Moltes gràcies, bon estiu.
Bon estiu a tothom.
I ens veiem al curs vinent.
Això mateix.
Un abraçadament fort a tots.
Ara escoltes, Ràdio Despert.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Primer van ser les Ones, 98.1 FM.
Després, internet, radiodesvern.com.
Li vas seguir Facebook, Twitter, YouTube, Instagram...
I ara obrim un nou canal.
Comunica't amb nosaltres per WhatsApp 610-777-015.
Ràdio Desvern.
Cada dia, més a prop teu.
Música.
Opa!
Música.
Música.
Música.
Seixanta i més, i o menys.
Benvolguts amics veients de Ràdio d'Esvern.
Som al capvespre del dia 8 de juny de l'any 2016.
Ens plau saludar-vos des d'aquesta sintonia de Ràdio d'Esvern
l'equip de seixanta i més o menys.
Avui continuem amb un de menys,
perquè el curs s'acaba i els exàmens ens demanen tot el temps possible.
O sigui que el Joan Xirivella té molta feina
i encara que li encanta ser amb nosaltres, com diuen els castellans,
és antes la obligación que la devoción.
Però la resta de l'equip està a cofoi de ser aquí,
disposat a divulgar temes interessants, divertits o entretinguts,
durant aquesta hora dels dimecres, de 8 a 9 del vespre,
i en segona audició, els dissabtes, d'11 a 12 del matí.
Avui felicitem els Guillems, a les Calíopes i als Miquels dels Sants.
I per quan ens escolteu en dissabte,
felicitarem els Bernadés, els Lleons i a les Adelaides i Elícies,
que malgrat ser la mateixa advocació, cadascú s'anomena al seu gust.
L'equip del programa, la Lina Santa Bàrbara, la Montse Larrea,
en Joan Maria García Puigdevall, en Carles Hernández Rius i la Joan Algarra,
posem en marxa 60 i més o menys.
Informació del nostre butlletí municipal.
Recollida de residus, un nou repte per a Sant Just.
Sant Just té un dels millors percentatges de recollida selectiva de residus en contenidors,
però els darrers anys s'ha produït un estancament i una tendència clara a la baixa.
A l'any 2015, la recollida selectiva, cada residu al seu lloc que li correspon,
va ser d'un 51%.
L'objectiu de Catalunya està fixat en un 60% fins l'any 2020
i Europa és el 70% el 2030.
Cal implicació de tothom per augmentar la quantitat de recollida selectiva
i assolir aquests índexs que són de compliment obligat.
Demà, 9 de juny, s'iniciarà el procés amb un fòrum obert a tothom
per debatre i proposar accions per millorar la separació dels residus a Sant Just.
Ara hi ha unes preguntes que cal contestar.
Per exemple, cal replantejar el sistema de recollida de residus?
Com podem implicar les famílies que encara no separen els residus?
Aviam, la Montse.
S'hauria de posar sancions a les persones que no separen els residus correctament?
I ara, en Joan Maria, aquestes preguntes.
Com podem reduir l'ús del contenidor bris, de la resta?
Bé, vine, informa't i dona la teva opinió.
al Fòrum Residus, demà, dia 9 de juny, a les 18.30 de la tarda, a l'Ajuntament?
Bé, aquestes han estat les preguntes i estem, sempre insistim,
en l'assumpte dels residus.
Però, ja està, ja, gràcies.
Gràcies, Carles, que ets molt maco.
Bé, no, no, és que parlàvem d'això dels residus.
A vegades el meu marit s'enfada moltíssim, perquè a casa fem...
És feina.
És feina, però ja és un hàbit.
Perquè hi ha tres contenidors, tens el gris, tens el de l'oli, ja saps com ho has de repartir.
Doncs baixa, posa cada bossa en el seu lloc, i hi ha un bativull,
i s'ha de tenir en compte una cosa, que una sola bossa fora de lloc fa malbé la resta.
Perquè llavors s'ha de llançar tot a la gris, perquè està barrejat.
Ells no seleccionen bossa per bossa.
O sigui que amb això ho hem de tenir molt en compte.
O sigui que us recomanem que demà hi aneu...
Crec que és a Suïssa on disposes un número que és el teu,
i has de marcar la bossa en aquell número.
Si aquella bossa es trenca i passa alguna cosa, saben qui l'ha llançat.
Sí, sí, sí. I a Òstria, si la recollida es fa bé,
et rebaixen una part, un tant percent dels impostos que pagues a l'Ajuntament.
Està bé.
O sigui que ja no demanem això, però demanem que es faci bé.
Jo no sé si la Joana es recorda d'un llibre molt novel·la negre,
que vam llegir, i és del Japó.
I aleshores, amb les barriades que va descriure i el que sigui,
tenen els residus molt controlats.
Molt controlats.
Es volen desfer d'un individu que l'han esquarterat.
Ai, per dió.
Sí, te'n recordes?
Sí.
Out, es diu out.
Out, jo també l'hi llegiré.
I que és xula, la novel·la, però molt forta, no?
Sí, sí, molt forta, molt forta.
I aleshores, doncs, els residus es tenen que vigilar moltíssim.
Aquella dona comença i acaba fent-ho com...
Sí, sí, sí.
Ah, tenen que anar a uns altres llocs perquè no ho vegin, o sigui...
Bé, posem una mica...
Aquí no tindrem cap...
No, no, no.
No, no, escolta'm, recorda-te'n que no fa tants anys...
Van trobar...
A la carretera es van trobar dugues maletes...
Sí.
Amb un cos es portarà.
Sí, amb un cos es portarà.
Perquè ja és...
Bé, ja és el sumon.
Era una dona, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Bé, pugem música.
Sí, per aclarir la idea.
Per aclarir la idea.
Bé, com l'Alina la setmana passada ja ens va donar tots aquells consells del fum i tot això,
aquesta campanya ja fa temps que es fa al CAP i vam fer una en especial per a les dones,
però que jo també la vaig adaptar pels homes perquè és igual.
Diu, continuem amb el tema del tabac.
Consells de salut per a les nostres dones, joves o no tan joves, també pels homes i sobretot pel nostre jovent i la nostra gent gran.
O sigui que...
Continuem.
El tabac és una droga que mata moltes persones al nostre país per malalties de cor i dels pulmons i per diferents tipus de tubors.
Però això no és tot.
Fumar produeix molts efectes que afecten la teva vida quotidiana i la teva imatge personal.
Aquí tens uns quants.
Aviam, Montse.
Estic jo, sí.
Sí.
A l'aparició de la menopausa, és una de les coses, afableix els ossos i augmenta el risc de fractures després de la menopausa.
Ara tu, Joan Maria.
Acelera l'envelliment de la pell i fa que tinguis més arrobes a la cara i que apareguin abans.
Provoca el mal alè i problemes greus a la boca i a les dents.
Fa que els cabells i la roba facin pudor.
I segueix, segueix, segueix.
Segueix parlant de les dones.
Redueix la fecunditat i augmenta el risc d'embaràs extrauterí.
Bé, triplica el nombre d'avortaments espontanis durant la gestació.
Provoca alteracions en el pes i la mida dels cetus.
Eleva el risc de mort sobtada del lactant.
Segueix.
Els fills de fumadors pateixen més infeccions respiratòries i més trastorns de nas, gola i orella.
Si són asmàtics, se'ls poden agreujar les crisi.
Bé, no busquis excuses com ara jo ja fumo cigarrets light.
Les cigarretes light són igual de perilloses perquè finalment hi acabes empassant-te els mateixos tòxics.
Oblida-les perquè l'únic que val és deixar de fumar del tot.
I ara tu, l'hi ha.
No, no, bé, no, és igual.
Diu, estem a temps de deixar de fumar.
Mentalitza-te'n.
És qüestió de força de voluntat.
Comenta amb la teva parella o amb les persones del teu entorn l'esforç que estàs disposada, disposat, a fer.
Tots dos, sí.
Confia en tu mateix, tu mateixa, i pensa que deixar de fumar sempre és beneficiós.
Demana consell al teu metge o a un altre professional sanitari del centre de salut més proper i segueix les seves recomanacions.
Fixa un dia per deixar-ho.
Recorda algun cas real que coneguis i pensa en la teva salut.
Beu aigua o suc de fruita i modera el consum d'alcohol i d'excitants com la sal.
Fes exercici regularment.
Aprena a relaxar-te.
Existeixen materials d'autoajuda i professionals que et poden aconsellar.
Si cal, utilitza algun medicament que t'ajudi a superar la dependència nicotínica.
Fes-te algun regal amb els diners que t'estalvies.
I acaba tu, Joan Maria.
Sobretot, estiguis convençut o convençuda i siguis ben tenàs.
Sigues molt tenàs i realment et donaràs compte que si deixes de fumar tens un gran avantatge per a la teva salut.
Molts anys després de fumar el meu marit, encara si li feien radiografies dels pulmons, tenia la xamanella negra.
Està calculat que aproximadament per desintoxicar-se són 10 anys.
10 anys, 10 anys.
Sí, sí, això li va dir el metge.
Bé, doncs, puja una mica de música.
Bé, doncs, puja una mica.
Parlem d'un visitante poco deseado, que diríem en castellà.
Aquell mosquit que té tot de ratlles per sobre i que és tan antipàtic i que ara produeix també segons quin tipus de malaltia.
I aquí tenim un tríptic petitet, però que va molt bé per donar consells.
I diu, la prevenció és el millor mètode per al control d'aquest mosquit.
El més important i efectiu és evitar la posta d'ous i el creixement de les seves larves aquàtiques
i eliminar tots els punts d'aigua on pot créixer.
Tu?
L'aplicació d'insecticides sobre el mosquit adult no és un mètode eficaç per controlar-ne la plaga.
Per això cal que evitem les acumulacions d'aigua a casa.
Buidar dos cops per setmana els recipients de l'exterior que puguin acumular aigua.
Joguines, sandrets, gerros, galledes, plats sota els testos, plats d'animals domèstics, piscines de plàstic, etcètera, etcètera, etcètera.
Buidar dos cops per setmana o tapar amb tela mosquitera espessa els safarets i les basses petites.
Evitar acumulacions d'aigua en zones de drenatge o canals de desguasos.
Evitar els forats i les depressions de terra on es pugui acumular aigua i tapar els forats dels troncs dels arbres posant-li sorra.
Eliminar l'aigua dels recipients on trobem larves del mosquit.
Com evitar les picades.
Podem evitar l'entrada de mosquits als edificis instal·lant-ne teles mosquiteres que n'impedeixen el pas per finestres, portes i d'altres obertures.
Per evitar les picades és recomanable que porteu roba de màniga llarga i pantalons llargs.
Millor si són de color clar.
Així com mitjons.
Com curar les picades.
Renteu i desinfecteu bé la zona de la picada.
El tractament és simptomàtic.
En cas que persisteixin les molèsties, consulteu el vostre metge.
Si ho té per utilitzar un repel·lent cal fer-ho servir només a l'exterior i durant el temps necessari i complir estrictament les instruccions de l'ús, especialment el nombre d'aplicacions diàries permeses.
No aplicar-ho a nens menors de dos anys.
Els nens més grans s'evitarà sempre que es pugui i mai no es posarà a les mans dels infants, ja que les poden portar a la boca o als ulls.
No és aconsellable aplicar-ho a la roba.
Quan ja no sigui necessari el repel·lent cal netejar bé la pell amb aigua i sabó.
I finalment, si presenteu algun tipus de reacció a la pell, renteu-vos bé la zona amb aigua i sabó i consulteu el vostre metge.
Sempre consulteu el metge perquè sembla que és molt senzill, però realment val la pena que tinguem cura.
Fins demà!
Bé, ja hem donat la volta al món amb aquesta música tan bonica i ara passarem amb un tema que és... sembla que us agradarà.
Els dies ja són llargs i a primera hora, o bé, quan comença el capvespre, ens ve molt de gust fer passejades per aquest poble nostre tan tranquil,
si no fent cas del trànsit, naturalment, respirant un aire que en temps llunyans era recomanat pels metges de ciutats més populoses dels entorns
per guarir malalties que en aquells indrets eren difícils de tractar.
Aquests records en van venir de cop, tot passejant pel carrer Major, gairebé a tocar el carrer Bonavista,
just al contemplar una tanca florida i perfumada d'aquell arbust que popularment anomenem fals llesemí.
És la tanca de la torre que tothom coneix amb el nom de... el sanatori.
I llavors també vaig recordar l'acurat treball històric que en Josep Quintana i Cortés
va realitzar el Centre Social al Milenari en una sessió per a l'Associació de Gent Gran,
més tard en una exposició fotogràfica a Can Ginestà i, encabat, esdevenir un completíssim article
publicat a la miscel·lània d'Estudis Sant Justens, número 17, sota el títol
El sanatori, una història d'amor i desamor.
En tornar a casa vaig agafar el llibre, que com tots els que publica el Centre d'Estudis és extraordinari,
i vaig començar a llegir l'article esmentat.
Reconec que la dedicatòria que inicia el treball em va emocionar profundament.
Diu així.
Aquest treball el dedico a la nissaga extraordinària de paletes que han construït Sant Just d'Esbert
i especialment el meu pare, en Joan Quintana, per ensenyar-me que el futur fa olor de ciment mullat.
Tot seguit, vaig intentar fer un recull dels fragments que em van saular més destacats de l'article.
A mi, Pep, et demano perdó si la selecció no ha estat el més encertat possible,
però per la gran documentació apuntada i aportada, m'ha estat molt difícil fer l'extracte adequat.
I sense més preàmbuls, passem a la seva divulgació.
Quan parlem de Sant Just, de fa 94 anys, hem de fer un gran esforç d'imaginació.
Tenia sobre uns 1.370 habitants.
El nucli habitat es reduïa a les masies, al redor de l'església
i els agrupaments de cases conformaven la plaça Camp Preciós,
el carrer Bedó, carrer de la Sala, el nucli de l'hostal Vell
i les cases de baix de l'hostal a la carretera.
Més tard, els propietaris de grans extensions de terreny agrícola
reverteixen una part dels seus camps en terrenys urbanitzables.
Els camps d'en Mellers del carrer Bonavista es parcel·len
i creix el sector conegut com a torres noves.
Aquests anys són els de creixement més importants
per la notorietat de les edificacions.
Per la seva documentació aconseguida a l'arxiu,
veurem que el permís d'una de les cases més emblemàtiques,
la que encara coneixem com a el sanatori,
anava signat per la senyora Elisa Romero de l'Olmo.
Elisa Romero de l'Olmo.
Aquesta senyora era una popular bailaora malagueña a Barcelona
i, assiduament, ho feia al Café de la Gran Penya.
Posteriorment va anar a Amèrica on va aconseguir molta popularitat
en diversos països hispanoamericans.
De tornada va continuar amb les seves actuacions
fins que es va retirar l'any 1935,
actuant en la companyia de Celia Gómez.
I ara, un dels meus incisos.
Cal dir que en un carrer de Màlaga
porta el nom d'Elisenda Romero.
Elisa.
L'estem batejant tot el rato.
L'estem batejant catalana, tu, sí.
Elisa Romero.
Bé, senyora mia.
Diu, a partir de 1997,
en què ho va proposar la regidora socialista Carmen Baena.
Bé, aviam, anem a la Montse.
I ara anem a l'altre protagonista de la història,
el cavaller, el senyor Victoriano de la Riva Ruiz,
un personatge molt important de la societat barcelonina,
industrial, banquer i mecenes.
Va ser president de moltes entitats del món industrial
i esportiu de l'entitat.
De la ciutat.
De la ciutat, perdó.
Compartint amb el seu germà Genaro
la presidència del Real Club Esportiu Espanyol,
pel qual va edificar el camp de la finca de Can Ràbia.
El camp de futbol a Can Ràbia.
Can Ràbia, que havien comprat l'any 1917.
I arribem a la part sentimental del cas.
Victoriano de la Riva va encarregar l'edificació de la torre
a través de la seva estimada Elisa Romero.
Ella tenia 43 anys, 5 menys que ella.
Aquí ens podem preguntar el per què de la tria de Sant Just
per part de la parella.
Doncs l'explicació és que vivia a Sant Just ja feia 12 anys.
La germana de l'Elisa, la Concepció,
casada amb el senyor Eduardo Luna,
ja era mestra de l'escola de l'Ateneu.
A més, el poble era un lloc tranquil
relativament a prop de Barcelona.
S'inicien les obres a càrrec de l'empresa
Camp Preciós sota la direcció
de l'arquitecte Andreu Audet i Puig,
que ja havia dissenyat l'Hotel Colón
a la plaça Catalunya, de Barcelona,
i el gran casino de l'Arbassada.
Per desig i manament de l'Elisa Romero
es van fer servir els millors materials del món
i l'obra es pagava a través de la banca Riva i Garcia,
de la qual era gerent,
amb Victoriano de la Riva i Ruiz.
L'obra s'acaba el 1924,
al cap de dos anys del seu inici.
Ja tenim la torre acabada
amb el vistiplau de la parella
Elisa i Victoriano,
però sempre el ditjós, però.
Es fica pel mig de la parella
una neboda de la Bailaora,
de la qual s'encaterina en Victoriano,
i que va ocasionar el trencament dels amants.
La mansió va quedar per estrenar.
Aquí comença el nou periple
de la casa destinada a la sanitat.
A l'any 1927,
un equip de metges la compren
per destinar a la casa de salut
i, des de llavors,
és coneguda com el sanatori.
Es publiquen prospectes de publicitat
on s'informen els avantatges
d'aquesta casa de repòs,
fent referència a les molt bones condicions
per a la seva situació,
clima i instal·lacions adequades.
A la contraportada s'hi podia veure
un mapa esquemàtic
entre la plaça de Catalunya
i el sanatori,
amb l'indicació d'un autobús
directe cada 20 minuts.
Era estupendo.
O sigui, que està molt ben comunicat.
El trepatge en tinc, vaia.
Sí, sí, sí.
L'alçament militar,
el conflicte bèl·lic
i la posterior postguerra
van fer que el sanatori
patís moltes anades i tornades
fins als nostres dies.
L'any 2012
va concloure les reformes
i arrenjament de la casa
i els seus entorns.
Un habitatge
que en principi
estava destinat a una sola persona,
l'Elisa Romero.
En l'actualitat
s'ha convertit en sis habitatges,
comptant la casa unifamiliar
que s'ha construït
dintre del terreny de la finca,
adjacent a la casa.
Bé, aquest ha estat
el recull de dades
que ens hem permès extraure
del treball històric
d'en Josep Quintana i Cortés,
publicat a la Miscellània d'Estudis Sant Justencs,
número 17,
sobre una casa
tan emblemàtica de Sant Just
com és el sanatori.
Bé, bé, bé, bé.
Bé, i el compàs
d'aquesta marxa tan...
què, no?
Marxosa.
Hem d'anar amb compte
amb els micros, eh, amigos?
Sí,
ja no ho he d'anar tot el cop.
Sí, anem amb compte
amb els micros
perquè...
Aviam.
Sí.
I després d'aquesta marxa
tan marxosa,
ens trobem
que la Lina
ens explicarà
aquelles curiositats
curiositats
que a vegades
són curioses
i a vegades
no són tan curioses.
No tan curioses.
Avui,
per portar
unes quantes curiositats
d'aquestes,
he consultat
tres llibrets
que tinc
que sempre es pot treure
alguna cosa d'elles.
El primer
que vaig a parlar
és de la Gran Muralla.
Ah.
Tots ja sabeu
que la Gran Muralla
ja no cal que digui
on és.
A veure,
qui ho sap?
No.
Aquí a la plaça Catalunya.
Vale.
Hi ha un xino
de figueres
que se'n diu
la Gran Muralla.
Ah, sí.
Deu ser una pista, això.
Sí, segur.
Bueno,
doncs aquesta gent
va fer la Gran Muralla
i tenes així
que a vegades
des dels satèl·lits
es veu la Muralla, eh?
Sí, sí,
diu que sí.
Això no que sí.
Bueno,
aquests ho van fer
perquè les dimensions
són tan enormes
que van trigar
no sé quantíssims anys
a aixecar-la.
Diu que van tardar
1.700 anys
en construir
la Gran Muralla.
I l'alçada
de la Gran Muralla
té dos i mig
metres d'alçada.
I això ho van fer
per prevenir,
per allunyar-se,
per allar-se
i per defensar-se
dels unos.
Els mongols.
Sí.
Els unos
que estan a la part
de dalt
de la Xina,
no?
Ara,
diu,
aquests,
diu,
haguessin pogut
entrar
dintre d'aquesta
muralla,
diu,
perquè amb escales
ho podien fer.
Però, esclar,
aquesta gent
anava amb cavalls
i els cavalls
no podien passar.
No en poden
pujar.
O sigui,
que no aneu a veure
la muralla amb cavall
perquè no podreu passar.
Però el que vulgui llegir
la muralla
és mucha muralla,
no?
Oh,
i tant,
que sí.
Aleshores,
d'un altre llibre,
he trobat una cosa
que m'ha fet molta gràcia,
que diu,
per què els sorolls
raros
o de por
ens diuen
que
ens fa posar
la pell de gallina
i s'encerissen,
no sé,
se'ns posen dret
els pèls.
Sí.
Diu que això
ve
que a l'oïda
abarca més
sensacions
que la vista.
És més sensible.
Sí,
i diu,
si tu estàs mirant,
estàs ellsint,
sigui el que sigui,
doncs,
bueno,
doncs estàs fixant-te en allò.
Però a l'oïda,
encara que no estiguis escoltant,
sents.
Ho percep.
I aleshores,
doncs,
aquests sorolls
que són dissonants,
que no són normals,
com per exemple,
xirriar un guix
a la de lloc,
una porta que grinyola,
alguna cosa d'aquestes,
ens dona...
O un vidre,
quan poses un cobert
amb un vidre
que fa aquells sorolls.
Doncs això és
perquè és com si diguéssim
clac,
una alarma
que ens desperta
dels antics.
D'allà,
de los ancestros,
ancestros,
ancestros.
Sí,
sí.
Diu que,
esclar,
diu que abans,
el cos humà,
al principi,
quan estava l'home,
ja sàpien,
com si tota la mandanga
estava cobert de pèl.
Tot això,
se'n va anar el pèl
i ara queda pèl,
poc pèl.
I n'hi ha alguns
que encara menys.
Menys que poc.
Però,
independentment d'això,
què passava?
Que el cos
té com una reacció
i quan sents
una al·luïda,
t'hi diu una alarma,
clar,
el pèl ho sent.
El pèl,
no,
el pèl,
clic,
tot el pèl petit
que tenim a les braços,
a l'allò on sigui,
pum,
s'aixeca.
Perquè,
esclar,
un animal,
si el pèl el té
gran,
dona més,
com més defenses.
Més defenses.
Com si fos un os,
com si fos una cosa d'aquestes,
no?
Més gran del que és.
Sí,
i ho troba bastant interessant.
I després n'hi ha dos,
dos coses petites
que són molt bufones,
d'aquí de Barcelona,
que l'altre dia
jo es vaig dir una,
i que diu,
diu la llegenda
que si un vol assegurar
que tornarà a Barcelona
de veure de la font de Canaleta.
Ah,
i tant.
I aquesta ja la sabem.
Però a continuació d'això
diu,
la venda de flors
a la Rambla
comença en el 1853
amb uns quioscos
de ferroculat
que després
serien reemplaçats
per un de cristall.
I el cicle XX,
però no ho acabo d'entendre,
jo diria que seria
el cicle XIX,
aquest indret
a la Rambla
era l'únic lloc
de la ciutat
on es podien comprar flors,
com a botiguetes de flors.
Ah,
potser sí.
Bé,
doncs ja ho sabem.
Seria el principi
del segle XX.
Aquí
és que
no està ben especificat
si era el principi
del XX.
El XX
és el 1900,
eh?
Possiblement.
Al principi,
el 1900,
el 1910,
el 11,
sí,
sí,
abans de la gran exposició.
es veu que potser no hi havia cap més
que es dedica a la venta de flors
en quant a botiguetes,
dic jo.
Potser sí.
D'acord.
I d'aquest mateix puesto,
més o menys,
de Barcelona,
també ens trobem que diu
segons Víctor Balaguer,
el passeig del Bor
havia arribat a ser
la plaça major de Barcelona
i conta Balaguer
que el seu nom
li ve del verb
bornejar,
és a dir,
tornejar
referint-se
als actes públics
d'armes
com les justes,
als tornejos
i als desafiaments
i duels públics
que es feien allà.
Ah,
sí,
molt bé.
tenim una paraula nova
per apuntar-la
que és
bornejar.
Bornejar.
I després ens queda
l'última,
l'última
que també em fa gràcia.
Diu,
amb l'època anterior
al naixement de Cris
es considerava
que la barba
era un rasga masculí.
Era un...
Home, clar,
un signe.
Sí,
un signe masculí,
no?
Sí, sí, sí.
Diu, bueno,
el seu bus
es feia servir
i quan arriba
Alejandro Magno
doncs aquest s'afaita
i surt amb la cara
rassurada.
I aleshores
diu, bueno,
també això ho feia
perquè el pobre
no tenia gaire...
La veiesa de l'empinyo.
Sí.
Diu, i aleshores
es va introduir
la moda d'aquesta,
no?
Els tractors
d'Alejandro Magno
el criticaven
per aquesta cosa d'així.
Diu,
però un segle més tard
els romans
també s'afaitaven.
I tant.
I en canvi
la gent de l'Orient
aquest costum
l'anaven mantenint.
I a mi m'ha cridat
això l'atenció
perquè penso que ara
torna...
Això ja no ho diu
cap llibre ni res.
Però sí, fixeu,
tots els somnes
ara porten barba.
Sobretot els joves.
Els joves.
Jo dic,
com ara s'ha posat això
de los metros sexuales
o metros...
Ha sigut de contraposició.
Sí, deuen de pensar
que tinguem una mica de barba
perquè es vegi
que som els muy machos.
Jo que sé,
fill meu, no?
Alguna cosa
deu de passar
que torna a ser
la barba de moda.
I tant.
Ara veus que a vegades
van vestits
d'aquella manera
que porten aquelles
sandilles
i són nois
que a mi m'és igual, no?
I tant,
cadascú que vagi
com vulgui.
Això va bé
per confonser
la policia
perquè tots els
igeïstes
i els terroristes
eslamis
porten barba.
Llavors, clar,
si la gent d'aquí
també van igual
o aquells
ho tenen malament.
No, no, però fixeu-vos-hi.
La barba
o ve una mica
o ve una miqueta
o jo...
No, no, i sobretot
hi ha llocs
perquè jo me'n recordo
d'un llibre
que ara no me'n recordo
el títol.
Molt bé que te'n recordes.
No, me'n recordo
el llibre
però no me'n recordo
el títol.
I ara resulta
que per introduir
una espia
dintre d'un grup
en què feia...
De topo.
De topo.
Sí, sí, feia de topo
però de vagues
i tot això
resulta...
em sembla que l'eslligi tu també
que el van obligar
a afaitar-se
la barba
perquè eren turcs
i els turcs
en aquell temps
no fa gaire
era de fa
com uns 50 anys
els turcs
tenien per costum
portar la barba
la barba
poblada.
Doncs ja ho sabeu, eh?
Bueno, pues
somos personas
de mucha barba.
Ah, pues en música
xato meu.
títol.
Títol.
Títol.
títol.
Títol.
Títol.
títol.
Títol.
Títol.
Bé, i continuem
amb la marxa marxosa
però és per donar
entrada
a música
per gaudir.
Escoltarem avui
un fragment
del poema
sinfònic
xerçada
de Nikolai
Andreevich
Rimsky-Korsakov.
Músic
nascut
a
Nogorod
l'any
1844
i mort
prop de
Sant
Petersburg
l'any
1908.
El
1889
va presentar
a París
l'escola
música
russa.
Un projecte
del grup
del 5
liderat
per
Mili
Balakirev.
L'obra
de Rimsky-Korsakov
comprèn
sobretot
òperes
Satko,
La promesa
del sar,
Qui teix
i el gall d'or.
Gran
arranjador
sinfònic,
la revisió
que va fer
del Boris
Gudonov
de Mussorgsky
va superar
l'original.
Fem una mica
d'història.
A la meitat
del segle XIX
gairebé
tots els universitaris
de les principals
carreres
a Rússia
eren alhora
uns grans
afeccionats
a la música
i això
queda palès
en que
quan Rimsky-Korsakov
tenia 17 anys
era un alumne
molt destacat
de l'escola
naval russa.
Però
llavors
va conèixer
en Mili
Balakirev
que a més
de ser
un gran matemàtic
era un magnífic
compositor
que adorava
la música russa
i que s'havia
proposat donar-li
un alt nivell
arreu del món.
Balakirev
era molt persuasiu
i tenàs
en els seus
plantejaments
i va buscar
universitaris
a qui la música
agradés com ell.
Va aconseguir
un grup
de compositors
que va resultar
excepcional.
Rimsky-Korsakov
Borodin
Mussorsky
Kui
i ell mateix.
Aquest grup
va fer
que els temes
nacionalistes
russos
prenguessin
un caire
més profund
i definit.
Va fundar
a l'escola
lliure
de música
russa
molt famosa
en el seu
temps.
Rimsky-Korsakov
atès l'èxit
de l'escola
no va enyorar
mai la nàutica
per la qual cosa
la posteritat
ha pogut gaudir
de la seva música.
A més,
era un gran
orquestrador
cosa que queda
demostrat
en l'acabat
d'algunes
obres de Borodin
que va morir
repentinament
abans de poder
veure representades
les danses
polubsianes
del príncep Igor
estrenades
tres anys
després
de la seva mort.
Però
parlem concretament
de l'obra
de Rimsky-Korsakov
una producció
extensa
i molt popular.
A banda
de les òperes
que ja hem comentat
destacarem
un colpidor
Pare Nostre
que canten
a matines
els monjos
de Montserrat
el poema
sinfònic
Xerassada
basat en els contes
de les mil i una nits
el capritx espanyol
i la gran Pasqua russa.
De Xerassada
escoltarem
el tercer moviment
El jove príncep
i la jove princesa.
Interpreta
l'orquestra sinfònica
de la ràdio
de l'Iuliana
i dirigeix
Lorenz Siegel.
L'orquestra sinfònic
i dirigeix
i dirigeix
Bé, i després
d'aquest espai
de música
tan dolça
perquè la música russa
és molt maca
la Montse
ens parlarà
de salut.
Mira
sobre un comentari
alimentació conscient
D'acord
Diu
no te'n recordes
de mastegar
aquí va
un recordatori
de la seva importància
Possiblement
al veure el títol
d'aquest article
hagis pensat
doncs sí
se m'ha oblidat
i és que de vegades
en lloc de mastegar
en passem
o engollim
sense adonar-nos
que estem menjant
per molt saludable
que sigui.
De vegades
crec que es parla molt
de què mengem
com menjar
i de la qualitat
del que mengem
que és definitivament
important
i poc del procés
de masticació
que és clau
per mantenir
i promoure
la nostra salut.
Tot i que
és una obvietat
resulta que
a l'estómac
i als intestins
no hi ha dents
així que
en lloc de començar
el primer pas
per digerir
l'aliment
trencar-lo
amb les seves unitats
primordials
per poder-les
absorbir
és la boca
gràcies a l'acció
física
de trituració
i l'acció química
d'alguns enzims.
Mastegar bé
té els efectes
beneficiosos
dels que a priori
podríem participar-ne
i anticipem
un fet
preparar
a la resta
de l'aparell
digestiu
per fer bé
la seva funció
al mateix temps
que lleugera
el treball
del mateix.
A més
en el mateix
art de mastegar
s'augmenta
la salivació
que en el seu torn
augmenta
la secreció
d'àcid
de l'estómac
necessari
per digerir
les proteïnes
i segreguem
enzymes
que inicien
la digestió
dels hidrats
de carboni
com
la piatlitina
i la amilassa.
Es reposa
aigua
que pot faltar
i estimula
els meridians
de l'estómac
i l'intestí
i afavoreix
l'acció
del sistema nerviós
parasimpàtic
encarregat
de regular
el procés
digestiu.
Per això
no és tot
a un nivell
més profund
el mastegar
carreguem
l'aliment
amb la nostra
pròpia energia
i promovem
una major
consciència
de l'ara.
És cert
que la pressa
en què vivim
l'estrès
o menjar
mentre fem
altres coses
veure la tele
per exemple
ens treu
el moment
present
i converteix
la masticació
en un lleu
acte mecànic
inconscientment
així que et proposo
el següent
intent
un àpat
a la setmana
fer-lo
en un entorn
que et vingui
de gust
beure
estovalles
flors
plats
i evita
llegir
la tele
o altres sorolls
sempre assegut
i calmat
estar dret
l'estrès
i la tensió
emocional
no afavoreixen
la digestió
mastega
amb consciència
mindiful
eating
aquesta paraula
és inglesa
espero que l'entengueu
gaudir
de cada mos
i percebeu
els sabors
textures
i fragràncies
del teu menjar
no cal
que comptis
cada mos
al final
es fa avorrit
sinó que m'esteres
fins que
fins que
no et puguis més
i això
anirà
desenvolupant
a poc a poc
un hàbit natural
i a més
en el tirar
el gust
del teu menjar
molt bé
no no
si ja t'ho comentàvem
moments abans
que
comença
a la boca
comença
la digestió
de l'estómac
i a més a més
comença
el treball
i a més a més
l'estómac
s'adona
que estàs
menjant
aleshores
tampoc
no et queda
aquella sensació
de falta
de menjar
és tot un treball
consecutiu
i no engreixa tant
perquè
s'ha anat
passant
mica en mica
clar
tu menges de cop
i l'estómac
diu
ja està
i és clar
és quan necessites més
oh sí
ja ha sortit
el gourmet
aquesta paraula
que diu la Montse
de
mindful eating
mindful
mind
és mente
full
plenament
la menjament completa
clar
no
el menjar
de l'eating
el menjar
plenament conscient
conscient
plenament conscient
que t'adones
que menges
de què estàs menjant
mindful eating
molt bé
l'aclaració
una rafegueta
de música
sisplau
i amb aquestes notes
de Goisat Histori
el Joan
ens farà aquell
sí
avui sobre
automoció
ah
molt bé
vine
sobre
els cotxes elèctrics
ah
bé
bé
Espanya
té
cinc plantes
de fabricació
de cotxes elèctrics
totes
d'empreses
multinacionals
la majoria
d'aquests cotxes
són esforçats
principalment a Europa
la quantitat
de cotxes elèctrics
que es van vendre
l'any passat
a Espanya
és ridícula
pocs milers d'unitats
les causes
són variades
l'alt pareu
del vehicle
autonomia limitada
a poc més
de 100 quilòmetres
la poca capacitat
actual
de les bateries
la falta
d'endolls
a les vies públiques
i també
els garatges privats
falta d'ajudes
dels poders públics
i etcètera
etcètera
sí
sí
Barcelona
i tota la regió
metropolitana
no compleix
les directives
comunitàries
que fan referència
a la qualitat
de l'aire
que respiram
això
ens comportarà
una important
multa dinerària
de la Unió Europea
però es veu
que això no importa
pagarem la multa
entre tots
és a dir
els de sempre
només hi ha un camí
com se n'adoni
que entre tots
ens estem enverinant
fixeu-vos-hi
que no dono la culpa
al govern
com sempre
se sol fer
també m'hi
compto
entre els culpables
per no comprar-me
un cotxe elèctric
això
no impedeix
que els poders públics
tenen l'obligació
de protegir
la salut pública
i des d'aquesta
modesta ràdio municipal
de Sant Just
d'Esbert
els hi recordo
tenim les fàbriques
dels cotxes elèctrics
al nostre país
falta únicament
la voluntat política
per dictar noves lleis
i fer-les complir
que impedeixin
la circulació
als centres urbans
dels cotxes contaminants
incluent-hi
busos
camions
furgonetes
motos
i taxis
l'estat de Califòrnia
als Estats Units
ja fa temps
que tenen implantada
aquesta llei
d'emissions zero
per acabar
una notícia
extraordinària
la marca nord-americana
de cotxes elèctrics
Tesla
ha anunciat
el llançament
d'un nou model
de cotxe elèctric
i ha rebut
ja 400.000
peticions de compra
a nivell mundial
la qual cosa
ha trencat
el rècord
de peticions
que tenia el Ford T
des de l'any
1916
senyors
senyores
el futur
és dels cotxes
d'emissions zero
elèctrics
amb el permís
del motor
d'hidrogen
de pròxima
aparició
això
aquest encara
és millor
el motor
d'hidrogen
perquè
tu
les bateries
les has de recarregar
també
consumeixes
llum elèctrica
o sigui
també necessites
energia elèctrica
i sabem
d'on la traiem
no?
o bé
de la cosa
de tipus
atòmic
i del carbó
que ara
sembla que volen
tornar un altre cop
a fer servir carbó
perquè
les eòliques
podrien implantar
només
però no interessa
mutxatge
no interessa
perquè molta gent
també
els ecologistes
diu que
espanten
els ocells
o sigui que tot
és un embull
però realment
l'hidrogen
seria
l'adequat
sí
però també
igual que
també necessita
l'electricitat
perquè
l'hidrogen
funciona
a base
de l'aigua
però per descompondre
l'aigua
amb els altres components
també necessita
l'electricitat
també
ara
aquí el que passa
és que llavors
el que estem separant
és que l'electricitat
es pot fer
a llunyada
i es pot generar
no solament
amb el petroli
i amb el carbó
que llavors
no
el cercle
és més tancat
sinó llavors
també
la solar
l'electricitat
i després
la del vent
aquest serà el futur
però ara
dies enrere
em sembla
que ho he sentit bé
que havien retirat
o pensaven retirar
les subvencions
ja fa
ja pensaven retirar
els han retirat
sí
sí
però ara
ja del tot
ara del tot
les alternatives
sí
les alternatives
fora
és que passa una cosa
en el seu moment
farà uns
no sé
10 o 12 anys
van fer el càlcul
malament
sí
esclar
tenim el govern
que tenim
i aleshores
van per veure
que el preu
que sortia
a l'electricitat
és el més car
d'Europa
i ara resulta
que llavors
no poden pagar
les subvencions
que havien dit
perquè ens van equivocar
amb el preu
ja
i ara estem pagant
doncs
en el rebut
de la llum
sí
paguem 50 coses
entre elles
les negligències
dels governs
molt còmode
mira
i altres
i totes les dames coses
posem una mica de música
sí
perquè és lamentable
i tant
és terrible
i tant que és lamentable
van fer unes centrals elèctriques
allà dalt
al País Basc
i com estava tot a punt
els de l'Eta
van dir que no
i com que hi havia
molt de folló
van dir
vinga
la trencarem
la van tallar
i tot allò
l'estem pagant entre tots
sí
ladım
ja
Bona nit.
I ara viatjarem per Catalunya.
Avui visitarem Capellades, la població que es mira amb vertigen la vall del riu Anoia des de la cinglera del Capelló,
sota la qual s'amaguen un dels llaciments paleolítics més importants de la Mediterrània.
El riu i els cingles, modelats per riuades, tempestes i torrentades al llarg del temps,
expliquen que l'aigua hagi estat el motor de la història de Capellades,
un poble adaptat a les seves entranyes, a cuoses.
Pensem que està situat damunt d'un aquífer,
cosa que segles enrere van permetre que s'hi establís una vintena de molins paperers
que van dibuixar el perfil inconfusible de la població.
La fesomia de Capellades, tant de la d'Ara com de la de fa cent anys,
té uns orígens ben determinats.
Continuem amb el tema de l'aigua.
Continuem amb el tema de l'aigua.
I concretament, a la cabrolla de la bassa del Molí de la Vila,
veritable emblema del poble.
La déu que omple aquest estany natural
i que, escolant-se pel rec del Correnaire,
travessa la població,
abasta antigament fins a setze molins paperers,
els quals aprofitaven l'energia de l'aigua per produir paper.
Això passava entre els segles XVII i XIX
de l'edat d'or d'aquesta protoindústria,
protoindústria, ja que aleshores la producció de paper
era del tot artesanal,
d'aquells setze molins que se'n conserven nou,
prou com per preservar la identitat arquitectònica del municipi.
A vol d'ocell sorprendria la seva enorme estructura cúbica
i amb els pisos superiors perforats
per petites finestres obertes,
els quatre vents dins dels quals
s'aixecaven els fulls de paper
que van donar forma a la població arreu del món.
Dos d'aquests molins es conserven en bon molestat,
el del Cal Montner, de propietat privada,
i el de la Vila, convertit el 1961 en el Museu Molí Paperer.
Tan fàcil com és avui comparar paquets de 500 folis,
el Molí de la Vila en el seu temps produïa 4.500 fulls,
segons ens explica la guia durant la visita al museu,
i que continua dient
abans el paper era un producte gairebé de luxe,
que comparaven notaris o clergues especialment,
i el procés d'elaboració era molt complex.
El museu conserva els estris,
els productes i els materials
amb els quals els molins capelladins
produïen l'anomenat paper de barba,
la base del qual eren els draps vells
que subministraven els drapaires.
A hores d'ara, fins tot,
organitzen tallers
que elaboren el paper,
i el propi museu
el comercialitza
per botigues especialitzades.
Una activitat divertida,
ara, com sempre,
que fa que la guia aclareixi als visitants
que les condicions de treball aquí,
amb la humitat, el soroll
i les males olors en temps antics,
eren molt dures.
Per demostrar-nos,
ho posen en funcionament
les masses de la premsa,
les quals produeixen un soroll espantós.
I ara faig un incís.
Nosaltres,
amb un grup que també som veterans,
vam anar-hi
i vam fabricar una mica de paper
amb unes piles,
i realment devia ser duríssim en el seu moment
fer paper d'aquella manera.
Una altra cosa,
que no sé si tu l'has posat en l'article,
però aquí a Capellades,
quasi totes les escoles,
amb els nenos,
van a veure com es fricava.
Ah, sí.
Jo m'acompanyava a un grup de l'escola
i després allà al·lavors,
no sé si també ho dius,
que està aquella cosa paleolítica,
que era molt hiperaçada.
Bé, és que era molt llar,
allò de los paleolíticos.
Lo dejamos para otro día.
Sí, i ho he deixat per un altre dia.
Bé, doncs com estem a Capellades,
sortim del museu.
Resseguim el tram descobert
del rei de Corronaire
i ens trobarem amb el centre de la població,
on la traça de l'aigua també és present.
I així arribem al carrer del Call,
que no és,
i ningú es confongui,
no ha estat mai un barri jueu,
sinó que en aquest cas,
el Call era un rei de desaigües
de la base del molí de la vila.
Fins aquí ens hem cansat una mica, senyors, eh?
Sí, de fer paper i de tot.
I aleshores, doncs fem un d'allò
que hem d'anar a prendre una miqueta d'aigua,
que ens hem cansat.
Sí, bé, no saps,
continuarem el pròxim.
La propera vegada que viatgem per Catalunya,
continuarem amb Capellades,
els paleolítics
i a l'acabada del paper.
Bé, doncs hem arribat a la fi d'aquest programa,
cansats de fer paper,
i escolta'm...
El paper que fem!
Això, ens acomiadem fins la setmana propera.
Recordeu que el dissabte, si Déu vol,
també repetim el programa.
Doncs fins a la propera,
a tots, molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau.
I per això sempre diuen que cal fer un bon paper.
Això.
Ara escoltes ràdio d'Esfern,
sintonitzes ràdio d'Esfern,
amb la ràdio de Sant Just,
98.1.
El just a la fusta,
parlem de tot el que passa a Sant Just.
És una cosa molt dura,
és la pujada de l'IVA.
El Tom està marxant pel costat de feina,
i veus que són gent més o menys preparada.
La única solució.