Seixanta i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern
S'acosten les vacances
L'estiu ha començat avui
Però sense fer cas del calendari
Perquè les temperatures i les ullades de sol
Ja fa dies que són amb nosaltres
Nosaltres, els de seixanta i més
I tant, què més
Estem una mica cansadets, acalorats
I desitjant, com els nens, seure a l'ombra
I veure passar les hores sense fer res
O podem fer una becaïneta
Per això hem decidit que avui sigui l'últim programa de la temporada
Així, quan arribi l'octubre
Estarem en forma per iniciar una nova sèrie
D'aquests magasins, que són un batiborrillo
Com diuen els castellans
De temes variats
Actualitats, música
Amb el desig de fer-vos passar una bona estona
L'Alina, la Montse, en Joan Maria
En Carles Hernández
I qui us parla, la Joana
Així ho desitgem
Endavant aquest últim
60 i més
Abans de les vacances
En Carles Hernández
El passat dimecres
Va tenir lloc
Al celler de Can Ginestar
La presentació
Per part del Centre d'Estudis Sant Justens
De la 21ena miscel·lània
Publicada enguany
Amb el contingut de 4 interessantíssims treballs
Signats per una part
De l'excel·lent equip de col·laboradors
Que pertanyen al centre
Tots ells
Molt atreients
Però el que destaca per la seva emotivitat
La memòria
Malgrat el pas del temps
El detall de les petites coses
I la senzillessa del lèxic
Que fa que quan el llegeixes
Sentis que estàs parlant amb ell
És el primer article
Comiat a Sant Just
Treball pòstum d'una excel·lent persona
En Pere Brull
Nascut de Sant Just
Enamorat de Sant Just
I sempre present
En tots els aconteixements
Importants
De la vida cultural
I política
Del nostre poble
En Pere sempre va estar
Un dels col·laboradors
Més actius
Del centre d'estudi
Sant Justens
Fins que l'edat
I la salut
Li ho van permetre
Era una de les persones
Qui més coneixia
La història
Quotidiana
De moltes de les famílies
Que havíem viscut
O venien en actualitat
En el nostre poble
I la vinculació d'ells
Dintre de la societat
Sant Justenca
Durant molt temps
Va ser
Amb estreta col·laboració
Amb en Joan Cucurella
Sèculi
Una altra gran persona
De Sant Just
Responsable
De la posada al dia
De l'arxiu parruquial
Que havia estat
Endarrerit
Uns quants anys
Fitxes
Arxius
Llistes de parruquians
Tot va ser
Posat al dia
Dintre d'un treball
Acurat
I continuat
Escritor
E investigador
Incansable
Fotògraf
De la història
De tots els actes
Els que podia acudir
La seva tasca
També va ser
Molt important
Per l'arxiu municipal
Tot col·laborant
Amb l'arxiver
Senyor Jordi Migó
Com a presentadors
Del personatge
En Pere Brull
I de la motiu
Escrit
Publicat
En el present
Miscel·lània
Número 21
Del centre d'estudi
Sant Justencs
Moltes persones
Importants
De Sant Just
Li han dedicat
Unes paraules
Com
Com
Homenatge
A qui fa un temps
Que ens ha deixat
Són uns comentaris
Personals
Sobre la seva relació
Amb en Pere Brull
Dels quals
Passa
Assument
Alguns paràgrafs
En primer lloc
Diu el centre d'estudis
Aquests escrits
Són curs
Per part
D'un membre
De la seva família
I mitja dotzena
De persones
Que el van tractar
Són
Una possible presentació
D'on Pere
Cap al lector
Que no l'hagi conegut
En primer lloc
Les paraules
Del senyor alcalde
Josep Perpinyà
Permeteu-me
Parlar d'ell
Com una persona
Compromesa
Amb Sant Just Desvern
El poble
Que tant estimava
Una persona implicada
En la vida política
Social i cultural
El senyor Brull
Era un bon coneixedor
De la història
Del nostre poble
Ja que estava
A l'aguai
De tots els racons
Les famílies
El parquet
De la història
I el món associatiu
Per la seva llarga vida
I la seva implicació
El recordaré
Com un pou
De ciència
Paraules
Del senyor
Josep Lluís
Surroca
Que va ser
L'alcalde
De Sant Just
Als anys 59
Des del 59
Fins al 71
Del passat segle
En el seu llibre
Barrejo la meva història
En Sant Just
En Pere Brull
Va honorar-me
En assegurar
Que jo era
El seu millor amic
Amb el seu
Trenar
Extrovertit
Era una persona
Que es feia apreciar
Per la seva proximitat
Honestetat
I fidelitat
I
Amb qui es podia
Parlar de qualsevol tema
Atés
El seu sentit
De la discreció
La memòria històrica
És fonamental
Perquè qualsevol col·lectiu humà
Sigui conscient
De la seva identitat
I de l'entorn
Que l'envolta
I d'on ve
I cap on va
I això en Pere
Ho va saber explicar
Millor que ningú
En Pere Fonigrassa
President del Centre d'Estudis
Des del 2011
Fins al 2015
Aposa a punt i final
A la seva presentació
Amb aquest comentari
Entusiasta
De les vivències
Sanjustenques
Volia
Que els joves
Coneguessin
Que la seva vida
No ha estat
Sempre com avui
I que mereixen
Conèixer
La història
Dels últims
92 anys
Que ell va viure
Intensament
Doncs
Joves
I no tan joves
Aquí teniu
Un gabadal
De fets
I gent del vostre poble
Llegiu
Pere Brull
Se sentiria feliç
Paraules extretes
De la seva presentació
Feta
Per la Palmira Badell
Vicepresidenta
Del Centre d'Estudis
Sant Justens
Recordo el dia
Que va venir a casa
Encara en vida
D'en Jaume
A regalar-nos
El seu llibre
Barrejo
La meva història
Amb Sant Just
Ens va dir
Que els
Que ens el regalava
Només
Els qui
Estimava
Llegint-lo
Sentia la veu
D'en Pere
La seva escriptura
És tant
Planera
Com ho era
La seva conversa
Aquests són textos
De la presentació
D'en Josep Quintana
President
Del Centre d'Estudis
Del 2003
Al 2011
En Pere
En Pere Brull
S'hi podia discutir
I discrepar
De moltes coses
Però sempre
Amb un respecte absolut
Per l'adversari
I amb un amor
Incondicional
Per el seu Sant Just
Gràcies Pere
Per les teves cròniques
Sant Justenques
Per haver estat
El regidor
Que va posar
La bandera catalana
Al parador
En temps
Més que difícils
I per la teva amistat
Fins al darrer dia
I ara sentirem
Paraules
Del seu net
Pol Brull Prats
Què puc dir
Del meu avi?
Primer de tot
Que era una gran persona
I crec que tots
Els que el coneixien
Deuen opinar
El mateix
Era un enamorat
De Sant Just
Com solia dir ell
Jo
Encara diria més
Era una verdadera
Enciclopèdia
Sant Justenca
I coneixia
Tant i tan bé
La història
Del nostre estimat poble
Una cosa
Li va faltar
Abans de morir
Que el seu estimat
Real club
Deportiu espanyol
Guanyés una lliga
T'estimem, avi
Finalment
Paraules extretes
De la presentació
Escrita
Per en Jordi Amigó
Arxiver
De l'Arxiu Històric
De Sant Just
D'Esvern
En Pere Brull
Va ser una de les persones
Que més em va ajudar
Quan vam iniciar
Amb el Memorial Democràtic
L'any 2005
Les polítiques de recuperació
De la memòria històrica
De Sant Just
D'Esvern
El recordo
En el seu diari
Participar
L'itinerari de la pau
Com resseguíem
Els llocs
On havien caigut
Les bombes
Aquell llunyà
Octubre del 38
O mostrar-nos
On havia estat
L'entrada del refugi
Dins del pati
De les escoles
Per sort
El seu llegat
No s'acaben aquestes notes
La seva herència
Persisteix
En un munt de capses
Àlbums
Sobres
I documentació
Dipositats
Anys abans
Del seu traspàs
A l'Arxiu Municipal
Són imatges
D'un temps
En què poca gent
Feia fotos
El seu llegat
Perviu entre nosaltres
Com la xamaneia
Del Sanson
Al Esbel
I Valent
Aquest ha estat un recull
Dels comentaris
O presentacions
Que han fet
De tota una sèrie
De personatges
De Sant Just
A l'escrit
Pòstum
D'en Pere Brull
Que ha publicat
El Centre d'Estudis
Sant Justenc
A la miscel·lània
Número 21
Acabada d'aparèixer
També compta
Amb tres treballs més
Aquí més interessant
Que són
300 anys
D'emigracions
A Sant Just d'Esvern
A càrrec
De Cristina Gandoi
Àngel Gonzalo
Jordi Gumà
I Antonio López Gai
Cartes
Des del front
Epistolari
D'en Josep
Pollinabinés
Treball d'investigació
D'en Francesc Riera
I estudi ecològic
De la Riera
De Sant Just
D'Esvern
Treball d'investigació
De l'alumne
De batxillerat
De segon curs
Lluc Dost López
Presentat
El 18 de novembre
Del 2016
No em negareu
Que la miscel·lània
Número 21
Del Centre d'Estudis
Sant Justencs
Ofereix
Un interès
Extraordinari
Als amants
De la història
Del nostre poble
De la història
De la història
De la història
De la història
De la història
De la història
I després
De tot aquest recull
I tan interessant
Aviam aquestes curiositats
Que em portes
Alina
Jo continuo
Què?
Avui sense fantasmes
Sí, sí
No, no
Els fantasmes
Tenen que sortir
Perquè així
Com ja estem acostumats
De viure
Rodejats de fantasmes
Doncs ja
Quina mena de fantasmes
Quina mena
Jo no soc
Cinc comentari
Jo no soc
Jo cosica
Com deia aquell
Bé
Aquí continuem
Les històries aquestes
Que són interessants
Són curiositats
De Barcelona
I tenim un article
Que és xuló
Que diu
Si dones el pit
No practiquis sexe
Que consti
Que poden sentir
Tothom
Eh, vale
A l'edat mitjana
Era costum
Que les dones
Benestants
Lluguessin
Al servei
D'una dida
Per alletar
Els fills
Acabats
De néixer
Fer de dida
Estava ben pagat
I per cada nou
Allentament
S'havia d'establir
Un contracte
De banda notària
Que donava garanties
Del servei
Fins que el nadó
Fos prou gran
Si l'edida
Trencava el contracte
I deixava d'alletar
La criatura
Abans de temps
Establert
Havia de pagar
Una multa molt alta
Si no
Doncs tindria
Que ingressar
A la presó
A més
Mentre lletaven
Les dides
Havien de seguir
Algunes normes
Bastant estrictes
Una d'elles
No mantenir
Relacions sexuals
I és que es creia
Que si la dida
Es quedava embarassada
La seva llet
Es tornaria dolenta
Si algú
Buscava dides
A Barcelona
S'havia de dirigir
Al carrer
La Flor del Liri
Allà
En 1444
S'havia establert
Un hostal
Amb el mateix nom
De la via
Va voler
La casualitat
Que moltes dides
De fora de la ciutat
Triessin
Aquest establiment
Per estar-hi
I anunciar
Els seus serveis
La veu
Es va anar escampant
Amb muralles
Amb llà
Fins que aquest hostal
Es va acabar convertint
En el punt de referència
Per tots aquells
Que havien de menester
Als serveis
D'una dida
Tant al carrer
Com a l'hostal
Van acabar
Responent
Al nom
De les dides
Tu ho coneixes
Aquest carrer?
No
No, no, no
Ara diu
Qui era la patrona
D'aquestes allatadores
Santa Agueda
És la patrona
De les dides
A ella
Cal encomanar-se
Pels mals de pi
Els parts difícils
I els problemes
En la lactància
Tradicionalment
El 5 de febrer
Dia de la festivitat
De Santa Agatha
Tantes dides
Com dones
Amb fills
Petits
Menjaven
Una mena
De panellets
Beneïts
I amb un got
De llet
D'acompanyament
La creença deia
Que amb aquest aliment
Aumentarien
La quantitat de llet
Als seus fills
Santa Agueda de Catània
Que va viure
De l'any 231
Al 251
Pobreta
Tenia 20 anys
Només
Va ser una noia
Que es va negar
A mantenir relacions
Amb el perfecte romà
Quincià
Quin nom més maco
Quincià
Va, et dic
Ella s'havia compromès
Amb les idees
De Jesús
Que Jesús
L'havia consagrada
I la seva virginitat
Li oferia el Déu
L'home molt enfadat
Va ordenar
Que la torturessin
Per ser cristiana
Li van tallar
Els pits
Però Sant Pere
Li curaria
Les ferides
Llavors
Va ser condenada
A morir
Sobre un llit
De carbó roent
Tot que un terratrèmol
Canviaria el seu destí
Salvant-la
De la crema
Fent caure
Un mur mortal
Sobre el cap
Del prefecte
Viuria tot
I que no tindria
Una existència
Gaire alegre
Ja que la xicota
Cabaria morint
Tancada en una presó
Temps després
De l'incident
I diu
Que la vida
Aquesta professió
Ja existia
En l'època romana
I de vocabulari
Que sempre fan coses
De vocabulari
Diu
Un ofici
Llegat al de les dides
Era el de les
Tirapits
O xuclapits
Dones encarregades
De xuclar els pits
De les dides
Que no tenien encara
O que no tenien
Prou
Per mantenir
Un flux constant
De la llet
O sigui
Tenien aquí
Algunes
D'uniduret
D'uniduret
També
Tot per no complir
No, no
Tot per no fer
Viberons
Viberons
A sobre
Aleshores
Doncs fixeu-se
Oh, ja em diríeu
No ho sé
Com podríem mantenir
A les
A les
A les criatures
Amb llet
Aviam
Amb llet
Jo conec un cas
Molt a prop meu
Que escolta
Gairebé fins als 3 anys
Ja
I van haver de segrestar
El xico
Ja, però si una persona
No ha tingut una criatura abans
No pot tallar tant ningú
No sé això com funciona
No, si està embarassada
Sí
Perquè el cos humà
S'agrega
Ja
Vale
Si està embarassada
No, no
Si ha tingut una criatura
Si ha tingut una criatura
Si no, no pot
Si no, no pot
El que passa és que
Aquestes senyores
Feien allargar
El temps
De lletament
Bueno
Quan se suposava
O sigui
Hi havia llet
Mentre
Xuclessin
Els
Els mugrons
Clar
No
Deia igual que fos un nen
Fins que tingués dents
Fins que tingués dents
Fins que tingués dents
No, no
Amb dents i tot, eh
Que li fumia cada mossecada
Perdó
Ara
Ara les que esteu allotant
Mengeu força pernil del bo
Ah, sí
Si és que podeu
Sí, sí
Perquè aleshores té set
Preu-s'aigua
O una cerveseta
Cerveseta és molt bona
És molt bona
Per les que estan allotant
Però no sé si va massa bé
Però com ara
Sí, sí
Sí, sí
Perquè
Sí, perquè el cos
Vitamina
Vitamina
Filtra l'alcohol
Filtra l'alcohol
No, ara n'hi ha cervesa
Que no té
Que no té graus d'alcohol
No
Ja
Bueno
Això diuen
Que és
Una leienta urbana
Moltes maneres
Com la lleta de la mare
No hi ha res
Res
Res
Pujaven molt més ans
Oh, i tant
Que quedaven immunitats
De moltes
Sobretot fins al 6
Del naixement
Fins als 6 mesos
Seria ineludible
Això de la dida
Era una paraula
Que molta gent
Ja ni recorda
Ni recorda
No
La tinc molt present
Perquè la meva mare
Tenia dos germanes
Que eren bessones
I es veu que l'àvia
No li podia donar
I va tenir dida
Sempre parlaven de la dida
I pensava
Que carai és això de la dida
Sí
Sí, no
Jo ja ho sabia
En aquella època era normal
No hi havien biberons
No
O no
O no sabien preparar-los
O consideraven
Que no era sa
Sí
Sí, sí
Bueno
Doncs senyor
Si teniu dida
Si no també
Ara anem pels fantasmes
Sí
Si un fantasma
O un esperit
No, no, no
Són més aviat esperits
Diu
A l'infern
Sota l'aigua
Diu
No es tracta
D'un infert especial
Sinó simplement
De la part de l'infern
De sempre
Que queda
Sota les aigües marines
I que és on van aparar
Les ànimes
Dels pescadors
I els mariners
Condenats
Que s'hagin mort
A la mar
Es creu
Que durant el matí
De tots els sants
L'aigua
Desprèn
Una fluorescència
Especial
Com si la superfície
S'entallegués
I que són
Les flames
De la part
Submarina
De l'infern
Les causants
D'aquest efecte visual
En arribar al migdia
Els calderers
De Pere Buter
S'apaguen
O les calderes
S'apaguen
Fins a l'undemà
A la mateixa hora
I totes les ànimes
Condenades
Gaudeixen
D'un rampost
Momentani
Ah, les posen
A remull
Sí
Durant aquest període
De temps
Les portes
De l'infern
Queden
Mics abandonades
És a dir
No se les vigila
Amb el rigor
De costum
Les ànimes
Dels pescadors
Coneixent
Aquestes
Circunstàncies
Aprofiten
Aquests instants
Per escapar-se
Molt bé
Si aconsegueixen
Fer-ho per la via terrestre
Poden reintegrar-se
Al món dels vius
Però si van a parar
Les portes marines
De l'Aver
Es troben transformades
En peixos
Concretament
Enrejades
Sí
I es veuen
Obligades a vagar
Per l'abisme
Per tota l'eternitat
Ara, Marcel
És per això
Que antigament
Aquesta espècie
No era considerada
Ni tan sols
Un peix
I la gent
Li mostrava
Gran respecte
Ningú
Amb senderi
S'hagués menjat
Una rajada
I sovint
Era tornada al mar
Quan algú
La pescava
Accidentalment
Creences
Genes cèntriques
Si se té en compte
L'especialíssim aspecte
D'aquests animals
Finalment
Al capvespre
Del dia
De tots sants
Les ànimes dels condenats
Fan una processó
Que tètrica
I silenciosa
Desfila
Pel fosc orissó
A l'època
Dels nostres savis
Molta gent
Refusava anar
A contemplar-la
Perquè ho considerava
Del mal abrany
Però d'altres
En canvi
S'apressaven a prendre
Posicions
En aquestes platges
Del bovetell
Amb la intenció
De buscar
La fantasma
Comitiva
En aquesta
De fantasma
Comitiva
Aparents
I coneguts
Solien argumentar
Que qui no té
No tem
La mar
Menys encara
De temer
Els morts
Ni tan sols
Els que es cremen
A l'infern
Per tots aquests motius
L'endemà
De la festivitat
Dels difunts
Els pescadors
No sortien
No sortien
No sortien
A feinejar
Ja que existia
La creença
Que en lloc
De peix
Es capturaven
Ànimes
Rejades
Calaveres
I ànimes
S'empena
Que dius
O sigui
Això ja va sortir
Amb una altra
Amb una altra història
D'aquestes d'aquí
La rejada es menja
Sí
I és bona
Sí
Bueno
Jo no el conec gaire
Però l'he sentit
Anomenat
Perquè a casa meva
Els hi agrada molt
Els hi agradava molt
El peix
No l'he menjat
Però
Jo sí
Però l'he sentit
Anomenat
No, la rejada
Sí
No és un peix pla?
Sí
Jo diria que sí
És com una manta
Pequena
Sabeu què és la manta?
Sí, com la manta
La manta
Ja en ratlles i tot
A veure com gassi calor
No
No, com bé
Sí
Tu vam a un lloc gusti
O una gamba
D'allà de Palamós
Bé, ara escoltarem
Música
Per Gaurir
Per Gaurir

Molt de gust escoltar
Una melodia
Que va ser el motiu principal
De la pel·lícula
Nacida libre
Un film deliciós
Sobre la vida
D'una llaboneta
Sense mare
Criada entre humans
Composat per John Barry
Autor cèlebre
Per haver posat música
A infinitat de pel·lícules
Molt populars
Entre d'altres
Bailando con lobos
Interpreta
Nacida libre
L'orquestra filarmònica
De la ciutat de Praga
Sota la direcció
De Nic Raina
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Ara parlarem
D'un edifici singular
Del nostre poble
Admirat
I rebutjat
A parts iguals
Pel seu especial aspecte
Sabeu
De quin edifici parlo, oi?
El Walden
En paraules
D'en Josep Lluís Soler
Podem dir que
El Walden
Vis des de l'exterior
És una mole inquietant
Que impacta
Com tot
Colossalisme
A distància
Però
Si entres
En el seu interior
Si et passeges
Pels seus carrers
I patis
Refrescants
A l'estiu
Gèlits
A l'hivern
O bé puges
A la terrassa
Enjardinada
I sembla
Que contactis
Amb els núvols
Tot dialogant
En la seva
Ectomètrica
Xamanella
Acabes
Enganxat
Per la claror
I l'ombra
Mediterrànea
Que projecta
Tot l'edifici
Aquestes poètiques
Paraules
Les escrivia
El senyor Soler
L'any
1995
Quan es va rehabilitar
L'edifici
I la seva façana
De la que és
De la que es
Desprenien
Si us en recordeu
Les persones
Que tenen
Una certa edat
Les rajoles
Originals
El que crida
Més l'atenció
És el seu color
Roig
Terros
El mateix arquitecte
Ricard Bufill
Explicava
Que les cèlebres
Rajoles
De color
Terra
Que cobrien
Inicialment
La totalitat
De la pell
Exterior
De l'edifici
S'acostaven
Al color
Vermellós
De les mitgeres
De la ciutat
De Barcelona
I el seu entorn
Tot
Conformant
Una gran roca
Que impacta
Visualment
Sempre
Parlant en passat
A l'interior
Exterior
D'aquesta roca
En patis
O places
Enbrolladors
I jardins
Es creva
Un altre
Univers
Més tranquil
I reposat
Inspirat
A l'interior
De la mesquita
Blaua
D'Estambul
També
En rajoles
Però
De tonalitats
Blaves
Amb els
Encenefes
D'altres colors
Com
L'anyell
O l'ocre
Amb motius
Utilitzats
Pel modernisme
Català
Aquests colors
Havien estat
Tan plenament
Assumits
Pels habitants
Del Walden
Amb la rehabilitació
Va caldre
20 anys
Més tard
Fer un estudi
Molt acurat
I nombroses
Consultes
A veïns
Tècnics
Qualificats
Per
Consensuar
Amb l'arquitecte
Les noves
Textures
I els colors
De la rehabilitació
Podem dir
Que el Walden
Es va pensar
No partint
De la unitat
Bàsica
De família
Sinó
De l'individu
Encara que
Històricament
El procés
D'individualització
Social
És a dir
El trencament
De la unitat
Familiar
O tribal
Ve de molt
Antic
Ja que
De fet
Apareix a Europa
Amb la formalització
D'allò que entenem
Modernament
Per ciutat
Als voltants
Del segle XII
A Itàlia
Obliguen
L'individu
A pensar
Per ell mateix
Encara
Que la moral
Cristiana
Imparant
En la societat
D'aquells
Temps
Temps
Fa que les unitats
D'habitatges
Individualitzats
No apareguin
Fins ben avançat
Al segle XX
Aquesta filosofia
Va convèncer
Força
Els primers habitants
Que van anar a viure
Al Walden

Canviant
I ple de sorpreses
La rehabilitació
Que fa ja
Molts anys
Va representar
La posada
A punt
Per una nova
Etapa
Que s'ha vist
Posteriorment
Més canviant
Pot ser
Més moderna
I més variada
Força distant
D'allò que
Al principi
De tot
Volia ser
El conjunt
Del Walden
Set
Ara
La societat
És diferent
I l'aspecte
Del conjunt
Walden
Tant en els seus
Habitants
Com en el seu entorn
Ha canviat
Tant
Que el seu actual
Concepte de vida
És absolutament
Diferent
I distant
De l'inici
De la idea
En què va ser
Concebut
Per posar
Punifinal
Aquesta ressenya
Escoltem
Una estrofa
Del poema
Walden
Que va escriure
José Agustín
Goiti solo
Dintre del seu llibre
Taller de arquitectura
De lo ocurrido
Con aquel proyecto
El tiempo
Dejará señales
En los muros
Si el sueño
Fracasó
Fue porque
Todo estaba
Preparado
Para que así
Ocurriera
A mi el Walden
Com
Els diferents
Pisos
Em va fer l'efecte
Que estava
En un vaixell
El vaixell
Tiene aquesta
Forma
Sí
Circular
Tenen un carrer
Que és circular
Amb porces
Escolta
Estic embarcat
No és gaire estrany
Perquè estem aquí
A 4 quilòmetres
De la Mediterrània
El que passa és que
En aquelles galeries
Hi ha unes corrents d'aire
Tan horroroses
Quan surts dels ascensors
Amb una criatura amb febre
Ja pots córrer
Però bueno
Ja se li va la febre
Només de la refredamenta
No, no
Escolta
És singular
I és bonic
El pas dels anys
Ens l'ha fet
Fer únic
Sí
El Walden
Tinc entès
Que és una paraula
Que vol dir
Un lloc ideal
Un lloc utòpic
Sí, sí
I aquest és el número 7
Sí
Hi ha 100 més
És un llibre
O sigui
Aquesta paraula
La fa servir
Hiusley
En un món feliç
Ahà
I representa
Que és com una colmena
Sí
En les quals tots
Es poden viure
En una societat utòpica
Sí
I això estava
Això era la idea
Quan va començar a caure
Les rajoles
Tothom va dir
Però va trigar
Va trigar
Va trigar
Ja va ser avisat
L'arquitecte d'aquí
Ja va avisar
El senyor Bufill
Que allò
Tendria que estar
Tan ben posat
Que podria passar
Però bueno
Como los senyores
Saben mucho
Pues vale
Al cap de 20 anys
Rajoles a terra
Posa'm una música
Sisplau
El compàs d'aquesta música
Tan salirosa
La Montse
Ens farà
Partícips
D'aquests
Moments de salut
Sí
De salut
Bueno
Sí
Avui comentarem
De sedentari
Esportista
Amateur
Cada cop
Hi ha més casos
De persones
Poques esportistes
Fins i tot
Sedentaris
Que comencen
A anar
Al gimnàs
Per posar-se en forma
Perquè diuen
Que és molt necessari
Sa
Sa i a més a més
Està de moda
Dia a dia
Aquesta nova disciplina
Agrada més
Agrada més i és més valent
I és més veient
Veient
No, perdó
I es veien
Més bons resultats
Això
Porta a conèixer
D'altres individus
En la mateixa situació
Que animen
A plantejar-se
Petits reptes
Impensables
Fa uns mesos
Arriba el moment
En què
L'esportista
No professional
Però amant
Dels reptes
Es proposa
Fer una prova
Del darrer
Recorregut
Fins i tot
Una de les anomenades
Extremes
Corre
Nedar
Bicicleta
Combinada
Totes aquestes proves
Tenen un comú
La llarga durada
I el temps
I l'exigència
D'una bona forma física
Generalment
El repte és
D'entrada
Acabar la prova
I si pot ser
Dignament
És a dir
Amb un cert grau
D'integritat
Física i moral
El següent pas
Després d'aquesta
Important decisió
És fer un examen
De consciència
De punt de partida
I de la forma física
Actual
I valorar
Quant de temps
Es trigarà
A millorar
A millorar-la
O a optimitzar-la
Per a afrontar
El repte
En la millora
De la forma física
Es troben
A parts iguales
La preparació
I l'alimentació
I l'alimentació
Es preveuen uns mesos
D'entrenament
De posada a punt
De sacrificis
De buscar temps
Per entrenar
Conciliant
Feina
Família
En tot el procés
No és fàcil
No és fàcil
Però forma part
Del repte
L'èxit
O el fracàs
De la prova
Tindrà molt a veure
Amb l'alimentació
Que l'individu
Hagi seguit
Els mesos previs
En cas que sigui
Convenient
Aumentar
La massa muscular
Cal programar-ho
Durant el període
D'entrenament
El pes
De l'esportista
També és una cosa
Que cal determinar
I si és necessari
Corregir
Un excés
De pes
L'estrarà
L'organisme
I provocaria
Fatiga
Falta de rendiment
I un desgast
Excessiu
De les articulacions
Al contrari
Una manca
De pes
Causarà
El cos
Forçarà
Els musclos
I els òrgans
Vitals
I reduirà
Les possibilitats
De l'èxit
L'especialista
Determinarà
El pes
Adequat
De l'individu
En funció
De la seva
Constitució
L'edat
I el tipus
De competició
En el qual
Vol participar
Un cop
Asolita
El pes
Correcte
S'arriba
Al balanç
Calòric
Que no és una altra cosa
Que adequar
L'entrada
D'aliments
Amb la despesa
D'energia
Resultat
De la suma
Del metabolismo
Passal
L'activitat física
Especialista
O calcula
De manera individual
Segons els hàbits
Activitats
I l'alimentació
De cada individu
Molt bé
Això és una mica difícil
Bé
Això per un que vol
Fer alguna
Cosa específica
No solament
Perdre un quilo
Sinó
Practicar l'esport
De manera més
Més individualitzada
O més professional
Qui s'aficiona
Escolta
És terrible
No pot passar
Hi ha bicicleta
Hi ha caminar
Hi ha running
Hi ha moltes coses
Sí
Sí
Això és la
Però està en forma
Sí
Fan grups de 3
Sí
O grups de 5
I són difícils
Però és que ara
Fins i tot
Les senyores
Ja
Però no
Es fan petits grups
Que van a córrer
Que van a bicicleta
Sí
Aquí a Sant Justo
Avui hi ha
Activitats que són sanes
Sí
I tant
Si pots córrer
Ja està
A veure si algú
Posa en pràctus
S'anima
I ara el reportatge
El senyor
Com fa gràcia
És que moltes
I senyores
En el braç
Porten també
Per comptar els quilòmetres
Les possessions
I no sé
I no sé
Com bordaders professionals
I que penso
Que el que van a fer
És una mica
El fantasma
Per veure com va el cop
És un fantasma
No, no
És que
O sigui
És una manera
Com una altra
De comprar
Ai que ni
Mireu
Us explico
Una anècdota
Molt xula
Petitona
Ahir que vaig anar
A un gran
Esmagatzems
I resulta
Per un assunto
Que ara
Només
N'hi ha un assunto
Molt puntual
I resulta
Que a l'ascensor
Va pujar
Una senyora jove
Una noia jove
Molt joveneta
Amb una criatura
I
Com allò
Que la criatura
Era tan bufoneta
També
Quant temps té
Diu
Dues setmanes
I jo me la quedo
I bueno
Es feien molt contents
Ell i el seu home
I jo dic
Nena
Dues setmanes
Sí
Dic
No et fa vergonya
I diu
D'induir el consumisme
La teva filla
A les dues setmanes
Portar-les
Amb un magatzem
Ai senyor
Sí
L'aïla deia
Ja ja ja
Tu sí
És veritat
Dues setmanes
Portar-les
Amb un
No la podia deixar
Amb ningú
Dona
No
Ja de nena
Anava tan contenta
Ella
Era el bateig
Induïda
I bueno
Ja la indueixes
El consumisme
Bueno
Mira
No no
Li va agradar
Li va fer molta gràcia
Vull dir que no
Es podia dir
Es podia dir
Senyor meu
El seu reportatge
Sí
Penso que no
Quedarà pas
Ningú indiferent
Una mica
Bueno
Estem al mes de juny
Sí
Que en dius ara
Quasi
Sense adonar-nos
Ja hem arribat
Al juny
Jo diria
Que és el mes
Més esperat
En general
Per les persones
Treballadores
I les jubilades
Per allò
De la paga doble
Ah
Si ens la paguen
Benvinguts
Sigidons
Al mes de juny
I la paga
Mal anomenada
Doble
Per mi
Que ens facilitarà
Anar tapant forats
A la normalment
Malmesa economia
De quasi totes les persones
I per què he dit
Mal anomenada
Paga doble
Doncs
Perquè
Res i curt
No és veritat
Sí podem dir
Que és una
Mitja veritat
Perquè
Ja fa molts anys
Que en els convenis
Sectorials
Es calcula
La massa salarial
En euros
Bruts l'any
Normalment
Dividint
Dividint
Per 14
El total salarial
De cada persona
Així
Ens surten
Dues pagues
Més l'any
Una
El mes de juny
I una altra
El mes de desembre
Però
No a totes les empreses
El càlcul es fa així
Per aquesta raó
No a totes les persones
Tenen una nòmina
Doble
Sinó
Que les del mes de juny
I desembre
Són més altes
Que d'altres
Mesos
Al final de l'any
Però
El sou brut
És el mateix
Fàcil d'entendre
Oi?
En aquest cas
Els demés
Mesos
De l'any
Cobren
Una mica
Més
Que l'altre sistema
He fet
Aquesta explicació
Perquè
Crec
Que quedi
Més clar
Que no és un
Otsequi
De l'empresa
O de l'Estat
La percepció
De les pagues
De juny
I juliol
Dobles
Amb la qual cosa
Vull fer veure
Els amables
Radioients
Del programa
60 i més
De ràdio
Sant Just
Que algunes
Malintencionades
I miserables
Notícies
Que gent
Sense escrupols
Difonen
Que ens trauran
Les pagues
Dobles
Per fer por
No solament
No és veritat
Sinó
Perquè és impossible
Cal recordar
Que rebem
Una part
Del que hem cotitzat
A la nostra vida
Laboral
No ens regalen
Res
M'agradaria
Que aquestes
Quatre paraules
Serveixin
Per donar
Tranquil·litat
Especialment
A les persones
Grans
Fins aviat
I fins a
Bé
Fins a l'octubre
Perquè tenim més vacances
Que els mestres
Que ja es diu
Sí
Perquè els mestres
Pobres hem de
Calcular els exàmens
I tot
I nosaltres no
D'exàmens
Res de res
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Fins a l'octubre
Avui visitarem la vall del Bac.
Amb la remor de fons d'aigües cristallines,
aquesta encantadora vall se'ns revela com un paratge fresc i ofenós,
esquitxant per nombroses esglésies romàniques
que són testimoni del seu caràcter autèntic i acollidor.
Són paraules de l'escriptor o l'utí Josep Murlà
publicades a la revista Descobrir Catalunya.
El visitant queda sorprès cada vegada que trepitja la vall del Bac.
Aquesta zona del municipi de la vall de Vianya
conserva una nissaga? No.
Riquesa. Conserva una riquesa important, natural i patrimonial.
Accedirem per la zona de Castellfollit de la Roca,
agafant la carretera local en direcció a Oix.
I atenció!
D'aquí hem quedat fet un parell de quilòmetres.
Trencarem per la pista que es troba a mà esquerra.
Aquesta via de comunicació s'endinsa primer
per la llarga vall de Carrera,
al capdamunt de la qual trobarem la vella masia
de Coll de Carrera,
on funciona un hostal de muntanya.
D'aquesta casa tenim notícies a partir del segle X,
i, almenys fins fa uns anys,
ha estat en possessió de 23 generacions
de la mateixa família d'una manera seguida.
A prop de la casa brolla una font d'aigua molt abundant,
fresca i cristal·lina.
També podem trobar una planta
que va ser catalogada pel botànic Estanislau Baireda
a finals del segle XIX,
com a especial i exclusiva de la vall del Bac,
a la qual se li dona el nom de
Polijala Bairedae,
en honor de l'il·lustre científic.
La pista, que arriba fins a Santa Pau de Segúries,
travessa persones de vegetació molt diversa
i indrets d'espeses o escúries,
amb predomini dels sinars, roboredes i pinedes.
Els marges dels camins i els replants,
els replants arbats,
abunden plantes com la corajola,
la cervellina,
el garjardell,
la valeriana
i moltes altres que adornen el paisatge de la contrada.
La riera de la vall del Bac,
que recull les aigües de l'obaga de la serra de Malfort
i de les muntanyes del costat nord,
amb el talló,
de 1.278 metres,
i el Puigdou, o Pujol,
de 1.292 metres,
com a cims més destacats,
és, de fet,
el punt de naixement
que abans de cedernes
formen el riu Llerca.
Llerca?
Llerca, sí.
Sales de Llerca.
Que n'hi ha sales, sales?
Sí, sí, sí.
Amb el riu es diu Llerca.
Sí, allà hi ha l'empresa,
que se diu Sales de Llerca,
que és una indústria
que fa...
Que fa sal, sal.
Per fer càrregues de construcció.
Ah.
Bé, la vegetació és ofenosa
i el paisatge
mostra en la seva diversitat
unes tonalitats verdoses
i una llum
que són especialment intenses
a la primavera.
L'assistència de les esglésies
de Sant Feliu del Bac,
Santa Magdalena del Coll,
Santa Maria de Sacot,
Sant Miquel de la Torre,
Sant Andreu de Porreres,
ha donat lloc
a què és un que es qualifiqui
la vall del Bac
com a part del romànic.
Llevat de la situada
al costat de la gran casa del Coll,
les altres eren inicialment
esglésies
amb demarcació parroquial
que van acabar
per dependre de la parròquia
de Porreres,
on va residir durant segles
el rector
de la denominada
parròquia de la Vall del Bac.
Les darreres obres
de restauració d'aquesta
han permès recuperar
l'esplendor
de la construcció original,
un altre edifici
de l'època medieval,
amb vers,
amb restes romàniques.
És la torre,
propera a l'església
de Sant Miquel.
Un dels edificis més populars
és l'hostal,
que en altres temps
va ser un centre
de proveïment,
lloc de trobada
i de celebracions festives
veïnals de la zona
i també punt d'acolliment
d'excursionistes
i caçadors.
Ara és en l'actualitat
un establiment
de referència
pels plats més destacats
de la cuina
de la muntanya.
El Mas de l'Hom,
la Bedossa de Vall,
la Bedossa de Dalt,
el Pagès,
la Coma,
el Triadú,
la Coromina,
el Tomàs
i Xiribitx
són, entre altres,
velles cases
de pagès
de construcció
senzilla
que evoquen els temps
en què la vall
era plena de vida.
I la plaça Real
no hem donat
el prat
situat
després
del Mai Nou.
era el centre
de reunió
dels seus habitants.
Després d'uns anys
de despoblament,
moltes d'aquestes cases
troben noves formes
d'utilitat
i han recuperat
l'activitat humana.
La vall del Bac
continua sent,
com sempre,
una terra plàcida,
un lloc sorprenent,
un espai de connexió
profunda
amb la natura,
un paradís
a l'abast
d'aquell que busqui
la calma,
la tranquil·litat
i la pau.
de la calma,
c'est nuevo el festival de consumption.
Bé, i abans de marxar,
amb això que dèiem de fer exercici,
o sigui que tenim aquí uns quants,
i abans d'acabar el programa,
doncs, si ens feu cas,
doncs, bé, mira, no costa res.
Això ja.
Sí, això.
Comences tu.
Per aquí, per l'article aquest, has mentat?
Sí, aquí, aquí separadet, aquí veus?
Aquí baix?
Sí, l'altre ja està donat la setmana passada.
Ah, val, val.
Diu, recomanacions per conservar les capacitats físiques i mentals.
Practicar exercici físic.
Positiu, tant per a la salut física com a psíquica,
fins i tot per socialitzar si és que ho practiques en grup.
Ara tu, Joan Maria.
Prevenir les malalties.
És important tenir cura de la dieta,
evitar els hàbits tòxics, com el tabac o l'alcohol,
passar els controls mèdics pertinents,
dormir set o vuit hores cada nit
i cuidar de la higiene.
Ara tu.
Ser mentalment actiu.
Conservar les capacitats sensorials
utilitzant ulleres o audífons, si cal.
Exercitar les capacitats intel·lectuals
mitjançant lectura, jocs, etc.
i exercitar la memòria.
Formes saludables per fer exercici.
Caminar.
Fer-ho en espais que no siguin durs al contacte amb el peu,
com de terra o gespa.
Els recorreguts han de ser il·luminats,
regulars i plans,
evitant les pujades i baixades brusques i perllongades.
Ara, Joan Maria.
Evitar anar per llocs amb molta circulació i pol·lució.
Ara, Montse.
Enresquem companys per anar amb nosaltres.
Podem aprofitar diferents espais verds de la ciutat,
la muntanya o la sorra, l'aigua de la platja.
O l'aigua de la platja.
Sí.
Nedar i fer exercicis a l'aigua.
Però, Montse, has parlat davant del micro,
si no, no se't sent.
No m'has sentit res.
Home, sí, una miqueta.
Està especialment recomanat
a qui pateix desgast, oci o articular.
No totes les formes de nedar són adequades a tothom.
Cal orientar-se en un professional
respecte a quins són els efectes positius de cada estil.
Bé, Joan Maria.
Nedar preferentment utilitzant mitjans auxiliars
com cinturons flotants
que mantinguin el nostre cos a la bar.
I tu, aviam, aquí diu l'aigua de mar.
La mar té riquesa mineral
i ens permet flotar millor.
I ara aquell espai que té aquí assenyalat,
que m'ha semblat que valia la pena
ensenyar, dir-ho.
Aquí, veus?
Utilitzar roba adequada.
Utilitzar roba còmode,
calçat, flexible i sense taló.
Beure aigua abans,
durant i després de l'exercici.
I ara la Montse.
També el lloc està separat.
Aquest d'aquí?
Sí, combinar...
Combinar sessions de gimnàstica
amb caminades,
nedar,
anar a ballar,
passejades amb bicicleta
i tai-chi.
Bé, doncs,
com ja sento de fons
la sintonia,
això vol dir que
el Carles
ja ens ha posat
l'acomiat.
Que pleguem.
O sigui,
senyors,
senyores,
a vosaltres,
a tots quatre,
moltes gràcies.
realment,
disfrutant moltíssim.
Ara ens despedim
del curs, no?
Del curs,
del curs,
clar.
Tu el que heu sentit,
senyors radioigents,
feu,
eh,
que són consells
de gent gran
per gent gran.
I els joves també, eh?
També, també.
Que un si s'acostuma
de jove,
després de gran,
mira,
ja té el bici.
I ho continuo fent, tu, eh?
Jo el que aconsello
a tots els que,
gent gran
que tinguin parella,
que almenys una setmana,
que se'n vagin tots solets
en una altra puesta.
Ah, això mateix.
Que deixin la parentesola.
Què vol dir això
de la parentesola?
No ho sé pas,
però jo com estava...
Això es fa per desintoxicar.
Això.
Sí, sí,
no ho va molt bé.
Bé, doncs,
nois,
hem acabat.
El Carles ja ens diu
que adeu,
doncs fins la propera temporada,
que esperem
que ens escolteu
com fins ara.
Que disfruteu força
l'estiu.
Molt bé.
El que podeu.
El que podeu, sí senyor.
Adéu-siau.
Adéu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Ràdio d'Espel
48.1
Ràdio d'Espel
48.1
Ràdio d'Espel
La Ràdio de Sant Lluís
48.1