La Música Moderna
El Just a la Fusta
Parlem de tot el que passa a Sant Just
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
Si se l'ha pagat de la seva butxaca ningú li pot dir
Busco sempre aquella notícia una mica positiva
Tant d'èxit de públic
que està omplint
gairebé cada dia
Si volem veure un d'aquests grups més de casa
hi ha moltes oportunitats, molt festivals
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid
pots quedar crucificat a per vida
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona
Just a la Fusta
Vivim-se'n just en directe
Cada matí de 10 a 1
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils com el chill out
l'smooth jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més sual
100% música relaxant
Cada dia, de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
T'hi esperem
El meu nit Jordi fent els seus primers passets
El primer dia de part d'en Jordi
En Jordi prenent les seves farinetes
El segon dia de part d'en Jordi
Ara que ho compartim tot
podem compartir molt més
En Mans Unides compartim un objectiu
Acabar amb la fam al món
I per això desenvolupem projectes a 60 països
Amb el teu suport podem aconseguir-ho
Truca al 900 811 888
i comparteix el que importa
Ara escoltes ràdio d'Esvern
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio de Sant Lluís
Sintonitzes ràdio d'Esvern
La ràdio d'Esvern
La ràdio d'Esvern
La ràdio d'Esvern
Seixanta i més
Molt volguts, amics oients
Molt benvolguts
Com qui no vol la cosa, ja tornem a ser en dimecres
Ha passat una setmana
Ha plogut abundosament, gràcies a Déu
Almenys s'han netejat les clavegueres
Les façanes dels edificis
I el nostre ànim, que també estava una mica fosc
Ha tornat el sol
I sembla realment que estem a l'abril
En lloc de l'últim dia de gener
Però el temps és com és
I ens hem de conformar
Bé, el passat diumenge es van celebrar
Els Premis Gaudí de Cina
El Premi a la millor pel·lícula
Va ser una senzilla i tendra producció
Estiu del 93
Escrita i dirigida per Carles Simón
És d'agrair que tornem a tenir pel·lícules agradables
De sentiments cordials
Per passar una bona estona
Sense caure amb allò que algú qualifica de
Nyoñeces
Però sense sofrir
Aquells ensurts de les pel·lícules de forts efectes especials
De forts efectes sagnants
De cops, de guerra
En fi
Almenys a mi m'ho omplert de somriures
Com a complement de la festa
Força reivindicacions
Per més consideració e igualtat cap a les dones
Per més respecte a la democràcia
Per més respecte a la cultura
I més desig de mantenir un país
En el segle XXI
I no en les estretors d'un
I perdó per la parauleta
Trasnotxado
Segle XX
Les dones van estar vibrants
La presidenta de l'Acadèmia
Isona Pessola
La Mercè Sant Pietro
I la Montserrat Carulla
Que va dir
Unes paraules
Cortes i precises
Amb una lluent camisola groga
I
Va passar la nota de respecte
A la democràcia
I jo em pregunto
Amb tota la ingenuïtat
S'aconseguirà cap de les reivindicacions
Ho deixo en l'aire
El temps ho dirà
La nostra taula de redacció
La Lina Santa Bàrbara
La Montse Larrea
En Joan Maria García Puig de Vall
En Carles Hernández Rius
I qui us parla
La Joana Algarra
Us saluden cordialment
I diuen
Endavant
Seixanta i més
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
En Carles Hernández Rius
Que només fa 31 dies
Que acabem d'encetar
Tinc importants efemèrides dignes de senyalar
Al nostre poble de Sant Just d'Esvern
Això és el que ha fet
En Pere Font Grassa
Membre del Centre d'Estudis Sant Justencs
En l'últim número de la revista
La Vall de Vers
Considerem que són efemèrides interessants
Per la qual cosa
Ens permetin reflectir
Algunes d'elles
En aquesta audició de Seixanta i més
En Pere Font
Ens diu
Que són dades
Deseleccionades del llibre
Clonologia
I fets de Sant Just d'Esvern
Al segle XX
Avui farem esment
D'alguna d'ells
No, n'estàs
Any 1908
És a dir, fa 110 anys
Com una plaga
Escampada per tot l'estat
Per tot l'estat, perdó
Arriben a Sant Just
Els falsos duros
Els sevillanos
Per primera vegada
Es tenen notícies
De l'existència
De dos cinemes locals
Un
Promogut pel flaquer
Senyor Coscó
A la carretera
I l'altre al casino
Al carrer de la sala
Avui amb el nom
D'en Calaver
L'any 1918
Per centenaris
Fet centenaris
Abril negre
Es declara
A tot l'estat
I també
Altres parts del món
Una espantosa
Epidèmia de grip
Que ocasiona
Dotzenes de morts
A la població
Desgràcia
Que es repeteix
Als altres pobles
Del nostre país
A l'estat
I a la resta
De països
Que on es va declarar
Fora d'Espanya
Se la coneix
Com la grip espanyola
Aquí
Com grip africana
Fet arribat
Fins als nostres dies
Es funda
La
L'Ateneu
El nostre Ateneu
Amb una junta
Presidida pel senyor
Manuel García
I Solà
Qui
Desgraciadament
Mort també
A causa de la grip
Al mateix temps
De la fundació
De l'Ateneu
Neix
L'escola
De l'Ateneu
Que té la seu
Al carrer Bonavista
Número
Avui en dia 72
Als pisos
De Calzant
I el mes de juny
S'instal·la
El primer telèfon públic
I una efemèride
De 90 anys
L'any 1928
Són aterrats
Els vells cups
Per amagatzanar
I trepitjar
El raïm
A l'antiga rectoria
Que obstruïen el pas
Pel carrer Bonavista
Ja feia anys
Que no s'utilitzaven
I a l'eliminar-los
Es va poder completar
L'obertura i amplada
D'aquest eix urbà
Tan cèntric
Arribem l'any 1938
En plena guerra incivil
7 d'octubre
Avions en retirada
Des de Barcelona
Van deixar caure bombes
De 12 quilos
Als camps de Camp Biosca
I a la carretera
Afortunadament
No hi va haver-hi
Víctimes mortals
Davant el perill
Que es construïeix
Un refugi soterrani
Amb l'entrada
Pel pati
De les escoles
De l'Ateneu
En properes audicions
Comentarem
Sobre els altres
Efemèrides
Publicades
Per la Vall del Berg
Amb la selecció
D'en Pere Font Graça
D'en Pere
D'en Pere
D'en Pere
D'en Pere
I bé
Després de les efemèrides
Venen les curiositats
Vosaltres us recordeu
Que vam dir l'altre dia
Que hi havia tres personatges
Molt importants
Dintre de l'indústria
D'en Pere
I vam parlar
D'avui
I avui parlem
De López
I López
Era el controlador
Del transport marítim
Anem per aquest senyor
Per sota la plaça
Allà a baix
Sí
Allà a prop de Correus
De Correus
Dice
Antonio López
I López
1817
1883
Va ser segurament
Un dels tres primers
Habitants de Barcelona
Que va comprendre
El concepte de companyia multinacional
A Espanya
Caram
Antonio
I dic Antonio
Perquè és el que diu
Era un jove càntabra
Amb recursos limitats
Perseguint el somni
De les Amèriques
Va migrar a Cuba
On
No se sap ben bé com
Va acabar establint-se
En una línia
Establint-li
Una línia marítima
Entre Santiago
I Guantànamo
Amb aquest negoci
La seva fortuna
Va créixer considerablement
En molt poc temps
En 1853
Va tornar a Barcelona
I va iniciar
Una sèrie de contactes
I inversions
Que el convertiren
En un dels homes
Més rics d'Espanya
En un temps rècord
Me'n recordo avui això
El seu primer negoci
A la capital catalana
Va ser
La companyia de vapors
Antonio López
I companyia
Que va fundar
Juntament amb dos socis
Els seus vaixells
Enllaçaven
Alacant
València
Barcelona
I Marsella
En perspicàcia
En 1860
Va utilitzar
La seva infraestructura
Per transportar
Tropes
I queviures
A les colònies
Del Marroc
Poc temps després
La Casa Real
Li concediria
En exclusiva
El transport
De passegers
Entre Espanya
I les Antilles
López
López no s'havia oblidat
De la seva experiència
Al tramar
I va tenir
Prou visió
Per comprendre
Que les comunicacions
No només
Les exportacions
I el comerç
Eren un desafiament
Estratègic
Per l'època
I en poc temps
I en poc temps
I en poc temps
Es va convertir
En el principal
Transportista
De l'Estat
Només amb això
Va fer una fortura
Immensa
I fa
Ell va establir
Això que diu
Una assegurança
Aquell lliure
De la guerra
En l'any 1868
A Cuba
S'inicia
Un primer moviment
Per aconseguir
La independència
De la corona espanyola
Comença
Amb una revolta
Que s'acabarà
Coneixent
Com la guerra
Dels 10 anys
Espanya
Tenia grans interessos
En aquella batalla
El país
Estava a punt
De perdre
Un bon mercat
Un rebost
Llegant
De primeres matèries
I mà d'obra
Per data
I per això
Els dirigents
No van dubtar
En endeutar
Les sarques
Del govern
A canvi de
Sofregar
Les despeses
De la batalla
Mogut
Per la situació
Del carip
López
Muntó
Una companyia
D'assegurances
A la qual
Acudirien
Ciudadans
De tot l'estat
Per contratar
Una assegurança
Personal
Que els permetés
Lliurar-se
Del reclutament
Per a la guerra
Però el Càntebra
Encara no treu
Més
Bueno
Treu
Més profit
De la situació
Ja que crea
El Banco
Hispano
Colonial
Es tractava
D'una entitat
Formada
Amb altres
Financiers
Industrials
I comercials
Catalans
I globans
Que volien ajudar
El govern
A sofregar
Les despenses
Extraordinàries
Que havia suposat
La guerra
Dels deu anys
Quan el conflicte
Va acabar
En l'any
1878
L'entitat
Es va reconvertir
En una banca
D'estil
Tradicional
L'empresa
Arribaria
A ser
La segona
Gran entitat
Financiera
Del període
Només
Per darrere
De la caixa
I no diu res
Aquest senyor
Els primers cèntims
Els va fer
Enviant negres
Cap allà
Això
Queda
Soslayado
No ho sé
Les coses
S'han d'explicar
També bé
Bé
No, no, no
Espera
Espera
No, no
Sortirà
Sortirà
Sortirà
A lo millor
No ho sabem
Ah, sortirà
Bueno
Vale
En 1800
S'està acabant ja
En 1880
López va reestructurar
La seva naviera
Inicial
I la va convertir
En la
Companyia
Transatlàntica
I amb els seus socis
Va crear la
Companyia General
Tabacs
De Filipines
Aviat
La seva naviera
Obriria rutes
A Veracruz
Nova York
I al Rio de la Plata
El seu imperi econòmic
S'havia estès
De manera
Inimaginable
Aquí n'hi ha
Una partadera
Que ens diu
Que el monument
De López y López
A Barcelona
Fó concebut
Popularment
Com
Se'l coneixia
Com
El Negro Domingo
Ja
O sigui
El monument
Era el Negro Domingo
Enderrocat
En l'any
1936
Però
Que va tornar
A aixecar-se
El 1939
Sí
Que ara parlàvem
De voler-lo
Treure del lloc
Diu
Va ser amic personal
D'Alfonso XII
I la seva família
I el 1878
Va ser nomenat
Marquès de Comillas
Sí senyor
Marquès de Comillas
Personalitat controvertida
El cunyat de López
Que era Francesc Brú
Porta a terme
Una feroxa campanya
Contra la seva
Per mitjà
O sigui
Contra seva
Per mitjà
De la publicació
De
La verdadera vida
D'Antonio López
I López
El llibre
Atribuïa
La considerable fortuna
De l'empresari
A l'oportunisme
Me trata de negres
Al tràfic
De negres
A l'engany
I la crueltat
O sigui
Aquí ho explica
Era un bon personatge
Ara té un descendent
Diu
António López
Va morir
Sobtadament
En 1883
El seu fill
Claudi López
Claudi López
Brú
Brú
Veretar les companyies
Tal com
L'havia fet
Teussevi Güell
L'hereu
De l'altre lleó
Econòmic
I que en aquell moment
Ja era el seu cunyat
Va crear un entramat
D'empreses
Que s'autoalimentaven
Les unes a les altres
D'aquesta manera
S'estalviaven
Contractes externs
A la naviera
Com per exemple
La venda de carbó
Va establir companyies
A Àfrica
A Àsia i Oceania
En multitud
D'indústries diferents
Però complementàries
A més
De noves línies
De transport
I així
És com va transportar
Milers d'emigrants
A les seves
Destinacions americanes
Alguns dels quals
Sens dubte
Somiaven convertir-se
En un altre
López
I López
I hi ha
Com un detallet
Que n'hi ha
Diu
Hi ha una causa
Oberta
De beatificació
De beatificació
Per en Claudi
López
Brú
Amb el seu pare
Van fundar
Un seminari
Per a gent humil
Que s'acabaria
Convertint
En la Universitat
Pontificia
De comillas
I aquí
López
López
López
Se ha acabat
L'assumpte
El pròxim dia
Continuarem
Amb el tercer cavaller
Que era Manuel Girona
Mira ja tenim el carrer
Una mica més a la vora
El Girona
Està per a la vora
Sí Manuel Girona
Està aquí a prop
De totes maneres
La plaça
De López
I López
Tots els que manegaven
La navegació
Clar
I el marking clause
S'havien fet
Tota classe
De viatges
Negers
De coses
Que estaven prohibides
No
Van estar prohibides
Aquí
Bastant
La van prohibir
Bastant avançat
El temps
I que els van deixar fer
Sí
Però vols dir que no
En tots els països
Tot arreu
No t'arreu
A América del Sur
Jo per exemple
El que no
No m'acapa
En el meu cap
Que amb el nom de la creu
Volguin matar la gent
I tant
Però escolta
No fa gaire
Aquí teníem
Los hijos de Cristo
Aquell
Com se n'hi ha
Cristo rei
Cristo rei
Estos no fa gaire
Que hi havia
I què feien
Eren com si diguéssim
Uns radicals
Perquè eren
Sí
Però radicals
Radicals
I a més d'allò
No, no
Estic parlant
D'aquí
D'aquí
Del nostre
Però l'oristil era
Sí
Bueno, perquè eren molt
Molt
Espera
Com té un nom
Sí
Sí
Bueno, ara no en surt
En aquest moment
Si ens surt a mig programa
Ho diem
Ho diem
Això mateix
No, perquè si traficaven
En tot el que se'ls hi posava
A l'abast
Evidentment
Oh, no
I tant
Hi ha una novel·la
Del xufo Llorenç
Que es diu
La llei
Pena del pes
De la llei
Bueno, no me'n recordo
Molt bé
I explica
Tot aquest assunto
Dels prohoms
Sí
Que escolta'm
Qui es fa milionari
De no res
De no res
Amb negocis nets
Doncs
Deixem-ho córrer
Ja
Deixem-ho córrer
Sí
Vale
Vamos con los fantasmas
No, el fantasmas serà molt curtet
Però acabem una part
Que després ja passarem
Amb un altre capítol
Que estan molt bé
Però aquest és curtet
I diu
Carrer Espiritista
Oh
A l'edifici del número 95
Del carrer Diputació
Hi va haver
Des de finals de 1861
La Federació Espírita Espanyola
Diu Espírita, eh?
Espanyola
Una mena de cooperativa de societats
Dedicada a l'espiritisme
La més important de totes
Va ser, sens dubte
Centro Barcelonés
De Estudios Psicològicos
Que en l'any 1888
Organitzar el primer
Congrés internacional
Espiritista
A la ciutat contal
El qual va atreure
A més d'un centenar
De centres i entitats
Del Montsencer
L'acte inaugural
Va tenir lloc
El dia 8 de setembre
Sota la presidència
Del Vescomte de Torre
Solanot
El qual ja diu
Que han parlat una altra vegada
Però jo no l'he vist encara
Les seves principals conclusions
Van ser
I aquí és el que podríem dir
Important de l'article
Preexistència
I persistència
Eterna
De l'espírit
I la demostració experimental
De la supervivència
De l'ànima humana
Per la comunicació
Medià
Medià
De mèdium
Amb els
Esperits
Per dir-ho clar
Tota una declaració
De fer
Sobre l'existència
Dels fantasmes
O sigui
Que el que no s'ho cregui
Pues ho sento
Pidjor parell
Diu que com a dada curiosa
Per la seva coincidència
Cal assenyalar
Que també
En aquest mateix carrer
Concretament
En el número
339
El dibuixant
Ricard
O pisso
I sala
I sala
Que aleshores només tenia
14 anys
Va realitzar
En 1879
El famós enterrament
D'Antonio Gaudí
Estirat
Al seu llit
Han estat
Gairebé
De la vitica
O sigui
Levitant
Durant un rigorós
Deixiu
Quaresmal
Segons la descripció
Del mateix
Piso
Semblava
Com si
Que l'arquitecte
No estigués
En els seus sentits
A la terra
Com morint-se
De no morir
Com Santa Teresa
De Jesús
En l'expressió
Del seu rostre
S'endevinava
Un no sé què
De misteri
Alguna cosa
Com fora del temps
I de l'espai
Oh
Però això
No ha sigut
Quasi fantasma
No home no
Això ha sigut
Una cosa poètica
Ha sigut una cosa
Absolutament poètica
Que ara volen
Per aquí damunt
I segurament
Et faran recordar
El nom aquest
Que no te'n recordaves
No ho sé
Estaves parlant
D'aquests
Que estan
Dintre de
De l'atracte
De negres
No, no
Dels que són
Dels que són
Molt, molt
De la seva creença
Tant
Tant musulmans
Com
Com catòlics
Com catòlics
No, no, no és això
Bueno, és igual
Ja me'n recordaré
Bueno, doncs
Ara posarem la música
De viatjant per Catalunya
I se n'anem a donar un bol
Això mateix
Viatjant per Catalunya
Avui visitarem
Unes terres amables
Plenes de llum
D'història
De pedres nobles
I començarem
En paraules
D'una escriptora
Que va rebre
Tota mena
De guardons literaris
Tot premiant
La seva llarga carrera
De poetesa
I narradora
De les meravelles
De la terra
Que adora
Ens referim
A Olga Xirinax
La tarragonina
Fidel
Des del seu naixement
En una casa
Davant del mar
Aquest mar blau
Al mediterrani
Que acaricia
Les costes
De Tarragona
Diu Olga Xirinax
Si els déus
No haguessin escoltat el mar
Tarragona
No existiria
El mar
És enllaç
De civilitzacions
El viatge
L'intercanvi
I el mercat
Han fet
Amb els segles
La Tarragona
Que és ara
Un sud
Important
Alhora
Patrimoni
De la humanitat
Per herència romana
I dipositari
De la indústria química
En difícil enllaç
Entre aquesta
I el turisme
Tercer element
Del triangle
Des de l'excel·lent homicicle
De les muntanyes
De Prades
Admirem
L'esplèndida realitat geogràfica
Del camp
Fins a la costa
La conca de Barberà
I el baix Penedès
Al nord
El Montsià
Els porcs
I la mola
Aponent
Valls
Tarragona
I Reus
Reposen el pla
I ja per dins
Avall
La vigorosa
Personalitat
De les terres
De l'Ebre
Que s'aboca
Al delta
Fins al Canà
Encara verge
Aquest sud
Extrema
Forma
Un món
Un món que mereix
Ser contemplat
Llargament
Per la seva riquesa
Agrícola
I piscícola
I pel repòs
De les aus
A la quietud
Dels canyars
Des de Tarragona
Herència
De la segona capital
De l'imperi romà
El paisatge
En que alguns punts
És el que es veia
És el que es veia César
Des del seu
Recer
Hivernal
Emperadors
De pas
Constituïen
Obres difícils
I eficaces
D'arquitectura civil
Libertar
Des de la muralla
A les muntanyes
Ara
La ruta
És més fàcil
És del tot
Recomanable
Visitar
El Priorat
La Terra Alta
Amb les seves
Memòries
De batalles
Perdudes
La Ribera
D'Ebre
I la Conca
De Barberà
Comarques
Cellers
Modernistes
I consolidada
La qualitat
Del vi
I de l'oli
Veiem
L'evolució
Que demana
El dinamisme
Del temps
Les tres
Capitals
Del camp
Tenen personalitat
Ben definida
Valls
Com el seu
Mont casteller
Creix
De manera
Espectacular
I la tradició
Gastronòmica
Del calçot
Ajuda
A la coneixença
I acosta
Als forsters
Reus
Mostra
Una relada
Elegància cultural
Teatres
Biblioteques
I edificis
D'entranyable
Arquitectura
Modernista
En fan
Una ciutat
Que sap
Valorar
El seu
Tresor
El comerç
Ultramar
Va enriquir
La ciutat
Que a cavall
Dels segles
XIX
I XX
Va viure
Una veritable
Eclosió
Modernista
Arquitectes
Com Domènech
I Montaner
I un exèrcit
D'excel·lents artesans
Van fer-se barreus
Amb edificis
Profosament decorats
Com per exemple
La Casa Naves
Tarragona
És mestissa
La força
Ha crescut
A l'entorn industrial
I contempla
La conturbació
Cap al nord
També
Residència
De molts
Barcelonins
Des de la veïna
Torre d'en Barra
Fins al vendrell
Iconit
Ja al límit
A Tarragona
En una ciutat
La vida
La vida
Se sustenta
Sobre
Els vestiges
De l'antiguetat
Des de la teulada
De l'Ajuntament
S'elvira
La munió
De cases
Que pobla
La part alta
Allà
On hi havia
La gran forma
En època romana
I la catedral
Que pren el relleu
De l'antic temple
Pegal
El perímetre
De les muralles
Amb el corralet
Al fons
L'actual plaça
De la font
Delimita
L'espai
Que coneixem
Com la part alta
Si pugem
Al carrer Major
I anem cap
Al carrer
Merceria
Malgrat
L'establiment
De grans
Superfícies
Als afores
Es poden trobar
Una bona quantitat
De botigues
I aparadors
Cellers
Floristeries
Fleques
Rellotgeries
Peixeteries
Perruqueries
I diverses
Acabats en vies
En un dia
Qualsevol
A banda
De turistes
I jubilats
Que passegen
Per sota
Les voltes
Medievals
Del carrer
Merceria
Es poden veure
Treballadors
Que la creuen
Mestresses
Que van a la compra
Xiquets
Que surten
D'escola
Talment
Com es veuria
En un poble
Qualsevol
Del camp de Tarragona
Tots els caps
De setmana
L'hivern
A valls
I als seus voltants
Tot són
Delicades
Fumaroles
Que si les seguim
La pista
Trobarem
Trobarem
Sens dubte
Una colla
D'amics
Que preparen
Les graelles
Per cremar-hi
Els calçots
I per fer la corresponent
Carn a la brasa
Aquest últim diumenge
De gener
Que acabem
De passar
Totes les calçotades
D'arreu
S'han reunit
Amb una
Manga
Calçotada
Monumental
A la plaça
De l'oli
A valls
És quan
La capital
De l'alt camp
Treu
El màxim
Profit
En aquest espai
Encara
Viu
Del medi
Del medi
Antic
De valls
Contem-hi
Milers
De calçots
Que contem-hi
No, no
Cuenti
Cuenti
Milers
De calçots
I tant
Bé
Amb els anys
Amb els anys
Què passa amb els anys
Malgrat
L'aparent
Humilitat
D'aquest
Cevullí
La festa
De la calçotada
Mostra
L'estimació
Que se li té
Abans
Inclou
Concursos
De l'elaboració
De la salsa
De cultiu
De menjar-ne
Quant més
Millor
La degustació
Popular
De calçots
A valls
Obra
Una temporada
Gastronòmica
Que s'estira
Fins inicis
De primavera
I comple
Completament
Tot el camp
De la flaire
Inconfusible
De les brasses
I de les cebes
Que ho perfumen
Tot
A gradi
O no
Marta
Però també
Hi ha un altre tema
Que caracteritza
Tant a valls
Com a la resta
Del camp
Hi ha qui diu
Que si valls
És el bressol
De castells
El camp
Nesallit
En aquesta part
De la Catalunya
Nova
Hi van fer
Fortuna
Uns valls
Populars
Coneguts
Com a
En el nom
De valls
Valencians
Així no
Podem posar
Aquest
Una mica
De sonor
Valencià
Que pot
Finalitzar
La dansa
Que quan
Per finalitzar
La dansa
Enlairaven
Una torreta humana
Amb els anys
I la competència
Entre colles
La torreta
La torreta
Es va deslligar
Del ball
Creant
Des de fa
Més de dos segles
El que avui
Coneixem
Com a castells
Per la qual cosa
A tot arreu
Per festa major
S'hi feia
El ball
De valencians
On avui
Terra de castells
Però en l'actualitat
Els castells
Tenen
Des de fa
Molt temps
Personalitat
Pròpia
I popularitat
Arreu de l'àmbit
Nacional
Fora de les terres
Del camp de Tarragona
I també
A nivell
Internacional
Perquè tenim notícia
Que a la Xina
Existeixen
Algunes colles
Castelleres
Deixa'm-ho
Perquè jo no ho tinc
No ho tens
La continuació
Sí, espera't
A l'octubre
La fira de Santa Úrsula
De Valls
Tanca el cercle
Festiu al camp
El primer diumenge
Després del dia 21
Se celebra
A la plaça
Del Blat
L'última
Gran jornada
Castellera
A les comarques
De Tarragona
És l'examen
Casteller final
Per la colla vella
I per la colla nova
També
Que competeixen
En colles
Vingudes
D'altres indrets
Del país
Provant les seves
I més agosserades
Construccions
I no podem marxar de Tarragona
Sense fer esment
Del parc
Semà de Cambrils
La finca produeix
El visitant
Moments d'estorament
Pel parc
Que van encarregar
El senyor Salvador
Semà
I Torrents
L'arquitecte
L'arquitecte
L'arquitecte
Josep Fonseré
Ajudat
Per un jove
Antoni Gaudí
El jardí
És ple d'espècies
Exòtiques
Llacs
I miradors
Muntanyes
De rocalla
Cascades
Illes
Camins
I ponts
Però és la torre
Del mirador
I la glorieta
De llarg
On
Es percep clarament
La impremta
Del famós arquitecte
Ens acomiadem
De Tarragona
Gaudint d'un temps
Agradable
A ple hivern
En una altra ocasió
Dedicarem
Ens dedicarem
A passejar
Per la part
Més muntanyenca
Que ho és i molt
De Tarragona
Que com paisatge
És veritablement
Admirable
I per a qui
Li agradin
Els paratges
Agrestes
I difícils
De transitar
Farem una bona ruta
Que agradarà
A tothom
Fins aleshores
Adeu Tarragona
Què vols dir?
No, no
Adeu Tarragona
Aquí jo veig
Que heu fet menció
De tot
Però teniu que parlar
Del Cerrallo
Que és el port
De baix de Tarragona
On hi ha restaurants
Que es menja molt bé
Aquest és el Joan Maria
De peix
De peix
Home
Però estem parlant
De la terra
I de les coses
La terra preciosa
Ja hem dit que li havia fet
No, però li dones
Sabellars
Li dones calçats
Els calçats
Són molt
De menjars
Molt típics
Sí, no, no
I molt pot
Digom
I oloroso
Menos que l'any
L'altre dia
De la Montse
I tant, i tant
Puja, puja la sintonia
Música para Gaudí
Escoltarem avui
L'obertura de l'òpera
Ruslan i Ludmila
Del compositor rus
Mikhail Ivanovich Glinka
De família aristòcrata
Desmolesco
Va ser un nen protegint
A qui la seva institutiu
Va donar-li les primeres lliçons
De piano i solfeig
Fins als 10 anys
Va viure a la finca rural
De la família
On es va aficionar
A la música popular
Russa
Nascuda del poble
Abans dels 20 anys
Va composar
Petites obres
Per a piano
Sense gaire
Sistema tècnic
A conseqüència
De l'èxit
Va decidir
Estudiar a fons
Sistemes teòrics
De composició
Una visita a Itàlia
Li va despertar
El desig
De dedicar-se
A composar òpera
La primera
Va ser
Una vida pels arts
La música de la qual
Expressava
El sentiment nacional
Els russos
Van veure en ell
El primer compositor
D'òpera
De la seva època
En les seves següents òperes
Ruslan
I Ludmila
I Taras Bulba
S'observa
Una tendència
A incloure
Uns aires
Marcadament orientals
També
En la fantasia
Kamadinskaya
S'observa
Aquesta tendència
Se'l considera
El pare
De l'òpera russa
Amb una producció
Fresca i vigorosa
Podem escoltar
L'obertura
De Ruslan
Iludmila
En interpretació
De l'orquestra
Filharmonia
Sota la direcció
De William Boughton
Des Moves
Des Moves
Boughton
Hещig
De il
Un
Boughton
Hessig
De l'orant
De l'orant
internet
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
De l'orant
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Segons l'Organització Mundial de la Salut, cada any moren al món 2,8 milions de persones per causes relacionades amb l'excés de pes.
El sedentarisme i una forma d'alimentar-nos cada vegada menys saludable són les dues causes principals que han disparat les xifres d'obesitat i sobrepès en els últims anys, tant en els països desenvolupats com en aquells amb pocs recursos econòmics.
No obstant això, un estil de vida sa permet prevenir en bona part l'augment excessiu de pes.
I també hi ha mesures perquè les persones que han aconseguit treure's de sobre els quilos de més es puguin mantenir en un pes adequat.
Aquí repassem algunes de les mesures principals que convé tenir en compte per evitar l'excés de pes.
Seguir una alimentació equilibrada a ser variada, saludable i adequada a les necessitats energètiques de cada persona.
La llista de recomanacions per evitar l'augment de pes seria interminable, però en podem destacar unes quantes.
Per exemple, no consumir aliments que engreixin com la brioixeria, la xocolata, els fruits secs i tampoc menjar ràpid o preparat ni aliments molt grassos,
embotits, mantega, formatge, llet sencera, també és aconsellable cuinar amb poc oli i optar pels aliments bullits al vapor, al forn o a la planxa.
Ara mateix cal evitar els fregits, els arrebossats i les salses, a més de moderar el consum de carn.
Són preferibles els pollastres, el conill, el gall dindi, això sí, sense pell, a la carn vermella i millor el peix blanc que el blau.
Caram.
I aquest últim es considera més sa, també té més calories.
En definitiva, no es tracta de seguir una dieta superdestricta, es tracta d'una dieta...
No, perdó.
En definitiva, no es tracta de seguir una dieta superestricta, que al final s'acaba odiant i abandonant,
sinó d'adquirir uns hàbits alimentaris sants i variats i adaptats al gust de cadascú.
Menjar cint vegades al dia, esmorzar, fer un mos a mig matí, dinar, baranar i sopar.
Tots els hàpats del dia són importants i, segons els experts, sempre és preferible alimentar-se en més freqüència i en quantitats menors.
L'esmorzar és essencial per començar el dia amb energia, però tampoc cal considerar-lo l'hàpat més important de tots.
Cal beure aigua en abundància al llarg del dia.
Els especialistes diuen que entre un i mig i dos litros diaris.
Ajuda a fer que l'organisme elimini toxines i greixos d'una manera més eficient.
I evitar l'alcohol i els refrescos ensucrats.
Tenen, perdó, tenen un elevat contingut calòric.
Calòric, calòric, calòric, calòric.
Sí.
Aquiri hàbits alimentaris saludables.
A més d'una bona tria dels aliments, hi ha altres trucs que poden ser d'ajuda a certes persones,
com anar a comprar amb la llista feta del que realment es necessita.
I millor anar al supermercat amb l'estómac ple, per evitar temptacions.
Mmm, això és més difícil.
No picar entre hores, menjar assegut, mastegar a poc a poc, o servir el menjar amb plats petits.
Això és el que diuen.
Amb plat de postre, es va dir a mi la doctora.
Practicar exercici.
El sedentarisme és l'altre gran aliat de l'obesitat.
De manera que l'activitat física diària adequada a cada persona és fonamental per mantenir un pes adient.
Anar al gimnàs, caminar a pas ràpid, pujar escales en lloc d'agafar l'ascensor
i evitar el cotxe per a trajectes curts són sempre bones idees.
I, atenció, evitar les dietes miracle.
No s'han de seguir les recomanacions d'aquesta veïna que es va primar 15 quilos en dos mesos,
ja que és força probable que el recuperi en 15 dies.
Cada persona pot necessitar una dieta individualitzada per reduir pes
i determinades recomanacions per mantenir-lo quan ha perdut els quilos que li sobraven.
L'essencial, en aquests casos, és seguir les recomanacions dels professionals sanitaris.
Amb una certa regularitat, van aparèixer nous tractaments per a l'obesitat,
alguns d'ells amb l'etiqueta de miraculosos,
però han de ser valorats de manera crítica i positiva per la comunitat científica
que, amb recerca i experiència, pot establir en quines circumstàncies s'han d'utilitzar.
En cas de dubte, sempre pots preguntar al farmacèutic
i ell et dirà el que allò que et pot convenir.
O sigui, que ja ho sabeu, això del plat de postre és molt trist.
Un plat de postre, una sopeta amb un plat de postre, no crec que sigui gaire.
Són tres cullerades justetes.
Bé, puja, puja la música.
Bé, puja la música.
Bé, i aquesta música de l'oeste, de Morricone,
dóna pas a aquell reportatge sobre coses interessants que ens explica la Montse.
De vegades, diu, és important la sal?
Amigo.
De vegades em sembla estrany que un producte tan preuat històricament,
la mateixa paraula salari, significa pagar amb sal,
estigui tan injuriat.
com passa moltes vegades, ens trobem amb un problema de terminologia.
utilitzem la paraula sal per referir-nos a dos productes completament diferents.
sal refinada, sal comuna i sal marina sense refinar.
utilitzem la paraula sal per referir-nos a dos productes completament diferents.
La sal que es consumeix de forma habitual és refinada, no integral,
és a dir, conté només sodi i clor.
Encara pitjor, s'escalfa a altes temperatures
i que pot, al seu torn, alterar la seva estructura química.
El consum d'aquest tipus de sal, avui dia, és excessiu,
tenint en compte que, a més, està oculta en el menjar altament processat i manipulat.
Fast food, patates fregides...
O sigui, és absolutament recomanable no prendre aquests aliments
i no utilitzar aquesta sal, ja que el seu ús està directament relacionat
amb els problemes de salut, sobretot amb l'augment del risc cardiovascular,
hipertensió i infarts.
Per contra, la sal marina, sense refinar, és un aliment integral,
aigua de mar evaporada, que, a més del clor i el sodi,
té un ventall de minerals i oligoelementos
que ajuden al millor ús del sodi dins del cos
i afavoreixen múltiples funcions.
Així, lluny de ser persuadicial,
aquesta sal és un element important en la dieta,
ajuda a la conducció nerviosa,
la contracció muscular i el peristaltisme intestinal,
alcalinitza la sang i regula la pressió sanguínea.
Segons les teories de la medicina ayurvèdica i xinesa,
contribueix a la digestió, proporciona energia i vitalitat,
ajuda a conservar el calor dins del cos,
perquè augmentarem una mica la seva quantitat a l'hivern,
estimula la funció renal,
promou l'absorció del calci
i ajuda a l'organisme a eliminar les toxines.
Un detall a tenir en compte és la forma d'usar-la.
Sabies que tradicionalment no hi havia sales a les taules?
Quan fèiem servir la sal en cru, fins i tot la integral,
és a dir, directament al plat,
sobre els aliments,
el sodi de la sal s'absorbeix molt més ràpid que el potassi.
Aumenta la seva concentració en sang,
elevant la pressió arterial i sobre,
estimulant el nostre sistema nerviós.
És millor utilitzar-la durant la cocció dels aliments,
o bé, macerada,
com en el cas dels fermentats miso o tamari.
Resumint,
usar sal marina sense refinar en la cocció o en forma macerada,
lluny de ser un risc per la salut,
és beneficiós,
sobretot en el context d'una alimentació
basada en ingredients integrals i d'origen vegetal.
I si amb aquesta sal hi afegeixes mitja dotzena d'anxoguetes de l'escala...
Oh, ja,
que va dir sí.
Pancat mortal.
La sal marina el que té també és que té iodo.
Sí.
Ja m'hi han recordat, eh, la paraula.
Sí.
Integristes.
Integristes.
Ah, bé.
I això que no ha pres ni sal marina, ni all.
En aquest moment no.
Ni all, ni sal marina, ni all, ni el ceballot.
Ni hàpies.
I no m'agraden els ceballots.
Ah, però són bons.
Són bons, però a mi ens senten com un tret.
Ah.
Com un tret.
O sigui que val més no menjar-los.
Poden entrar i sortir ràpidament, no?
Ah, pues bé.
Vamos, como lo sabes.
No, n'hi ha una cosa que, per exemple,
les persones que tenen l'atenció alta els diuen fora la sal.
Avui dia ja no ho diu un cardiòleg, això fora la sal.
No.
No diu, vostè ha de menjar sense sal.
No.
Moderar la sal.
No, faci una moderació de la sal.
Però una mica de sal va bé, per què?
Per allò que acabes de llegir.
No, i el meu marit et donarà un petó.
Jo també, una de sal.
Porta-li el...
No, una botella.
No, no tens que ser de costes galants.
Sí, perquè jo sempre li estic.
No, les les senjoles del Joan Maria, no.
No, no, també, també.
Això també està molt content.
Ja m'ha acabat.
Ja m'ha acabat.
Sí.
Tu sí, ara acabaràs.
Ara em toca a mi, d'acord.
Explicaré una petita anècdota que em va passar ahir.
Bueno, em va passar, no, no, no.
Aquesta febre dels rècords Guinness.
Ah, sí.
Doncs resulta que vaig anar a comprar pa allà al Cibat, a la carretera Reial.
Sí.
I aixecot la vista i vaig tallar un quadro que tenen un rècord Guinness, aquella gent.
Ah, et dius, ara.
Sí, i aquí està el nom, diguéssim, d'aquests rècords, que és un tal senyor rei.
Deu ser el rei.
Doncs aquest senyor rei li van donar aquest rècord aquí perquè va fer aquí Sant Jus, suposo't.
Sí, sí.
El pa de pagès més gran del món.
Són de pagès.
Ja ho sabia, però ja era el pare del Llorenç.
El que no em vaig fitxar és l'any.
Sí.
Però, com que m'agrada una mica fer els fotetes, a la dependenta li vaig dir,
escolti, senyoreta, dic, això que sigui que faci el més gran del món, a mi no em diu res.
A mi m'hagués agradat que hagués fet el pa millor del món.
Això sí.
Llavors sí, perquè prefereixo la qualitat que no la cantar.
La cantitat.
Aquesta és l'anècdota, diguéssim, d'aquí del poc.
Molt bé, molt bé.
Comprar el pa allà a la carretera.
Sí, sí, sí.
Per això s'ha d'estar sempre a l'aguai i...
No, i s'ha de veure totes les coses, clar.
Sí.
Bueno, ara parlaré del desfibril·ladors.
Bé, aquest havia pressalt.
Sí.
Però, escolta, no ens havíem promès un desfibril·lador pel mil·lenari?
Vaig ser un dels promotors precisament d'això, que em fa molta gràcia de dir-ho, eh?
Clar que sí.
Comento-te amb satisfacció que el mil·lenari i la bonaigua, entre d'altres, ja disposen de desfibril·ladors.
Què és un desfibril·lador?
No, al final el sabré dir-ho, eh?
Sí, és igual.
Doncs, un aparell que permet salvar vides de persones en cas de patir un infart de miocardi.
Sí, sí.
Ara caldrà que l'Ajuntament es cuidi de programar cursets pel personal dels centres per fer-los anar.
Sí, de totes maneres es diu que no és una cosa molt difícil d'aprendre, eh?
Sí, es veu que l'obrir...
Ja, ja, hi ha unes instruccions, sí.
Sí, sí, sí.
Ah, i també seria dient preparar persones voluntàries, usuàries, que estiguin interessades en fer el curset.
Crec que quantes més persones hi hagi preparades per fer anar l'aparell al poble, serà millor.
I tant.
Ara parlarem d'un aliment, que és una fruita, i d'aquest temps, bueno, ja s'està acabant, l'omagrana.
El problema que jo he tingut sempre és com s'apela l'omagrana.
Ah, mira, amb paciència.
No, però n'hi ha una manera...
Sí, ho van dir, ho van dir.
He buscat, hi ha una manera que realment va molt bé, i per això ho he escrit, perquè segurament serà d'interès amb algú, eh?
Sí, sí.
Bueno, començo.
L'omagrana és una fruita que el seu millor moment per menjar-se és entre setembre i finals de gener.
Sí, està acabant.
Sí, sí.
Potser és la que té menys sucre de totes les fruites.
Ah, mira.
Per tant, es baixa en calories.
Les seves propietats són verdaderament molt importants.
entre d'altres, és antioxidant, antiinflamatori, diurètica, ajuda a controlar la pressió alta, porta vitamina C i potassi.
Té, o sigui, té quasi de totes.
Oh, i tant.
Cal aprofitar el poc temps que queda en guany per menjar-se en bones condicions.
com es pela l'omagrana.
Ah, aquí.
Aquest és la mare.
Aquí.
La mare de totes les ciències.
Doncs mira.
Tallant-la pel mig i picant amb un cullerot per fer caure les llavors
és un sistema que a un servidor no m'ha agradat mai.
Clar, no, si la meva mare ho feia, és veritat.
Per mi el millor sistema és fer un...
Atenció ara com s'ha de fer.
És fer un tall circular a dos dits sota la corona de l'omagrana.
Sí, sí.
Amb un ganimet ben esmolat.
de manera que puguem treure junt la corona i la pell circular que hem tallat
sense fer malbé cap gra de llavors, que no sigui gaire foda.
Però això és difícil.
Tiro l'etapa.
Com traguem aquesta tapa, perquè ens en tinguem, ja hem tret l'etapa de dalt.
Sí, sí.
A sota veurem les llavors, si és bona serà d'un color gran i intens.
Clar.
I veurem que estan separades per unes membranes radials de color blanc.
els fills.
Ara no recordo si n'hi ha cinc o sis d'aquest circular.
Sí, aquestes divisions.
Bé, agafar, doncs, el ganimet i tallar-los de forma radial la pell cap a baix, l'omagrana,
sense penetrar les llavors.
Dintre les llavors.
cop fets aquestes talls, només cal tibar cap enfora i ho tindreu la fruita oberta com una amagrana.
Mai més ben dit.
Ai, més ben dit.
Sí, que és fantàstic, eh?
Sí?
Sí.
O sigui, no és tan difícil, sembla, no?
No, no, no.
Ara, ja m'he especialitzat a fer-ho, posa-ho en un platet petit i la meva dona sempre mengem a grana.
Abans no menjava molt perquè era difícil de pelar.
No, no, és que se'n posaven les mans negres.
No, no.
Bueno, totes les coses que les pugui menjar, perquè a vegades costa de menjar els grans de manera.
una mica, perquè és una mica...
No, però porta una mica de fusta, eh?
Sí.
I això va molt bé perquè...
Perquè és una fibra.
Sí, sí, sí.
Aquella fusta, sí.
Ara, a casa meva la feien amb vi dolcet.
A casa meva també.
Amb què?
Amb vi dolç.
Amb vi dolç.
Home, eh, estava boníssima.
Ah, i es va posar amb una amanida també.
També, també és aquí a l'amanida.
Jo amb l'amanida, l'he menjada a la mare.
També l'he posat a l'amanida.
Va bé, doncs quan arribem a casa farem...
I la poma, posa l'amanida, la poma tallada molt fina i caramelitzada.
Sí, però això ja, posa sucre...
Ja sé, hi ha noves sofisticacions.
Continuem, continuem.
No, continuem, és boníssim.
Continuarem la setmana que ve perquè hem arribat a la fi del programa.
O sigui, senyores, senyors, si fan cas de les nostres orientacions,
sembla que en lloc d'aprimar-se s'engreixarà.
O sigui que fins la propera setmana.
I si recordeu que ens podeu escoltar un altre cop, el proper dissabte.
Bé, senyores, senyors, molt bona nit si ens escolteu en dimecres
o molt bon dia si ho feu en dissabte.
A tothom, moltes gràcies.
Fins la propera.
Fins la propera.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.