La ràdio de Sant Jus
Seixanta i més, o menys?
Amics i amigues de Ràdio d'Esvern,
molt bona nit, o molt bon dia.
De quina manera hem començat aquest mes de novembre?
Una llevantada d'allò més forta
ens va colpejar el passat dilluns.
Aigua, vent, fins i tot una bona tarbonada
per allà dalt, a Masroig, tot allò va ser horrorós.
Tot un seguit d'accidents atmosfèric,
foscor de nit, en ple dia,
bé, onades de gairebé sis metres davant la costa,
i que, malgrat el seu perill,
van fer les delícies d'alguns surfistes i curiosos
que, a mi personalment,
em sembla que no tenen gaire sentit comú
pel perill que comportava acostar-se a la riba.
Imagineu-vos,
Gien era a l'estat del mar,
que el port de Barcelona va romandre tancat moltes hores.
Els vaixells no podien ni sortir ni entrar,
fins i tot un creuer va haver de fer nit a alta mar.
Encara que no ens deuríem queixar,
perquè l'aigua és vida i la necessitem per viure,
però tots els excessos acaben malament.
A Gramunt, a Lleida,
el desbordament del riu Sió
i les posteriors inundacions de les riberes
ha provocat la mort de quatre velletes
de la residència Ribera de Sió,
a l'inundar-se la planta baixa on dormien.
Altres cinc ancians han pogut ser salvats.
De totes maneres,
ja estàvem assabentats de la violència de la llavantada
gràcies a les advertències del Servei Meteorològic.
Oi, Carles?
Oi que sí?
Sí.
Molt bé.
Bé, esperem que,
malgrat totes les inconveniències i desgràcies,
aquestes pluges no us hagin causat gaire molèsties.
Bé, esperem que,
l'Alina Santa Bàrbara,
la Montse Larrea,
el Joan Maria García Puigdevall,
el Joan Girivella
i qui us parla,
la Joana Algarda,
estem encantats de ser amb vosaltres
per espai d'una hora
per comentar-vos alguns temes interessants
o, almenys, a nosaltres,
així ens ho sembla.
Di tot això,
endavant Carles Hernández Rius,
que comencem l'audició d'avui.
Bé, Joan, aviam, què ens has preparat?
Doncs, avui, 4 d'octubre,
és el 277è dia de l'any del calendari gregorià
i el 278è en els anys de traspàs.
Queden 88 dies per finalitzar l'any.
El 1918,
a Barberà del Vallès
neix Josep Maria,
Aranella i Gallego.
Aranella estudia els Escolapis de Sabadell
i, des de molt jove,
intervingué en les activitats culturals
de la seva ciutat,
col·laborant amb el Centre Cultural AVENS
i amb la Biblioteca de Barberà del Vallès.
Va ser militar
en la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
Acabada la guerra,
entrar a treballar a l'Ajuntament de Barberà del Vallès
i Fou Delegat Comarcal d'Educació Popular.
Tot seguit comentaré
algunes de les activitats programades
per aquesta setmana.
Dijous trobem el taller de suport
a persones cuidadores
a les 10 i mitja del matí
al Centre Social Al Milenari.
També trobem,
a partir de les 7 de la tarda,
xerrada taller
sobre autoestima i adolescència
per a pares i mares.
I novembre literari,
tertúlia amb l'escriptor Carles Prades,
sobre el seu llibre
La Setena Vida
de Caspar Suarge.
A les 7 i mitja,
a la sala Isidore Cònsul
i Gerbert de Can Ginestà,
organitzat per la Biblioteca Joan Margarit.
I també,
a dissabte,
trobem
el punt d'informació
del jaciment íver i medieval,
des de les 10 del matí
fins a les 2 del migdia
a la Penya del Moro.
I el Ball,
discoteca per a persones
amb discapacitat intel·lectual,
també es celebrarà el dia 21
a partir de les 5 i mitja de la tarda.
I seguim.
Montse,
endavant.
Exposició de gravats
al celler,
col·lectiu
Tarlatana.
D'aquest mes,
fins,
dates de...
Fins el 29,
em sembla que ho fan.
del 9 de novembre.
Sí, sí,
encara tenim temps.
Sí, està bé.
Sí,
no hi ha res més,
ja està.
Només és exposició de gravats.
Inciso.
Inciso.
Això,
si us fixeu,
si els oients
han estat atents,
ho han comentat cada vegada,
però és que en realitat
ho recomanem,
perquè val la pena.
Perquè és molt interessant.
Perquè és molt bonic.
És una de les exposicions boniques.
Sí,
ho recomanem.
Ho recomanem.
I tant,
i tant que sí.
Ho recomanem.
Bé,
ara seguirà el Joan Maria.
Sí,
a la part,
no,
la cultura,
el trosset que t'hi he donat.
Bé,
és igual,
la Lina.
Vinga.
Lina.
L'o del còmic?
L'o del còmic.
Molt bé.
D'acord.
Aquí nosaltres tenim un amic,
que ara no ve,
però abans venia molt,
que es diu Pere Oliver.
Doncs bé,
aquest,
el nostre amic,
Pere Oliver,
en aquests moments
ha d'estar contentíssim
per l'èxit
del Saló del Còmic de Barcelona.
Celebrat el passat cap de setmana,
més de 137.000 assistents
van passar per al saló,
gaudint de totes les novetats
en el món del còmic d'enguany.
dibuixants tant de manga
com d'altres estils clàssics
o d'altres tendències
han exposat les seves creacions.
Films,
plats exòtics d'alimentació asiàtica,
tallers de dibuix,
gent disfressada,
etcètera,
etcètera,
etcètera.
Resumint,
tan gran ha estat l'èxit
d'aquesta organització
que ells han pensat
en augmentar
a l'espai
del proper saló.
I des d'aquí
li diem al Pere
felicitats
per l'èxit
d'una de les teves
aficions favorites,
el còmic.
El còmic?
Molt bé,
ara tu, Joan.
Recordeu que el proper cap de setmana
es currarà
la trentena novena
cursa de cars
pels carrers Creu del Pedró
i Freixes.
Teniu en compte
els talls de trànsit
al voltant de la prova.
Molta sort als participants
i que guanyi el millor.
i que guanyi el millor.
Aviam,
endavant,
Joan Maria.
Fins al proper dia 10
d'aquest mes de novembre
podem visitar
a la Sala Parés
del carrer Petritxol
de Barcelona
les exposicions
del pintor
Ramon Moscardó
a l'Espai 1
i a l'Espai 2
Manolo García
exposa els originals
del programa
de la temporada 2015-2016
del Gran Teatre del Liceu.
Editat per l'entitat
Amics del Liceu.
Caldrà dir
que la qualitat
en dues exposicions
són d'allò més interessants.
Bé,
doncs haurem d'anar
a veure aquestes exposicions
i a la mateixa vegada
anirem allà
a les xocolateries
i ens posarem...
a qui li agradi,
a qui li agradi.
No,
és negre,
és negre.
És igual
i que sigui negre.
Jo no tinc cap cosa
contra la xocolateria.
No, carinyo,
però és que ja sé
que a tu no t'agrada
el dolç,
però la xocolata negra
la fan
de rexupete.
Va molt bé
pel cervell,
dono una felicitat,
estorviament.
No i tant,
una enfòria.
Que li agrada,
sí, sí.
Sí.
El paregat,
també.
També,
també.
Aviam,
ara tu,
Joan.
segueixen les activitats
de l'Associació
de Gent Gran de Sant Just.
El passat divendres,
un gran nombre
d'associats
es van anar a plegar
per celebrar
el dinar anual
de Germanó,
que fa el número 11.
El diumenge,
dia 1,
Festa de Tots Sants
al migdia,
al Semendiri Municipal,
la Coral Harmonia
de l'Associació
va celebrar
un concert
en honor
dels éssers estimats,
que ja no són
amb nosaltres,
i el proper dia 11
l'Associació farà
una visita guiada
a la Biblioteca Pública
del Passeig de Sant Joan
de Barcelona.
És de destacar
la gran activitat cultural
que porta a terme
l'Associació,
que també té
programat
pel proper dia
13 d'aquest mes de novembre,
un recital de poesia
de la tardor,
amb obra original
de la protesta
Soledat Gascó,
recitada per ella mateixa,
acompanyada
pel rapsoda
Jordi Vildana,
amb il·lustracions musicals
a càrrec
de l'arsionalista
Maria Rosa Tomàs.
Si us ve de gust
participar
d'aquestes activitats,
com de moltes altres,
que tenen en perspectiva,
no dubteu
en apuntar-vos
a l'associació,
ja que la quota
anual
és d'allò
més econòmic,
solament
10 euros l'any.
Ànims,
l'associació
de gent gran
us espera
a decidir-se.
fa el que va dir ara
el Joan
10 euros a l'any
d'això
i es veu que
l'associació
de la gent gran
diu
el tanto
que els temps
no estan permès.
10 euros
fa 10 anys
que estan donant
10 euros.
Ui, més de 10 anys
que fent.
augmentar.
Ja, i tant.
Ens sembla que
en tenim
just
per les cartes
i els enviaments.
Prou.
Fem miracles,
senzillament.
I tant,
i tu pots dir-ho.
gent amb moltes ganes
de treballar
i no cobrem.
Ah, no.
I a la vegada
recomano-te
a la gent
de més de 60 anys
del poble,
siguin dones i home,
que s'hi apuntin.
Passaran un bon rato
i tindran
ocasió
per anar
d'excursions,
de viatges,
de cultura,
etcètera.
Sí,
la que preparem
per demà
és molt important.
Quan s'urri
de fer una mica
el dia 11.
Una mica de soroll
que s'hi apuntin.
Sí, per això,
mira,
parlem una mica.
Perquè s'hi apuntin,
perquè segur que hi ha
molta gent
que no ho sap
i que no està apuntada.
Home, cal dir
que jo,
per les reds socials,
he vist que
l'alcalde
i alguna regidora
ha penjat fotografies.
Sí, sí, sí, oi?
Però li pot que siguin grans, no?
No.
Ells no, seves.
És que
en penjant fotografies
fem propaganda nostra.
Potser voldrà dir
que per apuntar-s'hi
que es dirigeixin
al mil·lenari
els dimarts al matí,
que és el dia
que hi ha a la Junta
de 10 o 12 del matí
i seria
adequat.
De 10 cap a les 11, sí.
Cap a l'1, dic.
Sí.
Seria el moment.
Sí.
I sobretot,
cada vegada
hi ha persones
que viuen soles,
siguin homes o dones,
és una bona ocasió
per tenir contacte
amb les altres gent.
Sí,
és una mica de relació.
Sí, sí, sí.
El que no pot ser
la gent gran
és quedar-se a casa.
No, no, no.
Si jo em vol, reto.
Ja ets mort.
Si et quedes a casa, ets mort.
Sí, sí, sí.
El sostre damunt, no?
Sí, sí.
O i tant que sí.
Bé, ara, últimament,
tornarem a anar a Barcelona
perquè s'està celebrant
del 3 al 7 de novembre,
o sigui, aquest mes que estem,
al Born,
al Centre Cultural,
la tercera versió
de la Barcelona,
novel·la històrica.
Està comissariada
per Enric Calpena,
que és un gran historiador
que a TV3 ha fet moltes coses
i presenta ara a Cronos,
sí, és veritat.
i que realment,
doncs,
val la pena,
encara queden,
tres dies,
han sigut comentaris,
taules rodones
amb autors
i passejades.
I ell diu,
la novel·la històrica
ens torna a citar
un any més
al Born.
Com tots els novembres,
durant alguns dies,
convidem els barcelonins
i barcelonines
i gent d'altres llocs
a participar
en aquesta festa literària
de la història.
El Barcelona,
novel·la històrica,
té, com sempre,
una programació atractiva.
Al Born,
Centre Cultural,
es pot viure
les converses
d'alguns dels autors
que més ens agraden
i que més lectors tenen.
O sigui,
l'entrada és gratuïta,
fins a que s'omple
el recinte.
Ho patrocina
l'Ajuntament de Barcelona
i l'Institut de Cultura.
I recordem-vos
que és
al Born,
Centre Cultural,
a la Sala Moragas,
Plaça Comercial 12,
a Barcelona.
O sigui,
que si voleu...
Una tranquil·litat.
No,
o sigui,
la programació
que encara queda,
doncs,
demà dijous,
la gran
i la petita història
en la novel·la,
un quart
de sis de la tarda,
passejada
per la Barcelona
dels bandolers,
lliurament
del Premi Internacional
de Novel·la Històrica
Bertino,
que aquest any
se l'ha portat,
l'escriptor
britànic
Simón Scarrow.
I,
el divendres,
la Barcelona novel·lada
amb el Xufo Llorenç,
amb el
Xulio Ricardo Trigo
i Coia Valls.
I novel·lar
els grans personatges
amb el Daniel Sánchez Pardos
i a l'ombra
dels Tres Mosqueters.
Finalment,
el dissabte,
farem una passejada
a les 10 del matí
per la Barcelona
dels Bandolers,
des de la plaça
del Pi,
recorrent llocs
de la Barcelona
barroca.
Inscripció prèvia
per un grup
de 25 persones.
O sigui,
trobo que és
molt interessant,
no?
Aviam,
nosaltres,
que ens agrada
una mica
la literatura,
això deu ser
molt important.
És novel·la,
novel·la...
És novel·la històrica.
Històrica.
I és la que
m'agrada a mi.
Per exemple,
aquella de Santa Maria del Mar,
aquella de...
Sí, sí.
Sí.
Està bé.
Està molt important.
La catedral del Mar.
La catedral del Mar.
Sí, sí.
Sembla que l'hem lligit
tots, no?
Més o menys.
Sí.
I ara tenim aquí
a l'Alina
que ens porta
aquelles coses
que ens diverteixen de...
Incrèples.
increïbles,
però autèntiques.
Sí, és allò.
I us era díbil,
i no sortia
un programa a la televisió.
Incrèdible.
Incrèdible.
Diu,
mireu,
anem una mica
per la cosa física
i astronòmica.
Diu,
les taques solars.
Les taques solars
es creu
que són
unes irregularitats
que es produeixen
en el camp magnètic
del Sol.
els agricultors,
els pagèssos,
han pogut
comprovar
que aquestes irregularitats
exercien una certa
influència
sobre la vida
del nostre planeta.
I així,
en el període
en què aquestes taques
solars
es manifestaven
amb més intensitat
que
passa
quasi
cada uns anys,
més o menys,
la producció
de blat
és molt més notable
que quan el número
de taques solars
ha quedat reduït.
Senyors,
aprofitin
l'ataque solar,
eh?
I tant,
i tant.
I a les persones
no dius res?
No,
però a vegades
sí que n'hi ha
una espècie
d'irritació,
però això ja
és una cosa
que...
És una percepció
personal,
no?
Sí,
sí,
sí.
Bueno,
aquesta seria una.
estem en el cosmo
i ara ens n'anem
als grans
desfiladeros,
o sigui,
els grans canons.
Canons.
I diu,
si nosaltres,
per exemple,
quedem impressionats
al veure
el gran cañón
del Colorado,
no?
El gran cañón.
Sí.
Resulta
que aquest gran canó
o aquesta d'allò,
aquesta profunditat,
resulta verdaderament
insignificat
comparat
amb els canons
que s'han observat
a Marte,
al planeta Marte.
Va.
En aquest planeta
són sis vegades
més amples
i almenys són
quatre vegades
més profuns.
Se suposa
que
deurien ser
originats
per els grans rius,
com és el gran
cañón del Colorado.
Oh,
i tant.
Encara que no s'ha
pogut demostrar.
Aquest llibre
va estar editat
en 1995.
que sí.
Doncs d'en Saara
s'ha demostrat
als últims estudis
que sí,
que sota
d'aquestes
cauces
que pensaven
això està fet
per la mà d'home
i després vam veure
que no,
que eren coses
de tipus natural,
que no hi ha gels
i que podria ser
que ara
encara trobessin
aigua
sota d'aquest gel.
O sigui,
que aquesta cosa
és bastant...
bastant...
com diríem?
Amb sentit comú.
Amb sentit comú.
Sí,
podria ser probable,
però...
Sí,
seria probable.
Bueno,
una altra cosa
que també fa molta gràcia
i aquesta que prenguin
notes les senyores
i potser
s'estalviaran detergents,
senyores meves.
Ah, ah, ah.
Perquè diu,
fixeu-se-ne,
diu,
en el passat
el pipí,
per no dir
el pixer,
el pixer...
Sí,
no,
el pipí queda molt...
molt fís,
no?
Queda molt físníssimo.
El pipí,
eh,
doncs feia
el servei
de sabó
per rentar la roba.
I diu,
però això
té una explicació
molt lògica,
perquè dintre del pipí
nosaltres ens trobem
que n'hi ha amoniac.
Quants detergents
avui dia
no porten amoniac?
Suposo que molts.
Senyores,
recullen el pipí
de la família?
Ja,
no es faltaria
més que això,
eh?
Els que reciclem
ja ho fem molt bé.
Un altre contenidor.
Quin color
li posaríem?
Mira,
gruguet,
de pen.
No,
que hi ha un groc.
Ah,
pel contenidor,
pensava que no ho he vist.
No,
no,
no,
no.
No ho sé,
no ho sé.
Ja que parlem
d'aquest tema,
aprofitaré per dir,
bueno,
i que
estem
reciclant-ho tot,
que seria bo
que fessin
com a la Índia.
A la Índia
reserven el pipí,
el guarden
uns quants mesos
i després
els serveix
de depuració
de la sang,
se'l beuen.
Així,
això passa
avui dia.
Ah,
no,
no,
però
no diria que no,
no?
No,
no,
no,
per la televisió
sortia una senyora
que deia que el deia un senyor
que era així,
la turista,
i que cada dematí
es tenia que prendre un
el pipí que ha fet
el dematí a primera hora.
Sempre i quan la persona
estigui sana.
que vagis a aquesta casa.
Ja ho esverinarem.
Ja ho esverinarem.
Un altre servei
que pot fer
perquè és
un poderós
desinfectant.
Per això?
A mi m'agrada molt
la muntanya
i jo sé que
en cas de,
per exemple,
caure,
fer-se sang
i no tens res
més a dient,
doncs senzillament
pipí directament.
És el millor
desinfectant.
O si et pica una vella,
una mica de fang,
una mica de pipí.
Per què?
Perquè porta moniat.
Senyors,
ja veieu
la importància del pipí.
Veig que tots plegats
som un enciclopèl
i vivim tots.
Quina gràcia.
Sí, de veritat.
I n'hi ha una altra
que també,
aquesta és molt xula,
que diu
que van fer
unes excavacions
a l'Iran
que ja fa
més de 60 anys
i el savi rei
Guillermo de Austria,
no sé qui era aquest,
si qui era,
però no sé.
Diu que va trobar
un objecte
que només
que tenia
una explicació.
Aquest objecte
que va trobar,
que tenia 250 anys
abans de Cris,
sembla ser
que és una bateria.
Ah.
Que bateria d'aquesta,
no?
Sí, sí, sí.
En qualsevol cas,
l'objecte de terracota,
cobra
i una lesió
d'estany
i de plom
produeix
un corrent
des de 5 voltius.
Ah.
I per produir-lo
en funcionament
només
havia d'afegir
una mica d'àcid,
que podia ser
de llimona
o de vinagre.
I es va veure,
després dels experiments
que es van fer,
que sí,
que era veritat.
Molt bé.
es diu
que
quan,
bueno,
això és una fàbula
o una cosa
que...
Sí,
és igual.
Quan Jesús,
doncs,
la Sàbana Santa
que va quedar impresa,
doncs era perquè hi havia
com una espècie de bateria.
de pensar el famós.
No,
de pensar el famós.
I ja l'última de totes,
em penso que era
aquesta.
Aquesta ja és xula
de veritat.
Julio Verne,
que tots els coneixeu,
Julio Verne,
no?
Mundial més famós
com a autor
de llibre d'aventures,
doncs diu,
potser pocs
pensen
que no tenia
aquesta qualitat,
però pocs
són els que no ho pensen.
Per què?
Perquè era un visionari total.
Totalment.
Ell,
en una de les seves novel·les,
jo crec que és
De la Terra a la Lluna,
diu que tenia
una astronave
que li deien
Nautilus.
I aquí diu Nautilus,
però jo no ho sé.
No,
això és 20.000
de viajes submarins.
O sigui que
aquí o és un error
del llibre,
de la qual ja dius,
ostres,
ens creiem un altre,
però no,
això potser
s'han equivocat.
Però bueno,
el que és així
és que aquesta nave
sortia de Florida
cap a l'espai.
És la mateixa
cosa,
el mateix succes
que va passar
anys més tard
des de la NASA,
que en aquell moment
era...
El record debut que va fer,
oi?
Sí, sí.
Diu,
el temps que ell deia
que va durar aquesta nave
era 73 hores
i 13 minuts.
Això és el que deia
el llibre.
El Julio Berné.
Sí.
i, curiosament,
l'Apolo 11,
11,
va arribar a la Lluna
a les 73 hores
i 10 minuts.
O sigui que...
Curiositat, eh?
Mira.
O sigui que senyors,
Julio Berné,
Julio Berné,
un visionari.
Un dia d'aquests
arribem al centre de la Tierra.
No t'estranyi.
Jo no m'hi apunto.
No.
Trobaríem massa escalfor
dintre del centre de la Tierra,
oi, Joan?
Ens n'anem a la Lluna,
tu,
i estarem més bé.
Allà fa massa fred.
I tant.
I ara,
el Joan també ens parlarà
d'una cosa,
un tema
que està molt d'actualitat,
oi, Joan?
Sí, la castanyada.
Hombre,
mira,
endavant, Joan Maria.
El passat cap de setmana,
a Sant Just,
es va celebrar
en gran brillantor
la castanyada
a la plaça
de Sant Joan Maragall
del barri nord.
Enhorabona
als organitzadors
per contribuir
que aquesta festa
tan nostra
no desaparegui
en benefici
d'altres deforanes,
com el Halloween,
amb les seves calaveres,
fetes de carbar-se,
molt alliberadores
i que tant agrada
la mainada.
I els jugadors
del Barça.
Sí.
Sí.
Bueno,
aquests fan l'índio.
No m'estranya
que totes les festes
d'origen pagà,
Halloween n'és una altra,
tornin per a quedar-se.
En tenim d'altres
ben arrelades,
com les que coincideixen
amb els sortissis
d'hivern,
el Nadal,
i de la primavera,
Sant Joan.
Amb dues,
també,
d'origen pagà,
i que la Iglesia catòlica
va a fer seves.
La tardor
és temps
de la recol·lecció
de fruits secs,
entre ells
la castanya,
molt emparada
la cuina catalana,
junta amb els naps,
abans de l'arribada
de les patates
pel descobriment d'Amèrica.
Avui dia,
la castanya
com a ingredient principal
de la cuina
ha quedat relegada
als pobles de muntanya
i a cuines d'autor,
per exemple,
per fer-ne purè
com a complement
de plats de carn
principalment.
La castanya
és un aliment saludable,
amb alt contingut
d'hidrats de carboni,
proteïnes,
fibra
i baix en calories,
només 190 calories
per 100 grams.
També té un alt contingut
de minerals,
magnesi,
potassi,
ferro
i fòsfor.
Té propietats
vasculars,
reconstituents
i antiinflamatòries.
contràriament
al que pensa la gent
és a dient
per dietes de primament.
Principalment
es cuinen torrades
amb piella foradada,
també bullides
amb aigua
i uns trossets
de fonoll.
Per acabar,
els llamineres,
per tots sants,
és el dia
de fer panellats
a casa.
Entemo que cada any
som menys
el que ho fan,
però si no us ve
de gust fer-ne,
fora bo
que els compreu
a les bones
pastisseries.
Ah,
i per beure,
millor fer-ho
amb porró,
amb una bona mistela,
mosquatell
o vidols
natural
de ceps
de garnatge
de l'Empordà.
Ah, sí?
Boníssima,
boníssima.
Aquí es veu
que el senyor
Joan Maria
és de l'Empordà, eh?
Oh,
es nota,
es nota.
De l'Ala Empordà, eh?
Sí,
bueno,
és el que conec més
i jo crec que hem de parlar
del que coneixem.
No,
i a més a més
la garnatge és boníssima, eh?
Sí,
molt bona,
molt bona.
Sí, sí,
i vam anar-hi
amb una excursió,
no sé si vas arribar,
si tu ja eres soci,
i vam anar
amb un hotel,
ara no me'n recordo
com es diu,
i hi havia el senyor
i diu,
oferint-nos la garnatxa
que estava
amb garrafetes
de dos litres.
I llavors diu,
mireu,
us recomano
aquesta garnatxa.
Jo fa dos mesos
que fotia
un apudó
a Xipré
que,
escolta'm,
i mira,
gràcies amb això,
realment
m'he revisculat.
O sigui que,
ja ho sabeu,
visca la garnatxa.
Bé,
i ara informació
del nostre
butlletí municipal.
Novembre,
el mes
per a la salut.
Molt bé.
Durant el mes
de novembre,
els infants
de les escoles
de primària
i de secundària
de Sant Just
d'Esvern
participaran
en tallers
per fomentar
els hàbits
i alimentació
saludable
i conèixer
eines
que els ajudin
en les seves
relacions
afectives.
La prevenció
és fonamental
per garantir
una bona
qualitat
de vida.
El mes
de la salut
es fa
amb el suport
del ABS,
empreses
especialitzades
del CAP
de l'Àrea Bàsica
de Salut.
del CAP
de l'Àrea Salut,
sí.
Es fa
amb empreses
especialitzades,
professionals,
implicats
i voluntariat
expert
juntament
amb l'Ajuntament.
Bé,
ara segueix tu,
Joan.
Al llarg d'aquest mes,
l'alumnat de primària
rebrà coneixement
sobre nutrició,
hàbits posturals,
el respecte al silenci
o com fonamentar
les relacions
igualitàries.
A l'institut,
s'insedirà
en altres qüestions
com els trastorns
alimentaris,
la prevenció
en el consum
d'alcohol,
cànnabis
o tabac,
els riscos
dels tatuatges
o pírcings,
la prevenció
d'accidents
de trànsit,
així com tallers
d'autoestima
i de relacions
igualitàries
i sexuals.
Segueix,
Montse?
Hi haurà també
un taller
per a les famílies
relacionat
amb l'autoestima
i l'adolescència
i un altre
sobre el malbaratament
alimentari.
Al casal de joves
es podrà veure
l'exposició
Menja bé,
tu hi guanyes.
D'altra banda,
el 14 de novembre
hi haurà
una jornada
de 9 a 14 hores
on es fomentarà
hàbits saludables
per a la ment
i el cos,
com la pràctica
del ioga,
fer un esmorzar
saludable,
sortir a caminar,
practicar
el kung fu infantil
o els zumba.
Que m'ho de la zumba
m'apunto jo.
Professionals
de Sant Just
relacionats
amb la salut
participaran
a la jornada.
Un tast
de salut
juntament
amb personal
del CAP
i l'Ajuntament.
Molt bé,
perfecte.
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una tasca molt lluable, eh?
I tant!
Sí!
No, no, perdona, perdona, però és que l'altre dia es queixaven, de falta de coordinació, tenien un accés de...
De demandes, clar.
No de demandes, d'estocs.
Ah, ah, clar.
Este cafè molt ben fet.
I tant que sí.
Segueix.
A principi de setembre, l'Ajuntament va acordar sumar-se al conjunt de municipis que donen suport a les persones refugiades de Síria i es posen a disposició de les autoritats corresponents i de les ONG que vellen per aquest conflicte, per tal d'ajudar en tot allò que sigui possible.
L'Ajuntament de Sant Just es coordina amb diferents entitats com la Creu Roja, la Federació Catalana d'ONG, UNICEF, totes les entitats del poble i la ciutadania, que ja ha començat a oferir-se per ser família acollidora, per tal de coordinar les diferents actuacions que es puguin prendre.
Aquestes accions sempre aniran consensuades amb el govern, ja que és una situació que implica a tot el país.
Molt bé.
I ara continuarem amb el Joan Maria. Tenies alguna cosa a dir de la teva terra, no?
Sí, mira, anem a un lloc que m'agrada molt i que quasi hi vaig cada any. Ara comentaré quatre cosetes.
Jo també he anat tres o quatre vegades. Una d'elles, amb nostra amiga i companyera. Te'n recordes que estava tot en bobre, a punt de caure per tot arreu?
No sé el que aneu a parlar encara, no me'n recordo.
Sí, de Sant Pere de Robes.
Ah, home, sí. Ui.
I tant, ui.
Jo hi anava amb els col·legis i era tot runa.
Sí.
I va ser una estònia.
Quan vam anar amb ella també hi havia moltes runes.
S'estava descobrint l'església preromànica.
Sí, sí, sí.
No, no, i després ja he anat dos o tres vegades que ja està tot. Ara ja està tot massa ben posat.
Bé, he començat amb el tros de Joan Maragall, que m'encanta recitar.
Cap a la part del Pirineu, vores serrats i arran del mar, hi ha una plana riallera, és l'Empordà.
Ah, ah.
Bé, avui us parlaré, com he dit, d'un monestir de l'Empordà, que conec molt bé des de fa molt de temps
i que quasi cada any m'agrada anar-hi.
Hi vaig entrant des de Figueres fins a l'estació de Vilajoiga,
un poblet petit d'origen jueu, com el seu nom indica,
que fer un bon vi i aiga mineral estupenda, de passo, sigui dit de passo.
Des d'aquest poblet començo l'excursió a peu seguint senders i a l'adrecera de la vall de l'Infern.
El nom ja ho indica, és una vall...
Antipàtica.
Antipàtica, sí.
I és una bona opció, si bé la pendent és força exigent i es necessita estar en bona forma física.
El monestir de Sant Pere de Rodes és una de les joies del romani català.
Va ser fundat al segle IX pels monjos benedictins,
la mateixa ordre que cuiden del monestir de Montserrat i de Sant Miguel de Cuixà.
a França, a tocar.
Sí, sí.
Fa pocs anys, la Generalitat de Catalunya va fer-ho restaurar a molta cura.
Val la pena visitar-ho.
I us diré que hi ha un bon restaurant amb un menú molt assequible de preu.
Avui dia no cal anar-hi amb el sender.
Si podeu anar amb una bona carretera asfaltada, des de Vilajoiga mateix.
Sí, però en el temps, l'última vegada que jo vaig anar-hi, encara quedava un quilòmetre i pico fins a arribar.
Perquè també anàvem amb l'autocar, eh?
No, no, i amb cotxe, no es podia arribar amb cotxe fins.
Estem parlant d'un monestir que està a mitja muntanya.
I aleshores, està clar, hi ha un petit sender i cal deixar els cotxes en un esplanada d'un quilòmetre d'un anys.
I, per cert, ara amb aquesta esplanada l'Ajuntament ja fa pagar el de Port de la Senada.
Ah, ben fet.
Ja s'han espavilat.
Sí.
El negoci.
Com deia, aquest monestir està situat a mitja muntanya, sobre uns 400 metres, a la part oriental de la muntanya de Verdera.
De manera que des del mar no només és visible de bon matí.
Això era una qualitat molt peraguada a l'edat mitjana per esmunir-se dels atacs dels pirates molt freqüents a tota la costa catalana.
Al cim de la muntanya, uns 100 metres, hi trobem les ruïnes del castell de Sant Salvador,
que protegien el monestir dels possibles invasors, o pirates.
A la comarca de l'Empordà hi ha més de 30 castells, la majoria en runes.
Ben pocs en bon estat, la majoria estan molt malmesos.
L'Empordà és i ha sigut una terra de pas i de guerres.
Al costat del monestir hi ha una església d'estil preromànic anomenada Santa Helena.
També ha sigut restaurada.
Pertenyia al poblet de Santes Creus de Rodes, que avui no existeix.
Era el poblet on hi vivien els camperols que conreaven cereals, olives i vinyes,
a les terres de Sacà del monestir.
És a dir, eren els esclaus dels monjos.
Els monjos resaven i...
I ells laborats treballaven.
Sí.
I en aquells temps eren els únics que sabien escriure.
La majoria de gent, inclús els terra tenents, no en sabien.
No en sabien.
Bé, doncs aquestes vinyes estaven conreades a multitud de terrasses escalonades,
que cobrien les muntanyes del voltant.
avui encara es poden veure les terrasses que són abandonades des de fa quasi 200 anys,
des que va venir la malaltia des de França, de les vinyes.
Sembla ser que els contes d'Empúries van cedir la propietat del castell a l'església,
al poblet i fins i tot als pagesos del monestir.
Si ve un bon dia, que al cap d'uns anys se'n van a penedir.
Bé, un cop visitat el monestir,
solos baixar a baix a la font, a pocs metres,
i hi ha una aigua molt bona, fresca i regalada.
A més, a l'estiu s'agraeix a l'ombra d'uns plàtans centenaris.
M'emporto tot el dinar i m'agrada, doncs, tranquil·lament...
Va solet?
Des d'allà...
Va solet?
Sí, sí.
Des d'allà i després es veu a la costa una meravella.
Oh, sí.
Es veu el bord de la selva, el llançar...
Amb un bon dia, sense boies, es veu una meravella.
Fins al cap de Cerravera, que hi ha a França,
i tota la part de les muntanyes de les Olveres,
que és un verdader, un paraïs.
Bé.
Bé, com he dit, llavors m'agrada sentar-me a la barana de la font
i gaudir de les vistes, eh?
I tant que sí.
A l'esquerra de la muntanya, anomenada les Olveres,
hi ha el Puig Naulós, que és el Puig més alt que separa
de l'Empordà, o sigui, d'Espanya, de França.
Bé, de la Catalunya surt la Catalunya Nord,
com diguem els emporadans.
Això mateix.
La tornada la faig baixant per la vall de la selva,
que hi ha un vist excel·lent, selva de mar.
I quan arribo, també molt de gust prendre-ho en bon bany.
Hi ha unes cales petites, i després segueixo a peu
la carretera que va des de Port de la Selva a Llençà.
Ah, sí.
Tot de curbes i meravellosa.
I a l'estació de Llençà, es peu-te el tren que en torna cap a Figueres.
Per cert, aquest tren també va fins a Barcelona.
Ah, ah.
Per això, molta gent de la burguesia catalana
es va decantar des de fa més d'un segle a l'Empordà.
Clar.
Per què?
Perquè tenia el tren que anava fins a l'Empordà.
Veus?
Un avantatge.
A més de ser realment molt bonic, però hi havia aquesta facilitat.
I aleshores, a Port de la Selva, per exemple,
hi tenia a casa l'escritor Joan de Sagarra, entre altres noms.
Sí, sí, sí.
Bé, és una excursió ben barata de fer,
molt aprofitada i que m'agrada molt.
Encoratxo tots els que els agrada el senderisme i caminar,
que agafin el tren a Barcelona i que vagin fins a Vilajuïga
i després se'n vagin a llançar.
Quants quilòmetres creus que n'hi ha?
Aviam, des de Vilajuïga fins a dalt al monestir,
ben bé hi deu haver uns vuit quilòmetres,
que en pujada i a peu són dues hores.
Dues hores.
De la baixada hi estàs menys.
Si bé canses quasi, jo diria, més per anar fins a baix al Port de la Selva.
Es pot fer segurament baixant a una hora.
I després, de Port de la Selva fins a Llançar i a l'estació,
perquè hi ha un tros des del Port de Llançar fins a l'estació del tren,
doncs posem una hora i mitja.
És a dir...
Deu hores i mitja.
Sí, són...
Com fas estades per jo...
Sí, sí.
Mira.
Però, bueno, també es pot fer en dos dies.
Hi ha molt d'hostals.
Sí, sí.
I ja està.
Clar.
Això no és una hora de miss.
Sí, hi ha molta gent que diu,
no, en tirem i, bueno, fan excursions molt cares,
doncs aquestes ben barata i la tenen aquí.
No, no, és que aquelles coses tan boniques que tenim,
la gent ni en fa cas i mira que són boniques.
Sí, bueno, això, diguem així, és anant en tren i a peu.
Sí.
Però avui dia tothom té cotxe.
L'altra possibilitat és anar per l'autopista.
de Barcelona fins a Figueres,
sortir a Figueres de l'autopista,
agafar la carretera que és nacional,
que va fins a Llançà i fer-ho la...
Sí, bueno, va ser a Llançà, que és l'hora de la garnanja.
O a Vila Juïga, que també hi baixar.
O sigui, que es pot fer un dia tranquil·lament amb cotxe.
No, no, una vegada que la vam fer amb la meva família,
amb el Xavier i el Manel,
doncs va ser amb cotxe, sí, sí.
I després vam baixar, no sé per on, com es va manegar,
va baixar per la Costa Vermella.
No sé.
Sí, un cop ets a Llançà,
aquí és una carretera nacional,
doncs passes per Colera,
després de Colera ve a Portbou,
hi ha uns...
encara no 15 quilòmetres,
i de Portbou hi ha enganxes,
Cervera,
i després per Vendres,
en fi, en tres o quatre pobles no m'homens.
La Costa Vermella francesa.
I ho vam fer,
vam sortir molt d'hora de Sant Just,
però ho vam fer en un dia.
Sí, sí.
I si passeu per allà,
no us recordeu d'anar també a Coll lliure.
A Coll lliure també hi ha estat tres vegades.
Vé de camí, oi?
Tres vegades, sí, sí.
Sí, sí, sí.
Són carreteres estretes,
amb moltes curbes,
però, bueno, ben asfaltades.
Sí, no, però són bones.
Allà, a aquest lloc de França,
vam veure les primeres rotondes,
ja fa molts anys.
Sí.
En base a França que van començar a fer les rotondes.
Van ser els inventors, certament, sí.
Sí, sí, sí.
Bé, doncs, ara,
posarem música amb sentiment.
Avui escoltarem
la inolvidable venera
de l'òpera Carmen
del compositor francès
Georges Visset.
El llibret està basat en una novel·la
del mateix títol,
Carmen,
de Prospero Merimer,
d'argument d'allò més dramàtic
que mostra una protagonista
ardent i decidida
disposada a estimar
i plantar cara al món
en defensa del seu amor.
El que els autors van decidir
que era
el caràcter de la dona espanyola.
Això, dit entre cometes.
Fa unes temporades,
Carmen es va representar
en la versió moderna
de Calixto Vieto,
que reconec que a mi,
personalment,
no em va agradar gens.
Aquesta és una versió
orquestral
de la London Festival Orchestra
dirigida per Alfred Scholz.
a la verediativa.
Colopat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb la menja, en vés de ser
vi blanc o rosat,
va molt més bé el vinegre.
No sé per què, però el vinegre
és més adient.
Té uns tenins molt adequats.
No mengeu formatges curats,
xocolata, embotits,
conserves de peix
o col fermentada,
ja que a vegades l'organisme
no els metabolitza
prou bé i pot provocar
l'aparició de migranya.
També alguns additius
que potencien el sabor,
com són el glutamatat,
el monosòdic, o conservants
com el nitrits
o nitrats,
que se'n fan servir
en els embotits
i que afavoreixen l'aparició
d'aquest desagradable
malestar.
Seguint aquestes senzilles indicacions,
tenim en compte que el nostre cervell
és un gran devorador
de greixos saludables
com són les vitamines,
el magnesi,
el calci,
el coure,
el fòsfor
i l'àcid fòlic.
És molt recomanable
seguir la dieta mediterrània
quan més estrictament
millor.
Molt bé.
També,
si feu molt llarga
l'espera
entre els menjars,
aquest temps
pot potenciar
l'aparició
de la migranya.
Intenta
apaivagar,
el dolor
seguint
aquestes senzilles normes.
Bé,
aquests són els aliments
més recomanables,
la llet
i els seus derivats,
les carns
i els cereals integrals,
els àcids
greixosos
omega 3
que es troben
en el peix,
sobretot
el blau.
Un intermig
entre àpats
principals
pot ser
una torradeta,
enverat,
amb sardinetes
o tonyina,
però que no siguin
en conserva,
sinó cuinats.
També
és molt beneficiosa
la ingesta
d'aliments
amb un alt contingut
amb vitamina C.
Tota mena
de cítrics,
kiwis,
pebrots,
xulivert,
capaibagava,
el molès mal de cap
i també
les migranyes.
O sigui que ja ho sabeu.
I en la veritat
està el gust,
senyors.
Sí,
i tant que sí,
i tant que sí.
És que...
També amb els aliments
són més saludables,
com més variats millor.
Clar.
I també deien
colors diferents.
S'ha de menjar
sempre colors diferents.
Sí,
que el que dèiem
anteriorment
que vam comentar
els colors de la tardor
són els de l'hivern
que són la carbassa,
tots aquests colors
que són tirana,
vermells
i coses així,
no?
Sí,
estimulen l'organisme.
Exactament.
Per cert,
ara que hem parlat
de l'omega 3,
mira,
avui la meva dona
m'ha fet
unes sardines
amb el xurrasquero
fet el gas,
però...
Sí,
sí,
a la qual cosa
posa la planxa.
A la brasa i tal,
em valís l'hivern,
fantàstiques.
Eren molt fresques,
que és el truco,
i a mi
és una menja
que m'encanta
i a més a més
és el peix
més barat
que hi ha
a la sardina.
O bueno,
al barat.
No,
perquè el més barat
és el barat,
precisament.
El barat,
sí.
El que la gent
el descarta,
potser perquè el troben
massa...
Massa greixós.
Sí,
però en canvi
és tant o més
recomanable
que la sardina.
Sí,
no deixa de ser peix blau.
Sí,
és interessant
i és el més barat
i el nom ja ho diu.
Ja ho diu
i me'n recordo
que és un dels peixos
que ja la meva mare
me'ls feia
i posava,
com se diu això,
el de llons
torrades.
Bueno,
torrades.
Amb pa tomat?
No.
Amb pa torrat.
Sí,
amb pa torrat.
No sé què hi posaves.
Com les erengades
per al tipus
de peix fresc.
Ui,
les erengades
un altre del peix.
Sí,
però ja no és natural.
Ja el pesat.
No,
no,
no,
no.
No tenia un tractament
específic,
té un tractament específic,
però no hi ha
additius de res,
no?
No,
però ja sal.
Bueno,
sobretot a les persones
que tinguin la pressió
descompensada,
no pot ser.
No hi ha cap més additiu.
Les erengades fumades,
aquestes que van
amb uns bombos
de fusta,
romanes de fusta.
Allò és
una de les coses
que a més m'agraden.
Ara ja les fiquen
en bosses
amb aire...
O sigui,
en cap del buit.
Aquelles coses
que semblaven un tonel.
Sí,
sí,
si era com així,
espèdic.
Si era de fusta,
no sé quin nom
potser ni que és.
Allò poques vegades
es veu.
No es veu, eh?
Els grans mercats,
segurament sí.
I venien prensades
i posades així de cintur.
Totes,
ben poc,
feien un dibuix.
Un arc,
tot rodona.
Tot rodona.
Aquestes rodones,
però més grosses,
jo me'n recordo
quan era petit,
al mercat,
ho feien
les sardines
de l'escala.
Venien amb
tunnels grossos.
Aquests tunnels grossos,
així,
la sardina
era una
de qualitat
extraordinària.
Extraordinària.
Allà sortia l'enxola.
Fa molts anys
que hi ha...
No, no, no,
ja et dic,
que les fan amb bosses,
amb bosses de plàstic
al buit.
Sí,
fan al buit.
I llavors,
mira,
encara que les tinc,
perquè si obrien
un tunnel d'aquells,
s'oxidava,
s'arrovellava.
s'arrovellava.
Arrovellava,
clar,
que és igual,
que estaven bones igual,
però,
en la meva infantesa,
el meu pare,
amb pan tomàquet
i una sardina d'aquelles,
xafada amb una porta.
Amb una porta,
amb un trast de diari.
Sí,
però el meu marit
ho fa a mà
i, escolta'm,
les deixa boníssimes
i això que ell
no deuria menjar.
A mi,
el tan salat
no m'agrada,
però...
No,
perquè les noles...
No,
però ell la posa
amb oli uns dies,
i unes godetes
de llimona
i una mica de pebre
i una miqueta
d'herbetes
i, escolta'm,
es fa uns plats
que...
Si s'entera el seu fill,
val més que no
en senti aquest programa.
No, però això no...
Tampoc crec que sigui
tan, tan prejudicial,
no?
Hi ha altres coses
que prejudiquen més.
Sí, hi ha moltes coses
prejudicials.
Vintre de la menja
normal, diària,
no?
Sí, sí.
Jo crec que sí, eh?
De quan en quan.
Sí.
Però és exquisit, eh?
Sí.
Això era per acompanyar
les verdures
que acostumaven a ser
molt fades,
molt soces.
No,
i que, a més,
una sardineta d'aquella
servia de segon plat,
també la meva.
Amb broqui.
Amb broqui,
sobretot.
i mongetes seces.
I col.
I col també.
Sí, però col,
jo crec que això
lligava més amb el broqui.
Amb el broqui.
Amb el broqui
i la mongeta, sí.
Bueno, la qüestió era...
Bueno, aquestes verdures
que en el tiempo
que nosotros hablamos,
amigos míos...
I amb puré de patata,
senzillament.
També, també.
Llavors,
una que deien
cibiles.
Sí.
Cibiles.
Sardines.
Sí.
No sé per què
de què derivava aquest mot.
Doncs per en guàrdies.
Prou.
Prou.
S'ha acabat.
Sí?
S'ha acabat.
S'ha acabat.
Ja hem menjat prou.
Daltot.
Ja hem arribat a la fi.
Ah, molt bé, Carles.
Molt maco.
Ja hem menjat prou.
Sí.
Bé,
com ja s'ha acabat el temps,
recordem que el proper dissabte,
si Déu vol,
tornarem
a...
o sigui,
a escoltar
aquest programa d'avui.
I si no, dimecres vinent,
esperem que estigueu
en la nostra sintonia.
A tothom,
molt bona nit
o molt bon dia.
Bona nit.
Com està?
MAG
.
A l'escoltes,
plàsiu d'Esvern,
sintonitzes,
plàsiu d'Esvern,
parà!
Gràstia Sant Just.
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ràdio Despert
Ara escoltes Ràdio Despert
Sintonitzes Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
Ràdio Despert