Seixanta i més.
Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern,
no em negareu que hi ha dies amb sort
i ho dic pensant en el passat dilluns a l'aeroport de Madrid.
A gairebé mig dia,
obligació de tancament per la presència d'un dron,
cosa completament prohibida,
sobrevolar un espai de navegació aèria.
Passada una estona, es va solucionar
i es manté sota investigació.
Però, maleït però,
no havien passat unes hores poques
i un avió de les línies aèries canadenques
que feia menys d'una hora que havia sortit rumb a Toronto
va demanar tornar al punt de partida
perquè se li havia malmès una roda
i una peça se li havia introduït en un motor.
Van ser unes hores d'espera tensa
que l'aparell anava supercarregat de combustible.
voltes i voltes sobre Madrid
per tal de descarregar al màxim possible
els tancs per evitar una tragèdia.
S'ha de donar moltes gràcies a Déu
que tot va acabar molt feliçment.
No tots els dies es pot donar una notícia
tan superagradable.
Que així sea.
La taula de redacció de 60 i més,
l'Alina, la Montse,
en Joan Maria, en Carles
i qui us parla, la Joana,
us saludem i desitgem que passeu la propera hora
amb nosaltres, escoltant l'Ebudició d'avui.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, guardem les bones formes.
Estem drets, ens asseiem, caminem,
ens movem contínuament, és un fet,
però no sempre de la manera correcta.
Una mala postura pot comportar
problemàtiques diverses a llarg termini,
cosa que és difícil d'apreciar
en el nostre dia a dia més immediat.
Prenguem una mica de consciència
en el nostre present
per evitar futurs mals d'esquena
i mal de caps.
Bé, parlarem de tipus de postura
estàtica, la posició que adopta el cos
quan està en repòs,
és a dir, quan no està en moviment,
dinàmica,
la posició del cos quan es troba en moviment,
és a dir, caminant, corrent, mal.
La postura adequada
respecta les tres corbes naturals de l'esquena,
el coll,
la part mitjana de l'esquena
i la part baixa.
I això podríem fer una radiografia
d'una postura saludable.
Drets.
Per què diu drets?
No són drets de ningú,
sinó drets de la posició, eh?
Diu, mantinguem una postura dreta,
sense forçar.
Col·loquem les espatlles cap enrere.
Evitem que el nostre estómac sobressurti.
Proyectem els pèls cap a les puntes dels peus.
Mantinguem el cap recte.
I tinguem els braços relaxats,
un a cada costat.
Segurs.
No encreuem les cames.
És ideal que els nostres peus
se situin una mica més endavant dels genolls.
Procurem que els genolls estiguin al mateix nivell
que els malucs, o més amunt.
Canviem de posició sovint.
Aixequem-nos periòdicament de la cadira.
Evitem el sedentarisme.
Recordem intentar doblegar els colzes
entre els 90 i els 120 graus.
Relaxem les espatlles,
en comptes de no inclinar-les
ni molt cap enrere, ni molt cap endavant.
Asegurant-nos
que la nostra esquena
compta amb un bon suport.
Ha de quedar recta,
però sense rigidesa
per evitar tensions.
que ens ajuden
a la nostra salut postural.
La natació
és l'esport ideal
ja que la columna vertebral
no sosté el pes del cos.
Els abdominals i els lumbars
treballen mentre que l'aigua
esmorceeix l'impacte del moviment.
Yoga,
taixí i pilates.
Treballem amb moviments lents
que milloren la musculatura,
estabilitzadora.
guanyem flexibilitat
al mateix temps
que entrenem
la respiració.
Caminar.
Afavorim
el sistema cardiovascular
i els pulmons
i a més
enfortim l'esquena
i contribuïm
a evitar
més gestos.
Bicicleta estàtica.
Donat que podem comptar
amb un suport
per l'esquena
mentre
exercitem,
pot ser un esport
molt adequat.
La bicicleta de muntanya,
al contrari,
transmet les vibracions
a l'esquena
amb el sotregueix
pel terreny.
I ara
trobarem unes claus
per una bona postura.
Activitat física
freqüent.
Ens ajudarà
a mantenir
una bona postura
perquè
enfortim els musclos
que envolten l'esquena.
Mantenir el pes ideal
ja que un excés
pot causar
un debilitament
dels musclos
de l'abdomen,
de la columna
i de la pelvis.
Revisar
que els nostres
espais de feina
com la taula
de l'ordinador,
del menjador,
la planxa,
etcètera,
estiguin a una alçada
que no ens suposi
un esforç.
Utilitzem
sabates còmodes
de taló baix
ja que afectaran
poc
el nostre sentit
de l'equilibri
i alteraran
al mínim
la nostra manera
de caminar.
Són normes
que semblen
una mica
tontes
i mal o no bé.
Sí, però no les fem.
Però no les fem
i nosaltres
mateixos
ens perjudiquem
el nostre cos.
I això
ens donarem
compte
el dia de demà
que és molt trist.
O sigui que ja ho sabeu.
Feu-nos cas
i
preneu nota
d'aquestes normes.
Aquest article
que hem fet
es diu
guardem les bones formes.
Les bones formes
aquí refereix
amb l'aspecte físic
però també
hi ha les bones formes
de l'educació.
O sigui que també
les podem portar.
A vegades va lligada
una cosa amb l'altra.
Home,
pots ser molt dret
i dir
apa,
buenas,
no queda gens bé.
No, no, no.
No, no.
i ara
la linita
no es porta
que tornaràs
a portar-nos
halars.
Sí,
sempre.
Sí?
La primera part
de la cosa
és que tot és
d'aquest llibre
molt xulo
que el sarri comano
perquè així
sabreu moltes coses.
Com seriu?
Aquest es diu
les mil dos
curiositats
de Barcelona.
D'acord?
I primer comencen
coses de halar
com diu la Joana.
Molt bé.
Aquí vam dir
l'altre dia
el casament
de les trabeques
i els canelons
i tot això.
I aleshores
en un moment determinat
diu
l'esclat de llibres
de cuina catalana.
I aquest esclat
de llibres
vol dir que
en molt poc temps
van sortir
la tira de llibres
que són de cuina,
no?
Sí.
Diu
l'art del benmenjar.
Llibre català
de cunyà.
Entrepessades
sopes
salses
ous
d'entrants variats
peixos
carn
viram
i caça
verdura
i pastisseria.
L'art de volmenjar
es va publicar
per primera vegada
en 1923
de forma anònima
i després
sota el pseudònim
de Marta Sàlvia.
Nom triat
per les autores
que eren
les germanes
Adriana
i Sara
Aldebert,
filles
del periodista
i polític
Pere Aldebert
i té
nada menys
que 248 pàgines
i un bon índex
per trobar
les receptes
que no són
gaire detallades
i s'entenen
que van destinades
a cuiners i cuineres
que ja en saben.
I a mi
diu d'aquest llibre
el que em sembla
més extraordinari
és que té 15 receptes
de bacallà.
O sigui,
aquest si voleu menjar.
N'hi ha un altre llibre
que es diu
La teca.
La teca
Ah, sí.
Jo tenia
jo tenia
sí
d'una velleta
molt antiga
del meu barri
que me'l va regalar.
Doncs diu
La teca
la veritable cuina
catalana
i casolana
de Catalunya.
I escriu
el cuiner
Ignasi Domènech
i es publica
per primera
per primera vegada
en 1924
i és un recull
de receptes
tradicionals
catalanes
mallorquines
espanyoles
i franceses
que també inclou
consells
d'administració
domèstica
com fer sabor
per exemple
cuina d'aprofitament
com parar
una taula
elegant
se'l considera
un bestseller
i s'ha editat
moltes vegades
i diu
en Jaume
Fabregues
que és un regal
de casament
clàssic
o sigui que
si voleu regalar
la teca
i després tenim
un llibre
que és bastant
gruixut
que és el llibre
de la cuina
catalana
que és gros
és un llibre
molt gros
de la cuina
catalana
i és un receptari
obra de Ferran
Agulló
editat per primera vegada
en 1928
és el primer intent
de presentar
la cuina catalana
com una cuina nacional
i diu el prefaci
de l'edició
de 1933
del mateix autor
Catalunya
com té una llengua
un dret
uns costums
una història
pròpia
i un ideal polític
també té una cuina
hi ha regions
nacionalitats
pobles que tenen
un plat especial
característic
però no una cuina
i Catalunya
la té
Ferran Agulló
no és cuiner
és periodista
i gastrònom
i no fa un recull
de receptes
de restaurants
sinó que
descriu
el que ha vist
per les mestresses
de casa
pescadors
mariners
pagesos
i caçadors
i parla
dels ingredients
els aliments
els condiments
els plats
i els elements
que els caracteritzen
que uneixen
un concepte
de cuina
i el diferencien
d'altres indrets
defensa
la seva senzillesa
el seu baix cost
i que és fàcil
de fer
plats bons
i de tota la vida
però senzills
fets
amb ingredients
frescos
aquest és el que va inventar
el nom de la Costa Brava
aquí
el Ferran Agulló
sí, sí
el Ferran Agulló
abans ningú en parlava
aquest se li va inventar
sí
estaven de tertúlia
amb uns amics
i va dir
home
perquè era molt
era molt
forta
és dura
el Mediterrani
normalment
és molt calmat
però quan se'n pipa
i bufala
esclata de cop
bueno
no cal dir-ho
hi ha darrere
però des de lloc
si ara
comparem
la Costa de Morte
de Galícia
i allà
amb la Costa Brava
d'aquí
allà
és molt més
és molt més
diferent
perquè el mar
és diferent
perquè l'Atlantí
és diferent
que el Mediterrani
però bueno
ara estan tots
tots d'allò
tots revoltats
i per mi que els mars
s'han dit
s'han revoltat
prou
per mi
no és prou
acertat
vamos
bueno
no
acertat
en què?
jo crec que ho dius
per la
rocallucitat
i tu per què?
jo ho crec
per la
no per la cosa geogràfica
no pel
no pel mar
jo diria
per què creus
que no és acertat?
home
perquè
al Cantàbric
és normal
que hi hagi
olatges
de 8-9 metres
i aquí
és extraordinari
vale
però és que jo crec
que es refereix
a la costa
jo diria
que és a la part
orogràfica
la part del terreny
sí
no a la
sí
perquè a la costa
brava
hi ha aquelles roques
que a vegades
fan
que ens poden anar
només que al caiac
lo maco
són les cales
i aquelles platges
petitones
amb aquella sorra
que hi ha
els pins
i etc
sí
clar
però això
es refereix a això
perdona eh
però a mi que soc
una enamorada
de la costa
brava
com
com geografia eh
no com geografia
com geografia
com deies abans
doncs
aleshores veus
que n'hi ha aquells tallants
aquelles coses
aquelles entrants
es refereix a això
jo crec que és això
per això ho diurava
perquè el mar
no per la bravura del mar
no
per aquí no
no crec que la costa brava
es digui així
per la bravura del mar
estic com tu
sí sí
jo crec que és això
perquè a vegades
quan surt un reportatge
i el Xavier diu
jo això ho he fet en caiac
però no és que no es pot anar
més que en caiac
perquè és una ropa
furadada dintre del mar
i llavors entres
surts
el que vulguis
n'hi ha una paraula
en ingles
que és guai
que vosaltres la coneixeu
també
que vol dir salvatge
però moltes vegades
no vol dir salvatge
vol dir silvestre
és a dir
no hollado
por el pie de l'hombre
sí sí
i aleshores
o no domesticado
no domesticado
i aleshores
doncs jo diria
que aquesta costa
aquesta costa
és guai
el que passa
ara no
ara de guai ja no té res
no no
però ara
quan la nova llei
no li han deixat
ni un pam de terra neta
no jo crec
que retornarà
però del món
i torna el born
sí
sí que la platja
no ho sé
si anem així
bueno senyors
ens n'anem a la part
com si diguéssim
dels personatges
que vivien a
a la Catalunya
de fa temps
no?
no ho he tant
sí
i aquí tenim
Madrull
que era una badessa
diu
Madruïna
Madrull
o
Hermetruït
mort a Barcelona
en el 99
va ser una badessa
de Sant Pere
de les
Pueles
Pueles
Pueles
llavors
monestir
extremurs
i tota
no haver estat
canonitzada
a Barcelona
se la venerava
com una santa
però
no se sap ben bé
si va ser real
la de
la llegenda
de n'an Madrull
s'edifica
sobre un personatge real
Hermetruït
és que els noms
que els hi donaven
d'un i duret
oh clar
eren fora
de lo normal
d'ara
Hermetruït
ostres tu
senyor Hermetruït
vingui cap aquí
vale no queda bé
bueno
diu
que va regir
el monestir
entre una data
desconeguda
i el 1985
ai
el 1985
sense el min
no és que
posava un 1
aquí davant
diu
i han equivocat
a la impreta
això és com
el
com
aquest
el
el Trump
eh
que diu
si te cansas
bueno
si te cansas
seu
bueno
diu
i no
tornar a
aparèixer
fins que
Adelaida
bona filla
filla del
comte de
Barcelona
Sunyer
i de
Riquilda
és abadesa
i amb
cinc
monges
torna a
obrir el
monestir
després de
la ràxia
serreïna
del
mansor
i probablement
una d'aquestes
cinc
monges
seria
Hermetruït
perquè apareix
com a testimoni
en el 991
amb un judici
per fer restablir
el patrimoni
de la ciutat
en arribar
als serreïms
al monester
la seva
abadesa
Na
Madrull
aquesta que dèiem abans
es mutila
les orelles
i el nas
amb un tallador
i les monges joves
es van desfigurar
la cara
perquè els musulmans
els musulmans
no les violessin
les monges
que van quedar vives
van ser preses
i venudes
com a esclaves
i la madrulla
aquesta va ser
venuda
a Mallorca
cap al
992
uns mercaders
de Barcelona
van anar a Mallorca
a comprar cotó
un
parent d'anar a Madrull
va ser reconegut
per ella
al carrer
i ella
li explica
la seva història
i li demana
que la lliberi
i el mercader
l'amaga
amb una saca
de cotó
i la deixen
al vaixell
amb la qual
va tornar a Barcelona
però l'amo
d'anar amb Madrull
se n'adona
que no torna
i la fa buscar
els soldats
inspeccionen
les càrregues
del port
i pujan
al vaixell
on ella
s'oculta
en trobar
en trobar les saques
de cotó
i per comprovar
que no hi hagués
ningú amagat
l'atreveixen
amb les espaces
Madrull
és ferida greu
però
ni hi amega
el seu parent
en veure
que l'han ferida
accelera
la sortida
del vaixell
pel tal de guarir
el més aviat possible
aquesta dona
i en arribar a Barcelona
que ja està guarida
la porta al monestir
on una de les servetes
la reconeix
i li diu a les monjes
que és l'antiga abadessa
li demanen
que torni a comandar-les
però una Madrull
s'hi nega
ja tenen una abadessa
Adelaida
bona filla
als sis mesos
d'haver tornat
Madrull mor
però abans
va fer de testimoni
perquè el comte de Barcelona
restitueixi
el monestir
els privilegis
i les terres
que havia tingut abans
de la taxa reir
i ho va aconseguir
ara ja sabeu
qui és aquesta
però
llegirem una cosa
molt curteta també
que
ens demostra
abans ho dèiem
amb la Joana
ens demostra
que
en aquella època
doncs no importava
les vegades
que un es casa
ara ho veiem
dels artistes
i dius
ostres
doncs ara veureu
el Modis
enamorada
diuen
que Ramon
Berenguer
i el Modis
es van conèixer
quan el comte de Barcelona
anava cap a Terra Santa
va aturar-se
a Narbona
a casa del marit
de la
Almodis
i es van enamorar
de tornada
del seu viatge
Ramon
torna a Narbona
i ell
i l'Almodis
es juren
amor etern
i comença
aleshores
un periple
per aconseguir
l'anul·lació
dels matrimonis
i va ser
un procés llarg
que tenia
com a principal
enemiga
Hermesenda
Hermesenda
Hermesenda
tu és tres tu
de Barcelona
àvia de Ramon
i dona
poderosíssima
però
ho van aconseguir
Almodis
va governar
amb Ramon
el comtat
de Barcelona
destaca
la seva
col·laboració
i organització
i la redacció
dels
ossatges
de Barcelona
que és el sistema
jurídic català
Almodis
va presidir
judicis
com la seva
antecessora
la comtesa
Hermesenda
aquesta
i els jutges
li prestaven
jurament de fidelitat
i va ser
activa
políticament
i diplomàtica
però
la cosa
no acaba bé
Ramon
Berenguer
de Sereda
el primogènit
que es deia
Pere Ramon
en favor
dels fills
que va tenir
amb el Modis
els bessons
Berenguer
Ramon
i Ramon
Berenguer
feien un lío
aquí tu
i Pere Ramon
que va ser
el primer fill
que tenia
d'home
assassina
el Modis
el 1000
aquí sí
1071
el noi aquest
per això
va ser
escomulgat
pel papa
Gregori
VII
en 1073
i el mateix
any
moria en combat
contra els
reïns
i aquesta
abans d'estar
casada
l'Almodis
aquesta
abans d'estar
casada
amb el Guillem
abans havia estat
casada
amb el Guillem
III
d'Arlès
casament
que va ser anul·lat
i en Pons
III
de Tolosa
del qual
vau tenir el divorci
i del segon matrimoni
va tenir dos fills
el Guillem
i el Ponsà
i del III
els bessons
Ramon Berenguer
i Berenguer
i va seguir amb tu
i el pròxim dia
us llegiré
Jaume I
carinyós
que ho diu aquí
perquè era guapot
i carinyós
i els que va tenir
alé
fins la setmana que ve
Divorciar-se aleshores
era quasi més fàcil
que ara
No
Que va
Tenia que donar el papa
i tot el lío
El que passa
és que el papa
deia que sí
ja no tenien
Ja estava
Com ara
poder i diners
Ja està
Això va
Mentre el mundo
sea mundo
Igual
Poder i diners
Castells Medievals
Castells Medievals
Castells Medievals
Els castells Medievals
de Catalunya
són lligats
a la història
del nostre país
La primera referència
escrita de l'existència
d'un castell
L'evolució
que els castells
han patit
al llarg dels segles
i sobretot
la unió
indestriable
entre la nostra història
i els castells
són els aspectes
dels quals
ens parlava
en Pere Català i Roca
a la revista
Descobrir
a principis
d'aquest segle XX
que estem vivint
En Titus Livi
que va viure
des del 59
abans de Crist
fins al 17
de la nostra era
va fer
la primera menció
escrita
d'un
castellum
a la nostra terra
que va ser
la de
Rodo Ope
A
O B
Roses
a l'Empordà
Així mateix
aquest autor
clàssic
aludeix
a set recintes
fortificats
dels quals
referia
com a principal
el
Castrum Bergium
identificat
amb l'actual
castell de Berga
De fet
són diversos
els castells
medievals
del territori català
amb els precedents
romans
com
Castellbí
de Rossanes
de Lòs
Castelldans
Adel
o Ager
Ager
Ager
L'obra romana
encara és ben visible
les muralles
de
Olèrdula
i Tarragona
i Barcelona
Al parer de molts
sordits
el fet que Barcelona
esdevingués
la capital
del país
es deu
a la sòlida
muralla
de gairebé
1.300 metres
de circuit
assegurada
amb més
de 70 torres
no oblidem
que Barcelona
es va establir
el rei
vicigot
a Taulf
en l'any
414
o
va ser
assassinat
eh
localitats
com Manresa
i Tarragona
van oferir
la devastació
serreina
un altre camp
bèl·lic
Lleida
també va patir
l'any
800
l'incendi
provocat
per les tropes
de Lluís I
al Piadós
durant aquest període
de reconquesta
sorgeixen
com consta
en documents
escrits
una munió
de castells
Cardona
Cacerres
Torelló
Voltregà
Orís
Savall
Sona
Tona
hem pogut esbrinar
que passen
d'una cinquantena
els anomenats
castells
encara que alguns
eren senzills
forces
de resistència
i no
fortaleses
dels cristians
existents
al país
en el moment
que el Serraí
el Mansur
va atacar
Barcelona
l'any
985
D'altra banda
la progressió
de la reconquesta
cristiana
ha deixat
en la toponímia
catalana
noms com
la
Talaia
Espiell
La Guàrdia
Guardiola
Miralles
Torregrossa
Torroella
Herri Castell
Castelldefels
i més
la reconquesta
va acabar
el territori
català
estricta
a mitjans
del segle XII
Siurana
Mirabet
Escornalbou
Lleida
i Tortosa
són noms
de res
d'aquest
període
En aquell moment
una xarxa
defensiva
ben atapaïda
cobria tot
el territori
castells
castells d'ordes
monastico-militars
com
Graniena
Barberà
Corvins
Selma
Gardeny
Mirabet
en posta
van
van
van
coexistir
amb castells
senyorials
remaining
i
tallant
un
tombologi
which
va
Com a resposta a les ordres del monarca d'aixecar el castell de Montgrí,
penso que diu Montgrí, que no riu, no sé.
Sí, Montgrí, sí.
El conte va construir, com a contestació, el castell d'Alfà i de Vallcaire.
El castell de Falset va ser el braçol de dues futures reines,
Elianor Maria, reina de Jerusalem i de Xipre,
i Margarida de Prades, muller del rei Martí Lomar.
El castell Formós va ser destruït per les tropes de Ferran d'Antequera,
on s'havia refugiat Jaume d'Urgell,
després de no haver estat escollit dintre del compromís de cas.
D'altra banda, el terratrèmol de l'any 1448
va ensorrar el castell de Llinars del Vallès, Estela i Vellpuix d'Urgell.
La guerra de la Generalitat contra el rei Joan II
va ser un veritable desastre per a molts castells,
Rubinat, Roca Corba, Hostelès, Tagamanent, Vila Rodona,
Claramunt, Cervera i Llívia.
Més tard, Catalunya, sota el regnat de Ferran II,
va anar declinant com a cort,
ja que l'Atlàntic, amb la descoberta del nou món,
li va prendre poder al Mediterrani.
Quan als castells tardans, al País Català ens podem referir
d'Ardeca, Altafulla, Olost, Vilaritx, Ciutadilla, Torre d'Embarra,
encara que alguns d'aquests ja es troben documentats amb anterioritat.
I cal apuntar que és errònia la tradició segons la qual el rei Felip V va fer destruir,
a principis del segle XVIII, els castells de Catalunya com a represàlia.
La veritat és que la majoria dels castells catalans ja van arribar a un estat depolorable
amb l'època burbònica.
Però ja en el segle XVIII l'excursionisme va iniciar l'etapa romàntica
de la recuperació dels nostres castells.
I avui, en el segle XXI, algunes entitats han decidit donar una nova vida
a aquestes construccions que són part de la nostra història.
A la franja de la geografia catalana trobem el tio castell de Maquinensa,
a la Noguera.
S'hi alça el castell de Montsonís, que ens permet donar-nos una idea
de com de Llobrega era la vida els castells de l'edat mitjana.
Quatre grans torres de defensa, de 25 metres cadascuna,
envoltant el castell de Mirabet.
Les torres rematen una majestuosa muralla alçada sobre un promontori
de 100 metres, situat verticalment sobre el riu Ebre.
Aquest castell molt sovint servia de refugi als habitants del poble
quan l'assaltaven els enemics.
El castell de Florejat forma part de la ruta dels castells de la Segarra
i també recorre els castells de Montcortès i Aranyó, entre altres.
El castell de Montsoriu, al costat mateix d'Arbúcies,
domina mig país i controla qui passa per l'autopista 7.
Mai no va poder ser assaltat, però no només gràcies a la seva ubicació
i a l'estructura de les seves muralles.
Per poder resistir, comptava també amb un formidable sistema
de recollida de l'aigua de pluja, amb filtres, canals i una cisterna enorme.
Damunt d'una muntanya rocallosa i seca, es va vestir un llarg de...
No, el llarg.
El llarg.
De l'edat mitjana.
El castell de Claremunt, a l'Anoia.
Es té constància que les presons van estar situades dins el segle XVIII,
dalt del castell, la dels homes a la torre poligonal
i de les dones a la torre quadrada.
I tornem al castell de Maquinensa,
des d'on es domina la confluència del riu Segre amb l'Ebre,
la cua del pantà de Riba Roja,
l'emplaçament de l'antiga Maquinensa
i també el de la Nova.
Realment és espectacular.
I per acabar, ens referirem al castell de Falgàs,
mirador de la derrotxa.
Aquest castell ha presidit el pas dels temps
amb peculiar significació.
Primer, des d'un poblat ibèric a Ossosereta,
passant a temple romà dedicat a Mercuri,
fins a Oratorium Visigòtic,
sota la vocació de Sant Miquel.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Volta a Plácido Domingo en el Coro de los Vareadores de la Rosa del Azafrán del Maestro Guerrero.
Acompaña la Orquestra Sinfónica de Miami sota la dirección de Eugène Cohn y José María Chova.
La Orquestra Sinfónica
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
La Orquestra Sinfónica de Miami
Hem considerat convenient insistir
perquè resulta que recentment
ha tingut lloc una important trobada
organitzada per l'alta
Aliança en Diabetes
dels laboratoris
Weringer, Engelheim i Lillie
de la qual s'han tret
unes interessants conclusions
sobre el tema
per la qual cosa hem fet
una tinta síntesi
sobre aquestes conclusions
La diabetes és considerada gairebé un tipus d'epidèmia
i que si segueix amb la progressió actual, potser dintre d'uns anys, no molt llunyans,
podria arribar al nivell global de 736 milions d'adults.
El doctor president de la trobada, Cristóbal Morales, endocrinòleg a l'Hospital de Dia
i a la Unitat d'Investigació en Diabetes de l'Hospital Macarena,
a Sevilla, va afirmar que concretament aquest augment està produït amb tota seguretat
per una modificació en l'estil de vida actual.
Diu que en pocs anys hem canviat el nostre sistema d'alimentació i ens hem fet més sedentaris,
malgrat tots els programes de gimnàstica, de maratons i de resta d'exercicis que no tothom segueix.
També hi té a veure el factor genètic, en el desenvolupament de la malaltia,
que no només afecta el pàncreas, sinó que també afecta la resta dels òrgans vitals del cos.
I que la diabetis no comença quan es diagnostica als 45 o 50 anys,
sinó que ja és vigent amagadament des de l'escola o inclús des de la panxa de la mare.
S'ha de dir que quan passa molta part del món occidental, a l'estat espanyol,
hi ha cada cop més obesitat a la infància i a l'adolescència.
I això fa que el pàncreas que fabrica la insulina falli abans.
I sí que és més greu que quan es detecta a l'edat adulta,
s'ha de tenir en compte que una de les principals complicacions de la malaltia
són els problemes cardiovasculars.
Ens preguntem què es pot fer.
Seria molt recomanable diagnosticar-la precoçment,
sobretot si existeixen antecedents familiars
o bé fer cas dels avisos que ens dona el propi cos.
Seta exagerada, cansament sense motiu, orina excessiva...
Són els símptomes clàssics,
però la forma habitual és que aquests es manifestin de manera molt solapada.
És una bona notícia que les múltiples complicacions que es poden produir
són actualment fàcilment prevenibles,
perquè, amb un control metabòlic i del resta de factors de risc,
des de bon principi es poden controlar totes i cadascuna d'ells.
Hi ha nous fàrmacs innovadors
i un canvi de paradigma en l'estudi de la malaltia
seran molt millors per prevenir les complicacions.
Es deia sempre que la diabetes tipo 2 es podia controlar,
però no es curava.
Però ara, si adopten les mesures adequades en etapes inicials,
es pot aconseguir una probable remissió de la malaltia.
A tot l'estat existeix un estudi informàtic
que dona control sobre un 14% de malalts,
però estem segurs que existeix un altre 14%
en estat prediabètic sense control.
Són persones que no arriben a patir diabetes,
però que tenen la hemoglobina líquida més alta d'allò que és normal.
Aquests probables malalts,
només amb dieta i molt exercici,
poden evitar la declaració del patiment.
Parlem ara de les dones gestants
que pateixen una prova d'esforç del pàncreas,
que normalment desapareix després d'infantar el seu nadó.
Com hem dit abans, existeixen actualment nous fàrmacs,
que suposen un salt qualitatiu,
ja que aconsegueixen baixar l'hemoglobina i la hiperglocemia.
Sense produir hipoglocemia.
O sigui, que l'hemoglobina s'arrabaixa,
però no ataques a l'altre component.
Diferents estudis han demostrat que són absolutament segurs.
Desgraciadament hi ha uns estudis que diuen
que la meitat de la població està per diagnosticar
i que és realment preocupant aquest grup poblacional
que ignora que és diabètic
i, per tant, no tenen el remei adequat abans no sigui massa tard.
També cal dir que la diabetis,
que es diagnostica a una edat infantil,
si no es tracta adequadament,
és molt més difícil de controlar que la del tipus 2,
l'amelitus, la de les persones adultes.
Per tant, és molt aconsellable
fer molts controls per sistema, sempre.
Sobretot quan hi ha antecedents familiars.
O encara més.
Llavors, una de les persones de la família
pot ser també diabètica.
Sí.
O sigui que aquest és el nostre consell.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Mírala.
Aviam, Joan Maria,
què ens has portat avui?
Avui parlarem del Brexit.
Oh, oh.
Ui.
Que difícil és això.
La sortida.
La sortida del Reine Unit de la Unió Europea
formalment es va donar el divendres de la setmana passada.
Després de 47 anys de sèrie,
la qual cosa representa una regressió molt important
per la Unió Europea,
donat el pes de l'imperi britànic a la Unió.
No de vegades era el segon soci més important
després d'Alemània,
seguit per Itàlia i Espanya,
fins a 28 països.
Que allà la Unió Europea
va ser tot un encert dels antics enemics continentals,
és a dir, França i Alemanya,
que en el segle passat
van protagonitzar ni més ni menys
que dues guerres mundials
amb milions de morts i de ferits.
Per intentar evitar noves guerres en el futur
es van fer grans esforços
per crear la Unió Europea.
El resultat va ser el Tractat de Roma.
De mica en mica
s'hi van anar incorporant més països d'Europa.
La inclusió del Reine Unit
va ser molt important,
com també ho va ser
la creació de la moneda única,
l'euro.
Si bé no tots els països l'han adoptat.
Precisament el Reine Unit
va continuar amb la seva moneda,
la lliure esterlina.
La Unió Europea
té la seva seu a la ciutat de Brussel·les,
Bèlgica,
on es reuneixen al Parlament
els eurodiputats
dels diferents estats.
També el govern de la Unió,
és a dir,
el que porta el dia a dia.
Una dada difícil d'explicar
és perquè a Estrasburg,
França,
hi mantenen un altre Parlament,
desplaçant unes quantes vegades cada any
els parlamentaris de Brussel·les a Estrasburg.
Queda clar que quan venen crisis,
les retallades
no són sempre
per a les èlits.
Amb la sortida del Reine Unit,
Europa ha perdut pes a nivell mundial,
a favor de la Xina,
Estats Units i Rússia,
els seus grans competidors
en un món globalitzat.
Tenint en compte que l'imperi britànic
ja no és ni l'ombra del que va ser,
ni tampoc la seva marina de guerra,
durant anys la primera potència naval
que donava suport
a la seva hegemonia mundial.
Tan sols passar,
com, perdó,
quan sol passar
en la decadència dels imperis,
els populismes
troben el sol abonat,
només falta robar-ho
amb un fals orgull nacionalista,
que esborrin qualsevol raó assenyada
i donar pas a les emocions
més irracionals.
El temps dirà
si el Reino Unit
ha fet un bon negoci
sortint de la Unió Europea,
havent escollit ser un país més petitó
i fins a quin punt
serà més independent i feliç.
Si fos així,
penso que hauria valgut la pena.
Ja, és veritat.
Veurem.
Sí, ha de passar el temps.
Veurem.
Aviam què passa.
S'han pogut equivocar també.
Jo crec que sí.
Però tenen l'ego.
Segons per segons qui.
Tenen l'ego molt.
Ui, tota la vida, tota la vida.
I veiem, tu,
en què portes tu.
Bé, és que ja tenia precisament,
parlava del dolç més natural, no?
Sí.
Parlava que es pot afegir
a el que tu has parlat de la...
De la diabetis.
De la diabetis, no?
El sucre blanc
és una substància acidificant
i oxidada,
sense elements vitals
i que no aporta cap nutrient.
Un consum ocasional
està permès en condicions
de bona salut.
però si la salut
no és òptima,
s'ha de ser prudent.
Se substitueix
per dolços de millor qualitat.
En un termini prudent,
de temps,
es pot notar
com millorem la salut
i l'estat d'ànim.
Per entendre aquest fet,
hem de conèixer
algunes coses
sobre el sucre refinat
i els endulcidors
més habituals
i saber
quins són
les alternatives
més saludables.
Sucre refinat.
Què cal saber?
El sucre blanc
o refinat
s'obté
d'una canya de sucre.
Se n'extreu el suc
descartant
la part sòlida
i la fibra,
després es filtra,
es purifica,
es concentra
i es redueix
fent-lo bullir
fins que quedi cristal·litzat.
Durant el procés
de refinació
i purificació industrial
s'utilitzen substàncies
com ara
el diòxid de sofre,
el diòxid de carboni,
el bicarbonat de calci,
entre d'altres.
Roba nutrients
com que el sucre refinat
està despullat,
és a dir,
s'han eliminat l'aigua,
els minerals,
les vitamines
i els oligoelements vitals
per efectuar-ne la combustió.
Quan hem de metabolitzar
un sucre refinat,
l'organisme extrau
d'altres fonts
amb elements nutrients
que li falten
i que es necessiten
per engegar
el procés digestiu.
Aquests són
o poden ser
uns altres aliments
presents al mateix menjar
o bé
teixits del cos.
Per aquest motiu,
quan mengem sucre refinat,
perdem vitamines
del grup B,
calci,
fòsfor,
ferro
i altres elements nutritius
que surten directament
de les nostres reserves.
Provoca desequilibris
metabòlics.
El consum de sucre refinat
és causa directa
de la descalcificació
d'ossos,
de les càries dentals,
d'ongres dèbils
i amb marques blanques
amb el cabell,
amb puntes obertes,
dispersió mental
i disminució
de les capacitats
intel·lectuals.
A més,
també causa
pujades
i baixades
del percentatge
de sucre
a la sang.
Un fet
que deteriora
els mecanismes
reguladors
del metabolismo
i que esgota
el sistema nerviós
per la qual cosa
provoca
cansament
i irritabilitat,
agressivitat
i debilitat general.
Afecta
negativament
els nens.
Tots aquells factors
afecten
especialment
els nens.
Els que són
llaminers,
van d'hiperactivitat
exigerada,
malancuria
i tenen
més càries
i són més propensos
a les infeccions.
O sigui,
el sucre refinat
res.
Perquè no és
absolutament pur.
No,
perquè per
refinar-lo
hi han afegit
coses
que perjudiquen
en petit
o més
grau
l'alimentació.
Si no ens
passem,
però
jo
coneixia
la meva família,
pobre,
el meu pare,
si el sigui,
es posava
tres o quatre
cullerades
de sucre
al cafè.
I aquí
parla d'altres
sucres.
I hi ha
un altre
membre
de la família
que posa
cinc.
O sigui,
és
no és
cafè
amb sucre,
és sucre amb cafè.
El sucre integral
potser té més
virtuts
perquè no està
despullat de res.
Això mateix,
és més natural.
Però clar,
hi ha gent
que amb el sucre
no els agrada
el color...
Té un altre sabor.
La mel
també és exclusivament
del rus silvestre
i no ha passat
cap tractament.
És les petites quantitats
una bona medicina
per a alguns
problemes de salut.
La mel
ecològica
es tracta
a menys
de 40 graus
per la qual
cosa manté
totes les seves
propietats.
i també
la que sigui natural
que també
dintre de la mel
que veien
sus amas
i sus menos.
Perquè la mel
allarguen
de moltes maneres.
Això mateix.
Bueno,
dicho que era.
Molt bé.
Una miqueta de música.
Bé,
ara parlarem
d'una cosa
que és molt agradable
de fer,
sobretot
si ens agraden
les flors.
És
Ikebana,
que prové
de la paraula
Ikeru,
que significa
conservar
viu
i
Anna
o
Vana,
que vol dir
branques i flors.
Bé,
l'arranjament floral
pot ser una activitat
que ens absorbeixi
i que al mateix temps
s'emporti
l'estrès
acumulat.
Aquesta activitat
considerada
un art
nascé al Japó
i en l'actualitat
continua practicant-se
en diverses parts
del món.
Coneguem-la
una mica més.
Bé,
sobretot
aquí tenim
les flors d'hivern
que necessitem
per formar
un bon ram
o, bé,
el que sorgeixi.
Potser no serà
un ram clàssic,
però pot ser-ho.
Les flors són
la poncètia,
la tulipa,
el narcís,
la mimosa,
l'acàssia,
l'hibisc,
el clavell,
el criscentem
i la dàlia.
La ikabana,
en realitat,
és un art
antic.
El naixement
de la ikabana
es remunta
en el segle XVI
després de Crist
amb l'arribada
del budisme
a Japó.
Per a les ofrenes
es va començar
a emprar
arranjaments florals.
Els monjos
col·locaven
aquestes composicions
davant
del budès
i amb el pas
dels anys
les formes
d'aquests
presents religiosos
van anar adquirint
siluetes
més harmonioses.
Les primeres
mostres escrites
que trobem
d'Ikabana
daten
del 1462
i pertanyen
a l'autor
Sekei
Ikenoubo,
un mestre
de l'arrangement
floral.
En 1486
el llibre
Kaorai
no
Kabencho
oferia
al lector
informació
sobre una
Ikebana.
S'estava
definint
i
Senno
Kuden
del 1542
posa
sobre la taula
la filosofia
de l'Ikabana.
Senno
Ikenoubo
és el fundador
de l'escola
d'Ikabana
la qual
encara
perdura
en l'actualitat.
Els seus
inicis
daten
del segle
XV
Número 15
Número 15
Ah sí,
més senzill.
Sí,
exacte.
Aviam,
Joan Maria.
Terra,
cel i home,
el triomf
fonamental.
La composició
i l'Ikabana
estava lligada
a tres elements
fonamentals.
El cel
o ten,
l'home
o gin
i la terra
o chi.
El principal
de tres,
regit
per aquests
elements,
es basa
en dissenyar
tres línies
mestres
que portaran
energia
i expressió
a l'obra d'art.
Com que l'home
és la peça central
que es troba
entre el cel
i la terra,
el practicat
d'aquest art
ha de ser capaç
de trobar
l'equilibri
entre tots
a la seva obra.
Podem utilitzar
flors,
branques
o fulles
en el nostre
procés
de creació.
La simetria
és una de les característiques
particulars
d'aquest art.
Ara tu,
la influència zen.
La influència zen.
l'aikebana
és un art
anomenat zen
ja que segons
la seva filosofia
ens porta
pel camí
de l'autorealització.
La filosofia
que vol transmetre
la seva pràctica
és la que reflexiona
sobre el pas
del temps.
Les flors
són elements
de la natura
que són
fugaces
i a més
diferents
en cada estació.
I
silenci
per favor.
El silenci
sempre és bo
però aquí
en l'aikebana
es veu
que fa falta.
Diu
quan practiquem
aquesta disciplina
és molt normal
que ho fem
amb silenci.
Disposar-nos
a crear
un arranjament
i kebana
ens fa iniciar
una cerimònia
que comença
només
a fer un pas
a la sala.
D'aquesta manera
iniciem
un procés
de concentració
en la qual
anomenem
escollint
les flors
que utilitzarem
a la vegada
que aprenem
a tractar-les
amb molt de compte
ja que són
essers vius.
Apreciarem
des d'un punt
de vista
més proper
els diferents
elements
de la natura
mentre
augmentem
la nostra paciència.
Tot això
gaudint
sempre més
el camí
i no tant
del resultat
fins al nostre art.
de la natura
de la natura
Bé
i amb aquesta
i que van
que disfrutem tant
de fer aquells
més de 40 anys
eh?
Sí, sí, sí
aquests centres
de flors
amb verdur
amb vegetals
també
també
depèn d'en aquell moment
l'expressió
que tinguessis
de fer-ho
que tinguis que donar-li
és curiós
eh?
Sí
és un art molt bonic
Bé
senyores, senyors
després de la Iquibana
ens anem
ara
a sopar
o bé ens anirem
a fer el morn
o bé a berenar
depèn que sigui
dimecres
o dissabte
senyores
senyors
a tots
o molt bona nit
o molt bon dia
Iquibana
ben
Adéu-siau
Adéu-siau
que vagi bé
Adéu-siau
98.1
Al Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
quatre setts pisos
per