Fins demà!
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si s'ho ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida.
Tot s'ha solucionat, amb el temps tot s'ha solucionat.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el sol o la música electrònica més suau.
Smooth jazz club
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
Smooth jazz club. T'hi esperem.
60 i més o menys.
Dimecres, 11 de novembre, 8 del vespre més o menys.
Estem a la sintonia de Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada.
Fidels, amb la cita que tenim amb vosaltres, estimats oients, avui ens cal felicitar de tot cor els Martí, Martines, Martinets i Martinetes que estan celebrant la seva festa onomàstica.
I pel proper dissabte, que sortim en segona audició, també el nostre desig de felicitat pels Joseps de Pinyateli i Venerandes.
Després de la tempesta de la calma, i després dels aiguats, els vents i l'esclafit de la setmana passada,
ens ha vingut, ha adelantat, un estiuet de Sant Martí calorós, xafogós, buirós, vaja, amb tots els adjectius que hi pugueu posar.
No em direu que no us quedàveu esturats davant les pantalles de la televisió diumenge passat,
veient els vanyistes a les platges d'Astúries o del País Basc, ficant-se tan tranquils al mar, com si fos l'estiu.
I és que tenien entre 27 i 30 graus de temperatura.
Ja sabem que aquell mar és més fred que el nostre mediterrani, encara que sigui juliol o agost,
i ells hi estan acostumats. Però és que estem a novembre i, senyores i senyors,
a migdia ens hem de vestir amb màniga curta.
Esperem que aviat marxi l'anticicló i amb ell la contaminació que ens està fent la guitxa aquests dies.
I en fi això...
I en fi això...
Sí, perdoneu que entri així.
Diu, ens vam quedar esturats veient aquests mars i aquestes platges.
Jo em vaig quedar esturada veient el gol del Neymar.
Continuant!
Ha, ha, ha!
En davant!
Avui no podem comptar amb l'element menys del nostre programa,
el Joan Xirivella,
perquè estem de molts exàmens
i tenim l'obligació d'aprovar.
La dita ja era aquesta.
Abans, l'obligació que la devoció.
Estem amb vosaltres, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
el Joan Maria García Puigdevall
i qui us parla, la Joana Algarra.
I en Carles Hernández Rius, com sempre,
tenint cura d'ordinadors,
de picros, de músiques,
i de... etcètera, etcètera, etcètera.
Bé, endavant 60 i més,
avui sense el menys.
Fins demà!
Endavant, l'Ina.
Avui fem esment de la varietat i qualitat
d'aquest extraordinari cinquè novembre literari de Sant Just d'Esbert,
que es celebra aquests dies organitzat per l'Ajuntament,
la Biblioteca Joan Margarit,
l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu de Sant Just
i el propi Ateneu,
amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes
de la Generalitat de Catalunya
i el Celler de Can Mata.
Fins al dia d'avui
ja s'han fet els següents actes.
Bavi Contes, amb Sandra Rossi,
Tertúlia, amb Carles Prades,
sobre el seu llibre
La setena vida de Casper Suárez,
El passat diumenge un engrescador tast de poesia i vi amb Laia Carbonell i Francesc Jalong.
Ahir, a les sales del cinquantenari de l'Ateneu,
van gaudir d'una lluïda taula rodona,
que va ser sobre el tema...
Comunicar la natura, amb la participació de Joan Josep Isern, Pilar Agudo, Òscar López i Irena Pujades.
Aquesta taula rodona va ser molt moderada per la nostra companya Carme Berdoi, regidora de Just a la Fusta,
el programa matinal de Ràdio d'Esvern.
Encara resten els següents actes.
El proper 14, dia del clàssic, hora del conte,
la uliciada, l'Odissea,
explicada als infants per Roger Cònsol.
Serà a les 12 del migdia, a la plaça d'Antoni Malaret i Amigó,
la nova plaça inaugurada fa poc.
El mateix dia, a les 8 del vespre,
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu,
l'espectacle Ulisses amb el cor País meu.
Seguim, arribem al 17 de novembre.
A la sala Isidor Cònsol de Can Ginestà,
a dos quarts de vuit del vespre,
tertúlia amb l'escriptora Care Santos
sobre el seu llibre Desig de Xocolata.
Dimecres 18, a dos quarts de sis de la tarda,
hora del conte.
Marxa la petita bibliotecària,
amb Albert Estanegra.
Aquest conte és per infants a partir de 3 anys.
a la sala Isidor Cònsol de Can Ginestà,
club de lectura de novel·la negra,
conduït per Paco Camarassa.
Comentaris sobre la novel·la
L'assassino de policies,
dels autors suecs
Mai Sewell i Per Wallu.
I, finalment, el dia 27,
a la sala Piquet de l'Ateneu,
tast de poesia i vi
a càrrec de Màrius Semper.
Aquests són els actes programats
per aquest cinquè novembre literari
de Sant Just.
Escoltem ara l'informe que ens fa
Càritas, parroquial de Sant Just d'Esvern,
sobre el rebost de Càritas del nostre poble.
Gestionar el Banc d'Aliments de Sant Just
en conveni amb l'Ajuntament.
A més dels aliments procedents
dels excedents de la Unió Europea,
Càritas, parroquial,
ha de comprar aliments
per un valor de 350 euros mensuals
per garantir un lot bàsic d'aliments
per a cada persona.
Com es pot col·laborar?
Es pot col·laborar donant aliments en espècies
o bé fent una aportació econòmica,
puntual o periòdica
en un compte bancari exclusiu
de Càritas de Sant Just.
Campanya de Badeu del 2015.
Com cada any,
es farà una recollida d'aliments per Nadal
a les escoles,
a la parròquia i també al carrer.
Per això es farà una recapta d'aliments
el proper dissabte 14 de novembre
de 10 a 14
davant del mercat i supermercats del poble.
Fem una mica més amables
aquestes festes
a les famílies de Sant Just
que més ho necessiten.
Gràcies de tot cor.
Aquesta setmana,
l'Associació de Gent Gran
de Sant Just d'Esvern
ha programat
una doble activitat.
Com ja vàrem comentar
la setmana passada,
avui mateix ha tingut lloc
una interessant guiada pública
a la biblioteca...
Perdó.
Ha sigut una visita
molt, molt interessant.
Hem anat a aquest d'entendre?
O sigui que...
Ens ha agradat moltíssim.
A la biblioteca pública russa, sí.
Ara s'havia anat una mica
allò.
De Barcelona.
O ens han ensenyat llibres...
Que mostra llibres gravats
i altres tremes
que han satisfet
d'allò més els socis
que han realitzat la visita.
Ara, passa-li a la Montse
que continuarà.
I demà ha passat
una altra magnífica sessió
de poesia.
Aquesta vegada
dedicada a la tardor.
Serà la poetesa
Soledat Gascó
qui ens recitarà
les seves poesies
acompanyada pel rapsoda
Jordi Udina.
Amenitzarà el recital
l'acordeonista
senyora Maria Rosa Tomàs
que interpretarà música
del temps,
de l'edat
i del gust dels associats.
Molt bé.
Bé, d'aquestes
i moltes més activitats,
xerrades,
cinefòrums,
sortides al territori,
poden gaudir
els nostres associats
i només
per la senzilla quota
de 10 euros l'any.
Animem
a la gent gran
de Sant Just
a apuntar-se
al despatx
que tenen
el mil·lenari
obert a tothom
els dimarts
a dos quarts
d'onze del matí.
Recordem
que el proper dia 29
la Coral Harmonia
de l'Associació
farà un concert
a la seglecia parroquial
a les 17.30
dos quarts
de sis de la tarda.
Tots hi esteu convidats.
El projecte de reducció
del malbaratament alimentari
s'amplia
a l'Escola Montserrat.
L'Ajuntament
de Sant Just
d'Esbert
s'adhereix
a la Setmana Europea
de la Prevenció
de Residus
que se celebra
a tot Europa
del dia 21
al 29
de novembre
amb diferents seccions.
D'una banda,
ampliant el projecte
de reducció
del malbaratament alimentari
a menjadors escolars
amb l'Escola Montserrat
en el qual ja participaven
les escoles
Marrecs
i Montseny.
Aquest projecte
consisteix
en recuperar
la cultura
del menjar
no es llença
recollir
els menús
excedents
de la cuina
de l'escola
i repartir-los
en àpats
solidaris
a persones
que menys
tenen
per poder menjar.
Fins ara
els aliments
es recollien
i congelaven
en carbanyoles
compostables
i ara
com a novetat
coincidint
amb la setmana
de prevenció
es farà
una prova pilot
d'utilització
d'envasos
reutilitzables.
També
s'endega
una campanya
en hotels
i restaurants
del municipi
amb l'objectiu
de reduir
el menjar
que es llença
al sector
de la restauració
fomentant
que els clients
es puguin
endur
en una
carbanyola
el menjar
que se li ha
servit
i no
ha consumit.
Un infiso
una altra vegada
abans
la gent
quan anava
als restaurants
si sobraven
coses
les deixava.
Sí,
no s'hi feia vergonya.
Avui dia
tothom
rics i pobres
diuen
escolti
això m'ho podrem portar
sobretot
si anem a puestos
com per exemple
a l'Ateneu
i no faig propaganda
però que fan
pizzas molt bones
doncs com es mengen
la meitat
perquè són esplèndides
doncs diuen
ei
ja tenen
per la nit
i no solament
l'Ateneu
perquè te'n vas
al nou món
i també igual
i també
el que tu no t'has menjat
demanes
que t'ho posin
t'ho posin
en un tàpil
i el Roxy
aquí
també ho fan
i t'ho pots endur
cap problema
a Sant Joan d'Espí
també ho fan
continuant
amb el nostre article
diu
altres activitats
previstes
són un taller
talent show
de cuina
aprofitamenta
al casal
de joves
en el qual
dos grups
competiran
per elaborar
la millor tapa
amb ingredients
i aprofitament
d'aprofitament
i un taller
de l'alimentació
saludable
i contra el malbaratament
d'alimentari
amb un baranar
saludable
a la vagoneta
molt bé
creixen les beques
per llibres escolars
la renovació
de llibres
de text
a diferents cursos
de primària
i de l'institut
ha suposat
en guany
una important despesa
per a les famílies
per tal de garantir
que l'alimentació
ha donat a les famílies
més desafavorides
disposi dels llibres
i alleugereixi
la càrrega econòmica
que suposa
per a aquestes
l'Ajuntament
ha donat en guany
sis ajudes
directes
per un total
de nou nens
i nenes
de segon
de primària
310 euros
i set
a secundària
2.065 euros
molt bé
es recorda
que
queda poquet
es recorda
que les prestacions
per a beques
de llibres
continuen obertes
per a les famílies
que necessitin
acollir-se
molt bé
Premi Nacional de Fotografia
per a l'agrupació
fotogràfica Sant Just
és molt important
aquesta agrupació
i tant
recordem
l'acte de lliure
no
s'ha deslligit tot
això que trobo
sí
agrupament
fotogràfica Sant Just
ha estat distingida
amb el Premi Nacional
2015
a la millor entitat
que cada any
otorga
la Confederació
Espanyola
de Fotografia
entre d'altres coses
s'ha valorat
la tasca
en prou
de la fotografia
i els fotògrafs
que l'entitat
Sant Just
Sant Just
ha fet
des que es va
crear
l'any 2011
jo que conec
els fotògrafs
molts d'aquests
sempre diuen
que aquesta cosa
que han fet
que és molt bonic
que fa com una
avinguda de fotos
que la posen aquí
exposada
a l'entrada
diuen
és que així
la gent
es coneix
la gent del poble
i els motius
no sé si ho dirà
aquí a l'article
però són aquells
que comencen
els avis
o els pares
o l'edat de la vida
que començaran
ha estat molt bé
molt ben atreballats
molt ben atreballats
segueix
a l'acte
de lliurament
del premi
que es va fer
amb Tequera
la província
de Màlaga
i van assistir
el president
de l'entitat
Víctor Murillo
el vicepresident
Toni Vigo
i el secretari
Joan Lies
o sigui
aquesta formació
té una gran tasca
i té molta activitat
l'agrupació fotogràfica
Sant Just
en només 4 anys
ha posicionat
el concurs
de fotografia
que ho organitza
com un dels més importants
del circuit internacional
i ha consolidat
el Juny Fotogràfic
un ampli ventall
d'activitats
relacionades
amb aquesta disciplina
com ara
exposicions
xerrades
i cursos
Molt bé
Doncs
felicitem
Que en facin un retrato
Que no s'han fet
Que no s'han fet
Ja no s'han fet
No m'han quedat
gaire favorit
Sí, home sí
Home, cada un
queda com queda
No, res
Bueno
Representa que
tota aquesta informació
és del nostre
bolletí municipal
A mi el que no m'agrada
vingut
és la selfie
Perquè esclar
t'agafa massa al vora
es veu massa
els defectes
t'engreixa
i veu tot els defectes
que tens
Ja en tinc prou
no ens falta
que els potenciem
No, res
Sí, però després
i el Photoshop
després
Agafeu de lluny
Agafeu de lluny
Sí
Que surti al fondo
i no la forma
Bueno
Ara tu
Lina
aquelles coses
que ens expliques
tan super
estupendes
No, no
divertides
No, a més que
no divertides
jo crec que són
interessants
perquè a vegades
dius
qui s'ho pensa
això
No
Doncs aquesta vegada
sempre comencem
una mica
amb problemes
de coses
de la Terra
o del cel
o de l'home
o del cosmos
El cosmos
Sí, estem en el cosmos
però
ara després
en el segon
d'allò
que us diré
avui sortirà
el diari
que fa molta gràcia
Bueno, no gens
però la fa
Parlem que n'hi ha
uns llacs
subterranis
No solament
aquelles
del centro
de Castilla
sinó
de llacs
subterranis
Diu
on el 1989
a l'oest
d'Austràlia
es va descobrir
un llac subterrani
que estava situat
de 200
i 1.000 metres
de profunditat
Imagineu-vos
Un llac
que ocupava
una superfície
de 3.000 quilòmetres
quadrats
Que dius
A Austràlia
més o menys
qui té una mica
d'idea
les úniques zones
habitades
de veritat
Són la costa
Són tota la costa
Bueno, si en tens
també
Sí, tota la costa
Sí, tota la costa
I el centro
verdaderament
És verdaderament
No
És deserti
Sí
Però els aborígens
ben que viuen
És normal
Els aborígens
Sí, hi ha un llibre preciós
que es diu
El silenci
aquell que et vaig deixar
llegir
i és xulíssim
Voces en un desert
Voces del silenci
que és molt maco
Voces en un desert
o no?
Sí, no
El silenci
Sí, és igual
Ah, el que passa
és que els pobres aborígens
són tan poc afavorits
Sí
Són més
Bueno, però
d'un i d'un i d'un i d'un
No, no, però viuen molt bé
i vi pobres
Mira, el que passa
és que ara
la civilització
se'ls està carregant
i això és molt trist
que a mi que van entrant
que és molt inòspit el lloc
No, és super inòspit
Sí, sí
Super inòspit
Però bueno
fas una travessa
per allà
com la va fer
la doctora aquesta
que és la que escriu el llibre
i era matxessa
i aleshores va descobrir
tota la grandesa
de l'esperit d'aquella gent
I tant
Vull dir que val la pena
Però bueno
aneu buscant aquest llac
o sigui que a mi saps
Ai, de 200 mil metres
Poxiqueu cap a dintre
i a lo millor
us podeu banyar els peus
Deu estar molt calent a l'aigua
Sí, o i tant
o no
Bueno
L'altra cosa que us volia dir
i aquesta sí que surt
a l'avantguàrdia d'avui
que fa una certa gràcia
i tu
jo he dit també
no sé si l'avantguàrdia
ho he dit al telediari
o no sé què
és la gran inundació
Diu
Si tot el gel
que n'hi ha en el món
quedés
fos
fos
completament
Diu
Això supondria
una quantitat
de 23 milions
de metres cúbics
que portarien
a l'aigua aquesta
dels oceans
Però aleshores
tots els mars
i tots els oceans
en realitat
s'ajuntarien
L'aigua
la quantitat d'aigua
només augmentaria
a 1.7%
És a dir
que donaria l'impresió
Bueno, ha caigut
tota aquesta aigua
allà dintre
i el volum
seria aquest
però
diu això
diu
sembla que no sigui molt
perquè 1.7%
Sí, sí
I tant
que és molt
Diu
encara així tot
el nivell
dels mars
pujaria
60 metres
en tot el planeta
Imagina't
Diu
de tal manera
doncs
que moltes terres
i sobretot
moltes d'aquestes
casetes
al costat de la platja
quedarien sumegides
dintre del mar
Doncs avui
ho estan dient
Vosaltres us recordeu
que una vegada
vam parlar
de les gavines
que les gavines
sempre estan
a la costa
Les gavines
ara
clar que
van buscant
Busquen menjar
també
Busquen el menjar
però entren
entren
a quasi
uns 200
o 300
o 500
metres
a dintre
Tota la
tota la
ribera
del Llobregat
amunt
arriben fins a Martorell
les gavines
I a vegades
les veus
que van
en formació
com si fossin
un exèrcit
Més quilòmetres
al llac de Banyoles
també n'hi ha
i estem parlant
ben segur
d'uns 30 o 40
o 50 quilòmetres
Aleshores és aquella cosa
que diuen
que els animals
en els seus preveuen
els cataclismes
que poden haver
com la cosa aquella
del tsunami
que tots van pujar
cap a la muntanya
i es van salvar
molts animals
més que persones
no fa gaire
que va passar bé
Bé
anem amb una altra cosa
Anem amb una altra cosa
Tenim
consideracions de l'edat
Diu
de tots els animals
mamífers
l'home
amb 120 anys
és el que té
l'edat més avançada
Suposadament
els elefants
poden viure
de 70 anys
i els bous
80
Per la seva part
els cavalls
poden arribar
a 60 anys
i els gossos
a uns 20
No
20 com a molt
el meu
que jo l'estimava molt
va viure a 16
però bueno
Diu
si bé
en circumstàncies
obsessionals
poden arribar
fins als 30
i els gats
a gals 15
i direu
tot això
aquesta
perquè parla d'animals
bueno
perquè també
va bé
parlar d'animals
però també
s'ha donat
casos
de gats
que han durat
30 anys
Diu
entre les saus
aquesta fa gràcia
el
cacadú
cacadú
i no dic
caparulota
s'adjudica
a l'indes
més alt
de vida
i arriba
a una edat
de 80 anys
els cocodrils
també poden
passar
de 60
en tot
de tots els animals
les tortugues
són els animals
que viuen més
que poden viure
150 anys
i
la perspectiva
dels peixos
tenim un
michonama
que és un
estorion
nord-americà
que aquest
viu més
de 80 anys
i els lloros
que n'hi ha molts
en aquest país
Déu-n'hi-do
el que
arriben a
viure
són obligats
i després
aquí n'hi ha una altra cosa
que és també
interessant
ara aquí
ja anem
amb
una manera
de
les coses
com les enfoquem
no?
i parla
del manar
tots sabem
que el manar
doncs aquell poble
que havia fugit
d'Israel
i que anava
pel desert
es va deixar
i li va dir
per què ens has tret
d'Israel
quan allà
almenys menjàvem
i va dir
no s'amoineu
que ja menjareu demà
i tal
i va enviar
el pa del cel
al manar
al manar
diu
quan els israelites
van marxar
de l'Egipte
es alimentaven
durant la seva
llarga marxa
demanar
que suposadament
havia caigut del cel
i diu
per sorprenent
que això sembli
aquest relat
és absolutament autèntic
i els santífis
han trobat
aquesta explicació
molt lògica
d'aquest pa
la prova
va aparèixer
l'any 1980
després
que a Turquia
va caure
una pluja
de manar
que va cobrir
una superfície
de 10 km2
trats
després de fer
un anàlisi
de totes aquestes
petites boletes
que eren grogues
per fora
i blancues
per dintre
els botànics
van deduir
que es tractava
d'uns líquens
els líquens
aquests
poden
desenvolupar-se
sobre
qualsevol
superfície
per pobra
que sigui
molt agafant
els nutrients
però probablement
el manar
no solament
procedeix
d'aquests líquens
aquí diu
líquenoidees
que són les plantes
aquestes
sinó també
d'unes altres plantes
i en 1927
els científics
de la Universitat
de Jerusalén
van trobar
l'ocasió
de coprovar
amb un viatge
científic
una planta
que es deia
tamarix
ni lotica
ni lotica
ni dicen
ah
doncs
daria
un suc
que era dolç
com el clima
és tan desertic
que això feia
que aquest xarop
quedés cristallitzat
i aleshores
també sortia
un
un
manar
que eren aquests grans
que n'hi ha
i encara tenia una
que si me permets
i aquesta s'acaba
que diu
multitalento
i aquesta me fa molta
m'ha de fer gràcia
perquè diu
Josepe Garibaldi
que ja sabeu qui era
no?
i tant
diu un célebre revolucionario
sí
dius
no obstant
sempre que no estava enredat
amb una guerra revolucionària
doncs mira
feia molts diversos
oficis
diuen a l'Uruguai
per exemple
venia espagueti
i a New York
doncs feia espelmes
vull dir que
el que no pugui fer
una guerra
doncs que faci espelmes
millor
ens aniria a tots
eh
millor ens aniria
el pròxim dia farem més
molt bé
be grams
de ochrere
la guerra
pe part
aj slash
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es té notícia de la seva construcció a partir del segle XIV i va tenir diferents noms, fins que finalment, al segle XVII, va rebre el nom definitiu de Can Fatxó, que és el que té en l'actualitat.
Fins demà!
Bé, continua tu, Montse.
Montse, ens continua la història.
Fins demà!
Sí?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
curse.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mira!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i ara hi també, un japonès,
a la contraportada, no sé si l'heu llegit,
molt xulo, que diu que a partir d'ara
les ciutats tenen que ser verdes i poètiques.
Perquè la gent estigui
dintre, o sigui,
perquè estigui la gent vivint bé,
que al final és l'única cosa que val la pena.
És el que t'emportes.
És allò que fa de tots els balcons, que ara ja es fa,
de posar jardinets i posar plantetes
i posar tomàqueres
i tot, eh?
Bueno, mira, val la pena.
Després aquí.
De fet, com construïen una casa,
el que buscaven,
he de tenir més llum
quantes més hores.
Perquè, esclar, una vegada es feia fos,
la gent...
I a l'hivern, calor.
El meu pare era paleta
i sempre, sempre
havia orientat
les seves construccions
de cara a migdia, sempre.
En el lloc on vivia la família
i era l'estar,
sempre de cara a migdia.
Sí, no sé si d'un disbarat,
però totes aquestes iglesias petites romàniques,
totes la porta és d'entrada
de cara al migdia
perquè entres la claror.
Això mateix.
Tinc entès, eh?
Sí, i té les rossasses
a sobre de la porta
perquè projecti la llum
a sobre de l'altar.
Hi ha molts pobles
que fa 40 anys
que ha arribat la llum.
Abans no n'hi havia.
No, no, no.
O sigui, que nosaltres
ho hem vist quasi sempre,
tothom té llum,
però no ha sigut precisament.
No, no, jo ho he viscut
en primera persona.
Segueix, sisplau.
Doncs bé,
a Can Fatxó,
a la façana principal,
podem veure unes extraordinàries
finestres i balconades,
d'estil gòtic,
i també un rellotge solar,
justament damunt la porta principal.
Rellotge que ha estat objecte
d'una referència molt detallada
en un treball sobre rellotges públics
a Sant Just.
Una curat entitat
ha aparegut en una de les miscel·lànies
del Centre d'Estudis Sant Justenc.
Les primeres dades del MAS
les trobem en estudis fets
sobre l'any 1310.
En aquells temps,
se'l coneixia amb noms com
MAS REIA o REILLA.
Més tard,
a primaries del segle XVI,
canvia el seu nom
per el de MAS REMONEDA.
I finalment,
180 anys més tard,
l'any 1690,
passa a anomenar-se
Can Fatxó,
tal com se'l coneix
en l'actualitat.
Segueix, Lina.
Aquests canvis d'un nom
radiquen en la manca
d'haver d'hereus,
sent les pobilles de la A.
Aquí m'heu deixat a mitja,
a sorredere n'hi ha.
Sí.
Sí, les que adopten.
Aquí, veus?
No, no, no t'hem deixat
sense peix, no.
Sent les pobilles de la casa.
Sí.
Les que adopten
per a la masia
el nom del marit.
Aquestes mancances d'hereus
va originar
que tot hi pertany
amb un únic propietari
i convivien
diferents branques
de la família
en edificacions
anexes al marit.
Que s'havien anat afegint
i aleshores
aquestes van adoptar
noms diferents.
molt bé.
Doncs, ara la Montse
continuarà.
Dona-li el papelico
a la Montse.
És una història coral.
Aquí entrevenim tots
per poder explicar
l'explicar.
Oh, clar que sí, ja ho veieu.
Entre tots,
la part alta i principal
de la casa
s'anomenà
durant molt de temps
Mas Cavall
o Savall.
Can Fatjó
va estar sempre
lligat
al món rural
i va arribar
a ser punt
àlgid
a meitat del segle XIX
quan la superfície
de les seves terres
cultivables
era
la més important
del territori
juntament
amb la del Mas
de Can Baró.
Sí, després.
Bé.
Aviam.
Joan Maria.
Segueix.
Joan Maria.
Però això
va ser
en temps
en temps
llunyans.
Llenyans.
Llenyans.
En temps molt llunyans.
I tant.
Ara, en l'actualitat
després de ser
restaurada
i acondicionada
és d'ús
exclusivament
residencial.
Si voleu gaudir
de la història
i vida
del camp
a través dels segles
a Sant Just
dintre del parc
de Collserola
podeu acostar-vos
i sobre el terreny
imaginar-vos
com es lluvia
a pagès
en temps pretèrits.
Molt bé.
Doncs,
i ens hi acostarem?
Sí, sí.
Val la pena, eh?
N'hi ha un circuit
que fan les massives
d'aquest poble
que tenen el valor
aquest
del 7, 13, 14.
Sí, el Can Baró
també.
Hi ha moltes,
hi ha moltes.
Can Vilar.
Can Vilar també.
A Catalunya
hi ha moltes masies
que és el turisme rural
i que molta gent,
sobretot els que tenen
família,
criatures,
poden anar
amb bicicleta
i gaudir
de la natura.
I a més a més
dels animalets
perquè hi ha molts
crios de ciutat-ciutat
que no han vist mai
ni un conill
ni un collastre viu.
Es pensen
que ja naixen morts.
Sí.
Que ja van al supermercat
a comprar-los.
I de passo
ajuden a la paesia
que es quedi
en el territori
i que el cuidin.
Clar, clar.
Perquè realment
el paisatge
tan maco que tenim
és gràcies
que hi ha pagesos
que el cuiden.
Perquè si abandonessin
en quatre dies
el bosc i l'estepa
ho regaria tot.
Música en sentiment.
Avui escoltarem fragments
del ballet egipcian
d'Alexander Lugini.
Aquest ballet
el va composar
per encàrrec
per ser representat
en el London Festival
Ballet Studium
de Londres.
És una música
descriptiva,
optimista
i molt adequada
pel lluïment
dels ballarins.
També té
uns certs
tons
un tant
melangiosos
molt agradables
per a ser escoltats.
Aquest és un fragment
del ballet egipcian
interpretat
per la Royal Philharmonic Orchestra
sota la direcció
del mestre
Anzal Dorati.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Bé, heu escoltat fragments
del ballet egipci
d'Alexander Lugini.
I ara tu,
Joa Maria,
que ens has portat?
Parlaram del transport públic
i anireu una mica
enrere
perquè
no sé realment
als ràdio oients
si n'hi ha
de més joves
o de més grans.
tot una mica
em sembla.
Començo
pel més jove
que potser
hi ha algunes coses
que no ho saben.
Això no ho tenen.
No ho sé.
Bé,
és evident
que tant
en les ciutats
com en pobles petits
en poc més d'un segle
s'ha passat
d'anar en carros
cavalls
i bicicletes
a utilitzar
massivament
l'automòbil.
Aquest fet
ha provocat
greus problemes
de circulació.
Aleshores punta
per exemple
les carreteres
d'entrada
de Barcelona
es col·latzen
pel gran nombre
de vehicles
que hi volen accedir
provocant cada dia
cues
i temps d'espera
importants.
I tant
digue'm-ho a mi
que al dematí
quan faig bicicleta
poso la televisió
i el pobre Martí
es torna
entre la gent
que entra
que surt
i els mapes
i tant
i això
que no es faci malbé
no saberia
algun
cotxe
o el camió
que s'ha travessat
avui
ha fet la tisora
a la carretera.
I com diuen alguns
si el temps
és diners
es perden
quantitats
de diners
cada dia.
I tant.
A més
la gent
el nervis que agafen
està parat.
I tant.
A més
l'intens tràfic
de vehicles
a motor
juntament
amb la combustió
de les calderes
de les calefaccions
dels habitatges
de les indústries
i també
per què no
dels vaixells
del port de Barcelona
que cada dia
afortunadament
en venen més
pel turisme
que és bo
però per la contaminació
per l'altra part
no és bona.
Produeixen
aquesta contaminació
ambiental
molt nociva
per la salut
de les persones.
Aquesta contaminació
està molt
pel cim
del recomanat
per l'Organització
Mundial
de la Salut.
Crec que la solució
passa per potenciar
el transport públic
ampliant
en les línies
de metro
incorporant
nous tramvies
llogers
com el tram baix
millorar la xarxa
i la freqüència
de pas
i construir
grans aparcaments
si pot ser
sense pagar
clar
perquè per anar a treballar
s'han de pagar
al costat
de les estacions
de busos
i trams baix
a fi
d'adaptar-se
a les necessitats
dels ciutadans.
A més
tots els transports públics
taxis
busos
furgonetes
de serveis
de repartiment
haurien de ser
d'emissió zero
com més aviat
millor
per baixar
la contaminació
és clar.
L'àrea
metropolitània
de Barcelona
tenim
l'avantatge
únic a Espanya
per la gran
quantitat
de motos
escúters
i bicicletes
emprades
la qual cosa
ajuda
a la fluidesa
de la circulació
i també
a rebaixar
una mica
la contaminació.
Caldria també
potenciar
l'ús de les motos
i escúters
elèctriques.
És molt positiu
també
que les persones
estan canviant
a passos
de gegant
la seva mentalitat
en el sentit
de tenir més responsabilitat
per contaminar
menys la natura.
En pròxim futur
els cotxes elèctrics
portaran
unes noves bateries
de litio-oxigen
que són
més barates
de menys pes
i de molta
més durada
a les quals
permetran
circular
els cotxes elèctrics
amb aquestes bateries
fins a 644 quilòmetres
en comparació
amb els 120
actuals.
Vindran
també els cotxes
que funcionaran
amb motors
de piles
d'hidrogen.
Aquest sí
veritablement
d'emissions zero
és a dir
motors nets.
Pel tub
d'escapament
en sortirà
solament
vapor d'aigua.
La majoria
de marques
d'automòbils
ja hi estan
treballant
des de fa temps.
Falta
resoldre
els problemes
tècnics
i de seguretat
del dipòsit
d'hidrogen
i les estacions
de servei.
És a dir
ara tenim
gasolineres
doncs faltarà
que hi hagi
hidrogeneres.
També
els fabricants
de cotxes
han d'esperar
d'amortitzar
les grans despeses
fetes
amb els actuals
motors
i que tot
sigui dit
alguns fabricants
no han estat
capaços
de reduir
les emissions
a les actuals
normes dictades
per la Unió Europea.
Finalment
i molt important
falta superar
els grans lobbies
de la indústria
petroliera
la qual cosa
endarrerirà
la comercialització
del motorol
d'hidrogen
però l'invent
ja està fet
falta
solament
superar
els esculls
per posar-ho
en marxa.
El fullon
d'en Volkswagen
hi pot ajudar
o no?
Això
no ho sé pas.
Alguna cosa
d'inventa.
Això
sí.
sembla que fem propaganda
de la guerra
de les galàxies
de la nena
infisso
no sé si la Joana
ho ha buscat
però avui
m'ha nascut
una re
de boda
una nena
que ha passat
4 quilos
400
i li diran
Leia
que és la princesa
Leia
i el record
de mi
que jo havia llegit
molt
el Flash Gordon
la Desiree
la D'Ale Arden
totes aquestes
princeses
que vivien
en altres galàxies
però ja està
quan ens tornem
a la galàxia d'aquí
i comencem
amb la salut
comencem amb la salut
i avui us diré
que la equinàsia
és un potent
antibiòtic natural
prendre equinàsia
és eficaç
per evitar
la recurrència
de grips
i refredats
ja que les seves
propietats
antimicrobianes
contra bacteris
fongs
i virus
la converteixen
en un dels millors
antibiòtics naturals
i és una autèntica
alternativa
als antibiòtics
químics
estimula
el sistema
immunitari
incrementa
la producció
del sistema
immunitari
ai
perdó
repeteixo
i
interferó
una proteïna
que el mateix
organisme
produïeix
per neutralitzar
el virus
el virus
el seu consum
està indicat
en la major part
d'afeccions
relacionades
amb l'aparell
respiratori
grips
refredats
n'atenua
els símptomes
i n'accelera
la curació
inclús
per la bronquitis
reduïeix
la inflamació
del bronquis
per la sinusitis
desinflama
el sinus
nasal
i alleuja
el dolor
de la zona
i el pròpolis
antiviral
i antibacteriar
el pròpolis
és un conjunt
de substàncies
resinoses
gomoses
i balsàmiques
recollides
del rusc
de les abelles
que les abelles
fabriquen
per diverses raons
la més interessant
de les quals
és que utilitzem
per tapar
l'interior
del rusc
amb l'objecte
de protegir-lo
de les bactèries
i dels virus
s'ha demostrat
científicament
que el pròpolis
actua
com un antibacterià
antiviral
immunostimulant
antiinflamatori
i cicatrisant
i aquest fet
és
el fa
recomanable
per tractar
engines
faringitis
laringitis
sinusitis
otitis
i altres
altres titis
i aftes
vocals
a més
augmenta
les defenses
i és reconegut
antibiòtic natural
a les nostres botigues
a la secció
de complements
alimentaris
trobareu
pròpolis
en diferents formats
infantils
que resulten
molt atractius
ossets
per mastegar
esprais
per a la gola
vials
i xarops
això és tot
jo aquest
del pròpolis
vaig fer
una traducció
sobre el pròpolis
quan no ho seguien
ni se'n parlava
i els russos
ja des del primer
de segle
ja feien servir
el pròpolis
per això
el que has dit
és magnífic
el pròpolis
en el rus
el que li fa
és com de capa
que s'ella
i és impossible
que entri allà ningú
mentre estan
amb la
treballant
treballant
feia molta gràcia
perquè era pròpolis
són dos
equinàstia
i pròpolis
si es posa
gaire de moda
ara resulta
que cada vegada
hi ha menys abelles
i si ve la vespa
aquella
aquella xinesa
després també
tenen uns acres
que també els mata
i bueno
si
i cada cop
hi ha més
de deter
a les d'això
a les plantacions
està prohibit
sí que està prohibit
però hi ha altres coses
que també són igual
de dolentes
aquest any que jo conec
una persona
que s'hi dedica
a allò de la mel
aquest any
la collita
és molt dolenta
és pobra
ara riureu
el que us diré
però és veritat
jo no sé si heu vist
que hi havia mosques
però aquest any
moltes mosques
no s'han vist
en el meu cas
en tinc un parell
que s'han allotjat a casa
doncs
mira es veu que sí
es veu que un piset
tu
i a casa meva
hi havia una mosca
i tot el rato
venia a pipar
jo li deia
mira escolta
sou poques
marxa
te la fotré
jo no li deia això
no li deia això
només que deia
vés-te
no
igual sol les cortines
perquè surti
però bueno
sabia greu
matar una mosca
pensava
els ocells
que són insectívors
que mengen mosques
o que mengen aquests altres
si mates el menjar
no en tenen
que no tenen
no pot ser
i bueno res
fuig mosqueta
fuig
acompanya-me
fins a la finestra
si jo ho fa
i llavors et t'anjo
la cortina
i també saludar
també saludar
mira que no es posen pesada
era una mosca cacera
tu
però només que una
era morinera
no
no era morinera
morinera
perquè no se'n volia anar
ah bueno
però morinera
jo penseva que era
les que deixen
que deixen els ous
morinera
és la que no se'n vol anar
la que torna
a finals d'octubre
que bueno
després de Sant Narcís
quasi no en queden
en queden molt poques
no no
però és que abans de poques
quan l'octubre és finit
mor la mosca
i el mosquit
naranjas de la Xina
el castell no
naranjas de la Xina
bueno
en gran quantitat
sempre en queda alguna
també
però jo us dic
aquestes que estan
em fa gràcia
això que explicaves tu
l'altra nit
hi havia una també
per allà a casa
i saps que
el meu fill
els insectes
no li fan gaire gràcia
ningú
però li estava dient
vés-te'n
que ets molt pesada
vés-te'n
i quan ja li va dir
tres vegades
no em vols fer cas
agafa-ho
un drap
un drap
li va fumar
i pobreta
encara estava
mitja tontada
va caure
a l'aigüera
i va obrir l'aigua
i diu
perquè no pateixi més
pobreta
no sols on li va pagar
sinó que la va ofegar
la va ofegar
com premeditació
i adevocia
bueno
darrere d'aquesta informació
tan interessant
de la Montse
continuarem
parlant
sobre salut
i ho farem
sobre una de les malalties
que els metges
anomenen
assassines
silencioses
ens referim
a la diabetis
les altres dues
són
la hipertensió
i el colesterol
precisament
aquest any
juntament
amb l'obesitat
la diabetis
és l'objectiu
de la Marató
de TV3
fa un temps
el Departament de Salut
de la Generalitat
va publicar
un tríptic
amb tota una sèrie
de consells
i normes
a seguir
pels malalts
que la pateixen
però
què és la diabetis?
ara
us ho direm
la diabetis
és una malaltia
freqüent
que es caracteritza
fonamentalment
per un excés
de glucosa
a la sang
la glucosa
és un sucre
d'utilitat
per a totes
les cèl·lules
del cos
com a font d'energia
per dur a terme
processos vitals
per tal
que la glucosa
que circula
per la sang
i que obtenim
dels aliments
pugui ser usada
per les cèl·lules
cal l'ajut
d'una substància
anomenada
insulina
produïna
pel pàncreas
si el pàncreas
no produeix
tota la insulina
que l'organisme
necessita
la glucosa
no penetra
en les cèl·lules
i s'acumula
a la sang
i ara
segueix tu
l'ina
amb aquests consells
és veritat
és important remarcar
que aquesta malaltia
és crònica
per tal de retardar
i mimar
les complicacions
que pot tenir
per la nostra salut
cal controlar-la
de prop
i per aconseguir-ho
ho cal seguir
o sigui
es té que seguir
les recomanacions
següents
el pes
això del pes
és una mica difícil
el pes
cal vigilar-lo
periòdicament
intentar ajustar-lo
al pes ideal
segons l'edat
el sexe
i l'alçada
mantenir un pes
adequat
és doncs
primordial
molt primordial
la medicació
pot ser
que per les
característiques
de la diabetes
s'hagin
de prendre
medicaments
com
insulina
hipoglucemians
orals
i d'altres
atès
que es tracta
d'una malaltia
crònica
caldrà
prendre'l sempre
tal com
ho indiqui
el metge
i tant
segueixo
Maria
compta
amb els peus
els peus
són una part
delicada
de la anatomia
del diabètic
qualsevol lesió
per petita que sigui
pot donar lloc
a trastorns greus
cal revisar-los
cada dia
tenir una bona higiene
consultar l'equip sanitari
i seguir
els seus consells
tots nosaltres
hauríem de tenir
un autocontrol
sobretot
el que tinguin
normalment
és que a vegades
la gent no sap
que pateix
la diabetes
és que no fa mal
ni dona
cap indici
fins que realment
estàs
molt malalt
saber un conjunt
de tècniques
per conèixer
el nivell
de glucèmia
és fonamental
per assegurar-ne
un bon control
el metge
indicarà
el tipus de control
que es pot fer
a casa
freqüència
horari
modificació
del tractament
segons els resultats
és recomanable
anotar
els valors
subtinguts
en el carnet
del diabètic
i portar-ho
en un moment
de la consulta
i això
senyors
jo que soc
atès
us ho dic
apunteu-s'ho tot
perquè nosaltres
tenim un vici
molt gros
tothom
de no apuntar-se
a les coses
d'aquest tipus
dius no
perquè jo me'n recordo
ni que siguis jove
ni que siguis bé
no te'n recordes
és a dir
si et diuen
per exemple
jo prenc cintron
doncs jo cada dia
quan m'aprenc el meu cintron
faig la creueta
que l'he pres
si no ho faig
penso
l'he pres o no l'he pres
tens el dubte
a les hores
passa igual
i aquí ve una alimentació
que la Montse
ens ho diu
a veure
que la tindrà que fer
aviam
aviam
quin tipus
d'alimentació
a l'alimentació
a l'alimentació
a l'alimentació
en primer lloc
cal evitar
el consum
d'aliments
ensucrats
a més
l'alimentació
ha de ser
adequada
al pes
l'activitat física
i el tractament
que faci
el diabètic
ha de ser
el més
variat possible
cal repartir
equilibradament
els aliments
al llarg del dia
i evitar
passar estones
llargues
sense menjar
bé
cosa que no fan
gairebé
cap dels malalts
començant
per el de casa meva
no no
i per molts
els alers
té
el Jordi
el Jordi d'aquí
també
el nostre
company
és que ell
té aquella mala sombra
que té baixades
i tant
fas una crisi
d'aquest tipus
glucemica
i caus
i et mereixes
i cal tu t'es res
i tant que sí
bé
segueix
Joan Maria
compte amb els ulls
sovint
en el diabètic
els ulls són un òrgan
afectat
per tal de prevenir
les complicacions
i posar-hi tractament
si s'ha produït
cal que revisi
els seus ulls
com a mínim
un cop cada any
o més sovint
si cal
bé
seguim
exercici físic
una activitat física
adequada
ajuda a controlar
els nivells
de glucosa
a la sang
l'exercici
ha de ser
l'adient
per la nostra
condició física
edat
i tipus
de tractament
s'ha de fer
regularment
cada dia
si és possible
i s'han d'evitar
exercicis
poc habituals
i excessius
i acabes tu
l'ina
i aquí
com a última
recomanació
ens diu
la convenència
la convenència
perdoneu
convenència
d'associar-se
compartir informacions
i dubtes
i assessorar-se
convenientment
és fonamental
per conèixer
la malaltia
i millorar
la qualitat
de la vida
pertany
amb una associació
de persones
amb diabetis
pot ajudar molt
i abans
ha parlat
el Joan Maria
o la Joana
de l'exercici
moltes vegades
el nivell
de sucre baixa
només que fent
caminades
una de les coses
que diuen
no cal que faci res
però vostè camina
un parell una hora
i quan no es pot
què passa
i quan no es pot
doncs mira
bicicleta
que li va dir
el metge
al meu marit
feu el que pugueu
i si no res
doncs res
vull dir
aneu al tanto
i podeu ser molt dolços
però no tenir diabetis
això mateix
bé
hem arribat
al final
d'aquesta audició
d'avui
de 60 i més
o menys
bé
gràcies
Lina
gràcies
Montse
gràcies
Joan Maria
i a tu
també
moltes gràcies
perquè escolta'm
a vegades
et portem boig
bé senyors
recordeu
que
si a Déu plau
el dissabte vinent
estarem amb vostès
a les 11 del matí
i si no
el proper dimecres
que
si Déu vol
també
estarem aquí
per explicar-vos
aquestes coses
que a vegades
ens vénen
a la memòria
bé
fins
la propera
molt bona nit
o molt bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
la respa
roba
roba
ràdio
Sintonitzes ràdio d'Esbert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Ràdio d'Esbert
98.1
Estimat diari
Avui hem fet el programa 1700
de la penya del morro a ràdio d'Esbert
i després de...