Aigües de Barcelona
Seixanta i més
El magazín fet per gent gran, per a tothom que ens vulgueu escoltar.
Actualitat, cinema, art, teatre, poesia, divulgació de temes interessants, entrevistes...
Tot allò que paga la pena de ser comentat tots els dimecres a les 8 del vespre.
I, en segona audició, els dissabtes a les 11 en punt del matí.
Recordeu, Seixanta i més.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Smooth Jazz
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill-out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda.
Smooth Jazz Club.
I esperem.
Sabies que una gran part de les urgències mèdiques es poden resoldre sense saber d'anar a l'hospital?
Si no et trobes bé o si et fa mal res, el millor és trucar al 061.
Al 061 sempre tens un metge o una infermera a prop per atendre't, orientar-te o indicar-te a quin centre sanitari t'has d'adreçar en cas que calgui.
Per una salut millor, 061 CatSalut respon.
Generalitat de Catalunya.
A l'escoltes ràdio d'esperc, sintonitzes ràdio d'esperc, de ràdio de Sant Just, 98.1, ràdio d'esperc, 98.1.
En l'escoltes ràdio d'esperc, de ràdio d'esperc, de ràdio d'esperc.
Seixanta i més.
Senyores, senyors, tornem a ser amb vosaltres, l'equip de Seixanta i més, disposats a passar una bona estona a música, notícies, viatges al territori, informacions d'actualitat...
Això intenta ser aquesta audició dels dimecres, al capvespre o els dissabtes, al matí.
Estem en temps de carnaval.
Molts compositors s'han inspirat en aquestes festes tan animades i tan típiques i pintoresques.
És el temps de la lliberació dels complexos, de donar regne lliure als sentiments més pregons i deixar en un racó les conveniències socials darrere d'unes màscares a voltes somrients, a voltes tristes, a voltes monstruoses.
Amb la pregunta que em coneixes es poden donar tot un reguitsell de situacions divertides que potser no ho són tant per a segons qui.
En fi, benvingut al carnaval amb el seu homenatge a la carn, com diria un company nostre, carn despendulada,
però que els dies següents ens fa posar la cara trista i enterrar la sardina.
Memento homo, cuia pulvisés, etim pulverem reverteris.
Recorda, home, que pols ets i en pols et convertiràs.
Les estrelles havien mort en una nit de carnaval.
L'Alina Santa Bàrbara, la Montse Larrea, en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández, i qui us parla?
La Joan Algarra, estem a punt d'iniciar 60 i més, però no sense felicitar, molt cordialment,
amb una abraçada ben estreta, el Joan Xirivella, el nostre menys, que ahir va fer uns gloriosos 18 anys.
Li desitgem que el camí que aviat emprendrà, cap a la universitat, li sigui tan planer com el batxillerat li ha estat fins ara.
Joan, per molts anys.
Per molts anys, per molts anys, a la una, a les dues, a les tres, superfícics.
Per molts anys, per molts anys, per molts anys, Joan, per molts anys.
I ara, notícies del butlletí municipal.
A l'Ajuntament baixa l'endeutament un 23,32%.
El límit legal per als municipis se situa en el 110%.
Ens diu la Quima Jiménez, regidora d'Hisenda.
Amb l'increment del 13% del pressupost,
per fi recuperem els nivells de despesa anteriors a 2008,
quan va començar la crisi econòmica.
I això ens permet destinar més diners a les polítiques socials
i també augmentar les inversions a la via pública,
que s'havien frenat de forma dràstica a causa de la manca d'ajuts supramunicipals.
I tot això sense haver de posar en risc el baix endeutament
que manté l'Ajuntament de Sant Just des de fa molts anys
ni augmentar els impostos a la ciutadania.
Després del període de presentació d'instàncies,
l'Ajuntament està fent la selecció de les persones
que cobriran les 12 places ofertades
a través de nous plans d'ocupació municipal subvencionats
per la Diputació de Barcelona.
Els contractes seran per un període de cinc mesos
i el sou de 1.100 euros bruts mensuals.
El ple del mes de gener ha estat el primer que s'ha pogut escoltar
en directe per internet.
Des d'ara, a banda de poder escoltar les intervencions del ple,
a partir de l'endemà de la seva celebració,
la ciutadania pot seguir les sessions plenàries
a través de qualsevol dispositiu connectat a la xarxa.
Aquest és un altre dels compromisos de l'equip de govern
per apropar la política local a la ciutadania.
La missió en streaming dels plens municipals
és una acció més per facilitar de la informació de l'Ajuntament
arribi a més gent.
Les sessions plenàries se celebren el darrer dijous de cada mes
a partir de les 7 de la tarda.
tenen lloc a l'Ajuntament i són obertes a la ciutadania.
Ara, a més, es poden seguir per internet des de santjus.cat.
Les CEES, en col·laboració amb el Consorci del Parc de Collserola,
han actualitzat la senyalització del camí de Sant Just d'Esvern a Santa Creu de l'Ordre.
Des de l'entorn de Santa Creu, per evitar la pista a la sortida,
des del carrer Pont s'ha recuperat un corriol.
El passat dimenge 9 de gener, l'alcalde Josep Perpinyà
va ser una de les persones participants a la passejada
que l'entitat va organitzar per mostrar la bona senyalèctica
feta seguint els criteris marcats del Parc de Collserola
per a tots els paratges naturals del seu àmbit.
L'art a l'abast de tothom
Una iniciativa de a contracorrent, films que presenta en els cinemes
cinesa, exhibition on screen o exposició en pantalla.
Uns films sota el títol Los grandes de l'arte en el cine,
que reflecteixen la història de grans de l'art pictòric
en versió original amb subtítols i també amb subtítols en castellà.
El primer film de Jo, Claude Monet
serà a partir de demà, 23 de febrer.
Un viatge per a Europa a través de la visió d'un pintor
en constant busca de la llum.
L'emocionant història d'un artista
en permanent busca d'imatges, de temes,
la seva correspondència, les seves obres, joventut i maduresa.
Monet ens despulla la seva ànima.
Recordeu, jo me n'he.
A partir del proper 28 de març,
també la cadena cinesa ofereix el fascinant món del Bosco.
L'exposició més completa amb la seva ciutat natal
i les seves obres com mai s'havien pogut veure.
L'artista més enigmàtic i alhora més meravellós
amb l'exposició més completa
per comemorar el cinquè centenari de la seva mort.
Dibuixos i quadres com mai no s'havia vist.
A partir del 27 d'abril,
el jardí de l'artista.
Impressionisme americà.
Una història plena de color i bellesa
al vell mig de la boira industrial.
Una història estratament lligada a l'amor pels jardins
i el desig de preservar la naturalesa
en una nació cada cop més urbana i cosmopolita.
Una història plena de bellesa i de color.
A partir del 5 de juny,
Miquel Àngelo.
Una visió renovada del gran universalment admirat i estimat.
Aquest film descobreix el per què Miquel Àngelo
és sens dubte un dels més grans artistes del Renaixement
i potser de tots els temps.
Exhibition on Screen
és una sèrie de documentals
que de la mà dels millors i més prestigiosos museus
i galeries d'art
porta els grans de l'art al cine.
Aquests especialistats en art
afegeixen una immersió cinematogràfica
del millor art del món
i aquests que us hem comentat
són els que Cinesa oferirà al llarg d'aquest any 2017.
afegeixen una llà de llà de llà de llà de llà.
i ara farem com els francesos
que comencen el dinar per les costres.
d'acord?
Aviam, tanta conyeta que em feu
en la meva afició per la xocolata.
Resulta que la nutricionista Magda Carles
en un article publicat a La Vanguardia
ens diu que les vostres més sanes
segons un estudi fet a la Universitat de Harvard
estan formades per als tres elements
fruita fresca, fruita seca o fruits secs, com vulgueu
i xocolata negra.
Escoltem el que diu la Magda.
Abans de continuar
una de les coses que el perquè va bé menjar els postres primer que la resta
és perquè normalment dintre de l'estómac
els postres, sobretot si són fruites
doncs no triguen gaire a passar
l'estómac del tracte intestinal.
Aleshores, què passa?
Amb el menjar més consistent
del segon i primer plat i tot el lío
això costa més de pair
i els postres queden a dalt
i moltes vegades és quan tenen aquells gasos
tan antipatres
més que si des uns gasos
perquè no té temps de lloc.
I a vegades descomponen
el que s'ha menjat abans.
O sigui, mengeu-los quan vulgueu, home, tu.
Ho sentim bé.
Bueno, anem per l'article que diu
les postres són, sense cap mena de dubte
l'element de la nostra alimentació
en més freqüència ens poden produir remordiments
això parla del xocolata la Joana aquí
diu, sobretot si es tracta de postres dolços
fins i tot encara que sigui una innocent peça de fruita
cosa que ens genera una munió de reticències
perquè estem influïts per la falsa creença
que la fruita menjada com a postre
és nociva.
Per això que tu havies explicat.
Ah, sí, mira, això no havia llegit
i la cosa va per aquí.
I tant.
Doncs bé, com ja us hem comentat abans
segons l'escola de salut pública
de la Universitat de Harvard
les postres més sanes haurien d'estar formades
per tres elements inadul·libles
fruita fresca, fruit secs i xocolata negra.
Tots sabem que la fruita fresca és una font extraordinària
de vitamines i d'antoxidants
i que els fruits secs tenen efectes sumament beneficiosos
per al sistema cardiovascular
juntament amb una porció adequada de bona xocolata negra.
Però no ens conformem.
No s'està dient que preparem unes postres lleugeres.
Hem de fer unes postres amb sentit comú.
Reafirmem allò que ens diu l'estudi de Harvard
unes postres que continguin
fruita fresca, fruits secs i xocolata negra.
És d'allò més recomanable perquè són suaus.
A partir d'aquesta recomanació
que cadascú afini el seu enginy
i la seva imaginació.
Madruges amb xocolata calenta
i amb melles filetejades
són unes postres delicioses
o bé una poma al forn
farcida de xocolata i avellanes
o potser rodanxes de taronja
afegint-lis per sobre
uns encenalls de xocolata.
Que en dieu?
Per por no us hem de castigar
sense postres
i passar directament al cafè.
Només cal que triem els postres adequats.
Com podeu escoltar
no totes les notícies
que ens arriben dels Estats Units
són desagradables.
I com a punt final del comentari
us fem aquest sugeriment
per fer unes bones postres.
Carpacio tricolor de fruites.
talleu en rodanxes fines
que això es diu el Carpaccio
ara
hem de posar sempre paraules ben rares
però perquè ens entenguem.
perquè els italians ho diuen
això de Carpaccio.
Sí, però estem aquí
ja no estem pas a...
Bueno, i llavors
com ho diríem aquí?
Bueno, rodanxes fines
que és el que tothom entendrà.
També, també.
El Carpaccio queda bé.
Sí, però bueno
en rodanxes ben fines...
Aquelles coses
que ja estem acostumats a l'huir
i aleshores ja el que tothom
ho dones fonatural.
Sí.
Bueno, en rodanxes ben fines
mitja poma golden.
Poseu-les en un plat
i arreureu-les amb suc de llimona
perquè no s'excidin
si no ve negre de seguida.
Es posen negres.
Recobrir-les en rodanxes de kiwi
i finalment
en rodanxes de taronja.
Afegiu-hi una mica
de xocolata negra calenta
i per sobre
ho empolvoreu
amb una cullerada
d'ametlles ben picades.
Aha.
No us negareu
que són
unes postres delicioses
vitamíniques
sanes
i un punt i final
d'àpat
d'allò més agradable.
I aprofitant
que la xocolata
és recomanable
tant per postres
com per berenars
repeteixo la meva invitació
a tot l'equip
per fer una bona xocolatada
al carrer Patrichol.
I ja
que ens ve de pas
ens hi podem acostar
a la sala Parés
on fins al 14 de març
veurem
l'exposició
de Neus Martín Rollo
amb el nom
de Landon City
en llocs
d'aquesta ciutat
i les pintures
difuminades
d'en Alejandro Quincózes
en grans formats
que ens fan pensar
en paisatges de somni.
i ara
després
d'aquesta
secció
de postres
de postres
i de quadres
doncs
ara
la Lina
ens explicarà
què ens porta avui?
avui porto
mira
una dona
porto primer
un nom de dona
que fa molta gràcia
vull dir
és una mica raro
i després
una reivindicació
de les dones
que ja no és d'ara
és que ara
el març
ja és
el mes de les dones
per això mateix
per aquí anem
al tiro
aposta
per aquí anem
a postre
no a postre
a postre
a postre
a postre
diu
la contessa
que tallava el bacallà
ara aquí
també hi ha una mica
de lio
i aneu al tanto
per als noms
de la gent
diu
el fill de Borrell
segon
Ramon Borrell
primer
aquest senyor
va viure
en el 972
i el 1017
governarà
entre els anys
992
i 1017
aquí
a la volta
de la cantonada
però d'aquest conte
no ens interessen
tant les seves aventures
com la seva dona
Emersenda
de Carcassonne
això de Emersenda
queda molt xulo
la contessa
es va convertir
en una figura
molt rellevant
de l'edat mitjana
catalana
perquè va saber
demostrar
que ella
no en tenia
prou de ser
la senyora D
la Mercenda
volia formar part
dels fets importants
que passaven
al seu voltant
i per això
va ser present
en totes les decisions
del govern
del govern
que prenia
el seu espòs
durant l'edat mitjana
era el futur marit
que dotava la dona
amb un 10%
dels seus béns
quan es casaven
a partir del segle XII
però
la truita
es capgirà
i començaria a ser
la muller
que havia de portar
un dot
al matrimoni
en cas que la noia
volgués entregar
la seva vida
a la contemplació
el dot
anava a parar
al convent
on se tenia
que estar
aquest XII
amb l'acostum
va fer
que els pares
i mares
amb filles
al seu càrrec
patissin
des del moment
que aquestes
neixien
i és que
el seu futur
depenia en gran part
d'aquest dot
independentment
de les classes socials
a la que la noia
pertanyia
sense dot
estava destinada
a la indigència
o a qualsevol
altra forma
de marginalitat
que us pugueu
acudir
la mercè d'aquesta
va ser lliurada
com a esposa
a Ramon
Barburrell
primer
quan tenia 17 anys
el matrimoni
que va durar
fins a la mort
del conte
van tenir tres fills
però només
un d'ells
sobreviviria
el temps suficient
per poder accedir
al poder
quan el rei
mor
el 1017
Emersenda
agafa
les regnes
del contat
a l'espera
que el seu fill
Baranguer Ramon
primer
tingui l'edat
suficient
per exercir
de conte
la regent
s'envolta
de consellers
valuosos
i amb una gran
capacitat
de lideratge
i decisió
fa i desfà
el seu gust
només tindrà
un obstacle
el seu propi
primogènit
i reclama
el que per herència
paterna
li toca
les reines
del contat
la dona
la dona
se sent
tan a gust
decidint
que només
cedeix
el designi
del conte
a Baranguer Ramon
quan veu
que no pot lluitar
més
per mantenir-se
en el carrer
però
en el 1035
el seu fill
mort
deixant
com descendent
un Ramon
Baranguer
primer
de tan sols
12 anys
reprenent
de seguida
el contacte
amb els seus
antics
consellers
la dona
torna
a ocupar
un poder
segurament
molt
enyorat
però
el net
crix
i de nou
la Merceda
ha d'abandonar
la primera fila
fins aquí
la cosa boniqueta
que la senyora
és la indicació
i la dona
i la dona
ho va fer bé
eh
tinc entès
perquè ho ha de fer
malament
però és clar
n'hi ha coses
d'aquelles
que diu
the first date
que és la primera cita
no?
o allò que està
sortint ara
per la tele
no?
sí, sí
i diu
Ramon Baranguer
primer
que va viure
de 1023
al 76
té el poder
de casar
el de Barcelona
sota el braç
casat
també en segones
núncies
el conte
es va trobar
circumstancialment
circumstancialment
a Narbona
de tornar
d'un viatge
de Roma
i en aquesta cita
francesa
coneix el noble
Pons de Tolosa
i el que és
més important
a la seva
de tot
és la seva dona
el modis
de la marca
hombre
con el modi
hemos amado
és és
aquesta va viure
de l'any 1020
el 1071
però aquesta senyora
estava casada
i era la dona
d'aquest
hombre
era la dona
d'aquest
del Pons de Tolosa
per això no dic
que era un first day
d'aquells que
allà n'hi ha marro
n'hi ha marro
ui si va haver-hi marro
i diem important
perquè la trobada
entre el conte
i l'almodis
inflora
bueno
en el futur
del casal
del contat
sí
el que va passar
el que va passar
entre l'almodis
i el Ramon
baranguer
devia ser
irresistible
algunes cròniques
de l'època
parlen d'un amor
a primera vista
sense límits
però els dos
ja estaven casats
i per molt
que li fos
conte
la seva unió
seria difícil
d'acceptar
sobretot
per l'àvia
de totes
les àvies
la
Hermesenda
aquesta
sí
alguns apunten
que el conte
va raptar la dona
per portar-la a Barcelona
altres diuen
que es tractava
d'un pla
preparat per tots dos
si la va raptar
ella es va deixar
raptar
molt a gust
sí
home
total
com fos
el seu amor
confes
la parella
no va tenir
gaire fàcil
per tirar endavant
la relació
davant del pecat
que els dos enamorats
estaven cometent
els ulls de Déu
aquesta
la Hermesenda
demanà
l'excomunió papal
pel net
i la seva nova dona
però la parella
no estava disposada
a cedir
i l'àvia
comprenent que
la baralla
podria arribar
a comprometre
el futur
del casal de Barcelona
doncs acaba
jurant fidelitat
al matrimoni
i diu
nens
passeu-s'ho bé
i se'n va a Osona
i allà es mora
tota soleta
que ningú no empipi
això mateix
bueno
ja sabeu que
esclar
però aquesta bona senyora
va arregnar
no no
va ser
molt molt de temps
molt temps
i no
i va arregnar bé
i l'Almodis
també
el que passa
és que l'Almodis
amb els fills
va tenir una mica
d'enredo
que m'explicarem
un altre dia
això mateix
aquesta història
l'acabarà la Joana
el pròxim dia
o potser
aquell llibre
va veient més coses
però a mi m'ha fet
molta gràcia
perquè dic
mira ja
toma
que et penses
des que el mundo
es mundo
i ara ens n'anem
senyors
els fantasmes
diu
la ressuscitada
de Santa Maria
en una casa
del carrer Esquirol
vivia allà
pel 1900
o sigui
això ja està
molt més
aquí molt proper
una parella
acabada de caçar
un dia
l'esposa
va tenir
una mena
de l'hipotímia
i va caure
rodona a terra
unes hores més tard
ja pobreta
era de cos present
a l'altar
de la iglesia
de Santa Maria
la van amortellar
amb el vestit
de núvia
com solia fer-se
abans
que les joves difuntes
feia por
que s'havien casat
li van posar
les seves joies preferides
polseres
cullerets
i unes magnífiques
arracades
de brillants
que li havien regalat
quan es va casar
durant tota la tarda
van allà
passar la gent
pobreta
tal bla bla
bla bla
quan es va fer fos
tothom es retira
s'apagaran
les remors humanes
i dins de la basílica
resta només
el silenci
i l'aroma
dels iris
que cremaven
al voltant
del fèretre
però de sobte
aquell silenci
es trenca
amb una nova
remor inesperada
era el so
d'una llosa
de pedra
relliscant
sobre una pedra
i l'aroma
de la cera
es va rejar
amb l'olor
agra
del soterrani
dos homes
d'aspecte
patibulari
van així
del forat
que havien obert
el peu
de l'altar major
l'accés
a aquella mina
legendària
que es deia
que anava
del temple
a fora
muralles
creuant
per de sota
de la ciutat
sense
sense dilació
un dels homes
s'inclina
sobre la difunta
i en la mà
destra
li va llevar
les punceres
els fermalls
el culleret
mentre
l'altre llàtria
doncs
això era
perquè per la tarda
l'havien estat
mirant
tot el que portava
doncs
què va fer?
va començar
a arrencar-li
les famoses
arrencades
que portava
de brillants
durant uns instants
el saquejador
lluita
per descordar
les magnífiques
arrencades
allò era
precisament
el que més
covejava
però
com que no
aconseguia
optar
per llevar-los
d'una estirada
i ho va fent
tanta força
que arrencant
també un bocí
d'orella
del cadàver
i aleshores
lentament
com en un somni
la difunta
s'alçada
al seu llit
de mort
amb un gemet
que va
constatar
tot seguit
pel crit
d'esglai
dels dos lladres
que van sortir
a cames
ajudeu-me
cap a les portes
de l'eclésia
la dama
els va veure
marxar
entre boires
tèrbolos
que anaven aclarint
el dolor
de les ferides
i la sang
que li regalimava
dels lòvuls
l'acabaran
de desvallar
i sense adonar-se
ben bé
d'on era
baixar
del fèretre
i es dirigir
en pas insegur
cap a l'exterior
a casa seva
al carrer
Esquirol
hi havia reunida
tota la família
arrasant
el rosari
i el sobressalt
que van tenir
aquella gent
quan van veure
que trucaven allà
a la porta
i el jove
i el jove va anar
a la finestra
que donava el carrer
i li va semblar
veure una ombra blanca
i aleshores
l'obra
malgrat que la família
li deia
no, no, no
però ell se'n va anar
i aleshores
doncs
la figura
aquella vestida
blanc
era de la seva esposa
que en pas
l'ànguit
insegur
ell
la va fer passar
a l'interior
els familiars
la contemplaren
muts de terror
però el marit
la prengués
el moment
de la va
i descobrir
que la seva
car
estava tèvia
i que bategava
plena de vida
durant molt de temps
tot a Barcelona
va anar plena
de la ressuscitada
de Santa Maria
el metge
que havia signat
la defunció
es va pressar
a paivagar
els ànims
temerosos
i confossos
dels veïns
no era una
ressuscitada
probablement
havia patit
un atac
de catalèpsia
que l'havia fet
passar per morta
i la brusquetat
de l'estramada
i la ferida
causada
quan la va vestirar
la va fer reixir
però bueno
tanmateix
la gent del barri
sempre la va tenir
amb un cert respecte
i com que li mancaven
els sobres
de les orelles
se la reconeixia
amb molta facilitat
i aleshores
ells s'anyanyaven
quan la trobaven
pel carrer
mentre
s'encomanaven
ràpidament
a Santa Marta
patrona
dels ressuscitats
que això es feia molt
que es morien
no, sí
per això van decidir
però que no es morien
sí, es va decidir
fer a les 24 hores
de no
de no enterrar-la
no enterrar
de seguida
les persones
perquè la catalèpsia
es donava força
una lipotímia
i semblava
que eren mortes
sí, que ja ho sabeu
ara n'hi ha gent
que es posa
diu que s'endú el mòbil
això
per connectar
des de l'altre món
no, no, no
diu que s'endú el mòbil
per si un cas
sí, sí
i tant
i que estigui carregat
no, que estigui carregat
i que n'hi hagi cobertura
que hi hagi cobertura
que això és més difícil
bé, doncs
ara ja farem música
per gaudir
aquest espai
fa honor
aquests dies de Gatsara
que es viuen
o viuran
a moltes poblacions
al Carnaval
avui us oferim
un fragment
curtíssim
de l'obra
Carnaval
de Robert Schumann
Opus 9
l'Arlequí
Robert Schumann
és un altre
d'aquests
compositors
que ja
des de la més tendra
infantesa
senten la música
com part important
de la seva vida
va començar
a composar
abans de fer
els 7 anys
als 9
a l'escoltar
un recital de piano
d'un virtuós
de l'època
va decidir
fermament
dedicar-se
a la música
malgrat
la posterior
oposició
de la seva mare
que el va obligar
a estudiar
dret
va ingressar
a la universitat
de l'Eipsic
però passava
la major part
del temps
aprenent
a tocar el piano
a casa
de Friedrich
Vick
que amb el pas
dels anys
seria
el seu sogre
ja que Schumann
es va casar
amb Clara Vick
la seva filla
una jove concertista
de gran èxit
en tota Europa
sota la direcció
de Friedrich Vick
va iniciar
un estudi
sistemàtic
de piano
que li va obligar
a tocar
una immensa quantitat
d'hores
com que
cosa que li va
ocasionar
la inutilitat
d'un dit
de la mà dreta
ja no va poder ser
concertista
de piano
al no poder
dedicar-se
intensament
als concerts
tota la seva activitat
la va posar
en la composició
deixant
al final
de la sola
curta vida
ja que va viure
46 anys
una gran quantitat
d'obres
que la seva dona
que el va sobreviure
40 anys més
va divulgar
en gran èxit
interpretant-les
amb totes
les audicions
que oferia
en les seves gires
com a concertista
d'elit
d'entre les seves obres
moltes
per a piano
destaquen
Papillons
Carnaval
que estem escoltant
les sinfonies
primera en si bemol
quarta en re menor
l'obra coral
El paradís
i la fada
i el magnífic concert
de piano
per en la menor
de Carnaval
Opus 9
l'art lecí
que ara us oferim
podeu escoltar
la versió
de l'orquestra
Sinfònica de Berlín
sota la direcció
d'Albert von Camus
piano
Elisa
Markerwitz


I ara la Montse ens parlarà d'aquelles coses
que contribueixen a millorar la nostra...
A millorar o, a vegades, aclarir algunes coses.
Ah, això també.
Aviam.
De què parlem avui?
Mira, de mal de cap, a causa del temps.
Ah.
A causa del temps.
Moltes persones pateixen dolors de cap intensos
i no coneixen les seves causes.
Existeixen moltes possibles, però,
segons un estudi realitzat en l'Hospital Infantil de Boston,
als Estats Units,
més de la meitat de les migranyes
es deuen a la influència atmosfèrica,
és dir, a canvis de temperatura, humitat o pressió.
A aquestes persones, el temps actua com un desencadenant,
de la mateixa manera que unes pateixen
els efectes de la cafeïna, l'estrès o la falta de son.
Els autors de la investigació que han analitzat la relació
entre les condicions atmosfèriques i el mal de cap,
o els dolors de cap,
el 77% de les persones creuen que aquestes són sensibles
i que no coneixen el seu origen dels símptomes
que podrien estar dintre de les previsions meteorològiques
ni per prendre mesures preventives.
Encara que és possible reaccionar a canvis de temps
de qualsevol tipus,
la més freqüent és la que pateixen
la combinació d'alta o baixa temperatura amb humitat.
Unes persones reaccionen immediatament als canvis,
mentre que altres presenten els símptomes
després d'un o dos dies.
En molts casos, els afectats culpen el temps,
però s'equivoquen amb la variable exacta que les influyeix.
Les tècniques de relajació
podrien servir per evitar un atac de dolor
quan se sap que va a canviar el temps.
Ah, quan t'has de prevenir.
S'hauria de prevenir.
Sí, sí, sí.
Segons la temperatura.
La veïna pagesa que tenim allà a Girona,
com la tramuntana sempre és una antipàtica,
i en tres o quatre dies ja diu
quina tramuntana tindrem.
Hi ha gent que ho pateix, que ho sent dos o tres dies
abans de que arribi el canvi de temperatura.
Doncs és aquesta la historieta.
No, no és una historieta, no?
És molt antipàtica.
El mal de cap.
La llàstima és que no es pot controlar,
i aquí a Barcelona ens faria falta dir
escolta, engegueu-ne aquí
i agüita sis hores a tramuntana de l'Empordà
que ens emporti la contaminació de Barcelona.
Això mateix.
I després el podem continuar.
El de l'Empordà podríem cobrar un royalti
per netejar Barcelona, mira.
Això, sí.
Que realment és l'única la neteja, eh?
Que una cosa és mal de cap i una altra és migranya.
Oh, ja, per supuesto.
Perquè la migranya ja té una altra història,
molt més fort que un mal de cap.
Sí, sí, i tant.
I a més, sempre ataca a un cantó o a un altre del cap.
Del cap, sí, sí.
Bé, doncs, posem una mica de musiqueta.
Una mica alegre.
Sí.
Bé, doncs, posem una mica de musiqueta.
Sí.
Bé, doncs, posem una mica de musiqueta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Puc dir alguna cosa dels alfants?
Sí, que tenen molta memòria.
No, a part de la memòria, no memòria.
El que és bonic amb les manades, els salvatges, els que estan vivint lluïres, que és un matriarcado.
Hombre, i cuiden a los chiquitines, sent la dieta, la abuela...
Estan tots allà i el mascle, fins que és adolescent, el deixen, però després la separen.
I l'altre està bastant allunyat de la manada, pobra més sol que l'una, vigilant i fent de protector.
Però de lluny, eh?
Sí, però gens, res menys.
Vale, vale, Titus.
Vale.
Diu...
El castell.
El castell dels Tres Dragons, l'edifici del Parc de la Ciudadela, que fins fa pocs anys albergava el Museu de Zoologia, conserva un esquelet singular a la seva col·lecció.
Es tracta de les restes òssies de l'avi.
Els ossos.
Els ossos, sí.
Un elefant que es va convertir, abans que a floquet de neu i de la orca Ulisses, en la primera gran estrella del parc.
L'avi era un dels animals que va adquirir l'Ajuntament de Barcelona l'any 1892, el senyor Lluís Martí Codolar, per fundar l'actual so.
En realitat, el seu nom era Baby, perquè era molt jove.
Però a causa d'una deformació a la pronunciació del nom, el van acabar anomenant l'Avi.
L'Avi aviat va captivar el cor dels barcelonins i es va convertir en tota una institució i símbol de la ciutat.
Això explica que la seva mort causés una gran conmoció.
La mort es va produir el 2 de maig de 1914, a conseqüència de la fractura d'una de les seves potes.
Ara, avui dia, no s'hagués mort, pobri sol.
Per pal·liar el dolor popular, l'Ajuntament va iniciar immediatament les gestions per adquirir un nou exemplar.
La successora va ser una elefanta africana, la Júlia, donada pel senyor marroquí Muley Hafid, que en aquella època vivia exiliat a Barcelona.
Amb tot, la memòria de l'Avi ha seguit viva a Barcelona, ja que les autoritats van decidir conservar-ne l'escalet a l'antic Museu de Zoologia.
I va ser exhibit fins que el centre es va traslladar en l'any 2011 al triangular edifici del Fòrum, rebatejat amb el nom de Museu Blau.
L'escalet de l'Avi no va ser traslladat i continua al Castell dels Tres Dragons, avui convertit en un centre de recerca.
Tot i que no està exposat al públic, l'Avi, que fou la primera gran estrella del zoo, continua a Barcelona, un segle després de la seva mort.
Aquesta ha estat la història de l'Avi, de la Júlia, si us en recordeu, que més o menys vosaltres teniu...
Me'n recordo vagament.
De l'elefanteta, sí, però us en recordeu que hi havia un establiment a Collblanc que l'autobús parava davant, que era Calzados la Júlia?
I amb el ròtol hi havia l'elefanta.
Sí, sí. O sigui que... I ara, aviam, què ens has preparat de reportatge? El tens a punt o estàs buscant aquí remenant papers?
Bé, avui he fet un reportatge, que més aviat són notícies, sobre l'associació de la gent gran de Sant Jus d'Esbert.
Molt bé.
El passat dia 20 de gener es va celebrar l'Assemblea Anual de Socis a la seva seu social, al carrer Àngel Guimarà número 1, dintre del mil·lenari.
Seguint l'ordre del dia, es va presentar la memòria d'activitats de l'any 2016, l'estat de comptes i la liquidació del pressupost de l'any passat.
Va seguir la presentació del pressupost d'enguany i les persones que componen la junta directiva, amb pocs canvis.
Continua dirigent l'entitat, la senyora Càndida Nevado i Canyamero.
Com cada any, els comptes són auditats per l'Ajuntament de Sant Just,
i això perquè la societat es financia per les quotes dels seus socis i per una subvenció municipal.
L'associació ha començat l'any 2017 amb 238 socis, socies.
Abans diuen socis ja n'hi havia prou, però ara hem de posar socis i socies.
S'han de posar a la paix.
Bé, per mi jo ja s'hi entén, però bé, no cal discutir.
No, no.
I esperem poder créixer una miqueta per les activitats que ja han programat pel primer semestre,
les quals es notifiquen cada mes per carta a tots els associats, associades, també a l'Ajuntament.
Se'n fa ressò en el fulletó mensual que fa arribar a totes les llars del municipi.
L'aportació anual dels socis està congelada a 10 euros.
Es demana a l'associació que el pagament es faci dintre del primer trimestre,
qualsevol dimarts de dos quarts d'11 a dos quarts d'una a la sala de reunions de l'associació El Milenari.
S'acorda que les excursions d'aquest any es programaran els dimecres, en comptes de dijous, com fins ara,
per no coincidir amb els assajos de la Coral Harmonia que es fan tots els dijous.
També es ratifica els sortejos de dos menús cada mes als associats,
a la fi de premiar la seva fidelitat a l'entitat.
L'agraciat agraciada rep una carta a casa seva del premi,
que li serveix de presentació al restaurant.
Si ja has complert 60 anys, vius a Sant Jús,
vine qualsevol dimarts al Milenari a donar-te d'alta
i formar part de l'associació de la gent gran de Sant Jús d'Esvern.
Alternar amb la gent de la teva edat i del teu poble és el millor que pots fer.
Aquí tothom hi és benvingut.
I de ben segur que és una manera de sortir-ne, de sortir del aïllament.
Us hi esperem.
I tant que sí.
I tant que sí que us hi esperem.
Portaveu de l'associació al Marí.
Oh, clar que sí.
Sí.
I tant que sí que us hi esperem.
I tant que sí que us hi esperem.
Fins demà!
Viatjant per Catalunya
Avui farem un viatge, un tant excepcional, a un paratge on el temps s'ha aturat, a Èbol,
un lloc que la revista Descobrir fa uns anys qualificava de la vall adormida.
Anem a la Catalunya Nord.
Enclodat en una vall, Èbol manté el regust del poble de tota la vida.
Pels racons dels seus carrers, ben disposats, el temps s'escola, potser més lentament que en altres indrets.
Èbol és un lloc privilegiat, lluny de les rutes turístiques del conflèn.
Mig abandonat 90 anys, els seus habitants van aconseguir preservar la fesomia original d'aquesta villa feudal.
En un moment llunyà va estar escollida com un dels pobles més bonics sota l'administració francesa.
El cabí que porta a Èbol surt d'oleta, el conflèn, per endinsar-se a l'angosta avall del riu que porta el mateix nom.
La carretera, plena de giravols, gairebé no té trànsit.
La vegetació es torna cada cop més farastega fins a arribar a una clariana.
A dalt, amagades, les cases de pedra i llosa.
S'amunteguen les unes al costat de les altres, totes aferrades al pendent de la muntanya.
Sembla que d'un moment a l'altre, darrere d'una porta, hagi d'aparèixer un ebolià, vestit amb jipó i calçó, a l'estil medieval.
Només les antenes parabòliques, redreçades enmig de les xemeneies, fumejant, trenquen l'encanteri.
Durant la Primera Guerra Mundial, com la resta dels pobles de la Catalunya Nord,
Ébol va perdre molts dels seus habitants.
Després de la segona, els que quedaven van marxar per treballar com a funcionaris
a les estacions de tren, a Correus o a l'administració,
i les dones van anar com a servei domèstic a Prada o a Perpinyà.
Ébol va ser anexionada a Oleta l'any 1827,
però la rivalitat entre els dos municipis, originada segles abans pel dret a les pastures,
encara perdura a hores d'ara.
Parlem ara del castell d'Ébol.
Com moltes altres fortificacions de la zona,
aquest castell va ser destruït després del Tractat dels Pirineus,
a l'any 1659, que aneccionava el Rosselló i els contats veïns a França.
Avui dia, des del castell enderrocat, convertit en telaia improvisada,
es pot contemplar la valla austera i somiar amb altres temps.
Uns metres més avall es troba l'església romànica de Sant Andreu,
declarada monument històric.
En aquest terreny s'aixecava abans l'abadia de Sant Andreu d'Aixalada,
que fou destruïda per un aiguat l'any 878.
Parlem d'uns quants anys enrere, no?
Uu, i tant.
Llavors, els monges es van traslladar a Prada.
En van construir la famosa abadia de Sant Miquel de Cuixó.
És preciosa, eh?
Sí, són també dels mateixos...
El distintiu d'Ebol, que diu, és un dels pobles més bonics sota l'administració francesa.
Com ja hem dit abans.
Pot aconseguir atreure molts turistes.
Després d'haver estat considerat com el parent pobre de tota la vall,
alguns creuen esperançats que finalment els seran reconeguts els seus atractius.
I ara una pregunta.
Colom podria ser del conflenc?
Els orígens del famós navegant sempre han estat en entredit.
Hi ha diverses poblacions que s'en disputen la procedència.
Doncs bé, Ebol també entra tímidament en el joc, en aquest cas,
per apuntar que la família Colom podria ser del conflenc.
Segons es deia el poble, la inscripció gravada en la campana d'Ebol
en poso en les teves mans, senyor, que la confusió no ha de durar sempre.
Aquesta inscripció és la mateixa que apareix a la tomba de Cristòfol Colom.
Aquest detall justificaria que és més que probable que la seva família fos d'aquells endors.
I quina tomba, perquè en Colom, que jo sàpiga, almenys en té dos de Colom.
Una a Mèrica i l'altra aquí a Espanya.
I moltes més.
O sigui que és difícil de saber on és el pobre.
Bé, doncs, oficialment hi ha aquesta inscripció,
i allà a Ebol també, doncs, cadascú que agafi la parcalés...
Ves a saber on està.
I tant que sí.
Ves a saber on està.
Bé, continuem amb els consells per a dormir,
sobretot a la gent gran.
Ja que parlàvem abans de la gent gran,
també donarem consells perquè puguin dormir una miqueta més bé.
Segons la Societat Espanyola del Son,
fins al 60% de les persones grans es queixen que no dormen bé.
S'ha comprovat que quan es té una edat avançada,
el son és menys profund i més entretallat que quan es és jove.
De fet, la necessitat de dormir disminueix a mesura que augmenta l'edat.
Amb l'envelliment queda afectada la funció de l'hipotàlam,
la part del cervell des d'on es regula el son,
i la temperatura, cosa que ajuda a explicar al seu entorn,
perquè els ancians dormen pitjor quan fa calor.
O sigui que ja ho sabeu, aviam, Lina, continua, sisplau.
D'acord.
Segons els experts,
moltes persones no fan, o no poden fer,
prou activitat física,
de manera que cada vegada s'exposen menys a la llum solar,
amb el conseqüent deteriorament de la qualitat del son.
D'altra banda, hi ha malalties que dificulten poder dormir bé,
com l'hipotiroidisme,
la síndrome de les cames inquietes,
l'apnea del son,
o el dolor crònic,
i també hi ha alguns medicaments,
corticoides,
broncodilatadors,
que alteren el son.
Entre les conseqüències de no dormir bé,
hi ha la fatiga i la somnolència de diurne,
però dormir malament pot tenir altres conseqüències
encara més greus.
Afavoreix la depressió,
augmenta el risc de caigudes,
i contribueix a la pèrdua de memòria,
concentració i altres capacitats cognitives.
Cal tenir en compte
que les necessitats de son
de cada persona són diferents.
Encara que és habitual
i recomanable dormir
cada nit entre set i vuit hores,
algunes persones en...
Amunt, amunt, necessiten...
Sí, algunes persones en necessiten més
i d'altres menys,
sense que això signifiqui
que tinguin algun trastorn de somni.
No dormir bé
no és el mateix que tenir insomni.
L'important és consultar el metge
quan la falta de som
o el seu excés
interfereixi en les nostres activitats quotidianes.
Ell serà qui decideixi
com solucionar el problema
i si necessitem algun tractament o no,
ja que cal no oblidar
que alguns fàrmacs
utilitzats per tractar l'insomni
produeixen tolerància.
La dosi habitual
fa cada vegada menys efecte
i es necessiten dosis més altes.
Reaccions d'abstinència
quan ja s'ha generat l'addicció
i deixen de consumir-se.
Encara que aquest tipus de medicació
pot ser necessari
en alguns moments crítics,
és recomanable
utilitzar-ne només
durant períodes curts
i no prolongar-la el consum
de manera innecessària.
Per tant,
un dels missatges fonamentals
és el següent.
No us automediqueu.
No, no.
Sobretot,
no prengueu la pastilla
perquè la pren la veïna
o perquè la pren la germana
o perquè la pren la cunyada.
perquè això és molt perillós.
Bé, senyores, senyors,
ja hem arribat a la fi
d'aquest programa d'avui
de 60 i més.
Bé,
tornem a repetir la felicitació
al nostre Joan Xirivella
que el trobem molt a faltar
perquè una veu jove
i unes idees joves
són molt adients
pel nostre programa.
Però esperem
que quan ja s'estabilitzi
en el seu estadi
d'estudi,
vingui
i ens doni
una miqueta
de cop de mà.
Un cop de mà,
això mateix.
Joan,
una abraçada ben forta
de part de tots.
Passa-ho bé,
xiquet.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!