Música
Cara a bé, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Seixanta i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern, avui és dimecres i torna a aquesta sintonia l'audició Seixanta i més.
I torna amb tot un seguit de seccions que presenten temes variats amb l'objectiu de fer-vos amena a aquesta hora del capvespre.
L'objectiu principal d'aquesta salutació és felicitar de tot cor a l'entitat cultural més antiga de Sant Just d'Esvern, l'Ateneu.
El passat dissabte van m'assistir a la jornada de portes obertes en motiu de l'atorgament a aquesta entitat de la Creu de Sant Jordi i també del seu centenari.
No podem deixar de recordar el primer president, el senyor Manuel García Solà.
Aquest home d'idees molt avançades pel temps que li va tocar viure.
Va ser l'impulsor i l'iniciador d'un Ateneu, una societat que tenia per objecte estendre i desenvolupar la cultura i la instrucció popular
i també una possible beneficència entre els socis i llursfamílies que ho haguessin de menester.
Alhora podria constituir altres seccions dintre de la societat que eren pròpies i adequades en aquest tipus d'institucions.
Aquest inici es produïa l'any 1918.
Des aleshores l'Ateneu sempre ha estat una entitat lligada íntimament al nostre poble.
Escola, música, excursionisme, teatre, en fi, tot allò que representa la cultura de Sant Just.
Aquesta llarga tasca li ha merescut l'atorgament d'un guardó tan important en el nostre país com és la Creu de Sant Jordi.
També la celebració del passat 24 va ser motiu per mostrar les obres de millora ja finalitzades.
Per tots aquests aconteixements, la nostra audició felicita l'Ateneu i desitja que continuï la seva tasca per molts anys més.
I després d'aquesta salutació, la taula de redacció de 60 i més, la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles i una servidora, la Joana, iniciem l'audició d'avui de 60 i més.
Temes de salut.
Ja sabem que parlar de cereals saludables és un tema recurrent, sobretot per a aquelles persones que tenen la sospita,
deguda potser a algun malestar estomacal, de patir celiaquia.
A la farmàcia podeu trobar el servei de test genètics dins del qual disposeu del test per conèixer la teva disposició a la celiaquia.
La celiaquia és una intolerància permanent al gluten que provoca lesions a l'intestí.
Coneixer aquesta predisposició permet canviar els hàbits alimentaris per evitar alteracions digestives o futures patologies associades com ara l'anèmia o la osteoporòsia.
Per això, considerem molt adequat fer referència a diferents tipus de cereals, uns amb gluten i d'altres sense, que poden ajudar a la nostra alimentació.
Amaran, aquí ens diu sense gluten.
Amaran és un cereal de gra petit d'origen esteca, ric en aminoàcids, vitamines C, fibra, proteïnes i calci.
Té el doble de calci que la llet.
Proporciona molta energia i resistència física, per la qual cosa és ideal per als esportistes.
Es diu que els guerrers esteques el prenien de forma abundant.
La Maria.
La cibada.
La cibada és un cereal que es consumeix des de l'edat del bronze.
La seva combinació de proteïnes té set dels nous aminoàcids essencials per a la vida,
greixos, hidrats de carboni, d'absorció lenta, minerals i vitamina B.
I E, que li confereix un alt poder energètic i la converteixen en el cereal ideal per prendre diàriament.
Els seus beneficis són múltiples.
Contribueix a disminuir el colesterol dolent,
ajuda a perdre pes si sobran quilos
o a guanyar-los si està baix de pes.
A més, la pell estarà sana i bonica
i el cabell lluirà més llustrós, quasi res.
Jo el prefereixo per això.
Falta bé.
No, bé.
En cervesa.
Ah, sí?
També és molt bona.
La cervesa és molt bona perquè és molt diurètica també, eh?
I les dones que estan embarassades també els hi va bé la cervesa.
Home, ha denunciat moltes graduacions, però sí.
A mi com un quinto de cervesa...
Bé, no, en primer lloc no m'agrada.
I en segon lloc em senta com un tret.
Un quinto em fa ballar el cervell a 3x4.
Va, doncs quan vulguem que et balli...
Això, quan voleu ballar el pap, jo prenc cervesa.
El que passa és que en forma de cervesa, el que passa és que em plenen la tripa, eh?
Clar.
Ara tu, el mill, nena.
Ja toca el mill.
El mill és un cereal sense gluten.
Un dels seus beneficis principals és el que alcalinitzant, és a dir, equilibra el pH de l'organisme,
de manera que evita l'acidesa estomacal i afavoreix una bona salut cardiovascular.
I preserva els ossos, entre d'altres aspectes.
Conté també vitamina del grup B, que ajuden a combatre el cansament, aportant energia, per la qual cosa es recomana en èpoques d'estudi.
Bé, i ara arribem a l'ordi.
Es diu que l'ordi és un dels cereals més antics, conreats i utilitzats per l'home.
Igual que el sègol depura l'organisme i és beneficiós per al fetge, perquè hi evita acumulació de greixos.
Enforteix la digestió i ajuda a perdre pes.
Però es pot prendre en forma de gra o de flors.
Ara ens anem al sègol.
El sègol és el cereal ideal per a les persones que volen aprimar-se.
Perquè és aciant, mira, com el plàtan, diu, aporta poques calories i és depuratiu.
A més, l'àcil linoleic, que conté, ajuda a netejar les artèries i venes,
per la qual cosa ajuda a tenir cura de la salut cardiovascular.
El seu contingut en àcid fòlic contribueix al creixement del cabell, un altre, veus?
Les ungles i l'enfortiment dels ossos.
No és apta per a les persones ciliques i acostuma a consumir-se en forma de farina.
Blat negre o fajol.
El blat negre està considerat un dels aliments més poderosos per fer front al restrenyiment i millorar el trànsit intestinal.
Pel seu alt contingut en fibra.
Conté proteïnes i aminoàcids, com l'alicina, que millora la funció gàstrica.
Finalment, està indicat per tenir cura de la salut del cor, per la presència d'àcids grassos a la seva composició.
I a més a més, no té gluten.
Sí, bueno, però això del gluten ara s'ha posat de moda.
Sí, a més a més.
Jo tinc un amic que fa uns, no ho sé, posem-hi 20 anys, no es trobava bé i ningú sabia el que tenia.
I tota la seva vida tenia problemes, fins que li van dir que era el tema del gluten.
O sigui que, bueno, en fin.
Si aneu a la Garrotxa, la majoria de fleques tenen pa de fajol.
El que els agradi un pa tipus alemán.
Sí, atapeït.
Espes, greixut.
Sí, sí, sí.
Tu no us ho has portat un dia?
No me'n recordo.
Sí.
Sembla que sí.
Ens vas portar una llasqueta de pa de fèl.
Ah, potser sí.
Sí, sí.
Però és que quan vaig anar allà sempre em copo fajol.
Sí, sí, sí.
Aquí a Barcelona és molt difícil de trobar.
En plat negre o fajol, diu.
Bueno, ara vostè, senyoreta Montse.
I la quinoa.
Aquest gra procedeix de les cultures maia i asteca.
És molt regenerador.
I a més, ofereix una part proteica ideal per a les persones actives,
els deportistes i aquelles que pateixen desgast crònic.
A més de proteïnes, aporta aminoàcids, àcids grassos, essencials i càlci.
I també és sense gluten.
La quinoa.
La quinoa.
O sigui que ja ho sabeu.
Ja hi ha tipus de farina que són molt convenients per perdre pes, per tot el que vulgueu.
I els que tinguin la mania que pateixen cel·lià, si ja s'hi posis igual.
Per buscar complements que es afegeixin o que manquin.
I si no, mira, escolta, sense pa.
Què voleu que us digui?
Avui no n'hem tocat nosaltres, perquè no en teníem.
No, no, no, a casa sí.
El congelador no és ple.
Però avui hem anat sense pa.
O sigui que mira, és igual.
Ningú n'havia comprat, no en teníem avui.
Molt bé, musiquita.
Vinga, senyoreta Lina, aviós.
Jo penseu que sóc insistent i continuo amb els quatre gats, eh?
O un altre cop, els quatre gats.
Dintre de poc ja n'hi haurà cinc gats, tu.
Ja n'hi haurà cinc gats.
Oh, no.
Bé, aquí el títol aquest, a més, és interessant, tu i així t'enteres de coses de Barcelona.
Diu, el Burgès que va trencar un quadre i el va fer famós.
Oh, oh.
A veureu de què va, això li agradarà a la Joana.
Isidre Nonell, que va viure en 1872 i 1911,
va ser una de les personalitats més vigoroses dels habituals dels quatre gats.
De tots els pintors de l'època, Nonell va ser el més agosserat i potent.
En 1900 va exposar un quadre a la sala París.
Allà on li agrada a la Joana?
Un burguès que venia a missa per entrar a la sala, que venia de missa per entrar a la sala,
i en veure el quadre es va quedar bocabadat.
Incapaç de comprendre com una galeria, com la del París.
Oh, tan misteriosa.
Exposés una pintura que mostrava miserables i gitanos que vivien als vulcans de Barcelona.
Amb tota la veracitat, ressaltant la brutícia, la misèria i el pestilent paisatge que els envoltava,
l'home va esguinçar la tela amb el seu paraigües, entre improperis i insults.
El fet va anar passant de boca a orelles,
i des d'aquell dia, l'Isidre Nonell va passar a la primera fila de la pintura catalana del moment.
Nonell va descobrir des del principi de la seva carrera l'estètica d'allò lleig i tràgic.
Va viure entre els seus models i va compartir menjar i beguda.
Va morir molt jove, als 39 anys, de tifos.
El seu funeral varen assistir els seus amics i els marginats de Barcelona,
que el consideraven com un més dels seus.
Sis planyideres, entre crits i laments, acompanyaven el fèretre,
i els burgesos que van assistir-hi no es van queixar de res,
perquè al cap i a la fi havien acceptat que Nonell era el pintor de la misèria.
Veieu el Nonell?
Sí, sí.
Va ser famós perquè volia trencar...
Hi ha una cosa que...
Bé, un sobte no, perquè ja no és un sobte res.
Però que una persona sigui tan intolerant que trenqui un quadro,
és que és el acabós.
L'antítesis de la persona.
Sí, això ja el retrata quina persona devia ser.
Sí, quina persona és.
Un ignorant segurament devia tenir molts calés,
perquè si no hagués muntat.
I tant, cadascú expressa el seu ara, la seva manera.
Però trencar-lo perquè no li agradava a ell.
No, perquè era lleig, perquè...
Bueno, però sal, eh, mira.
Bueno, tornem, eh, continuem.
Continuem.
Diuen que quan la publicitat es va convertir en un art.
I ara ve un que és més conegut.
Bueno, Nonell també.
Ramon Casas va ser un dels fundadors dels Quatre Gats
i va ser un assistent tan assidu que aquí afirma
que no va deixar d'anar-hi ni una sola nit
en els set anys que la cerveceria va estar oberta.
Casas és un dels pintors del principi del segle XX,
més important i conegut.
va compartir les seves activitats
i va intercanviar idees i projectes
amb Utrillo, Rosseñol,
mestres d'ors
i altres artistes intel·lectuals de l'època.
A mi m'hauria agradat estar dintre d'aquelles tertúlies.
Sabíem de que parla...
Treballava un poc, aquests, eh?
No, i tant.
Home, Rosseñol s'ho podia permetre
perquè tenia més fort.
perquè eren burgesos.
Clar.
És el que m'ha agradat a mi
de viure com un burges.
I vols que ho ha consumit.
Però sense peles, això...
I llavors terrible.
Perquè tu ara tens que fer euros.
Deixa't estar de peles.
Va viatjar a París
amb Utrillo i Rosseñol
per respirar els aires nous
qui tothom parlava.
Allí va descobrir
una nova forma d'acostar-se al públic.
Al cartell.
Casas es va convertir
en un gran cartellista
com també ho seria
Toulouse-le-Traguec.
més enllà dels Pirineus.
Alguns dels seus cartells
més famosos
van ser el que va fer
Paranís del Monó.
Sí.
Àmbar
i Escuma de Cudorniu.
Va saber funcionar
la relació entre l'art
i les idees comercials.
Però sense cedir
a la ximpleria.
Ja que mantenia rigorosament
el seu estil
en línies
encara que va intensificar
més el color.
I acabant d'això,
diu,
una de les tefaneries
més impactants
de l'època
va ser el casament
de Casas
amb una de les seves models.
Quan la seva mare
es va assabentar
que el seu fill
s'havia casat
amb una venedora
de loteria,
li va agafar
de tot.
Li va donar un patatús.
Sí.
la dona s'ho va aprendre
tan malament
que va vetar
l'entrada
al llarg familiar
i a la jove
també
durant molts anys.
Ja ho veus.
I diu,
cal assenyalar
que Ramon Casas
només va fer
el cartell publicitari
de Nís del Monó
i no l'etiqueta
que va ser motiu
de tantes crítiques.
Al cartell
de Ramon Casas
hi figura una dona
que du de la mà
un mico petit
que porta
una ampolla
de Nís
sota l'aixella.
La polèmica etiqueta
de l'ampolla
va ser dissenyada
pel sogre
de l'amo
de la fàbrica
i reprodueix
una figura
de mico
encara d'home
d'una notable
semblança
en Darwin.
El pròxim dia
continuarem
amb aquestes tertúlies.
Continuarem.
Continuarem.
Amb el missa aquest.
El pròxim Padre
anto lessen
loco
amb el missa
BIOGRAFIES DE GRANS PERSONATGES
Patricia Highsmith, l'escriptora estatunidenca
que va ser mestra en escriure relats de misteri i intriga.
Ella va descriure la banalitat del crim a través de personatges tímids i poc importants.
Va néixer el 19 de gener de 1921 a Fort-Zucórg, amb circumstàncies un tant excepcionals,
ja que els pares s'havien divorciat nou dies abans del seu naixement.
Encara que la crítica durant molt de temps es va abstenir de qualificar-la com autora de novel·la policiaca,
ella mai no es va considerar com a tal.
I és ben cert, perquè aquesta escritora maniàtica i solitària era molt més que una novel·lista del gènere.
Als 21 anys va acabar periodisme a la Universitat de Colòmbia
i comença a treballar en una editorial.
Potser la raó del seu caràcter solitari, que la va acompanyar tota la vida,
ve de la difícil infantesa de filla no desitjada
i la posterior consciència de la seva homosocialitat.
Una càrrega espantosa a la societat puritana intolerant del moment.
La seva àvia es va fer càrrec d'ella i la va ensenyar a llegir quan just tenia dos anys.
Els seus companys d'escola la recordarien sempre amb el serrell que gairebé li tapava els ulls
i unes mans enormes que ella amagava sempre que podia.
No va tenir mai afecció a lectures infantils,
però sí a obres de Dostoyevsky, Melville, Conrad, Edgar Allan Poe
i especialment Carl Menninger,
l'assaig del qual The Human Mean inclou estudis sobre piròmens i psicòtics.
En aquest estudi va descobrir una de les constants psicològiques dels seus millors personatges,
tan especials que, segons les seves pròpies paraules,
els veïns de la casa del costat podrien patir una estranya malaltia psicòtica
sense que mai ningú no se n'endunés d'ella.
Malgrat la seva fama d'esquerpa i esquiva amb els col·legues,
va comptar des del principi de la seva carrera d'escriptora
amb l'ajuda de Truman Capote,
qui la va introduir en el grup literari de Yalda de New York.
Als 24 anys va publicar el primer conte,
però l'èxit li arribaria amb la primera novel·la,
Estranys en un tren, en l'any 1950.
A causa del rebuig a publicar-la de la seva editora,
la novel·la The Price of Salt va ser donada a la llum amb una altra editora,
però ella la va signar amb un pseudònim, que es deia Claire Morgan.
La novel·la tractava d'un amor homosexual entre dues dones,
de la qual es va vendre un milió d'exemplars.
Déu-n'hi-do en aquell temps.
I tant, i tant.
Mola.
Molts anys més tard va ser redditada amb el títol de Carol
i portada al cinema amb força èxit.
En aquesta novel·la s'endeviren alguns trets autobiogràtics.
Per a tornem a la dècada dels 50,
la Patricia Highsmith va compaginar la seva tasca literària
amb l'escriptura comercial.
Dintre d'aquest apartat es troben les seves col·laboracions
en guions de còmic com Superman o Capità Amèrica.
ella deia d'aquestes col·laboracions
que eren les seves històries falses,
però que li van proporcionar els diners
per poder viatjar a Europa en diverses ocasions.
1955.
Va ser a Positano, a Itàlia,
on va descobrir el model real del seu personatge més cèlebre,
Tom Ripley,
el protagonista del talent de Mr. Ripley
i les quatre novel·les que van continuar la saga.
Aquest personatge és una verdadera joia,
és mentider, patològic,
és bisexual i arribista,
que enllaça un assassinat darrere l'altre
per tal de suplantar i gaudir
de la vida luxosa d'un ric areu.
Ripley representa indiscutiblement
l'atorbadora mescla de repulsió i atracció.
La Highsmith aquí fascina el concepte d'identitat dividida
i que ella pretenia transmetre al lector.
A partir dels anys 60,
la seva dificultat de viure en la societat en la que va néixer
i les Constants Maries
la van empènyer amb una vida itinerant
per la Gran Bretanya, França i Suïssa.
Sempre, tancada amb la seva intimitat,
va mantenir un precari equilibri
entre anells de soledat
i complexes relacions sentimentals.
També bevia i a vegades perdia el control,
que Solomé recuperava durant el temps de la seva creació literària.
L'any 1961 va escriure en el seu diari íntim
que estava ben decidida a no tornar a viure en cap esser humà,
però, per contra,
va desenvolupar un extraordinari amor per als gats i els carregols,
tant que els va fer protagonistes d'algun dels seus relats.
Enviuatat dels personatges de les seves obres i de la mentira
en organitzar la trama dels suspens,
van atraure molt aviat alguns dels directors de cinema
que van adoptar a la gran pantalla
les novel·les de Patricia Highsmith.
El primer d'ells va ser Alfred Hitchcock,
que va portar al cinema Estranys en un tren
i al poc temps d'haver-se publicat l'any 1951.
El director francès René Clamant
va ser el primer director europeu
a emportar al cinema el personatge inquietant de Tom Ripley.
La pel·lícula A pleno sol
mostra un atractiu a l'Hendelon
en el paper protagonista de Tom Ripley.
Corria l'any 1960.
Un altre director europeu,
l'alemany Will Wenders,
va realitzar en l'any 1977
l'amic americà,
tenint a Dennis Hopper com a protagonista.
L'any 1999,
Antonio Minguela
torna a portar al cinema
Mr. Ripley.
realitza el talent de Mr. Ripley
amb Matt Damon en el paper protagonista,
acompanyat de Júlio Lau
i Ginobel Paltrow.
I per assenyalar una de les seves últimes versions
de les seves obres,
l'any 2002,
la directora italiana,
Liliana Cavani,
ens mostra un replay d'edat madura
interpretat pel John Malkovich.
Però la Patricia Highsmith
ja havia mort molt abans,
l'any 1995,
a la ciutat suïssa de Locarno,
on va viure els últims anys
de la seva tormentada vida.
Va morir naturalment sola.
a la ciutat suïssa.
Fins demà!
Fins demà!
Opus 622 d'Amadeus Mozart
Interpreta l'orquestra filarmònica d'Eslovàquia
Sota la direcció de Louis Pescec
Sota la direcció de Louis Pescec
Sota la direcció de Louis Pescec
Sota la direcció de Louis Pescec
Sota la direcció de Louis Pescec
Sota la direcció de Louis Pescec
La direcció de Louis Pescec
Bé, i ara la senyoreta Montse tendrà aquí el seu tema
No sé què has collit avui?
Mira, educar en valores com l'empatia i la compassió
I això ho fem en castellà perquè així no ho he de traduir tant
Diu, ensenyar a una niña a no pisar la lombriz
és tan beneficiosa per a la niña com per a la lombriz
Pomerse en lugar del otro ser vivo independientemente de su piel, de su plumaje o de su pelaje

en molts espacios en molts espacios de nostre entorn
Considerando cómo tratamos a los animales y cómo nos tratamos entre nosotros
Podemos decir que vivimos en una sociedad discriminatoria de la que resultan actitudes como el racismo, la xenofobia, la transfobia, el machismo, el clasismo, la pobreza y el especismo
Para transformarse en agresiones de todo tipo
Probablemente estas agresiones tengan un lugar cuando no entendemos la posición del otro
Cuando no entendemos su sufrimiento y cuando no lo respetamos
Mahatma Gandhi sostenía que las tres cuartas partes de las miserias y los males entendidos en el mundo terminarían si las personas se pusieran en los zapatos de sus adversarios y entendieran su punto de vista
La educación es una finalidad que persigue la mejora del ser humano y debería facilitar herramientas para desarrollar sus potencialidades
La escuela, institución educativa por excelencia, es un espejo de la sociedad donde se refleja el modelo social y cultural imperativo
Que produce algunas conductas y actitudes impregnadas de violencia
Sin embargo, a su vez, tiene la capacidad de dejar de ser un espacio de reproducción sociocultural
Y devenir una herramienta de transformación personal y comunitaria
Para construir una sociedad más justa, respetuosa y armoniosa
Donde la cultura de la paz sea el marco que la sustenta
La escuela actual promueve modelos de convivencia basados en el respeto, la empatía y la igualdad
Impulsa lo que denomina educación en valores
Que aunque pueda parecer un concepto relativamente nuevo
Que solo podría ser creado en las sociedades prósperas de la actualidad
Filósofos como Sócrates ya defendían la idea
De que uno de los pilares fundamentales de la educación
Es el objetivo de crear buenos ciudadanos
Una sociedad más inteligente emocionalmente resulta una sociedad más compasiva y comprensiva
Y uno de los elementos claves de la inteligencia emocional es la empatía
De ponerse en el lugar del otro para comprenderle, aceptarle y respetarle
Salvemos hoy, sabemos hoy, mucho más de lo que sabíamos hace 30 años
Sobre la importancia de desarrollar la empatía
Especialmente en la juventud
Hemos aprendido que ayudar a las niñas y a los niños
A desarrollar la empatía es bueno para ellas y para ellos
Y también para las comunidades
Tanto si es así que investigaciones recientes
Vinculan el desarrollo de la empatía y la compasión
Al desarrollo de una personalidad más dialogante, cooperativa
Capaz de resolver los conflictos con actitudes lejanas a la violencia
Elizabeth Greider, precursora de la introducción de la educación humanitaria
Afirma que los niños y las niñas más amables con los animales
Suelen ser más amables con sus compañeros y compañeras humanas
Desde FAADA, trabajamos en esta línea
Desarrollando la esencia de la educación humanitaria
Para una corriente educativa que vela por todos
Molt bé
Molt bé
Tot això com a idea i com a filosofia està perfecta
Però cada cop fa més fredor
Més denúncies d'intoleràncies
O sigui, masclisme envers a la companya
Envers a la companya
Em sembla que com més parlem
Encara
Menys no entenem
No, no ho sé
Comprendre l'altre
Ojo, ojo, ojo, no sienta pessimistàs
No
Tu eres una optimista
Comprendre
Bueno, sí, la línia és optimista
No, no optimista
El que passa és que avui dia ens entarem de les coses que passen en un moment
Massa ràpidament
Abans ja passava i ara resulta que es posen de manifest
A mi no sóc feminista d'aquestes que la dona
No, no, no
I vosaltres tampoc
Però ojo
Que Déu ajudi
A l'home
Que té una dona
Que no hi ha qui l'aguanti, eh
Ojo
Eh
És pitjor
Vull dir que
El tanto, el tanto
Molt, molt
Sí, verdaderament
El mascle
És una bèstia
I estic parlant amb molt respecte
Com a ser
I la dona igual
Però la dona
Com té més malícia
Ho sento molt
Jo estic dintre d'aquest grup
Eh
No he de tenir malícia
Però sí
Sí
Que Déu també ens ajudi
Ara, l'empatia aquesta
Sí que es tindria d'ensenyar
Des del primer moment
Però la cosa està
I perdona aquest tall
No, perdona, no, per el moment que acabo
La, amb una, amb una d'allò
Amb un, l'altre dia, no sé
Una persona d'adolescent
Em va dir
No sé què
Dic, no, no, no
Dic, escolta, és que jo amb un nen de 3 anys
Ja el respecto
Oh, clar
I el mateix que respecto el gos
No
Si respectes el gos i el nen de 3 anys
Amb més d'allò
Respectaràs amb una persona gran
Que no vol dir que li consenteixis coses
No, no
I ja està
Però és aquesta cosa de dir
Ei, al tanto
Posar-te en la pell de l'altre
Que és l'empatia
Posar-te en la pell de l'altre
I com deia Gandhi
Posa'l a les sabates de l'altre
I sabràs com camines
Clar que sí
No, no, ho has fet molt bé
A veure, digues, perdó, Joan
No, no, no
No, deia això
Que
Era la nota discordant
Que sí, sí
Les dones són molt dolentes
Pobrets homes
Quina llàstima
Però qui surten malparades
I les maten són a elles
No, no, no
Sí
Bueno, mira, un senyor
Que està relacionat amb l'ONU
I tot això
I de fet si és un expert
En barmes
Que som amics
I l'altre dia em diu
Diu jo
Diu a totes les dones
Les anirien a armades
I quan vingués un tio d'aquests
Que vol d'allò
Pa, pa
Amb dos tiros i una menys
I això m'ho va dir
I ell és un senyor
Que és pacifista
Imagina't
Això sí
Perquè, esclar
Sempre surt
La potència del mascle
Sí, no, no
Però la cosa psicològica
Sí
Sí
És que la primera enmienda
dels Estats Units
La primera
Que tantes vegades es diu
Sí
Va ser que tota la gent
Nessin armats
Perquè
Si no
Els més forts
Els mascles més forts
Era el que dominaven
Sí
I llavors sempre perdien
El més dèbil
Sí
Doncs hi va haver
La història dels Estats Units
Doncs van dir
Com es va inventar
Les armes de foc
Va dir
Doncs escolta
Aquests més dèbils
Que portin una pistola
Que sàpiguen disparar
Diu
I així ja s'haurà equilibrat la cosa
I això
El Trump
Si va sortir la juanita calamitat
Que els dèbils es protegeixin
I no fa pas gaire
El president Trump
Amb això
Que hi ha tant de merder
A les escoles
Si
Si
Si
Entra un tio
I
I amb una scopeta
I en mata 15
I amb pèletes
30 o 40
I jo què sé
Va dir
Diu
Bueno
La cosa seria
Que també els vedells
I allò n'essin normat
Sí, tots
Així el que s'ho pensarien
Serien que
Al final tot
Al final tot somats
I tot
El millor de tot seria
Que tornessin
A els arcs
I les fletxes
I encara
Cinc horaris
Cinc horaris
A l'escoberra
A l'escoberra
A l'escoberra
Ja, Maria
Què tens aquí preparat?
Això
Un tema molt vell
I molt d'allò
Però bueno
Vigila
Que aquí són 4 o 3 dones
Sí, eh
No
És que el món
Està canviant
Amb una velocitat terrible
No ens ho donem compte
Home, ja hem arribat a Marte
Ja estan fent la
Sí, sí
Avui han aconseguit
Netejar el visor
I ha fet
Una gran esplanada
Àrida
Llena de piedra
L'horizonte de Marte
Bueno
Sabeu què?
Comenceu a passar-hi
Jo
Em quedo
Teus la terra
Sí, sí
Molt bé
Doncs Vita
Parlaré avui dels aparcaments
Pels cotxes
Darrerament
La majoria
Dels ajuntaments
De la zona metropolitana
De Barcelona
Amb la capital
Liderant l'operació
S'han posat a treure
Aparcaments
Per a cotxes
Del carrer
En alguns casos
Per ampliar voreres
D'altres
Per fer zones
Per avianants
Etc
La qual cosa genera
Malestar a la ciutadania
Només cal posar-se
A la pell de la gent
Que surt de bon dematí
Amb el cotxe
Per anar a la feina
Normalment
A uns quants quilòmetres
De distància
I segurament mal comunicat
Per poder utilitzar
El transport públic
Al vespre
A la tornada a casa
Necessita
Déu i ajuda
Per trobar
On aparcar el cotxe
Vinc a donar voltes
Per per les illes
I tant
En aquests casos
I d'altres
La solució
Passa per dissenyar
A nivell metropolità
Unes grans
Aparcaments dissuasius
A les entrades
De la ciutat
I dels pobles
A tocar el transport públic
Per poder connectar
Amb el tren
Amb el bus
O el tram
I així
Descongestionar
La circulació
Dintre les poblacions
Una bona planificació
És essencial
Per solucionar
Els greus problemes
De transport
Que tenim
Cal pensar
En els canvis
De paradigma
Que estan a la vista
Com la prohibició
Als dies
De més contaminació
D'entrar a Barcelona
Amb cotxe o moto
A menys que es disposi
De l'etiqueta
De la Direcció General
De Tràfit
Que ho permeti
D'altra part
El govern estatal
Està parlant
De prohibir
La circulació
Per l'any 2040
De tots els cotxes
Amb motors
De combustió interna
Siguin de gasoll
O benzina
El terrabastall
Que això produiria
És massa seriós
Per creure's
Que tot pot ser
Factible
Significaria
El tancament
De moltes fàbriques
De cotxes
Al nostre país
Recordo
Que és un dels sectors
Que dona feina
Directa
I indirecta
A més gent
I significa
Més del 10%
Del PIB espanyol
De tota manera
La reconversió
De les fàbriques
De cotxes
És un fet
A nivell mundial
Caldrà veure
Els propers anys
Si guanya
La electrificació
Com sembla
O els d'hidrogen
S'imposen
En tot cas
Els canvis
Són irreversibles
Salut
Tinguem
Per veure-ho
Evitem que sí
Sí
Perquè
Clar
Tampoc
Arribarem
Sí
Alguna cosa es farà
Si no arribem
És igual
Ja s'ho faran
Perquè
De fabricants
Són 6 o 7
A nivell mundial
I avui
Han anunciat
Precisament
Que General Motors
Acomiadarà
15.000
15.000
Sí
15.000
Ampleats
Sí
Tres fàbriques
Als Estats Units
I una al Canadà
Perquè aquells cotxes
Ja són antics
No els haveren
Doncs els hauran de tancar
I els elèctrics
Els faran amb les altres fàbriques
I els empleats
Se'ls menjaran
Sí
Com patates
O els distribuiran
I compraran cotxes
Sotia a la guenya
No però
Diu
Resulta que està
La cosa prosperant
En tota la cosa del comerç
I de la indústria
Als Estats Units
Gràcies a Mr. Trump
Sí
I us resulta que tenen que tancar
Sí
És aquí
En el lloc
Que hi ha les fàbriques
On els van votar més
Els han enganyat
Com a xinesos
Bueno
És que
Una cosa és pensar-se
Que podia anar per aquí
I l'altra és la realitat
I la realitat
Ell ja sabia que això
No podia anar per aquí
No
És que ni ho pensa
Ara viatjarem
Per Catalunya
Això mateix
Que ens toqui l'aire
A tu
Perquè
No us val
Viatjarem per Catalunya
Avui visitarem
Berga
Una ciutat
En cor medieval
I batecs
D'atabal
Dues ciutats
Comparteixen
El mateix espai
Al mig del Berguedà
Les dues
Es diuen
Berga
I la majoria
Dels habitants
Són els mateixos
En tot
En dues
Són molt diferents
L'una
És des del dimecres
Abans de Corpus
Fins al dilluns
De després
L'altra ciutat
És la resta de l'any
Així
Ens ho explica
Francesc Rivera
I tot
Escriptor
I cantant
Nascut a Berga
I
Confessat
Patomaire
Els peus del castell
De Sant Francesc
Testimoni
D'excepció
De nombroses batalles
S'estén
Berga
Al seu interior
Una barreja
De quotidianitat
I excepcionalitat
La fan
Una ciutat única
El portal
De Santa Magdalena
És l'únic
Que es conserva
A la ciutat
Deu el seu nom
A un antic
Convent
Mercedari
Anem a voltar
El primer
Que farem
Serà
Alçar
La vista
I mirar
El cel
Aquest
És perfecte
El cel
Dels rassos
De paguera
És blau
Intens
Com el de l'escut
De Berga
I així
Queda retallat
D'una manera espectacular
Tot el perfil
De la serra
Pujarem pel passeig
De la pau
Cap a la plaça
De la creu
On trobarem
L'anar i venir
Constant de la gent
A un costat
La plaça
De les fonts
On en temps
S'hi trobava
El portal
De Sallagossa
Una de les set entrades
De l'antiga
Berga
Murellada
A l'altra
Comença
El camí del Roser
Punt de partida
Del vell camí ral
De Cardona
Allà mateix
Es troba
La casa Gironella
O cal antic
Que va ser
El quartier general
Dels carlins
I que ara
S'ha convertit
Les seves
Cavallerisses
En un bar
La tosca
On esperen
Els ofers viatgers
Usuaris
Del transport públic
Que va cap a Manresa
O cap a Barcelona
I a partir d'aquí
Iniciarem
El tram
Més intens
El carrer Major
El més comercial
Des del molí
De la sal
Enfilem
Pel carrer dels àngels
I dalt de tot
Ens recolzem
Ens recolzem
En el sol d'aquests dies
Tan clar
A la barana
De la plaça
Més important
La de Sant Pere
De cop
De cop d'ull
Elbidem
L'església
De Santa Eulàlia
L'Ajuntament
La Teneu
El Barato
Ens sembla
Tan petita
I tan gran
En canvi
Quan se celebra
La Petum
Tan plena de gent
Saltant i cantant
I els tabals
Tocant sense parar
Els bergadans
Saben ben bé
Que no pot haver-hi
Patum
Sense tabal
Per la diada
De l'ascensió
Ja surt
Anunciant la festa
I torna
La vella del corpus
És de fet
És de fet
Que el seu so greu
Patum
Patum
Patam
És el que dona
El nom
A tan famós
Esdeveniment
Els més vells
Diuen
Que tenen el poder
Desbendir els núvols
I també
Hi ha qui diu
Que el dia de l'ascensió
Tan aquell
Tot aquell bergadà
Que sigui lluny de Berga
En la part del món
Que sigui
Si s'estira a terra
I posa l'orella
Pot sentir
El seu ressò
El salt dels plens
És un dels més esperats
De tots els actes
De la Patum
I és
A més
L'apoteosi
De la festa
On la gent
Es barreja
Amb els diables
Amb una dansa infernal
Les guaites
Feres
Inimaginables
Empaiten
A la gent
Per aquesta plaça
Que sembla
Que augmenta
Teòricament
De tamall
Per la fugida
De la gent
És una festa
De brugit
I gansara
Que enganxa
El públic
I que si assisteixen
Una vegada
Sempre volen tornar
Però seguim
Barana amunt
I arribem
Al capdamunt
De la vila
Al carrer
Buixader
Que ofereix
Una tranquil·litat
I plesidesa
Que gairebé
Repleteix
El rima
De la caminada
Serenitat
No buidor
I la familiaritat
I l'hospitalitat
Que respirem
Com si fossin
En un passadís
De casa
I no en un espai públic
Allí no corre ningú
I les persones
Hi viuen
O ho fan
En silenci
Tombem
A mà esquerra
I pugem
Pel carrer
Borradà
Fins al carrer
Pietat
Allà
Seurem
En un banc
I prendrem
El sol
Durant uns minuts
Després
Ens alcem
I xafardejarem
Per una reixa
Cap endins
De la capella
Que tenim
Al davant
I ens preguntem
Com pot ser
Que aquesta capelleta
Tan menuda
Fos durant un temps
La parròquia
De Berga
Hem descansat
I seguim
Més amunt
Per la plaça
De l'Hom
Veiem
Al baluard
De Sant Carles
Una defensa
Del castell
Creuem
El portal
De Santa Magdalena
I entrem
A la plaça
Del mateix nom
Si volem fer
Exercici
I de Cames
Enfilarem
Per la pujada
De Calparraquer
D'aquí estant
Veiem
Una perspectiva
Diferent de Berga
Les seves taulades
I la xarxa
De carrers
De la Berga
De sempre
És des d'aquí
Al carrer
Pinsània
Que abastem
Aquesta panoràmica
Per altra banda
Si entrem
Al castell
Contemplem
Tot el Baix i Bregadà
I fins i tot
Montserrat
I el Montsell
Bé
Com estem molt cansats
Seurem una estona
Després
Baixarem pel carrer
Castellà del Riu
Fins a arribar
A la parròquia actual
I de nou
A la plaça
De Sant Pere
Senyores
I senyors
Ai
Quin cansament
Fins al proper viatge
Bé
Allí
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
Bé
B
Bé
Bé
B
Bé
Bé
I ara oferim a la vostra consideració un tema pel qual hem passat tots
i que avui dia és una complicació,
tant pels pares que tenen fills adolescents
com per nosaltres els avis que ens veiem en l'obligació
per la manca de pare o mare
i potser dels dos a guiar, conduir o manar en els nostres nets.
Són tres paraules en sentit homònim
però que alhora venen a significar el mateix, amb algunes variacions.
Quan els nets abandonen la infantesa,
la convivència a les llars canvia de forma irremediable.
Les cromes i dinàmiques que fins al moment funcionaven
es pot dir que força bé.
L'adolescent que acaba d'ingressar en un altre moment de la seva vida
sembla i és ben veritat que no té cap interès en escoltar-nos
i es dona pa...
és d'un pa contrari
és d'un pa contrari
suposa tota mena de raonaments
i diu que aquelles normes
que l'han mancat la seva vida anterior
són imposicions d'allò més injustes
i ja tenim en marxa el problema
què es pot fer?
com podem aconseguir connectar amb ell
i entendre que ell ja ni mateix s'entengui?
però diguem la veritat
l'estereotip de noia o noia indomable
no és de cap de les maneres
representatiu de tots els adolescents
que viuen aquesta etapa
ja sabem que l'adolescència
no és més que el pas previ
per arribar a l'edat adulta
però dit una altra cosa
també n'hi ha molts que no hi arribaran mai a ser adults
això ja és
són excepcionalitats
és un fet normal que el progenitor
sigui el referent incontestable a la infància
que sempre el nen o la nena procuri semblar-se
o ser com el pare o la mare
però quan més endavant es passa la fase de l'autoafirmació
els nanos pensen només
en qüestionar tot allò que representa els valors paterns
i segurament és perquè esclar
una cosa és el que diuen i l'altra és el que fan
i com que no són tontos diuen aquest m'està enrodant
segurament això és el que deu passar
això mateix
si no li preguntarem a un psicòleg
diu que és una etapa de canvis
els adolescents busquen el seu propi espai
i la seva inqüestionable independència
ells volen tenir en compte l'opinió
de les persones de la seva pròpia edat
perquè el seu interès és ser acceptat per el grup
i encaixar
i encaixar en l'entorn dels seus amics
és per això que aquests es tornen en una base importantíssima
a l'hora de dirigir els seus actes
i prendre les seves pròpies decisions
si els pares tenen la sort
que aquests amics o amigues
són més o menys acceptables
dintre de la manera de pensar de la família
fantàstic
però si no és així
cal tenir paciència i diplomàcia
és molt difícil aconsellar un tipus de conducta
perquè cada noi o noia és un món diferent
però ens ha semblat que potser
amb les indicacions que ens atrevim a oferir-vos
es pot aconseguir un alleujament dels conflictes
o bé, almenys, seguir unes estratègies
al moment d'intercanviar punts de vista
Primera acció
Parlar, parlar i parlar
Abans no sigui massa tard
sense defugir
fins i tot d'aquells temes que puguin resultar més incòmodes
si tenim la sort que l'adolescent fa preguntes
procurem respondre amb sinceritat
i amb claretat
segons se'ns dicti el nostre sentit comú
d'aquesta manera satisfarem la seva curiositat
i potser entenguin el nostre còdic de valors
i no els critiquem
per més que les seves idees ens semblin absurdes
Empatitzar
Intentem recordar l'època en què nosaltres vam ser adolescents
Això pot ajudar-nos a entendre una mica la situació
que el noi o noia està passant
Aquest intent d'enteniment
és una font de recursos en el moment d'acostar-nos a ells
amb una mica d'èxit
Fixant normes realistes
l'adolescent busca la seva independència
però alhora també espera que els seus pares es preocupin d'ell
Si en certa manera cal marcar uns límits
que desenvolupin el seu sentit de la responsabilitat
però pensem que els consells
que els consells i normes estiguin d'acord amb la seva edat
I molt respecte
No oblidem que si volem que ens respectin
nosaltres hem de respectar també
Pensem que ajudar a l'adolescent a ser adult
implica respectar el seu espai i dret a la intimitat
Donem-li un vot de confiança
i si ell observa que se'l respecta
com a un ésser responsable
davant segur sabrà també respondre
com l'ésser adult
que comença a ser
Senyores, senyors
amb aquesta miqueta de filosofia
podríem dir baratita
doncs mira
ens acomiadem el dia d'avui
recordem que el proper dissabte
si voleu ens podeu tornar a escoltar
i si no us esperem
el proper dimecres
si Déu vol
aquesta hora del capvespre
Senyores, senyors
a tothom
molt bon nit
o molt bon dia
Adéu-siau a tothom
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Adéu-siau
Ràdio Tespel 98.1
Ràdio Tespel 98.1
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.