Palau de la Indústria,
una obra de Jaume Gustà.
En 1930, però, va desaparèixer.
Actualment, al seu espai, s'hi troba el Zoo,
el Zoo de Barcelona.
L'exposició es va inaugurar oficialment el 20 de maig de 1888,
al recinte de llavors, recentment construït,
Palau de Velles Arts.
I durant els vint mesos que va estar oberta,
va rebre 400.000 visitants,
procedents de tot el món,
i va generar un moviment industrial,
com no mai s'havia vist aleshores en tot l'estat espanyol.
I aquí, dintre d'aquestes curiositats,
diu la torre Eiffel,
podria haver estat barcelonina.
Oh, i tant!
Es diu que l'enginyer francès de nom Gustave Eiffel
va presentar als organitzadors de l'exposició
el projecte d'una torre de ferro
que aquests van rebutjar per extravagant.
Un any més tard, la mateixa torre apareixia desafiadora
i impactant a l'exposició universal de París.
La construcció, en principi,
havia de ser desmuntada en acabar l'exposició,
però a causa d'una vigorosa oposició popular,
aquest emblema de la ciutat, de l'amor,
segueix sent un dels símbols més carismàtics de París.
Però és que aquí l'havíem de posar
on tenim ara el monument a Colón.
I llavors, Rius i Taulet i companyia,
va dir que treia visió del mar
i que on anava, només que allò era ferro,
no tenia...
O sigui, van tenir una idea una mica rococó
del que volien per la fila.
Mira, si n'hi ha d'apostos per posar-lo.
El que passa és que la gent, com a innovar,
els hi costa moltíssim.
Ui, sí, els hi costa.
Bé, segurament, no sé si és perquè no va voler a Barcelona
l'obra...
No, no la van voler, no la van voler.
Però el fet és que la ciutat de Girona,
un dels principals ponts que té sobre el riu Uñà,
que se'n diu el pont de ferro,
és ni més ni menys dissenyat pel mateix, per l'Ifial.
Hi ha molta gent que no ho saben,
que quan vagin a Girona,
que vagin a veure el pont del senyor Ifial.
Sí, sí, sí.
Bé, i ara ens n'anem...
Avui no parlaré de fantasmes.
No?
No, però també parlo de fantasmes.
O sigui, són uns fantasmes fantasmes.
Ah, uns fantasmes més moderns.
Parlo dels bruixots.
Ah.
Diu, dels bruixots del barri.
Diu un proverbi català
que hi ha un bruixot per cada 50 bruixes.
Si hem de creure aquesta afirmació,
el nombre de bruixes a Barcelona
devia de ser extraordinàriament alt,
atès que de bruixots n'hi havia una pila.
i, curiosament, molts d'ells estaven concentrats al burro.
El carrer Blanqueria va existir fins a principis del segle XX
la popular casa Ser Potas.
Ojo, no té res a veure amb les Ser Potas, eh?
Ah, ah, ah.
Ser Potas.
El tal Ser Potas i tota la seva família
tenien fama de ser els providors habituals
de bruixots i fetillers,
els quals se sortien de serps,
colombres,
d'engardaixos,
gripaus,
escorpins
i altres bestioles necessàries
per a preparar els màgics.
També venien olis i ungüents de serp al detall.
A les Rodalies,
tot i que ignoraven exactament a quin carrer
vivia un vell remeier
anomenat Sumac,
salmista i oracioner de professió,
del qual es deia
que havia portat a la ciutat
l'epidèmia de còlera
Morbo
del 1884
per mitjà d'un conjunt màgic
i que curava d'aquest mal
amb un altre conjur.
Això diu molt
i parla molt del màrqueting d'avui dia, no?
Sí, i tant.
Sí.
Diu, també eren famosos a Barcelona
els tombants del segle,
els tombants del segle,
els saludadors
o senyadors,
dels quals es deia
que senaven els malalts
fent signes i senyals
que només ells coneixien.
Aquesta mena de fetillers
se'ls anomenava també seters,
ja que era condició sine qua non
per obtenir el poder de ser
el seter fill de la família.
El senyal que els distingia com a escollits
era una creu marcada
al palmell de la mà esquerra,
sota la llengua o al paladar.
Per aquest motiu,
la seva saliva tenia propietats màgiques
i la usaven amb diversos conjurs
per allunyar les fetilleries
i tractar les afeccions.
els poders màgics dels buixots
i mags comprenien l'art
del mal d'ull,
l'endivinació,
la levitació,
la transformació d'homes en animals,
produint foc del no-res,
convertint faves en or
i mil,
i en canteris,
i porcions meravelloses.
Quantes coses!
Això de convertir els homes en animals
em penso que és molt fàcil.
No cal,
no cal,
no cal córrer gaire.
No necessita ser bruixot,
no?
I estem acabant això que diu,
el pintorès carrer Neu de Sant Cugat
es diu així,
o sigui,
Neu de Sant Cugat,
es diu així
perquè aquí es venia,
quan no existia els moders frigorífics,
la neu cruçaven els mestres,
els nostres besavis,
per refrescar begudes i aliments.
Però el més interessant de l'indret
és,
sinc dubte,
l'existència
d'una escola de bruixeria
reixentada per una dona
a qui anomenàvem la seca.
La seca, eh?
Perquè era
d'una primesa extrema.
Es deia que era
la més destacada
de xepla del diable
i se la considerava
la reina de les bruixes de Barcelona.
Per aquest motiu,
la seva escola
gaudia de gran fama
i sembla ser
que per tres
un s'esdor les dones
i cinc els homes
era capaç de convertir
en bruixa o bruixot
a qui ho desigés.
La diferència de preu
obeia el fet
que afirmava
que educar bruixots
era molt més difícil
que educar bruixes.
Però en contrapartida
aquells solien ser
més fins i avantejats
que les fèmines
i adquirien
majors poders
sobre les males arts.
El refrany popular
així sembla confirmar-ho
per més
un sol bruixot
ai,
pot més
un sol bruixot
que set bruixes.
Els millors alumnes
eren aquells noms
dels quals
incluïa la terminació
au.
Ah?
Pau,
Dalmau,
Nicolau,
Arnau.
En qualsevol cas
sembla que van ser
diverses les promocions
de professionals
que van sortir
i amb bona nota
de l'escola superior
de bruixeria
de la seca.
Vols dir que no
copia
la Joana
per fer
el Harry Potter?
Ah,
no ho sé.
Oh,
seria molt possible.
Bueno,
tu,
ja,
això,
home,
avui he vist
un article
a la Vanguardia
que parlava
i no dic noms
perquè a més a més
tampoc no me'n recordo
però que resulta
que recomanaven
un llibre
molt important
i l'articulista
que escrivia allò
deia
que era
exactament
un plagi
d'un altre llibre.
Però tot,
diu,
de dalt a baix.
Era un llibre
que tracta de política.
Però és un plagi.
Bueno.
I jo dic,
vale,
Titus,
eh?
No cal plagiar.
Surt
a tots els ulls
de tots els diaris.
Bueno,
avui no hi ha hagut bruixes,
ni...
Bueno,
no hi ha hagut bruixes,
però...
Hi ha bruixots.
No sé.
Bé,
doncs,
ara farem música
per Gaudí.
Estem escoltant
l'habanera
de la popular
Òpera Marina,
d'ambient mariner
que transcorre
a Lloret
i que va
composar
Emilia Rieta,
compositor navarrès
nascut
a Puente la Reina
i que va viure
en el període
que va
des de 1823
a 1894.
Va estudiar
al Conservatori
de Milà
i en el Gran Teatre
de l'Òpera
d'aquesta ciutat
va estrenar
la seva primera obra
en gran èxit.
De tornada a Madrid
i sota la protecció
de la reina
Isabel II
va estrenar
dues òperes més
Ildegonda
i La Conquesta
de Granada.
Com a professor
de composició
i director
del Conservatori
de Madrid
va impulsar
la composició
de l'anomenada
Gran Sarsuela
per la seva
gran duració
en contraposició
al gènere
Chico
denominat així
per la curta durada
de l'obra
que no per la menor
qualitat musical.
Destaquen
de la seva producció
diverses cantates
de tipus
religiós
i quan
a les obres
teatrals
les sarsueles
El dominó
azul
La guerra
santa
i la popular
marina
que ha arribat
fins als nostres dies
convertida
en òpera.
D'aquesta obra
podem escoltar
a Gregorio Poblador
amb l'orquestra
i cors
de Ràdio
Televisió Espanyola
en la interpretació
de la famosa
habanera.
Dichoso
aquel
que tiene
la casa
flote
la casa
flote
aquí en el mar
de la casa
su camaroto
es un camarote
violenta
brea
y violenta
brea
con l'agrugio
del rango
se va
la antena
violenta
brea
y olenta
brea
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
parada!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
després de cansar-nos
d'anar fins a Prada i tot,
ja som aquí, i ara
la Montse ens parlarà
d'aquells temes de salut
i que aviam si ens trobem una mica més relaxats,
perquè aquesta primavera
ens està fent la guitxa.
Espera, espera, que jo ho ha dit la tele, eh?
Ui, que vaig anar a les temperatures.
Per tant, que vindran uns constipats.
Escolta'm, a casa hi ha un que ja fa tres setmanes
i no hi ha qui l'aguanti.
Pues aneu amb cuidado, eh?
Perquè les toses aquestes, i ara aquí és el consejo médico,
les toses aquestes
desemboquen amb una bronquitis.
O sigui, quan veu que tossi, tossi, tossi,
que no hi ha manera d'arreglar-ho,
vigileu, perquè tenen bronquitis.
Si no neumonies, si no febre.
Bueno, pues és ara.
Cuidarem. Cuidarem, cuidarem.
Ens cuidarem, això mateix.
Mira, avui farem un petit comentari
d'alimentació.
Diu, el Julibert,
Un valiós remet de virtuts.
Ja és cèl·lebra l'expressió
d'un poquito de perejil
con la que terminaven algunos cocineros,
famosos en las recetas.
La idea extesa
que aquesta planta aromàtica
té una simpàtica funció
decorativa,
de totes maneres,
es tracta
d'un tresor nutritiu
i culinari,
del que es pot obtenir
un enorme rendiment.
Entre els seus mèrits,
per convertir-se en protagonista freqüent
i apreciat de la dieta,
es troba
el sabor deliciós,
una densitat inaudita
de vitamines i minerals
i la presència de substàncies
amb una varietat
d'efectes beneficiosos
sobretot
per la salut.
Els primers usos del Julibert
coneixien,
coneguts,
no són gastronòmics,
sinó rituals.
Entre els jueus,
el Julibert
s'emplea
com a símbol
de la primavera
i el renaixement
de la festa
de Passober,
celebració
de la llibertat
que recorda
l'èxodo
dels vereus
d'Egipte.
Els antics grecs
utilitzaven
com coronar
els campeons
dels jocs
ismicos,
era?
És una paraula
una miqueta...
Sí,
juecos ismicos,
inemeos,
de la mateixa manera
que el llaurés
s'entregava
als triomfadors
olímpics.
A més,
no falta mai
en els jardins.
Que se sàpiga,
van ser els romans
els primers
que van utilitzar
el Julibert
com a aliment.
Els gladiadors,
per exemple,
se'l prenien
abans dels combats.
Més tard,
Carlo Magna
va ser seduït
per aromatitzar
amb el Julibert
i va ordenar
que sempre
n'hi hagués
a la seva despensa.
Catalina de Mèdicis,
al segle XVI,
va contribuir
a popularitzar
la planta
a Europa central,
mentre que els turcs,
grans amants
del Julibert,
el que diuen
diuen Maidamoth.
Van fer
el seu pròpia
Europa oriental
i l'Orient
pròxim.
És fresc,
és picant
i és aromàtic.
Les cuines
tradicionals
utilitzen
el sabor fresc,
intens
i una mica
picant
del Julibert
per
aderezar
amb cafeia.
Sí,
per les amanides.
Amaní.
per les amanides
i pels cuinats.
La salsa
verda
alemana
i la vernesa
francesa,
així com la barreja
de fines herbes,
són algunes
de les elaboracions
amb Julibert
més properes
a Europa.
i el
Pesto
és fabulós,
és a base de Julibert.
Però també
posen
altres coses.
El Julibert
precedeix
de la ribera
oriental
del Mediterrani,
des d'on
es va
extendre
a tot el món.
pertany
botànicament
a la família
de les
apícees
o
ombelíferes,
que inclueix
parens
com la
pastanaga,
l'àpid,
l'ineldo,
el fonoll,
el coriandro
i així
com la
veranosa
cicuta.
Existeixen
diferents
tipus,
però són
de la mateixa
família.
Sí, sí.
Existeixen
diferents
tipus,
comú,
popetrelinium,
satrinium,
a sabor
intens
i persistent.
És una planta
que porta
vigorosos
com
abundants
fulles
amples,
llargues.
És que hi ha
de diversos
tipus.
És que hi ha
de diversos
tipus,
exactament.
Jo aquí
m'he fet
una mica
de liu,
més menudet,
més bonic,
més primet,
més allargat.
Hi ha el que
es fa servir
a la cuina.
Hi ha un que té
els bords,
o sigui,
els cantos
dentats.
I el color
té que ser
verd
intens.
I el
julivert
que està
rissat
té
un altre
nom.
En resumides
cuentes,
jo no sé
qui m'havia
dit que si
el gastaves
molt,
en molta
quantitat,
podria ser
verinós.
El julivert,
una de les coses
que té
és iodo.
O sigui,
que a vegades
és molt interessant
per la gent
que té
algun problema
de tiroides
o de bocio.
Dóna una petita referència
que diu
que una veritat
a mitges.
Diu el julivert
excel·lent recurs
per donar sabó
als plats
i enriquidor
com el seu aport
en vitamines
i minerals.
Així com
per aprofitar
els seus beneficiosos
efectes
sobre la salut.
De totes maneres
no convé
abusar
del seu
consum
durant l'embràs
però com afirma
la tradició
el julivert
és una planta
abortiva.
Sí,
és veritat.
La ciència
és una
llegenda
és una ciutadana.
La ciència
sembla
que dóna
certa
veracitat
a tal afirmació
ja que s'ha descobert
que un dels principis
actius
del julivert
a l'apiol
és
emanegogo
que si es consumeix
amb grans dosis
el que no és probable
sols es considera
un risc real
per desenvolupar
normal l'embràs
quan la dosis
és superior
a 10 gotes diàries
d'aquest oli
no se sap mai
l'efecte
que pot produir.
Sí,
sí,
sí.
No,
no,
però vull dir
una de les coses
que et donen a vegades
amb bones dietes
és una truita
de julivert.
Sí,
és boníssima.
Per a mi
m'hi falta l'any.
Ah,
bueno.
No,
però solia l'any
perquè nosaltres
ens hem de...
Llavors és complement directe.
Sí,
sí.
El que queda molt bé
el julivert
és
agafar gambes
a la planxa
amb la planxa
agafes julivert
perquè no.
Amb tapres
i jo li ho diu.
Sí,
molt bé.
I fas
una mica
com de picadeta.
Aquí no ho diu això,
eh?
Queda fantàstic.
Aquí no ho diu.
Bueno,
però jo ho diu
Joan Maria.
No,
i després fixa-vos una cosa.
Abans que si totes les parades
així de caro
o peix o així
et donaven julivert,
avui dia a vegades
el julivert el fan pagar.
Aquí en el que poble
encara n'hi ha un costo
que encara regal...
l'Helena sempre et posa...
Jo no ho volia dir
per no fer propaganda.
És igual,
és petita propaganda
però s'ho mereix
perquè sempre
és molt generós
amb el julivert.
I normalment
no el donen.
I a mi te queda molt bé
un bistec
amb el julivert.
I unes gotetes
de vi bo.
Que cadascú
aporta el seu complement.
Però el julivert
potser estic dient
un disbarat
i potser no me'n recordo
perquè esclar
l'aliment a vegades
queda així una mica traçada.
Però el julivert
que normalment
el iodo
tu el tens que fer
en la sal marina
o una cosa de mar.
Doncs el julivert
es veu que dintre...
És el mateix que el plàtano
que dóna vitamina K
que és pot...
Bueno, potàssio, no?
Sí, sí.
Doncs el julivert
dóna iodo.
Que és molt interessant
per la tiroides.
I també és més fàcil
d'absorbir
el julivert
el natural
que el que et puguin donar
amb pastilles.
Clar.
I tant.
Bueno, doncs els productes
aquests...
Bueno, i ara
continuo amb les teves
observacions,
Sant Maria.
Val, d'acord.
Bueno.
Bueno, escolta'm una cosa.
La setmana que veia
no comptarem
amb la teva presència
durant uns dies, no?
No, no, no.
M'han d'arreglar
el maluc.
Sí.
De la mà, això és poca cosa.
Són aquelles peces
de l'ITUV
que tens que anar a canviar.
però mira, el Carles
va estar, res,
dos o tres setmanes.
Dos dies, res.
Sí, res, mira.
I mira que bé.
Ja corre la marató i tot.
És qüestió que surti bé
i ja està.
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs he fet
dos petits detallats, eh?
Pel de la setmana entrant.
Molt bé, eh?
Estupendo.
Bueno, anem a la crònica.
El dijous de la setmana passada
va tenir lloc
al Pareninf
de la Universitat
d'Alcalá de Henares
l'entrega del Premi Literari Cervantes.
Ah, sí.
A l'escriptor barceloní,
el senyor Eduardo Mendota.
Eduardo Mendota, sí.
El citat premi
és el més preguat
de l'idioma en castellà
i està considerat arreu
com el Nobel
de la llengua castellana.
El guardó
va ser entregat
pel rei d'Espanya,
Felip VI.
Van assistir
a la cerimònia,
la reina Letícia
i nembroses autoritats,
a més de la flor
i la nata
dels Acadèmies
de les Lletres.
Recomano
que es llegeixi
el discurs
del senyor Mendota.
Va fer
en agraïment
de l'alta distensió
que l'Acadèmia
de les Lletres Espanyoles
li va concedir.
Amb una prosa
alegre,
elegant
i una fina ironia,
no et senta
d'humor,
el senyor Mendota
va fer un repàs
de les quatre vegades
que en diferents èpoques
de la seva vida
va llegir el Quixot.
Han resultat
diferents
segons la seva edat.
Haig de dir
que feia temps
que no gaudia
tant
en llegir
un discurs
com aquest.
Una passada.
Cregui'm,
no s'ho perdin.
Felicito
el senyor Mendota
pel premi
que de tant mèrit
que ha guanyat,
també pel seu
important discurs,
de terrenar
genuïnament català.
Per acabar,
temo que,
com sempre,
els que
escoltaven
el discurs
no van entendre
el seu mitjatge
d'humilitat.
Què hi farem?
Canviem de terres?
Ara,
sense canviar de terres,
el que va ser
dice
mis labores.
Exacte.
això va ser
el colofó.
Al final de l'any
diu jo
amb aquest premi
no canviarés.
Continua sent
el senyor
Eduardo Mendoza
de profició
mis labores.
Bueno,
doncs tot el discurs
va amb aquest tema.
Sí,
que correspon
molt
la soberbia
del castellà.
Els hi va aprendre
una miqueta
la cavallera.
Ironia.
Ironia.
Ironia.
Per això
vaig a disfrutar
i com que està
escrit
es pot anar a buscar.
Bueno,
aquesta setmana,
sí o sí,
haig de parlar
del Barça.
Ah,
claro.
dels últims
grans
esdeveniments
protagonitzats.
Una remuntada
històrica
en el Camp Nou
amb el París
Saint-Germain.
Quasi bé
un miracle
per perdre
el cap de pocs dies
per 3 a 0
a Torino
i empatar
a 0
a Barcelona
i quedar eliminat
de la Champions League.
Quina decepció
més gran
per tots els colers.
Cal tenir en compte
i destacar-ho
perquè crec
que mai abans
havia passat
que perdent
el Barça
una eliminatòria
en acabar el partit
els quasi
100.000 seguidors
en peu
aplaudissin
el seu equip.
Sí,
va ser
una cosa fabulosa.
Aquesta vegada
es va veure
incapaç
de marcar
les Juventus
ni un sol gols.
Els dos
anteriors
comentaris
donen fe
de l'esportivitat
dels seguidors
del Barça.
Un exemple
gens comú
en els terrenys
de futbol.
Enhorabona,
Barça.
I com si
hi anessin
amb un tobogán
de fortes emocions,
l'equip del Barça,
comandat
per Leo Messi,
va ser capaç
el diumenge
de regalar
una victòria
a l'estil
del Madrid.
És a dir,
marcar el gol
de la victòria
a l'últim
segon
del maig.
Ni tant.
Ni més ni menys
que en l'estadi
Santiago Bernabéu.
Tenim equip
capaç
de guanyar
tots els partits
que falten
per acabar
la lliga.
Caldrà
veure
si el Madrid
és capaç
també
de fer-ho.
I hi ha
en joc
la lliga.
Més emoció
impossible.
Si guanya
el Madrid
tots,
com encara
li queda
un,
però són ells.
comandats,
escolta,
dius comandats
per l'OMC,
perfecte,
però la diagonal
de la jugada
va ser del Sergi Roberto,
eh?
També han de donar
el seu valor, eh?
De punta a punta
de camp, eh?
I els altres
també han de deixar
el passar.
I el paradico
també
ajuda un poc.
Però l'altre
continua fent
números.
Sí.
Continua fent números.
Perquè ell
sempre veu
la jugada.
Li pot sortir
o no,
però ell la veu
la jugada.
Sí, sí, sí.
No,
quan tu fixa't
a l'asfalt
a pilota parada.
Mira,
amunt,
a dalt,
a dreta,
a esquerra
i llavors
xuta.
O sigui que
ha calculat
el lloc.
És un geni.
Què vols fer?
A més que tu dius
que va ser l'últim
és que va ser
en temps de descompte.
Doncs que xupa
el senyor Madrid
de su propia medicina.
Que eso lo hace
bastante seguido.
També es veu
que fa
feia una setmana
que la premsa
francesa
concretament
la que don
la bota d'or
havia fet
un article
dient
que el Messi
estava acabat.
I aleshores
amb aquesta
demostració
que ha fet
això vol dir
que ha acabat
amb la samarreta
amb el 10
i el nom
va ser
una gofeta.
Tampoc es nota
que som colers, eh?
No, no, no.
En absolut.
Nosaltres no.
Jo soc molt colera
però també m'agrada
l'espanyol, eh?
Ojo!
I com que està fent
grans avanços, eh?
Oh, aviam, demà
si demà guanya
se'n va
aspirar per...
Aquest Flores
ho està fent bé, eh?
Sí, sí, sí.
Parlem-ne.
El sobrinico
de la reina
d'Espanya.
I el Sant Jurs
encara més bé.
Sí, sí, sí, sí.
depèn, que 옆rín talking
d'Espanya
es iressame
d'Espanya
d'Espanya
de Espanya
Bé, en la música del 007
recordarem històries
d'empreses i productes
que han fet el nostre país
un capdavanter en molts
dels aspectes comercials
arreu del món
No em negareu que la cervesa Damm
és coneguda i beguda
per una immensitat de consumidors
Doncs bé
farem uns apunts històrics
d'aquesta popular cervesa
La història d'Adam
una de les cerveses més importants de l'estat
és llarga i complexa
Cal situar els seus orígens
al darrer terç del segle XIX
quan a conseqüència de la guerra franco-prussiana
en Josep Damm
i el seu cosí
August Quetzmann Damm
van abandonar la ciutat
Alsaciana
de Celestat
Alsàcia havia passat
de França a Alemanya
i tots dos cosins
es van desplaçar a Barcelona
per fer allò que sabien fer
cervesa
A l'any 1872
o 77
72
72
72
Quetzmann
va buscar
un soci capitalista
el senyor Camps
i va muntar
una fàbrica de cervesa
al Poble Nou
i
ja que la fàbrica
estava molt lluny
del centre de la ciutat
va decidir
obrir
una cerveceria
que a l'hora era
cafè i restaurant
a la Rambla Santa Mònica
amb el nom
de Gambrinus
Gambrinus
Gambrinus
Gambrinus
Gambrinus
Sí
on se servia
entre d'altres varietats
la cervesa
Estrasburga
que tenia
com a símbol
una estrella vermella
Aquella primera fàbrica
del Poble Nou
va durar poc
perquè 4 anys més tard
Quetzmann
es va associar
amb un tal
L'Einsbatxer
t'ho devia ser també
l'Einsbatxer
Sí, alemany
Teutón
i va obrir
una nova fàbrica
amb el seu cosí
Josep
Damm
Aquest és més fàcil
de pronunciar
com a tècnic
però el 1881
després de morir
el seu cosí
Josep Damm
i Heinz Batxer
van continuar
la societat
ja que en previsió
d'un mes
que és possible
d'augment
del mercat
van comprar
un solar
a l'Eixample
i van construir
una moderna fàbrica
amb tots els elements
que requeria
una producció
en gran escala
Durant l'exposició
universal
de 1888
la raó social
Damm
ja molt consolidada
va instal·lar un pavelló
gambrins
i es va servir
la seva cervesa
de tipus
alemanya
que havia estat
guardada
en diversos
certamens
guardonada
en diversos
certamens
internacionals
per fer front
a la principal
rival
Moritz
i l'any 1910
els fills
de Josep
Damm
es van fusionar
amb dos
competidors
menors
Campmany
i la Bohemia
i van constituir
la societat
anònima
Damm
L'any 1913
es va produir
la modernització
del sistema
productiu
i les màquines
de vapor
foren substituïdes
per altres
d'elèctriques
en aquella època
Damm
liderava
els mercats
barceloní
català
i valencià
i les exportacions
encara eren
un tant minces
però
a la ciutat
la distribució
es feia
amb carros
tirats per cavalls
i fora
es feia
amb tines
d'uns 200
litres
de capacitat
on a destí
els distribuïen
i s'omplien
les ampolles
per ser
venudes
al públic
com a gran empresa
que era
la Damm
va tenir
una presència
molt activa
amb l'exposició
internacional
de Barcelona
del 1929
on va instal·lar
amb gran èxit
un bar de degustació
la guerra civil
va sorprendre
l'empresa
Damm
amb una plantilla
de 615 operaris
que van assumir
la gestió
al ser
col·lectivitzada
quan els propietaris
van recuperar
la gestió
de l'empresa
van iniciar
una gran expansió
que l'any 1947
tenia filials
a València
Granada
Sevilla
Múrcia
Mallorca
i Ceuta
a partir dels anys 50
Damm
es va convertir
en la gran
cervecera
catalana
amb una àmplia
diversitat
de productes
i amb l'arribada
de la televisió
es va implantar
un nou model
de publicitat
a la que es va
afegir
l'empresa
i l'any 1970
l'estrella dorada
el producte
més popular
de Damm
va aparèixer
per primera vegada
a la petita pantalla
i des d'aleshores
la seva presència
ha estat constant
i cada cop
més notòria
amb patrocinis
de programes
molt populars
Bé
saps què passa?
Que se'ns acaba el temps
El Carles
ja m'ha fet un senyal
i ja
mira saps?
Un altre dia
acabarem d'explicar-ho
perquè és molt interessant
un trosset
un trosset
i ho acabarem de fer
Bé doncs
fins la propera
senyores
si és en dimecres
bona nit
si és en dissabte
bon dia
a tots
moltes gràcies
per haver-nos escoltat
i fins la propera
i compta amb el fred
que vindran pulmonies
Bé
els de Damm
que ens partirà una cerveceta
ben calentona
això mateix
ràdio
ràdio
trosset
98.1
ràdio
trosset
98.1
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
si se l'ha apagat
de la seva butxaca
ningú li pot dir
Busco sempre
aquella notícia
una mica positiva
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia