Música
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Seixanta i més o menys.
Música
Ja s'ha finit novembre.
Ja som a dos de desembre.
De desembre. Un mes que sempre ha estat molt especial tant per les famílies com per l'ameinada en particular.
Temps d'unes llargues vacances d'hivern.
Amb el gaudi de tot un seguit de tradicions, d'àpats, de reunions familiars, de festes tan religioses com laiques.
Tradicions molt nostres i tradicions alienes que estan arrelant fortament en la nostra societat.
Però, sincerament, mentrestant siguin celebracions amb seny i joia,
Que incloguin tothom, tant catalans com estrangers, sense discriminació per a ningú, siguin benvingudes a aquestes diades.
Benvinguts als àpats extraordinaris al voltant de taules guarnides que reuneixen persones que, moltes vegades, no es veuen més que un cop l'any.
I benvinguda a la solidaritat que, durant aquestes festes de desembre, sembla que costi més la gent al seu proisme.
O així, deuria ser.
O així, deuria ser.
També és cert que algunes persones senten una mena de tristor pels records d'altres temps, d'èssers estimats que ja no hi són.
Però la joia ho domina tot. Els llums il·luminen els nostres carrers.
El comerç presenta els seus millors productes, els aparadors més atrayents, amb ofertes que, en molt dissimul, ja van avançar-se el passat divendres,
amb la celebració del Black Friday.
Divendres negre, una jornada importada dels Estats Units, amb ofertes i rebaixes dissimulades,
perquè, per llei, no es poden fer fora de les dates marcades.
Resumint,
celebrem en joia tot el decurs d'aquest mes de desembre.
Consolem els tristos,
solidaricem-nos amb els germans,
cantem Nadales de tota mena,
i procedència,
i sentim-nos alegres,
per viure un any més aquests dies de desembre,
que arriben fins a la duració dels reis d'Orient.
que algú diu que no eren ni reis, ni venien d'Orient,
però, si ells es hi ho pensen,
és la seva opinió.
Molt respectable, però és la seva.
I no la de la majoria de la gent que gaudint menjant el brou de Nadal,
la carn d'olla,
el gall dindi,
el capó, el marisc,
els canelons,
els torrons,
els tortells amb sorpresa,
bevent cava,
o xampany,
o vins dolços,
que ens fan sentir més animats i disposats,
a ser una mica més feliços,
malgrat el devenir diari.
I després d'aquesta parrafada
de desitjos,
sincers,
Nadalens,
anticipats,
el grup de 60 i més o menys,
avui al complet,
l'Alina Santa Bàrbara,
la Montse Larrea,
el Joan Maria García Puigdevall,
el Joan Girivella,
i qui us parla,
la Joana Algarra,
desitgem que aquesta hora,
que ara iniciem,
us sigui interessant i amena.
Endavant,
Carles Hernández Rius,
amb el programa
60 i més o menys.
I comença amb el menys,
que és,
no menys de persona,
menys d'edat,
el nostre Joan.
Molt bé.
Avui,
2 de desembre,
és el 336è dia de l'any
del calendari gregorià
i el 237è
en els anys de traspàs.
Queden 29 dies
per finalitzar l'any.
El 2 de desembre
de 1943
neix a Sabadell
Pep Torrents,
actor,
català de teatre,
televisió i cinema,
amb una extensa trajectòria
com a director
i actor de doblatge.
Bé,
recordem el calendari festiu
de desembre.
En primer lloc,
demà,
dia 3,
celebració de la onomàstica
d'un sant navarrès
que intentant evangelitzar
l'Orient
va morir a les portes
de la Xina,
Sant Francesc Javier.
Continuem amb el calendari festiu.
Les festes populars
tradicionals catalanes
s'associeixen
en torn d'un calendari
ben diferent
de les nostres agendes
avui dia.
Som un país
de la conca mediterrània
i els nostres orígens
culturals
tenen un caràcter
marcadament solar.
El sol domina
les nostres festes
i la nostra mitologia,
la qual hem d'anar
incorporant
en els temps
a través del calendari
festiu
romà,
centrat en els solsticis
d'hivern
i d'estiu,
Nadal
i Sant Joan.
L'expansió del cristianisme
des de l'Orient Hebraic
ha fet
que incorporéssim
celebracions
del calendari festiu
jueu,
més central
en el calendari
lunar
de Quaresma
i la Pasqua.
El nostre calendari
litúrgic
enllaça
les dues
tradicions
culturals
i a més
hi afegeix
les festivitats
de la Mare de Déu
i del
centural
cristià.
sovint
amb l'excusa
tàctica
de cristianitzar
i santificar
diverses celebracions
i costums
paganes.
Bé,
aquí tenim
el calendari
del cicle
nadalenc.
6 de desembre,
Sant Nicolau,
ritus d'inversions
amb motiu
de les festes
romanes
del sostilci
d'hivern,
les Saturnàlies,
festa
del Bisbató
a Montserrat.
Els escolans
de Montserrat
escollen
un escolar
al Bisbató
que el representarà
en els actes
oficials.
8 de desembre,
la Puríssima,
festa d'origen
cristià.
A Barcelona
tenia molta importància
per la
processó.
També
ritual
d'inversió,
Arenys de Mar,
la Mare de Déu
fumadora.
La Quitxalla
fumava herbes
de mata
faluga.
13 de desembre,
Santa Llúcia.
que inicialment
se celebra
el dia 23 de desembre
d'aquí ve
la dita
per Santa Llúcia
un pas de puça,
fira de pessebres
i verd
als voltants
de la Catedral
de Barcelona.
21 de desembre,
Sant Tomàs,
és el dia
més curt de l'any.
Fires de proveïment,
fira de Galls
i a Viram,
Antiguament
a Barcelona,
actualment
a Vilafranca
del Penedès,
al Prat
del Llobregat,
el famós
pollastres
i galls
de pota negra
i d'altres
poblacions
d'arreu
del Principat.
Uns, sí,
són de pota blava
i les altres
són de pota negra,
amb aquelles crestes
que semblen
corones vermelles
que són precioses.
El problema
és que te'l donen
viu moltes vegades
i l'has de matar.
Sí, però te'l maten.
a Vilafranca
te'l maten.
Et donen un número,
li posen un número
a la bèstia,
te'n vas a esmorzar
de forquilla
i llavors
quan tornes
cap allà a la una
ja te'l tenen
empelat i tot.
Ja el tens preparat.
Sí, sí, sí.
És una meravella.
Bé, endavant.
24 de desembre,
vigília de Nadal.
Inauguració
del pessebre familiar.
Ceremònia
de fer cagar
el tió.
Cal despertar
la natura adormida
perquè doni fruit.
Sí, a cops de bastó.
I tant.
Missa del Gall,
celebració del naixement
de Jesús,
ressupor
de la nit de Nadal.
25 de desembre,
Nadal,
celebració
d'origen romà.
Representa
l'inici
de l'any natural
perquè hi té lloc
el naixement
del sol.
L'any 354
de l'era cristiana,
l'emperador
Constantí
cristianitza
el solstici
d'hivern.
La celebració
del naixement
del sol
es converteix
en la celebració
del naixement
de Jesús.
26 de desembre,
Sant Esteve.
Tradicionalment,
a Catalunya,
l'endemà
d'una festa
grossa
és festa.
S'anomenava
la festa
del gos.
Representacions
de pastorets
i de pessebres
vivents.
I canelons.
I canelons.
És el dia
aprofitant
de tot el que quedava
de la cardolla.
Això mateix.
De totes maneres,
aquestes festes grosses,
que l'endemà
és festa
a Catalunya,
el resto
de l'Europa central
també.
L'única excepció
és el resto
d'Espanya.
Però aquí
anem
com a Europa.
Doncs ells ho perden.
Almenys
no mengem canelons.
28 de desembre,
els sants innocents
ens recorda
la persecució
dels infants
per part
del rei Herodes.
En l'actualitat,
dia dedicat
a les fers bromes,
enganyifes,
a penjar
llufes,
ninots,
de paper,
de diari.
Sí, sí,
encara es fa, eh?
Encara es fa.
Sí.
Para que et descuides
ja t'ha posat algú
a l'esquerra.
I tant.
31 de desembre,
Sant Silvestre.
És el darrer
dia de l'any.
L'home dels nassos,
gen i personatge
de cap de l'any.
festa de fi d'any
i rebellón,
el dotze grans de rim
i els bons auguris.
Això del dotze grans de rims
no fa gaires anys que es fa.
Abans no es coneixia.
Hi havia gent que feia llenties.
Que feia ciberons.
Però parleu de molts anys, no?
Sí, perquè jo me'n reloig.
Jo de petita me'n recordo
de haver menjats els rims.
i parles de molts anys, eh?
Sí, sí.
Doncs hi ha puestos que no,
hi ha contrapesos que no.
Pot ser, pot ser.
Va bé, seguim.
És que passa una cosa.
Barcelona és el cap i casal
de Catalunya.
Però hi ha moltes puestos que no, eh?
Que això no es faig.
Que tenen diferents costons.
Sí, sí.
Molt bé.
Segueix.
I arriba el 6 de gener,
que són els reis.
A part dels regalos que poden rebre els anons,
si s'han portat bé,
si no els hi donaran carbó,
canto, eh, nens?
Doncs ha estat,
es celebra també,
menjant el típic tortell de reis
amb la fava
o petit objecte amagat a dins.
Auguri de bona sort.
També
n'hi ha l'acostum
que surt la fava
i un relletor petitet
d'aquests d'allò.
Si surt la fava,
a qui surt
ha d'apagar el tortell.
I el que no,
se'n salva.
I el que no, se'n salva.
O li posa la corona.
Bé, i ara,
un recull de dites i refranys.
Per Santa Llúcia,
un pas de puça.
Per Sant Tomàs,
el fred del nas.
Nadal nebrer,
on ple graner.
Per Nadal,
cada ovella,
el seu corral.
Si per Nadal
fa llumna blanca,
posa al llit
una altra manta.
Per Nadal,
un pas de perdal.
Per Nadal,
qui no res estrena,
res no vol.
Per any nou,
un pas de l'ou.
Per Sant Antoni,
un pas de dimoni.
a l'hivern,
el millor amic,
és un bon obric.
Per gener,
bodes de gats
i marrameus
pels terrats.
El vi de Nadal,
ni emborratxa,
ni fa mal.
I si s'emborratxa,
on se'n va dormir.
Sí, sí.
que no hi ha feina.
Ara en comencem.
La fi beguem.
Quan el dia creix,
el fred neix.
I la fom,
també dèiem,
llavors.
Sí,
però ara ja no.
Ara això seria
un pecat.
Entre cometes,
algú sí que em passa.
Sí,
desgraciadament,
però això ja no està
a les nostres mans.
Fins demà!
Estimats ràdioients
i ràdioiendes,
volem que a partir
d'aquest instant
poseu molta atenció
a la història
que us explicarem.
Que és veridiquíssima.
I que n'estic en el tanto.
situem-se.
Dimecres,
quarts de cinc de la tarda,
carrer de la Creu
de Sant Jús,
davant del nou parc
Antoni Malaré.
Un senyor gran,
d'aspecte agradable,
recolzant-se
amb un bastó.
Una joveneta
agraciada
s'acosta al senyor
i li demana
si sap
d'alguna feina
perquè és brasilera
i en aquests moments
no compta
amb cap mena
d'ingrés.
El senyor
l'atén amablement
i l'indica
una empresa
que per les seves
característiques
potser
li pot proporcionar
alguna feina.
La noia
sembla molt
agraïda
i li estreny
la mà esquerra
amb molta efusió.
Gràcies,
senyor,
moltes gràcies.
I direu
què té d'extraordinària
aquesta història
que es dona
freqüentment.
Doncs bé,
resulta
que el senyor
passada una estona
s'adona
que el seu dit anular
de la mà esquerra
li manca
l'anill de casat
que fa 60 anys
que porta
sense treure sal
ni un sol dia.
Us adoneu
de la importància
de posar atenció
a la història
que acabem d'explicar-vos?
Per favor,
no us enrafieu
de cap personeta
que se us acosti
per demanar-vos
qualsevol mena
d'informació.
Pot pertànyer
al grup
de pocavergonyes
que aquests dies
es passegen
per Sant Just,
Esplugues
o Sant Feliu,
intentant
d'entabanar
a persones solidàries
principalment
d'edat avançada
i aprofitant
un descuit
robar-li
qualsevol pertinença
sigui joia
o d'una altra mena
amb un art digne
del millor mag del món.
Alerta
dones
i dons.
I senyor.
I senyor.
Dones i senyor.
Perquè totes
o tots
han sortit
perjudicats
amb aquesta,
com tu deies molt bé,
aquesta panda
dà pocavergonyes.
i senyor.
Fins demà!
Us recomanem una fantàstica exposició que, sota el títol de La celebració de la vida, representació de les arts escèniques a través de la plàstica, es pot admirar a la sala Artur Ramon Art, del carrer de la Palla número 23 de Barcelona.
Diu Artur Ramon, director galerista.
Una de les missions de l'art és representar la realitat com una celebració de la vida, i el teatre, com a simulacre de la realitat, condensa la narració de l'artifici en una mateixa unitat d'espai i temps.
La mostra que presenta Artur Ramon Art aprofundeix en la representació de les arts escèniques a través de la plàstica.
Recrea un món constituït per pintures, dibuixos, gravats, ceràmica, porcellana, des del segle XVIII fins al dia d'avui.
Aquesta és la història del teatre en les seves manifestacions de pintures, gravats, esbossos, tot el que es refereix a l'art, però amb les firmes de, precisament, grans i grans pintors i artistes.
L'origen etimològic de la paraula teatre, designa un lloc per contemplar.
Mirem, doncs, com a espectadors privilegiats, la subsecció d'escenes d'aquest teatre de la vida, que l'art sap representar també.
Bé, recordeu que aquesta exposició estarà a Artur Ramon Art fins al dia 9 de gener, teniu tot el mes, per gaudir d'aquesta exposició que és realment una meravella.
El passat dissabte es van celebrar els 20 anys de la inauguració del MACBA.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, amb jornades de portes obertes, igual que la van fer ja fa dues dècades per primera vegada.
Llavors, una gentada sorpresa, van poder gaudir d'una arquitectura extraordinària que mostrava un art contemporani en un lloc adequat
per a que tothom pogués contemplar-lo amb tota la seva essència.
Després d'aquests 20 anys, el museu ha passat per moltes vicissituds, ha patit crítiques, ha rebut elogis i ha fet exposicions fantàstiques,
com per exemple la primera d'en Miquel Barceló, que jo recordo encara amb sorpresa i emoció.
Últimament, el museu ha sofert controvèrsies arran de l'exposició d'una escultura prohibida en principi pel seu director,
cosa que no li va costar al càrrec.
Sí, que li va costar, sí. En principi no, però després va haver de dimitir...
Que li va costar.
I tant, i tant, perquè ja tant, tothom se li va tirar les barbes i realment, escolta'm...
És una mica dramàtic tot.
I tant que sí.
Bé, en fi, la jornada de portes obertes va ser un èxit i això es fa esperar que el Museu d'Art Contemporani de Barcelona continuï per molts anys,
mostrar-nos aquelles obres d'art actual que posen de Barcelona el mateix nivell de qualsevol dels museus capdavanters del món en aquestes corrents artístiques.
El 30 de novembre ha fet anys de l'estrena mundial d'un nombre musical
que ha estat el més venut de tota la història de la música popular en tot el món.
Triller, èxit, indiscutible, de l'estrella més famosa del rock, Michael Jackson,
que ja havia tingut molt més al llarg de tota la seva vida.
Escoltem uns compassos de Triller, la composició que ha fet ballar diverses generacions,
des dels més joves als més grans, que han gaudit ballant-la i movent l'esquelet.
It's close to midnight,
Gràcies.
Gràcies.
Bé, ja hem escoltat uns compassos de thriller.
I ara, el Josep...
Ai, el Josep, ja torno a batasiar-te'n, Maria.
Passem d'una música a l'altra més suau, no?
Sí, sí, ja em penso que tots ballàvem aquí seguint el ritme.
És que sí, és que convida, convida.
Molt bé.
El diumenge passat va tenir lloc a la parroquia de Sant Just
l'anunciat concert de la coral Harmonia
de l'Associació de la Gent Gran de Sant Just.
Amb puntualitat britànica,
la coral va iniciar la seva actuació,
fantàstica actuació, jo diria,
sota la batuta del seu director, el senyor Joan Flix.
Va ser un concert d'allò més variat.
Es va anar barrejant melodies populars,
habaneres i fragments d'òpera.
Cal destacar el cor de pescadors de Madame Butterfly,
a Boca Closa,
la Gavina i el meu avi,
com a temes populars,
i l'emigrant i muntanyes del canió,
com a signes d'identitat catalana.
Coronat el concert amb el camp del poble,
que feu visat amb tot el públic posat en peus,
acompanyant la coral.
Creiem que ha estat una audició per recordar
i felicitem a la coral Harmonia
per la seva alta qualitat
i també al seu director, el Joan Flix,
per haver-la aconseguit,
ja que cal considerar que tots els cantaires
són amateurs.
Concerts pendents de la coral Harmonia.
Demà, dia 3, dijous,
a dos quarts de 6 de la tarda,
al Centre Sociosanitari
Sant Joan de Déu d'Esplugues
i el proper dia 18,
al Centre Cívic Social al Milenari,
a dos quarts de 6 de la tarda.
El dia 20, diumenge,
a dos quarts de 5 de la tarda,
a la residència d'Ancians,
Nostra Senyora de Lourdes.
I finalment, el dilluns 4 de gener,
a la residència Vitàlia,
a dos quarts de 6 de la tarda.
no em negareu,
que és un programa força complet.
I tant, i tant.
Les pobres senyores i senyors
acabaran ben cansadets.
Esgotats.
I tant.
I tant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
tens la pell
dels animals
i li va xuclar en tota la sang
però ho fan d'una manera tan sutil
i tan delicat que ningú
es desperta
però diu, les seves presses
preferides són els bous
i les vaques
i s'aparten dels homes
ja tenim uns sal i melons per aquí
però encara trobarem uns altres que veureu el que passa
que fa una certa gràcia
el que m'ha fet molta gràcia avui que han ensenyat
un os panda de color vermell
que és d'això
una espècie
a extingir, que hi ha moltes boques famílies
i ara després d'un cert temps
l'han ensenyat
que l'han criat en biberó
que li diganen el biberó remolatxa?
no, no
és la raça
el que passa és que ha crescut
i ha nascut i crescut
en captivitat, que és una cosa
molt difícil
com va passar amb el vi
amb el vi que teníem
sí, pobrec
és que aquell s'ha mort, eh
si no el porta el científic
és important aquí
ja, ja, ja
ja ho entenc
tornem amb els animals
i anem al tanto
diu que les
les pues
del porc espí
doncs
entren dintre de la cara de l'home
o d'algun animal
i aleshores és molt, molt difícil
de treure-les
perquè aquestes pues
i això és veritat
perquè jo això ho he vist a l'hospital
no del porc espí
però sí d'agulles
s'incrusten
no
van corrent
corren
com una agulla
i aleshores entren per una banda
i potser surten per una altra
o s'enquisten amb alguna part del cos
o sigui
la iaia del nostre xiri
curiós
té una a la cadera
precisament
va estar a temps
al llit
perquè havia de fer
repòs
per tenir una criatura
cosilla i tot
i una de les vegades
se li va
se li va clavar
una de les agulles de cosill
i la té
clavada a la cadera
potser encara la té
si el maluc
no s'ha mogut
no s'ha mogut
no no
acostuma a córrer
li va córrer
si se la va clavar el culet
i li va córrer
fins al maluc
i allà que la té
acostuma a córrer
això ho he vist
i ara anem per una cosa
que és bastant interessant
ja que la Montse
sempre ens parla
de coses de
de menjars
i tal
i el que és important
però aquí n'hi ha una cosa
que està molt bé
diu
que vulgui primar-se
pot recórrer
als pepinos
diu
perquè 100 grams
solament et donen
16 calories
així és que senyores
a comer cogombres
arreu
això mateix
però deuen ser naturals
perquè si els poses
en vinagre
en vinagre
en vinagre encara
en vinagre encara
aquests els serveixen
d'aperitiu
perquè et facin venir set
precisament
perquè piquis més coses
perquè piquis més coses
i ara us diré
jo una cosa
per exemple
quan a mi me'n va fer
quimioteràpia
la veritat és que
bueno
no vull espantar ningú
però no tens ganes
de menjar res
ni trobes gust
treu la gana
treu la gana
per poder menjar alguna mica de cosa
em tallava pepinillos
no pepinos
sinó pepinillos
petitets
perquè li donguessin
una mica de sabor
a la mica
de menjar
que tampoc no tenia gana
que no tenia gana
i ara la que a mi
si verdaderament
em fa una certa gràcia
no
em fa una certa gràcia
diu
l'òbul femení
és la cèl·lula
més gran del cos humà
té 0,1 mil·límetre
de diàmetre
i és tan gran
com si pos
el punt final
d'una frase
és allò
però en punto
doncs bé
l'òbulo
és així
de petitet
diu
però
per una altra banda
la cèl·lula
menor de totes
perquè aquesta
és la més grossa
l'òbulo
la més
la més petita
de totes
és
l'esperma masculí
que són
200.000
vegades
més petita
que l'òbulo
200.000
però corren
com un demoni
però espera't
ara jo
la conclusió
perquè a vegades
llegint
tens que treure
alguna conclusió
dic
coi
si un esperma
vol fecundar
un ovalo
i no encerta
sent un ovalo
tan gros
i l'esperma
tan petit
que vagi
l'oculista
i es posi
i no encerta
perfectament
l'ina
l'ina
ja està
home
perquè si no
ja et direu
bé
ara
posarem
la música
en sentiment
nens
quan feia 20 anys
de la primera estrena
el gran espectacle
Maricel
va tornar
als escenaris
amb tècniques
renovades
i músiques
que el propi
Guinobart
va modernitzar
segons els cànons
actuals
després d'un enorme èxit
de sobre uns dos anys
més o menys
l'espectacle
arriba
als últimes representacions
a aquest proper mes de gener
aquest proper mes de gener
de gener
acaben moltes coses
o sigui que
val la pena
anar a veure'l
jo tinc conquistada
una persona
a veure'l
aviam
si em porta
a veure'l
perquè tinc ganes
de veure'l
de moment
ens quedarà el record
de l'himne dels pirates
on destaca
la veu
inconfusible
de l'actor de caràcter
Pep Cruz
digue'm
volia saber
Maricel
el director
escènic
no és Bonzo
sí
és d'ells
ara us explicaré
una anècdota
quan acabem
doncs
quan acabem
d'escoltar l'himne
ens ho expliques
el mar
és com
un desert
d'aigua
no té
camins
ni té
senyals
el mar
és un desert
d'onades
una lluita
sorda
i constant
és el mar
la nostra terra
ferma
on vivim
arrelats
en el vent
l'estel
es cintarà
el vei
ens portarà
com un cavall
es volant
per les zones
l'estel
es cintarà
com un cavall
es volant
per les zones
el sol
és el senyor
del dia
el senyor
del dia
la llum
la luna
de la nit
la luna
en forma
les veles
el seu domingo
es portarà
a les zones
em sepa
la bandera
i a se vol
fer serrera
i fugir
a les zones
em sepa
la bandera
i a se vol
fer serrera
i fugir
les veles
s'inclaran
el vei
es portarà
amb un cavall
deslocat
per les zones
les veles
s'inclaran
el vei
es portarà
amb un cavall
deslocat
per les zones
serà tot
per nosaltres
ja són senyors
i els reis
del mar
són del refugi
de la lluna
que coneix
el nostre
es portarà
però per ells
no hi haurà
prietat
la Europa
i la luna
s'ha volgut
triomfats
però per ells
no hi haurà
prietat
la Europa
i la luna
s'ha volgut
triomfats
els veus
s'inclararà
el vei
es portarà
com un treball
es portarà
per les zones
les veles
s'inclaran
el vei
es portarà
com un moment
es portarà
per les zones
que arriba
el dia
d'anècdota
que ens volies explicar
del Botzo
l'anècdota
és massa personal
però
molt de pressa
el germà
del Bonzo
es va morir
i era
el marit
d'una amiga meva
i aleshores
aquí al territori
van enterrar
aquest senyor
i em va fer la gent
perquè jo li vaig dir
a l'amiga
li vaig dir
vols que t'ajudi
amb alguna cosa
de la celebració
o lectura
o alguna cosa
d'aquestes
i diu
comença la cançó
del comiat
esclar
tota la companyia
hi havia molt l'elenc
aquesta companyia
i ho diu a mi
i ara
i quan es va acabar
la cerimònia
es va cantar
el bill per abril
bill per abril
jo vaig fer
envió
esclar
això és
i allà
em va agafar
com una derrotamenta
no ho vaig fer
vaig fer
el primer
d'allò
però
ostres
si està aquí
tota la companyia
però potser
jo no ho sabia
no
sí
perquè la tenien
tots
tenien
amb el d'allò
tot el d'allò
i sempre que parlen
d'aquest
sempre me'n recordo
de l'escena aquella
i del
Josep Maria
el senyor
que d'allò
que eren
molt de muntanya
és un record
per aquest senyor
i també
o sigui
agrair-li al Bocho
que encara
continuï
dirigint
aquests grans espectacles
perquè
si no hi hagués
aquesta gent
que té aquesta empenta
realment
estaríem
40 anys
enrere
o més
bé
posem una mica
de música
Espanyol
el Senyor
el Senyor
el Senyor
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tota la raó tens!
Bé, Montse, avui ens portes...
Quan ho començarem, doncs mira, us endolcem l'hivern amb mandarines.
Oh, molt bé!
La mandarina és una fruita d'hivern, dolça i deliciosa,
que ajuda a prevenir les congestions i catarros típics de l'època
gràcies a la seva riquesa en vitamina C.
Per disfrutar de tots els seus beneficis,
és molt important escollir les varietats adequades en cada moment,
procurant que siguin sempre d'origen ecològic,
ja que les mandarines ecològiques tenen més pulpa,
són més sucoses i contenen més vitamina C.
Els cítrics perteneixen a la família de les rotàcies,
que està composada per tres gèneres botànics,
pontcirus, fontonella i citrus.
Aquest últim, amb 145 espècies fruiters,
constitueixen el gènere més important
i les principals espècies cultivades en el món són
taronja, citrus, sinensis,
mandarines, citrus, reticulata,
clementina, citrus, clementina,
llimones, citrus, limon,
pomelos, citrus, paradis,
i citrus, citrus, mèdica,
i taronja amarga, citrus, auramblium.
Fins aquí, fins aquí, fins aquí arribem.
És molt més llarg, molt més llarg la història.
Per un altre dia continuarem explicant...
I parlarem també d'unes mandarines
que es cultiven ecològiques a Collserola.
Ah, llavors continuarem explicant
com es va introduir la mandarina a Europa.
Va ser el cicle 13 abans de Crist,
que van recórrer tota la Índia,
Persia i el nord d'Àfrica,
i els àrabs la van introduir a Espanya.
Una varietat àgria
i els genovesos la van treure la varietat dolça.
Continuarem les properes setmanes
perquè la història és més llarga.
No, i que és molt interessant.
Jo tinc una experiència amb les mandarines,
concretament a la província de Castelló.
Coneixia un senyor que tenia camps.
Aquest senyor, a començament de l'hivern,
els venia ja per...
Penso que se'n diuen fanegues.
I aquest camp té tantes fanegues, com en dons.
I li donaven tants cèntims.
I llavors, si encollia més, doncs benefici.
Si venia una pedregada i els de per dia,
doncs mala sort.
Les fanegues és una mesura de...
Sí, però l'experiència va ser la seguent.
Em va dir, veus, vols menjar de l'arbre?
Tu mateix, agafa'ls.
Vaig agafar la mandarina d'una branca,
me la menjo,
diu, què et sembla, és bona?
Dic, sí, no està malament.
Diu, ara, agafa la de més amunt,
del mateix arbre.
Del mateix arbre.
Diferent, però excel·lent.
Molt millor.
I em va dir, saps per què és això?
Dic, no, no hi entenc millor,
d'arbres i de mandarines.
Diu, uita, la que has agafat
és la branca de sota l'injert.
Ah.
I les de dalt...
Estaven ja, ja.
Igual que les taronges,
estan injertades.
Injertades, sí.
I llavors, clar, que no sabem...
Depèn d'on hi ha l'injert,
tenen una categoria o una altra.
Tenen un ús i l'altra, tenen un altre.
del mateix arbre.
Clar, clar.
Llavors, imaginem-nos,
com anem a comprar a la botiga,
ve de sapigar el que ens donen.
Sí, barrejades.
No sabem de quina em pelgués és.
Ara, que a casa meva,
afortunadament,
és una fruita que els agrada
i consumim,
que us ho deia abans,
fora d'allò.
Perquè a mi m'agrada també
que siguin un pèl àcides, eh?
Sí, fortes.
Són tot fortes, no?
Però àcides, àcides,
que són més bones
i més sucoses.
I el que és bonic,
perquè les ha portat
i estan amb les fulles.
Amb les fulles.
Amb un parell de fulles verdes.
I el perfum que deixa la cuina.
Sí, i aleshores,
jo dic,
vés guardant totes les pells
i com tenim llar de foc,
dic, les vas guardant
i quan estiguin una mica seques
les fulgarem.
Sí, sí, sí.
I perfuma.
Perfuma.
Pots fer una infusió
i també hi poses
pells de mandarina
o pells de taronja
que també et canvia
el gust de la infusió.
I li passa també
part d'aquesta vitamina C
que està també a la pell.
Perquè li ha donat el sol.
A València,
que tenen les millors taronges
jo diria quasi del món,
resulta que és un postre
que no el fan servir allà.
A ningú se li ocorreix
demanar taronja per postre.
Perdona, puc dir alguna cosa?
Sí, i tant.
Sí, no.
Per què passa?
que els vadeixos valencians
diuen, xe,
totes les bones
se les duen a l'estranger
i aquí ens deixen
només que la porria.
No, jo crec que no.
Alguna mica sí, eh?
No, en un temps,
en un temps sí.
Ara potser no.
En el temps que les taronges
es venien per unitats,
que va ser
ja fa molts anys,
doncs potser sí que,
clar,
havien de donar les més
escollides
a fora
perquè les cobraven
per unitats,
sobretot els anglesos.
Sí, sí.
Els restaurants
normalment
no en solen posar.
Menos
els que els restaurants
aquests baratos de menú,
aquests sí que solen posar
de...
O si són d'aquests.
Sí, per si són, clar.
O una d'allò.
Però prefereixen posar
rebosteria.
Però, bueno...
Si vas a Grècia,
menjaràs taronges
quan tu vulguis
perquè sempre te les posaran
a la taula.
I no n'hi ha cap
que sigui igual.
Totes són de diferent
tamaig i procedència.
Però, de totes maneres,
són boníssimes.
Són assalvetjades
perquè no les cultiven.
Estan fa anys i anys
i anys
que a la part del peloponeso
els tarongers
són salvatges.
Són boníssimes.
Però el problema principal,
jo crec,
és perquè
si porten la fruita
l'has de pelar.
I en un restaurant
pelar taronges
la majoria de la gent
no en sap.
Són de les mans
i per això no menja.
Ara, dit això...
No, però ara també
fan amb la pinya igual.
Te la serveixen tallada, eh?
Amb els restaurants
de categoria.
Bueno, la meva experiència
és la fruita, per exemple,
el meló,
la xíndria,
la mateixa...
Taronga.
La mateixa taronga.
Restaurants,
al final d'un bon dinar,
et serveixen una plata
tot tallada.
Sí, sí.
De fruita.
De fruita.
Sí, sí.
I la meva experiència
és que no deixen res.
Tothom s'ho menja.
Sí, clar.
Ara, si el porten
amb la pela i tot,
per bé de treballar
i no s'apigua,
no els menja.
Molt bé.
el ritme actual de la vida
ens fa patir d'estrès,
desgotament
i moltes vegades
d'insòmni.
Els problemes a la feina,
a l'hogar
o bé,
els inconvenients econòmics
són les causes principals
que afecten
el nostre tarannà diari
o el nostre descans.
Llavors,
intentem relaxar-nos
i també
intentar dormir.
Hi ha remeis naturals
que us poden ajudar.
Un conjunt de plantes
fetes en infusió
com la persiflora,
la valeriana,
la melissa
o el lòpol,
la rosella
de Califòrnia
i un afegit
de vitamina B6
us ajudaran
a aconseguir
un son reparador
que us permetrà
llevar-vos
el dia següent
en plena disposició
per iniciar
la nova jornada.
La valeriana
i la vitamina B6
amb el component
i tròfan
ajuden
al bon fusionament
del sistema nerviós
com també
la rudiola,
planta salvatge
que creix
d'una manera espontània
les zones
muntanyesques
d'Amèrica,
Àsia
i Europa
i que ajuda
l'organisme
a adaptar-se
a la tensió emocional
del moment
i disminueix
el cansament mental.
Parlem ara
de la rosella
de Califòrnia
intraduïda a Europa
com a planta ornamental
i que a poc a poc
es va descobrir
que els seus resultats
són benèfics
per controlar
el son
i el nervocisme,
sobretot
en les primeres fases
de la conciliació,
el principi del son.
La persiflora
és una de les plantes
medicinals
que tradicionalment
feien servir
els azteques
per les seves
propietats sedans,
gràcies a les quals
restaure
d'una manera
progressiva
el son
en aquelles persones
que pateixen insomni.
Tindré que aprendre,
inciso.
Sí,
doncs animen.
Després
de tota aquesta
dissertació
sobre herbes
aromàtiques
remeyeres,
les persones
que podrien estar
interessades
han d'anar
al seu
herbulari habitual
i després
de comentar
el problema
que els afecti
amb la persona
responsable,
aquesta
els aconsellarà
adequadament
el remei
o infusió
o bé
el conjunt
d'infusions
que el seu cas
determini.
i en zanenirem.
a Núria
Núria
Núria
fertilitat assistida
la verge
de Núria
desperta
devoció
al nostre país
i a bona part
de l'estranger
us oferim
dades
prou convincents
per demostrar-vos
que certes
habilitats
atribuïdes
al seu culte
són més
que aprovades.
És un reportatge
de
Trinitat Giver
la mare de Déu
de Núria
i els símbols
de Sant Gil
van intercedir
en la vida
de l'expresident
de Burkina Faso
i la seva dona.
Corria
l'any 1994
quan la parella
va recórrer
totes les clíniques
de fertilitat
d'Europa.
Feia anys
que volien
infantar una criatura
però no hi havia
manera
que el fruit
de l'amor
creixés
en el dentre
de la dona.
El recorregut
per a Europa
va ser de bades.
Les mil i una proves
que van fer
el matrimoni
africà
confirmaven
que científicament
era impossible
que poguessin
tenir un fill.
Amb les il·lusions
perdudes
el matrimoni
ja havia decidit
tornar al seu país
quan algú
els va recomanar
que fessin
una parada
a Núria.
Els van dir
que si la dona
col·locava el cap
dintre d'una olla
de ferro
mentre l'home
feia sonar
una campana
aconseguirien
la criatura.
Tal dit
tal fet.
Amb l'acord presidencial
el matrimoni
africà
es va dirigir
a l'església
del santuari
de Núria.
Van pujar
fins al cambril
de la mare
de Déu de Núria
i abans
de dirigir-li
una pregària
van anar directes
als símbols
de Sant Gil.
Es van trobar
amb una mena
de rellotge
de paret.
A la possible
maquinària
del rellotge
hi havia
un forat
fosc
fosc
era la campana.
que estava
volcada
perquè
el cap
de les persones
sigui més fàcil
d'introduir.
On hi podrien haver
les agulles
del rellotge
hi havia una creu
i al costat
al costat
què trobàvem
al costat?
Aviam si trobem
la continuació
del reportatge.
Aquí.
Una columna
de fusta
hi havia
una campana
penjada
al sostre
amb el seu batall.
la dona
es va agenollar
amb un tamboret
de bellut vermell
situat
als peus
de la columna.
Va tancar
els ulls
i va posar
el cap
dins de la campana.
Es va atrever, eh?
L'expresident
de Burkina Faso
el va fer tocar
amb força
la campana.
Tot seguit
la dona
es va posar
d'en peus
va mirar
la creu
i se'n va anar
amb el seu marit
a la mare de Déu
de Núria.
La talla romànica
va atendre
pacient
la pregària
de la parella.
Al cap
de pocs mesos
el mossèn
de la parròquia
de Núria
va rebre
una trucada telefònica.
Era
l'expresident
de Burkina Faso
que li anunciava
que la seva dona
estava embarassada.
Molt bé, eh?
O sigui que
s'ha de creure, no?
Volgues que no.
Així, doncs,
la vall de Núria
és una de les clíniques
de fertilitat
més efectives
del món
i ho és desatems
immemorials
quan ni tan sols
el cristianisme
s'havia estès
pels reflecs
muntanyosos
dels Pirineus.
Llavors,
un menir
ocupava
l'espai del santuari.
Els veïns
que ni tan sols
sospitaven
que el 1931
es construiria
un cremallera
i anaven caminant
pels pendents
pronunciats
de les muntanyes
per fregar
les seves parts
púdiques
per la pedra.
amb el fregament
també hi anava
el desig
demanant en silenci
d'obtenir
una criatura.
el segle VIII
un pastor grec
de nom Gil
va triar
les seves
les set valls
el nom primigeni
de Núria
per viure-hi.
El pastor
tenia com a possessions
més pareguades
una greu
una olla
en què cuinava
per ell
i per d'altres pastors
i una campana
en què avisava
l'hora dels àpats.
Un dia
va pintar
una mare de Déu
en una icona
que de seguida
va ser coneguda
a la contrada.
Ara bé
quan es va costar
temps de mals
a baranys
Sant Gils
va haver d'enterrar
els seus estris
més preuats
perquè ningú
no els destrossés.
Al cap
de 368 anys
un pastor
es van trobar
les relíquies
gràcies
als senyals
indicatius
d'un toro
de pell vermella
al mateix indret
on es va trobar
la mare de Déu
la campana
l'olla
i la creu
que es va construir
una ermita
dedicada
a Sant Gils.
Perfectament
doncs
fins aquí hem arribat
ja és hora
de dir adeu
i esperar
que ens torneu
a escoltar
el dissabte
en segona audició
o bé
el dimecres vinent
i us estarem
molt agraïts
perquè
us fem
perquè
us ensenyem
i us expliquem coses
que ens semblen interessants
Bueno
i si no voleu
pas descendència
no suposo
cap a la campana
cap a l'olla
i que toqui
la campana
al marit
no no
tocarem la sintonia
si teu vol
el proper dimecres
fins aleshores
a tots
molt bona nit
o molt bon dia
adeu-siau
adeu-siau
a tots
tot high
on
el just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un plat.