el dissabte a 2.15. No us aportéssiu.
Ara escoltes ràdio d'Esperm, sintonitzes ràdio d'Esperm, la ràdio de Sant Lluís, 98.1.
Saps d'on ve l'aigua que beus amb aquest dutxes? Saps on va aquesta aigua un cop l'has gastat?
Amb motiu de la Setmana de la Ciència, Aigües de Barcelona et convida el 19 i 20 de novembre
a les jornades de portes obertes de la planta potabilitzadora de Sant Joan d'Espí,
la depuradora del Prat de Llobregat i el Museu Agbar de les Aigües,
perquè ho sàpigues tot sobre el camí de l'aigua.
Inscriu-t'hi prèviament trucant al 933 423 536 o enviant un correu electrònic
a serveiseducatius arroba aigüesdebarcelona.cat.
Per més informació, visita museudelesaigües.cat.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Des del cap de Sant Just posem a la teva disposició la meva salut.
La meva salut és un espai de consulta personal i intransferible
on pots disposar de la teva informació de salut
i fer tràmits electrònics de forma segura i confidencial.
Tens 18 anys i una adreça de correu electrònic?
Acosta't al nostre CAP i porta la teva targeta sanitària i el DNI
i t'informarem sobre com hi pots accedir.
Fem salut per tu.
CAP Sant Just.
Avinguda Indústria.
Sense números.
Primer van ser les zones 98.1 FM
Després internet radiodesvern.com
Li vas seguir Facebook, Twitter, Youtube, Instagram
i ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610 777 015
Ràdio d'Esvern.
Cada dia més a prop teu.
Comunica't de YouTube.
Sab damn't de setem.
Amé NFJ 14.
oliva 180 panor amb nosaltres perSMET 5 gayaf 10.
Bona nit alcalar amb nosaltres per smash Mars.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
A inclTwo.
Bona nit.
Bona nit.
Bona.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Seixanta i més
Molt bona nit, o molt bon dia, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Això serà si ens escolteu en dimecres o bé en dissabte.
Nosaltres, l'equip de redacció de Seixanta i més,
desitgem que aquesta hora, que ara comença, us sigui amena i interessant.
Ja heu vist amb detall aquesta lluna gran i propera
que aquests dies ens està visitant,
il·luminant els somnis d'aquells que gaudeixen amb la seva lluentor
i s'inspiren per escriure o per composar les seves melodies?
No l'havíem vist tan gran i tan lluent
des de l'any 1948
i no la tornarem a veure fins l'any 2034.
O sigui, si encara teniu ocasió d'observar-la, aprofiteu!
També aquest any ha estat un èxit
la nova jornada anual dels Cards.
És emocionant veure les carreres en aquells vehicles tan minsos
que corren participant de totes les edats.
Està en la carrera número 40.
desitgem que els anys vinents continuïn amb tant d'èxit
aquesta activitat popular i tan participada.
Bé, després d'aquestes notes d'actualitat,
nosaltres, els components de l'equip de 60 i més,
la Lina, la Montse, en Joan Maria, en Carles Hernández
i qui us parla, la Joana,
posem en marxa l'audició d'avui de 60 i més.
de la Lina, la Montse, en Carles Hernández
La setmana passada ens han deixat diferents figures famoses
de la música, el teatre i el cinema i la televisió.
Ens referim a Leonard Cohen, Francisco Nieva i Robert Bond.
El cantautor canadèc Leonard Cohen, famós durant molts anys
per les seves cançons, que són gairebé poemes recitats en fons musical.
No cal que nosaltres fem cap comentari ni biografia,
ja que tots els mitjans de comunicació
li han retut tota mena d'homenatges,
han publicat la seva biografia i han difus les seves cançons.
Malgrat això, nosaltres no ens volem estar
d'oferir alguns compassos d'una de les seves cançons més populars.
Leonard Cohen no serà mai oblidat.
I've heard there was a secret chord
that David played and pleased the Lord
But you don't really care for music, do you?
It goes like this, the fourth, the fifth,
the minor fault, the major lift,
The baffled king composing, hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Hallelujah
Your faith was strong, but you needed proof
You saw her bathing on the roof
Her beauty in the moonlight overthrew you
Quan al teatre hem perdut un productor, empresari, director
i fins i tot autor d'alguna peça teatral.
Ens referim a Francisco Nieva.
En Paco, com sempre, ha estat en un lloc capdavanter
amb la llarga història del teatre a nivell estatal.
També ha traspassat en Robert Bauk,
l'autor que al llarg dels 60 anys de vida artística
va gaudir d'una bona carrera
tant en el cinema com a la televisió.
El recordarem per les pel·lícules
La ciutat d'enfront meu,
Els set magnífics,
El colors en flames
i en la tercera part de la sèrie
Superman.
Però a molta gent de la nostra generació
sempre serà Napoleón, solo,
i el protagonista de la sèrie
a la gent de la Cipoll.
També va aparèixer a les sèries Equipo A,
s'ha escrit un crim,
això pel que fa als Estats Units.
Per aquests últims anys va recuperar la popularitat,
sobretot al Reino Unit,
en la sèrie de la BBC Hustle.
Del butlletí municipal,
destaquem una entrevista
feta a Edgar Costa,
un sempre recordat company
que en l'actualitat
viu a Rio de Janeiro
i és corresponsal
en aquella ciutat
de la revista
Rebli.
De Ràdio d'Esvern
a mitjans internacionals.
L'Edgar va començar
en 15 anys
a Ràdio d'Esvern,
però,
de ben petit,
ja tenia molt clar
que la seva passió
era la comunicació.
El seu pas
per la misura municipal
va ser la clau
perquè tot el que ha vingut després,
programes de producció pròpia,
periodisme freelance
i corresponsal
a Rio de Janeiro
per a mitjans
i agències internacionals
com Robli
de New York Times,
Algecira,
El País
i Telecinc.
Això sí,
sempre
amb una implicació
personal
i buscant
la cara més humana
de les històries
com a marca
de la casa.
També va fer
una incursió
a la política municipal
com regidor
de joventut,
comunicació
i solidaritat
en el mandat
2004-2007.
viu a Rio
però tot i que diu
és una mica nòmada,
Sant Just
d'Esvern
continua sent
casa seva
on sovint
ve a visitar
família
i amistats.
Està molt clar
si vol ser alguna cosa
a la vida
has d'anar
amb medis de comunicació
però la ràdio
és un dels trampolins.
No, no,
perquè ell era ben petit
i escolta
ja ens posava la música
als nostres programes.
Sí, sí.
O sigui que
pensa que nosaltres
encara podem arribar-hi.
I tant, i tant.
Encara,
com són jovenets...
I com més tonteries
i bestieses,
més te coneix la gent
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.

i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
i més te'n putaran.
Aviam.
Vols saber per què Sant Just
és una ciutat educadora?
Enguany,
aquest organisme
ha acordat la celebració
a totes les ciutats del món
del Dia Internacional
de la Ciutat Educadora
per fer visible
la tasca de les ciutats
que duen a terme
per esdevenir educadors.
Es pretén mostrar
i renovar
el compromís i el diàleg
amb la societat civil,
el sector privat
i altres agents
i a contribuir així
a la consecució
de l'Agenda
de l'any 2030
elaborada per la ONU
que otorga
un especial paper
a les ciutats
pel que fa a l'educació
i reclama
la importància
d'obtenir l'educació
de qualitat
per a tothom
i al llarg
de la nostra vida.
Sant Just d'Esvern
és una ciutat educadora
perquè treballa
per la cohesió social,
la inclusió,
la democràcia
i la igualtat
d'oportunitats,
perquè vol conviure,
participar
i compartir cultura
en espais amables
i saludables,
perquè creu en l'educació
al llarg de la vida,
perquè les escoles
tenen cura del medi ambient
i participen en programes educatius
intergeneracionals
més enllà del currículum escolar.
Per això,
i per continuar construint
el projecte educatiu
de la nostra ciutat,
et convidem a participar
d'aquesta festa.
Ara digues el dia, Montse.
L'activitat del dia,
Dia Internacional
de les Ciutats Educadores,
dimecres,
dia 30 de novembre,
a les 18 hores,
a la plaça Antoni Malaret
i al claustre de les escoles.
Lectura del manifest,
intervenció musical
de l'alumnat
de l'Institut de Sant Just
i els tallers de música,
construcció
de la xarxa de ciutat,
jocs infantils
i berenar saludable,
acte present,
presentat
per a l'actor Robert Govern.
Aviam, Lina,
aquelles coses que ens expliques,
que a vegades se les creiem
i a vegades no.
Jo no me les invento, eh?
Que això que quedi clar.
Vale, vale.
Les meves filles,
o els meus fills,
perquè són molts,
diuen,
quan la meva mare no sap una cosa
se la inventa.
Però aquí no, eh?
Aquí no.
Jo aquí ho trec del llibre
i potser aquí se la inventes del llibre, no?
I aquell que sempre us comento
dels fantasmes
i les ànimes en penes i tot el lío,
que és molt amè
i, bueno,
val la pena de saber aquestes coses.
Ens parla del vaixell del diable.
Què dius?
El vaixell que,
si sembla tenir la tripulació assegurada,
és l'anomenat
vaixell del diable,
pilotat ni més ni menys
cap al mateix rei dels inferts.
Antigament,
diu,
i és que això també és interessant
perquè és la història, no?
Diu,
les platges de Barcelona
eren molt més terra endins
del que són avui.
Fins gairebé al cicle XI
el mar arribava a tocar
el que és ara la plaça del Pi.
I se sap
que molt més antigament,
encara,
a l'època dels romans,
arribava fins a l'actual plaça
de l'Àngel.
el carrer de la nau
estava pràcticament cobert
per l'aigua
i la plaça del duc de Madrid i la Celi
era coneguda com la platja de les barquetes,
perquè allà moltes vegades
els vaixells en curaven.
Diu, avui aquestes places són carrers i places, tot.
i, esclar,
els barcelonins s'haguessin de viatjar,
el vaixell amb aquest d'allò
haurien d'anar a veure el vaixell del diable.
Venia aquest vaixell,
quan s'apropava,
venia embolcallat d'una llum sinestre
que feia ressaltar la vermelló intensa del casc
i el velament,
la qual cosa demostrava
que Lucifer no pretenia passar gens desapercebut.
A contrallum d'aquella oreola
es distingien els tripulants d'aspecte temoridor,
vermells com la sang
i barbuts com bocs
que es movien misteriosament per la coberta.
El vaixell del diable
apareixia sempre una estona abans
que es desencadenés un temporal.
S'acostava a les naus que populaven vora la costa
i les perseguien tenes menys.
Quan l'embarcació abordada era a punt de naufragar
se sentia la rialla esferidora del rei dels inferts
i la nau fantasma es fonia com un fumarol
i deien als mariners
que a la nit de Sant Joan apareixia en aquesta platja
unes pedretes de color fosc,
els palets vermells,
que si es llançaven amb destresa contra la nau
tenien la virtut d'allunyar-lo
d'allunyar-lo de la costa.
O sigui que tothom anava buscant aquestes pedres.
I n'hi ha una cosa aquí a veure si agafeu la ironia
d'aquesta...
A l'agenda.
Diu...
Sembla difícil de creure que el maligne
hagi renunciat al seu creuer festiu a Barcelona
i més ara que la ciutat disposa d'un port olímpic.
però...
I aquí ve la cosa...
És possible que amb el tipus de fauna
que de vegades ronda per la zona
la seva presència passi totalment inadvertida.
I tant!
I tant!
Sí, sí.
De dimoris i fantasmes n'esplè.
Sí.
I una cosa que va relacionada amb això
i molt curtet
és que en el moll de Gregal
també n'hi ha uns altres que són perpendiculars
que es diuen menstrual i xaloc
i que porten noms de vent
que bufen en freqüència sobre la ciutat.
I al temps dels nostres avis
la gent marinera estava convençuda
que el vent era ocasionat per un gegant enorme
que només amb la seva respiració
ho feia remoure tot.
I amb el seu voler
obria portes i finestres
i s'emportava per endavant
qualsevol cosa que no estigués ben subjecta.
Se'l coneixia
amb el nom de Joanet dels Ventalls.
Valla!
Sí.
I aquest gegant també vivia
a les goles de la muntanya de Montserrat
on compartia habitatge
amb el seu gran amic
el paret de les matinades.
un altre gegant del vent
que de bon matí de març, abril i d'octubre a novembre
es llevava de mal humor
i feia bufades
que provocaven una brisa fresca a tota Catalunya.
Aquestes personificacions
d'aquests fenòmens meteorològics
eren motiu pel qual
al obrir-se o tancar-se una porta
degut al vent
degut a l'efecte del vent
molta gent tenia la costum de dir
en veu alta
que estigués sola
té busguard
o
vagi bé
com si saludessin un personatge invisible
que corregués per allà.
I quan el vent
bufava massa fort
i feia aquelles onades
que s'on portava tot
diu que
els mariners sortien a la platja
i li feien ganyotes
i li feien gestos estranys
per que el vent deixés de bufar.
Per això, per espantar el vent.
Un altre dia us aniré seguint això dels vents
que fa molta gràcia.
Però d'aquelles curiositats de Barcelona
i amb això acabaré les coses
que us fan riure
però que aquesta està molt bé
a l'entrada.
Barcelona tenia portes a l'entrada.
La Barcelona
era una ciutat emmurellada
i les seves portes es tancaven a les dos quarts de set de la tarda.
Només el portal de l'Àngel estava obert fins a les set.
15 minuts abans de tancar
els timbalers feien sonar el seu instrument
per instar als seus habitants a entrar-hi.
I a les tres del matí
el portal de l'Àngel s'obria
per deixar pas als carros
que havien de retirar les escombraries
i als morts de les famílies
que no podien pagar un enterrament cristià.
I a dos quarts de sis del matí
s'obrien novament aquestes portes.
i aquest portal tenia el renom dels orbs.
La paraula orbs suposo que vol dir sec.
I això ho sé pel diccionari.
Orbs.
O-R-B-S.
És a dir, dels secs.
Perquè davant seu
s'hi congregaven multitud d'invidents,
tulits i captaires.
Un dia, el domini K valencià Vicenç Ferrer,
1350-1411,
venia de predicar entre ells.
I mentre entrava a la ciutat per aquest portal,
va veure un àngel amb un espàs a la mà.
«Que fa vostè aquí?»
li va preguntar a Vicenç.
«Protegeixo Barcelona per ordre de l'Altíssim»,
li va contestar.
El futur sant va quedar admirat per la visió.
I tot i que poc se'l van creure quan ho va explicar.
Però durant una de les pestes que va partir la ciutat,
algú va pensar en l'Àngel
i la gent desesperada li va començar a fer ofrenes.
Miraculosament, la pesta va remetre.
Els governants van erigir allà una capella
amb una gran estàtua de l'Àngel Protector
i el portal va passadir-se
Portal de l'Àngel.
Ara, a l'entrada del portal de la Plaça Catalunya,
no hi havia la telefònica?
De la Plaça Catalunya,
però devia ser cap a l'altre cantó del portal de l'Àngel.
Jo diria que és cap al centre de la ciutat d'ella,
perquè la Plaça Catalunya en aquell moment no hi havia.
No hi havia tampoc.
És igual, però per allà està la telefònica
que és com un portal de l'Àngel.
De l'Àngel, sobretot quan se dóna la factura.
Jo miraria a l'altre costat.
A Banc d'Espanya, aviam si hi ha alguns diners més.
Aviam si hi ha d'altres meses de diners que s'obren.
És bo.
Música para Gaudí.
Avui escoltarem fragments de la petita serenata nocturna
del seu alegre, Aleuro.
És de Wolfgang Amadeus Mozart,
com compositor nascut a Salzburg, Àustria.
Era molt petit, quan tot escoltant les lliçons de música
que el seu pare donava a la seva germana,
la facció va prendre tan fort en el nen,
que en poquíssima edat ja tocava el piano
i composava petits minuets.
Tant la seva germana com ell van donar mostres de precocidat i virtuosisme.
i el seu pare, que era un músic important en la seva època,
va voler mostrar al món la vàlua musical dels dos nens.
Seria llarguíssim enumerar tota l'obra de Mozart
i els països on va triomfar.
Va composar tota mena de gèneres.
Òperes, serenates, sinfonies, sonates, música sacra...
De les seves òperes destaquen
Els segrets del Serrallo,
Les noces de Figaro, Don Giovanni, Cosi i Fantute,
i l'última i més exitosa, La flauta màgica.
Són innumerables les seves sinfonies,
totes composades en un temps mínim.
Aquesta gran tasca, en poc temps,
unida a les sessions de concertista
i a les lliçons que també donava als seus alumnes,
ja que era virtuós del piano, orga i violín,
van menar la seva salut.
Quan composava el seu famós requiem,
que li va comentar la seva esposa que era per ell mateix,
va morir a la joveníssima edat de 35 anys.
Escoltem fragments de la petita serenata nocturna
en el seu alegre.
Interpreta l'Orquestra Sinfònica d'Hamburg
sota la direcció de Ferdinand Kanonovich.
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
Ferdinand Kanonovich
I ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses
que van força bé per al nostre salut.
Curiositats també que porta la naturalesa
i que porta l'alimentació.
He trobat font de vida de l'all negre,
extracte concentrat fluid,
molts coneixeu les meravelloses qualitats de l'all negre
com a aliment i com a complement
per donar força a la salut de forma general.
Donat a conèixer Espanya pel xef de l'alta cuina,
s'utilitza com a aliment funcional
des de fa diverses dècades en el Japó.
Precisament des de fa diverses dècades en el Japó
i precisament en les múltiples propietats beneficioses
que ja que pocs aliments arriben a reunir tantes propietats
a la mateixa vegada.
L'all és reconegut de forma tradicional
des dels començaments de la medicina,
tant per les seves virtuts medicinals
com per la seva versalitat d'aplicacions.
L'all és un còctel natural de substàncies saludables.
L'all negre, o és l'all que s'ha tornat,
que ha envellit,
ha aconseguit incrementar al màxim
les propietats saludables de l'all,
degut a la concentració i estabilitat
dels seus nutrients.
Envellit pel color i per l'humitat i el temps,
aconsegueix que els compostos assofrats,
potser assofrados seria,
de l'all negre,
els que contribueixen a la majoria de les seves propietats,
ja que no depenen del seu color.
Picó, característica de l'all comú,
i per això l'all negre no es repeteix,
no produeix mal sabor de boca
i no irrita les mucoses.
A més a més, l'organisme humà
és capaç d'assimilar,
tolerar completament aquestes formes
d'azufre orgànico,
especialment amb presentació fluïda.
El seu gust dolça,
els seus matisos de cirera o de regalèsia,
ha convertit el maloliente,
diré en castellà, maloliente ajo,
en un menjar deliciós,
carregat de qualitats saludables.
Molt bé.
I ara una pregunta, on se troba?
No, on s'ha de presentar?
Sí, sí, sí, en botigues.
Els soporborcats en tenen tots.
Ara això sí,
el delen una cabeça d'alls,
el preu de 10 dels altres.
Sí?
No hi ha un, però per exemple...
Però vull dir, fresc, com si diguéssim,
com si fos una bona fresca.
Però sembla que està podrit,
que està passat.
No, perquè està negre, clar.
Sí, està negre.
Sí.
Un dia a la televisió va sortir
el programa de la televisió
i ho ensenyava.
diu, no, si m'espanteu,
perquè té aquest aspecte estrany.
Diu, però és molt bo i molt...
Font de vida, all negre,
extracte, concentrat, fluït.
Molt bé.
O sigui, que segurament que deu estar en venda...
Sí, sí, sí, està al mercat.
Jo dic ser racista perquè...
Hi ha molta explicació,
però el més important és això.
És font de vida de l'any negre.
Molt bé.
Continuarem amb l'assumpte salut.
I a més a més,
els de Banyoles, els negres,
els llençanem.
No, que el mostraven,
no el llençaven.
No, és curiós.
Els van prendre, eh,
que consti.
A Banyoles els hi van prendre,
el negret.
Ah, sí,
se'l van...
Ah, el negre.
El van amagar.
és que parlo de Banyoles
perquè a Banyoles i Cornellà de Terri
hi ha els millors alls del país.
Ja, ja, ja.
O sigui, tant si són blancs
com si són negres.
No, no, no.
Suposo que negres...
No, no, no.
Jo deia pel negre.
Això és una altra història.
Sí, sí, sí.
Que no es deu un all.
Bé, mira,
com em sembla que va ser el dilluns,
que va ser el dia mundial de la diabetis,
doncs ara farem una mica
d'això, d'explicació
i del que s'ha de...
De fer?
Sí, sí.
No, és que aquesta malaltia
el que té de...
Com s'ha de cuidar?
Bé, no, d'important.
El que té de sutil,
el que té de punyent,
podria dir,
o busquem una paraula així,
és que, esclar,
el malalt en un principi
no se n'adona.
No només no se n'adona,
sinó que el seu alimentar,
el que té d'alimentar-se,
moltes vegades va en contra
de tots els seus gustos,
perquè el que li agrada el sucre...
No, clar, a haver-hi coses a la planxa...
Clar, i tot el lí, no?
Bollir...
Però, en realitat,
les conseqüències d'aquesta malaltia
és larbada,
és com una cosa larbada,
acaba minant, minant, minant.
25 anys, diu,
perquè deia un senyor
que era amic de casa
i era diabètic,
quan veia que el meu marit
feia aquella esclavitud
d'aquelles dietes i així,
i diu,
oh, és que tu, mira,
jo em punxo
i tal i que qual,
i el Xavi deia,
espera't,
veus que el cuidador...
Viguràs 25 anys
dit i fet, eh?
Li van tallar primer un peu,
després una cosa...
Una cosa, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Per això vull dir,
senyor Radiogents,
ara escoltareu uns quants consells
que són importants que els feu.
Diu,
és important remarcar
que aquesta malaltia
és crònica.
Per tal de retardar
i minvar les complicacions
que pot tenir
per la nostra salut,
cal controlar-la de prop
i per aconseguir-ho
cal seguir
les recomanacions següents.
Aquí,
Joan Maria,
i fer un paràgraf que dono.
El pes.
Cal vigilar-lo periòdicament
o intentar ajustar-lo
al pes ideal
segons l'edat,
el sexe i l'alçada.
Mantenir un pes adequat
és, doncs,
primordial.
Medicació.
Pot ser
que per les característiques
de la diabetis
s'hagin de prendre
medicaments,
insulina,
hipergolosomiats,
orals o d'altres.
Atès que es tracta
d'una malaltia crònica,
caldrà prendre-lo
sempre
tal com
ho indiqui el metge.
I ara la Montse.
Ara,
aquí dalt,
la Montse.
Compte amb els peus,
allò que et deia.
Sí, sí.
Compte amb els peus.
els peus
són una part delicada
de l'anatomia
del diabètic.
Qualsevol lesió,
per petita que sigui,
pot donar lloc
a trastorns greus.
Cal revisar-los
cada dia,
tenir una bona higiene
i consultar
l'equip sanitari
i seguir
els seus consells.
Autocontrol.
Saber
un conjunt
de tècniques
per conèixer
el nivell
de glosèmia
és fonamental
per assegurar-ne
un bon control.
El metge
indicarà
el tipus de control
que es pot fer
a casa,
freqüència,
horari
i modificació
del tractament
segons els resultats.
És recomanable
anotar
els valors
obtinguts
en el carnet
del diabètic
i portar-lo
en el moment
a la consulta.
Aquí, Lina.
I alimentació.
En primer lloc,
cal evitar
consum
d'aliments
ensucrats.
A més,
l'alimentació
ha de ser
adequada
al pes,
l'activitat física
i el tractament
que faci
el diabètic.
Ha de ser
el més variat
possible.
Cal repartir
equilibradament
els aliments
al llarg del dia.
Evitar passar
estones llargues
sense menjar
perquè, senyors,
els pot agafar
un bajón
i aleshores
es mereixen
a base de bé.
Sí.
Ara,
això mateix,
compta amb els ulls.
És molt
imprescindible
el control
seguit
del fons d'ull.
Sovint,
en els diabètics,
els ulls
són un òrgan
afectat.
Per tal de prevenir
les complicacions
i posar-s'hi
tractament,
si s'han produït,
cal que revisi
els seus ulls
com a mínim
un cop cada any
o més sovint
si cal.
Ara,
la Montseca.
L'exercici físic.
Una activitat física
adequada
ajuda a controlar
els nivells
de glucosa
a la sang.
L'exercici
ha de ser
la dient
per a la nostra
condició física,
edat
i tipus
de tractament.
s'ha de fer
regularment,
cada dia
si és possible
i s'han d'evitar
exercicis
poc habituals
i excessius.
La diabetes
és una malaltia
freqüent
que es caracteritza
fonamentalment
per un excés
de glucosa
a la sang.
La glucosa
és un sucre
d'utilitat
per a totes
les cèl·lules
del cos
com a font
d'energia
per dur a terme
processos vitals.
Per tal
que la glucosa
que circula
per la sang
i que obtenim
dels aliments
pugui ser usada
per les cèl·lules
cal l'ajut
d'una substància
anomenada
insulina
produïda
pel pàncreas.
Si el pàncreas
no produeix
tota la insulina
que l'organisme
necessita,
la glucosa
no penetra
en les cèl·lules
i s'acumula
a la sang.
Llavors
apareixen
símptomes
com
l'aprimament
malgrat la sensació
de tenir gana
el fet de menjar
més de l'habitual
d'orinar
en més quantitat
del normal
i més vegades
al dia
i una set
intensa
que fa que es begui
una gran quantitat
de líquid.
A tot això
es pot afegir
un cansament
intens.
Davant d'aquests
símptomes
cal consultar
immediatament
el metge.
Hi ha una mica
d'esperança
també.
A vegades
caminant
cada dia
una hora diària
se baixen
els símptomes
de sucre
i abans
que tanquem
aquesta cosa
de la salut
quan heu dit
que es tenia
que fer
una revisió
dels ulls
jo el que recomano
a tothom
que un cop
almenys a l'any
a partir dels 50 anys
es faci
la tensió
ocular
perquè una altra
de les malalties
larvades
és el glaucoma
el glaucoma
no dona cap símptoma
fins que estàs
adeu
fins que tens
el nervi mort
les catarates
es poden
veure
perquè tens
que t'enfosqueix
una mica
i a més
tenen remei
es poden operar
però
com es
ha de vigilar
i no es fa
així com
sempre
un té tendència
a dir
que em prenguin
l'atenció arterial
i més o menys
te la controles
però els ulls
no
senyors
fàgiu
i aquí
sent just
no vull dir
ni propagandes
però n'hi ha
una òptica
que ho fan
i ho fan
molt bé
i té uns aparells magnífics
no costa gens
costa poca quantitat
i un va molt més tranquil
perquè és molt molt important
sí
perquè quan et vens a donar-te compte
ja tens el nervi
afectat
no no
afectat que no hi ha solució
això és l'òptica
els òptics
l'òptica
per allà al carrer de la Creu
cap amunt
sí
amunt amunt
aquella òptica
que n'hi ha per allà
que són molt mics
però això no vol dir res
però no ho dic per això
ho dic per al pacient
no per al pacient
per la gent
que estem normal
sí
en quant a les analítiques
per exemple
això del sucre
a Sant Jus
hi ha diverses farmàcies
que ofereixen
fer l'analítica
a un preu molt popular
i en 5 minuts
recomano que s'ho facin
perquè la majoria de la gent
no ho sap
si que sucre o no
no ho sap
no ho sap
què va
jo tinc un conegut
fa ja uns 10 o 15 anys
devia tenir llavors
sobre 55 anys
i no ho sabia
i de cop i sota
li van haver de tallar
les dues cames
i m'ha quedat gravat
de la memòria
perquè es va acumulant
es va acumulant
a les artèries
i fa necrosi
i un dia
i un test
el papi tu
mira l'hem hagut de tallar
les dues cames
sí
sí
bé doncs
ara li toca
al Joan Maria
amb aquell reportatge
sí
el que hem preparat
avui parlarem
de la soledat
ah
molt bo
traieu uns bocadors
eh
no
ja he posat una mica
laic
una mica
sens dubte
la soledat
sol ser un dels mals
més corrents
de la gent gran
moltes vegades
ve de sobte
quasi sense
n'adonar-se'n
el cas
és que a més a més
del dolor
de la pèrdua
d'un ser estimat
s'hi afegeix
un gran buit
molt difícil de superar
en temps pretèrits
quan es produïa
una defunció
les senyores
es vestien
de rigorós negre
i els homes
portaven
que portaven
corbata
el color
devia ser negre
a més
la majoria
es posava
en un braçalet
de roba
també negre
a una de les mànigues
del vestit
a l'estil
que porten avui dia
els capitans
d'un equip de futbol
tenint en compte
que el dol
que solia portar
pel traspàs
del pare
de la mare
dels fills
dels germans
cunyats
solia durar
un any
no és exagerar
que feia
angúnia
constatar
la quantitat
de gent
que portava
dol
pels carrers
arreu del país
tampoc és estrany
dir que era un país
de difunts
i de gent
molt trista
efectivament
eren altres temps
que afortunadament
mai més
no tornaran
dic això
perquè malgrat
les dificultats
actuals
que hi ha
de tota mena
ni comparació
amb la misèria
de la guerra
i postguerra
que van patir
els nostres avis
cal recordar-ho
i no oblidar-ho
per vèncer
la soledat
cal sortir
de casa
caminar
diàrament
una estona
conrear
les antigues
amistats
i si s'escau
fer-ne de noves
llegir
diaris
revistes
escoltar
una estona
a la televisió
i tot allò
que podeu fer
i us vingui
de gust
la prioritat
és aconseguir
la vostra
felicitat
que us
la mereixeu
també
us podeu
fer-ho
socis
de l'associació
de la gent gran
de Sant Just
d'Esvern
i gaudir
de les sortides
culturals
excursions
conferències
i altres actes
culturals
programades
al llarg
de tot l'any
per donar-se
d'alta
cal anar
al mil·lenari
del carrer
Àngel Guimarà
número 1
de Sant Just
a qualsevol dimarts
de dos quarts
d'onze
a dos quarts
d'una
del matí
lògicament
la quota anual
és solament
de 10 euros
l'any
us hi esperem
molt bé
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta creu tenia la missió de delimitar els termes de Pere Mea i de Pujol,
els quals, com tot el pla de Corts, arribaren als màxims poblacionals a mitjans del segle XIX,
quan més de 1.400 persones vivien en aquesta fèrtil plenúria.
Per contra, avui són menys d'un centenar d'homes i dones
que l'habiten, bàsicament localitzats, als nuclis de Bratui, Montcortès i, sobretot, Pere Mea,
amb una quinzena de cases obertes i una població permanent aproximadament d'unes 50 persones.
Sota l'ombra permanent de la geganta dormida,
una silueta que l'atzar i el temps han dibuixat amb les roques de la serra de Pere Calç,
el poble de Pujol ha tingut històricament quatre cases,
tot i que avui dia la imponent menció dels Vilanova
és l'única que permanentment sent el flaire de la vida
en aquest petit poblet enlairat sobre el congost de Collegats.
Si fa no fa, el mateix que a Corts Castell,
una vila que ja estava documentada l'any 834,
avui, no obstant això, les ruïnes, la desolació,
ni impregnen gairebé tot el paisatge.
Només ha registit la bonica església romònica de Santa Anna,
situada al costat de l'antic sender,
que, fent revolts costeruts,
sota l'ombra permanent i constant dels roures,
conduies fins a la catcelera del Pla,
allà on s'aixequen, tal com si es tractessin d'uns vigilants,
els pobles de Batrui i Montcortès.
Encarat cap a la veïna Vall Fosca,
Montcortès ha vist passar el temps
des de la seva privilegiada situació
de mirador del Pla fins a on?
Fins cap a l'antic municipi
que també englobava els pobles
de Bratui, Peracals i Mantui.
És sobretot conegut per l'estany
que, des de la profunditat del temps,
els capricis de la natura
van fer sorgir el ponent de la vila.
Bé, i ara tu,
aquí.
Aquest estany té la particularitat
que, a diferència de molts dels altres estanys pirinencs
que són d'origen glacial,
el de Montcortès és de l'origen càstic
i s'alimenta d'aigües subterrànies.
L'oreola del llac de Montcortès
ha donat les més variades llegendes
que poden escoltar a la zona.
La més curiosa és aquella que ens diu
que sota l'aigua de l'estany
s'amaga l'antiga gran ciutat de Pallàs,
submergida per càstic diví,
pel mal comportament dels seus habitants
amb Jesucrist
que, com a captaire,
va demanar un rossegó de pa
per calmar la seva fam.
I els habitants de Pallars
li van negar.
Aquest estany màgic,
des de la catxalera del Pla,
ens transporta al temps
en què la família
matava el vespre a la vora del foc,
que escalfava les llars dels seus habitants,
recordant succeïts i llegendes.
Aquest ha estat el nostre viatge
a un lloc de somni i misteri,
el Pla de Corts
i l'estany de Montcortès.
i l'estany de Montcortès.
i l'estany de Montcortès.
Animats per l'abonança
de l'Institut de Sant Martí,
us convidem,
si us ve de gust,
a fer una passejadeta
d'uns 3 quilòmetres
per tal d'arribar
al capdamunt
de l'Avinguda Diagonal
per gaudir d'un espai
que encara en aquests dies
és força florit.
Parlem del Parc Cervantes.
Dues parts separades
per una valla
formen un conjunt molt agradable.
Per un costat,
el Roussesar,
que no té res a envejar
als de Ginebra
o la A-L-L-Roses,
o la A-L-L-Roses.
Diu,
per l'altre,
el magnífic paisatge
del Parc immers
en una extraordinària composició
de llums i colors.
El projecte
és del Lluís Ruidor
i es va inaugurar
l'any 1965.
A principis
d'aquest segle XXI,
el Roserà
es va restaurar
per tal d'acollir
el concurs internacional
de roses.
Som més de 8 hectàrees
des de la qual cosa
ens devem alegrar,
ja que tenim a la prop
un lloc meravellós
per gaudir
d'un matí tranquil
i relaxat.
Estareu d'acord
amb nosaltres
si dieu que tot allò
que afavoreix
la bellesa de la vida
és ideal
per fer-la més agradable.
Des del punt més alt
i admirable
albirar
les vistes
de la ciutat
que en un dia
clar
ofereix
un espectacle
extraordinari.
Tornem al Roserà.
A principis del segle
comptava
amb uns 11.000 rosers
de 245 varietats
que lluven
en els diferents
perterres
i també
s'enfilen
per les columnes
de les pèrboles.
Es poden admirar
tant els exemplars
clàssics,
els de tota la vida,
com les novetats
premiades
en certaments
internacionals.
Gràcies
al nostre
bon clima,
d'abril
fins a novembre,
podem assistir
al renaixement
de cada any
d'aquestes
meravelloses,
precioses roses.
em sembla
que la rosa
és una flor
que produeix
a tothom
una sensació
de felicitat
i allí
al parc
tot llum,
brilla
i sembla
que aquesta felicitat
no s'hagi d'acabar
mai més.
Diu el poeta
Pedro Salinas
rosa
la promesa
del vent
i també
el poeta
Brens
li dedica
aquests versets
i a tot
és flor
les roses
perfumen
el camí
i allí
passeja
l'aire
i s'estaciona
la llum
i finalment
ballinclant
va dir
serà
que les roses
conserven
l'encant
d'haver estat
abans
de dones?
Ell estava
ben cert
i seguim
la resta
del parc
conté
àmplies zones
de gespa
en agradables
desnivells
un àrea
perquè
corria
i
perquè
corrin
i juguin
els gossets
també
els jocs
infantils
tenen diversos
espais
entre el rosarà
i el parc
sumen
33 espècies
d'arbres
diferents
d'entre les quals
destaca
l'acàssia
de Constantinople
un arbre
etèri
que ressalta
per les seves flors
i que tenen
una capritjosa
forma
de borla
després de fer
el recorregut
busquem
frondositats
per descansar
del passeig
l'ombra
dels arbres
ens obre
els ulls
i tota una
riquesa
de matisos
i quina
importància
té
per la nostra
mirada
cada flor
cada arbre
amb només
mirar-los
una satisfacció
interior
ens omple
i ens
conforta
llàstima
que quan sortim
del parc
tornem a la realitat
del nostre temps
a la vida
quotidiana
cotxes
clàxons
batibulls
que a causa
del suposat
progrés
nosaltres mateixos
ens hem
organitzat
el
comín
Ara, Lina, aquesta cosa que tu volies...
Sí, que estàvem comentant.
N'hi ha una novel·la de la gata Cristi,
que és molt xula i té tota una sèrie de lius
que els que han llegit aquesta Cristi ja ho saben.
Ja ho sabem.
És que té una hereba, té una cosa molt important.
I després, de molt d'allò, el comissari home...
No...
En Pogol?
Pogol, sí, Pogol, sí, Pogol, sí, Fionquet,
doncs aquest bon home descobreix que tota aquella riquesa
és una varietat de rosa,
que és tant d'allò que està molt buscada,
que si, com si diguéssim, el tresor,
que tots estan més o menys, és una rosa,
allà que dèieu, allò de les roses.
No són diners, són rossos.
I després, l'altra cosa que ja aquesta és pràctica,
com dirien els inglesos,
és que si voleu, els de Sant Jus, anar al Parc de Cervantes,
ho teniu molt bé perquè l'autobús us deixa davant.
No, però aquí s'ha de caminar els tres quilòmetres.
Bueno, però...
És un camí molt maco.
No, caminar per dintre, per dintre del parque.
No, no, no, no, d'aquí al parque hi ha tres quilòmetres.
Ah, bueno, va.
I escoltem, la carretera...
Us cureu així, si teniu diabètics, no?
Vale.
Escolta'm, no us diguis, el meu marit ho havia fet, eh?
Sí, ja, ja.
I si no, el 63 també passa davant.
Però això no ho ha dit.
Però el 63, ja on té tant poder curatiu.
Sí.
Bueno, agafes...
Ja el JTM, també te deixes allà.
Per anar i tornar són sis quilòmetres.
Segons quina etat, val més que agafi el 63 per anar i tornar...
Sí, que no es cansi, no?
I passejar aquestes hectàrees...
Però per tornar a que agafi, escolta'm, tornar a que agafi l'autobús, que és més de pujada.
Això m'agrada.
Jo vaig a peu i torno amb l'autobús.
Molt bé.
Molt ben fet.
Estupendament.
Prenem el camí i després descanso.
Això mateix.
Bé, ja acabem, Carles?
Sí?
Molt bé.
Doncs el Carles ja ens diu que ha arribat el nostre moment.
O sigui que, senyores, senyors, molt bona nit o molt bon dia.
tant si ens escolteu en divendres.
Ai, en divendres, en dimecres.
Jo ja volia avançar la setmana amb mi, que hagis ja.
En dimecres o bé, en dissabte.
Bé, senyores, Lina, Montse, Joan Maria, Carles, moltes gràcies, preciós.
I una servidora, us diem a tots...
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
I això que...
Adeu-siau i de vos guard i no he vingut cap vent.
O sigui que a la porta no l'han oberta.
Això va canviant.
Jo encara me'n recordo com entraves a un...
Ave Maria.
Ave Maria.
Sí, però...
Ave Maria puríssima.
Sí, però sí.
A Maria Maria.
Haig haiguit.