60 i més
Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits.... Magazine per a la gent gran. Actualitat, novetats editorials (llibres i pel·lícules DVD), poesia, dits i acudits....
Transcribed podcasts: 295
Time transcribed: 13d 1h 11m 30s
Time transcribed: 13d 1h 11m 30s
results.
Unknown channel type
This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Seixanta i més
Senyores, senyors
Som de nou amb vosaltres, com cada dimecres
en primera audició a les 8 del capvespre
i els dissabtes en segona audició a les 11 del matí
Seixanta i més us saluda
amb el desig de passar amb vosaltres una hora
en temes que considerem interessants
en aquest espai de temps que ens porta a l'hora de sopar
La nostra taula de redacció
som la Lina Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Maria García Puig de Vall
en Carles Hernández
Rius
i una servidora a la Joan Algarra
avui amb la col·laboració
de la poetesa
Soledat Gasco
Demà celebrem
a nivell mundial
el Dia de la Dona
En els seus principis
el nom era
Dia de la Dona Treballadora
però com que resulta que
en major o menor activitat
horari
responsabilitat
i dedicació
totes les dones treballen
es va considerar
més adient
a anomenar-lo de manera general
el Dia de la Dona
però
amb la meva modesta opinió
estic d'acord
amb aquells
qui diuen
que seria més just
anul·lar la celebració
quan en la societat
hagués
una relació
absolutament
més equitativa
entre amb dos gèneres
dona
i home
cal recordar
que el Dia
se celebra
tot commemorant
el grup de dones
que van morir
cremades
en la fàbrica
dels Estats Units
en què treballaven
i on s'havien tancat
per reivindicar
un tracte més humà
en els horaris
i en la retribució
de la seva feina
la solució
del responsable
va ser
calar foc
a la fàbrica
amb elles dintre
quina solució
més monstruosa
l'acció
va remoure
consciències
i les condicions
de treball
posterior
sembla
que es van suavitzar
un tant
però
han passat
cent anys
i si mirem
amb ganes
d'analitzar-la
la manera
el sistema
de treball
en l'actualitat
en segons
quins espais
de la societat
descobrim
que en molts aspectes
el nostre món
actual
ha canviat
molt en general
gràcies a Déu
però
que realment
en d'altres
ha canviat poc
sobretot
perquè
en un gran
tant per cent
continuen
les desvantatges
contra les dones
de tota la vida
en igualtat
de treballs
sous
inferiors
tasques
més dures
i feixugues
normalment
aquestes tasques
les fan
elles
competició
deslleial
a l'hora
d'aconseguir
un treball
conciliació
familiar
accepta
honorables
i admirables
excepcions
sempre a càrrec
de la mare
i que consti
que estic ben segura
que elles ho fan
amb tot el cor
però
no és això
amics
no és això
mai no m'ha agradat
el feminisme
exacerbat
potser ni el mateix
feminisme
però crec
que el paper
de la dona
respecte a l'home
en la societat
deuria ser
del 50%
l'home té
el seu rol
però la dona
també té el seu
però
hi ha un conjunt
de situacions
en què la tasca
femenina
és molt poc
valorada
ni en sou
ni en consideració
social
demà dia 8
dia de la dona
hi ha una vaga
convocada
d'abast mundial
en segons
quins llocs
de 24 hores
en d'altres
de dues
les constitucions
d'arreu del món
reconeixen
el dret de vaga
per reivindicar
els drets humans
i socials
s'han fet
una munió
al llarg del temps
tant d'homes
com de dones
i els resultats
quins han estat
deixo
a la vostra
consideració
els avenços
aconseguits
tant de bo
la propera vaga
porti
una millora
encara que sigui
minsa
en el devenir
de la valoració
respecte
al 50%
del gènere
humà
que és
la dona
perquè la dona
ve que s'ho val
i per reformar
aquests conceptes
que acabem d'expressar
tenim amb nosaltres
a la poeta
i escriptora
soledat
que té
en la seva obra
àmplies
sugerències
sobre aquest tema
del dia mundial
de la dona
que demà
celebrem arreu del món
ella té
les idees
molt clares
sobre aquestes
circumstàncies
i en
les esposa
en la seva poesia
que a ell sempre
ens encanta
escoltar
endavant
soledat
estic molt sensibilitzada
amb això de la dona
i bueno
ho has dit tot tu
ho has dit moltes coses
que jo també volia dir
però tu jo
no, no, no
vull dir que jo portava coses
però
per si de cas
però jo veig que tu
anaves molt preparada
també
llavors
és el que penso
l'únic que em resta
és dir
la primera poesia
he estat dubtant
entre aquesta
dir la primera
aquesta
o una altra
doncs diré aquesta
que és
una modalitat poètica
una mica difícil
perquè és
una sextina
i és la sextina
de tots els colors
de la dona
juga
amb quatre
mots
dona
vida
disfressa
agonia
atrapada
i idees
tots els colors
de la dona
una dona
mai no és sols
una dona
una dona
és la porta
a la vida
és la vida
canviant-se
de disfressa
en els ritus
de la seva agonia
quotidiana
que la té
atrapada
dins del ritme
ancestral
de les idees
una dona
té cruixents
les idees
i es pateguen
dins l'ànima
de dona
que té
una fam
que ha quedat
atrapada
amb cançó
de mort
que li treu
la vida
per la carn
salvatge
de l'agonia
odiant
paret
sostre
i disfressa
una dona
pot ser
una disfressa
i mil vents
batuts
de somnis
idees
i una pedrera
males
d'agonia
i un mirat
de lletat
amb pits
de dona
i és la força
oculta
de la vida
i és espiga
de blat
pur
atrapada
una dona
no pot
viure
atrapada
i per salvar-se
es cusa
una disfressa
quan no pot
revelar-se
la vida
quan no pot
treure en fruit
de les idees
quan no pot
crear bellesa
de dona
quan ningú
no entén
la seva
agonia
una dona
il·lumina
l'agonia
mirant-se
el mirall
que la té
atrapada
entreu
sortilegis
secrets
de dona
i fa el seu
domini
sense disfressa
declarant-li
la guerra
a les idees
que són
el seu
regne
i puntal
de vida
una dona
porta
amb ella
la vida
de totes
les dones
en l'agonia
silenciades
per tenir
idees
obreres
amb l'utopia
atrapada
pels itineraris
de la disfressa
entre sergits
i cassoles
de dona
tornar a l'úter
i tornar
a la vida
amb l'esperit
salvatge
i sense agonia
fondre la gelera
de les lleis
injustes
amb un foc
d'idees
iMaster
escutats
Crida ben fort.
Quan la presó ets tu mateixa i és la teva ment qui t'empideix ser lliure,
voldria dir-te que tu pots buscar camins dintre dels mots per viure.
Si llences un crit al vent i la teva veu és impotent, no hi fa res.
Crida ben fort, com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons,
i treu-te un pes.
No et faci res sentir la veu que surt al fons de dintre teu, i ets nova.
Crida ben fort, no et sigui estrany que el teu mot pertanyi als clams de l'home.
Perquè tu ets com són molts d'altres, perquè tu creus com creuen d'altres, i penses.
No han de lligar-te els pensaments, fes-los vehicle o instrument per vèncer.
Tampoc no oblidis que el teu fi és alçar la veu fins al confí del nostre món.
O més ben dit, potser més lluny, no hi ha fronteres més amunt, l'esforç les font.
I és esforçar-te el teu destí.
No et resten hores per dormir ni geure.
Hi ha molt treball i molt poc temps.
Comença a lluitar amb els vents.
Pots creure.
Quan siguis tu, ja molt a prop, podràs jugar potser amb el foc del coneixement.
I seran caigudes moltes venes.
Seran trencades les cadenes per l'alliberament.
T'agraïm moltíssim aquesta col·laboració teva,
perquè realment has dibuixat perfectament l'esperit de les dones.
Perquè les dones som així.
És que jo sóc dona i les entenc molt bé.
que tots, més o menys, no pensis que el masclisme també regna entre les dones.
Això és la cosa més trista.
També, també.
Fa cent anys van avançar una mica a base de cremar unes dones.
Ara hauríeu de fer l'enrevés, cremar uns quants polítics a dintre.
Busquem polítics i també que no siguin polítics.
Ara que no siguin polítics també són molt difícils.
principalment la tenen.
Bé, però, clar, els polítics tenen el poder moltes vegades de moltes coses
que no les fan servir.
Doncs perquè moltes vegades miren cap a un altre lloc
i hi ha moltes coses que es podrien fer.
Sí, perquè tenen molts imponderables.
I és difícil de contentar tothom.
I quan dic als polítics, dic als dolents, eh?
Perquè n'hi ha de bons que...
N'hi ha de bons, clar.
N'hi ha de bons, clar.
Estic parlant d'aquests, els lladres que tenim.
Bé, això donaria peu a un debat que seria molt llarg.
Sí, sí.
I no hi arribaríem a solució, tampoc.
Però amb el debat normal no n'hi ha prou.
Al final ha de ser una revolució.
No n'hi ha més.
I tant.
Bé, posem una miqueta de música
perquè entri l'alina.
Bé, posem una miqueta de música
Endavant, Lina.
Has mencionat al principi de l'emissió,
ja parlaves de coses de revolució i de vagues i de tot això.
La Sole, molt maca, ens ha colpit
amb el seu primer poema,
doncs d'una mica tenebrós,
però que sortia de l'útero i sortia a la part de B.
vull dir que també ha anat molt bonic,
a més amb la seva veu i la seva manera de dir-ho, no?
I jo, doncs, esclar,
m'afegeixo a la vaga.
A la vaga?
Que marxes?
Sí, no, no, la meva vaga, una altra vaga.
Resulta que, com us en recordeu,
l'última vegada vam estar parlant
d'aquells tres prou homes,
amb tant de liu i tot aquell conèixement...
I les vagas després...
...de la indústria i tot això.
Sí, sí, sí.
Doncs tornem amb la història aquesta igual, eh?
Diu,
la vaga que va instaurar la jornada de les vuit hores laborals.
Seguimos en vaga.
O sea...
Strike.
Sí, sí, strike.
On strike.
On strike.
On strike.
Yes.
Bueno, diu,
arran d'una convocatòria de la CNT,
que volia evitar l'acomadiament
d'un centenar d'empleats de la canadenca,
cap al febrer de 1919,
a les centrals elèctriques de les fàbriques
es va iniciar una gran mobilització.
La resta del sector d'electricitat,
a més a més la divisió del gas,
es va adherir a la protesta.
En poca estona,
la ciutat quedaria sense fluid elèctric,
fet que implicava el bloqueig
de la majoria del transport
i de les indústries de Barcelona,
sense comptar amb la suspensió total
del subministrament de carrers,
comerços i llars.
Davant d'aquesta situació,
el govern d'Alvaro Figueroa,
comte de Romanones,
que va viure en 1863-1950,
va ordenar a l'exèrcit
la presa de control de les empreses
per intentar reestablir l'electricitat.
El president també va declarar l'estat de guerra
i es van detenir 3.000 obrers.
Davant d'aquesta situació,
altres sectors obrers es van adherir a la vaga,
que Barcelona es va convertir en general.
la CNT va controlar els vaguistes mitjançant grups de vigilància
per prevenir accessos
i es va preocupar d'evitar rumors
que poguessin arribar a perjudicar la protesta.
Els representants de la canadenca
es van reunir amb l'emissari del govern
i van arribar a un acord.
Es deixaria en llibertat els vaguistes detinguts.
La canadenca readmitria tots els treballadors.
Hi hauria un augment general de sous
i la jornada laboral es reduiria a 8 hores diàries.
Per subscriure'ls,
els 34 dies de vaga de la CNT
va convocar una assemblea a la plaça de les Arenes
i assistirin més de 20.000 obrers.
Salvador Seguí, el noi del sucre,
va intentar calmar els ànims
i va demanar als obrers que tornessin a la feina
perquè el tractat era raonable.
Després de 44 dies de vaga,
l'empresa compleix amb la seva part del pacte
i els obrers tornen a la fàbrica.
Els militars, però,
no voldrien alliberar 79 dels detinguts.
I davant d'aquesta situació,
el 24 de març,
esclata una nova vaga general
a tot el Principat.
El secretari del RAM de l'Electricitat de la CNT,
Miguel Burgos,
mor en mans de la policia.
és la primera víctima
de la nomenada llei de fugues.
Es declara l'estat de guerra
i la vaga s'atura.
Emili Carles Montañés,
que havien col·locat com a governador civil
per la seva condició de cofundador de la canadenca,
en l'esperança que ell pogués redreçar la situació,
timideix.
També ho haurà de fer el compte de Romanones.
I, finalment,
alliberen els presos
i Espanya es converteix
en el primer país europeu
en establir la jornada laboral
de vuit hores.
Mira, alguna cosa es va aconseguir.
Coses que s'aconsegueixen de les dones,
coses que s'aconsegueixen de les obrits.
I tant.
O sigui, ara ens n'anem
per aquella cosa que us agrada tant
dels esperits.
Ah, els esperits.
I saps que per aquí parlem d'esperits
que vaguen per sobre dels nostres caps?
Aquest tema m'agrada molt, eh?
Ah, sí?
Doncs, val.
Però a vegades explica uns esperits
que són una mica...
Aquest és un esperit.
No, aquest no.
Aquest va bé.
Diu
Espectres de Goliarts.
L'antiquíssim monasteri
de Sant Pau del Camp
deu el seu nom
precisament
al fet d'haver estat edificat
en ple camp,
lluny de les muralles
que envoltaven
la Barcelona medieval.
Tocant els seus murs
va estar, en aquells temps,
a l'anomenat
Pati del Botxí.
Barcelona no sempre
va tenir botxins de plantilla
a sou fix.
Durant l'edat mitjana
els representants
de la justícia
tenien per costum
el dia abans
de les execucions
disposar
d'aquest pati
en aquest pati
els instruments
de treball
i una bossa de cuir
amb el salari
corresponent
al nombre
de sentències
a executar.
D'aquesta manera
si algú en particular
ho desitjava
o tenia
una gran necessitat
econòmica
podia
acomplir
protegit
la seva identitat
per la típica
caputxa negra
la ingrata tasca
de justiciar
els reus.
L'ubicació
d'aquest sinestre
punt d'encontre
no era l'atzar
perquè al voltant
de Sant Pau del Camp
han estat
des de sempre
lloc de trobada
de marginats
i gent
de mala vida
dels que
admirien
les seves
diferències
a cop
de gresca
i de nevalla.
Però d'entre
tots els tipus
inquietants
que populaven
per la zona
el més esgarrifós
és
sense dubte
la presència
espectral
d'uns
goliars.
Els goliars
eren estudiants
de teologia
de l'edat mitjana
que componien poemes
no com la sole
en lletí
satiritzant
la societat
de la seva època
especialment
el món
eclesiàstic
i a ell
se'l devem
els màgics
i abocadors
versos
coneguts
com
Carmina Burana
els quals
el compositor
Carl
Ouff
va posar
meravellosa música.
A causa
del seu caràcter
alegre
i poc
ortodox
la iglesia
estigmatitzava
els goliars
els quals
considerava
balgabuns
gemants
del vici
i la vida
desordenada
que arribaven
a tenir
tracte
amb el mateix
diable
personificat
amb el gegant
bíblic
goliat
del que
prenia
en el nom.
Sembla ser
que els de Sant Pau
del Camp
després de robar
una hòstia sagrada
van realitzar
amb ella
una comunió
sacrílega
però just
acabant de cometre
la infàmia
quan van sentir
que una força
irresistible
els estirava
la llengua
fins a
perllongar-nos-li
dos pams
com a conseqüència
d'això
van morir
ofegats
i van ser
condenats
a vagar
eternament
per les
imandacions
del lloc
on havien
comès
als又
a grilleJie.
dim micro
c'era
comès
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac tune
ac human
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
Bé, ha sigut un final de llegenda fabulós, eh?
Perquè és que la Carmina Burana és...
És impactant els cabells de punta.
Bé, després de sentir la Carmina Burana,
amb aquest espai dedicat a mantenir el bon estat i salut del nostre cos,
parlarem ara de reparar i rejuvenir la pell a través del son.
Per al cos i la ment, la nit i el son representen els sinònims
de descans i renovació d'energia.
Però hi ha una part del nostre cos,
la pell, que inicia un temps d'activitat frenètica,
té que té com a missió principal reparar el desgast sofert pel tarannà diari.
Aquesta activitat és un autèntic avantatge que hem d'aprofitar.
Repetim el concepte.
La nit és per dormir i també per posar la pell a tot.
Hem d'ajudar-la una mica posant-nos alguna crema.
Com més natural millor,
perquè aquesta col·laborarà amb la hiperactivitat celular
que comença en el mateix moment en què apaguem el llum de la tauleta.
Hem de donar molta importància a les hores cap a la nostra bona salut
tenim l'obligació de dormir.
Aquest temps de descans ajuda l'epidermis a renovar-se,
per molt castigada que hagi estat al llarg de la tota la jornada.
El son produirà un efecte reparador contra l'estrès,
la contaminació, els raig solars i els canvis de temperatura.
Pensem que coincidint amb el període de la son,
els processos de reparació celular s'activen
i això fa que la pell estigui més receptiva
per absorbir els nutrients d'aquests productes cosmètics
que ajudaran durant les hores de descans
a recuperar les cèl·lules cansades malmeses durant el dia.
Tenint en compte aquesta cura que tindrem amb la nostra epidermis,
és res més aconsellable
que potenciar aquesta curació de bellesa i salut,
hores de son i algun tipus de cremes naturals.
Vuit hores de descans, com a mínim,
donaran a la nostra pell un vivó renovat cada matí.
I després de la pell,
ve la Montse i ens explica més coses de salut.
Verdures i fruites per descobrir.
L'hivern ens ofereix alguns productes de la terra rics i sabrosos
que pertanyen allunyat a la nostra cuina
a pesar del seu alt valor nutritiu i terapèutic.
És l'hora de descobrir-los.
Aprofitar-la millor de cada estació a l'hora de fer la compra
és una regla bàsica
per emportar-nos sabrosos
a aquells que van proporcionar-nos tots els nutrients necessaris
per reforçar la nostra salut.
I això cobra especial importància
quan el fred amenaça
amb debilitar les nostres defenses.
Aquesta època de l'any
apareixen varietats d'enorme valor culinari,
terapèutic molt poc conegudes,
ja sigui perquè el seu cultiu comercial
és de recent implantació,
Espanya,
o perquè forma part
de la tradició gastronòmica
de regions molt concretes
de la nostra geografia.
A aquest desconeixement
se li sumen,
en alguns casos,
unes textures i formats tan estranys
que a molts els costa molt
trobar la forma d'incloir-los
en la dieta habitual.
En cas de gelatinós,
aquí,
les fibres,
els cardos,
la granada,
com molt incòmode
amb les seves llavors
i qualsevol altra dificultat culinària,
són absolutament insignificants
si les comparam
amb els incomptables beneficis
que ens van procurar
el nostre organisme
i per això
mereix la pena
de dedicar-lis
unes línies
que arrenquin un poc més
al seu consum.
Amb les verdures,
hi ha el cardo,
d'una aparència d'escarxofa,
que apareix en els mercats
a mitjans de tardor
i que es mantén
fins al començament
de la primavera.
Perquè el seu consum
és minoritari,
Espanya,
a excepció de Navarra,
d'on forma part
d'un receptari,
som els primers
país productor d'Europa.
Aporta uns alts nivells
de ferro
i de calci
i té propietats
hepatoprotectores
i diurètiques
i millora
el trànsit intestinal
així com molts trastorns
digestius.
A l'hora de preparar-les
s'ha de començar
sempre
per rentar-les
molt
i eliminar
els possibles filaments
fibrosos.
Són penques joves,
les penques són joves
i tendres
i podem
tallar-les
a tires
i menjar-les
crues
o amb amanida
o menjar-lament
cuites
amb aigua,
sal
i un suc
una mica de llimona
per evitar
que es tornin negres.
El temps de cuinar-la
depèn
del nostre gust
ja procura
afegir
menys quantitat
d'aigua
perquè no perdin
color
no perdin nutrients
i si volem
usar-les
hi haurà que
blanquejar-les
durant 10 minuts
després
acabades
al forn
o gratinades
o acompanyades
d'una salsa
molt suau.
Això
va
per la
per al cardo
i llavors
també
anuncien
o sigui
recomanen
els grelos
típics
de la cuina
tradicional
són els
tallos
tendres
que apareixen
a la planta
del nap
abans
de la seva
floració
fins al mes
de gener
superant
un contingut
de nutrients
al propi
nabo
o sigui
nap
sobretot
amb vitamina A
i folat
és important
elegir
els que presenten
una textura
tendra
i conservar-los
dintre d'una bossa
de plàstic
a la nevera
separats
de l'arreu
i si volem
atenuar
el sabor
amargo
convindria
escaldar-los
uns minuts
i aquí
acabem
perquè
hi ha una relació
bastant llarga
de plantes
que són comestibles
i adequades
en altres moments
les podem relacionar
ja està
jo t'he vist menjar
pels burricos
a Saragossa
a València
de Castelló
que jo soc
en dèiem
cardeig
i es posava
melolla
al meu pare
li agradaven molt
el caldo
el feia en blanc
i quedava
molt tendre
i molt bé
a Saragossa
també se'ls mengen
igualment
però els fan
amb una salsa
que és com si fos
més o menys
una beixamel
jo he menjat
jo hi perdoneu
jo he menjat
a Tolosa
uns cardos
en un restaurant
que hi havia allà
que era famós
i cosa que
en si
dius
que menjo
quina cosa
mantega
mantega
més
bona
bona
boníssima
estaven com bullets
només
amb aquesta salsa
que tu dius
que semblava
com una beixamel
però no sé
més lleugera
més lleugera
no tan compacta
no no era molt bo
boníssim
boníssim
són coses ben senzilles
i tant
però jo m'imagino
que ara dintre del mercat
això costa
no es facin
ni barat
no
hi ha aquest tipus
de plantes
ara
i diria
perquè no tenim
costum
de
si no hi estàs
acostumat
no és gaire
pressió
per clar
no
no tenen
costum
de
si no venen
gaire
no m'ho recordo
sempre
perquè la primera vegada
que el vaig
menjar
va ser a Saragossa
i va ser
per equivocació
era un restaurant
que ara està prohibit
i llavors
deia
menjar que hi havia
per dinar
i començava
ahi tenim no sé què
no sé quant
no sé quant
no sé quant
i vaig dir
sí
jo un caldo
vaig dir un caldo
i vaig demanar un caldo
i te trajeron un caldo
i ellen va aportar un caldo
i què és això
escolta
aquest era el chino
que va a agafar les coses
del mercat
de la sortida
del altre dia
al veure la cara
que posava
com va a servir
no
ja me ha parecido
que me decía caldo
però
claro
como no tenemos caldo
pues
si quieres
se lo cabe
yo digo
no mira
ya que es aquí
lo probaré
pero los cardos
se han de saber pelar
eh
los cardos
también se han de pelar
eh
sí
se han de saber pelar
bien
y los grelos
a quien quiera
que se come el lacón
y el que no
el grel
lacón con grelos
tú
sí
sí
posa una miqueta
de música
sisplau
sí
como una mica
de música
venís
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
texts demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També доб!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest mínim beaucoup!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Penat!
Felicabona!
Felicabona!
Fins demà!
la casita del príncipe
doncs al parc
que feia un fred
no tenen calefacció
perquè deterioraria
les peces que hi ha exposades
i quan vam sortir
ens van donar una tassa de brou
això també ho fan a la Barceloneta
ara a l'hivern quan la gent els tira
es tira per fer
la travessa del port
a Nadal
i després quan tornen hi ha els caldos
i continuo
i també respecte a la nutrició
tenim les barretes energètiques
que serveixen per incrementar
la densitat calòrica
en moments puntuals
de l'exercici
quan es practica esport de neu
es recomana les barretes
carbohidratades
són sòlides i es fabriquen
amb diferents sabors i textures
bé, ja tenim una bona orientació
per muntar la motxilla
si ens decidim
aprofitar les jornades
que encara ens queden
de neu a les muntanyes
però sobretot
cal atendre
sense excuses
les orientacions
tant del servei meteorològic
com les del manteniment de pistes
de les estacions d'esquí
o de la muntanya
finalment
bon dia de neu
i ara el reportatge
que ens porta el Joan Maria
sí
aquesta setmana
amb la meva senyora
vaig anar a veure
una exposició
de quadros
a Barcelona
em va agradar
moltíssim
molt bé
una de les coses
que em va soltar
també
és perquè
no havia sentit
dir mai
aquesta
pintora
i bueno
llavors ara
vaig buscar
per saber
una mica
la biografia
i això
però bueno
em va soltar
perquè realment
són quadros
n'hi ha alguns
que fan 3 metres d'alt
i quasi dos d'ample
o sigui
són realment
llençols
pintats
però molt macos
bé
llavors
l'artista es diu
Lita Caballut
i qui és?
aquesta extraordinària
pintora
va néixer
l'any 1961
al poble
de Sarinyena
a la província
d'Osca
de família gitana
els 3 mesos
del seu naixement
els seus pares
la van abandonar
un drama
eh
si
si
si
vaig veure
a la televisió
vam fer un extract
de la seva vida
sí
sí
digues
digues
se'n va fer càrrec
la seva àvia
que vivia a Barcelona
fins que al cap
de 10 anys
aquesta
va morir
llavors
va ser lliurada
a un orfanat
i com va complir
els 13 anys
d'edat
va ser adoptada
per una família
també d'aquí
de Barcelona
de ben petita
va tenir una inclinació
per l'art de la pintura
la seva primera exposició
la va fer
a l'Ajuntament
del Mas Nou
al Maresme
feia poc
que havia complert
els 17 anys
a veure l'èxit
que va tenir
en el Mas Nou
aquesta exposició
els seus pares
adoptius
la van enviar
a estudiar pintura
als Països Baixos
a la famosa escola
Gerrit Rietbel Academi
de l'AIA
i on va
decidir
al final
fixar la seva residència
aquesta senyora
viu a Holanda
des de fa
a Holanda
els seus progressos
van ser
increïbles
i en pocs anys
va ser la pintora
més apreciada
i popular
d'Holanda
avui dia
és una personalitat
a nivell mundial
i molt cotitzada
per la qualitat
de les seves pintures
diré que
fins al 27 de maig
gràcies a la fundació
Vilacases
ubicada al carrer
Auxi Smart
número 22
de Barcelona
a prop de la plaça
Té moltes sades
d'exposició
Es pot gaudir
d'una àmplia representació
de la pintura
de l'Ita
Cabellut
i la majoria
dels quadros
ja són de propietat
privada
o sigui que
és una ocasió
única
per veure
la producció
d'aquesta dona
ni són fons
de sala
i que
la pintura
de l'Ita
emprant
llençols
de gran format
i utilitzant
una variació
contemporània
de la tècnica
del fresc
pinta
retrats
fotos
realistes
d'una gran
espectacularitat
Actualment
l'Ita
és la pintora
espanyola
més coneguda
arreu del món
menys aquí
menys Espanya
no deixeu escapar
l'ocasió
de conèixer
la seva obra
pintòrica
d'un artista
que podem considerar
de casa nostra
perquè és una
barcelonina
d'aducció
Molt bé
és allò de
Nadie és profeta
en suciera
i tant
doncs l'anirem a veure
un nom quin és
Cavalludo
Cavalludo
Cavallut
Cavallut
Cavallut
Cavallut
és un nom català
no?
Sembla
Cavallut
Sí
Sembla
perquè sembla
que tens molt cabells
no?
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Pujem una mica de música
sisplau
Pujem una mica de música
Cavallut
Escoltarem avui, a música per gaudir,
una vanera de la sarsuela d'on Gil de Alcalá,
del compositor valencià Manuel Penilla,
autor de sarsueles tan populars com la que us hem anunciat,
El Gato Montés, Les Musses Latines i molts més.
Famos en el seu temps, sobretot,
per dirigir sarsuel a l'Amèrica Llatina durant molts anys,
regressar a Espanya on va produir moltes de les seves obres
abans de la Guerra Civil.
Va morir a una edat molt jove, 59 anys,
deixant un record imborrable entre els aficionats
a aquest popular gènere de la sarsuela.
Us oferim la vanera Canta i no llores,
de Don Gil de Alcalá.
Són els seus intèrprets Teresa Berganza,
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestra de cor de filharmonia,
dirigida per Ataulfo Argenta.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid.
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid.
no ens enllunyarem gaire de la nostra emissora.
Visitarem els entorns de Collserola,
concretament Vallvidrera, Santa Creu d'Olorda,
i farem una passadeta per Sant Gervasi de Casoles
i Sant Cugat del Vallès.
En fi, passejarem per llocs d'aquesta serra buscosa
que tenim la sort de poder gaudir.
Escoltem uns petits trets de la seva història.
L'animi Vallvidrera és esmentat per primera vegada
en l'any 987,
quan es menciona la Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera,
en el testament d'un cavaller anomenat Moció.
Però ens constata la presència d'aquesta església
i la seva segreta a l'any 1051.
Al segle XIII li va ser concedida la categoria de parròquia,
ja que fins aleshores havia estat
dependent de la parròquia de Valldoreix.
De totes maneres,
les diferents circumstàncies d'aquesta església
van estar lligades a les del mateix terme de Vallvidrera.
Població que, ajuntament amb la Santa Creu de l'Orda,
restarà sota la senyoria civil dels senyors del castell de l'Orda.
Aquesta és la història.
L'any 1355,
el rei Pere el Ceremoniós
ven l'esmentat terme a Pere de Llor,
senyor del castell anteriorment anomenat,
els de l'Orda.
Uns quants anys més tard,
1377,
Simó de Llor
es tornarà a vendre
a un tal Berenguer Relat,
la jurisdicció passa a la família Requesens,
a l'any 1382,
tot i que la parròquia de Vallvidrera
dependrà eclesiàsticament
del capítol barceloní
a partir de 1392.
Molts anys més tard,
s'efectua una remodelació del temple
que es converteix en un edifici
d'estil gòtic tardà.
D'aquesta remodelació
es conserva l'entrada
al cementiri parroquial
de Vallvidrera.
De Vallvidrera.
També documentat
al segle 10,
es troba
el topònim
i terme
de l'Orda,
concretament
el 986,
encara que la primera referència documental
no és detallada
fins l'any
1032.
Alguns anys més tard,
ja apareix
amb la categoria
de parròquia.
Al llarg dels segles
XII i XIII
són abundants
les notícies documentals
sobre aquesta església.
A l'inici del segle XV
es van construir
els pilars
de les campanes.
L'edifici,
malgrat tenir restes
preromàniques,
ha patit
diferents remodelacions
al llarg dels segles.
Es van construir
capelles laterals
en època moderna
i es reedifica
interiorment
l'abcis
fent-se
el portal
al segle XVII.
Serà també
al segle XII
que una congregació
de monxes
del Sister
escolliran
la zona
nord
de Sant Gervasi
de Casoles
per construir-hi
el seu convent.
Es tracta
de l'antic
convent
sistercel
de Santa Maria
de Vall d'Oncella.
La primera referència
del topònim
Vall d'Oncella
és
l'any
1144
quan
el matrimoni
format
per Guillem Mir
i
Sanxa
dona
el monestir
de Sant Cugat
del Vallès
tot allò
que posseix
dins de la parròquia
de Santa Creu
de l'Orde
amb la vall
que es diu
d'Oncella.
Les monges
s'hi van estar
a poc temps
segurament
com a conseqüència
de la inseguretat
de l'emplaçament
quan es va produir
les lluites
entre els nobles
i el rei
per la qual cosa
les monges
van rebre
de part del rei
el privilegi
de poder construir
un nou convent
dins del territori
de la ciutat
concretament
a la Creu Coberta.
A l'abandonar
les monges
al convent
aquest canvia de nom
i rep
l'addicció
de Santa Margarida
avui
és el lloc
conegut popularment
per la torre
de Santa Margarida.
A prop d'aquest monestir
es va construir
la torre
coneguda
avui
com
Sant Salvador
del món
Posteriorment
a comprar-lo
els jesuïtes
van canviar
de nom
pel fet
de la torre
del bra
del frara negre
sí
és rimbombant
el nom
el frara negre
pel que fa
al model
de poblamet
d'aquesta zona
de la serra
de Collserola
va ser força dispers
i eminentment
rural
al llarg
de tota l'edat mitjana
i durant l'època moderna
circumstància
que es va mantenir
fins ben entrat
al segle XIX
concretament
en el control
de 1557
es comptabilitzaven
un total
de 17
caps de casa
entre els quals
destaquen
alguns pagesos
de la zona
com ara
Antoni Sauró
de la Messia
de Can Sauró
Antoni Calopa
propietari
de Can Calopa
de Dalt
L'edifici actual
sembla ser
estar construït
en el segle XVI
però manté
estructures anteriors
com un finestral
gòtic
del primer pis
també
Bartomeu
Castellbí
de Can Castellbí
de Dalt
Joan Ferrer
de Can Ferrer
Joan Pasqual
de Can Pasqual
Altres masies
que van ser construïdes
al segle XVI
i XVII
són la masia
budellera
reformada
el 1920
o Can Balàs
de Vallvidrera
edifici
que es pensa
que és
més o menys
el segle XVI
i fins aquí
el nostre passeig històric
per un lloc
que tenim a tocar
i que és
molt agradable
per anar
d'excursió
ara que s'acosta
a la primavera
la serralada
de Collserola
és interessant
i tant que sí
i tant que sí
Bé
Parlem de
de les senyores
del llot
podríem aprofitar
també
i faríem
més gruix
sobre els pensionistes
de reclamar
el que estàvem fent
cada setmana
i tant
això ja és
d'acabar
de justícia
però
escolta'm
el ministre
corresponent
diu
que impossible
que s'han pensat
el ministre
corresponent
són els nostres
administradors
els nostres diners
i ha de ser
el poble
el que els han de dedicar
no l'enrevés
eh
cuidad-ho
és que les pensions
és un dret
no és una
una almohina
que ens donen
eh
és un dret
és un dret
que ens l'hem guanyat
a pols
durant tota la vida
eh
per això
que és una injustícia
jo que he treballat
des dels 13 anys
imagina's
per això que és una injustícia
si toquen
és la Fàtima
la Fàtima Banyet
sí
és una injustícia
més de les tantes
però el que va dir
que no podia ser
perquè no hi ha quartos
va ser el senyor
jefe del govern
el senyor Rajoy
el quartos
s'han d'administrar bé
en vez de gastar
els sols
un país
jo crec que és
com una casa
si gastes més
del que pots
al final
vas a
a la ruïna
a la ruïna
doncs
un país igual
doncs
ara ells
no s'han vingut a administrar
un país
i les pensions
els jubilats
precisament quan s'arriba
a una certa edat
és quan més les necessiten
és quan més se necessiten
perquè tu pots tenir
mancança física
i necessitar algú
que et cuidi
i si no tens diners
qui et cuida
no
el que estem parlant
és de mantenir
el poder adquisitiu
perquè és clar
si hi ha una inflació
fins ara n'hi havia poca
però és igual
n'hi ha hagut una mica
llavors si cada any
la inflació és 1,5
o 1,2
o 2%
doncs en 5 anys
el que perds
a més a més
hi ha una altra cosa
que molta gent no sap
que l'IRPF
que també el pagam
no està defleccionat
és a dir
aquesta inflació
que hi ha hagut
no te la descompten
per tant
cada any
també
t'apugen
l'impost de l'IPRF
són dues coses
és molt greu
i si no sortim
a reclamar-ho
els jubilats
no ens ho donaran
però ells ja ho saben
és una cosa de lògica
ells ja ho saben
però si no li recorda
però
és com si no ho sabessin
no
perquè passa
tu recordes
o no recordeu vosaltres
que quan nosaltres
érem relativament joves
fomentaven
que fomentéssim
l'estalvi
sí
sí
sí
comprar un pis
de propietat
però
també s'ha de mantenir
bé doncs
amb aquesta reivindicació
que també
tenim dret
a fer-la
doncs
hem arribat
a la fi
d'aquest programa
de 60 i més
senyores
senyors
recordem
que el dissabte
si ens voleu
escoltar
estarem
a les 11
amb vosaltres
i si no
fins al proper dimecres
que esperem comptar
amb la vostra escolta
Montse
Lina
avui
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
molt interessant
el programa
Joan Maria
Carles
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
a l'escoltes
ràdio
desfèrgica
sintonitzes
ràdio desfèrgica
de ràdio
de Sant Just
98.1
Ràdio Tastell
98.1
Ràdio Tastell
98.1
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim i facilíssim de veure.
Senyores, senyors
Som de nou amb vosaltres, com cada dimecres
en primera audició a les 8 del capvespre
i els dissabtes en segona audició a les 11 del matí
Seixanta i més us saluda
amb el desig de passar amb vosaltres una hora
en temes que considerem interessants
en aquest espai de temps que ens porta a l'hora de sopar
La nostra taula de redacció
som la Lina Santa Bàrbara
la Montse Larrea
en Joan Maria García Puig de Vall
en Carles Hernández
Rius
i una servidora a la Joan Algarra
avui amb la col·laboració
de la poetesa
Soledat Gasco
Demà celebrem
a nivell mundial
el Dia de la Dona
En els seus principis
el nom era
Dia de la Dona Treballadora
però com que resulta que
en major o menor activitat
horari
responsabilitat
i dedicació
totes les dones treballen
es va considerar
més adient
a anomenar-lo de manera general
el Dia de la Dona
però
amb la meva modesta opinió
estic d'acord
amb aquells
qui diuen
que seria més just
anul·lar la celebració
quan en la societat
hagués
una relació
absolutament
més equitativa
entre amb dos gèneres
dona
i home
cal recordar
que el Dia
se celebra
tot commemorant
el grup de dones
que van morir
cremades
en la fàbrica
dels Estats Units
en què treballaven
i on s'havien tancat
per reivindicar
un tracte més humà
en els horaris
i en la retribució
de la seva feina
la solució
del responsable
va ser
calar foc
a la fàbrica
amb elles dintre
quina solució
més monstruosa
l'acció
va remoure
consciències
i les condicions
de treball
posterior
sembla
que es van suavitzar
un tant
però
han passat
cent anys
i si mirem
amb ganes
d'analitzar-la
la manera
el sistema
de treball
en l'actualitat
en segons
quins espais
de la societat
descobrim
que en molts aspectes
el nostre món
actual
ha canviat
molt en general
gràcies a Déu
però
que realment
en d'altres
ha canviat poc
sobretot
perquè
en un gran
tant per cent
continuen
les desvantatges
contra les dones
de tota la vida
en igualtat
de treballs
sous
inferiors
tasques
més dures
i feixugues
normalment
aquestes tasques
les fan
elles
competició
deslleial
a l'hora
d'aconseguir
un treball
conciliació
familiar
accepta
honorables
i admirables
excepcions
sempre a càrrec
de la mare
i que consti
que estic ben segura
que elles ho fan
amb tot el cor
però
no és això
amics
no és això
mai no m'ha agradat
el feminisme
exacerbat
potser ni el mateix
feminisme
però crec
que el paper
de la dona
respecte a l'home
en la societat
deuria ser
del 50%
l'home té
el seu rol
però la dona
també té el seu
però
hi ha un conjunt
de situacions
en què la tasca
femenina
és molt poc
valorada
ni en sou
ni en consideració
social
demà dia 8
dia de la dona
hi ha una vaga
convocada
d'abast mundial
en segons
quins llocs
de 24 hores
en d'altres
de dues
les constitucions
d'arreu del món
reconeixen
el dret de vaga
per reivindicar
els drets humans
i socials
s'han fet
una munió
al llarg del temps
tant d'homes
com de dones
i els resultats
quins han estat
deixo
a la vostra
consideració
els avenços
aconseguits
tant de bo
la propera vaga
porti
una millora
encara que sigui
minsa
en el devenir
de la valoració
respecte
al 50%
del gènere
humà
que és
la dona
perquè la dona
ve que s'ho val
i per reformar
aquests conceptes
que acabem d'expressar
tenim amb nosaltres
a la poeta
i escriptora
soledat
que té
en la seva obra
àmplies
sugerències
sobre aquest tema
del dia mundial
de la dona
que demà
celebrem arreu del món
ella té
les idees
molt clares
sobre aquestes
circumstàncies
i en
les esposa
en la seva poesia
que a ell sempre
ens encanta
escoltar
endavant
soledat
estic molt sensibilitzada
amb això de la dona
i bueno
ho has dit tot tu
ho has dit moltes coses
que jo també volia dir
però tu jo
no, no, no
vull dir que jo portava coses
però
per si de cas
però jo veig que tu
anaves molt preparada
també
llavors
és el que penso
l'únic que em resta
és dir
la primera poesia
he estat dubtant
entre aquesta
dir la primera
aquesta
o una altra
doncs diré aquesta
que és
una modalitat poètica
una mica difícil
perquè és
una sextina
i és la sextina
de tots els colors
de la dona
juga
amb quatre
mots
dona
vida
disfressa
agonia
atrapada
i idees
tots els colors
de la dona
una dona
mai no és sols
una dona
una dona
és la porta
a la vida
és la vida
canviant-se
de disfressa
en els ritus
de la seva agonia
quotidiana
que la té
atrapada
dins del ritme
ancestral
de les idees
una dona
té cruixents
les idees
i es pateguen
dins l'ànima
de dona
que té
una fam
que ha quedat
atrapada
amb cançó
de mort
que li treu
la vida
per la carn
salvatge
de l'agonia
odiant
paret
sostre
i disfressa
una dona
pot ser
una disfressa
i mil vents
batuts
de somnis
idees
i una pedrera
males
d'agonia
i un mirat
de lletat
amb pits
de dona
i és la força
oculta
de la vida
i és espiga
de blat
pur
atrapada
una dona
no pot
viure
atrapada
i per salvar-se
es cusa
una disfressa
quan no pot
revelar-se
la vida
quan no pot
treure en fruit
de les idees
quan no pot
crear bellesa
de dona
quan ningú
no entén
la seva
agonia
una dona
il·lumina
l'agonia
mirant-se
el mirall
que la té
atrapada
entreu
sortilegis
secrets
de dona
i fa el seu
domini
sense disfressa
declarant-li
la guerra
a les idees
que són
el seu
regne
i puntal
de vida
una dona
porta
amb ella
la vida
de totes
les dones
en l'agonia
silenciades
per tenir
idees
obreres
amb l'utopia
atrapada
pels itineraris
de la disfressa
entre sergits
i cassoles
de dona
tornar a l'úter
i tornar
a la vida
amb l'esperit
salvatge
i sense agonia
fondre la gelera
de les lleis
injustes
amb un foc
d'idees
iMaster
escutats
Crida ben fort.
Quan la presó ets tu mateixa i és la teva ment qui t'empideix ser lliure,
voldria dir-te que tu pots buscar camins dintre dels mots per viure.
Si llences un crit al vent i la teva veu és impotent, no hi fa res.
Crida ben fort, com si aquest fos el darrer crit dels teus pulmons,
i treu-te un pes.
No et faci res sentir la veu que surt al fons de dintre teu, i ets nova.
Crida ben fort, no et sigui estrany que el teu mot pertanyi als clams de l'home.
Perquè tu ets com són molts d'altres, perquè tu creus com creuen d'altres, i penses.
No han de lligar-te els pensaments, fes-los vehicle o instrument per vèncer.
Tampoc no oblidis que el teu fi és alçar la veu fins al confí del nostre món.
O més ben dit, potser més lluny, no hi ha fronteres més amunt, l'esforç les font.
I és esforçar-te el teu destí.
No et resten hores per dormir ni geure.
Hi ha molt treball i molt poc temps.
Comença a lluitar amb els vents.
Pots creure.
Quan siguis tu, ja molt a prop, podràs jugar potser amb el foc del coneixement.
I seran caigudes moltes venes.
Seran trencades les cadenes per l'alliberament.
T'agraïm moltíssim aquesta col·laboració teva,
perquè realment has dibuixat perfectament l'esperit de les dones.
Perquè les dones som així.
És que jo sóc dona i les entenc molt bé.
que tots, més o menys, no pensis que el masclisme també regna entre les dones.
Això és la cosa més trista.
També, també.
Fa cent anys van avançar una mica a base de cremar unes dones.
Ara hauríeu de fer l'enrevés, cremar uns quants polítics a dintre.
Busquem polítics i també que no siguin polítics.
Ara que no siguin polítics també són molt difícils.
principalment la tenen.
Bé, però, clar, els polítics tenen el poder moltes vegades de moltes coses
que no les fan servir.
Doncs perquè moltes vegades miren cap a un altre lloc
i hi ha moltes coses que es podrien fer.
Sí, perquè tenen molts imponderables.
I és difícil de contentar tothom.
I quan dic als polítics, dic als dolents, eh?
Perquè n'hi ha de bons que...
N'hi ha de bons, clar.
N'hi ha de bons, clar.
Estic parlant d'aquests, els lladres que tenim.
Bé, això donaria peu a un debat que seria molt llarg.
Sí, sí.
I no hi arribaríem a solució, tampoc.
Però amb el debat normal no n'hi ha prou.
Al final ha de ser una revolució.
No n'hi ha més.
I tant.
Bé, posem una miqueta de música
perquè entri l'alina.
Bé, posem una miqueta de música
Endavant, Lina.
Has mencionat al principi de l'emissió,
ja parlaves de coses de revolució i de vagues i de tot això.
La Sole, molt maca, ens ha colpit
amb el seu primer poema,
doncs d'una mica tenebrós,
però que sortia de l'útero i sortia a la part de B.
vull dir que també ha anat molt bonic,
a més amb la seva veu i la seva manera de dir-ho, no?
I jo, doncs, esclar,
m'afegeixo a la vaga.
A la vaga?
Que marxes?
Sí, no, no, la meva vaga, una altra vaga.
Resulta que, com us en recordeu,
l'última vegada vam estar parlant
d'aquells tres prou homes,
amb tant de liu i tot aquell conèixement...
I les vagas després...
...de la indústria i tot això.
Sí, sí, sí.
Doncs tornem amb la història aquesta igual, eh?
Diu,
la vaga que va instaurar la jornada de les vuit hores laborals.
Seguimos en vaga.
O sea...
Strike.
Sí, sí, strike.
On strike.
On strike.
On strike.
Yes.
Bueno, diu,
arran d'una convocatòria de la CNT,
que volia evitar l'acomadiament
d'un centenar d'empleats de la canadenca,
cap al febrer de 1919,
a les centrals elèctriques de les fàbriques
es va iniciar una gran mobilització.
La resta del sector d'electricitat,
a més a més la divisió del gas,
es va adherir a la protesta.
En poca estona,
la ciutat quedaria sense fluid elèctric,
fet que implicava el bloqueig
de la majoria del transport
i de les indústries de Barcelona,
sense comptar amb la suspensió total
del subministrament de carrers,
comerços i llars.
Davant d'aquesta situació,
el govern d'Alvaro Figueroa,
comte de Romanones,
que va viure en 1863-1950,
va ordenar a l'exèrcit
la presa de control de les empreses
per intentar reestablir l'electricitat.
El president també va declarar l'estat de guerra
i es van detenir 3.000 obrers.
Davant d'aquesta situació,
altres sectors obrers es van adherir a la vaga,
que Barcelona es va convertir en general.
la CNT va controlar els vaguistes mitjançant grups de vigilància
per prevenir accessos
i es va preocupar d'evitar rumors
que poguessin arribar a perjudicar la protesta.
Els representants de la canadenca
es van reunir amb l'emissari del govern
i van arribar a un acord.
Es deixaria en llibertat els vaguistes detinguts.
La canadenca readmitria tots els treballadors.
Hi hauria un augment general de sous
i la jornada laboral es reduiria a 8 hores diàries.
Per subscriure'ls,
els 34 dies de vaga de la CNT
va convocar una assemblea a la plaça de les Arenes
i assistirin més de 20.000 obrers.
Salvador Seguí, el noi del sucre,
va intentar calmar els ànims
i va demanar als obrers que tornessin a la feina
perquè el tractat era raonable.
Després de 44 dies de vaga,
l'empresa compleix amb la seva part del pacte
i els obrers tornen a la fàbrica.
Els militars, però,
no voldrien alliberar 79 dels detinguts.
I davant d'aquesta situació,
el 24 de març,
esclata una nova vaga general
a tot el Principat.
El secretari del RAM de l'Electricitat de la CNT,
Miguel Burgos,
mor en mans de la policia.
és la primera víctima
de la nomenada llei de fugues.
Es declara l'estat de guerra
i la vaga s'atura.
Emili Carles Montañés,
que havien col·locat com a governador civil
per la seva condició de cofundador de la canadenca,
en l'esperança que ell pogués redreçar la situació,
timideix.
També ho haurà de fer el compte de Romanones.
I, finalment,
alliberen els presos
i Espanya es converteix
en el primer país europeu
en establir la jornada laboral
de vuit hores.
Mira, alguna cosa es va aconseguir.
Coses que s'aconsegueixen de les dones,
coses que s'aconsegueixen de les obrits.
I tant.
O sigui, ara ens n'anem
per aquella cosa que us agrada tant
dels esperits.
Ah, els esperits.
I saps que per aquí parlem d'esperits
que vaguen per sobre dels nostres caps?
Aquest tema m'agrada molt, eh?
Ah, sí?
Doncs, val.
Però a vegades explica uns esperits
que són una mica...
Aquest és un esperit.
No, aquest no.
Aquest va bé.
Diu
Espectres de Goliarts.
L'antiquíssim monasteri
de Sant Pau del Camp
deu el seu nom
precisament
al fet d'haver estat edificat
en ple camp,
lluny de les muralles
que envoltaven
la Barcelona medieval.
Tocant els seus murs
va estar, en aquells temps,
a l'anomenat
Pati del Botxí.
Barcelona no sempre
va tenir botxins de plantilla
a sou fix.
Durant l'edat mitjana
els representants
de la justícia
tenien per costum
el dia abans
de les execucions
disposar
d'aquest pati
en aquest pati
els instruments
de treball
i una bossa de cuir
amb el salari
corresponent
al nombre
de sentències
a executar.
D'aquesta manera
si algú en particular
ho desitjava
o tenia
una gran necessitat
econòmica
podia
acomplir
protegit
la seva identitat
per la típica
caputxa negra
la ingrata tasca
de justiciar
els reus.
L'ubicació
d'aquest sinestre
punt d'encontre
no era l'atzar
perquè al voltant
de Sant Pau del Camp
han estat
des de sempre
lloc de trobada
de marginats
i gent
de mala vida
dels que
admirien
les seves
diferències
a cop
de gresca
i de nevalla.
Però d'entre
tots els tipus
inquietants
que populaven
per la zona
el més esgarrifós
és
sense dubte
la presència
espectral
d'uns
goliars.
Els goliars
eren estudiants
de teologia
de l'edat mitjana
que componien poemes
no com la sole
en lletí
satiritzant
la societat
de la seva època
especialment
el món
eclesiàstic
i a ell
se'l devem
els màgics
i abocadors
versos
coneguts
com
Carmina Burana
els quals
el compositor
Carl
Ouff
va posar
meravellosa música.
A causa
del seu caràcter
alegre
i poc
ortodox
la iglesia
estigmatitzava
els goliars
els quals
considerava
balgabuns
gemants
del vici
i la vida
desordenada
que arribaven
a tenir
tracte
amb el mateix
diable
personificat
amb el gegant
bíblic
goliat
del que
prenia
en el nom.
Sembla ser
que els de Sant Pau
del Camp
després de robar
una hòstia sagrada
van realitzar
amb ella
una comunió
sacrílega
però just
acabant de cometre
la infàmia
quan van sentir
que una força
irresistible
els estirava
la llengua
fins a
perllongar-nos-li
dos pams
com a conseqüència
d'això
van morir
ofegats
i van ser
condenats
a vagar
eternament
per les
imandacions
del lloc
on havien
comès
als又
a grilleJie.
dim micro
c'era
comès
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac tune
ac human
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
ac性
Bé, ha sigut un final de llegenda fabulós, eh?
Perquè és que la Carmina Burana és...
És impactant els cabells de punta.
Bé, després de sentir la Carmina Burana,
amb aquest espai dedicat a mantenir el bon estat i salut del nostre cos,
parlarem ara de reparar i rejuvenir la pell a través del son.
Per al cos i la ment, la nit i el son representen els sinònims
de descans i renovació d'energia.
Però hi ha una part del nostre cos,
la pell, que inicia un temps d'activitat frenètica,
té que té com a missió principal reparar el desgast sofert pel tarannà diari.
Aquesta activitat és un autèntic avantatge que hem d'aprofitar.
Repetim el concepte.
La nit és per dormir i també per posar la pell a tot.
Hem d'ajudar-la una mica posant-nos alguna crema.
Com més natural millor,
perquè aquesta col·laborarà amb la hiperactivitat celular
que comença en el mateix moment en què apaguem el llum de la tauleta.
Hem de donar molta importància a les hores cap a la nostra bona salut
tenim l'obligació de dormir.
Aquest temps de descans ajuda l'epidermis a renovar-se,
per molt castigada que hagi estat al llarg de la tota la jornada.
El son produirà un efecte reparador contra l'estrès,
la contaminació, els raig solars i els canvis de temperatura.
Pensem que coincidint amb el període de la son,
els processos de reparació celular s'activen
i això fa que la pell estigui més receptiva
per absorbir els nutrients d'aquests productes cosmètics
que ajudaran durant les hores de descans
a recuperar les cèl·lules cansades malmeses durant el dia.
Tenint en compte aquesta cura que tindrem amb la nostra epidermis,
és res més aconsellable
que potenciar aquesta curació de bellesa i salut,
hores de son i algun tipus de cremes naturals.
Vuit hores de descans, com a mínim,
donaran a la nostra pell un vivó renovat cada matí.
I després de la pell,
ve la Montse i ens explica més coses de salut.
Verdures i fruites per descobrir.
L'hivern ens ofereix alguns productes de la terra rics i sabrosos
que pertanyen allunyat a la nostra cuina
a pesar del seu alt valor nutritiu i terapèutic.
És l'hora de descobrir-los.
Aprofitar-la millor de cada estació a l'hora de fer la compra
és una regla bàsica
per emportar-nos sabrosos
a aquells que van proporcionar-nos tots els nutrients necessaris
per reforçar la nostra salut.
I això cobra especial importància
quan el fred amenaça
amb debilitar les nostres defenses.
Aquesta època de l'any
apareixen varietats d'enorme valor culinari,
terapèutic molt poc conegudes,
ja sigui perquè el seu cultiu comercial
és de recent implantació,
Espanya,
o perquè forma part
de la tradició gastronòmica
de regions molt concretes
de la nostra geografia.
A aquest desconeixement
se li sumen,
en alguns casos,
unes textures i formats tan estranys
que a molts els costa molt
trobar la forma d'incloir-los
en la dieta habitual.
En cas de gelatinós,
aquí,
les fibres,
els cardos,
la granada,
com molt incòmode
amb les seves llavors
i qualsevol altra dificultat culinària,
són absolutament insignificants
si les comparam
amb els incomptables beneficis
que ens van procurar
el nostre organisme
i per això
mereix la pena
de dedicar-lis
unes línies
que arrenquin un poc més
al seu consum.
Amb les verdures,
hi ha el cardo,
d'una aparència d'escarxofa,
que apareix en els mercats
a mitjans de tardor
i que es mantén
fins al començament
de la primavera.
Perquè el seu consum
és minoritari,
Espanya,
a excepció de Navarra,
d'on forma part
d'un receptari,
som els primers
país productor d'Europa.
Aporta uns alts nivells
de ferro
i de calci
i té propietats
hepatoprotectores
i diurètiques
i millora
el trànsit intestinal
així com molts trastorns
digestius.
A l'hora de preparar-les
s'ha de començar
sempre
per rentar-les
molt
i eliminar
els possibles filaments
fibrosos.
Són penques joves,
les penques són joves
i tendres
i podem
tallar-les
a tires
i menjar-les
crues
o amb amanida
o menjar-lament
cuites
amb aigua,
sal
i un suc
una mica de llimona
per evitar
que es tornin negres.
El temps de cuinar-la
depèn
del nostre gust
ja procura
afegir
menys quantitat
d'aigua
perquè no perdin
color
no perdin nutrients
i si volem
usar-les
hi haurà que
blanquejar-les
durant 10 minuts
després
acabades
al forn
o gratinades
o acompanyades
d'una salsa
molt suau.
Això
va
per la
per al cardo
i llavors
també
anuncien
o sigui
recomanen
els grelos
típics
de la cuina
tradicional
són els
tallos
tendres
que apareixen
a la planta
del nap
abans
de la seva
floració
fins al mes
de gener
superant
un contingut
de nutrients
al propi
nabo
o sigui
nap
sobretot
amb vitamina A
i folat
és important
elegir
els que presenten
una textura
tendra
i conservar-los
dintre d'una bossa
de plàstic
a la nevera
separats
de l'arreu
i si volem
atenuar
el sabor
amargo
convindria
escaldar-los
uns minuts
i aquí
acabem
perquè
hi ha una relació
bastant llarga
de plantes
que són comestibles
i adequades
en altres moments
les podem relacionar
ja està
jo t'he vist menjar
pels burricos
a Saragossa
a València
de Castelló
que jo soc
en dèiem
cardeig
i es posava
melolla
al meu pare
li agradaven molt
el caldo
el feia en blanc
i quedava
molt tendre
i molt bé
a Saragossa
també se'ls mengen
igualment
però els fan
amb una salsa
que és com si fos
més o menys
una beixamel
jo he menjat
jo hi perdoneu
jo he menjat
a Tolosa
uns cardos
en un restaurant
que hi havia allà
que era famós
i cosa que
en si
dius
que menjo
quina cosa
mantega
mantega
més
bona
bona
boníssima
estaven com bullets
només
amb aquesta salsa
que tu dius
que semblava
com una beixamel
però no sé
més lleugera
més lleugera
no tan compacta
no no era molt bo
boníssim
boníssim
són coses ben senzilles
i tant
però jo m'imagino
que ara dintre del mercat
això costa
no es facin
ni barat
no
hi ha aquest tipus
de plantes
ara
i diria
perquè no tenim
costum
de
si no hi estàs
acostumat
no és gaire
pressió
per clar
no
no tenen
costum
de
si no venen
gaire
no m'ho recordo
sempre
perquè la primera vegada
que el vaig
menjar
va ser a Saragossa
i va ser
per equivocació
era un restaurant
que ara està prohibit
i llavors
deia
menjar que hi havia
per dinar
i començava
ahi tenim no sé què
no sé quant
no sé quant
no sé quant
i vaig dir
sí
jo un caldo
vaig dir un caldo
i vaig demanar un caldo
i te trajeron un caldo
i ellen va aportar un caldo
i què és això
escolta
aquest era el chino
que va a agafar les coses
del mercat
de la sortida
del altre dia
al veure la cara
que posava
com va a servir
no
ja me ha parecido
que me decía caldo
però
claro
como no tenemos caldo
pues
si quieres
se lo cabe
yo digo
no mira
ya que es aquí
lo probaré
pero los cardos
se han de saber pelar
eh
los cardos
también se han de pelar
eh
sí
se han de saber pelar
bien
y los grelos
a quien quiera
que se come el lacón
y el que no
el grel
lacón con grelos
tú
sí
sí
posa una miqueta
de música
sisplau
sí
como una mica
de música
venís
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
texts demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
També доб!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest mínim beaucoup!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Penat!
Felicabona!
Felicabona!
Fins demà!
la casita del príncipe
doncs al parc
que feia un fred
no tenen calefacció
perquè deterioraria
les peces que hi ha exposades
i quan vam sortir
ens van donar una tassa de brou
això també ho fan a la Barceloneta
ara a l'hivern quan la gent els tira
es tira per fer
la travessa del port
a Nadal
i després quan tornen hi ha els caldos
i continuo
i també respecte a la nutrició
tenim les barretes energètiques
que serveixen per incrementar
la densitat calòrica
en moments puntuals
de l'exercici
quan es practica esport de neu
es recomana les barretes
carbohidratades
són sòlides i es fabriquen
amb diferents sabors i textures
bé, ja tenim una bona orientació
per muntar la motxilla
si ens decidim
aprofitar les jornades
que encara ens queden
de neu a les muntanyes
però sobretot
cal atendre
sense excuses
les orientacions
tant del servei meteorològic
com les del manteniment de pistes
de les estacions d'esquí
o de la muntanya
finalment
bon dia de neu
i ara el reportatge
que ens porta el Joan Maria
sí
aquesta setmana
amb la meva senyora
vaig anar a veure
una exposició
de quadros
a Barcelona
em va agradar
moltíssim
molt bé
una de les coses
que em va soltar
també
és perquè
no havia sentit
dir mai
aquesta
pintora
i bueno
llavors ara
vaig buscar
per saber
una mica
la biografia
i això
però bueno
em va soltar
perquè realment
són quadros
n'hi ha alguns
que fan 3 metres d'alt
i quasi dos d'ample
o sigui
són realment
llençols
pintats
però molt macos
bé
llavors
l'artista es diu
Lita Caballut
i qui és?
aquesta extraordinària
pintora
va néixer
l'any 1961
al poble
de Sarinyena
a la província
d'Osca
de família gitana
els 3 mesos
del seu naixement
els seus pares
la van abandonar
un drama
eh
si
si
si
vaig veure
a la televisió
vam fer un extract
de la seva vida
sí
sí
digues
digues
se'n va fer càrrec
la seva àvia
que vivia a Barcelona
fins que al cap
de 10 anys
aquesta
va morir
llavors
va ser lliurada
a un orfanat
i com va complir
els 13 anys
d'edat
va ser adoptada
per una família
també d'aquí
de Barcelona
de ben petita
va tenir una inclinació
per l'art de la pintura
la seva primera exposició
la va fer
a l'Ajuntament
del Mas Nou
al Maresme
feia poc
que havia complert
els 17 anys
a veure l'èxit
que va tenir
en el Mas Nou
aquesta exposició
els seus pares
adoptius
la van enviar
a estudiar pintura
als Països Baixos
a la famosa escola
Gerrit Rietbel Academi
de l'AIA
i on va
decidir
al final
fixar la seva residència
aquesta senyora
viu a Holanda
des de fa
a Holanda
els seus progressos
van ser
increïbles
i en pocs anys
va ser la pintora
més apreciada
i popular
d'Holanda
avui dia
és una personalitat
a nivell mundial
i molt cotitzada
per la qualitat
de les seves pintures
diré que
fins al 27 de maig
gràcies a la fundació
Vilacases
ubicada al carrer
Auxi Smart
número 22
de Barcelona
a prop de la plaça
Té moltes sades
d'exposició
Es pot gaudir
d'una àmplia representació
de la pintura
de l'Ita
Cabellut
i la majoria
dels quadros
ja són de propietat
privada
o sigui que
és una ocasió
única
per veure
la producció
d'aquesta dona
ni són fons
de sala
i que
la pintura
de l'Ita
emprant
llençols
de gran format
i utilitzant
una variació
contemporània
de la tècnica
del fresc
pinta
retrats
fotos
realistes
d'una gran
espectacularitat
Actualment
l'Ita
és la pintora
espanyola
més coneguda
arreu del món
menys aquí
menys Espanya
no deixeu escapar
l'ocasió
de conèixer
la seva obra
pintòrica
d'un artista
que podem considerar
de casa nostra
perquè és una
barcelonina
d'aducció
Molt bé
és allò de
Nadie és profeta
en suciera
i tant
doncs l'anirem a veure
un nom quin és
Cavalludo
Cavalludo
Cavallut
Cavallut
Cavallut
Cavallut
és un nom català
no?
Sembla
Cavallut
Sí
Sembla
perquè sembla
que tens molt cabells
no?
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Sí
Pujem una mica de música
sisplau
Pujem una mica de música
Cavallut
Escoltarem avui, a música per gaudir,
una vanera de la sarsuela d'on Gil de Alcalá,
del compositor valencià Manuel Penilla,
autor de sarsueles tan populars com la que us hem anunciat,
El Gato Montés, Les Musses Latines i molts més.
Famos en el seu temps, sobretot,
per dirigir sarsuel a l'Amèrica Llatina durant molts anys,
regressar a Espanya on va produir moltes de les seves obres
abans de la Guerra Civil.
Va morir a una edat molt jove, 59 anys,
deixant un record imborrable entre els aficionats
a aquest popular gènere de la sarsuela.
Us oferim la vanera Canta i no llores,
de Don Gil de Alcalá.
Són els seus intèrprets Teresa Berganza,
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestra de cor de filharmonia,
dirigida per Ataulfo Argenta.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid,
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid.
i l'orquestres de Madrid.
Lina Huarte, amb els cors, cantors de Madrid.
no ens enllunyarem gaire de la nostra emissora.
Visitarem els entorns de Collserola,
concretament Vallvidrera, Santa Creu d'Olorda,
i farem una passadeta per Sant Gervasi de Casoles
i Sant Cugat del Vallès.
En fi, passejarem per llocs d'aquesta serra buscosa
que tenim la sort de poder gaudir.
Escoltem uns petits trets de la seva història.
L'animi Vallvidrera és esmentat per primera vegada
en l'any 987,
quan es menciona la Iglesia de Santa Maria de Vallvidrera,
en el testament d'un cavaller anomenat Moció.
Però ens constata la presència d'aquesta església
i la seva segreta a l'any 1051.
Al segle XIII li va ser concedida la categoria de parròquia,
ja que fins aleshores havia estat
dependent de la parròquia de Valldoreix.
De totes maneres,
les diferents circumstàncies d'aquesta església
van estar lligades a les del mateix terme de Vallvidrera.
Població que, ajuntament amb la Santa Creu de l'Orda,
restarà sota la senyoria civil dels senyors del castell de l'Orda.
Aquesta és la història.
L'any 1355,
el rei Pere el Ceremoniós
ven l'esmentat terme a Pere de Llor,
senyor del castell anteriorment anomenat,
els de l'Orda.
Uns quants anys més tard,
1377,
Simó de Llor
es tornarà a vendre
a un tal Berenguer Relat,
la jurisdicció passa a la família Requesens,
a l'any 1382,
tot i que la parròquia de Vallvidrera
dependrà eclesiàsticament
del capítol barceloní
a partir de 1392.
Molts anys més tard,
s'efectua una remodelació del temple
que es converteix en un edifici
d'estil gòtic tardà.
D'aquesta remodelació
es conserva l'entrada
al cementiri parroquial
de Vallvidrera.
De Vallvidrera.
També documentat
al segle 10,
es troba
el topònim
i terme
de l'Orda,
concretament
el 986,
encara que la primera referència documental
no és detallada
fins l'any
1032.
Alguns anys més tard,
ja apareix
amb la categoria
de parròquia.
Al llarg dels segles
XII i XIII
són abundants
les notícies documentals
sobre aquesta església.
A l'inici del segle XV
es van construir
els pilars
de les campanes.
L'edifici,
malgrat tenir restes
preromàniques,
ha patit
diferents remodelacions
al llarg dels segles.
Es van construir
capelles laterals
en època moderna
i es reedifica
interiorment
l'abcis
fent-se
el portal
al segle XVII.
Serà també
al segle XII
que una congregació
de monxes
del Sister
escolliran
la zona
nord
de Sant Gervasi
de Casoles
per construir-hi
el seu convent.
Es tracta
de l'antic
convent
sistercel
de Santa Maria
de Vall d'Oncella.
La primera referència
del topònim
Vall d'Oncella
és
l'any
1144
quan
el matrimoni
format
per Guillem Mir
i
Sanxa
dona
el monestir
de Sant Cugat
del Vallès
tot allò
que posseix
dins de la parròquia
de Santa Creu
de l'Orde
amb la vall
que es diu
d'Oncella.
Les monges
s'hi van estar
a poc temps
segurament
com a conseqüència
de la inseguretat
de l'emplaçament
quan es va produir
les lluites
entre els nobles
i el rei
per la qual cosa
les monges
van rebre
de part del rei
el privilegi
de poder construir
un nou convent
dins del territori
de la ciutat
concretament
a la Creu Coberta.
A l'abandonar
les monges
al convent
aquest canvia de nom
i rep
l'addicció
de Santa Margarida
avui
és el lloc
conegut popularment
per la torre
de Santa Margarida.
A prop d'aquest monestir
es va construir
la torre
coneguda
avui
com
Sant Salvador
del món
Posteriorment
a comprar-lo
els jesuïtes
van canviar
de nom
pel fet
de la torre
del bra
del frara negre
sí
és rimbombant
el nom
el frara negre
pel que fa
al model
de poblamet
d'aquesta zona
de la serra
de Collserola
va ser força dispers
i eminentment
rural
al llarg
de tota l'edat mitjana
i durant l'època moderna
circumstància
que es va mantenir
fins ben entrat
al segle XIX
concretament
en el control
de 1557
es comptabilitzaven
un total
de 17
caps de casa
entre els quals
destaquen
alguns pagesos
de la zona
com ara
Antoni Sauró
de la Messia
de Can Sauró
Antoni Calopa
propietari
de Can Calopa
de Dalt
L'edifici actual
sembla ser
estar construït
en el segle XVI
però manté
estructures anteriors
com un finestral
gòtic
del primer pis
també
Bartomeu
Castellbí
de Can Castellbí
de Dalt
Joan Ferrer
de Can Ferrer
Joan Pasqual
de Can Pasqual
Altres masies
que van ser construïdes
al segle XVI
i XVII
són la masia
budellera
reformada
el 1920
o Can Balàs
de Vallvidrera
edifici
que es pensa
que és
més o menys
el segle XVI
i fins aquí
el nostre passeig històric
per un lloc
que tenim a tocar
i que és
molt agradable
per anar
d'excursió
ara que s'acosta
a la primavera
la serralada
de Collserola
és interessant
i tant que sí
i tant que sí
Bé
Parlem de
de les senyores
del llot
podríem aprofitar
també
i faríem
més gruix
sobre els pensionistes
de reclamar
el que estàvem fent
cada setmana
i tant
això ja és
d'acabar
de justícia
però
escolta'm
el ministre
corresponent
diu
que impossible
que s'han pensat
el ministre
corresponent
són els nostres
administradors
els nostres diners
i ha de ser
el poble
el que els han de dedicar
no l'enrevés
eh
cuidad-ho
és que les pensions
és un dret
no és una
una almohina
que ens donen
eh
és un dret
és un dret
que ens l'hem guanyat
a pols
durant tota la vida
eh
per això
que és una injustícia
jo que he treballat
des dels 13 anys
imagina's
per això que és una injustícia
si toquen
és la Fàtima
la Fàtima Banyet
sí
és una injustícia
més de les tantes
però el que va dir
que no podia ser
perquè no hi ha quartos
va ser el senyor
jefe del govern
el senyor Rajoy
el quartos
s'han d'administrar bé
en vez de gastar
els sols
un país
jo crec que és
com una casa
si gastes més
del que pots
al final
vas a
a la ruïna
a la ruïna
doncs
un país igual
doncs
ara ells
no s'han vingut a administrar
un país
i les pensions
els jubilats
precisament quan s'arriba
a una certa edat
és quan més les necessiten
és quan més se necessiten
perquè tu pots tenir
mancança física
i necessitar algú
que et cuidi
i si no tens diners
qui et cuida
no
el que estem parlant
és de mantenir
el poder adquisitiu
perquè és clar
si hi ha una inflació
fins ara n'hi havia poca
però és igual
n'hi ha hagut una mica
llavors si cada any
la inflació és 1,5
o 1,2
o 2%
doncs en 5 anys
el que perds
a més a més
hi ha una altra cosa
que molta gent no sap
que l'IRPF
que també el pagam
no està defleccionat
és a dir
aquesta inflació
que hi ha hagut
no te la descompten
per tant
cada any
també
t'apugen
l'impost de l'IPRF
són dues coses
és molt greu
i si no sortim
a reclamar-ho
els jubilats
no ens ho donaran
però ells ja ho saben
és una cosa de lògica
ells ja ho saben
però si no li recorda
però
és com si no ho sabessin
no
perquè passa
tu recordes
o no recordeu vosaltres
que quan nosaltres
érem relativament joves
fomentaven
que fomentéssim
l'estalvi
sí
sí
sí
comprar un pis
de propietat
però
també s'ha de mantenir
bé doncs
amb aquesta reivindicació
que també
tenim dret
a fer-la
doncs
hem arribat
a la fi
d'aquest programa
de 60 i més
senyores
senyors
recordem
que el dissabte
si ens voleu
escoltar
estarem
a les 11
amb vosaltres
i si no
fins al proper dimecres
que esperem comptar
amb la vostra escolta
Montse
Lina
avui
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
molt interessant
el programa
Joan Maria
Carles
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
a l'escoltes
ràdio
desfèrgica
sintonitzes
ràdio desfèrgica
de ràdio
de Sant Just
98.1
Ràdio Tastell
98.1
Ràdio Tastell
98.1
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Sóc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també sóc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida
i tens un plat baratíssim i facilíssim de veure.