que aniran a fer xarxa.
Seixanta i més.
Amigues i amics de Ràdio d'Esvern,
ja tornem a ser amb vosaltres, un dimecres més.
L'equip del programa que us porta tot un seguit de temes variats
per fer-vos agradable aquesta hora del capvespre.
Hem passat l'estiuet de Sant Martí
i realment no ens va decebre en absolut.
El dissabte es va poder celebrar la nit dels comerciants
amb gran assistència de públic.
Cercavilla sorollosa, en timbals i xirinola,
blues, melangiosos, amb instruments clàssics
i alegria, molta alegria.
I els cars, amb l'èxit de sempre.
Resumint, dues jornades amb un temps extraordinari
perquè tothom gaudís, tot passejant,
fent parròquia, com deia un mossèn que havíem tingut a Sant Just.
Ens alegrem d'allò més.
Nosaltres, la taula de redacció,
l'Alina, la Montse, en Joan Maria, en Carles
i una servidora, la Joana,
us desitgen molt bona nit
o molt bon dia quan iniciem 60 i més.
Semblava que els temps atmosfèriques
ja havien portat a l'estació més freda de l'any,
l'hivern.
Però no.
Resulta que l'estibuet de Sant Martí,
com acabem de dir,
s'ha presentat amb un augment de les temperatures.
I això ens origina uns problemes nous a la cuina,
de conservació, sobretot.
La veritat és que pensàvem
que hauríem de guardar aquests consells
pel proper estiu.
Però la veritat és que aquests temps canviants
ens obliguen a tenir una cura exquisida
amb la conservació, cuinat i degustació
de tot un seguit d'aliments comuns
i la seva conservació en les nostres cuines.
Són consells del nutricionista Eric Iges.
Les anomenades toxi-infeccions alimentàries
es produeixen al menjar aliments
amb agents biològics,
que són les bacteris, virus o paràsits,
i les seves toxines.
Aquests tipus de patologies
es poden atacar a tots nosaltres
si tenim la poca sort de menjar els aliments
contaminats en qüestió.
Normalment, aquests desincidències
són més freqüents
sí, quan les temperatures són altes,
però a hores d'ara
també es donen els uns dies,
encara que per data
sembla que no és necessari tanta cura.
Un dels que ens poden saltar
és mantenir els aliments a temperatura adequada.
els crus, un màxim de 5 graus
i els cuinats a 75.
75 són bons, sí.
I sobretot evitar el contacte entre ells
per tal que no hagin les contaminacions creuades.
Un cop cuinats,
no s'han de deixar a temperatura ambient.
No us refieu
de si fa més o menys fred ambiental.
Tothom tenim
algun element de calefacció
que fa una temperatura suficientment alta
per variar la qualitat dels aliments,
afavorint el desenvolupament
de diversos microorganismes.
Si els elements,
els aliments,
no els consumim immediatament,
hem de conservar-los,
els cuinats,
per sota dels 60 graus
i els de consumació en fred,
peix, per exemple,
amanides,
gaspatxos o salmorejos,
per sota dels 7 graus.
La higiene és molt important
i imprescindible
en tots els atuells de la cuina.
Ganivets, taules,
superfícies de treball
i sobretot cura
amb els traps de cuina
i les veietes,
que poden ser
un excel·lent vehicle
de contaminació,
encara que sembli
una contradicció
amb nosaltres mateixos
que ens considerem ecologistes,
seria preferible
fer servir paper de cuina.
Aliments més delicats
per la seva conservació.
Primer,
davant de tot,
els ous,
per la seva facilitat
en contaminar-se
del bacteri
de la salmonella,
que produeix
la malaltia
de la salmonellosi,
que pot arribar a ser
força greu.
Cura
amb els ous crus
o poc fets.
A més,
és molt important
mantenir els ous
en el refrigerador.
Si prepareu
salses maioneses,
cremes,
etcètera,
és molt recomanable
consumir-les
al moment.
Carns,
d'ous
i d'altres.
Torna a ser
la salmonella
el perill més important.
Creix
a temperatura ambient
i és pot recomanable
consumir
la carn crua
o poc feta.
I en aquest cas
podem
enfermar
o ingerir,
no?
Afegir.
Afegir.
Ah, sí.
El bacteri
copilobacter.
Compta
amb els
carpatxos
que són fets
amb carn crua.
Atenció
a molts productes
làctics
que no hagin
estat
sotmesos
a tractaments
tèrmics.
Parlem
de la llet
crua
o de formatges
fets
amb llet
crua.
Són molts
els microorganismes
que reuen
aquests
aliments,
en especial
la salmonella
i la
estafilococcus
aureus.
Per això
no us
recomanem
perdó,
us recomanem...
No us recomanem
bullir la llet
a casa.
Pel vostre compte?
Pel vostre compte,
hi ha que és molt més segur
consumir-la
quan han passat
pels tractaments
de
pasteurització
i
UHT,
fets
per la indústria
adequada.
ara el peix.
Com en el cas
de les
preparacions
culinàries,
com el sushi,
caritxes,
carpacos
o ceitons
amb vinagre,
recomanem
fer-ho
després d'haver-lo
mantingut
congelat
durant uns dies
per evitar
el risc
de la contaminació
per a
anisakis.
És a
bé d'aquest...
No,
les larves.
les larves d'aquest paràssid
moren quan el peix
porta 24 hores
o 20
graus
sota zero.
Si el congelador
no arriba
als 20 graus,
s'ha de mantenir
en el refrigerador
48 hores.
Quan cuinem
el peix,
ens hem d'assegurar
que la temperatura
en el seu interior
sigui superior
a 60 graus.
Vigileu
si el cuineu
a la planxa
o al microones.
Fer-ho
amb molta atenció.
Ara preneu nota
de les 10 regles
d'or
per no córrer
el perill
de patir
intoxicacions alimentàries.
Primera,
consumir els aliments
quan esteu
ben segurs
que han estat
manipulats
higiènicament.
Segon,
cuineu correctament
tot allò
que us hagueu de menjar.
Tercera,
consumir els aliments
immediatament
després de cuinar-los.
Quarta,
penseu
que un aliment
cuinat
és un aliment
higienitzat.
Cinquena,
escalfar suficientment
els aliments
cuinats.
Sisena,
evitar sobretot
el contacte
entre els aliments
crus i cuinats.
Setena,
assegureu-vos
d'una correcta
higiene
a les persones
que han de manipular
els vostres aliments
i que hi ha
una neteja perfecta
en totes
i que hi hagi,
oi?
Que hi hagi
una neteja perfecta
en totes
les superfícies
de la cuina.
Vuitena,
i una regla
que creiem
que és
de sentit comú.
Allunyeu
de la vostra cuina
tot tipus
d'insectes,
rossegadors
i animals
de companyia.
Novena,
utilitzeu
exclusivament
l'aigua potable.
Desena,
no consumiu
aliments
que hagin estat
exposats
molta estona
a temperatura
ambient.
Si seguiu
aquestes normes,
els consells
que us hem donat,
ben segur
que evitareu
les intoxicacions
alimentàries.
Això esperem.
Exacte.
a votenem
concret grade
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Jo us diria el Consell de la Facultat i d'això fa 60 anys!
Més de 60 anys!
Que deia!
No us renteu ni fregueu això que fan les senyores i els senyors a vegades amb una mica d'esponja i més que esponja!
No!
Res!
La pell!
Perquè està traient tots els...
Sí, tots els protectors!
Els protectors de la pell!
Que protegeixen la pell!
Sí!
No, jo no ho faig!
Aigua i va que ardi!
Vinga!
Agua!
Agua!
Sí senyora!
Les coses que diu aquest llibre que és molt xulo!
Diu!
El creador de Iberona!
Aquesta paraula no la coneixeu eh!
Iberona!
Iberona!
Que és alias el poble espanyol!
Anda!
Sí!
Diu!
Miguel Otrillo va ser qui va convèncer Pere Romeu de posar una cerveceria a la cantonada de Monció
i espolsar sacs a 8 carrer de Magdalenes!
El loc estava situat a la casa Martí, construïda per Lluís Puig i Cadafalc!
Els diners sortien de les butxaques del mateix Otrillo i també de Manuel Girona, Matías Sardeniz i Ramon Casas.
Otrillo era ex-pictor i ex-escritor.
No per falta de qualitat o tècnica, sinó perquè en un moment de la seva vida va perdre la capacitat de plasmar sobre una tela o sobre el paper allò que la seva ment concebia.
De gran empatia, vivàs i ingeniós, era capaç d'implicar tothom en els més variats projectes creatius.
Va viatjar a París amb altres assidus, als quatre gats, per impregnar-se de l'art que respirava a la ciutat de la llum.
Es va enamorar de Susana Baladón, en qui va tenir una intensa relació amorosa i va reconèixer com a propi un fill legítim d'ella.
Amb els anys, aquest nen es va convertir en el célebre pintor francès Maurice Otrillo.
Amb Ramon Rebentós, un senyor que va viure del 1892 a 1976, primer arquitecte racionalista de Barcelona i creador del teatre grec,
i amb l'artista Xavier Noguès, aquest va morir al 40, va crear El poble espanyol.
I per poder realitzar aquesta obra, va recórrer la geografia espanyola durant força temps,
amb la intenció de triar els elements arquitectònics que poguessin descriure millor les diferents singularitats dels pobles i la ciutat d'Espanya.
En un inici, el projecte del poble espanyol s'havia batejat amb el nom d'Iberona,
però Primo de Rivera i la seva dictadura van optar pel títol que porta ara.
El poble espanyol.
Ara ja s'ha vist el poble espanyol, eh?
Qui ho ha fet.
I aquí diu, la Colla dels Quatre Gats estrena revista.
Pere Romeu, Miquel Utrillo i l'escritor Santiago Russinyol van editar una revista amb el nom de
Els Quatre Gats, publicació artística literària.
Era un plec de quatre pàgines, un foli amb una portada de color, textos i literaris a la pàgina restant.
Va ser en realitat un intent de crear publicitat pel negoci.
I va comptar amb molts col·laboradors, entre els quals es trobaven artistes com
Apeles Mestre, Peyus Jané, Eugeni Dors, Ramon Casas, Ramon Pitxot i Sidre Nonell, entre altres molts.
Aquest Pitxot no tenia algú a veure amb el Picasso.
Després, no, Picasso no, amb el Dalí.
Ai, amb Dalí, perdó, amb Dalí.
Després, els seus descendants van ser secretari.
Millor el sentia el bé amb aquest nom, dic, i si aquest estava relacionat amb Dalí.
I és un d'ells, Pitxot, era l'avi d'aquest noi que és tan artista i que havia sortit a la televisió a Polònia, el Miguel Oro.
No, Miguel no es diu.
No, com es diu?
No, amb nom italiana.
L'apallido és correcte.
No, no, no me'n recordo.
Bueno, ja me'n recordaré.
Sí, coses de la edat.
Diu, els quatre vegats només se'n va publicar quins són números?
Bruno.
Bruno Oro.
Molt bé, molt bé.
Entre els mesos de febrer i maig de 1899.
i va ser l'antecedent de Pèl i Ploma, una revista que va arribar a ser fonamental per la difusió i intercanvi d'opinions i novetats en matèria d'art.
Va ser fantàstica, aquesta revista.
Acabaria sent una publicació molt coneguda i prestigiosa on hi apareixien els primers cartells de Ramon Casa.
Picasso, que visitava els quatre gats cada mig, sempre seia amb una tabla al costat de les vidrires.
L'acompanyaven el pintor Rafael Padilla i l'escultor Mateo Soto.
Els tres treballaven en unes golfes minúscules d'una ruïnosa casa en el carrer del Consolat.
Per tapar les esquerdes i les humitats, Picasso havia decorat les parets del pis amb pintura.
Seria interessant de veure això.
Diu, enmig del bullici de les titelles i dels riures dels burgesos,
curiosos que venien a veure aquells personatges estrambòtics del món de les arts, Picasso dibuixava.
En algun moment de la jornada, el pintor s'aixecava per subestar els seus dibuixos esporàdics entre els presents
i amb el que el treia del seu petit botí es pagava el sopar.
El seu primer encarre significatiu va ser precisament de Pere Romeu, que li va encomanar un retrat del seu fill.
A Picasso la feina li va significar la fortuna de 25 pessetes.
El pròxim dia us continuaré explicant això.
És molt interessant tot això.
I aquí diu, després del final de la Guerra Civil, Picasso, exiliat a França,
el pintor malaguell, com també faria Pau Casals i Josep Carné,
no va tornar mai més a Espanya com a mostra del seu antifranquisme radical.
Sí, sí, sí.
Ja està.
Molt bé.
Ja sabeu alguna cosa més, eh?
Això, sí.
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
El passat dia 7 ens va deixar Francis Lai, als 85 anys, un gran compositor francès,
especialitzat en bandes musicals de grans pel·lícules com viure per viure, un home i una dona, i la que li va valdre l'Òscar de l'Acadèmia de Hollywood, Love Story.
Podem escoltar aquesta deliciosa melodia interpretada per l'orquestra de Pol Murià.
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
La guerra Civil
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
...
...
...
qui és...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...

...
...





...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
L'ocell
...
...
...
...
...
...
...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
crochet!
Fins demà!
Fins demà!
High Diet in the PUBG!
Fins demà!
Fins demà!
No són d'alta qualitat, però ben fresquet.
Bueno, el fresquet no...
No, el negre no, fresquet negre no.
No, però també és bo, eh?
Blanquet no, però negre no.
El negre a temperatura ambient.
A temperatura, sí.
Se me'l recomanen els que són entesos amb vins.
Amb vins, sí.
I també el que visita unes vinyes...
També hi fan un tast.
I unes...
Que els fan baixar en unes bodegues i tal.
Els atiboren de vi
i quan surten fora
pegant l'escalfor
agafen unes pit i mans
que no agordes.
Bueno, però escolta'm...
Un dia és un dia.
I tant, viva l'alegria, tu.
Aviam, amigo mío, què té a vostè?
No és alegre?
No és per gaire alegre,
però és el que hi ha, és del dia.
Però toca.
Del accidents a tràfic.
Pocs anys enrere,
amb l'entrada en vigor de la llei
que va engegar el carnet per punts
va provocar una baixada espectacular
del nombre de morts d'accidents de tràfic.
Sortosament, cada any anaven baixant
fins que de sobte
i sense saber ben bé el motius
s'ha tornat a incrementar.
Bé, el motius...
Aquest any, aquest any, sí.
El motius, per el que he llegit, sí, se sap.
És per les distraccions del mòbil.
Sí.
Principalment.
Aquí no ho dic, però...
És així, eh?
És així.
Bé, la Direcció General de Tràfic
sembla que vol tornar a canviar
el codi de circulació
endurint les penes
i treure més punts del carnet
per les faltes.
Com, per exemple,
conduir fent servir el telèfon mòbil
entre moltes d'altres.
També volen legislar
que els conductors
siguin perseguits
pels accidents de tràfic
en resultat de mort.
Pel Codi Penal
per Homicidi Involuntari
amb penes de presó
de quatre anys
incrementals
pels casos de conduir
sota els efectes
de les diferents drogues.
Les intencions
semblen raonables
i alguna cosa
calia fer
per rebaixar
els inadmissibles
nombres de morts
i ferits greus
de vegades inútils
de per vida
com en el cas
de quedar tetraplègic.
Dit tot això
convé ser molt curosos
amb les penes de presó.
On sap
que normalment
les presons
no serveixen
per rehabilitar
les persones
com diuen.
Més aviat
és un dur càstig
sovint envoltat
de males companyies
per la qual cosa
la nova llei
hauria de reservar
la presó
pels casos molt greus
per accidents
amb morts
en reincidència
per conducció
temerària
o altres tasses
o altes tasses
de drogues
o sense tenir
aprovat
el títol
de conduir.
O sense assegurança.
Hi ha molts
que condueixen
no han tingut mai
el títol.
Una altra cosa
és que te l'hagis deixat
a casa
o que te l'hagis
en portar.
Tens una petita
per mi
és lleu
és lleu
perquè
escolta
de la mateixa manera
que un metge
treu el títol
i està per tota la vida
doncs
escolta
per anar
per conduir un cotxe
hauria de ser
el mateix.
Sí, sí.
Finalment
també molt important
és la responsabilitat
de l'administració
en mantenir
les carreteres
amb el ferm
i les senyalitzacions
en bon estat
que no ho estan.
reivindicot
que no és admissible
que la carretera
nacional segona
el seu pas
per les províncies
de Tarragona
i de Girona
no estiguin desdoblades
com ho estan
a la resta del país.
Això és un escàndol.
Sí, sí, i tant.
Per rebaixar els morts
no n'hi ha prou
amb multes i presó.
Fan falta inversions
a les carreteres
per part
de l'administració
de l'Estat.
La culpa
de l'Estat.
El porc al govern
no,
que diuen els italians.
Sí, sí.
Si s'estudia a fons
els punts negres
amb resultat de mort
la gran majoria
estan en carreteres
de doble direcció
sense mediana.
Cal, doncs,
posar-se les piles
i millorar
la xarxa de carreteres
si de veritat
es vol aconseguir
baixar els accidents
de mort.
I tant que sí.
Sí, sí.
I tant que sí.
Posa una miqueta
de música, sisplau.
i millorar
i millorar
la xarxa de carreteres
i millorar
de Bobby
de rob
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deixem enrere
Teixem enrere l'estació de llinars
D'el Ballers
i caminem per la carretera de Dosrius
Ens queden moltes hores a peu entre els llinars
i feixes perduts dintre del bosc
Aviat guanyarem el coll de Can Bordoi
I finalment ens tornarem a trobar amb el rètol vermell i blanc
Una altra ens indica que entrem al parc natural
i una pista ample ens porta muntanya amunt
per un paratge que sembla el Jardí de l'Aden.
És que en aquest entorn es desperta la nostra ànima de poetes.
El camí que resseguim ens permet passar
al peu de les restes del Castellvell,
una de les darreres fortaleses del catarisme
on, segons alguns historiadors,
es van refugiar alguns dels anomenats bons homes.
Fugint de la croada al Vigessa,
ens acostem a l'església de Sant Andreu del Far.
Es tracta d'una construcció senzilla
amb aspiracions de santuari i amb una àmplia era
on podrem descansar una estona.
Després d'una bona pausa de relaxació,
el GR 92 ens porta entre sembrats
fins a endinsar-nos en un altre alzinar,
però tacat de pins i brucs.
La ruta ens permet enllaçar de nou al peu de Can Arenes
una petita macia reconvertida en residència de cap de setmana.
Cap al vespre, després d'un bon baranà sopar,
descansarem a Vallgorguina.
I el dia següent, de bon matí,
després de travessar un laberint de camins,
arribarem a Sant Martí de Montnegre.
Aquesta església, amb restaurant incorporat,
ens convida a una estona de bon repòs
després de la caminada costamunt.
El camí ens ha permès gaudir
d'un dels trams més vells de la serra.
Serpentejant, sense perdre ni guanyar amb massa altitud,
emmarcat amb una obaga,
on trobem de quan en quan alguns castanyers,
la pista és una balconada sobre el Montseny,
les guilleries i la comarca de la selva,
i, com la cidadeta del pastís,
la font de la brinxa,
una raconada humida
on podrem descansar
després de fer un bon trago i una aigua
que ens refresca i ens reconforta
pel camí fet.
I seguim.
Al coll de Camp Manet
ens sentim una mica glaçats,
com si fossin el Pol Sur.
És una cruïlla de camins.
Un rètol amb moltes direccions
ens conduieix pel camí
fins a arribar a Hostal Salvinya.
Aquesta darrera església,
transformada en centre d'informació,
és un edifici d'estil neoclàssic.
Un pel més enllà,
emulant les ermites
de la illa grega de Míkonos,
trobem la petita capella
de la Mare de Déu d'Haroda,
de l'Arola,
rodejada per els inets punxegudes
i que poden percebre
el sabor del mar
que tenim a un pas.
D'aquí al camí...
El camí...
Ja fa de baixada.
Ja fa de baixada fins a la Tordera,
a través de camins i corriols
que ens porten a l'església
de Sant Miquel de Balmanya.
Els conreus ens alerten
de la proximitat
de la fi d'aquest tram
que ha suposat gairebé dos dies
de camins,
boscos i esglésies
enmig d'un agradable oasi verd
dels molts
que hi ha en el nostre país.
una ruta
que ens ha deixat
petja
i optimisme
i que ens ha portat
a pensar
que encara resten
espais naturals
on aïllar-se
de l'estrès
que ens envolta
durant les 24 hores diàries
de la nostra vida.
Bé,
fins la propera sortida.
I un petó per tothom.
I tant!
aïllar-se
aïllar-se
i tot!
i tot!
aïllar-se
aïllar-se
aïllar-se
aïllar-se
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.