60 i més.
Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern,
una setmana més ens plau saludar-vos
des del 98.1 de la freqüència modulada,
disposats a passar amb vosaltres 60 minuts
plens de qüestions que ens semblen amenes i alhora interessants.
I celebrar amb joia els 50 anys de les festes de tardor
que ens ofereix tot un seguit d'activitats de tota mena.
Com detallar tot el programa?
Seria d'allò més feixuc.
De moment de saps que harem que demà dijous,
al celler de Can Génestat,
podem assistir a un aconteciment poètic,
poètic, però extraordinari.
Un recital de dues figures extraordinàries
i la redundància,
que, com es diu en castellà,
a l'Alimón,
ens recitaran noves mostres de la seva immensa obra.
Ens referim, com no podia ser d'altra manera,
als poetes Joan Margarit i Lluís García Montero.
Serà demà dijous,
a les 19.30 del capvespre,
dos quarts de vuit de la nit.
I també tenim dos magnífiques representacions teatrals.
a la sala del cinquantenari de l'Ateneu,
invasió subtil i altres contes.
El proper divendres, a les 9 de la nit,
i el diumenge, a dos quarts de set de la tarda,
sota l'organització del grup,
el 2050.
I més teatre i conferències.
El dissabte, dia 19,
a la primera planta del mercat municipal,
a dos quarts de vuit del capvespre,
Excalibur i altres històries.
I també, en segona audició,
el diumenge, a les 19 hores,
set del vespre.
Això pel que fa,
solament a poesia i teatre.
De les altres activitats,
us anirem informant en properes audicions.
I després d'aquesta petita informació
sobre activitats de les festes de tardor,
nosaltres, la taula de 60 i més,
donem pas a l'audició d'avui.
A l'audició d'avui.
L'efecte hivernacle
és un fenomen atmosfèric natural
que permet mantenir la temperatura del planeta,
ja que reté part de l'energia
que prové del sol.
L'augment de la concentració
de diòxid de carboni,
CO2,
derivat de l'ús de combustibles fòssils,
ha provocat la intensificació del fenomen
i això ha fet que augmenti la temperatura global,
que es fonguin els gels polars
i que pugi el nivell dels oceans
amb la qual cosa s'altera l'ecosistema.
Què és i per què es produeix?
El procés de l'efecte hivernacle
comença a la recepció dels raig del sol a la Terra.
L'atmòsfera de la Terra absorbeix una part de l'energia emesa pel Sol.
Una altra part es reflecteix en uns núvols
i la resta arriba fins a la superfície terrestre i l'escalfa.
Un cop arribat a la temperatura adequada,
la Terra retorna l'energia prestada
sota la forma d'una ona llarga
o radiació infrarroja a l'atmòsfera.
La intensificació de l'efecte hivernacle
és la causa més important del canvi climàtic.
Aquest fenomen està escalfant el planeta
a un ritme desmesurat.
Conseqüències de l'efecte hivernacle
De gel dels pols
Inundacions de poblacions properes al mar i d'illes
Augment de temperatures
La qual cosa provoca un augment de les sequeres
Augment de la radiació solar
Més contaminació i menys qualitat de vida.
Causes de l'efecte hivernacle
A més de les causes naturals,
l'activitat humana té molt a dir
sobre l'emissió del CO2 a l'ambient.
Procés d'industrialització i digitalització
La industrialització ha canviat radicalment
la nostra forma de relacionar-nos amb el món.
El funcionament de les fàbriques
s'ha dut a terme gràcies a l'ús dels combustibles fòssils,
un recurs natural.
Aquesta industrialització
és en bona part
responsable de les emissions
del CO2
i més gasos
que participen de l'efecte.
Agricultura
L'agricultura també carrega en responsabilitats
a l'hora de tenir cura del planeta.
L'ús d'aparells
per alleugerir el procés de conreu
pot augmentar i propagar
clorofluorocarbonis,
refrigeradors,
acroaerosols
i fins i tot agents escumants
en el sistema d'embalatge.
Demografia
És una causa més aviat indirecta.
Si l'índex de població puja,
la despesa en recursos natural també.
S'incrementa.
I, per tant,
participa en la intensificació
de l'efecte hivernacle
si no prenem consciència
del nostre consum de recursos.
Podem tenir cura del medi ambient
de forma molt senzilla.
El planeta i les generacions futures
ens ho agrairan.
Què podem fer-hi?
Reciclar,
separem les nostres residus
i reciclem-los
per assegurar-los
una continuïtat.
També podem fer el mateix
amb la roba o amb les sabates.
Aïllar casa nostra
per conservar la calor de casa nostra
i evitar el malbaratament energètic.
Electrònica intel·ligent.
Quan vulguem comprar
un ordinador
o un smartphone
assegurem-nos
que compleixen
amb uns estàndards
d'eficiència energètica.
Llums LED
tenen una vida útil
molt més llarga
i consumeixen menys energia
que els altres tipus de llums.
Bones pel medi ambient
i per la nostra butxaca.
Evitem les bosses de plàstic.
Contribuïrem
a consumir menys aquest material.
Evitem el consum
de productes envasats.
Materials
com el porexpan
en el qual
s'embalen
que no es poden reciclar
i són un residu
molt nociu.
i aquesta és important, eh?
Gastem aigua
amb responsabilitat.
Ah, això.
Tanquem l'aixeta
mentre ens rentem el cos,
les dents o les mans
i això ho fem molt.
I tant.
Això és una cosa
de les que fem més, eh?
Sí, i tant.
Casos que causen
l'efecte hivernacle,
diòxid de carboni.
Es genera
per la crema
de combustibles fòssils,
la desforestació,
els incendis,
el transport
i la generació tèrmica,
entre altres.
Matar
CH4
es produeix
per l'acció
dels abocadors
d'escombraries,
el tractament
dels fems
dels animals
i la descomposició
dels rebuig orgànics.
òxid nitros
N-20
emesos
a causa
de la producció
de fertilitzants,
la combustió
d'automòbils,
els fems
i el tractament
d'aigües residuals.
Hidrofluorocarbur
A-Q-F-C
i
perfluorocarbur
P-F-C
que estan relacionats
bàsicament
amb la indústria frigorífica.
Clorofurcarbonis
C-F-C
s'estimulen
a causa
dels sistemes
de refredament,
els aerosols,
l'electrònica
o el sector industrial.
És la
fluorur
de sofre
S-F-6
relacionat
amb els
interruptors
elèctrics,
els aïllants
i els
transformadors.
No acabem
d'això,
que m'agradaria
dir-vos una cosa
perquè un dels meus
nets
està
ui,
perquè l'atmòsfera
i en el clima
pugi un grau
no sé què,
no sé quantos,
no té importància.
I el fill,
que és doctor
en física,
li va fer una explicació
molt...
potser algun dia
podria venir també
a parlar
oi tant,
i tant que sí.
Bueno,
sí,
té temps.
I resulta que diu
és que si continuem
com continuem
estem en el punt
de no retorn.
Oi tant.
El punt de no retorn
i el punt de no retorn
és molt fumut.
Jo li vaig dir,
home,
jo com sóc sempre tan optimista,
l'home trobarà
una altra cosa,
però les coses
estan bastant fumutetes.
Sí,
però la madre natura
ja saps
que sempre
sempre té
efectes.
Efectes
que surt per surt,
per on surt.
Sí,
sí,
però això és com,
per exemple,
els ratxos solars,
que a vegades
ara la gent
ja ha pres consciència
que
es posar-te al sol
et produeix un melanoma,
bla, bla, bla.
Però és que la pell
és un dels teixits
que més recorda
les radiacions
que resulta.
De radiacions, sí.
Per això el tanto de...
Sí,
això els nens
que morenets
que estan,
que tal i que qual,
protegint-los
perquè és un perill.
Bueno.
Bé,
una miqueta de...
No, no,
però tot irà bé,
senyores,
no se sostén.
i tant que se sostén.
I tant.
Per això no hi haurà cap problema,
perquè d'aquí quatre dies
serem tots morenos, eh?
Sí.
Abans irem blancs.
A Espanya tots en blanc.
Vèiem un negre una cosa molt rara.
Sí.
A la meva edat
no em veia cap.
Sí, sí.
Ara s'ha canviat, això.
Ah, està top.
Aquests estan acostumats.
Escolta, jo, Maria,
no parlis dels morenes
que jo soc morena, eh?
La senyora Morena, eh?
Que a vegades estic negra.
Bé, però això
ho estem tots una mica.
Escolta, jo,
és important que, a mesura que avancem,
els dies de la tardor,
es envaeix una sensació de melangia.
Tenim poques ganes de fer res
i cada cop sentim més el desig
d'estar-nos una bona estoneta
sota els raig del sol
per obtenir un xic de bona energia.
Tenint en compte que el sol que va fer ahir
era una mica fort, eh?
Però bé, és igual.
Això pel que fa a nosaltres,
els pobres éssers humans.
Però hi ha d'altres individus
que formen part del nostre entorn,
de la nostra pròpia família,
entre cometes,
que també pateixen aquest estat d'ànim,
afectats pels canvis de la tardor.
Bé, sí, en efecte,
ens referim a algunes de les nostres mascotes,
sobretot els nostres gats i gossos,
que tenen comportaments a vegades estranys,
perden vivor, estan de mal humor...
No estan macos.
Ara han sortit els psicòlegs dels gossos, eh?
Oh, també, també.
Lo diràs.
Diu, bé,
aquí tenim unes petites idees
per intentar entendre i atendre
aquests animalets que tenim la sort
de gaudir a casa nostra
i que arribem a estimar tant o més
que algun altre membre del nostre entorn.
I que ens perdonen,
algun oient,
a qui no li agradin les mascotes,
o que no vol tenir la responsabilitat
de cuidar d'ells.
Perquè sí,
és una responsabilitat
mantenir-les en plena salut,
controlar-les per un xip,
tenir-les degudament alimentades
i tractar-les amb estimació.
I si no,
ens considereu exagerats.
L'amor.
Si no estem disposats
a oferir-li totes aquestes atencions,
val més que no la portem a casa vostra
perquè ella sí que,
encara que no ho sembli,
té sentiments,
estem parlant de l'animaló, eh?
Sí.
I necessitats
que nosaltres hem d'atendre.
I ella,
la bestioleta,
ens agradarà
amb una mirada
o un petó
d'aquells tan sincers.
I continuem
amb la seva salut.
A la tardor
es produeixen canvis
en la fisiologia dels animals,
ja que,
gaudint de menys hores de llum de dia,
cosa que afecta notablement
el seu comportament.
Els nivells de llum
són els responsables
dels canvis més significatius
en les mascotes,
com el cel
o la muda.
Cal, doncs,
posar la màxima atenció
en preparar-les
de cada la nova estació
que acabem d'encetar.
Atenció a la muda.
La llum artificial
fa que les mascotes
no deixin de mudar
durant tot l'any,
però, a la tardor,
els mantells de pèl
de gossos i gats
canvien
i es preparen
per tenir un pèl
més gruixut
per protegir-se
del fred
del proper hivern.
Haurem d'accentuar
el raspallat
i la neteja
dels pèls morts.
S'ha de triar
un bon raspall,
el que més s'ha d'acui
a cada tipus de pèl.
S'han de fer
passades curtes
però fermes
en la direcció
en què creix el pèl.
Cura molt especial
amb els gats,
els quals
hem de fer
unes raspallades
molt curoses
amb el fi
i d'evitar
que se'ls formin
boles de pèl
a l'estómac,
cosa que pot ocórrer
molt fàcilment
a la tardor,
quan ells,
que són molt nets,
es fan la neteja corporal
i apanen-se contínuament.
Respecte al zel,
les gosses
pateixen
dos períodes de zel,
a principis de tardor
i a principis de primavera,
mentre que les gatetes
tenen diverses períodes de zel
que corresponen
a l'inici
de les estacions
més lluminoses de l'any.
També el fred
mimba
les defenses
dels animalons
que es tornen
menys eficients
i els deixen
exposats
a tot tipus
de bacteris,
virus
i paràsits.
Una de les malalties
que poden patir
i també
poden transmetre
és la
leishmaniosi.
Pensem que
treure a passejar
el gos
és l'obligació
ineludible
de tots els dies
de l'any.
Plogui,
nevi,
faci fred,
faci calor
o corri ben davant.
A l'estiu
les puses,
les paparres
i els mosquits
són les grans
amenaces
dels gossos,
no tant pels gats
que no acostumen
a sortir de casa.
A la tardor
sí que ens hem de
preocupar
de la leishmaniosi
ja que
eventualment
li podria haver picat
un mosquit
portador
de la malaltia.
Tenim la possibilitat
de fer-li
un test de sang
per detectar
la possible presència
del paràsit
i en cas
de donar positiu
poder prendre
mesures
amb el veterinari.
Compte
amb els catarros
produïts
pels canvis
brusques
de temperatura
en aquesta època
de l'any.
la tardor.
Sobretot
els gossos
són els que
pateixen
processos similars
als nostres
refredats.
El més comú
és l'anomenada
tos de la gossera
que sembla
una tos
passatgera
però que pot
empitjorar
si no es prenen
les mesures
adequades.
es pot
es pot
encomanar
per l'aire
a través
de la tos
o esternuts
quan hi ha
diversos
gossos
junts.
Per tant
hem de vigilar
molt curósament
si tenim
un cadallet
quan
el traguem
a passejar.
una malaltia
dolorosa
per a les nostres
mascotes
és l'artrosi.
Aquesta
empitjora
amb els mesos
de tardor
i a l'hivern
ja que el fred
i l'humitat
provoquen
rigidesa
a les articulacions
de l'animal
disminuint
la seva
mobilitat.
Hem d'evitar
que es mulli
i que no passi fred
per tal
que no
augmenti
el seu patiment.
I encara
que quan veiem
un animal
abrigat
amb alguna mena
de jersei
o bric
no podem
evitar
un somriure
pensem
que és per la seva
salut
i sobretot
si plou.
Quan arribem
a casa
amb la nostra
mascota
mullada
l'hem de secar
molt bé
amb una tovallola
per treure-li
tota mena
d'humitat.
O sigui
que ja ho sabeu
s'ha de cuidar
els animalets
i si no estan
disposats
a fer
aquestes coses
val més
que no en tinguen
cap.
Una cosa
és que els nens petits
comencen
jo vull un gosset
jo vull un gosset
però a l'hora
de la veritat
no, no, no.
Apa, bueno,
ja allò el deixen.
No, no, no.
O el cuideu
o no el tingueu.
Això mateix.
Com els fills, eh?
Vinga, Lina,
aviam,
aquestes coses
tan, tan
interessants
que ens expliques.
No, no,
jo no les explico,
jo les llegeixo
en un llibre
que el llibre
és interessant.
tu, però tu,
els tries, no.
Van seguint
el ritme
d'allò,
del llibret aquest.
Molt bé.
Sí,
l'altre dia
us en recordeu
quan s'havíem quedat
amb el xocolata, no?
Sí.
Bueno,
doncs anem continuant.
Ara hem d'anar
un dia d'aquests,
de veritat, eh?
A la sala de Parés.
Fan tres exposicions
amb les tres sales
precioses.
D'acord, d'acord, d'acord.
Però quadros
antics
o d'aquests
contemporanis?
No.
O sigui,
és pintura
contemporània
però
molt figuratius.
Però antigos.
No, no són...
Home,
tenen l'aire
de la persona jove
que pinta ara.
Però, no, no,
són entenedors.
No són aquello
quatre cops de bronxia.
O sigui,
són pintures
contemporànies
però són antigues
com nosaltres.
us esteu contemporàries
però ja som de l'època
del rei capítol.
Jo no sóc antiga,
jo sóc molt moderna.
No, no, no,
res, eh?
O sigui,
que ja ho saps.
Diu,
aquí continuem amb allò,
diu,
noies,
culleretes.
Noies i culleretes, eh?
Vull dir,
la xocolata
duia
amb...
Bueno,
duia una embrancida
i en el 1786
obre a Barcelona
una lleteria
on s'oferien xocolata.
Can,
culleretes.
al carrer
de Quintana
número 5.
Encara xisteix, eh?
Sí,
ja veuràs,
veuràs,
que faria fortuna.
Encara hi és,
veus,
el que has dit tu ara,
diu,
i tot que ara
és un restaurant.
Fó un local
més conegut,
més conegut
i populars
de Barcelona
del 800.
S'hi servien
xicres,
xocolata,
crema,
urxata,
cafè amb llet,
llet d'ametlles,
ametlles,
xarops de fruites,
menjar blanc
i mató
de Pedralbes,
que diuen
que feia cantar
els àngels.
I també es podien
anar a comprar.
Expliquen
que el nom
de culleretes
li ve
perquè feien servir
una novetat
del segle,
culleretes
de metall,
i que el cambrer,
molt enfailat
de tanta gent
que hi anava,
demanava crits
a les noies
que rentaven els plats.
Noies,
culleretes!
I va fer tanta gràcia
que la gent
va acabar dient
anem a canculleretes.
Canculleretes
tenia un avantatge,
no estava mal vist
que anessin
ni les dames
ni els clergat
com si passava
en els altres
estapoliments públics
com eren
els cafès.
O sigui,
que anem a canculleretes
podeu anar.
No,
menjarà xocolata,
això era molt,
a més,
era de categoria.
Clar,
com l'acrèdita
que dèiem
l'altre dia.
I diu,
això és un cafè?
Ah,
doncs és bo.
Diu,
a Barcelona
prendre cafè
no era popular
encara.
La beguda popular
dels barcelonins
era la xocolata
desfeta.
Però ja havia,
a començaments
del segle XVIII,
dos cafès pioners,
d'una moda
que s'escamparia
de pressa
i convertiria
Barcelona
en pionera
a la península
pel que fa
els establiments
d'aquest tipus.
En 1710
funcionava un cafè
al carrer
de l'Esparteria,
cantonada
vidreria
portat
per el negociant
de pavia
Josep Ferrer.
I no estic fent
una rima.
Pareados.
Sí.
Diu,
les portes d'entrada
estaven protegides
per cortines
de roba
i el reclam
es feia
amb una ensenya
de fusta
que deia
cafè.
Cap dubte
sobre quins productes
s'hi consumien.
I veure llet
no estava ben vist,
només es bevien
els malalts
i encara per força.
La primera bequeria
de Barcelona
va ser un establiment
atrotinat
al carrer
de Trenca Claus
Xafrà Alba
a l'arc del teatre.
Un indret
de mala reputació
on tenien
dues vaques
i tres someres
que segons diuen
els escrits
de l'època
feien pena de beure.
De fet,
el prendre llet
no es popularitzava
fins que va entrar
l'acció
del xocolata.
La llet
era un producte
que es deteriorava
ràpid
i s'havia de produir
a prop del consumidor.
Fins ben entrat
al segle XIX
la llet
es venia
pels carrers
de vegades
amb la vaca
o la cabra
in situ.
Te l'ordanyaven
allà
com una cervesa
fomeu un vaso
de l'estiu.
Portaves el pot
i d'acord
que t'hi pegui.
Jo recordo
d'haver anat
a buscar llet
amb una bequeria.
Davant de casa meva
hi havia una
i anava cada dia.
Era la meva feina
de cinc anys.
Jo també.
Quatre o sí.
I faré un incís.
La majoria d'aquestes vaques
que no sortien al camp
a pasturar
eren tuberculoses.
Espera, espera.
que no ho dius.
Tela marínera.
Ara, ara, ara...
Mira, mireu el que
continua aquí.
Ah, perquè no ho sabia dir.
Sí, diu,
amb el temps
entre 1880
i 1890
la venda
es regula
en els establiments.
Segons
l'anuari
estadístic
de Barcelona
en l'any
1903
hi havia
unes
1.400
vaques
establades
a Barcelona.
Xifra
que en el 1918
havia arribat
a 7.000
animals
distribuïts
en
600
vaqueries
que produïen
de 20 a 25
milions
de litres
anuals.
Les vaques
vivien
en males
condicions
tancades
i a les fosques
menjant
ferratge
sec
i sense
veure mai
el sol
i deien
que transmetien
la tisi
la tuberculosi
i per això
es va iniciar
un procés
de tancament
de les vaqueries
dels centres
de la ciutat
a partir
de 1918
l'última
vaqueria
de Barcelona
ens diuen
que era el carrer
de Torrijos
a Gràcia
i uns altres
que era el carrer
del Carme
va aguantar
fins
1984
i el pròxim
dia
hi ha més coses
al meu carrer
hi havia la vaqueria
i jo anava
a buscar-la
i la gent
que treballava
a la vaqueria
ja es podia rentar
que feia pudor
de vaca
sempre
sempre
home
això sa
eh
ara
acol·legit
un que a casa seu
tenia una vaqueria
i com s'acostava
un acatiment
de vaca
els peixaters
i tot
vulguis que no
la pell queda impregnada
i ja l'han fet
si no s'haurien nova
ja es podia rentar
aquell noi
que estava
una mica traumatitzat
pobra
ara anem per la part lúdica
això mateix
si n'hi ha alguna cosa
que no m'agrada
ho salto
diu
Madame Petite
era molt ficha
quan es va celebrar
l'exposició
de 1888
la ciutat
experimentava
un intens
creixement econòmic
i la prostitució
un dels seus camps
favorits
en aquest context
apareix
Madame Petite
un negoci
que es va fer famós
va ser un establiment
pioner a Europa
amb hàbits
higiènics
i sexuals
i els seus clients
eren heterogènics
burguessos benestants
i treballadors
amb la paga
calenta a la butxaca
la diferència era
que mentre el treballador
seia a les taules
del saló principal
el burguer
s'ocultava
rere de les daurades
gelosies
barroques
d'estil venecià
molt bé
des de les llotges
que envoltaven
el saló
des d'on podia
triar companyia
sense vist
també es veien
pel·lícules rares
per no dir porno
hi havia una cosa
i la Madame Petite
era el bordell
més car de la ciutat
l'entrada
al carrer de l'art
del teatre
era molt discreta
però un cop a dins
tot era elegància
i opulència
el saló principal
el sofà
i les cortines
de demà
un pianista
el sostre
decorat
amb pintures
i columnes
treballades
en forma de dona
i les noietes
eren moltes
i ballaven
i eren franceses
eren negres
àrabs
alemanyes
i més de cent noies
treballaven
i el negoci
ocupava els pisos
de tot l'edifici
i feien tanta gresca
que per la part
de darrere
van construir
un mur d'obra
per aïllar-lo
de les cases veïnes
hi havia un servei
de restaurant
i l'oferta
de noies
variava sovint
i cap
no estava
més de dos anys
i aquí
era tal
tal
i Madame Petite
i Madame Petite
per l'altre
no cal
especificar-ho tant
no cal especificar-ho
diu
i Madame Petite
que és l'establiment
es canviava
la roba de llit
després
de cada servei
molt bé
tenien un bidet
i el mateix edifici
una clínica
oberta
a tota hora
per si calia
que es deia
la japonesa
i el pròxim dia
us ho diré
allò de la japonesa
com anava
aquesta
també és pel digi
també
i ara
i ara ens n'anem
a la part esotèrica
jo preguntaria
que ha canviat
no ha canviat per res
no ha canviat res
ara la situació
ara escolta
la situació
d'aquests llocs
està en uns altres llocs
però està igual
però bueno
el pitjor és que la hipocresia
i la hipocresia hi continuï
segueixant igual
no ha canviat res
no ha canviat res
la pitjor cosa també
és que ara importen noies de l'estranger
les exploten
i quan ja no valen
o estan malaltes
la gran patada
i llavors
aquestes pobres nanes
s'han de dedicar
a anar
a les carreteres
el tema de les carreteres
està prohibit
però elles estan
estan a les carreteres
encara
és tremendo
en canvi
la que passes
la frontera
en aquest cas
en França
no en veus
ni una
per què?
perquè
els francesos
al carrer
no
no
no es pot
companyia al carrer
no és que no n'hi hagi
és que allà no es pot
d'allò
i se'n preocupen
aquí no
aquí
no
de quan en quan
passa una parella
de la Guàrdia Civil
i tu nada
però mira
que bé que hem de fer
molt bé
bueno
doncs ara ens anem
amb una altra cosa
una altra cosa
sí
anem a les bruixes
diu
entre els anys
1616
i 1622
unes 400 dones
d'arreu de Catalunya
van ser acusades
i ajusticiades
per bruixes
moltes són acusades
de fer pactes
amb el dimoni
en el qual es reunien
els seplecs
feien el ritual
d'iniciació
i es devenien bruixes
les bruixes
havien de fer
tot el mal possible
a través de conjurs
amb la mirada
amb els aliments
i els objectes
embruixats
provocar accidents
al cap
als pagesos
al bestiar
el més temut
per la gent
eren les relacionades
amb els fenòmenos
meteorològics
fer caure pedra
fortes bruixes
glaçades
i boira
ara tenim bruixes?
no, ara tenim
servei meteorològic
sí
sí
bueno, no diem res
que aquí tenim gent
molt experta
en Carles és una mica bruixa
molt experta
a vegades s'equivoca
també per això
no és que s'equivoqui
pobres
el temps que s'equivoca
sí, no, sí
s'equivoca ben fort
no, res
ell no s'equivoca
nenteix a l'atmosfera
a veure
només que venen els núvols
però resulta que s'aixeca una mica
davant i els posa
cap un any
llavors això ja no
és que tothom està esverat
bueno, diu
hi havia professionals
caçadors de bruixes
que les detectava
les detenia
i determinava
si eren o no eren
vaja
i què feien?
per saber-ho
despullaven a la sospitosa
vaja
els havien d'inspeccionar
li tiraven aigua
quina borra
espera, espera
li tiraven aigua beneïda
a l'esquena
i si li sortia una senyal
la marca del dimoni
i aquella dona
era bruixa segur
mare meva
una altra prova
era no tenir pèls a les aixelles
senyal inequívoca
que havia usat
un guents per nevolar
vaja
bueno, tu
diu
moltes de les dones
que van morir penjades
eren simplement
remeieres
o llevadores
però el poble
ras
creia fermament
amb les bruixes
i el seu poder
per fer mal
i se'n protegia
beneïa
i perfumava objectes
i cases
pintava les finestres
de blau
posava creus
de palmó
a la porta
no deixava mai
les macies
soles
tenia sempre
el calaix
rentada
la roba interior
amb aigua
de cent fons
diferents
no deixava mai
retall d'ungles
ni de cabells
a terra
i es posava la camisa
al revés
o tocava campanes
per evitar tempestes
i dintre d'aquestes bogeries
estava al Liceu
que tothom sap
que està maleït
i és perquè
està aixecat
amb un terrell
on hi havia hagut
unes forques
i després
amb el convent
dels trinitaris
descalços
i des de llavors
pesa una maledicció
a sobre del teatre
que va patir
un incendi
i una inundació
el 1861
un atemptat
de bomba
en 1893
sembla que tothom
va veure els fantasmes
rodant
pels passadissos
l'esfondrament
del sostre
en 1945
i un altre incendi
el 1994
de moment
per això
està tot tranquil
i per últim
i està fet
amb materials
ignífocs
però que s'esfonsi
pot ser també
i anem
a la casa
de la por
i la por
aquí se la posa
en mayúscula
perquè la por
com una cert por
no la por
normal
diu
a la casa de la por
o de l'Ave Maria
al carrer 9
de la Rambla
s'hi sentien crits
cada nit
abandonada
durant molt de temps
la va comprar
l'industrial
Joan Güell
i vam anar
a refer-la de nou
a l'arquitecte
Antoni Gaudí
i des d'aleshores
és coneguda
com el Palau Güell
ah imagina't
aquesta és la casa
de la por
la por tan bonica
que és
i diuen
que el fantasma
de Gaudí
encara volta
per l'escola
Massana
lloc on va morir
quan ell era
a l'hospital
de la Santa Creu
l'indret
llobre
i sinestre
tenia fama
de ser
centre de
bruixeries
i espiritismes
la gent
deia que la nit
en sortia
la por
que se sentien
els secos
de les estances
buides
cops secs
i arrossegament
de cadenes
i que a les nits
de lluna plena
tot l'edifici
semblava embolcallat
amb una boira
sobrenatural
com una mortalla
era tant
el temor
que inspirava
que repugnats
exorcistes
hi acudien
a restauracions
d'aquí
el nom
de la casa
de l'Ave Maria
i sembla ser
que l'exorcisme
aturaven
temporalment
els fenòmenos
i a cop
de conjurs
i d'Ave Maria
finalment
va acabar
els embruixos
fins a esvair-se
del tot
ara podeu anar
tranquils
el pròxim dia més
molt bé
i ara visitarem
llocs plens
d'història
avui tornem
a la nostra
estimada Catalunya
per endinsar-nos
en un lloc especial
tant pel seu paisatge
com per les característiques
de la seva terra
i la història
que l'envolta
visitem
Gerri de la Salt
sota la guia
de l'escriptora
Lourdes Rego
que ens parla així
d'aquest poble
i les seves
circumstàncies històriques
els silencis
empresonats
a Santa Maria
de Gerri de la Salt
són plens
de remors
que ens parlen
d'antigues pugnes
entre comptes
i monjos
per esgarrapar-se
els uns
als altres
un xic més
de poder
ocupacions
del monestir
embargament
de terres
atacs
de l'exèrcit
com el francès
durant la guerra
d'associació
i també
excomunions
per represàlia
veïns
de la zona
són alguns
petits
retalls
de la història
que ens demostren
que
com passa ara
si hi ha
un bé
que té força
importarà
i d'importància
dramatística
tothom pugna
per aconseguir
el seu domini
i aquest bé
a banda de terres
i possessions
era en aquest cas
la sal
un producte
que a l'edat mitjana
era primordial
per conservar
carn i peix
i també
per garantir
que els animals
tinguessin
la seva
dosis de minerals
es diu
que potser
el motiu
de la fundació
del monestir
de Santa Maria
va ser justament
aquest intent
de controlar
la producció
de sal
sigui com sigui
el Prevera
i els simonjos
que van iniciar
aquesta aventura
en la terra mitjana
dels Pallars
ben aviat
van veure
com els seus dominis
prenien unes dimensions
que ara serien
impensables
el monestir
va arribar a ser
un dels més rics
de tots els que havien estat
fins al moment
sota el comandament
del bisbe d'Urgell
aquests dominis
comprenien
terres
condominis
molins i castells
esglésies
parròquies
i salins
o salines
salins
salins
salins es diu
sí
almenys
aquesta autora
ho diu així
molt bé
unes posicions
que s'estenien
des de
a l'os
d'Ícil
al capdamunt
dels valls
d'Àneu
fins més avall
de Trem
d'en Peus
al marge esquerre
del riu
Noguer
de Pallaresa
es poden veure les ruïnes que queden del Sanobi
i també podem contemplar l'església de Santa Maria
el seu interior
que conserva gairebé intacta la construcció original
hi ha
arcs
arcs
perdona
sí
hi ha arcs
columnes i capitells
que mostren el bé i el mal
representats respectivament per animals
en actitud d'atacar
i per homes que miren de
no quejar-se
tant tant
de no deixar-se tant
de no deixar-se tant
perquè els animals
se'ls atreien
saps
cap a l'empa
cap a ells
bé
i tot això
vigilat de prop
pel pont romànic
que travessa el riu
i per un paisatge
encaixonat entre muntanyes
que verdeixa
al ritme de pluges
i sols
verd
de natura
blau cristalí
d'aigües
i en temps antics
també blanc de sal verge
acabada
de néixer
als salins
de Gerri
a l'any 2002
Felip Montoliu
nascut a Gerri de la Sal
fill i net de saliners
va ser l'últim
que va esgarrapar
de les pedres
dels salins
aquells cristalls blancs
que tanta vida
havien donat al poble
a Gerri de la Sal
és la sal
l'únic que val
deia una dita antiga
però això no és veritat
si bé la producció
d'aquest mineral
va ser molt important
no ho van ser menys
altres atractius
que encara es conserven
en aquesta població
amb l'estructura
de Vilaclosa
ens referim
al monestir
de Santa Maria
i al pont medieval
a la casa
de la Sal
o Real
al Folí
un casalot
del segle XVIII
de dimensions
descomunals
que queda convertit
en museu
durant molts anys
aquesta casa
anava a parar
a la tardor
tota la sal
que s'havia fet
durant l'estiu
i transportaven
mules i matxos
des de les cassetes
que cada saliner
tenia
als seus dominis
pels lloms
dels animals
havien arribat
a passar
fins a un milió
siscents mil quilos
de sal
el procés
de producció
de la sal
és força complicat
per ser explicat
per ràdio
però sí
podem fer
una mica
d'història
d'aquest producte
que havia d'arribar
a ser
font
de luxe
i de conflictes
per això
per conèixer
la importància
que ha tingut
la sal
al llarg
de la història
només cal fer
esment
del fet
que la paraula
salari
prové justament
dels pagaments
en sal
que es feia
els oficials
i soldats romans
o sigui
el dit
salarium
argentum
era un luxe
posseir-la
fins al punt
que en alguns moments
de la història
es considerava
un producte
tan paraguat
que el saler
s'heretava
de pares i fills
la sal
ha estat
motiu
de revoltes
com la dels
angelets
de la terra
a la Catalunya Nord
es va guerreixar
durant 10 anys
des del 1663
al 1673
perquè
es considerava
injust
haver de pagar
la gavella
de la sal
un tribut
que es referia
efectiu
amb sal
de totes maneres
és ben segur
que
arrere fons
de la revolta
tenia altres
motivacions
com per exemple
la imposició
del tractat
dels Pirineus
per això
amics
és motiu
d'un altre programa
i el temps passa
i la font de Gerri
treu aigua salada
i diuen
que
perquè en el seu
estadi subterrani
frega una veta
de sal
i raixa
i raixa
a l'espera
que un o altre
personatge
li arrenqui
de les entranyes
la vida cristallina
de la sal
i que consti
que allò
que és més agradable
és el caliu
i la bohèmia
de la gent
racó
de la sarsuela
avui podem escoltar
el fragment
Fiel Espada Triunfadora
de la sarsuela
el huespet
del sevillano
del maestra
Jacinto Guerrero
canta el tenor
Javier Agulló
i
l'acompanya
la orquestra
Filarmonia
sota la direcció
de Pedro Osa
de las aguas
reciamente
se templó
se templó
la brillatitona
de pino acero
igual que un claro
rayo de luna
brillatitona
de tu luciero
ayer la senda
de mi fortuna
de luna
Bona nit
Bona nit
Espai de la salut
En aquest espai considerem recomanable insistir en les bondats d'una proteïna
que és primordial i essencial per al bon funcionament de les nostres articulacions
Estem parlant del col·làgen
L'inconvenant és que el pas del temps fa que la producció que el nostre organisme realitza d'aquesta proteïna
minva a mesura que la persona compleix anys
Però... com funciona el col·làgen?
Què podem fer per compensar la manca produïda pel pas del temps?
Recordem que el col·làgen és la proteïna més abundant del cos humà
i és alhora un element fonamental dels diferents teixits que formen les nostres articulacions
com són els cartílegs, els tendons i els ligaments
El col·làgen es produeix de manera natural a la nit quan dormim
La producció òptima es manté fins als 35 anys, aproximadament
A partir d'aquesta edat i fins als 65 anys
pots perdre fins a un 35%
També hi ha altres factors responsables de la reducció de col·làgen
Per exemple, l'excés de sol
l'hàbit de fumar
i en les dones dels canvis hormonals pròpies de la menopausa
Per compensar aquest dèficit
és fonamental ingerir una dieta adequada
En ella no poden faltar a diari aliments rics en antioxidants
especialment il·ludible la vitamina C
ja que aquesta participa activament en la producció del col·làgen
Algunes fruites com el kiwi, la taronja o les maduixes
aporten una quantitat molt interessant d'aquesta vitamina
acompanyades dels vegetals
pebrot, bròquil, espinacs i alguns més
L'aportació de proteïnes d'alt valor biològic
és bàsica també
per la qual cosa en aquesta dieta
hi hauria també, ni no falta mai
un consum de carn, lactis i ous
essencials en la formació i reparació
dels teixits musculars i dels ossos
i no es deuen de reforçar
les idees de perdre complements alimentosos
a base de col·làgen hidrolitzat
que pot contribuir favorablement
a compensar el dèficit
A vegades aquests complements
s'acompanyen de magnesi
i calci
que ajuden també al manteniment
com hem dit abans
de musclos i ossos
I seguim amb temes de salut
Ara, amb un
que per molts dels nostres oients
representa un veritable problema
pel descans
i la productivitat diària
Problemes del son
ja fa temps que vàrem trobar
en una revista de divulgació mèdica
una entrevista feta al doctor Estivill
sobre aquesta especialitat
en la que ell és un veritable savi
Ha escrit molts llibres divulgatius
en claus molt senzilles
amb la finalitat
que tots aconseguim dormir adequadament
i obtenir un bon descans
que ens facilitarà la vida
Passem a divulgar-la
Pregunta a l'entrevistador
Doctor, quantes hores de son necessitem realment?
I aquesta és la resposta del doctor
El son és com un taller de reparació i restauració
i de memorització de tot allò que hem gastat
i après durant el dia
Amb aquesta idea entendrem
que les hores de son
és a dir, el funcionament del taller
depèn de l'edat
Els 5 anys necessitem 11 hores
A l'adolescència, 9 hores
D'adults, 8
I d'adults grans, a partir de 65 anys
amb 6 hores en tindrem prou
Continuo amb l'entrevista
Hem sentit a dir
que si no dormim bé
no rendim igual el dia següent
Fins a quin punt és cert això?
Això està totalment demostrat científicament
El son reparador
és la clau d'un bon descans
El dormir poc o malament
produeix clars símptomes el dia següent
tant en l'aspecte físic
com en l'aspecte psíquic
Maca de concentració
Irritabilitat
Baix rendiment
Cansament
Somnolència
I fins i tot
pot repercutir
en el funcionament
dels sistemes
immunes o endocrí
Aquesta és la següent qüestió
plantejada al doctor Estivell
Quina és la principal causa
de l'insomni?
En primer lloc
l'acúmul d'estrès
i la tensió viscuda
durant el dia
S'ha de tenir en compte
que el son
no ve de cop
S'ha de preparar
El cervell
triga dues hores
en desconnectar
i poder
i poder dormir-se
perquè
ha de descansar
el cervell
Per la qual cosa
si estem tensos
i preocupats
el son
tindrà serioses dificultats
per arribar
de manera natural
És cert
que podem tenir
efectes secundaris
els medicaments
que prenem
per dormir?
Alguns fàrmacs
per dormir
són precisament
el millor tractament
per casos
d'insomni
ja que produeixen
addicció
i dependència
a més a més
del conegut
efecte ressaca
que fa
que no ens despertem
frescos
i eixerits
Llavors
vostè recomanar
productes naturals?
Efectivament
aquests són més aconsellables
sobretot
si es fan servir
conjuntament
amb bons hàbits
de son
Potser això
solucionarem
l'insomni
sense haver de
dependre de fàrmacs
Ara bé
no tots els productes
naturals
són iguals
per la qual cosa
s'ha de saber
escollir
aquells que estiguin
garantitzats
per laboratoris
experts
en aquest tipus
de productes
Solament així
estarem segurs
que els seus
ingredients
són de qualitat
garantida
i notarem
fàcilment
la seva
efectivitat
Bé
aquesta està
l'entrevista
feta
al doctor
Estivill
especialista
famós
en problemes
del son
que hem
pogut comprovar
ens ha donat
unes senzilles
normes
per aconseguir
un son
tranquil
i reparador
Bé
Joan Maria
aviam
què ens has
preparat
avui
demà passat
el dia
18
octubre
a dos quarts
de sis
de la tarda
és a dir
a les 17
30 hores
l'associació
de la gent
gran de Sant Just
d'Esvern
amb el suport
amb el suport
de l'ajuntament
organitzarà
organitzarà
un recital
un recital poètic
de tardor
a càrrec
de la senyora
Soledat
Cascó
amb la col·laboració
del guitarrista
senyor Jaume
Begunyar
antic component
del grup
Sau
l'acte
tindrà lloc
a la seu
de l'associació
al carrer
Àngel Guimarà
número 1
al Milenari
El divendres
dia 25
d'octubre
coincidint
amb les festes
de tardor
l'associació
de la gent
gran de Sant Just
organitzarà
el dinar
anyal
de Germanor
dels Socis
que tindrà
lloc
en un reconegut
restaurant del poble
També
fent saber
que el dia
primer de novembre
diada
de tots sants
la coral
Harmonia
de l'associació
farà una cantada
al cementiri
del poble
per tal
d'honorar
els nostres
difunts
per acabar
sol·licitar
als sants
justencs
i sants
justenques
de més
de 60 anys
que si volen
gaudir
de la companyia
d'altres
conciutadans
per fer
sortides
culturals
assistir
a xerrades
conferències
cantar
la coral
Harmonia
és a dir
a no quedar-se
sols
a la vida
la millor manera
és fer-se
socis
de l'associació
de la gent
gran
cal anar
a apuntar-se
qualsevol dimarts
d'11 a 12
al mil·lenari
la quota
anyal
és
de 10 euros
us hi esperem
molt bé
bé
i
per acabar
parlarem
d'un
d'un adminicle
que va
molt bé
per
persones
que no tenen
mobilitat
sí
quan l'Isidre
Esteve
l'any 2007
va sofrir
una lesió
modular
medular
de la medula
que el pobre
va quedar
completament
sembla que va quedar
tetraplègic
sí
en una competició
motorista
ningú no podia
imaginar-se
que aquest
voluntariós pilot
d'Oriana
pogués tornar
a competir
aquesta vegada
en cotxe
i tant
que va competir
diu
però va ser
en el Dakar
2009
que a causa
de passar
moltes hores
assegut
al volant
quan se li van
produir
unes doloroses
úlceres
per pressió
que el van
obligar a passar
un any i mig
postrat
de boca
terrosa
un dels seus
patrocinadors
per tal
que el pilot
no renuncies
a la competició
va decidir
buscar
una solució
per evitar
les doloroses
úlceres
és un coixí
intel·ligent
amb el nom
de Novolo
es tracta
d'un mecanisme
únic al món
que pot millorar
la qualitat
de vida
de moltes persones
afectades
per lesions
medulars
o mobilitat
reduïda
que pot prevenir
l'aparició
de les doloroses
úlceres
per pressió
que ocasionen
una vida
molt incòmoda
al pacient
i un elevat
cos econòmic
a la sanitat
pública
la versió
comercial
va trigar
un temps
de 7 anys
per la seva
posada a punt
quan Isidre Esteve
el va presentar
al públic
l'any passat
va explicar
el motiu
de la fabricació
d'aquest
coixí intel·ligent
després
de l'any i mig
que va trigar
a curar-se
de les úlceres
de pressió
un cop
un cop experimentat
personalment
es va decidir
donades les bones
bondats
fer una versió
pel públic
que solucionaria
molts problemes
dolorosos
a pacients
amb el seu mateix
hàndicap
van intervenir
els seus
patrocinadors
un capitalista
un especialista
en electrònica
una empresa
que el va
industrialitzar
i finalment
una altra empresa
de química ortopèdica
que el va incloure
en el seu catàleg
la doctora
Ampar Cuixart
antigo responsable
del servei
de rehabilitació
i coordinació
de la unitat
d'espina bífida
de l'hospital
universitari
Vall d'Hebron
va comentar
que les úlceres
per pressió
són un problema
molt greu
poc conegut
però que altera
la vida
de qui les pateix
tant a nivell
social
personal
i laboral
amb un cos
molt alt
per la sanitat pública
encara que a tot l'estat
no existeixen
estudis oficials
es pot afirmar
que el cos
estimat
per la curació
d'una úlcera
per pressió
oscil·la
entre 55.000
i 120.000 euros
per cas
doncs
siguin benvinguts
aquests ajuts
per a les persones
que pateixen
deficiències
de mobilitat
per aconseguir
per ells
una millora
en els seus dolors
i bé
després d'aquesta
divulgació
ja ens podem despedir
senyores
senyors
hem arribat
a la fi
d'aquest programa
i els hi esperem
la setmana que ve
recordeu que el dissabte
tornem a estar amb vosaltres
en segona audició
fins a tots
bona tarda
adeu-siau
adeu-siau
a les portes
a les portes
a les portes
a les portes
i 옷