Seixanta i més.
Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern,
ja tornem a ser dimecres
i l'audició Seixanta i més
arriba a casa vostra esperant
que els seus continguts
siguin força interessants
per omplir l'hora que ens porta
fins al sopar. Aquest és
el desig dels redactors d'aquest
magazin que conté tot
un seguit de temes variats.
Per tant, la Lina, la Montse,
en Joan Maria, en Carles
i qui us parla, la Joana,
diuen Endavant Seixanta
i més.
Ja ha passat el Carnaval.
Avui, dimecres de cendre,
comença la Quaresma,
un temps de calma,
de seriositat,
de recolliment
i de meditar sobre
la gran disbauge
en la que molts s'han vist
involucrats, però de molt bon grat.
Però si l'actitud
ha estat només
de gatzara,
de bon humor
i de passar
una bona estona,
home s'ha de trobar
molt satisfet
o satisfeta
d'haver gaudit
d'una bona estona
en la qual
ha mostrat
la part més alegre
i esvalutada
de la seva personalitat.
Aquí a Sant Just,
les cercaviles,
tant les infantils
com les de les persones
grans,
amb les batucades,
els passos de ball
i l'alegria
que les colles
han repartit
pels carrers,
ens ha omplert
de l'esperit
d'estarotat
del rei Carnestoltes,
fent-nos passar
una estona
de bon humor
i de ganes
de ballar el compàs
dels tambors
i les marxes
que marcaven
el pas de la rua.
Que una estona
de disbauxa
ens va
bé
a tothom
per apaivagar
els molts moments
de disgust
que l'actualitat
ens depara
en el dia a dia.
Oye está chupendo
no más va a hacer calor
bota camisinha
bota meu amor
oye está chupendo
no más va a hacer calor
bota camisinha
en tu escoso
bota gel
Ja ha passat el carnaval?
Sí.
Avui,
dimecres de cendre,
ha començat la quaresma.
Bé,
doncs,
a l'última estona
en la qual
doncs estem tots
molt, molt
tranquilets
i molt apaivagats.
Bé,
aviam,
posa una miqueta
a la batucada.
Avui és el dia
d'enterrar la Serena.
Ah, sí, sí,
després en parlarem.
Bota camisinha
porta meu amor
o si estàs chupendo
no vais pas a hacer calor
Bota camisinha
porta meu amor
o si estàs chupendo
no vais pas a hacer calor
Eie!
I ja que del rei Carnestoltes
i de les seves rues
estaven parlant,
recordem un carnaval
molt i molt animat
que se celebra
a prop d'aquí
en una vila
partida en dos
però unida
en totes les celebracions
tant de diversió
com culturals
sempre a força
participades
per tots els visitants
i els seus
visitants.
Torno a repetir
que són molts.
Recordem
estones
del passat carnaval
de Vilanova
i les altruc
i començarem
per la gran batalla
blanca
del dijous gras.
Segons l'edat que es tingui
el dijous gras
es viu
de manera diferent.
Si es compta
entre els 10 i 16 anys
és el dia
que s'ompliran
de merenga
fins a les celles.
No cal dir
que és el dia
de carnaval
preferit
per la mainada.
En que
els més previsors
lleven vestits
a l'escola
amb la roba
vella
i amb un impermeable.
Allà
de ben segur
que algú ha portat
una petita
part de merenga
o malgrat
les prohibicions
algú nou
que pot anar
a parar
al cap
d'algun company.
A la tarda
després de dinar
és el moment
de la disbauxa
amb maiúscules.
Llavors
tot acabades
les classes
les pastisseries
tenen preparat
castells gegants
de merenga
que són llançats
des del balcón
a la munió
de mans
i boques
caminen
al aire.
Escoltem
aquesta dita
per carnaval
tot s'hi val
i la primera cosa
que s'hi val
és embrutar-se
de cap a peus.
I de les pastisseries
cap a la plaça
de la vila
on realment
comença
la guerra
de la merenga.
Allà
les mànegues
pastisseres
estan preparades
amb quilos
i quilos
de dolç
per emblanquinar-se
els uns
als altres.
Això pel que fa
el jovent
però sembla
que la immensa
majoria
dels grans
tenen més seny
o això
fan creure.
Ells celebren
el dijous gras
amb sopars
d'amics.
Aquest sopar
haurà de consistir
obligatoriament
en un xató
truites
de farcit
variat
i de postres
naturalment
merenga.
Les entitats
més serioses
tenen prohibit
llançar-se
la merenga.
Ara bé,
n'hi ha d'altres
que pensen
que tot adult
té un passat
infantil.
En aquestes,
a l'hora dels postres,
es posa l'impermeable
que durant
el seriós sopar
portaven
curósament
amb guardat
i s'enblanquint
endallomés
profusament,
tal com mana
la tradició.
I continua
la guerra dolça
amb comparses
i caramels.
Per Carnaval,
ningú no,
que no sigui
del poble,
no entén
els milanovins.
Es pregunten
que com és possible
que arribin
a llançar
tones de caramels
pels carrers
en tan sols
cinc hores?
Sembla
que els hi sobren
els euros.
Però tant
els milanovins
com els altronencs
no entenen
els visitants
i es pregunta
que com és possible
que hi hagi gent
que carregui
amb bosses de plàstic
els caramels
que els han llançat.
Per què els volen
els caramels?
Per omplir pots de vidre?
Per fer bonic
en el menjador?
Aquesta conversa
es pot sentir
cada dimenge
de Carnaval
a l'hora
de les comparses.
Els milanovins
gasten
una bona xifra
d'euros
aquest dia
perquè en primer lloc
s'han d'inscriure
en una entitat
per poder
sortir
darrere
d'una banda
que toca
una música
inconfusible.
Després
han de vestir
una roba adequada
que pels nois
accepta
la barretina
vermella
o lila
i la faixa negra
varia
segons
a quina entitat
s'hagin inscrit.
En el cas
de les noies
el mentó
de Manila
és una peça
imprescindible
però fàcil
d'aconseguir
perquè normalment
per herència
passa
d'àvies
a mares
i de mares
a netes.
En el cas
que això
no sigui així
sempre hi haurà
una merceria
que per un mòdic preu
vendrà
aquesta bonica peça
a la noia
que li ho demani.
La despesa
continua
amb la compra
d'una mitjana
de 15 o 20 quilos
de carmels
per parella.
A més
els comparsers
es fan regals
entre ells
normalment
una cartera
pel noi
i un llibre
per la noia.
La despensa
acaba amb el dinar
i el ball del vespre
que s'allarga
fins a la matinada.
El diumenge
de Carnaval
autobusos
de tot arreu
arriben a la plaça
de l'estació.
Els conductors
i els guies
diuen als visitants
que primer
vagin a la Rambla
perquè totes
les colles
passen per allà
saltant
i llançant
els caramels
de manera
més tranquil·la
que a la plaça
de la Vila.
I mentrestant
les comparses
van teixint
i desteixint
un quadre
de colors vius
d'altres
vestits de fosc
i armats
de bosses
no deixen
de plegar.
Per un costat
caramels
i per l'altre
algun
que un altre
bony
a causa
d'algun caramel
llançat
amb mala intenció.
I tant,
i tant.
I tant que fan mal
perquè és que les llencen
amb força, eh?
Amb molta força.
Encara que sembli absurd,
pensem que si no hi hagués
qui mirés
la llençada
de caramels,
potser no hi hauria
motiu
per a les comparses
o potser,
o potser els vilanovins
se tiparien
de pedregar-se
amb caramels
els uns
contra els altres
i ho deixarien estar.
I finalment
arriba
el dimecres de cendre.
O sigui,
avui.
És el dia
de l'última lè.
L'endemà
del diumenge
de carnaval.
El dia
de les comparses
és festa
a Vilanova,
per la qual cosa
la disbausia
del carnaval
és més fàcil
de suportar.
Però el dimecres
de cendre
a la plaça
de la vila
amb una llesca
de pa
i una arengada,
la del rei
Carnestoltes,
que més tard
serà cremada,
el seguir
si llegeix
els últims
desitjos
del rei.
Finalment,
aquest aconsella
els vilanovins
que no abandonin
la divertida vida
que han passat
aquests dies
i molts dels veïns
de ben segur
que l'obeixen
amb les degudes
conseqüències.
Espacio
a Sánchez
a Sánchez
a Sánchez
a Sánchez
i Nutid
el pòs
que es
té
per
E
a
la
Sánchez
i
I com a punt final d'aquest comentari de Carnestoltes,
podem escoltar Gloria Lasso,
una popular veu de fa molts anys,
interpretant la canció d'Orfeo,
d'Arozamena i Bonfà,
tema musical de la meravellosa pel·lícula Orfeo Negro,
la pel·lícula que millor ha plasmat l'ambient del Carnaval de Río de Janeiro.
El sol volverá a despertar
Porque la canción no ha de ser verdad
Porque en carnaval cantará el corazón
La razón de vivir
Cantará sin hablar ni sentir
Azul, la mañana es azul
Señal de que todo acabó
Es que te busco yo
Aunque no habrás de estar
Y mentirá tu voz en el azul
Después yo no sé si hay después
Si el sol volverá a despertar
Porque la canción no ha de ser verdad
Porque en carnaval cantará el corazón
Cantará el corazón la razón de vivir
Cantará sin hablar ni sentir
Cruz makes
Si el sol volverá a sentir
eee
I aviam, després de tota aquesta disbauixada
i aquestes cançons, ara que ja estem seriosament parlant,
aviam, què ens portes?
Jo penso que n'hi ha un lligam amb el que acabeu de dir,
del carnaval i les màscares i l'Orfeo Negro, oi?
Perquè us llegiré aquells personatges de Barcelona
que a vegades dius, per on va l'assumptu?
Perquè fixeu-se, el primer de tot és Sibila de Fortià, bruixa.
Diu, Sibila de Fortià, filla d'un noble menor,
berenguer de Fortià, jove i molt vella,
es casa amb Artal de Fosses, de més de 50 anys,
i home de confiança de Pere el Ceremoniós.
Quan el rei Pere, el 1375, va quedar a vidro,
Artal ja era mort, i gairebé immediatament,
Sibila esdevingué la concubina real.
Sibila vivia a Barcelona acompanyada d'un extens seguici
format per parents seus.
El rei mantenia l'amant amb uns 3.000 florins d'or.
En 1376 nascé una filla, Isabel,
i a final de 1377,
quan esperaven el segon fill,
Pere i Sibila es casen.
O sigui, ja deixa de ser concubina per ser esposa, eh?
Diu, el nado va viure amb molt poc temps.
Al casament real no agradava al príncep Areu,
Joan, ni a la seva esposa,
violant de bar.
El príncep comptava amb el suport de l'alta noblesa,
que veia per fer perillar la influència
que havia tingut sobre el monarca.
Sibila era la gran amant de luxe,
les millors teles,
les millors joies.
El rei va llogar dues monges de Cixena.
Aquesta ha de ser d'allà en tenia la llogada, no?
Sí.
Els quadros aquests.
Sí, sí.
Per educar-la.
Les obres d'art.
Sí.
Perquè la reina era analfabeta.
El 30 de gener de 1381,
a la catedral de Saragossa,
Sibila fou coronar de reina.
Pere, que preveia dificultats per la seva dona i fills
després de la seva mort,
assignar i fer confirmar per les Corts,
el 1384,
una sèrie de rendes i possessions i béns
per assegurar el manteniment de la Sibila
i de la seva descendència.
Però, en 1386,
el rei va caure malalt i mort
i al cap de pocs mesos,
en veure que el monarca agonitzava,
Sibila fuig i es refugia
en el castell de Sant Martí de Sarroca
amb la seva família.
Joan i Violant la fan apressar
i la tanquen al castell de Moncada.
L'acusen de fetillera,
d'enamitzar el rei,
de furt,
d'enamitzar el fillastre Joan,
que està molt malalt.
dos testimonis confessen haver-la ajudat a preparar els verits.
la condena de mort.
Les pressions del papa Climent VII
fan possible un pacte.
la Sibila i el seu germà renunciaran a les donacions
que els havia fet el rei difunt a canvi d'unes pensions.
La viuda queda lliure i torna a Barcelona.
Les cors la protegeixen del rei Joan
i fins que mor en 1.396.
i el nou rei Martí Lomar
creu que Sibila mereix ser considerada reina viuda
i li restitueix els honors
i mor el 24 de novembre de 1.406
i és enterrada en el monestir dels Frà Menors
de Barcelona.
Els Frà Menors que serien frà franciscans?
No veus que serien.
Suposo.
i la seva figura jacent
es pot veure en el Museu Nacional
de l'Art de Catalunya.
Està enterrada en la Catedral de Barcelona
i aquesta senyora que va néixer a Fortià
Fortià és un pulplet
a 6 quilòmetres de Castelló d'Emporia
per tant és empordanesa.
I és dels teus
perquè és d'allà a la vora de Girona.
No, ho dic perquè
és paisana meva i sé la història.
Molt bé.
Ara que ens he ficut una miqueta més.
i ara ve aquesta pobreta
la Bordelleta
Bordelleta es diu, eh?
Assassina.
Diu
La segona meitat del cicle XV
se sap d'una dona barcelonina
que li deien la Bordelleta
nom que podria referir-se
a una prostituta redimida
i que havia estat caçada
perquè va cometre adulteri
amb un home de nom Oliva.
I és que va ser un cas famós
explica el jurista barceloní
Joan Ramon Ferrer
contemporani de la Bordelleta.
Sembla que per poder consumir
i consumar l'adulteri
la Bordelleta va enverinar
a la seva mare
amb un colom
que li va cuinar
i va fer que l'Oliva
i un company
escanyessin el seu pare.
Diu, no sabem res més.
Només que de redimida
no gaire.
Aquí em fa gràcia
que les dones
eren Bordelletes
però resulta que
els reis i els senyors
aquells no eren Bordellots.
era això, Bordellots, Bordellots.
Oh, i tant.
Sí.
I a l'Ult, bé, fem un altre més,
s'assembla.
Diu, Joan de Canyamàs
que estava sonat.
Diu, aquest home era un pagès
que va voler matar
a Ferran II el Catòlic.
Va arribar a ferir el rei
al coll
amb un espací
que duia
mentre es cridava
Torna'm la corona
que és meva.
Detingut i torturat
al cap de cinc dies
Escolteu això
que us farà gràcia.
Bueno, no gaire
però és molt macabre a tu.
Sembla el d'allò
Pulp Fiction.
Diu, ja veureu.
Diu, detingut i torturat
al cap de cinc dies
el van portar
a la forca dalt
d'un carro
i a la plaça del Blat
li tallen un punt
i al Bord
li tallen l'altre
i a la plaça de Sant Llama
li arrenquen un ull
i li tallen el nas
i una cama.
Molina, no li veig la gràcia, jo.
No sé quina gràcia
vols que ens faci.
Calleu, voleu.
Diu, i a la plaça de Sant Anna
l'altra cama.
Mare de Déu.
I al carrer de Sant Pere
l'esquarteren
i d'allà extramurs
on el cremen.
Diuen que va morir pel camí.
Escolta,
i això va passar
en el cicle XV.
Vull dir que si,
nois,
vull dir,
que diu...
Ah, malament,
és que els cremessin
sencers, però fillets...
Li tallen un punt,
li tallen l'altre.
Home, si no moria,
ja és que
el tio seria un robot.
I l'última de tot.
I amb això acabem
pel pròxim dia
que vindrà el diable.
Què dius?
Sí.
Què dius?
Bueno, aquí no vindrà,
però aquí el llibre sí.
que no sap mai
si era això o no.
Diu,
aquesta és
la Seca,
la reina de les bruixes.
A la Seca
li deien així
perquè era primíssima.
Expliquen
que era
deixeble del diable
i que dirigia
una escola
de bruixeria
i que havia
en el carrer
de la Neu
de Sant Cugat,
prop del carrer
del Carme.
Era considerada
la reina
de les bruixes
de Barcelona
i la seva escola
tenia molts alumnes
i tot
que encara cobrava molt
entre 3
i 5
i un 6 d'or.
D'on i do.
L'inversió
s'ho valia
ni que fos
per assistir
a un dels seus
aquells arres
que a Catalunya
se'n fan
9
pel cap baix, eh?
Sí,
sí,
no.
És el que encara es fan,
tu.
Diu,
el de Vallgulguina
era el més famós.
La dona
condenada
per la Inquisició
confensa ser bruixa.
i haver quedat
amb el diable.
L'han
sufrat
i compte
que té un penis
amb escates
i de vegades
en forma de
di griega
i que el símen
és molt fred
i això també
passa en el cicle
14 o 15.
El pròxim dia
us explicaré
alguna cosa del diable.
Apa, avui no
perquè si no,
no dormireu.
No,
jo no.
Aquí tornem-ho
a el mateix.
Resulta,
per cada bruixot
que hi havia,
hi havia mil bruixes.
Bruixots
quasi no en parlen.
No, eh?
Ben raro, també.
perquè no s'atrevien
a cremar-los
com a les bruixes.
No,
però a més
que les bruixes
no eren tals bruixes.
Eren dones remayeres
que coneixien
les propietats
de les plantes
dels boscos.
I, clar,
com aconseguien
que molta gent
es curés,
llavors, clar,
els senyors
no volien
comprendre-ho.
Però a mi el que m'ha fet
gràcies
és aquest...
Sí que el van fer
trossets
i el fet...
Bueno,
clar, home,
es va morir
perquè al final
ja m'explicaràs.
No hay cuerpo
que no resista.
Però se posa música
perquè, escoltem,
ja està bé.
o línos d'eixer.
O línos d'eixer.
O línos d'eixer.
Avui podeu escoltar
el pasdoble
de l'opereta
La Orgia Dorada
del mestre Jacinto Guerrero.
Interpreta
la banda sinfònica
municipal de Madrid
sota la direcció
d'Enrique García Asensió.
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
La Orgia Dorada
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viatjant per Catalunya
Avui el nostre esperit viatger
ens porta a fer una volta
per l'Alta Sagarra
amb la seva història
antiga i actual.
L'Alta Sagarra està formada
per un conjunt de suaves
ondulacions d'una gamma
cromàtica càlida
que canvia segons les estacions.
Malgrat l'aspecte
àrid i aparentment
poc fèrtil, és un sol
idoni per al cultiu
de serials.
L'Alta Sagarra està esquitxada
d'estructures defensives
que remunten al cicle 10
i també a les velles edificacions
que d'altres èpoques
eren plenes de vida.
És el cas
del convent de Sant Francesc
que desgraciadament
està en ruïnes
a causa de la
desastrosa
desamortització
eclesiàstica
de Mendi Zabel
de l'any 1835.
També és molt notable
el record de temps remots
com el sepulcre de les Maioles
a Rubió
que és un excepcional monument
megalíctic
que es conserva íntegra
fins que al poc afortunat moment
en què fogo es cavat.
L'Alta Sagarra
és terra de frontera.
Els seus pobles
ens fan instuir
l'important pes del passat.
darrere de la calma
dels carrers medievals
i del silenci
de Torres de Guaita
i Priorats
s'amaguen lluites històriques
molt intenses.
L'Alta Sagarra
la història
no hi ha passat
en va
i ha deixat
un veritable rastre
la nostra multiforma
un rastre multiforme
que parla
de la humanitat prehistòrica
de ciutadans romans
senyors i nobles
guerrers
i capellans
pagesos
viles negociants
artesans
traginers
carruatgers
camins
de bast
miners.
Perquè
si ens fixem
en les petjades
que el temps
hi ha deixat
podrem
entendre millor
un paisatge
una gent
i unes formes de vida
que fins avui
han configurat
una identitat
que ha estat objecte
de reivindicació
en el complex
debat
sobre
l'organització
territorial.
Els testimonis
més remots
de presència
humana
a l'Alta Sagarra
ens fan
recular
a l'edat
del Brunsa.
Alguns
dolmens
ens parlen
dels rituals
funeraris
de la prehistòria.
Segons els arqueòlegs
són el testimoni
d'una societat
que estava
culminant
el pas
d'una economia
caçadora
recolectora
a una economia
agrícola
i ramadera.
En aquest trànsit
és possible
que les terres
de l'Alta Sagarra
s'haguessin
consolidat
com una cruïlla
de camins
ramaders
on confluïen
les carrerades
del Pirineu.
Aquest
va ser
possiblement
l'escenari
en què
es van trobar
els íbers
i més tard
els romans.
Si els primers
van començar
a articular
el territori
amb els seus
poblats
fortificats
i van desplegar
un cert nivell
d'activitat
comercial
els segons
encara van
anar més lluny
i van erigir
al Prats del Rei
una mena
de capital
administrativa
que van batejar
com el
municipi
cigarrensis
un topòmic
que d'un procedeix
gairebé
en tota seguretat
el nom
de Sagarra.
La decadència
de l'imperi romà
i la invasió
musulmana
van convertir
l'Alta Sagarra
en una zona
frontera
amb una línia
divisòria
entre el món
cristià
i el món
musulmà.
És un primer
moment
en un primer moment
fó un lloc
de pas
entre dos terres
més islamitzades
de Lleida
i de Saragossa
i una banda
i les de Barcelona
i de l'altra
no.
Sí,
per l'altra banda.
I per l'altra banda.
Aquesta terra
de ningú
es va convertir
en un indret
ferèstec
i deshabitat
idoni
per a la vida
era mítica
com fan pensar
alguns oratoris
rupestres
que encara
es conserven.
A partir del segle IX
la fragmentació
del poder
i del territori
va fer
que aquestes contrades
quedessin
enmig
de la Catalunya
vella
i la Catalunya
nova
i adquirissin
de nou
valor de frontera.
En aquest context
s'explica
que el castell
de Pujalt
fos el límit
meridional
del comptat
de Berga-Cerdanya
o que la torre
de la Manresana
tingués aquest nom
ja que formava part
del sistema
de fortificacions
del comptat
de la capital
del Baixes.
Vinculada
al comptat
d'Osona-Manresa
i a la diòcesi
de Vic
l'Alta Segarra
esdevé
un dels escenaris
del procés
de reconquesta
repoblació
i feudalització.
Des d'aleshores
torres de guaita
castells
muralles
esglésies
priorats
i places
porxades
sembren el paisatge
i el traçat urbà
dels seus pobles
adquireix
una fesomia
característica
d'arrels medievals
encarrerons
muralles
carrers
esgraonats
portals
adovellats
llindes
èmpits
És
però
també
un paisatge
que ens permet
llegir la història
d'aquella societat
desigual
que era
l'edat mitjana
en què
esgarejaven
resaven
i cobraven
rendes
i els altres
treballaven
i suportaven
càrregues
la noblesa feudal
l'església
i el poder
reial
els protagonistes
d'aquell moment
han deixat
la seva empremta
en aquest territori
la primera
va ser construir
i imposant
fortaleses
com
Baixadors
i Sant Esteve
els patrimonis
de les diferents
famílies
feudals
van acabar
sent absorbits
per la
nissaga
dels Cardona
que per mitjà
de castells
com els de
Calonja
i Castell
Follit
van arribar
a controlar
gairebé
tota l'alta
segarra
i establir
a Calaf
la seva capital
per la seva banda
els senyors
religiosos
van omplir
el territori
no solament
d'ermites
ja que
els monestirs
de Sant Benet
de Bages
va fundar
el magnífic
priorat
de Santa Maria
de Castell
Follit
a les afores
de Castell
Follit
de
Riu
Baragós
mentre que
els monjos
de Montserrat
van fer el mateix
a Santa Maria
del Camí
i compraren
també
el molí
del Barrells
per la seva banda
el poder reial
va intentar
fer-se fort
a través de viles
que va situar
sota la seva protecció
és el cas
de Copons
i els Prats
de Rei
ja que
com hem dit abans
aquesta última
va arribar a ser
capital
de Sotsbegueria
aquests jocs
d'interessos
sempre va produir
tensions
per la qual cosa
l'Alta Segarra
va patir les lluites
entre senyors
i viles
per un costat
els Prats
de Rei
va ser un dels escenaris
de la guerra
del segle XV
i per l'altre
la banda
d'uns bandolers
a sou
de Miquel
de Caldés
van assaltar
la mateixa vila
la fi
de la guerra
de la sucessió
va comportar
la pèrdua
de personalitat
administrativa
amb la supressió
del Sotsbegueria
dels Prats
del Rei
que va passar
a dependre
directament
de Cervera
aquest procés
va culminar
a principis
del segle XIX
quan el territori
va ser incorporat
a la província
de Barcelona
i segregat
de la resta
de la Segarra
malgrat trobar-se
marginada
de l'expansió
viticola
i vinícola
l'Alta
Segarra
tingué
una notable
arrencada
econòmica
tot aprofitant
la seva
privilegiada
situació
entre la costa
i l'interior
Cupons
i Calaf
van trobar
en el comerç
i el transport
de mercaderies
a llarga distància
pels camins
de bast
per mitjà
de mules
i rucs
una alternativa
que els va permetre
créixer fins a arribar
a important
nexos
d'unió
entre
per l'expedició
de manufactures
per tot
l'estat espanyol
el seu mercat
de Calaf
va marcar
el punt
minvant
de la seva
puixança
com a principal
centre comercial
i de cereals
de la Catalunya
interior
que a través
del port
de Tarragona
exportava
manufactures
a tota la Mediterrània
i a punts
de l'Atlàntic
la necessitat
que tenien
les fàbriques
d'usar carbó
per a les màquines
de vapor
va convertir
els altiplans
segarrencs
en un punt
d'extracció
minera
que va arribar
a concentrar
fins a 18
explotacions
carboníferes
al voltant
de Calaf
l'arribada
del ferrocarril
l'any 1861
que va connectar
Barcelona
i Lleida
va contribuir
a incorporar
l'Alta Segarra
a les estructures
pròpies
de l'era moderna
per la seva
gran
i antiga història
per l'autenticitat
dels seus paratges
agrestes
i atractius
alhora
i per què no
perquè el mercat
dels dissabtes
a Calaf
és ple
de pintoresquisme
de tota la vida
us recomanem
la visita
sense presses
a l'Alta Segarra
i de Calaf
ens van oferir
una important
dada històrica
us podem oferir
en aquesta bonica població
va néixer
l'Aureà
Figuerola
que fou
ministre d'Economia
de l'Estat espanyol
aquesta és una
de les poques ocasions
en què
les regnes
de l'economia espanyola
ha estat
en mans
d'un català
i per cert
va ser el fundador
de la passeta
ara ho dirà
ara ho dirà
ara ho dirà
ara bé
ara bé
ara explicarem el què
ja ho veus
encara que la línia
lliure
canvista
proposada
pel senyor
ministre
va despertar
moltes antipaties
a la societat
catalana
del moment
que era favorable
al proteccionisme central
es diu
que l'Aureà Figuerola
va crear la passeta
però
el que realment
va fer
és per una moneda
catalana
ja existent
el pes de l'argent
conegut com peça
i que es dividia
en quatre rals
seria l'únic
d'ús legal
en tot l'Estat
va ser per unificar
els molts tipus
de moneda
que corrien
pels mercats
i que feien necessàries
les taules
de canvi
Figuerola
va ser un excel·lent
ministre
que va impulsar
reformes econòmiques
i polítiques
i també
iniciatives
culturals
i intel·lectuals
o sigui
no va crear
realment
la passeta
però la va
impulsar
en tot
l'Estat espanyol
que no es
Bé, molt bé, Montse, no corris tant.
Ara, ara, explica'ns això, que ara ja ens començaves a explicar.
Ja entro? Entro? Entres.
Va, com obtenir la vitamina D, vegana?
La vitamina D està lligada al sol i en els mesos d'hivern hem de fer atenció
per no caure en dèficit les persones majors de 50 anys.
I els nadons? Són els més susceptibles de tenir deficiències per franja d'edat,
però les necessitats de vitamina D depenen d'altres factors.
Per exemple, les persones obeses en necessiten més que les primes per latitud.
Les del nord en necessiten menys per al sol, pel color de la pell.
Les fosques en necessiten més que les blanques.
I a l'hivern tots en necessitem més que l'estiu.
Oh, clar.
Perquè hi ha menys sol.
Hi ha menys hores solars.
La vitamina D actua com una hormona i cada vegada se li coneixen més funcions.
A part del seu paper en el metabolismo, oci, ajuda a fixar el calci i el fòsfor als ossos i a les dents.
També és molt important en la modulació del sistema immunitari.
Ajuda a disminuir el risc de malalties autoimmunes, hipoteriodisme, psoriasis, vitigilent, artritis o fibromialgia.
Activa les defenses contra les infeccions, per virus i per bactèries.
A l'hivern de la grip hi ha altres malalties respiratòries i és protector contra el càncer, especialment el càncer de mama.
La manera més senzilla de saber com estan dels nostres nivells de vitamina D és analitzant la hidrocivitamina D.
És una anàlisi, el nom és una mica complicat, però és una anàlisi que fan a la sang.
I els nivells òptims se situen entre el 40 i els 80 mil·lígrams per valor.
Menors de 40 és que indiquen una insuficiència.
Això, fons de vitamina D.
Així que la vitamina D la necessitem molt important.
A més, ajuda a altres vitamines a introduir-se a l'organisme.
I les fons de vitamina D, molt pocs aliments contenen vitamina D.
i principalment són d'origen animal.
I encara que siguin en forma de vitamina D3,
calciferol no proporcionen nivells suficients per cobrir les necessitats diàries.
També hi ha aliments d'origen vegetal, com els bolets, xampinyons, fons mitake.
En una presència de la llum solar sintetitzen vitamina D2, ergocalciferol.
En qualsevol cas, la principal font de la vitamina D és gràcies a l'exposició al sol.
La pell sintetitza vitamina D3, gràcies als ratxos ultravioleta B del sol.
I d'aquesta manera es manté el cos el doble de temps que l'obtinguda pels aliments.
Durant els mesos de novembre a febrer, la inclinació del sol no és òptima.
I hem de controlar si tenim suficienta reserva per al nostre organisme.
Molt bé, molt bé.
Quan està dient de la D2 i tot això, m'ha fet recordar, és aquí una d'aquelles coses que posem,
la Guerra de les Galàxies, que tenen uns els robots, és R2, D2.
No, n'hi ha d'això.
Ja està, eh?
Sí, ara el Joan Maria, què tens avui?
Bueno, avui es parlaré sobre la mobilitat a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Fa quasi dos mesos que els cotxes que no porten enganxat al parabrises
l'etiqueta d'emissions facilitada per la Direcció General de Tràfic
tenen prohibida l'entrada a Barcelona-Ciutat
per ser vehicles altament contaminants.
En dues consideracions,
les furgonetes i vehicles de servei
tenen un any de carència per poder canviar els seus vehicles
per d'altres que contaminin menys.
Respecte als turismes,
fins al primer d'abril d'enguany no seran multats,
però sí rebran una notificació a casa seva
per notificar-li que estan infringint la llei.
Fins avui, les autoritats consideren
que la densitat del tràfic a Barcelona-Ciutat
ha minimbat uns 40.000 vehicles per dia.
Si bé un percentatge del 10%
encara no porten l'etiqueta reglamentària
de la Direcció General de Tràfic.
És a dir, es tracta de vehicles antics
que seran multats dintre de pocs dies.
Caldrà esperar fins al mes d'abril
per saber quina és la rebaixa de vehicles
que circulen per Barcelona-Ciutat.
Però, sobretot, el que més interessa als ciutadans
són les dades de la contaminació ambiental
o, el que és el mateix,
la qualitat de l'aire que respiram,
la qual cosa ens afecta directament la nostra salut.
No de vegades, moltes malalties
com càncers i afectacions pulmonars
tenen el seu origen
els fums enverinats que respirem.
Quines repercussions comporta
que els vehicles antics
no puguin entrar a Barcelona?
D'entubi, sabem que qualsevol canvi
implica danys col·laterals
més o menys previstos.
Doncs bé, ja tenim constància
dels primers problemes.
En el cas de Sant Just, d'Esvern,
una part dels cotxes
que no poden entrar a Barcelona
aparquen els seus vehicles a carrer
a prop d'una estació del tram,
la qual cosa perjudica els veïns locals
que es queden sense poder aparcar-hi
durant tot el dia.
El meu entendre,
perquè la ciutadania
de l'aire metropolitània de Barcelona
pugui desplaçar-se en transport públic
de casa seva a Barcelona
sense crear problemes a altres localitats,
la solució passaria per construir
amb urgència
una xarxa de pàrquings gratuïts
a la vora d'estacions de tren, busos i tram.
No descobreixo res que tothom sàpiga,
però cal que els poders públics
se'n preocupin del problema
i posin fil a l'agulla,
que per això els paguem i els votem.
Sí, és que abans de començar el problema
es tenien d'haver previst
aquests danys col·lectius.
Sí, però aquest país ho fem al revés.
Per mi creiem els problemes
i després veurem...
Sobre la marxa l'anarrem arreglant
fent pedaços.
Sí, sí, no.
I a més a més,
donant clatellades amb les multes
i coses d'aquestes.
Passaran les motos,
que les volen també...
Que no estiguin sobre la vorella.
Segons en quins llocs.
Escolta'm, en què volem?
Doncs escolta'm,
o fem un servei públic en condicions,
o bé fem uns aparcaments gratuïts,
perquè els aparcaments a Barcelona
són caríssims,
tant els de superfície com els subterranis.
Com els interiors.
O sigui que llavors,
que hem d'anar caminant.
I els que no podem caminar,
què hem de fer?
Morir-nos?
Quedar-nos a casa nostra?
No sortim.
De totes maneres,
serà interessant i segurament sortirà
que aquestes poblacions del nord d'Itàlia,
a Milà i tota la part de la Lombardia i al Veneto,
doncs esclar,
ara n'hi ha una restricció gran
del moviment dels cotxes.
Però molt, molt.
I aleshores a veure
quin percentatge de CO2
ha baixat d'una manera...
Amb restricció de funcionament de cotxes.
Sí, però hi ha una altra consideració molt important,
que restringir només els cotxes
no arriba ni un 50%.
L'altra contaminació
ve dels avions,
ve del port
i després de l'altra indústria
que l'afeccions.
Ara, han començat
per el més fàcil,
és a dir,
la gent que va anar a treballar
als del poble de baix,
aquests,
guarrotada,
perquè els altres són massa poderosos
i resisteixen.
I tant que sí.
Per tant, comencen
pels que cridaran menys.
Que efectivament són els que més,
els que van a treballar.
Aquests,
vinga,
que es calzen
i vinga,
multes,
que de passo recaudaran diners,
que això ja els hi va més.
Bé, aviam com ho solucionem.
Nosaltres no, eh?
Com sempre.
Pagando.
Pagando siempre a canta.
Bé, aviam com ho solucionem.
I ara arribem a l'espai salut.
Un espai que és molt interessant
i que està potser a les nostres mans, eh?
Aquest sí que està a les nostres mans.
Aquest sí.
Sí.
Parlarem sobre la periodontitis.
La periodontitis
és un mal d'evolució progressiva.
Les genives hi tenen un paper protagonista
i la seva inflamació,
si no la tractem,
és una de les causes principals
que provoca l'aparició d'aquesta malaltia.
A continuació,
en coneixerem amb més profunditat els detalls.
Aquí tornem a fer la pregunta
de què és la periodontitis?
i ens diu que és una malaltia
que afecta les genives i les dents
i apareix, sobretot,
després d'una gingivitis
que no s'ha tractat
o ha guarit d'una manera satisfactòria.
Els òrgans afectats per aquesta
són els teixits,
els ossos
i els lligaments
que envolten les dents.
Si no tractem aquesta malaltia,
els seus danys
poden desencadenar
la pèrdua
de la peça dental afectada.
Quins tipus de periodontitis hi ha?
Els que presenten
de manera més habitual
són les cients.
Periodontitis crònica
és la més comuna
i la seva causa
és l'acumulació de placa dental.
Implica un deteriorament lent
que pot millorar
o empitjorar amb el temps
i, si no es tracta,
suposa la destrucció
de les genives,
els ossos
i la pèrdua de la dent.
Afecta la seva major part
als adults,
però també pot afectar
els nens.
Generalment,
els seus inicis
es situen
en la infància,
perdó,
en la infància
o en el principi
de l'edat adulta.
Compte
amb un factor
genètic
i comporta
una progressió ràpida
de pèrdua òssea
i dental
si no es tracta.
Aquesta és
la periodontitis
agressiva.
Però ara arribem
a la periodontitis
necrosant.
Normalment,
es donen persones
amb un sistema
immuner
deprimit
a causa
d'un tractament oncològic,
una infecció
per UVH
o altres causes.
El teixit dental
deixa de rebre
el rec sanguini
i això
provoca
una infecció.
La millor prevenció?
Pots una correcta,
higiene,
bucodental.
Aquí hem arribat
al que jo deia,
que això està
a les nostres mans.
D'acord.
Doncs vinga,
fer-ho tots, eh?
Sí, tal.
Feu-me el favor
de rentar-se les dents.
D'acord.
Diu,
els hàbits de salut
oral deficients
constituyeixen
factors de risc
de patir
periodontitis.
Seguir una completa
i estricta
higiene bucal
ens ajudarà
a prevenir-la.
Per reforçar-ne
la prevenció
també haurem
de fer revisions
periòdiques,
almenys
un cop a l'any
amb el nostre dentista.
Alguns factors
de risc.
Gengivitis,
abús de substàncies,
obesitat,
nutrició inadequada,
malalties
que fan
disminuir
el sistema
immune,
diabetes,
artritis
reumatoide,
malaltia
de crom
o malalties
cardiovasculars.
Relació
entre
Gengivitis
i
periodontitis.
La placa
central
i el carral
són els responsables
principals
de l'aparició
de periodontitis.
la placa
intervé en una primera fase
instal·lant-se
sobre la dent
i en el cas
que no s'elimini
la placa
sota la geniva
es converteix
en un carral.
Per treure
l'hem d'acudir
a un odontòleg
a fi que realitzi
una higiene
vocal.
Si el temps
passa
i no hem
solucionat
aquest problema
pot aparèixer
la
gingivitis.
En aquesta
malaltia
les genives
que rodeixen
la base
de les dents
s'inflamen,
s'enrotxeixen
i s'acnen.
Aquesta
malaltia
es pot guarir
en tractament
professional.
Si
i tot i així
encara no acudim
al professional
per trobar
solucions,
l'infecció
pot guanyar terreny
i causar
una periodontitis.
Aquesta
malaltia
provoca
que es formin
bosses de placa
que rall
i bacteris
entre les dents.
Si arribat
a aquest punt
encara no es tracta
les bosses
poden tornar-se
més profundes,
causar
la pèrdua
de la dent
i
o bé
sobrecarregar
el sistema
immunotari.
Senyals
de la malaltia,
alitiosis,
genives
que sangren
fàcilment,
genives
inflamades,
sensibilitat
dental,
retraïment
de les genives,
dolor
durant la
masticació,
dents
fluixes,
formació
d'espai
entre les dents
i les genives.
Per tant,
no és que fem
propaganda
dels...
Dels dentistes.
No.
Però,
realment,
han de cuidar
molt
les nostres genives.
Perquè pot ser
que d'un any
a l'altre
s'ocasioni.
És una cosa
que no saps com,
perquè jo tinc
un exemple
molt a prop
que sempre,
sempre,
sempre,
t'ha d'una
perfecta,
tot molt bé
i de cop i volta
totes les genives
que no retraigudes,
que és que
en perill
de...
I és jove,
en perill
de fer-se malbé
tota la geniva
i,
o sigui,
la necessitat
ha sigut
quasi
canviar
totes les dents,
perquè si no,
això encara...
És recomanable
una neteja
de la boca
a l'any.
Sí, sí, sí, sí.
Com a mínim.
Com a mínim.
Però al final...
Segons el sarro
que tu acumules.
El sarro és el carrell
que dèiem aquí.
Exacte.
Sí.
Però al final
té cura.
Es posa una pròtesi
dentalta
agafada,
avui dia,
en carregols,
amb el que queda
de l'os
i ja està.
Sembles un nen
de 10 anys, llavors.
Sí, però no et sembla
tan fàcil, eh?
Perquè a vegades
el cos també...
Molt fàcil,
pel dentista sí que
ho és de fàcil.
El que passa
costa uns quants
de 100 euros.
De 100 euros.
Això és el que
es deia.
Home,
una cosa
que realment
es necessita
a l'edat gran,
que és quan tenim
les dents
fetes malbé
i no entra
per la seguretat social.
Ni a vegades
ni als ulls.
Les ulleres
tampoc no entren.
No, res.
Doncs realment
valdria la pena
treure coses
que a vegades
són
aleatòries
i
aquestes coses
de la gent gran
que cada cop
hi ha més gent gran
solucionar-les
adequadament.
A més d'anar de viatge
cap a Tailandia
a cremar
CO2
o d'aquests
que es posin
les dents noves
i ja està.
Això mateix.
A Turquia
posar-se cabell.
Hi ha molta gent
que hi va anar.
Ja ho sé.
El que passa
és que n'hi ha alguns
que els fan
cada xapó
que no vegin.
Com sempre.
Sí, i tant.
Llavors resulta
que els hi han posat
aquí davant
però tenen tot el cap
de rodera ben pelat.
Però és clar,
com que no se l'aveguen...
fan la tonsura
que es diu, no?
Si no, com el tram.
Que són aquella cosa...
La tonsura.
Sí, ja no.
Ara ja no.
No tant.
Els xardots ja no...
No tant,
perquè ara l'home
ha perdut una mica
aquesta cosa
de si es torna cald
ara porten el cap
resat.
Oh, bueno,
molts.
I aleshores...
No, i aleshores
queda molt bé.
Queda molt bé.
guapíssims.
Hi ha que sí
i hi ha que no.
Això és clar.
Les coses com són.
És qüestió de modes.
El Braith White
este,
és també el trobo calvo.
Oh, sí.
No, no, el nou jugador.
El Braith White.
El Braith White.
No, l'oruec, no?
No, l'anès.
L'anès.
No, perquè l'actor de cine...
I tenia el camp afro
perquè tenia
tot el cabell
com els seus fills.
L'actor de cine,
el Jules Briner.
No, el Jules Briner
tenia su personalitat, nena.
Sí, sí, sí.
Aquest és lletxet, pobre.
Potser m'agradava més.
Pelat que en cabell.
Va fer una pel·lícula
que sortia en cabell,
no me'n recordo quina,
i dic,
ah, mira,
com la vaig veure posteriorment
a totes les altres.
Que havíem vist sempre pelat.
Sí.
I aquell jugador,
l'Ivan de la Penya,
que li deien lo pelat.
Ah, lo pelat, sí.
Doncs continua bastant pelat,
perquè jo el veig
i el conec
i vull dir que...
I està maco, molt maco.
No, no,
tot és segons s'acostumen.
Aquell noi
que és corresponsal
a la d'això,
a Brussel·les,
el Xavi.
Sí.
Doncs el Xavi de jovenet
ja tenia un cabell
que era una misèria.
Sí.
I ara, tu, mira,
ja ens hem acostumat
i un dia li vam preguntar,
però tu,
un nano jove,
tu cada quant
te regles el cabell,
diu,
cada dos dies.
Me l'ha fet, tu.
I mira, ja està.
A veure,
senyores calvos,
estiguin contents,
que tenen molta atracció.
Sí,
el Carles diu que ja,
que finito.
Que ja hem acabat.
Sí, ja hem parlat prou.
Prou.
Molt bé, senyores,
senyors,
si ens voleu tornar a escoltar,
el dissabte serem amb vosaltres
a les 11 del matí
i si no,
fins la propera setmana.
Adéu-siau.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau.
Bona nit.
Adéu-siau.
Hasta la próxima.
Sean ustedes felices,
que deia un botó molt antic.
Sí.
Gràcies.