60 i més
Molt bon capvespre, amigues i amics de Ràdio d'Esvern.
Com cada dimecres en primera audició i cada dissabte en diferit,
l'audició 60 i més és en aquesta sintonia
per oferir-vos una estona de divulgació de qüestions interessants
amb la intenció de fer amena aquesta hora que ens acosta al sopar els dimecres
o al vermut, costum molt agradable als dissabtes del cap de setmana.
Que no feu el vermut? No sabeu el que us perdeu.
És un moment, després de l'estona de la compra setmanal,
en què ve molt de gust seure a qualsevol terrassa,
amb la parella, amb els nens o amb qui considereu adequat,
i degustar unes patates xips, unes olivetes
o qualsevol snack, acompanyats de la beguda, segons el gust de cadascú.
Si ens ho permet aquesta tardor, un tant capritxosa, calorosa,
que igual ens torna amb un sol esplendent,
o ens deixa ben xops amb uns rutxats per sorpresa,
el farem a l'aire lliure i, si no és possible,
fem-lo en els molts i agradables llocs en els quals
podem gaudir, aquí, a Sant Just, d'una estona de bona conversa.
No creieu que és un bon consell?
Des de la taula de redacció de 60 i més,
us saludem l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles
i una servidora que us diem Endavant 60 i més.
I comencem la temporada amb consells sobre economia domèstica,
ara que realment tothom parla d'aprofitar, estalviar
i anar per bon camí amb aquesta porra que tenim de malgastament
de totes les energies.
Que parlarem dels rentaplats, no?
Sí, senyoreta.
No, abans de deixar, permeteu-me que us digui
que jo, que sempre tinc rentaplats,
i el tinc perquè em van assegurar que gastava menys aigua
que amb una rentada normal.
Ho dic perquè això, que a vegades, no, no, seguríssim.
I a més, és el més que he comprovat, eh?
Segur, seguríssim.
I a partir d'aquí, el guió que ha fet la Joana.
Sí, però hi ha una pregunta que faig.
Si no l'esclareixes abans, si el poses...
No, no, no, no.
S'asseca i surten bruts els clots.
No, no, no, no.
És que, clar, s'ha de tenir un respetllet.
Però, bueno, comença, Alina.
Molt bé, diu.
Cada cop tenim més a l'abast nous cestris
per fer-nos més fàcils i lleugeres les tasques de la llar.
O bé, si són atets cestris, no són nous,
els que ja tenim presenten noves aplicacions
que encara fa més pràctic el seu ús.
Avui parlem de com hem de fer servir adequadament el rentaplats.
Encara hi ha qui creu que és molt millor rentar els plats a mà
que no pas en el rentavaxelles.
Però la realitat és que el seu ús ens garanteix
una perfecta desinfecció
a l'arribar a temperatures d'entre 50 i 65 graus
que no aconseguim amb el rentat manual.
A més, hem de tenir en compte que el rentat a mà
consumeix molta més aigua.
Un minut amb l'aixeta oberta
pot representar una despesa d'uns 11 litres.
En canvi, el rentaplats
només gasta entre 10 i 16 litres per rentada.
Però tens en compte
quan muntes el rentaplats
per fer una bona rentada eficaç i econòmica?
T'oferim algunes indicacions
que són força senzilles
per treure el màxim resultat del rentat.
Té tota la vaixella?
No.
No tota la vaixella es pot ficar al rentaplats,
ja que a altes temperatures podrien fer-la malbé.
Les peces pintades a mà,
les que tinguin decoració de metall
o vidre bufat,
com també els recipients de plàstic
no adequats pel renta a màquina,
així com estris de fusta,
llauna, alumini
o les cassoles de ferro colat
no deuen posar-se en el rentaplats.
Hem de fer servir
la quantitat adequada
i recomanada de detergent.
Això ajuda a aprofitar al màxim
el seu potencial.
Cal que la qualitat d'aquest detergent
sigui la més recomanada,
perquè encara que sembli
que no té importància al detall,
sempre caldrà menys quantitat
per obtenir el millor resultat.
El format més adequat
pensem que sigui amb pastilles,
per ser el que millor controla
la quantitat de detergent necessària.
Sobretot,
sempre usarem sabó de renta vaixelles,
perquè el normal de rentar els plats a mà
fa molta escuma
i pot espallar l'aparell.
Quan en algun moment
ens trobem amb els plats o safates
amb incrustacions
de restes de rostir,
no els fiquem el renta vaixelles
sense haver-los raspallat a consciència,
perquè hem de tenir en compte
que l'aparell renta,
però no desincrusta.
Això és el comentari que havia fet abans.
Però si hi ha uns raspallets especials,
que no cal mullar-los.
Escolta,
ara sóc un tècnic
perquè la meva dona
em fa rentar els plats ja fa temps.
A tu o els rentaplats?
No, no, no,
els rentaplats,
però abans els raspallos i tal.
Sí,
però els fens a mullar-los.
Sí, sí,
o sigui que ara sé
del que estic parlant, eh?
Sí, sí.
Aquí t'ho diu, eh?
Segueix.
No cal esbendir prevèmment
els plats
abans de ficar-los a la màquina.
Simplement
és suficient
treure les restes sòlides
del menjar
abans amb una esponja humida
o un tovalló
usat de paper.
Això evitarà
l'abossament
del filtre
que s'ha de netejar
periòdicament
amb aigua i sabó
i també,
segons la brutícia,
amb vinagre blanc
o, com més efectiu,
amb els productes especials
que es troben al mercat.
Aquí,
a Sant Just,
l'aigua
de l'aixeta
està molt controlada
però és enormement dura
degut a l'alcalç.
No serà deixar
de posar
periòdicament
la sala especial
de rentevaixelles
per evitar
les taques
tan desagradables,
tant en el vidre
com en algun tipus
de vaixella.
I no ens hem de descuidar
de fer servir
quotidianament
a brillantador.
Facilitarà
l'assecat
dels estris
a rentar
i els donarà
aquella lluento
que tant ens agrada.
Finalment?
Ah.
Finalment?
No el tenia.
Sí, sí.
No el tenia, no.
Sí.
Bueno,
finalment
no oprirem
excessivament
el rentaplats.
Faig un infiso,
però tampoc
no el deixeu mig buit
ni rentar
per dos plats
només, eh?
No, això tampoc.
Diu,
hem de deixar
l'espai aconsellat
entre els plats
i també
entre les diferents
peces
a rentar
perquè puguin
circular l'aigua
sabonosa
entre ells,
facilitant
la neteja
i evitant
innecessàriament
trencadures
de gots
i copes.
O sigui que ja ho sabeu.
Té una tècnica
però un cop s'agafa
t'hi trobes molt bé.
Sí, sí, sí.
I tant, i tant.
I a més,
realment els plats...
Jo encara no rento mà
perquè no tinc rentaplats.
No, bueno,
no crec que a mi
el rentaplats
és una de les feines
de la casa
que no em molesta,
no em molesta gens.
Doncs a mi sí.
No.
Perquè he rentat plats
des que tenia 5 anys.
Bueno, jo també.
I fa molt sants.
I fa molt sants, eh?
Estic de plats
fins amunt del...
O sigui que en tenies 5
jo en tenies 7.
Sí, però bueno,
però vull dir,
no és la que sigui.
Però he vist
les avantatges
i he dit
que el vaig tenir
perquè me van dir,
això,
com jo soc amb aquestes coses,
molt ecològica.
Sí, sí, sí.
Bueno, això sí.
Estalvies, estalvies.
Ho faig, ho faig.
I no perquè tingui més sabor
que de més...
Ah, no.
No, no, no, no, no.
Ha de ser la mida.
Aquesta mateixa observació
és boníssima per la roba.
Igual.
La roba avui dia
l'únic que fem
és suada una mica.
Si n'hi ha una taca,
es treu la taca
amb molt poc sabor
perquè si no
l'aigua dura
deixa que les expandides
siguin poques
i et queda la ropa
encarcarada.
Queda encarcarada.
Exacte, exacte.
Bé, doncs,
s'ha d'estudiar.
S'ha d'estudiar.
Sí, això sí.
Per tot.
Per tot, sí.
Això mateix.
Bé, i ara parlarem
dels estimulants
i els seus efectes.
estem a setembre
i fa poc
que hem tornat
de vacances.
La taula està plena
de papers
i el nostre correu electrònic
vege de miles
sense llegi.
Dir que no ens hem d'estressar
i que a poc a poc
anirem rebaixant
la llista de tasques pendents
és fàcil
però fer-ho
pot resultar
una mica més lent
i pesat.
volem rendir
més
i fer-ho millor
que ningú.
Davant d'això
algunes persones
recorren
els estimulants.
Diu
hàbits
matinals
per recargar
les piles.
jo maria.
No,
quan ho puc fer
de mi?
La primera.
La primera.
per despertar-nos
amb bones energies
i agafar força
per afrontar el dia
de la millor manera
possible
podem adoptar
unes rutines senzilles.
Prendre un got d'aigua.
El dejuni de la nit
provoca deshidratació.
Una opció
desintoxicant
per l'organisme
és un suc de llimona
amb aigatevia.
Estirar.
Estirar
les extremitats
durant uns 15 segons
començar
pel peu
pels peus
i acabar
el cap
i el coll.
Escoltar la música
que ens agradi.
Començarem la jornada
amb molts ànims.
Sense pressa
però sense pausa
aixeca't
abans
per fer les activitats
del teu dia a dia.
Ves prenent decisions
a mida
que la jornada avança.
exercita't.
Una mica d'exercici
matinal
estimula
les endorfines
la qual cosa
ens omple
de vitalitat.
Això que diu
taurina?
No.
Espera't.
Taurina
és una...
És un aminoàcid.
Mira,
aquests són alguns
d'aquests estimulants.
Estimulants, oi?
Sí.
La taurina
és un aminoàcid
que ajuda
a regular
les contraccions
musculars
i els batecs
normals
del cor.
inusitol.
Inusitol.
Tot i que no és
una vitamina
forma part
del complex B
i ajuda
en la transmissió
de missatges
entre les cèl·lules.
I sempre seguim
els consells
del teu farmacèutic.
Té.
Diu,
els estimulants
del sistema nerviós
central
poden suposar
un augment
de la funció motora
que implica
que implica
una sensació
d'increment
de la lucidesa
mental,
disminució
de la fatiga,
més capacitat
de concentració,
més energia,
entre altres coses.
Cada estimulant
t'ajudarà
a reforçar
una sensació
o una altra.
Sempre pregunta-ho
al teu farmacèutic
o farmacèutica,
senyors,
aquí,
que no hi hagi
distincions, eh?
Ell t'ajudarà
a detectar
en quina situació
et trobes
i recomanar-te
el producte
més apropiat.
Si bé ens poden ajudar
a augmentar
el rendiment,
el consum
d'aquestes substàncies
sense el consell
d'un farmacèutic
pot comportar
resultats
no desitjats
com ara
insomni,
ansietat,
canvis de rima
cardíac
i no aturar
la situació
en què et trobis.
Bé,
continuarem
que encara ens queden
quatre estimulants
més.
Sí.
Enviem.
Llavors de Guaraná.
Llavors de Guaraná.
Mira,
això sembla
així muy bien,
eh?
Tu sois de Guaraná?
Sí.
Contenen més cafeïna
que els grans de cafè.
Serveixen
pel dolor
i la fatiga.
Jo, Maria,
baix.
Carnitina
és un aminoàcid
que contribueix a metabolitzar
els àcids grassos.
Tu, segueix.
Gingú biloba.
Millora la memòria.
S'ha de desenvolupar,
s'ha desenvolupat
a partir
de les llavors
de l'arbre
del gingú biloba.
Bé,
i el ginseng?
Arrel que augmenta
l'energia
i pot contribuir
a disminuir
l'estrès.
Però,
sobretot,
sobretot,
deixeu-vos
aconsellar
pel farmacèutic
o la farmacèutica,
com diu la Lina,
que ells
sempre saben
allò que ens pot convenir.
Perquè,
sobretot,
el farmacèutic
de barri
ens coneix
tan bé
o més
com aquells
metges antics
que coneixien
a la família
i escolta'm,
que ens donava
el remei
o sigui a tothom.
Sí, sí,
el remei adequat.
O sigui que ja ho sabem.
I on apunta el ginseng?
El ginseng
és boníssim
i et dona molta energia.
Però el tato,
eh?
Que si es pren molt ginseng
et poses
d'un estat nerviós.
És clar,
amb una mesura gran,
eh?
Sí,
tot,
totes les...
O diu,
oh,
jo és que prenc herbes.
No,
compte,
que totes les herbes
tenen el seu pro
i el seu contra.
O sigui que...
Tampoc cal
la posar.
No,
a posar res.
Bé,
veig que la Lina
ve
amb el seu llibre
i encara
ens explica
aquelles històries de...
Recordeu-se
que aquí a Barcelona
que n'hi ha
1.200 curiositats,
eh?
De la Barcelona.
Doncs tenim la Barcelona
aquesta
de la cosa del menjar,
si us en recordeu
com a l'any passat.
Sí.
De les coses lúdiques,
de les coses que passen
i de les coses de bujeria
que tenen els seus punts, eh?
Sí.
I així,
diem un testet
de cada una d'elles
i va bé.
I així queda ben assabentats.
I queda ben assabentats, no?
Sí, sí, sí.
I aquí us sap
si de l'any passat
vam començar
quasi per la prehistòria, no?
Ja.
Ara ja anem més cap aquí, no?
I és molt xulo.
Bueno,
aquesta que he llegit així
està molt bé,
que diu
Nena,
prepara les espinaques
que s'ha mort el tiet.
I direu,
i tot això què vol dir?
I ara.
Ja veureu, eh?
Doncs sí, sí, fillet, sí.
Diu,
en el segle XIV i XV
les verdures
que més es menjaven
a Barcelona
eren les espinaques
i les cols.
I les espinaques
apareixien sovint
en els banquets funeraris.
Ah, sí?
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Seria perquè agafés reforç
de fer-ho al difunt.
Com el paper i en què va, no?
Això mateix, tu.
Diu,
en un enterrament
als assistents
se'ls servia
un plat únic
fet de cart de xall
amb salsa.
Però,
si el funeral
es celebrava
els dies d'abstinència,
el menú canviava.
I el plat
era d'espinaques
amb salsa
i una picada
de pinyons,
amelles i avellanes.
Ah, bé.
I això ho sabem
gràcies als documents
que fan referència
a dos enterraments
barcelonins
del 1400
que van coincidir
respectivament
en Quaresma
i en Advent.
Ara,
n'hi ha una altra cosa
que és molt nostra
i diu la reina del món
que és la picada.
La picada
és una de les salses
més antigues
de Catalunya i d'Europa.
Única en el món.
Extraordinària.
Els romans
ja tenien salses
ben bones.
Garums,
Moretum
i allioli.
Però és en el refinament
culinari
que esclata
a edat mitjana
a casa nostra
quan es crea
un riquíssim
repertori
de salses.
Fins i tot
emulsions.
precedents
de la picada
i diu
l'alídem
que volia
amb rovell d'ou
l'almandroc
amb all
formatge
ratllat
la salsa blanca
amb embelles
blanc de gallina
llet d'amelles
i gengibre
la gingebrada
amb emelles
ginebre
i sucre
la salvetgina
que era
petorrat
mullat amb vinagre
i fetge
l'allada
alls
molla de pa
sucada
amb brou
i oli
la pebrada
pebres
amelles
torrades
pa torrat
remullat
de vinagre
salses
espacíssimes
amb rovell d'ou
pa
fruita seta
alls
fetge
picades
de veritat
i n'hi ha una cosa francesa
per a les francisers
que diu
me
que sé
sé que set
que vol dir
però i això què és
no?
Diu
el messier
Jollí
un frere
6300 francès
assisteix
a un banquet
a Barcelona
l'any
1603
i es queda sorprès
se sorprèn
de la diferència
que observa
entre aquesta taula
barcelonina
i les taules
franceses
el que primer els sorprèn
és que els plats
es serveixen
quan els convidats
hi són a taula
de manera
que es poden menjar
calents
i després
els entrants
són fluïts de temporada
quan en altres indrets
es mengen per postre
i que les cars
es presenten
a la taula
i a tallades
i que cada persona
mengi el seu propi plat
a l'ús
de la sal
i de les espècies
i que els espòstres
els licors
que els acompanyen
esperen un cop
tretes ja
les tovalles
i el pròxim dia
continuarem
continuarem
com coses de menjar
molt bé
i ara
per variar una mica
ens n'anem
a la cosa
de tipus
llibreta
esotèrico
no
encara
ara fem una curteta
que és d'aquestes
de les coses
que passaven
i encara
que us sembli
molt raro
Barcelona
era una ciutat
que es drogava
a base de bé
no me digues
i es feia la morfina
la morfina
la feien servir
a doixo
i després de la morfina
va venir la cocaïna
i es diu
papirusa
i diu
poc després de la morfina
que va arribar a Barcelona
va arribar
la cocaïna
la papirusa
també
des d'Alemanya
emprada
com a remei mèdic
a les farmàcies
venien productes
com ara
pastilles
de cocaïna
i mentol
per les irritacions
de la gola
i el mal
de queixal
i pastilles
bonalt
per les afeccions
de coll
i de la boca
i es posa de moda
els clubs
de cocaïnòmens
que va ser
molt popular
en alguns locals
del carrer
robadors
a molts establiments
del Raval
es venen
de sota mà
i també
n'hi ha
els cafès
i els cabarets
on la venen
els enllustradors
amagada
entre capses
de batum
i a partir
de l'any 20
estem parlant
del segle XIX
a partir
de l'any 20
comencen
les batudes policials
i esclar
la venda
de la droga
es concentra
en l'arc
del teatre
s'acaba
la venda
de les botigues
però el comerç
continua
i les drogues
entren
en el port
i una xarxa
de venedors
amb volants
floristes
de la Rambla
grups d'hotel
la venen
en format
de capses
de mistos
a Barcelona
el primer venedor
de droga
al carrer
en format
de paperina
va ser
Antonio López
jo em penso
que no té res
a veure
amb el de la plaça
el de la plaça
em penso que no
perquè si no
hi vas-hi arrestat
jo crec que no
amb el nom aquest
jo crec que sí
era negrero
però potser sí
tu
era un traficant
aquí faltava
l'elionès
no?
que sabeu
en què traficava
si amb drogues
o amb persones
amb tot
diu
la policia
també va detenir
un venedor
que això és bonic
escolteu
és curiós
diu
la policia
també va detenir
un venedor
que la portava
amagada a l'esquena
amb una mena
d'aixep
i aquest sistema
és l'origen
de la paraula
camell
i també
era habitual
és curiós
és un camell
que portava la droga
d'allò
diu
la popularitat
de la cocaïna creix
dos teatres del paral·lel
representen obres
que hi fan referència
en el teatre espanyol
la cocaïna
és el nom de l'obra
de l'obra
i amb el victòria
el tango
de la cocaïna
i aquí el tràfic
està en mans
de les prostitutes
que en treuen
un sobresou
dels anys 30
la venda arriba
a Barcelona
i als vols
del Molino
i ara segurament
la trobaríeu
no sé on
però segurament
a tot arreu
i tant
i ara sí senyors
ja l'última
perquè si no
ja fa massa rato
que està
a la meva veu
aquella parte
del barri
que deien
el barri xino
sí
va ser posterior
però en el seu moment
era un barri
molt important
aquí llegirem
dues cosetes
que diu
carrer
dels ossos
trencats
aquesta és la cosa
aquesta de
superticions
i coses
de
la Barcelona Oscura
la bona
ombri
diu
les nits
de lluna plena
poder veure
i sentir
els fantasmes
dels jueus
morts
en el pogrom
de 1391
la missa
dita el 5 d'agost
de 1391
al convent
de Santa Caterina
va culpar
els jueus
de les epidèmies
de la pesta negra
que patia la ciutat
la gent
desfermada
va saltar
el call
i va saquejar
tot el recinte
jueu
tot
l'horror més gran
el van patir
en el carrer
de la carnisseria
que durant molts anys
es va dir
carrer dels ossos
trencats
perquè aquí
volten
doncs
les ànimes
en pena
d'aquells
innocents
odolant
la seva dissord
de tots aquells
que es van carregar
i aleshores
per acabar-ho
de rodonir
feien les misses
negres
això
continua
ja està
de seguida
diu
el coment
de Santa Caterina
era Dominic
i els Dominics
eren els inquícidos
tanmateix
sí
tanmateix
diuen
que quan el diable
visitava Barcelona
sempre acudia
a les misses negres
que els seus deixebles
celebraven
a Santa Caterina
i rodaven
les ànimes
dels condenats
a mort
tothom
que volia invocar
el diable
sabia
que havia
de fer-ho
pels vols
de Santa Caterina
i aquí
se celebraven
misses negres
que congregaven
bruixots
i bruixes
i el diable
es fa
no podia faltar
l'oficiant
vestia de negre
portava la cara
tapada
amb un vel
negre també
i de calça
emprava
una calavera
naturalment
les reunions
acabaven
amb una orgia
un altre
idret
de misses negres
era
Sant Pau del Camp
ah
mal
compten
que uns goliars
frares
coneguts
perquè escrivien
històries satíriques
van fer servir
una hòstia
consagrada
amb una missa negra
els goliats
van sentir
una força
que els estirava
la llengua
avall
avall
avall
fins que van morir
això
seria més llarg
però no em va deixar aquí
perquè ara ja els tenim
això ja sembla
gore
i el pròxim dia
continuarem
gore
gore
vas creer-lo
que hi ha de ver-lo
però això del camí
li se'n fa gràcia
ara no sabem de què va
no?
no t'ha costat res
sinc a veure una cosa
mal
això ja son
molt bé
biografies de personatges cèlebres
avui us oferim
a grans trets
la vida
d'Anita
Delgado
Briones
la majaraní
de Capurtala
Anita Delgado
va ser la malagueña
que tot ballant
en un espectacle
de varietats
varietes
com es deia
en aquella època
va captivar
un príncep indi
que es va enamorar
rendidament d'ella
i la va convertir
en la majaraní
del seu principat
segons escriu
la periodista
Pilar Zorrilla
encara que sembla
un conte de fades
amb la visió instantània
dels seus
revoleixos
de fandilles
de volants
va encantarinar
el príncep
Llegat Jit
V
de Capurtala
un territori situat
entre les províncies
de
Amrissat
i Jalandar
Jalandar
Jalandar
Jalandar
Japón
no Jalo
bueno
diu
en aquells temps
de principi
del segle XXI
s'ha d'anar
cap a
cap a l'est
segur
sí
diu
m'he enamorat
de la Índia
diu
i que té
bueno
tienes un puntito
no?
pues aquí igual
venga
ara vas tu
bueno
era el maig
del 1906
i el príncep
s'estava uns dies
a Madrid
amb motiu
de l'enllaç matrimonial
del Fons XIII
amb Victòria Eugènia
de Badenberg
i ens preguntem
i qui era
aquesta bonica
adolescent
de 16 anys?
els pares
de la nita
delgado
Abriones
eren uns senzills
malaguenys
que tot i ser
propietaris
d'un modest
cafè
anomenat
la castanya
on es feien
actuacions
amateurs
de cantaors
i balladors
un bon dia
va decidir
emigrar
als madrilers
tots cercant
millors oportunitats
per les seves
dues filles
l'Anna
i la Victòria
que gaudien
de gran
salero
i art
arsènic
eren temps
en què
la sarsuela
i el
sainet
líric
començaven
a defallir
per donar pas
al teatre
de varietats
les dues germanes
van començar
a treballar
al cafè central
Cursal
com a taloneres
dels molts
famosos
Fornarina
la Pastora Imperio
i algunes més
en aquest ambient
molt freqüentat
per intel·lectuals
i artistes
de l'època
les dues germanes
conegudes
amb el nom
de
Las Camelias
o Hasca
no
Las Camelias
immediatament
van atraure
l'atenció
del públic
per la seva gràcia
i bellesa
com ja hem dit
era el maig
de 1906
i Madrid
era ple
d'estrangers
convidats
a les núpcies
reials
de l'Alfons
i la Victòria
el príncep
la Gat-Hit
de Cap Portala
un home atractiu
d'aspecte
molt moret
alt
i de dents
d'un blanc
immaculat
va decidir
assistir
a l'espectacle
que oferia
el Cursal
i va quedar
estorat
davant
d'aquella ballarina
adolescent
plena de gràcia
i salero
Tot seguit
va demostrar
el seu interès
i a través
de l'intèrpret
de l'Hotel París
on s'hi
hostejava
va fer arribar
dues ofertes
monetàries
a canvi
dels seus favors
però la Noieta
es va negar
absolutament
com ella mateixa
va escriure
les seves memòries
allò podia
semblar
la venda
de la meva persona
les negatives
de la nit
van encendre
més
la fascinació
del Marà
tant que va enviar
el capità
de la seva escorta
amb una proposta
en ferm
de casament
ella
li va respondre
amb una carta
d'allò més senzill
tal com
corresponia
a la seva formació
però
que en mans
dels decidus
intel·lectuals
al cursal
i que estaven
amatents
al desenvolupament
de la fe
amorós
va ser corregida
adequadament
la Nit
acceptava
la proposta
a més
aquest grup
va intervenir
amb els pares
perquè donessin
el seu consentiment
ja que la jove
era menor
menor d'edat
donat que tenia
només
16 anys
la conspiració
amorosa
triomfa
i la nit
delgado
es casa
amb el Marajà
el 28 de gener
de 1908
amb una
ceremonia
festuosa
de somni
la Gajitzing
va fer construir
per a la seva esposa
una rèplica
bessona
del Palau de Versalles
la parella
recorre
tot Europa
i la Índia
inspirada
en aquests viatges
la Nit
va escriure
el llibre
impressions
dels meus
viatges
per les Índies
neix
el seu
únic fill
a Gajitzing
i quan l'any
1914
esclata
la primera guerra
mundial
la parella
viatja a Europa
i fa
impostants
donatius
als hospitals
francbritànics
l'ama
Harani
va arribar
a conèixer
a Gandhi
i va estar
molt d'acord
amb les seves
idees
també va lluitar
contra les costums
retrògrades
i terribles
de la Índia
com els matrimonis
infantils
o la crema
de la vida
de les viudes
quan moria
el marit
amb vida
la crema
amb vida
que deia mort
el marit
que sí
dos
torredets
sí
jo Maria
l'Anita
ho tenia tot
un príncep
galant
palaus de somni
munts de joies
extraordinàries viatges
però
era europea
i com a europea
tenia un concepte
diferent
de la vida
la pretensió
del seu marit
de convertir-la
en esposa
dócil
i sumisa
xoca
amb l'actitud
independent
de l'Anita
solament
a causa
del seu fill
es manté
durant anys
a la Índia
malgrat
que la relació
del matrimoni
és cada cop
més distant
finalment
la parella
se separa
i ella
es trasllada
a viure
a París
amb el seu fill
allí
l'artista
invitada
en els valls
i festes
viatja
constantment
sobretot
a la seva terra
Nadina
o Nadiua
la Nita
fa gala
de la seva
gran devoció
per la verge
de la Victòria
patrona
de Màlaga
a qui va oferir
un meravellós
mantell
confeccionat
pel modista
parisí
que li havia
fet
el seu propi
vestit
de núvia
malgrat la separació
la mort
del seu marit
l'any
1949
la va afectar
profundament
a partir
d'aquest moment
el seu desig
més gran
va ser escriure
les seves memòries
que publicava
el diari
Madrid
però
al ser
aquestes
tergiversades
el seu fill
va aconseguir
interrompre-les
la mahraní
Anita
Delgado
Briones
va morir
l'any
1962
als 72
anys
molt bé
sí
va dir una
vida de somni
i tant
que sí
no s'ho podia
pas imaginar
aquesta criatura
de 16 anys
bé
doncs
ja està dit
es
no es
no
Ware
Gràcies.
A partir d'avui, en aquest racó de la Sarzuela,
recordarem aquells fragments lírics
que ens agraden tant a les persones grans.
I potser ara, mica en mica, també estan intentant introduir-la.
Aviam si el jovem pica una mica.
És un gènere preciós.
Sí, sí, sí.
I, sí, molt alegre i a vegades molt trista, però no, no.
És el nostre gènere líric.
I té un contingut d'història d'algú que la rosera.
Jo, com ja de petita, els meus pares em portaven els lluissos
perquè fèiem totes les sarsueles d'aficionats,
doncs mira, em vaig acostumar.
I avui em sembla molt bé començar amb aquesta música tan bonica
del professor Martínez Valls,
que és l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
A l'apertura de Cançó d'Amor i de Guerra.
Has trobat una cosa sobre...
Has trobat una cosa?
Tens ansietat o estrès?
Tens ansietat o estrès?
doncs revisa el que menges.
una bona alimentació.
una bona alimentació no solsament proporciona salut,
sinó que també influïeix en l'estat d'ànim.
el seu torn, el seu torn, el bon humor,
amb l'optim funcionament del sistema nerviós i immunitari,
influeix directament en com gestionem l'estrès i l'ansietat.
El sistema immunitari és capaç d'estimular les endorfines,
unes hormones que produeixen sensació de plaer i regulen els patrons de son i les emocions entre algunes funcions.
i perquè el sistema immunitari
i perquè el sistema immunitari funcioni correctament,
cal menjar adequadament,
estar en contacte amb la natura,
fer exercici físic.
Així per estar de bon humor i tranquils,
el millor és substituir els sucres d'assimilació ràpida,
presents en el sucre blanc,
els cereals refinats, el pa blanc,
la brioixeria industrial,
per aliments integrals que aporten energia equilibrada i duradora.
Comptem amb els làctics i el blat?
Consumir-ne excessivament
incrementa la permeabilitat dels intestins,
la qual cosa, en l'edat adulta,
permet el pas de substàncies tòxiques a la sang,
que produeixen sensació de malestar.
Igualment, una dieta que abunda el blat refinat
i els seus derivats genera apatia,
endormiscament i lentitud.
El problema és que als addictius es tracta de compensar
la lentitud mental que produeix
amb el consum d'estimulants com la cafeïna,
la teïna o el sucre, per exemple.
Segueix una dieta equilibrada.
Vés amb compte amb les dietes extremes i restrictives
perquè poden causar deficiències nutricionals
que comporten mal humor i ansietat.
Cal aportar per una alimentació natural
que genera benestar al cos i a la ment
i per combatre l'estrès oxidant que febleix el cos indefens.
I de mal humor, pren amb freqüència
aliments fermentats, inclòs una dieta diària
de bona varietat de verdures, fruites de temporada.
No saturis el teu fetge.
Els trastorns hepàtics produeixen frustració,
angoixa, irritabilitat,
falta de perspectiva i mal humor.
Així, per descongestionar el fetge
aconsella incrementar el consum d'aliments d'origen vegetal,
sobretot verdures de fulla verda i cítrics.
I recorda que l'alcohol, els aliments desnaturalitzats
i l'excés de carn vermella, greixos de mala qualitat,
sucre i cafè, són els grans enemics del fetge.
Molt bé.
Ho tindrem en compte?
Sí.
Sí, sí.
És molt recomanable.
És recomanable.
El fetge és un factor molt important dintre de la dieta.
Oh, i tant.
Si el carregues, el dones tanta feina que no la pot assimilar.
No la pot assimilar.
Sí, sí, sí.
Doncs ja està.
Molt bé.
Dit-ho bé.
Dit-ho bé.
Vinga, Maria, què has portat tu?
Bueno, jo...
Què ha passat aquest estiu?
Sí, remenant per allà a la biblioteca,
vas trobar un escrit d'un senyor que va enviar una carta al jutge.
Ah.
I com que ho ha quedat una mica interessant,
i per fer una mica de riure, jo crec que ens hi va molt bé.
Sí, sí.
Bueno, doncs aquest senyor va escriure una carta que diu...
Senyor jutge, no doneu les culpes a ningú de la meva mort.
Me'n vaig d'aquest món perquè no vull acabar boig.
Ara explicaré per què.
Em vaig casar amb una vídua que tenia una filla.
El meu pare, que també era vídu, es va enamorar de la filla de la meva dona.
Mare de Déu.
i s'hi va casar.
De manera que la meva esposa és la sogra del meu pare.
I la meva...
Ja m'he perdut només de començar, eh?
I la meva fillastra es va convertir en la meva madastre.
Madastre.
Per tant, el meu pare...
i el meu...
el meu gendre.
Mare de cel, que lío!
Bueno...
Al cap de poc, la meva fillastra va tenir un nen.
Carai!
La seva fillastra.
Ja no puc.
Que era el net.
Era net, sí.
Ui, ui, ui.
Bueno, que va ser el meu germà.
Sí.
Ja que era fill del meu pare.
Madre de Déu.
de Déu.
Però al mateix temps, sí.
Era net de la meva dona.
Claro.
O sigui, que sóc l'avi del meu germà.
Ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui, ui.
No, si rius, no ens enterarem, Joan.
Això s'hauria d'estudiar.
Sí.
A poc a poc.
A poc a poc.
Temp després, la meva dona va tenir un nen.
El meu fill, doncs, era...
Cunyat.
Cunyat del...
No!
Cunyat del seu pare, mare del cel.
I al mateix temps, el meu oncle.
El meu pare i el meu fill són germans.
La meva dona és l'àvia meva,
perquè és la mare del meu pare.
I jo, que sóc el pare...
De tots.
...del meu pare, resulta que sóc avi de mi mateix.
I, per tant, el besavi del meu fill.
Mare del cel.
Me'n vaig d'aquest món perquè no sé qui sóc.
Ai, molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé.
Molt bé, molt bé, Joan.
Boníssim, eh?
Boníssim, eh?
És boníssim.
Ja fa riure.
I tant.
Quin despropòsit, senyor.
Un treball que pot haver passat, de veritat, eh?
Oh, i tant.
I tant, i tant.
No estan descabellats, eh?
És que estem en un temps.
Un temps.
Què passa, això?
Que tenim dos reis.
Sí.
Tenim dos papes.
Sí.
I abans, els pares tenien sis o set fills.
Sí.
resulta que els fills tenen tres o quatre pares, també.
Sí, sí.
De tant, val línia de tot el desmadre que hi ha, eh?
I tant que sí.
Una miqueta de música.
Està bé.
molt bé.
Sí.
Sí.
Sí.
Hi.
Sí.
Doug!
Bé, parlem ara
del smart working
és una paraula així
anglesa, que ara tot es fa en anglès
perquè baixes a les botigues
i vas a tot arreu i t'ofereixen
productes que no saps que tot
ara perdoneu que també jo sempre fico aquestes
cunyes aquí en mèdia
el llibre que tenim que llegir aquí
del grup que soc jo de lectura
d'aquí, de la Tres Benestar, és un llibre
preciós, es diu
Ànima
i està escrit en un català, o sigui traduït
un català diví, però llibres
costa molt, és una alegoria
bla bla bla, no cal dur-ho, no
però el que vull dir és que
molts pàrrecs del llibre
estan escrits
en anglès, sense traducció
sense traducció ni peu de pàgines
és un anglès senzill
que a mi m'és molt còmode
però una persona
que no sàpiga d'acabar
i això que ve?
això que vol dir
aviam, professora d'anglès
smart working
jo entenc que és un treball divertit, no?
no, més aviat un treball còmode
smart es vol dir elegant
elegant
elegant, vull dir
però l'smart working aquí
significa un treball còmode
que es podia trair
que bueno, després ho explica
però a vegades diu
és very smart
és very smart
carai, és
plent
com si diguéssim, saps?
bé, doncs
els temps canvien
les noves generacions
creixen
amb hàbits nous
diferents models
de relació
i estils de vida
diversos
aquest paradigma
afecta de forma directa
la manera de concebre la feina
i la seva
metodologia
a poc a poc
les empreses
són més conscients
d'aquests canvis
i això provoca
que les estructures
del món laboral
es renovin
s'ha acabat
l'època
de la feina tradicional
benvinguda
a l'era
del smart working
diu
però
què és?
diu
l'smart working
soliix
com una metodologia
de treball
que permet
als treballadors
gràcies a l'ús intel·ligent
de les eines digitals
un horari de feina
flexible
i la possibilitat
de treballar
des d'on sigui
més còmode
els defensors
de l'smart working
assenyalen
que d'aquesta manera
el treballador
està motivat
davant de les facilitats
i la confiança
ofertes per l'empresa
i ha complès
les seves tasques
d'una manera
molt més eficaç
vida laboral
versus vida familiar
aquest model
es presenta
com a facilitador
de la conciliació
de la nostra vida laboral
amb la familiar
enfocant la feina
sempre
més
al resultat
que al procés
quan
es pot
organitzar
la jornada laboral
depenent
dels teus rimes
de vida
l'eficiència
personal
millora
i així repercuteix
en una
economització
d'esforç
i de temps
per l'empresa
a més
també
augmenta
la pròpia
satisfacció
i implicació
en el projecte
no només
hi ha avantatges
en el treballador
implementat
el smart working
a la seva rutina
diària
de feina
el fet
és que es pugui
treballar
a qualsevol hora
i des de qualsevol lloc
i més
de rendiment
que a més
a més de rendiment
suposa
un estalvi
per a l'empresa
en recursos
4 dies
té la setmana
a Nova Zelanda
una empresa
va dur a terme
una prova
que consistia
en suprimir
un dia laboral
de la setmana
sense disminuir
els sous
el resultat
va ser
un augment
de la productivitat
i la creativitat
dels treballadors
un altre efecte
que la mesura
va produir
va ser
un descens
dels descansos
i de l'absentisme
aquest tipus
d'iniciatives
han dut a terme
també
a Suècia
França
i Alemanya
han resultat
semblants
però
amb dificultats
d'implementació
a causa
de l'increment
del cost
de contractació
que van
al·legar
els empresaris
mirem
les característiques
llibertat
d'horaris
el treballador
es distribueix
la jornada
laboral
de la manera
que considera
millor
ell
és l'administrador
del seu temps
mobilitat
pot treballar
on vulguis
i com vulguis
l'esmart working
ofereix la possibilitat
d'acabar les tasques
a qualsevol
racó del món
per aquelles persones
que per feina
es troben
en moviment
continu
és ideal
les noves tecnologies
són un pilar
clau
de la columna
vertebral
del mètode
un sistema
actualitzat
d'unes eines
digitals
i la formació
del treballador
en el seu ús
de manera
òptima
ajustada
no, ajudarà
a fer
més cadascú
que cadascú
desenvolupi
les seves tasques
i posteriorment
les comparteixi
a la xarxa
conceptes
com el núvol
formen
part
del llenguatge
habitual
feina
a distància
en equip
aquesta característica
correcta
en línia recta
amb l'ús
de les noves
tecnologies
l'ús
de xarxes socials
o altres
instruments
de comunicació
3.0
asseguren
un contacte
continu
dels diferents
membres
de l'equip
de treball
poden debatre
i prendre
decisions
com si fossi
el mateix edifici
o sigui
que
tot això
és un concepte nou
amb el que s'ha de treballar
perquè no tothom
acabarem treballant
i cada vegada més
perquè a més a més
quan surtin els robots
hi haurà moltes hores
d'esbarjo
i les hem d'aprofitar
d'una altra manera
clar que sí
bé
aquest és el concepte
d'aquest
smart work
nou
o sigui que
veurem
el temps
ens ho dirà
i ara escoltem
una música
molt agradable
per arribar
a la fi
d'aquest programa
turn to me
with a kiss
in your eyes
and my heart
feels a thrill
beyond compare
then your lips
swing to mine
it's wonderful
wonderful
oh so wonderful
my love
sometimes we stand
on the top
of a hill
and we gaze
at the earth
and the sky
I turn to you
and you melt
in my arms
there we are
darling
only you
and I
what a moment
to share
it's wonderful
wonderful
oh so wonderful
my love
the world
the world is full
of wondrous things
it's true
but they wouldn't
have much meaning
without you
some quiet evening
I sit
by your side
and we're lost
in a world
of our own
I feel the glow
of your unspoken love
I'm aware
of the treasure
that I own
and I say
and I say
to myself
it's wonderful
wonderful
oh so wonderful
my love
and I say
to myself
it's wonderful
wonderful
oh so wonderful
my love
oh my love
oh so wonderful
oh so wonderful
oh so wonderful
oh so wonderful
oh so wonderful
oh so wonderful
oh so wonderful
bé bé
sí
és meravellós
l'amor
com deia la cançó
però nosaltres
esperem que la setmana que ve
estem
tots juntets
i que
ens tornem a retrobar
amb vosaltres
que us estimem molt
i
us estem molt agraïts
si ens escolteu
senyores
senyors
recordeu que el dissabte
estarem
en segona audició
no
a les onze
doncs és veritat
dos quarts
veus de la parròquia
bé
senyores
senyors
a tots
molt bona nit
o bé
molt bon dia
i fins la propera
joan maria
fins la propera
adeu-siau
adeu-siau
queu
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada