Fins demà!
Seixanta i més.
Més d'una disfressa veurem el proper cap de setmana. Algunes persones perquè es preparen per la festa del Halloween i d'altres perquè cercaran anar caracteritzades del seu personatge preferit per al concurs de cosplay al Saló del Manga. Com tots els anys, qui es presenti transformat en personatge de còmic tindrà entrada gratuïta.
Ja ho saps, Joana. Pensa de què et voldràs caracteritzar. Oh, jo no. Jo no m'hi he... Dic mentides. Una vegada a la meva vida em vaig disfressar. No m'agrada. Allò de follet tortuga quedaria bé.
I també hi haurà qui, en lloc de sumar-se a la tradició importada dels països anglosaxons, celebrarà la típica castanyada, molt més propera i nostra, amb un bon sopar que reuneixi tota la família entorn dels moniatos, la fruita confitada, les castanyes, els panellets i el vi mosquetell. Després parlarem dels panellets i d'una manera molt senzilla de fer-los.
Ah, molt bé, molt bé. I amb molt d'amor recordarem també aquests dies els éssers estimats que ens han deixat. I flors i pregàries aniran adreçades a aquelles persones amb qui tants bons moments vam compartir i que ja no són en aquest món. Al final del programa llegirem un poema de Joan Alcobé que expressa el dolor que sentim pels difunts que mai no podrem oblidar.
Mentrestant, els que som aquí gaudint d'aquesta tardor estiuenca, avui potser ja no tant, ens hem trobat en un mes d'octubre amb platges plenes de vanyistes, sol radiant i temperatura de l'aigua a 22 graus. Sí, sí, sí. Millor que la que teníem el mes d'agost. Oh, l'agost estava fredíssima, l'aigua.
Segons a quin lloc. Sí, bueno, mira, parlo de l'Empordà, de la Costa Brava. Sí, sí. Per cert, els dermatòlegs ens recomanen que prenguem el sol tot l'any amb crema protectora. I alguns supermercats ja fa setmanes que l'han retirat de la venda.
Es veu que per ells, en temps d'amoniatos, ja no cal prendre el sol per més bo que faci. Però saps què passa? Que d'un any per l'altre, com té greix, les cremes se'n rencien. Sí, però les poden estar venent fins tot setembre i octubre, també, no? Mira, a consum, per exemple, sí que en venen.
A consum encara en tenen. Hi ha supermercats que sí i d'altres que no. Això. I parlant de muniatos, presteu atenció a les moltes maneres en què es poden cuinar. Vés enllà del clàssim muniato de la castanyada, es poden fregir, rostir, bullir, prendre en forma de puré o sopa i fins i tot per postre.
Diuen els experts que també és un aliment que s'utilitza en programes per pal·liar la desnutrició infantil, ja que el moniato és una valiosíssima font de vitamina A que intervé en el creixement. I a les persones grans ens afavoreix la visió, el sistema immunitari i retarda l'envelliment de la pell.
Ah, doncs moniatos aquest vespre. Ara que en tenen... No els suporto. No t'agraden? Mai. Els vaig avorrir quan era petita. Ah, sí? Perquè, com no hi havia patates, t'estic parlant dels anys 40 i poco, com no hi havia molts cèntims, segons qui fregia patates o bullia patates i segons qui feia moniatos. Ah, doncs a mi m'agrada molt el moniatos tant com a primer plat, com a entremig, com a aposta. No, bueno, però jo, si trobo moniatos, te'ls regalaré tot.
Molt bé, molt bé. Doncs mira, d'això i de més coses en parlarem avui aquí, ara que entrem a les vegílies de Tots Sants, quan abans deien que calia anar amb capa i mocadors grans. I tant. I els primers freds treien el nas com a preludi de les neus que començaven a tanyir de blanc les muntanyes. Benvinguts, oients desvernians. Ens trobem a la sintonia de Ràdio Desvern en el 98.1 de la freqüència modulada, fent el programa 60 i més.
Pensem en la gent gran i també en els joves, que de tant en tant ens escolten i ens escriuen a Facebook. Bé, doncs, Carles, sisplau, posarem una miqueta...
De nou, una servidora, Joan Algarra, junt amb els meus companys Carles Hernández Rius i Pere Oliver, ens disposem a compartir aquesta hora de ràdio avui, dia 29 d'octubre de l'any 2014, que és el 312 dia de l'any del calendari gregorià. Queden, per tant, 63 dies per finalitzar l'any. Un any més!
Molt ràpid, molt ràpid.
Passen els anys i passen 7 minuts de les 8 del vespre. Molt bé. Aprofitem per felicitar a totes i tots els que celebrem avui el vostre sant o aniversari. Avui Sant Narcís, patró de Girona. Avui tant, i bones festes. I Sant Feliu, demà Sant Claudi, divendres Sant de Lucila i Sant Quintí, a més, de ser nit de castanyada. I dissabte, com ja us hem anunciat, és la festivitat de tots sants i diumenge, dia 2, Dia dels Difunts.
Avui tornem a ser en directe. Per tant, si voleu prendre part en aquest programa, des d'ara mateix i fins a les 9 de la nit, ens podeu trucar aquí al votori marcant el 93 372 3661.
I també les xarxes socials acullen en molt de gust el que ens vulgueu explicar. A més, avui la webcam funciona a la mar de bé. Se'ns veu amb una claredat magnífica. Ui, pues... Sí, sí, sí. Escolta'm, a mi avui el maquillatge no em va gaire bé. A més, el Carles l'ha posat de tal manera que agafa com un primer pla. Eh que sí, Carles? Sí, sí, sí.
Bé, doncs, tot un goig rebre via Facebook tants comentaris de mans del cómic i el manga. David Ramírez ens comenta que està dibuixant, envoltat de nens i nenes, a la biblioteca Santa Oliva d'Olesa de Montserrat.
I que si podem dir, doncs ja ho estem dient, que a partir de demà signarà dibuixos al Saló del Còmic Japonès. I a Facebook ens han escrit Bruno Redondo i Javi Kuo, que també presenten novetats al Saló del Manga. I Carola Fernández Oncina, que es sorprèn que hi hagi persones del món de la comunicació que no estiguin presents a les xarxes.
Ella hi és cada dia. I el nostre alcalde, senyor Josep Perpinyà, que escriu a Facebook com és de bona la iniciativa del Centre d'Estudis Enjustencs de fer un taller de galetes per a nens i nenes a l'escola Bressol. I moltes més coses al mur de Facebook. És evident que van en augment els missatges per escrit i la quantitat d'imatges que rebem per aquest mitjà.
El noi que es queixa que parlo sovint de planeta i poc de norma, jo només li dic que és per la simpatia que tinc per l'empresa on vaig treballar i em van tractar molt bé poc més de 34 anys. I això pesa. En castellà diuen, de ser agradecido es bien nacido. Es bien nacido ser agradecido, claro. Això mateix.
Però si escriviu a l'entrada de Google Norma Editorial trobareu totes les novetats de Norma per aquest Saló del Manga de dijous a diumenge a la Fira de Montjuïc i a la web del Saló les novetats de totes les editorials que hi seran presents i que aquí no tenim temps d'anomenar perquè, escolta'm, és una tira llarguíssima. Ja ho hem dit moltes vegades perquè a mi només m'escriuen comiqueros però no és un programa de còmic, per tant...
Però com tu, si que ets un comiquero, llavors atreus els comiqueros. Clar, clar, clar. I a més, com jo estic a Facebook i tu no, doncs a mi m'escriuen més. No, no, jo no. A Facebook ja saps que, com al seu moment em van prohibir l'ordinador, ja li vaig perdre l'afició.
Però les prohibicions es poden aixecar, no, algun dia? No, no, no, que hi va. Molt bé, molt bé. Ah, doncs salutacions, per cert, a Òscar Valiente, director editorial de Norma, ja veieu que avui també parlem de Norma, i que va ser pioner en presentar un programa sobre còmic japonès al Canal 33 de Televisió de Catalunya.
actualment ho fa per internet, però va tenir molta gràcia, no sé si tu el vas veure alguna vegada, perquè a més té el mèrit que feia el programa en valencià, amb un valencià molt ben parlat, però el qual té doble mèrit perquè ell no és valencià ni català, és d'Albacete, i va fer un esforç perquè tenia més facilitat per fer-ho a la manera del valencià que a la manera del català, com molts madrilenys que conec i gent de Castella quan vol parlar català.
Clar, és que ells com no saben les neutres i totes aquestes coses del nostre idioma central. Clar, i aquesta pronúncia tan oberta de Barcelona els costa molt. Dic, ah, però si... A mi m'ho deia un amic meu madrileny, dic, ah, però mira...
A la manera del valencià ja tinc més facilitat per fer-ho, perquè, clar, com les vocals segueixen sense... Sí, tal com... Seguixen sense tancar, és... Sí, no, no, i a més es pronuncien tal com s'escriuen. No les fan neutres, però, mira, mentre parlin català, que ho parlin de la manera que vulguin. Això mateix, clar i català. Carles, carinyo, pots posar una miqueta de música?
Night and day, you are the one.
Bona nit.
I ara, uns quarts passionatges que van arribar al món tan dia com a dia. El 29 d'octubre de l'any 1854, naixia la ciutat de Barcelona a Peles Mestres, un dels pioners de la historieta il·lustrada al nostre país. Artista polifacètic que va cultivar, a més del dibuix, el teatre, la poesia, la música i la jardineria. També la jardineria.
També, també, olifacètic total. Impulsar també les arts gràfiques a Catalunya i va ser dels primers a reivindicar la categoria professional de gravadors, impressors i dibuixants. Pensa que estem parlant de la segona meitat del segle XIX. Sí, i tant, i tant. Va ser avançat el seu temps. Per cert, que a la seva tomba es troba el cementiri de Montjuïc. Un altre gran dibuixant i narradora catalana, Lola Anglada...
naixia un 29 d'octubre de 1892 a Barcelona. És famosa la seva col·lecció de nines que es pot veure al Museu Romàntic, Can Llopis de Sitges. I també podem admirar bona part de la seva obra, il·lustracions d'una gran elegància, tant al segon pis del Museu Nacional d'Art de Catalunya com al pis de dalt de tot del Museu d'Història de Barcelona.
És el que hi ha al carrer de la ciutat, que és on es veuen els teatre aquells tan bonics, i les nines, i els retallables. És una preciositat posar dalt de tot del Museu d'Història. És un goig veure la delicadesa. Sí, a mi, com un gran regal, el meu fill em va portar de París uns retallables d'unes nines de modes, de principi de segle. I és un encant. Guardo aquella capceta... Escolta'm...
amb tot el carinyo del món. I a més tenen un punt d'art déco que va influir molt en la manera que dibuixaven en aquella època. Sí, sí, sí. I una altra gran autora catalana, l'escriptora Aurora Bertrana, naixia a la ciutat de Girona un 29 d'octubre de l'any 1892.
Filla del també escriptor Prudenci Bertrana, sentia predilecció per les terres exòtiques. I va anar... també va ser una pionera, perquè en aquella època anar-se'n a viure a Taití no era poca cosa. I allà hi va escriure Paradisos Oceànics. Després es va traslladar al Marroc, país que va descriure com a sensual i fanàtic, i més tard es va consagrar amb obres com Camins de Somni o Entre dos Silencis.
I de la literatura passem al cinema. Ja que un 29 d'octubre de l'any 1930 neixia a L'Ombrares, a Salamanca, el director de cine espanyol Basilio Martín Patiño. Pel·lícules com «Nueve cartas aberta», «Canciones para después de una guerra», «Queridísimos verdugos» o «Espejos en la niebla» li han donat merescuda fama i renom internacional.
Seguim el món del cinema i també del teatre i la televisió, ja que l'actor José Manuel Cervino va arribar al món un 29 d'octubre de l'any 1940 a Santa Cruz de Tenerife. Va debutar al Teatre Guimarà de la capital Canària i molt aviat es va traslladar a Madrid on es va incorporar la companyia del Teatre Espanyol.
En cinema el recordem en pel·lícules que han deixat empremta, com El crimen de Cuenca, Operación Ogro, Gary Cooper que estás en los cielos... Aquesta és molt maca, aquesta pel·lícula. Sí, de Pilar Miró, o Siete días de enero, entre moltes altres. I tenim avui un record per al dibuixant Michel Reynier, que signava grec i va morir a Ixelles, a Bèlgica,
un 29 d'octubre de l'any 1999. Al costat de Frankie Nierguer va ser un dels màxims representants del còmic franco-belga. L'editorial Andergo, on col·laborava, ha venut més de 6 milions d'àlbums del seu personatge Aquiles Talon.
traduït a l'espanyol per l'inolvidable Jaume Perich. I també podem recordar a un gran matador de braus, qui es va morir als 61 anys. José Luis Manzanares. José María Manzanares. José María Manzanares, perdona, ara m'he equivocat. Amb un atac al cor de sobte.
Tampoc, no era molt gran aquesta persona i no feia pas gaire que s'havia retirat del ruït. I per cert, era molt admirat i estimat pels taurins de Barcelona perquè ell encara va arribar a torejar aquí. Sí, sí, sí. Doncs recordem totes aquestes persones i amb això posem una mica de música.
Corrientes, tres, cuatro, ocho, segundo, y su ascensor. No hay portero ni vecino, adentro cóctel ni amor, vicino que puso a querer.
Piano, estera y velador. Un teléfono que contesta. Una vitrola que llora. Viejos tangos de mi flor. Y un gato de porcelana pa' que no mancia el amor. Y todo a media luz.
que sombró el amor, a medialus los besos, a medialus los dos, y todo a medialus, que era tu oscuro interior, que es suave tercio, pero la medialus de amor.
I ara, radiocultural, radiocultura. Sovint, el que vivim i el que sentim són el motiu de tot allò que dibuixem i pintem. Qui s'acosti al celler de Can Ginestar es trobarà amb una de les exposicions més interessants i atractives de les moltes que ens ha mostrat el taller municipal de plàstica Carrau Blau.
Una visita guiada a càrrec de l'ànima del Carrau, Soledat Sants, diumenge passat, ens va il·lustrar com és de complexa la feina feta, on els alumnes de plàstica han indagat sobre la vida i sentiments d'artistes com Tapies, Klee, Kandinsky i molts altres, fins a esbrinar com podien interioritzar el seu món i projectar els estils creatius
que els van convertir en grans artistes. No són, per tant, imitacions ni còpies el que veiem a l'exposició, sinó una forma totalment creativa d'apropar-se a les vivències dels seus autors i cercar la tècnica més adequada per expressar el que van viure i projectar-ho de manera entenedora per tothom.
Alguns, com per exemple d'en Tàpies o d'en Barceló, són una cosa magnífica, preciosa. I no diem ja la vaca de la mala llet de Pere IV, més ben representada no pot estar. Doncs fins al 30 de novembre d'aquest any sou a temps encara de gaudir d'aquests jocs d'art que es poden veure tant al celler com a la sala ponent de Can Ginestar. I per als amants de la bona música, l'òpera i el ballet...
Els recordem que la temporada clàssica 2014-2015 es pot veure per retransmissió en directe des dels millors teatres del món a 50 sales de cinema de tot Europa. Les més properes als Multicines, Arenes i El Bosque del grup Balanyà ens han ofert el passat cap de setmana de Legend of Love
pel balet Bolshoi, de Moscú, i l'esplèndida Aydú Foscari, de la Royal Opera House. Perfecte, és una preciositat veure'm en pantalla gegant. Sí, jo ja he vist balet i el Cinesa. Sí, sí. El Cinesa he vist òpera i balet, també. També, també. Sí, sí, el Cinesa Diagonal em penso que també ho fan. Jo és que vaig anar a l'Adenes perquè, mira, segons l'autobús que ve... Sí, sí, anem al Cinesa Diagonal, quan el meu fill té... perquè ell sí que és un enamorat de l'òpera i del balet.
Doncs 20 euros és el preu de l'entrada per veure aquestes retransmissions. Era més barat que en els altres anys. Sí, però on ha pujat. I tant. De totes maneres, ja dic, són retransmissions amb pantalla panoràmica, perfecta audició, còmodes, butaques i en venda anticipada per als propers espectacles del mes vinent.
que seran l'Elisir de More i Rigoletto, que els retransmetran des de l'Òpera de Viena. També un preciós, deu ser. Als entreactes, en temps real, es poden veure entrevistes amb els protagonistes en diversos idiomes. Diumenge passat, la presentadora va ser Katia Novikova.
La quantitat de públic assistent són la prova que quan un bon espectacle té preus assequibles, la gran pantalla és molt més agraïda que els petits aparells on ens hem acostumat a mirar-ho tot. També aquesta setmana, l'oferta de diverses sales de cinema d'oferir pel·lícules a 2 euros en 90 cèntims ha donat uns resultats inaudits.
Les taquilles del Cinesa Diagonal, ahir mateix, durant aquesta festa del cinema, van esgotar les entrades per la pel·lícula Relatos Salvajes, de Damián Zifón, de les sessions de les 6 i les 8 de la tarda. O sigui que ja sabeu, el dia de l'espectador, si podeu anar a la sessió de les 4, jo normalment sempre que puc hi vaig a les 4, perquè és més fàcil trobar entrades a les 4 que a les 6. Nosaltres sempre les havíem demanat per servir casa.
Sí, també, també. I un espectacle extraordinari podeu veure també en l'exposició a la sala Parés d'en Josep Moscardó. Aquí hi ha una mostra d'una avinguda del Tibidabo preciosa amb una perspectiva
Ha vist d'ocell, no? Ha vist d'ocell perquè està agafada des de molt amunt. Mira el bus petit el que es veu. Sí, sí, el bus són petits i els cotxes. Però sembla mentida aquesta persona. El detallós que és. I, bueno, és una delícia. I sobretot el domini de la perspectiva i la geometria, no? Sí, sí, sí. La perspectiva sobretot. La perspectiva és fantàstica.
Bé, i també hi ha, a la mateixa sala parés, però a l'espai 2, tenim el Marcos Cárdenas, que ens fa uns quadres de gran...
de gran tamany, no és molt gran però aquest concretament que és espera, clorofila d'estil hiperrealista clorofila perquè és el que alimenta les plantes i com que és un primer plano de plantes però amb una planta extraordinària amb unes fulles verdes i aquest sí que és de gran format i sobretot un contrallum molt bo no, no, preciós, preciós o sigui que també pots disfrutar de veure aquest tipus i no costa un durete o sigui que val la pena
I bé, i continuant amb la cultura, també es recomanarem un parell de publicacions precisament per a la gent gran. Facebook para mayores, això m'agrada, veus? Sí, però, i aquest també, la gent Massales, Vivir bien, és un placer. I de qui em vols parlar? Del Facebook per gent gran? De tots dos, farem dos-dos. Doncs vinga, comencem amb el Facebook per gent gran. Això mateix.
Si vostè es troba amb aquesta edat en la que, després d'haver gaudit de moltes coses, no es vol perdre res del món actual, aquest llibre, de debò, que us convé conèixer-lo. Només caldrà una miqueta de temps.
una mica més d'il·lusió i molta curiositat, perquè amb aquesta obra sereu capaç d'entrar a Facebook, veure tot el que s'hi ofereix i el que es pot treure d'aquesta xarxa social amb facilitat, comoditat i sense complicacions. Molt important aprendre-ho bé perquè no us enredi.
Aprendre de forma pràctica, això sí, pas a pas, tot el que us interessa i tot el que està a l'abast de les vostres mans. Bé, recordem que és Facebook para mayores, està en castellà. L'autora és Ana Maria Martos Rubio, l'editorial Anaia, multimèdia Anaia Interactiva.
I la matèria, internet, obres generales, redes sociales. El nombre de pàgines són 192, o sigui que és un llibret molt a la base. L'ICBN no cal dir-lo, eh? L'ICBN no cal pel lector. Això sí, el preu són 15 euros. Bé, també... Assequible, sí, sí. Està bastant assequible. Podria ser una mica més baratet, però vaja.
No, no, no surten. Avui és molt difícil que un llibre ben editat et pugui sortir de preu per sota dels 15 euros. És molt difícil, perquè si et surt per 10 o 12 euros és que has fet un tiratge i allò extraordinari. Enorme, no? Enorme. I els llibres de butxaca, que no es publica ja. I fer grans tiratges sí que es publica llibres de butxaca, però és que també surten molt cars.
També. Abans la diferència era molt gran. Però s'ha encarit molt el paper. S'ha encarit molt el paper. S'ha encarit molt tot. I l'IVA. Això anava a dir. I han apujat aquest 21% de l'IVA a tot el que és cultura, que realment és una barbaritat. Ah, d'un 8 a un 21. És horrorós.
Però mira que els llibres de tapa dura ja costen tots, estan pels 25-30 euros. Per tant, si estan entre 10 i 15 euros, són de tapa tova i que són de format butxaca. I tant. Bé, l'altre llibre, com hem dit abans, és de la Gemma Sales i és Vivir bien és un placer.
El publica Aguilar, el nombre de pàgina són 168, i el preu també és de 15 euros. I bé, a menudo siente, ho diem tal com ella ho ha presentat, a menudo siente l'impulso d'iniciar alguna activitat que la il·lusiona, ioga, pilates, i l'abandona per falta de temps o de ganes, no l'haga.
Piense que sería más feliz si disfrutara de una dieta equilibrada y saludable, si dejara de fumar por fin y se relajara con aquellos que más quiere sin pensar en todo lo que tiene que hacer al día siguiente en el trabajo sin estrés.
Disfrute de cada momento de su existencia y mantenga una actitud positiva en su presente. Piense en los éxitos antes de que en los fracasos y visualice su vida como un universo de posibilidades en potencia.
Una obra dedicada a los amantes de la buena vida, el placer y la belleza, con consejos prácticos y optimistas. Gemma Salas es una experta en nutrición, salud y en la filosofía del bienestar.
Muy bien, recordamos que es vivir bien, es un placer, i l'ha escrit Gemma Sales. Vale, són 15 horets, si els podeu permetre, val la pena, perquè aquests llibres, dintre de tot, et produeixen un plaer i una tranquil·litat que, escolta'm,
I recordeu que les biblioteques properes que teniu a l'abast, començant per la de Sant Just, i si us apropeu a la tecla sala, que és més gran, o la que hi ha al final dels autobusos de Sole i Sauret a la Riera Blanca, cantonada travessera, que és una biblioteca immensa, podeu trobar tota mena de llibres. I aleshores, a la biblioteca, amb el carnet que tenim, que val tant per la biblioteca d'aquí, de Sant Just, com per les biblioteques de Barcelona... La de Sant Just serveix per tota la red?
Sí, sí, sí, perquè jo he anat moltes vegades també, sobretot per l'espai de poesia, a treure poesies de llibres, i he anat a la de la Riera Blanca, i amb el mateix carnet em deixen, i a la que hi ha davant del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, que és la de la universitat també. Jo penso que a totes les biblioteques. Sí, bé, doncs, posem una mica de música.
Ladies and gentlemen, las hermanas sisters.
Gustirrinin, gustirrinin, ellos presumen de un palmo. Es la media nacional, pero que no ven la talla, es lo más habitual.
Aquí és encantador, aquesta cançó de la trenca. El no ve d'un pam, no ve d'un pam, aquí està traduït per palmomenos, palmomàs.
Sí, sí, sí. Oh, mira, esclar, per tots els gustos. Traducció conceptual. No, és una mica d'alegria, ja que aquests dies tenim com una mena de tristor i de melangia, no? Sí, el canvi de temps, que s'apropi el dia de difunts... Ah, això, més que res per això, perquè el temps, fora d'aquests dos dies que ha fet una mica de núvols baixos, continua fent un sol espaterrant.
Els migdies, sí. Canvia molt del migdia al vespre. Sí, ara ja feia fresqueta quan jo hi he vingut. Bé, ara farem una mica d'informació del nostre ajuntament. Col·laboració, ajuntament i mobiliàries per ampliar el parc d'habitatges socials. L'ajuntament ha aprovat les bases per l'atorgament de subvencions destinades a incrementar el parc d'habitatges socials per a persones amb risc d'exclusió.
El mes de juliol passat es va fer una crida a les immobiliàries locals per implicar-les i la resposta va ser molt positiva. La col·laboració entre l'administració i les agències immobiliàries locals ha de felicitar sumar quatre habitatges socials més els ja sis existents.
L'Ajuntament va iniciar el 2012 accions per tractar de pal·liar les dificultats d'algunes persones per pagar les rendes dels habitatges que ocupen en règim de lloguer. Així van oferir-se fins a 6 habitatges públics amb una subvenció de fins al 80% de l'import de la renda el primer any, el 50% el segon i el 30% el tercer.
L'empresa municipal de l'habitatge Promunsa ja no disposa de més habitatges públics de lloguer buits i és per això que l'Ajuntament ha decidit ampliar el parc d'habitatges socials a través de les immobiliàries per fer-hi front a possibles emergències o noves necessitats. Bé, parlant també del nostre entorn, ara ens anirem a Collserola.
El bolletí de la tardor, Collserola Tardor 2014, el senyor Josep Perpinyà i Palau, que és el vicepresident executiu del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, diu... A més d'alcalde de Sant Just. Sí, això ja ho sabem. Però ja ho recordo, per si ningú ens escolta per primera vegada...
Ens està sentint, sobretot, i ens estan veient o consultant a través de les xarxes, gent que està molt lluny de Sant Just, Joana. Molt bé. Per això jo sempre els recordo. Doncs així s'ha d'explicar. Clar, així informem. Aviam què diu el senyor alcalde. Doncs diu el següent. L'ús social de Collserola ha augmentat progressivament en els darrers anys.
I tot sovint en parlem en aquest butlletí a l'hora que comentem la importància de tenir cura dels cicles vitals d'aquest ecosistema metropolità per fer compatible el lleure ciutadà.
Aquest serà un dels principals objectius del nou pla especial que està en fase de redacció i que ens dirà, entre d'altres coses, quin ha de ser el mapa d'ús recreatiu de Collserola. En aquest sentit, el Consorci, juntament amb l'àrea metropolitana de Barcelona, estan elaborant un pla d'ús públic que s'inclourà dins de l'avançament del pla especial del parc que es presentarà a finals d'any.
Quina lectura tindrà aquest mapa? Disposarem d'una bona xarxa de pistes, camins i senders per gaudir de llocs interessants, però també ens indicarà aquells indrets on la intensitat de visitants haurà de ser mínima perquè es tracta d'espais sensibles i en els quals cal minimitzar la freqüentació.
Estem treballant per un nou model d'ús públic que també ha de donar resposta a la sol·licitud d'activitats col·lectives de caire lúdic i esportiu. Els serveis tècnics treballen diàriament per gestionar i regular aquesta gran demanda de lleure actiu.
Aquesta tardor tenim un calendari molt farcit d'activitats de tota mena, des de les que ara estan de moda fins als tradicionals aplecs i rumiatges. Signat Josep Perpinyà i Palau. I passejades temàtiques pel parc natural de Collserola serà...
El mes de novembre, el dia 8, un rebost per l'hivern, els fruits del bosc. El dia 15, els colors de la tardor, brolles i màquies. El dia 22, rere el rastre del sanglar. I el dia 29, l'aigua i el temps, el pantà de Vallvidrera.
Teniu en compte que els dissabtes s'ofereixen passejades d'una hora pels voltants del centre d'informació, adreçades al públic en general, a càrrec dels guies del parc. Cal inscriure's el mateix dia al centre,
Preu, 1 euro 75 cèntims per zona. Menors de 7 anys, gratuït, i places limitades, 20 persones per sortida. L'horari és de 10.30, dos quarts d'onze del matí, fins a les 12 del migdia. O sigui, és una horeta i mitja, està bé. Molt bé. A l'abast de gairebé tothom, no sé, algú que estigui molt delicat, no? No, però suposo que la caminada no deu ser molt, molt exagerada.
O sigui que posem una mica de música. Després, saps què? Ens anirem a passejar per Catalunya. Por la esquina del viejo barrio lo vi pasar Con el tumbao que tienen los guapos al caminar Las manos siempre en los bolsillos de su gabán
Pa' que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal. Usa un sombrero de ala ancha de medio lao. Y zapatillas por si hay problemas salir volao. Gafas oscuras pa' que no sepan qué está mirando. Y un diente de oro que cuando ríe se ve brillando.
Passejant per Catalunya, avui a les valls d'Àneu, el paradís al Pallars.
Ferran Rella titula la Vall d'Ànau com un pirireu en pedigrí. S'han esculat més de cent anys d'ençac els primers excursionistes. Seguint els postulats de la renaixença d'estudi i amor a la terra, gosaren endinsar-se pels paradissos perduts de muntanya. No foren esclar...
Els primers ni els últims visitants. Abans, per aquests varals pirinencs, s'hi havien aventurat els viatgers il·lustrats, els romàntics, després els ecologistes, els científics. La cursa de debò cap a l'edent muntanyenc, que comença a finals del segle XIX, és amb la irrupció dels centres excursionistes i continuar progressivament fins a la dècada dels 60, l'època del boom turístic.
Llavors, els pallars sobirà, i específicament les valls d'Àneu i l'alta conca de la nodera pallaresa, es baden als ulls hàbits d'uns turistes saciats de sol i arena a la recerca d'essències autèntiques, de diferents fórmules d'oci, de lleure, per convertir-les en el seu particular centre de l'univers.
Des de Marimanya fins al Cargol i de Campirma al Port Arró, entre l'Aran, la regió francesa del Cosserans i les valls de Cardós i Boí, s'hi estén un territori gairebé tan estens com Andorra, de 400 quilòmetres quadrats i 24 pobles que es distribueixen, esglaonadament, entre els 900 i els 1.400 metres d'altitud.
La Noguera Pallaresa, el gran riu comarcal, continua arrossegant l'escuma de vida que ha vertebrat el territori d'ençà que l'abonança transforma el gel en aigua. Des del bressol aranès de Beret, compartit per la Garona i després de dibuixar l'ample fals a la que obliga el massís de Marimanya, el riu s'aboca sense mirar cap al fons de la vall.
Tot just s'entretindrà a saludar els rius que a dreta i esquerra se li agermanaran i que a la vegada afaissonen les cinc valls laterals, l'espectacular vall sospesa de la bona aigua, la vall de Butxaca d'Onarra, la gran vall d'Espot,
la Rodonida Coma de Barròs i la Salvatge Vall d'Escart. Aquests cinc valls cal afegir-hi algunes altres de secundàries, com la d'Àreo, que acaben configurant la fesomia bàsica de la contrada. Les valls d'Àneo són un espai paradigmàtic, d'identitat geogràfica acusada,
Una terra amb personalitat històrica pròpia, definida i enmarcada en les torres de Guaita, en la vila medieval d'Escaló, en les telaies naturals del castell de València d'Àneo.
Constitueixen una genialitat natural inherent als seus posicionaments sexuals dins del Pirineu, en l'epicentre en el Parc Nacional d'Aigüestortes i l'estany de Sant Mabellici. Ofereixen singularitat cultural.
Caliu humà, l'entrenyable rusticat de les esglésies romàniques amb les talles de fusta, els retaules, les beneiteres i piques d'olis, la particular senzillesa dels ponts de pedra, la màgia perpetua del solstici d'estiu a les falles d'isil, la generosa fascinació dels pobles de lluents cobertes de llosa i campanars buitabats, l'autenticitat d'unes formes de vida recollides a l'ecomuseu.
Herències patrimonials que confereixen a les valls d'Àneu la màxima distinció, podríem dir que el certificat de garantia. Gabàs, nucli agregat d'un arre, és un dels pobles més ben situats d'Àneo i és així sobretot per un motiu dos barrancs, la coma i el cicot, i un riu, el de Gabàs, que reguen generosament el terme.
Per aquesta raó, malgrat que és un dels indrets més elevats, respira molta verdor. Això permet que alguns pastors hi portin a pasturar el bestiar.
I a la revista d'on estem traient aquest text es veu una imatge preciosa d'un ramat sobre un prat verd magnífic. I del pastor que està observant el ramat. El pastor fa una cara de felicitat. A més, es troba un paisatge en plena natura. Troba molt a gust. O sigui que, si teniu ganes, mira, us convidem a que aneu perquè us ho passareu fabulosament bé.
Ai, ai, ara has portat panellets, el que faltava, ara panellets... I portat per fer-los, que no és igual. Ah, no? Però jo em pensava que dins d'aquesta pasta que et portes, aquesta paperina, ja et dius els panellets fets. No, no, no. O sigui que el que portes és la massa. Sí, s'ha de fer, s'ha de fer. Ai, està per fer. Bé, mira, mans a la massa, delicioses varietats de panellets per a tots els gustos. Sobretot, en primer lloc, hem de fer la massa, com tu dius. Ja està feta aquesta.
Sí, sí, ja la portes aquí. El maçapà, la base dels panellets. Encara que cada cuiner hi posi el seu toc d'innovació, tots els panellets estan fets amb maçapà. La base, imprescindible. I els ingredients què són? Són, mira, 500 grams d'ametlla en pols.
I 500 grams de sucre i una clara d'ou. I la ratlladura de mitja llimona. Aleshores, si vull que el panellet tinguis sabor de cafè, com uns exquisits... Espera't, espera't. Mira el forn de l'Anna, al carrer Bonavista. He provat avui uns panellets de cafè que són una autèntica delícia.
i després en té uns altres que tenen, cadascun té un sabor diferent. Perquè ja afegeixen, la base és aquesta, i després segons. El sabor, mira, donarem després tres fórmules perquè les altres són una mica complicades. A més de cafè i els de pinyons són els que més m'agraden. Mira, tritureu-les amb metlles fins a deixar-les gairebé en pols. També les venen moltes, però si les tens a casa i les fas tu, sembla que queden més bé.
Barregeu el sucre i la clara d'ou fins a obtenir una massa consistent. Ja esteu a punt per fer les varietats més delicioses. Com diu la dita, només cal tenir cura a l'hora d'enfornar. Massa de pressa, cuinat o cru o cremat, o sigui que compta. L'ideal és enfornar entre 5 i 8 minuts a 250 graus.
O sigui que, sobretot vigileu-los, perquè si no, si es cremen, no estan gaire agradables. I si són crus, tampoc. Socarrats no són bons, els panellets. No, això precisament no. Ho és l'arròs a banda, però els panellets no. I segons a qui? Segons a qui no li agrada, tampoc. Ah, no, no, no. No, el sucarrat. Bé, mira, el tradicional és el que tu dius. D'aquest tipus no pot faltar la taula. Feu petites boletes de massa pa, passeu-les per ou batut...
i arrebusseu-les de pinyons, força pinyons. Després, les pinteu amb ou i les enforneu, tal com hem dit. Aquestes són les que et deia que m'agraden molt. Ai, a mi també. Sí, sí, són boníssims, són boníssims. I a més, enjustaràs un bé de Déu, eh, els aparadors, veure panellets. Ah, sí, i tant. I si no es poden menjar com una servidora, què passa?
Però és que n'hi ha d'especials, n'hi ha que fins i tot són amb poc sucre o sense sucre. No, no, si sucre... Hi ha moltes variants. Jo he vist que, a més del forn de l'Ana, recordeu que a Celes, a Cantrilla, al Xabata, a totes les pastisseries i forts de Sant Just teniu uns panellets deliciosos. Són molt, molt bons pastissers. I m'estudio ja que a mi se'm sucarrimin ni cremin. No, res, però i fer-los, fer-los és una delícia. Home, mira, aquest amb tomàquet.
Com en el cas anterior, feu petites boletes. Esclefeu-les amb la mà i feu-hi un forat al mig, on posareu la malmelada de tomàquet. Enforneu-les i, en sortir del forn, afegiu-hi canyella en pols. Per fer la malmelada, poseu en un cassó un quilo de tomàquets prèviament escaldats, per 800 grams de sucre. Deixeu-ho bullir a foc lent fins que agafi consistència. Aquests són exquisits, eh? I aquests no són molt...
Molt corrents. Bé, ara tenim el blanc i negre. Els de coco són potser un dels panellets més sol·licitats. Afegiu al maçapà coco ratllat i trossets de xocolata. Forneu unes torretes, o sigui, les feu allargadetes, i les enforneu. Afegiu el sucre glacé quan surtin del forn.
Bé, espaciat. Aquest se li posen espècies, si us agraden. Aquest es fa una petita croqueta, es passa per ou batut i es rebosseu amb metlla en granet.
O sigui, allargadet, com si fos una croqueta, les arrebusseu després de passar-la per ou i després corbeu-los una mica i afegiu curri amb pols per sobre. Enforneu. Si us agrada el curri, són deliciosos. I si no teniu temps de fer tot això... Sí, sí, això és un no res, home. Sí, això és un no res casa.
Una hora? Ah, no, no, jo passo ara quan surti, tindré temps, encara estarà oberta la trilla i puc passar... No, no estarà, no estarà oberta. Bé, ja aniré demà, ja aniré demà. Demà, demà. Ja dic que la trilla, la cel·les, el forn de l'Ana, el xiavata, tots els de pastisseries i fons de Sant Just ja tenen això resolt. Molt bé, eh? Doncs posem música i no fem panellets, que voleu que us digui. Música
Bona nit.
Bé, Thunderly és una melodia preciosa, però hem de parlar, continuar parlant, de la violència tolerància zero. Els maltractaments a les persones grans. És una guia per la detecció i per l'acció, per evitar-ho. Aquí arribarem als aspectes legals.
Sí, el mal és que la persona que és violenta per naturalesa li surt abans la mala bèstia que porta dins que la lectura de les lleis. I aleshores aquest és tan difícil prevenir. Ai, les lleis. Ens estan ofegant tant de lleis que al final no sabem com les podem obeir.
A mi em preocupa molt veure actituds masclistes i actituds violents ja entre gent molt joveneta. Jo em pensava que jo estaria ja, ara erradicat, a través de l'educació i a través de la pedagogia. Però ara, amb això dels mòbils, escolta'm, hi ha uns bullins i unes coses horroroses que amargan la vida de segons quins crios.
Sí, i a més és que hi ha molta gent, jovenets, addictes als videojocs violents. Deien en principi, els que eren fans d'això, que descarregaven la violència, però jo crec que al revés, encara els empenyen més a fer. Depèn de la persona. Cada persona, ja ho diuen, cada un som un món, no? I aleshores hi ha aquí, per exemple, tu saps que molta gent...
jugar amb videojocs, llegir novel·la negra, veure pel·lícules de gánsters. O sigui, ja et desfoga la part, diguéssim, més animoleta que pompeu a dintre. Però n'hi ha d'altres que sigui per manca de cultura, sigui perquè la seva personalitat és més feble o primària, resulta que aquestes coses els animen a veure, a seguir el que estan veient, no? Bé, doncs aviam, continuem, aviam què podem fer. Parlem dels aspectes legals, que també s'han de saber. Sí.
Legalment es pot actuar mesures, però tenint en compte dos aspectes molt diferenciats. Tenim recursos per fer prevenció i actuar davant de situacions de maltractaments, però cal diferenciar en funció de si la persona gran té capacitat o no de decidir o bé li manca. Quan la persona gran víctima de maltractament té capacitat per decidir,
Aleshores, es pot aplicar alguna de les mesures següents. Delació voluntària. Autotutela. En cas que sigui declarada incapaç, tota persona en plena capacitat d'obrar pot nomenar o excloure en escriptura pública una o més persones perquè exerceixin els càrrecs tutelars.
també pot fer disposicions respecte al funcionament i al contingut de règim de protecció que pugui ser adequat, especialment pel que fa a la cura de la seva persona. Es fa mitjançant document notarial i s'inscriu en el registre de nomenaments totalars no testamentaris del Departament de Justícia de Catalunya.
Bé, això és una de les parts. Ara també podem fer poder amb previsió de pèrdua sobrevinguda de capacitat. O bé aquest altre, que potser és més curt i ho tenim més a la mà.
Endavant, el que vulguis, endavant, endavant. El document de voluntats anticipades? És el document adreçat a l'equip sanitari responsable en què una persona major d'edat, amb capacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions que cal tenir en compte quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que hi concorrin no li permetin expressar personalment la seva voluntat.
En aquest document, la persona també pot designar una persona representant, que és la interlocutora vàlida i necessària amb el metge o l'equip sanitari perquè la substitueixi en el cas que no pugui expressar la seva voluntat per ella mateixa.
Aleshores, el document de voluntats anticipades s'ha de formalitzar mitjançant un dels procediments següents. Davant de notari, en aquest supòsit no cal la presència de testimonis. Davant de tres testimonis majors d'edat i amb plena capacitat d'obrar.
dels quals dos, com a mínim, no han de tenir relació de parentiu fins al segon grau ni estar vinculats per relació patrimonial amb l'atorgant. Això s'ha de llegir bé i a poc a poc. Sabeu que el teniu a l'abast perquè això està editat per l'Obre Social La Caixa i la Generalitat de Catalunya Departament de Benestar Social. Per tant, podeu tenir... Suposo que si ho demaneu a La Caixa us ho donaran perquè, a més a més, inclou un disquet
que tot això que estem dient ho va dir molt a poc a poc i molt entenedor. Perquè s'ha de tenir molt interioritzat per saber-ho i sobretot per saber-se defensar d'aquestes agressions que a vegades perquè es produeixen precisament en l'ambient més íntim, el de la família, són més difícils de detectar.
Això mateix. Bé, no sé si podem posar... Mira, te'n recordes aquella campanya del lloro, que eren barbarismes versificats? Podem fer un que també fa una miqueta de gràcia i si deixem de parlar de coses tan serioses. I després passem a la poesia. I després ja passarem a la poesia. Estem als cinc minuts finals de programa. Això mateix. Parlem de gastronomia. Traduïm un joc de mots. Arenques són arengades. Macarrones, macarrons.
Botifarra, és botifarra, però amb bo. Canelones, canelons. Les judies, les mongetes. I és garbansos, els cigrons. Entremeses, entremesos. Els rinyones, són ronyons. Zanahoria, pastanaga. I coliflor, coliflor.
Les guindilles són els bichos. Pies de cerdo, peus de porc. El pavo s'escriu gall dindí. I no dindí, amb un apòstrof, com en fan molts. Les xuletas són costellas. El redondo, tall rodó. El pepino és el cugombra.
I això dels pulpos són pops. Quins reguitxells de tortilles tenim a l'aparador. Truïta amb ceba, truita amb gambes, també truita amb carbassó. Amb espinacs, la francesa, amb patates, xampinyons... I si al final voleu postres, trieu torrons o meló. Perfecte, ja ho sabeu. I ara posem la sintonia de la poesia.
Joan Alcobé, el gran poeta mallorquí, autor de La Balenguera, poc després de perdre persones tan estimades com la seva esposa, la seva filla i el seu fill, va escriure aquest poema que expressa, com pocs, el dolor de l'absència.
Desolació. Jo sol es queix d'un arbre esponerós ahir que els segadors feia ombra a l'hora de la cesta. M'esbranques una a una va rompre la tempesta i el llamp fins a la terra m'assoca mig partit.
Brots d'emigrades fulles coronen el bocí, obert i sense entranyes, que de la soca resta. Crema he vist ma llenya, com fumarol de fesa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xuc la marrel esclava, i sent brostar les fulles, i sent pujar la saba, i mai d'esperar l'hora de caure un sol de conort.
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca. Sens jo, res parlaria de la meitat que em manca. Jo visc sols, per planya, lo que de mi s'és mort. La Relíquia
Fa un amutilat brullador eixut, jardí desolat de ma joventut. Beneïda l'hora que m'ha dut aquí, la font que no bessa, la font que no plora, m'ha fet plorar vi.
Sembla creir que dins el misteri de l'ombra florida, tombats a la molsa, passàvem les hores millors de la vida. De l'aigua sentíem la música dolça, dintre la piscina guaitàvem els peixos, collíem punzelles, caçàvem bestioles i ens fèiem esqueixos, muntant a la branca de les atzaroles. Ningú sap com era que entre l'esponera de l'or senyor Íbol
Fent només un brívol, creixia la rama d'antiga olivera. Arbre centenari, amorós portava la soca torçada, perquè, sense ajuda, poguessin pujar-hi. Al ford de la branca, senyora i majora, penjàvem la corda de l'engronxadora i venta qui venta folgàvem i reiem fins que a la vesprada la llum s'esveia de l'hora ruenta, de l'hora encantada.
Fauna mutilat, brullador aixut, jardí desolat, de major en tot.
Hem arribat als moments finals de 60 i més. O sigui que moltes gràcies, moltes gràcies a tots vostès per escoltar-nos, a tu, Joana, i al nostre tècnic, que avui el veig que no fa bona cara. No es troba gaire bé, però ell està aquí al peu del canó, és imparable.
Digues el seu nom, perquè tothom ho recordi. Carles Hernández de Rius. Carles Hernández de Rius, com li agrada que el diguin, sí senyor. Doncs moltes gràcies, Carles, i a tots vostès per escoltar-nos una vegada més. I fins dissabte, que tot i ser festiu, sortim en segona audició. Sí, sortim en segona audició. Doncs fins dissabte, ja sabeu que a les 11 hi serem amb vosaltres. A reveure. A reveure.