Seixanta i més.
De nou dimecres i una setmana més us saludem des de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada.
Som aquí disposats a passar en la vostra companyia 60 minuts de temes variats passats en la realitat, en la història, en música, en fe,
en tot allò que pot ser interessant per ser divulgat per entreteniment dels nostres oients.
Som la taula de redacció de Seixanta i més, la Lina, la Montse, en Carlitos i una servidora, la Joana, que inicien l'audició d'avui de Seixanta i més.
Avui, sense la veu masculina del programa, en Joan Maria, que en aquests moments s'ho està passant d'allò més bé en un teatre fantàstic de la Rambla de Barcelona,
assistint a un espectàcul extraordinari, espectacle, extraordinari, en la versió moderna d'una òpera clàssica.
Cal que reconeixem que li tenim una mica d'enveixa sana, oi que sí?
I tant.
Bé, doncs, posem la sintonia.
Viatjant per Catalunya
Per avui marxarem més cap al sud
i visitarem els voltants d'un monestir ignorat, Santa Maria de Benifassà.
Quan, a l'any 1604, l'abat del Císter, en una de les seves visites regulars pels monestirs de l'Orda,
arriba a Santa Maria de Benifassà,
Sens dubte, després d'haver fet una marxa molt dura per la geografia esquerpa de muntanyes i barrancs,
aclaparat pel paisatge inhòspit que s'ofereix als seus ulls cansats,
es clama absolutament trasbalsat.
Amb aquest vent, més vent i més vent, el convèn serà molt dolent.
Diu, no era habitual, en efecte, la construcció dels monestirs dels monjos blancs,
almenys en els països mediterranis, en zones abruptes,
on els correus dels cereals i, per sobre de tot, el forment, que és el blat candiel,
són bàsics per la dieta mediterrània quotidiana.
Però els estensos boscos proporcionaven pastures excel·lents
pels immensos ramats d'ovelles que transitaven
i per les carrerades de la zona.
Si no hagués estat per aquesta riquesa pacuària i boscosa,
la seva fundació no hauria estat possible.
Quatre segles abans,
que l'abat quedés estorat pel paratge que s'havia construït Santa Maria de Benifassà.
La creació del monestir va ser inseparable de la conquesta
i de la colonització valenciana comandada per Jaume I,
que millor que una abadia,
va poblar i fer fructificar un territori pobre,
mig buit, on de nit se sent l'udol del llop,
i de vegades les nevades de l'hivern s'aïllen encara més del món.
Un poble de les famílies més poderoses de Catalunya,
Guillem de Cervera,
i el 4 de juny de l'any 1229
va donar al poblet el castell anomenat Benihassan
i les seves terres després de prendre l'hàbit i professar el monestir.
Guillem de Cervera no diu res de vestir una filial de poblet,
però segurament la seva acció responia a aquest desig.
El rei, ràpidament, va confirmar la donació,
i quatre anys més tard ja s'havien traslladat a Benifassà
dotze monjos amb l'abat,
imprescindibles com manen els estatuts de l'horda,
tramesos per poblet.
Es van establir al castell
fins que van ser construïdes les edificacions
que van permetre engegar la vida monàstica.
Com totes les abadies naixents,
els primers temps no van ser gens fàcils.
Els veïns s'ho van mirar amb recel.
Van discutir les prerrogatives que posseguien els abats
com a senyors absoluts del territori.
Van reivindicar usos immemorials dels recursos.
En particular, els erbatges Benifassà
va pladejar amb els templers,
amb els hospitalers, amb la ciutat de Tortosa,
però el seu gran adversari,
pràcticament fins al de la desamortització,
fum Morella,
l'enfrontament en la qual, de vegades,
varen derivar en brons de violència.
Guillem de Cervera?
No, mira.
Malgrat això...
Ah, el tinc jo.
Sí, clar que el tens.
Bé, jo segueixo i tu busques.
Malgrat això, els monjos varen desplegar
amb unes energies formidables
la tasca de poblar aquestes terres aspres.
Ara, acollint pagesos en antigues alqueries musulmanes.
Ara, vestint granges que, amb el pas del temps,
van esdevenir nuclis sòlids.
o bé, fundant el lloc nou
amb el nom de la pobla de Benifessar,
amb les preceptives franqueses
per estimular l'avinguda de pobladors nous.
D'aquesta manera,
varen dissenyar allò que seria
la xarxa bàsica del poblament
de la Tinense de Benifessar,
formada per l'anomenada
Setènec, que són
Frades, el Ballestar de la Tinense,
Bel, Castell de Cabres,
Curitjar, el Buixar
i la pobla de Benifessar.
Gràcies a les rendes,
es vestia un vell monestir,
molt sobri, segons els patrons cistercents.
Ni les germanies ni la guerra de sujecció
van fer tant de mal
com la de l'amortització
de Mandisàbal i les guerres carlines.
Quan els monjos van marxar
a l'any 1835,
obligats per la supressió
de tots els convents
decretats pel govern,
va començar la devastació.
Sequeig, robatoris, dispersió,
incendis,
fins a acabar amb mans privades
com a centre d'una explotació
agropecuària.
La sala capitular
es va convertir en la porquera
i l'església va...
En cleda,
una cleda,
un corral d'animals.
En una cleda d'animals.
A la primaria del segle XX
ja era una ruïna desolada.
L'any 1960,
la Diputació de Castelló,
propietària del que li quedava,
no va cedir a l'ordre,
no, ho va cedir a l'ordre de Sant Bru
per la creació d'una cartoixa femenina.
Més que una restauració
o consolidació de les ruïnes,
van emprendre una reconstrucció,
ja sabem com són,
les reconstruccions,
tan ingrata
com la mateixa història
dels últims temps
de Santa Maria de Manifesar.
Aquesta és l'opinió
de l'escriptor i professor
d'història medieval
de la Universitat de València,
Ferran García Oliver,
que signava aquest reportatge
l'any 2009
a la revista Descobrir Catalunya.
I ja tenim la Lina disposada
a explicar-nos aquelles històries
que a vegades
ens fan retombar l'estómac, eh?
Que consti, eh?
Aviam, avui.
I que faig una selecció
d'articles,
perquè si no nens...
Vaja,
quin llibre ha sigut...
És una mica,
és una mica, sí.
Sí que era tècnica de Barcelona, no?
No sé qui me'l va deixar, eh?
Parlem-ne de tot això.
No ho sé,
no us he quitat,
l'adonaria,
però des del meu...
Però, bueno,
és interessant, tu.
Sí, això,
si tot s'ha de conèixer.
Si us en recordeu,
comencem per alguna cosa
de menjar,
anem amb una cosa
de lleure
i després ens anem
a les coses
més espirituals
o esotèriques,
que a vegades és una cosa,
a vegades és l'altra.
Bé,
doncs,
seguint el llibre,
tenim el pollastre
de Nadal.
La celebració de Nadal
té el seu origen
a Orient
i a Egipte,
que el món romà
va integrar d'aquí
i va passar
al cristianisme.
i la Iglesia
va adoptar
molts elements
de les religions
paganes
que formaven part
del bagatge
cultural
dels pobles.
El fet
de reinterpretar
símbols
i mites
de cultes
ancestrals
que eren
els que la gent
practicava
va ser una via
impecable
per difondre
el cristianisme
sense alterar
gaire
els costums
de la gent.
En el Nadal
això és el que va passar.
De primer dia
el Nadal
se celebrava
el 6 de gener
data
en què
l'Egipte
celebrava
el naixement
del Sol
pel segle IV
abans de Crist.
No,
perdó,
pel segle IV.
Després de Crist
el papa Juli I
va decidir
celebrar el Nadal
el 25 de desembre
diada
del déu
Mitra
nascut
de manera
molt semblant
a Jesús
i que coincidia
amb el dia
més festiu
dels romans.
Les festes
dedicades
a Satur
pel soltici
d'hivern.
La festa
demanava
un bon menjar.
Hem vist
que a Barcelona
com a tants
altres llocs
del plat central
de l'àpat de Nadal
era el porc
costum
celta.
El celta
sacrificava
en un porc
senglar
animal sagrat
però a poc a poc
es va anar
imposant
el sacrifici
del gall
nunci
del sol.
Antigament
era un gall
fer
o de foc
urogall
i per això
ara el plat
fort de Nadal
és el pollastre
la polla
el capó
o el galldini.
La incorporació
de l'escudella
i cardolla
dels quatre
ordres
medicants
el porc
de Sant Antoni
el bou
de Sant Lluc
la gallina
de Sant Pere
el xai
de Sant Joan
és més tardana
i comença
la ciutat
perquè pagès
era cosa
de cada dia.
I així
amb els segles
hem anat
confegint
el nostre
dinar de Nadal
escudella
i cardolla
pollastre
amb pances
i pinyons
i farcit
el forc
torrons
i neules
les migracions
peninsulars
han portat
a la nostra taula
polvorones
i mantecados
han enriquit
les nostres
nadalenques
i què passava
l'endemà
de Nadal?
Doncs
me feien
l'arròs
de Catedral
també dit
arròs
de colls
i punts
es feia
el dia
de Sant Esteve
a Barcelona
amb els sobrans
dels menuts
del pollastre
i de l'escudella
del dia de Nadal
Això mateix?
Aquest arròs
es fa
amb un sofregit
de ceba
pebrot vermell
tomaquets
i els menuts
això era abans
dels canelons
però per què
se celebra
Sant Esteve?
Doncs hi ha
dues històries
és molt possible
que a casa nostra
celebren
el dia de Sant Esteve
ja fa més de mil anys
de l'època
de la marca hispànica
part de l'imperi franc
que s'expandia
el cristianisme
guanyant terrenys
als musulmans
en forma part
de la marca hispànica
a l'època
en què va néixer
els contats catalans
que dependien
administrativament
i eclesiàsticament
dels carolingis
els bisbats catalans
estaven a les ordres
de Narbona
i van trencar
amb l'església
de Toledo
i en aquell moment
quan segons
alguns relats històrics
l'impera
carolingi
va establir
que l'endemà
de cada Pasqua
seria festiu
i per això
a casa nostra
i a molts països
d'Europa
és festiu
aquest dia
i per què
l'endemà
de Nadal?
Doncs perquè
les relíquies
d'aquest sant
el primer diaca
i el primer
màrtir cristià
van ser
traslladades
el 26 de desembre
de l'any
415
a la iglesia
de Jerusalén
aquesta seria
una de les
idees
perquè es feia
així
i l'altra història
diu
que antigament
la festa
de l'endemà
de Nadal
responia
a la necessitat
de disposar
de prou temps
per tornar a peu
generalment
des del Mas
Pairal
on s'havia celebrat
la festa
fins a casa
de cadascú
dels membres
de la família
com que era
molt difícil
viatjar de nits
el viatge
sempre
s'ajornava
fins a l'endemà
i així
va acabar
sent festiu
i diu
i el que
escriu
aquest llibre
diu
i jo voto
per la primera història
bueno
aquí ja hem fet
el de Nadal
i ara ens n'anem
una mica
el que passa
el que passa
és
aquesta us farà
una certa gràcia
perquè
i m'hi he saltat
moltes
per no dir
paraulotes
no
paraulotes
no
estem en horari
protegidos
a més tenim
el Carlos
que és molt jove
i a vegades
hi ha coses
que no les pot sentir
que no convé
que les sigui
doncs ara farem
el barri xino
diu
fins al cicle 14
el Raval
era un cap obert
amb hortes
que provenia
que proveien
a Barcelona
començava allà
on s'acabaven
els camins
principals
la porta
dels tallers
per on entraven
les mercaderies
el de Sant Antoni
a l'accés
més important
i la porta
de Santa Madrona
al costat
de les Dràssanes
la ciutat creixia
i s'ofegava
i Pere III
va construir
una tercera muralla
amb la intenció
de fer-hi habitatges
hi havia expectatives
de creixement
però
se'n van anar
a norris
per problemes
econòmics
com sempre
cosa rara
el comerç marítim
es desplaçava
a l'Atlàntic
problemes polítics
guerres
i socials
festa negra
i còlera
roda el món
i torna el born
i el Raval
romant
com una zona agrícola
conventual
i hospitalària
al principi
del segle XVIII
la indústria
ja s'hi instalen
i apareixen
carrers nous
i es fan cases
pels treballadors
i arriben
pagesos
fugint
de la fam
del camp
esdevé
el barri
més dens
d'Europa
i clar
problemes
i aquí comença
la història
del barri xino
de Barcelona
perquè
en realitat
no hi havia
ni un xinès
no hi havia
xinesos
diu
la zona
del barri xino
forma un triangle
entre la Rambla
l'Avinguda
del Paral·leu
i el carrer
de l'Hospital
abans de la guerra civil
era famós
per l'abundància
de pensions
cafés
de camareres
valls
moblers
i locals
frecuentats
pel que es deia
la gent
de malviure
i l'origen
del nom
són dos articles
publicats
per Paco Madrid
a la revista
barcelonina
El Escándalo
en 1925
Los bajos
fondos
de Barcelona
en el fragment
el periodista
fa referència
a la mina
de la qual
en parlem aquí
i més endavant
que segurament
ens sortirà
i diu
és la gran
taverna
del barri xino
perquè el districte
cinquè
com Nueva York
com Buenos Aires
com Moscú
té el barri xino
i el barri xinès
d'aquestes ciutats
estaven habitats
per xinesos
autèntics
i eren vistos
com a indrets
perillosos
i tancats
i per això
Paco Madrid
etiqueta
amb aquest nom
el barri xino
el barri més canalla
de Barcelona
avui
ja
no es diu així
però
no fa gaire
que es feia
no
i tant
no
no
ja es veu
una altra cosa
del barri xino
i ara ens n'anem
a veure
cosetes que passen
per aquí
a l'hostal
no
primer
amulets
avaranys
presagis
i encanteris
diu
gent de totes les condicions
socials
consultaven
avaranys
i presagis
portaven amulets
creien en els beneficis
i els beneficis
de determinats gestos
senyals
rituals
a intervencions
mediadores
l'amulet
que més sortida
tenia
era el del corall
molt eficaç
per protegir
dels maleficis
sobretot
els infants
diu
aneu a veure
el retaule
de la mare de Déu
dels consellers
el magbac
i el nen Jesús
porta un amulet
de corall
la banya
de l'unicorni
pedres
i plantes
amb poders
els barcelonins
creien
fermament
en l'eficàcia
dels encanteris
amatoris
s'utilitzaven
nussos
filtres
i amulets
els lligams
o nussos
màgics
tenien poder
sobre la capacitat
de la parella
per copular
de manera
que els homes
podien esdevenir
impotents
per la voluntat
i l'acció
d'una dona
la bruixa
la bruixa
hi havia també
productes
que servien
per formar parelles
i que aconseguien
que un home
se sentís atret
de manera
incontrolable
per una dona
la mare
la mare
bueno
però jo em fa l'efecte
que això encara dura
vols dir
sí
sí
sí
quantes
fan magis
i hipotàgis
per treure
amb males arts
o no tant
potser
quan diu
t'envio cargues positives
però són cargues positives
no són bombes
no això mateix
diu
la màgia
permetia fer
i desfer
voluntat
la creença
indestructible
de la seva utilitat
comportava
el comerç
d'antídots
i amulets
se sap
d'una dona
que vivia
en un prevera
que va ser
multada
per haver-lo encantat
amb nussos
i així
no pogués
anar-se'n
amb altra dona
tanmateix
la justícia
de Barcelona
no era gaire severa
amb aquestes pràctiques
si no eren
emprades
per trencar
el matrimoni
o per impedir-lo
homes i dones
consulten
amacs
i fetilleres
per curar-se
per trobar objectes
perduts
o robats
se sap de processos
contra dones
que vagaven
de nit
parlant
amb els esperits
recordeu
aquella
alcabota
que es deia
trialls
doncs
també
hi havia
fetilleres
i feien
pressagis
i a 1410
a una veïna
del carrer
de l'hospital
li havien robat
uns llençols
i ves per on
aquests trialls
van adivinar
on eren
segurament
en el seu calaix
no?
igual
igual
si es volia
fer mal
de debò
hi havia
un sistema
infal·lible
encendre
un siri
i mantenir-lo
cap per avall
mentre
es recitava
els responsos
de la persona
que volies
fer mal
i a mesura
que la cera
es consumia
s'afeblia
la salut
de la persona
ho fem amb algú?
vale, no
les bruixes
les bruixes
no podien fer
encanteris
abans dels àngelos
i al capvespre
els xebreuts
guardaven
dintre del xep
esperits captius
i deien
que propagaven
la pesta
tirant
olis
embruixats
a les aigües
beneïdes
i també es deien
que eren el diable mateix
o fill del diable
i que tocar
el xep
donava bona sort
i n'hi ha una cosa
molt curteta
i amb això
acabem
diu
a l'hostal
de l'inferm
diu
al voltant
de la catedral
no hi havia
l'esplanada
que ara coneixem
i no tot
sinó que tot
eren carrerons
i establiments
que s'arreulien
en un d'aquests
establiments
era l'hostal
de l'inferm
al carrer
del mateix nom
i al carrer
de l'inferm
desaparegut
quan s'obre
la via
laietana
anava
de la riera
de Sant Joan
al carrer
Ripoll
era el cantó
de muntanya
de l'avinguda
de la catedral
entre la via
laietana
i el del doctor
Joaquim Pou
a l'hostal
diuen
que hi havia
allotjat
en Serrallonga
i conta
una llegenda
que al soterrani
hi va aparèixer
el boter
de Tordera
Pere Porter
també
Pere Botero
que tornava
de l'inferm
baixa
que era el camí
recte
cap a l'aver
el pròxim dia
continuarem
tot això
demostra
la falta
d'enteniment
i cultura
que existia
en aquells temps
però mira
si tu te les crees
les ailes
eh
bueno
doncs no te les crees
això també
posa una mica
de música
ja
Biografies de personatges cèlebres
Avui els oferim la biografia de Víctor Hugo.
Recordem el símbol del romanticisme literari de la França del segle XIX,
amb Víctor Hugo, que neix l'any 1802,
fill del comte Leopold Hugo i la senyora Sophie Trebuchet.
Com la catedral, que per desgràcia està tan d'actualitat últimament,
arran de l'incendi que ha destruït la seva meravellosa torre i el sostre de la nau central,
l'home que la va descriure magistralment a la seva obra Nostra Senyora de París, en Víctor Hugo,
és pels francesos un autèntic monument nacional.
Aquest personatge és inoblidable, sobretot per la seva immensa obra literària,
i també per l'àmplia activitat política i per destacar d'entre la gran quantitat de celebritats
que formaven l'àmbit artístic i intel·lectual de París, del romanticisme.
Malgrat haver nascut a Vincençón, ja de molt jove es va traslladar a viure a París,
amb la seva mare, després del divorci i del matrimoni del sugo.
Víctor Hugo, ja de ben petit, va tenir molt clara la seva vocació literària,
i com diu un dels seus biògrafs, l'aspiració del nen apuntava molt alt,
ja que va escriure en el seu quadern escolar,
seré en Chateaubriand, com en Chateaubriand,
o no seré res, tenint en compte que aquesta gran figura de les lletres de França
havia estat considerat el precursor del romanticisme en la llengua del país veí.
Aquell somni del jovenet no va trigar a fer-se realitat.
Als 20 anys va publicar el seu primer volum de poesia,
amb tan gran èxit en l'acord que el Lluís XVIII li va atorgar una pensió vitalícia.
Als 23 anys era anomenat cavaller de la Legió d'Honor.
Instal·lat amb la confortabilitat...
Confortabilitat, sí, ja ho diràs.
Tu ho diràs, sense problemes.
Diu què, tot va bé, com ho tens tot resolt, no?
Sí, sí, tant.
Diu, instal·lat amb la confortabilitat de la fama,
amb l'economia resolta i amb poderosos amics al cim polític,
Víctor Hugo es va dedicar, en cos i ànima,
a la publicació d'enormes quantitats de llibres de tot tipus de gèneres,
a la seva tasca incansable d'escriure.
Es deia que la seva vanitat artística era tan gran
que ell feia servir el lema Ego Hugo,
Hugo.
No, aquest Jo Hugo, Jo Clàudio,
n'hi ha una obra boníssima.
I quan diu això és això, no?
Jo, primer jo.
Jo, jo, jo, jo.
Ego Hugo.
I no li faltaven motius.
Abans de fer els 30 anys,
s'havia convertit en l'ànime intel·lectual de França,
gràcies al manifest romàntic que servia de pròleg a la seva obra teatral, Cromwell.
també es va publicar amb enorme èxit Nostra Senyora de París,
només un any més tard.
Igualment, de precoç que la fama va ser a la seva vida amorosa.
Als 20 anys es va casar amb l'amor de la seva infància,
Adele Fonchet.
Però sempre el Pero,
després de 6 anys de matrimoni i 4 fills,
ella es va veure incapaç de continuar.
No podia seguir amb la marxa
que representava viure al seu costat
i el va abandonar.
Víctor Hugo es va sentir força ferit en el seu immens orgull
i no va trigar a trobar una dona
que l'acompanyaria el resta de la seva vida,
una actriu de segona fila, Juliette Droner.
Ella va saber fer el paper de la dona perfecta
a l'ombra d'un geni excepcional.
Va suportar estoicament la seva brutal golafreria,
ja que Víctor Hugo engolia quantitats impossibles d'aliments,
encara que no les acompanyava amb alcohol, afortunadament.
També la seva gassiveria sense límits
i les contínues infidelitats
amb les que sempre l'obsequiava.
Però seria molt injur recordar Víctor Hugo
com un ogre només dedicat als plaers i al treball.
Era molt gran la seva implicació amb la política
i amb els intents per millorar les turbulències
de la societat decimonònònica francesa.
Ell mateix va dir,
tot reconeixent les ambivalències de la seva personalitat,
les meves aficions són aristocràtiques,
però els meus actes són democràtics.
Encara que sempre havia estat proper a la monarquia,
no va tenir inconvenient en acceptar un escó
de l'Assemblea Nacional de la Segona República l'any 1848.
I allí va ser on encara es va reformar més a fons
aquest símbol anomenat Víctor Hugo.
Un va escandalitzar a la majoria conservadora
amb els seus discursos de caràcter liberal.
va defensar el sufragi universal,
la llibertat de premsa i d'ensenyament.
Va denunciar públicament la misèria que patien
les classes treballadores
i va demanar insistentment
l'abolició de la pena de mort.
Fidel als seus ideals,
es va exiliar amb l'arribada del segon imperi l'any 1851.
Durant 19 anys, ell i la Juliette
van viure a les illes del Canal de la Mànega,
cosa que no va obstaculitzar
que la publicació de la seva obra magna,
la novel·la Els Miserables,
fos un rotund èxit a França l'any 1862.
La seva fama continuava intacta
i la seva fortalesa immensa
li va permetre continuar
amb la incansable activitat de sempre
durant 15 anys més.
va morir l'any 1885
a causa d'una pulmonia.
Tenia 83 anys.
La seva mort va simbolitzar la perfecció
les dues facetes humanes de Víctor Hugo.
Per un costat, en el seu testament,
va al·legar 50.000 francs
per les obres benèfiques
i va demanar que se l'enterressa
en un taüt d'allò més humil.
I, per altra banda,
les seves exèquies es van convertir
en un funeral d'estat,
amb un seguici fúnebre
que va acompanyar el seu fèretre
des de l'Arc de Triunf
fins al Panteó,
on va descansar,
o on descansen,
les glòries nacionals franceses.
Víctor Hugo va ser un personatge
complex fins a la tomba
i és que ja ho va dir
l'escriptor Jean Cocteau.
Víctor Hugo era un boig
que es feia passar per Víctor Hugo.
Això és.
Música per gaudir
Avui, en aquest espai
de música per gaudir,
farem una eretgia,
segons ens dirien
els aficionats a la música
clàssica sense arranjaments.
Però, la fantàstica versió
que fa Raik Onif
del nocturn de Frédéric Chupin,
segons la gravació,
feta l'any 1995
per la Sony Music Entertainment International
d'un concert en directe
a la NHK
de Japan
de Satèl·lit Televisió
Night World.
Segurament valdrà
el perdó
dels orients
classicistes.
Escoltem
l'orquestra de Raik Onif
acompanyat
del seu cor de cantants
en aquest famós
nocturn de sopren.
de Raik Onif
acompanyat
de Raik Onif
de Raik Onif
acompanyat
ao Baltic
acompanyat
de Raik Onif
acompanyat
de Raik Onif
acompanyat
aquest
machte
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
acompanyat
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ja tenim aquí, a la Montcita, preparant el seu reportatge.
Aviam, què ens parles avui?
Doncs no ens imaginem que quan mengem un ou,
el que paga la gallina és massa alt.
Pobreta!
Sí, les gallines que es mantenen tancades per produir ous
han estat els animals més maltractats i explotats per la indústria.
Pobrissones, és veritat.
L'alimentació del ser humà és una causa que a dia d'avui
causa el major sofriment a un animal que el genera.
Ho acabaré a fer en castellà perquè, si no, no m'entendreu.
Sí, tu ho has escrit, com tal com està escrit.
Sí.
A pesar de que sean cada vez más los estudios científicos
que indiquen que el ser humano puede vivir perfectamente
sin necesidad de comer productos animales,
el consumo de los mismos nos ha llevado a cometer
todo tipo de atrocidades y dañar a los animales,
selección genética para que las gallines pongan más huevos
y para que los pollos crezcan más, para que las vacas tengan más crías,
de mayor tamaño, intensificación del sistema de producción,
separación, madre, cría, mutilaciones y un triste largo, etcétera, etcétera.
Por encima de todo, el uso de animales para la alimentación
implica un grave problema de tipo ético.
Los animales no humanos, al igual que cualquier ser vivo y sintiente,
tienen la necesidad y el anhelo de vivir su vida
y de hacerlo sin sufrimientos ni estrés,
en condiciones que le permitan desarrollar los comportamientos intrínsecos de la especie
y de su disfrutar de sus relaciones naturales con los demás animales.
Transcurren su existencia, estos animales son sacrificados antes de tiempo
y este hecho, por sí solo, imposibilita justificar el uso de animales para la alimentación,
ya que no existe manera humana de matar a alguien que quiere estar vivo.
En este artículo, desde Fa a Ada, queremos hacer especial hincapié
en las implicaciones de la producción de huevos,
producto entre los más consumidos para el ser humano,
de forma tan directa como indirecta en bollería, mayonesas, croquetas, etcétera,
que el público en general suele asociar con el posible sacrificamiento de los animales.
Perdemos entonces, parémonos entonces a pensar por un momento,
si hay 48 millones de aves en España, ¿dónde están estos animales?
La respuesta es muy sencilla, aunque no muy agradable,
están hacinadas en una granja.
España se sitúa en la segunda posición como productor de huevos dentro de la Unión Europea,
que a su vez también es el segundo productor de huevos a nivel mundial.
Para conseguir estos niveles de producción,
7.350 miles de toneladas de huevos recogidos en el 2015.
En la Unión Europea, obviamente,
solo se puede mantener a las aves confinadas en granjas intensivas
y produciendo a un ritmo exponencialmente superior a lo que harían de forma natural.
En España, el sistema en el que viven las aves utilizadas para la producción de huevos
es mayoritariamente intensivo.
En jaulas, 93%, tan solo un 7% de los animales se cría de forma alternativa,
suelo, camperas y sistema ecológico.
Los animales llegan a poner un huevo al día
debido a la selección genética de las gallinas que más huevos ponían
y de la alteración de sus ritmos biológicos
para conseguir que estén activas más horas al día.
Las gallinas se utilizan para este tipo de producción.
Se suelen denominar ponedoras,
ya que han sido seleccionadas genéticamente
para que produzcan mayor cantidad de huevos.
No, sino más, sino mayor cantidad de huevos.
En su origen, estos animales ponían unos 20 huevos al día,
al año, perdón, durante un tiempo de 10 a 12 años.
y a lo largo del tiempo y debido a la selección genética,
la actual gallina ponedora puede producir casi un huevo al día,
aproximadamente uno cada 27 horas.
Esta producción exagerada y antinatural
hace que los animales sufran de osteoporosis
y envejecimiento avanzado
y facturas de los huevos debido a la falta de calcio y de movilidad.
En su estado natural,
las gallinas animales muy sensibles
y fácilmente sujetos al estrés
cuidan de sus polluelos.
Desde el primer día,
les protegen bajo sus alas.
Asimismo, estos animales son activos
durante las horas de luz.
Pasan entre 50 y 90% de su tiempo
buscando comida y picoteando,
preparando el nido para la puesta
y descansan durante la noche
en lugares altos
con el objetivo de protegerse de los depredadores.
Se bañan en polvo cada dos días
y les gusta revolcarse en la tierra.
Si en las granjas no disponen de material
para anidar,
acaban arrancándose las plumas
o atacándose entre ellas
comportamiento conocido,
picaje o canibalismo.
Sí, sí, es veritat.
Pobres gallines.
Jo vaig tenir,
teníem gallines a la caseta que teníem fora
i a la una que tenia nom i tot
que es deia colícia.
Sí, sí, es canibalismo, picaje.
I que, encara hi ha una frase més que diu
i que llevan a sus explotadores
a cortarles el pico
sin anestesia
antes de los diez días de edad.
Madre mía.
Con el objetivo de detener,
de obtener gallinas ponedoras,
existen explotaciones
que se dedican a criar a los pollitos,
hembras,
tras haberlos sexado,
lo que las personas suelen desconocer
y que posiblemente
representa el lado más cruel
de esta industria.
es que los pollitos machos
que nacen
no tienen ningún interés comercial
y, por lo tanto,
acaban triturados vivos
para obtener
su producto
poco valorado
en el mercado.
Una vez alcanzada
la madurez total
y cuando el 5%
del lote
de animales
pone huevos,
transporta a las gallinas
a los recintos
definidos de ponedoras,
que suelen ser jaulas.
Pero dicho sistema
es el más común
debido a su eficiencia
en cuanto al aprovechamiento
del espacio
ya que permite,
literalmente,
explotar el máximo
a los animales.
En estas jaulas
las gallinas
viven en un espacio
menos a un folio
de unos 750
centímetros
menos dos
de superficie
por animal.
Sí.
Viuen literalment
enganxades,
una amb l'altra.
Literalment tancades.
Sí, sí, sí.
I com que el reste
és bastant trist,
no cal.
No cal que ho diguis.
No, no,
avui has sigut tu
la que ha posat
el punt trist
a l'audició.
És veritat.
Por favor.
Bueno,
perquè en mengem un ou
i no li donem
importància.
No donem importància.
Però, clar,
la cria d'ous
és el que comporta.
L'explotació
de l'animal.
Perquè elles,
jo me'n recordo
que a casa
era un galliner
normal i corrent,
però elles
podien revolcar-se
a la terra
i tot això.
Bueno,
però vosaltres
no les feia produir
ous contínuament?
No,
per producció no.
Llavors,
em sembla que feien un ou
dia sí,
dia no,
i a vegades,
segons quines èpoques
de l'any,
no en feien ous.
exacte.
Però, noi,
i el canibalisme sí.
Ara és l'explotació
de l'animal.
Sí,
el canibalisme sí
perquè resulta
que aquesta pobreta colícia
me la vaig haver de portar
al pis
perquè al final
la van matar, eh?
La vas...
Quan la vaig tornar,
escolta'm,
i com un gatet
anava darrere teu
i t'ho veia,
però, hombre,
tenir el pisot
és una biòria.
El ser humà
és depredador.
Són cada dia...
Mira,
cada dia
hem de ser més
el ser humà.
Bé,
ara posarem
res,
uns moments
de música
i continuarem.
I ara...
m'on vaendo a
l'animal...
Bé,
hem de ser espectюрут i
ben l'animal,
ll'animal...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Estic disposat a pensar, ve d'ell o d'ella?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La lectura és d'una gran utilitat quan s'entén i es medita sobre allò que s'ha llegit.
William Somerset Mougham, famós escriptor britànic del primer terç del passat segle XX, aquesta és una de les seves dites.
La lectura no dona al lector saviesa, sinó coneixements.
És la seva opinió.
No us ha semblat? No us sembla?
El gran director i actor del cinema americà, Woody Allen,
mostra el seu sarcàstit enginy amb aquestes paraules.
Una vegada vaig fer un curs de lectura ràpida
i vaig aconseguir llegir-me Guerra i Pau en 20 minuts.
Em sembla que deia alguna cosa sobre l'ocià.
Escoltem l'editor i periodista Hazel Rochon, qui diu
La lectura ens torna tots pelegrins en sa lluny de casa,
però la cosa més important que ens porta és que ens dona allotjament a tot arreu.
I ara un pensament curt del religiós i poeta del segle d'or espanyol,
Sant Joan de la Creu.
Diu, busqueu llegint i trobareu meditant.
Què diu René Descartes, l'iniciador del pensament filosòfic modern
del racionalisme o cartesianisme?
Doncs que la lectura és una conversa
amb els homes més il·lustres dels temps passats.
Continuem amb importància intel·lectuals francesos.
Què diu André Mourouat?
La lectura d'un bon llibre és un diàleg incessant
en el qual el llibre parla i l'ànima contesta.
Escoltar el gran polític i filòsof Jaume Balmes diu
La lectura és com l'aliment, el profit no està en proporció
d'allò que es menja, sinó d'allò que es paieix.
Finalment, l'escriptor espanyol Pío Baroja escriu
Quan ens fem vells, ens agrada més rellegir que llegir.
Aquests pensaments tan interessants
de tots aquests personatges il·lustres
posen de manifest la gran importància que té la lectura
per aconseguir un perfecte coneixement humà,
intel·lectual i personal de qui llegeix.
Però no solament llegint, sinó assimilant i entenent
tot allò que la lletra escrita i els escriptors
posen a la disposició del lector que les llegeix.
Fins demà!
Fins demà!
I ara, per acabar, ens farem un tast de vida senzilla i tranquil·la.
Farem costura.
La felicitat està feta de cap d'ells.
Teixi és un dels tresors de la nostra cultura popular
que en aquests temps ha tornat a ressurgir amb força.
I és que gràcies a aquesta activitat
no només cobrim el nostre cos
resguardant-nos del fred
i la resta d'inclemències del temps.
També s'ha descobert
que ens aporta múltiples beneficis en l'aspecte mental
i fins i tot motrio.
Descobrim-los.
Patchwork, labós amb història.
El patchwork és un teixit fet
per la unió de petites peces de teles
cosides entre elles per les vores.
El resultat pot ser una manta,
un cobrellit,
un coixí,
unes estovalles
i fins i tot
peces de vestir.
L'origen d'aquesta tècnica
es remunta a l'antic Egipte
segons diverses teories.
Les primeres pistes de la seva utilització
ens la donen les troballes
en diverses tombes reals.
Mario Wester,
expert en la història...
Marí, Marí és, no Mario.
Marí, és que no es veu gaire bé aquí això.
Wester,
expert en la història
d'aquest tipus de costura
data del 960 abans de Crist,
l'eixamplar de tela més antic.
Una manta amb una gacela colorida
que està exposada
al Museu del Caire.
Una altra de les teles més remotes
que es van confeccionar
amb aquest estil
està datada
el 980 abans de Crist.
Els investigadors van descobrir
una tenda de campanya funerària
a la tomba de la reina
Esimen Kef.
Més endavant,
els israelis,
que van conèixer
la tècnica egípcia,
la van exportar cap a Orient,
mitjà fins a la Índia.
Va ser a partir del segle XI,
sembla,
que el patchwork
va començar a utilitzar-se
amb finalitats decoratives.
L'època de la Revolució Industrial,
la manufactura tèxtil
té una posició molt rellevant.
A més,
comença a popularitzar-se
l'ús de la màquina de cosir,
fet que influirà
de manera directa
en la confecció particular
de peces de roba
i, esclar,
en el patchwork.
I fixem-se en això.
Els dos hemisferis
del nostre cervell
treballen.
Combinar correctament
les agulles
i els fils
per confeccionar
la bufanda
o el jersei
millora la coordinació cerebral.
No es tracta
d'un simple moviment repetitiu
de mans,
sinó que,
durant tot el procés,
posem en marxa
diverses àrees cerebrals
relacionades
amb diferents tipus
de funcions.
La motora,
la sensitiva,
la visual,
l'auditiva
i, fins i tot,
la del llenguatge.
Ara tu,
un cop...
On t'està?
Aquí baix.
Un cop dominen
les agulles,
poc a poc,
podem incrementar-ne
la dificultat
tant de moviment
com de material.
D'aquesta manera,
millorem
amb escreix
les nostres aptituds.
A més,
com que activem
aquella part del cervell
encarregada
de crear
i planificar,
potenciem
la nostra imaginació.
Millorem
la motricitat
de les mans.
L'exercici
de la costura
evita que les mans
s'entomeixin
o s'engarrotin
amb facilitat.
El moviment
provoca
que les mans
dits i canells
entrin en calor,
fet que pot ajudar
a lleugerir
possibles dolors
que patim
a l'articulació.
Si tenim
artrosi
o artritis
amb l'exercici
de la costura,
exercitarem
la musculatura manual
i suavitzarem
el dolor.
Quan teixim,
la nostra autoestima
puja
com l'escuma.
Ja no es tracta
només d'un exercici
en si,
sinó d'aconseguir
l'objectiu marcat.
La bufanda,
el jersei
o una altra peça
de roba
del nostre interès,
si a més
la regalem
a algun ser estimat,
ja sigui amic
o de la família,
li estem oferint
alguna cosa
molt valuosa
al nostre temps,
la nostra imaginació
i la nostra destressa.
estressa.
Pugem l'ànim?
Sí.
Podem reunir-nos
amb altres persones
que comparteixen
aquesta afició.
Així també
estimulem
la nostra sociabilitat
amb les millores
de les nostres
habilitats
cognitives
i motrius.
Si ens ve
de gust
teixir
en companyia
tampoc no importa,
ja que ens concentrem
amb la costura
i en gaudim
igual que en grup.
La memòria
és un aspecte
que es treballa
mentre s'escurra.
Aprendre
les diferents tècniques
pas a pas
ens obliga
a treballar
la concentració
i l'atenció
perquè,
en últim terme,
puguem
memoritzar-les
totes.
El cervell
és un horn flexible
que té
molta capacitat
d'adaptació
a l'ambient,
una habilitat
que també
s'anomena
neuroplasticitat.
Aquests processos
tenen
els seus principis
en les xarxes
cognitives
relacionades
amb la memòria.
L'aprenentatge
necessita
memoritzar
per codificar
i emmagatzemar
la nova informació
per poder recórrer
sempre
que la situació
ho requereixi.
I fixeu-vos
en això
que també és interessant.
Reduïm
l'estrès.
El fet
de concentrar-nos
per fer una activitat
concreta
ens relaxa.
L'exterior
no existeix.
Quan ens trobem
al mig
d'una tasca
que requereix
que requereix
cap-ho?
No,
no ho acaba això.
Que requereix crear
el cervell
només està pendent
d'això.
Aconseguim
reduir
les hormones
de l'estrès
i al mateix temps
augmentar
els neurotransmissors
de la felicitat
com ara
la serotonina.
I ara,
tu,
finalment.
Envellir
millor.
En cas
de les persones
grans
de fer
algun tipus
de manualitat
a més de
fer així
com pot
contribuir
a reduir
les possibilitats
de patir
algun
deteriorament
cognitiu
lleu.
O sigui,
ja ho sabeu.
A cosir.
És positiu.
A cosir.
A cosir.
És positiu.
tot el que vulguer.
Bé, senyora, senyors,
després d'aquesta
sessió de manualitats
i de cosir,
ens despedim
fins el dissabte
que ens podeu tornar a sentir
i si no,
fins dimecres vinent
que continuarem
divulgant aquestes coses
que ens semblen
una mica
interessats.
Senyora, senyors,
molt bona nit,
bueno,
tarda,
que ara ja es fa sol,
molt bona tarda
o bé,
molt bon dia.
A tots,
fins a la pròxima.
Ràdio Despert
98.1
i de la pròxima.
Ràdio Despert