Fusta, vivim Sant Just en directe, cada matí de 10 a 1.
La ràdio de Sant Just, 98.1
Seixanta i més
Una setmana més, l'audició Seixanta i més
arriba a casa vostra a través de Ràdio d'Esvern
durant aquesta hora que ens porta al sopar.
La taula de redacció del nostre magazín,
l'Alina Santa Bàrbara, en Joan Maria,
García Puigdeball, Carles Hernández de Lius
i la Joana Garra us desitja en una estona de divertiment
en consells, curiositats, música,
temes importants o així ens ho ha semblat.
Ja estem a punt per iniciar Seixanta i més.
Avui la Montse ens ha fallat perquè s'ha anat de picos pardos.
O sigui que...
O picos o pardos.
No, no, de les dues coses perquè si un va a dinar
doncs és clar, representa que t'ha de sentar tot molt bé.
O sigui que...
Buena digestió, querida.
No sé si és per on dirà.
Pitjor seria un refredat.
Això sí.
Bé.
Cap de setmana, al passat,
en migdies preciosos de sol,
força ventet,
nits remullades,
resumint,
tot un recull de gairebé totes les possibilitats meteorològiques
per tot aquell que sigui amant del tema temps atmosfèric, naturalment.
quan a la festa de cavalleries per excel·lència,
els tres toms,
va ser, com sempre,
d'una gran alegria,
en majorets,
amb la seva música marxosa,
el so dels tambors
i de les estridències
dels instruments de vent.
Benedicció d'animals,
espantadíssims,
pel xivarri i la gent.
Abans, el senyor rector
havia beneït dintre de la solemne celebració religiosa
al temple parroquial
els cistells de...
el seu d'oborregos,
presentats per l'agrupació de Sant Antoni.
En fi,
tots els temes clàssics d'aquesta festa
de Sant Antoni Abad,
molt celebrada en molt públic
i molt agatzada.
Des d'aquí felicitem els organitzadors
i els desitgem que continuïn amb aquesta tasca
de mantenir vives les tradicions
gràcies a la feina desinteressada
de les juntes,
de les associacions
que treballen pel gaudi del veïnat en general.
I fins l'any que ve,
que tornarem a Can Ginestar
per degustar coca,
borregos,
tot ben regadet,
amb bo vi dolcet,
que es diu en castellà
que alegra les pajarilles,
acomiadant la festa
amb un animat concert
d'escollits temes populars.
I fins l'any que ve,
i que nosaltres
ho puguem veure.
O sigui que,
ja ho sabeu,
fins l'any que ve,
passi bé,
com diu la trinca.
anna.
Fins demà!
En algun moment de temps antics del nostre magasin 60 i més
havia publicat algun treball de persones destacades
que ens havien semblat adients de ser radiades.
Aquest que us oferim en segona audició es deu a la ploma
i al gran enginy de la nostra veïna, la doctora Pilar Sempau, jover,
metge especialista en dietètica, i diu així.
El conill en peres és un plaer per al gust i un ajut per a la memòria.
Fa temps, pagès, quan els últims freds de febrer marcaven el final de l'hivern,
a les cases s'anaven apagant les velles estufes de clofolla
que havien presidit dignament la intimitat de les nostres vides
al menjador o a la cuina durant tot l'hivern.
Curiosament, era al voltant d'aquelles meravelloses estufes
on cadascú de la família expressava, mentre es fregava les mans,
agafant el calor de la brassa, alguna manera de comunicació que anava des de
«Avui sí que fa fred».
Què hi ha per dinar, padrina?
Fins l'encel, sembla que es trobi i no es trobi gaire bé.
Aquell era, doncs, un lloc màgic de relació on es parlava o s'escoltava
i amb la família, entre brassa i brassa, tenia temps de consolidar-se.
I un lloc, en acabar els últims freds, desapareixia de la vida familiar.
Invisibles aires calents ens travessen la vida
i l'únic moment tribal que ens queda és davant del televisor,
on tots callem i on escoltem la veu que ens parla des de la pantalla.
És la d'un home que coneixem i aquí, curiosament,
la meva àvia saludava cada dia quan sortia.
Però ell no sap qui som nosaltres
ni sap si passem fred o que estem menjant.
Ara, l'única cosa que ens fa saber si és hivern o estiu
és el que podem veure a través dels vidres de casa
o el que sentim en acostar-nos la galta.
Però, dins de casa, tot té un escèptic fred de silencis.
Penso en les àvies, que amb el seu silenci,
tot pel en patates, al costat de l'estufa,
van fer més per nosaltres que aquest televisor
que no para de parlar.
Ens hem acostumat a deixar que els mitjans de comunicació
parlin per nosaltres.
No podem evitar, potser, suavitzant la ropa
i, en canvi, no ho fem amb les paraules.
No podem evitar posar olor a la brisa,
de brisa marina a l'ambient,
i, en canvi, no sentim l'olor que fa la soledat
de la parella o dels pares.
Aprofitant el fred de l'hivern i ja sense estufes de clofolla,
voldria recordar un plat càlid,
que mereix tot el nostre respecte,
ja que és una de les més sàvies combinacions
de la cuina tradicional ha fet per la nostra salut.
Un plat que ens serveix per la producció d'una substància cerebral
que ens permet gaudir de tot allò que té caliu a la vida,
el conill amb peres.
I si són de Lleida, que és la meva terra, millor.
No cal dir que, si es vol menjar per separat,
tampoc canviaran les seves propietats,
sempre que sigui el mateix àpat.
Entre els avantatges per a la salut d'aquest plat,
destaquem que el conill és una de les carns
amb menys colesterol,
igualant-se al que poden tenir molts peixos.
És, per tant, un aliment excel·lent
per incloure en la dieta
d'aquells que pateixen dislipèmies.
La poca quantitat de sal
que tenen els aliments que s'utilitzen
per fer aquest plat,
juntament amb l'efecte dietètic de la pera,
fa que els hipertensos puguin gaudir
d'una cuina de plaers
sense prejudicis per a la salut.
Per tots els que prenen alcohol amb aciditat,
el conill és un dels aliments que seria recomanable
incloure amb la seva alimentació.
Els permetria compensar les pèrdues de fòsfor
que es produeix en el seu organisme
pels efectes de l'alcohol.
També per a les persones que prenen antiàcids,
per preservar el seu estòmac de medicaments forts
o pels que pateixen gastritis.
El conill és un dels aliments que reincorpora minerals
que, com el fòsfor,
es veuen reduïts en tractaments prollongats amb antiàcids.
I he deixat pel final
una de les propietats més importants d'aquest plat.
La combinació conill-peres
ajuda el cervell a la producció d'una substància
anomenada noradrealina,
que és la responsable
que la nostra memòria emocional no es perdi.
D'alguna manera,
plats com aquests
ens serveixen
per obtenir doble plaer.
El plaer de menjar-lo
i la possibilitat
que ens retorni records de plaers viscuts.
Això és una
meravella d'article
que va publicar
la doctora Sant Pau
a la Vall de Berç
el gener del 2007.
Ja ha plogut.
A Pagès, normalment,
hi posaven les collites,
per exemple, també de pomes.
I realment,
la carn amb peres o amb pomes,
com era ja el més petit,
a casa del meu avi ho feien,
i encara m'agrada moltíssim.
Sí, sí, sí.
Li dona aquell sabor especial.
La poma, sobretot,
si és la de...
El que sigui, no, no,
però és que, a més a més,
com que són agafats de l'arbre
en aquell moment,
i són unes fruites
que és difícil de trobar-los
al comerç...
És dolç, però té aquell punt d'àcid.
No, no,
i tenen una qualitat extraordinària,
encara que no són gaire comercials,
perquè són petites,
i de vegades són...
No són boniques.
No gaire presentades,
no els han...
En fi,
que val la pena.
Sí, sí,
anar al camp.
Nosaltres tenim allà,
com estem allà mateix,
que a fonolleres hi ha camps de pomes,
i tirant més cap a la costa també,
doncs agualta mateix,
està ple,
doncs sí, sí,
tens unes pomes estupendes.
I a Lleida hi ha peres.
A mi el conill m'agrada moltíssim,
és una carn que m'agrada molt,
però tinc entès,
i no vull treure cap mèrit al conill,
ni el que diu,
i a més és veritat,
perquè la doctora en sap molt,
però que és una de les coses
que produeix una mica d'àcid uric,
i aleshores saltant-ho.
Bueno, ja...
És que, esclar...
Depèn també com el cuin.
Sí, no ho sé,
no ho sé.
El conill,
o per exemple a mi,
una altra carn que m'agrada
és la de bé,
també.
A mi em senta fatal.
Clar,
i vull dir que...
Té molt de gres
i no l'aguanto.
Ara, el conill,
el que sí que sèri
és por que no et dona
gaires calories
en el sentit de greixar-te.
Sí, sí, sí.
Sí, menjant poc.
A mi m'agrada molt
el filet de vedella,
però bueno,
si menjessis cada dia
hi ha problemes,
però si de tant en tant...
I mira,
hi ha la pastilla
pel colesterol i...
Sí, anem més senzits...
No anem amb pastilles...
Anem més senzits
que és el d'allò,
el tomàquet,
el tomàquet també dones i tu riu.
I tant,
i tant que sí.
I és boníssim.
I és boníssim.
Sobretot el vermell vermell,
segons el doctor
de Senpau,
és que sempre el recomana.
Per cert,
l'altre dia,
no ho sé,
en una revista,
deien que
les tres primeres fruites
que es venen més a Espanya,
la primera era la tomata,
que és una fruita,
el segon era el plàtan
i el tercer era la poma,
perquè és tolma.
Sí, sí, sí.
Bé,
posem una mica de música,
sisplau.
Ara,
la nostra querida Lina
ens explicarà
aquelles curiositats
que a vegades
se'ns posen
els cabells apuntats.
Sí.
Bueno,
primer no,
les coses que són de Barcelona
no gaire.
Diu,
la vida urbana al camp.
Fins al segle X,
la majoria dels habitants
de Barcelona
treballaven al camp.
La producció dels obradors,
que es trobava
tant a dins
com a fora de les muralles,
tan sols estava destinada
al mercat local.
Amb el gradual augment
de la població,
però,
creix l'activitat econòmica
i sorgeixen
nous oficis i tallers.
I així passa
un temps llarg,
no?
I aleshores
se'n centren aquí
perquè és un poble
d'enginy
als catalans,
sigui el que diguin.
Diu,
una de les primeres claus
que van permetre
el ràpid desenvolupament
de la indústria a Barcelona
va ser la constant
innovació tecnològica
dels processos
d'elaboració
de productes
en el món tèxtil
i més tímidament
amb la metal·lúrgia.
Moguts pel progrés,
els empresaris catalans
van començar
a construir molins d'aigua
introduint
les primeres màquines
de teixir.
Més endavant
vindrien les màquines
de filar manuals.
Es tractava
de crear
empreses petites
i mitjanes
que no necessitessin
de grans inversions
inicials.
Aquests nous
capitalistes
passaven
de les precarietats
de la
menestralia
a la riquesa
en una
o dues
generacions.
començaven
començaven
com a artesans
o menestrals
tenien tallers
relativament
reduïts
pagaven
senyors
mireu això
salaris
baixos
als quals
la gent
del poble
ja estem
i estaven
acostumats
i com
que
estaven
habituats
a estalviar
i els seus
costums
eren
austers
reinvertien
i creixien
i amb
aquesta
política
del cinturó
estret
el capital
s'acumulava
a bon rimne.
Felip V
havia
conquerit
Catalunya
però
això
no va
fer
que
l'esperit
emprenedor
s'aturés
al principat.
Els
emprenedors
que
comerciaven
amb les
Amèriques
tenien
diners
estalviats
i
aviat
van trobar
una bona
manera
d'invertir-los
i alhora
fer-los
créixer.
I així
es van
crear
les primeres
fàbriques
d'indianes
a Barcelona
en
1737.
D'on i do.
aquests negocis
serien la base
de la futura
indústria
tèxtil
catalana.
Ara bé,
això,
diu,
què són les
indianes?
Doncs
eren
teles
de cotó
que es
compraven
a la
Índia
ja
teixides
i que
a Catalunya
s'estampaven
amb un o
més
colors
només
per una
cara.
Un cop
pintades
les
teles
rebien
el nom
d'indianes
i es
venien
arreu
d'Europa.
Un
dels
introductors
de les
fàbriques
d'indanies
d'indianes
Esteve Canals.
El seu fill,
Joan Pau,
heretaria
la fàbrica
i,
com que era
químic
de professió,
no només
es procuraria
del bon
funcionament
del negoci,
sinó que
també es va
dedicar
part del seu
temps
a investigar
els mètodes
de tenyiment
del tèxtil.
Canals
s'estendrà
el cultiu
de la
Roja
per Catalunya
i Castella.
Es tracta
d'una planta
de la que
s'obtenen
tins
bàsics
i que
s'acabarà
important
per tot
Europa.
Les seves
investigacions
també el portaren
a ampliar
i millorar
l'espectre
del color
de les
teles.
Joan
Pau
Canals
era un
home
culte
i tenia
una extensa
biblioteca
i va impartir
cursos
a l'Acadèmia
de les Ciències
i de les Arts
de Barcelona
i es va
acabar
convertint
en un
exponent
del naixement
de la
burguesia
industrial
catalana.
Va arribar
a ser
director
general
de Tins
del Reina
en el
1780
i va
rebre
el títol
del baró
de la
Vall
Roja
en referència
al cultiu
que havia
popularitzat.
També
en el
72
1772
Canal
va ser
un dels
25
fabricants
fundadors
de la
companyia
de filats
de cotó
de Barcelona.
O sigui
que ja sabeu
perquè
després
ara
últimament
totes
aquestes
empreses
han anat
al Marroc
i no sé
què han fet
però vull
dir que
aquí
n'hi ha
poc teixit
ara
no?
N'hi ha
poc teixit
perquè
clar
les bases
socials
ja
començaven
a ser mitjanament
de 100
i esclar
el capital
sempre vol
obtenir
beneficis
d'avui
per demà
i si pot ser
en lloc de 10
100
millor
o sigui
aquesta és la meva
visió
ara que també
et dic una cosa
que passat el temps
hem de retornar
un altre cop
perquè la qualitat
dels productes
no és la mateixa
no
no no
ni la durada
ni res
ara tornem una altra vegada
mirar que no estigui
made in China
en Xina
sí
però escolta
és gairebé inútil
inútil
perquè
tant en
productes de plàstic
com robes
com vestits
busques l'etiqueta
patapum
patapim
ja està
sí
mira també tenen dret a viure
pobret
i tant
sí
el que passa és que és indignant
que la mala vida
que viuen
per fer aquesta producció
tan extraordinària
que a vegades
puguin fer-ho
i per aquests preus
no
tenen de ser
mils i mils i mils
i mils d'articles
per poder sortir una mica
sí
però és que ja et dic
que les seguretats socials allà
brillen per la seva ausència
eso és
doncs per a que no brillin tanto
nos vamos con un tren fantasma
que això ja és
de l'altra banda
que ens fa una mica més de riure
riure o no riure
és igual
diu
si ens parem a pensar
un tren
té ben poc de misteriós
tecnologia
metal·lúrgia
electricitat
tanmateix
quan a mitjans del segle XIX
va començar a circular
els primers ferrocarrils
la gent senzilla
va agafar una gran aversió
a l'invent
perquè els espantava
la velocitat
en què es movia
a part de moltes històries
que es deien
i que ja hem comentat
una altra vegada
diu van aparèixer
unes altres
una mica menys innocents
que s'afirmaven
que es tractava
d'un artefacte diabòlic
i que era el mateix satanàs
qui el manava
la iglesia
sempre contrari al progrés
no va fer ni el més petit gest
per desmentir
aquestes supersticions
en qualsevol cas
un segle més tard
la gent ja s'hauria d'haver acostumat
prou
al modern mitjà de transport
perquè deixés
d'assemblar-li misteriós
i potser per això
es va esbaratant
el guardabarrera
de l'estació
de l'Hospitalet
quan va veure passar
per davant
dels seus ulls
un inesperat tren
que circulava
fora d'horari
i sense complir
les normes
els laterals
dels vagons
havien aquells cartells
que es posaven
sota de les finestres
i el funcionari
va llegir
i sorprès
la destinació
del tren
Igualada
Igualada?
ràpidament
el guardabarrera
es va ficar
dins de la seva garita
i va consultar
els horaris
i les notes
adicionals
del dia
potser es tractava
d'un servei especial
va repassar
dues vegades
cada lletra
i cada número
per assegurar-se'n
després
va telefonar
a la següent estació
per on havia
de circular el tren
acaba de passar
per aquí
l'informaren
a l'altra banda
del fil
el guardagulles
l'havia vist
venir llançat
a tota màquina
diu que ha cridat
a més no poder
però com si res
mentre els dos funcionaris
comentaven
a l'estrany esdeveniment
el tren
de Barcelona
Igualada
seguien pertorbable
la seva marxa
creuant estació
rere estació
sense aturar-se cap
sense fer
el més mínim senyal
sense atendre
cap indicació
la sorpresa
i una certa angoixa
va anar saltant
de poble en poble
i de telèfon
en telèfon
i algú els decidia
trucar
a la terminal
de Barcelona
de la plaça Espanya
i va informar
del fet
el cap de l'estació
va ser el primer
en sorprendre's
ell
no havia donat
pas
l'ordre de sortida
cap tren
en direcció
a Igualada
ràpidament
es va enviar
un operari
que compromés
la via
de partida
on hauria
d'estar estacionat
aquest va tornar
en cames
algú
i els fills
desorbitats
van pronunciar
que el tren
d'Igualada
s'havia esfumat
que l'aturin
immediatament
aquest convoy
sigui on sigui
va ordenar
aleshores
el cap
de l'estació
central
i immediatament
a poques parades
del seu destí
finalment
el tren
misteriós
va ser interceptat
l'esperaven
tots els treballadors
de l'estació
els quals
havien habilitat
una via morta
trebada
amb un munt
de travesses
de fusta
cap a la qual
es va desviar
les agulles
en veure
aparèixer
algun boi
abans
de prendre
la delicada
decisió
els guardabarreres
encara van fer
tota mena
de gestos
i crits
per avisar
el maquinista
però no van
obtenir
cap resposta
de fet
no es veia ningú
a la cabina
finalment
el tren
va descarrilar
per les travesses
que li impedien
el pas
no va ser
un impacte
gaire fort
perquè tampoc
la velocitat
que duia
era excessiva
però tothom
va córrer
espantat
cap al tren
disposat
a prestar auxili
a qualsevol
passegger
que ho necessités
però ningú
no ho necessitava
perquè no hi havia
ningú
ni passegers
ni mecanista
ni mercaderia
ni
el tren
era buit
el guardabarrera
va posar ràpidament
en conferència
en Barcelona
per explicar els fets
de segur
que hi ha
una explicació
raonable
va dir
el cap
de l'estació
central
amb ànim
de pa i vegar
la inquietud
dels seus col·legues
i la seva pròpia
probablement
s'ha desfrenat
s'ha posat
en moviment
ha anat
a agafar
velocitat
i més velocitat
i es va fer
un llarg silenci
a l'altra banda
de la línia
hi ha més
de 60 quilòmetres
d'aquí a Barcelona
li va arribar
a la fi
la veu
del guardabarrera
i la línia
no fa baixada
sinó puxada
Barcelona
és a 4 metres
sobre el nivell
del mar
igualada
a 284
quant s'ha sentit
a dir
que un tren
pugui circular
en punt mort
pendent amunt
doncs
com el que li digui
jo ara
vaig clamar
al cap
de l'estació
dels ferrocarrils
catalans
fet un feix
de nervis
potser
és que
el que tenim
és un tren
fantasma
doncs
potser sí
portava el fantasma
i era el fantasma
o es va anticipar
el tren
era el fantasma
tu
és el primer tren
que va anar automàtic
a Barcelona
es van avançar
a Barcelona tenim
la línia 9
que ja va
sense conductor
i fa besar
vas allà davant
no veus ningú
i no veus ningú
i dius
vale titus
què passa aquí
qui el pararà
si passa alguna cosa
però què ha passat això
vull dir que
són coses d'aquelles
que dius
què ha passat
no
ja està
sense explicació
el tren
faltar
no tot
és raonable
no
no
escolta'm
donem també
una mica
de pas
al misteri
i a les coses
incongruents
doncs ara posarem
música
per gaudir
escoltarem avui
el preludi
del primer acte
de l'òpera
l'atrariata
de Giuseppe Verdi
aquesta òpera
està inspirada
en la novel·la
d'Alexander Dumas
La dama de les camèlies
en l'obra
la primera
en la que Verdi
fa aparèixer
personatges contemporanis
Verdi busca
la profunditat
de la vivència
dels protagonistes
en tot el dramatisme
que l'argument
reflex de la societat
de l'època
queda profundament
remarcat
per la música
vibrant
i profunda
com a fons
d'unes escenes
plenes
del drama humà
que ens narra
l'argument
la trista història
de Violeta
la dama galant
enamorada
amb tot el cor
d'Armand
que sacrifica
el seu amor
per no perjudicar
la carrera
del jove
al final
ja es pot
endevinar
escoltem
el preludi
del primer acte
d'aquest drama
una de les òperes
més famoses
del gran
Giuseppe Verdi
interpreta
l'orquestra
sinfònica
de Berlín
sota la direcció
d'Albert
Font Camus
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
de Berlín
Biografies de personatges il·lustres
Avui, Victòria dels Àngels
Avui us oferem unes breus senyals biogràfiques d'una dona que, abans de ser una soprano meravellosa, de fama mundial, era una dona bona, solidària, mare amant i amiga, sense condicions dels seus amics.
Ens referim a la cantant Victòria dels Àngels López García.
Neix el primer de novembre de 1923, justament a l'edifici de la Universitat de Barcelona, on el seu pare feia de videll.
Era ben petita i un dels seus jocs preferits era cantar d'amagat, tot teclejant un vell piano, desafinat, que es trobava al peraní de la universitat.
El rector en va tenir l'ocasió d'escoltar-la i va quedar encantat amb la veu excepcional d'aquella nena d'11 anys.
Va ordenar l'arranjament del piano i el seu trasllat a l'àtic de l'edifici on vivia la família López García,
perquè la petita Victòria dels Àngels desenvolupés la seva gran afició.
L'any 1939, un cop acabada la guerra, amb 16 anys, va ingressar al Conservatori del Liceu,
on a estudiar un gran nombre de disciplines musicals, fins que el 19 de maig de 1944 fó presentada al Palau de la Música.
El gener de 1945 va debutar al Liceu en el paper de comtesa de l'obra de Mossad, Les noces de Figaro.
Però l'enveja és molt dolenta i una veu tan excepcional va despertar-la en alguns cantants del Teatre de les Rambles
que van pressionar la direcció i Victòria dels Àngels va estar molt de temps allunyada del teatre del seu cor,
cosa que li va produir una gran tristesa durant un gran espai de temps de la seva vida.
Ja estem a l'any 1947, quan va guanyar el Parèmit Internacional de Cant de Ginebra.
Aconteixement que va propiciar el seu salt als escenaris d'arreu del món.
A partir d'aquell moment va debutar en gran èxit a les òperes de Londres, París i l'Escala de Milà.
I, sobretot, al Metropolitan de New York.
És on va presentar per primera vegada l'any 1951,
substituint a Renata Zabaldi a l'òpera de Verdi, La Traviata.
L'èxit va ser extraordinari i es va consagrar com una gran soprano,
actuant en aquest teatre de Nova York, 10 temporades sense interrupció.
Tornar a Europa i l'any 1961, debutar a Bayreuth en Tannhäuser.
Va ser la primera cantant de l'estat espanyol interpretant una òpera de Wagner.
Un altre paper bagnarià, amb el que admirar el gran públic,
va ser el d'Eva, dels mestres cantors de Nuremberg.
Victoria del Sánchez va ser excepcional en tots els registres del cant,
ja que abans de la seva presentació en teatres d'òpera,
hi havia fet grans recitals de Liet, la forma més difícil del cant,
per la soledat de l'intèrpret davant de la partitura.
Algunes de les seves gravacions discogràfiques són considerades encara dies d'avui,
passat el temps, no superades per ningú altre.
Per exemple, Manon de Massanet, Fous de Gonor i algun registre més.
Avui la podem escoltar en una de les seves interpretacions,
en sentiment més pregon, la batxiana brasilera número 5
del compositor brasilè Eitor Villalobos.
Ella era, com a persona, molt conscient al llarg de tota la seva vida
que no solament s'ha de tenir el do d'una veu prodigiosa,
sinó que s'ha de complementar amb un gran esforç permanent de preparació i d'estudi.
El 23 de desembre de l'any 1987,
Victòria dels Àngels va tornar molt emocionada
al peranim de la Universitat de Barcelona,
on, quan era una nena, va fer els seus primers intents de cant.
Però aquesta vegada va rebre el reconeixement de la seva vàlua internacional
i va ser nombrada doctora honoris causa.
Mare amantíssima va espaiar moltes de les seves actuacions
per atendre els seus fills, un d'ells de salut molt delicada.
Un dels seus biògrafs, Jordi Frank Parella,
comentava que els veus d'olsos n'hi ha molts,
però de veus capaces d'il·luminar amb l'escalfor del seu art
tot un abuditori n'hi ha molt pocs.
I que, a més a més, reflecteixin una senzillesa
i una bondat personal, com la Victòria dels Àngels,
serà molt difícil de trobar mai més.
Ella, a més a més de soprano,
tenia una profunda qualitat humana.
Mai no es va deixar portar per la vanitat personal,
ja que era una persona senzilla i de desbordar en humanitat.
La matinada del 15 de gener de l'any 2005,
Victòria dels Àngels moria
a la Clínica Tecnon de Barcelona
a causa d'un quadre de greus problemes respiratoris.
Com un homenatge a aquesta meravellosa cantant,
ens permetim escoltar-la
en la batxiana brasileira número 5
de Eitor Villalobos.
Ambwertes
A Cismic
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La cura dels dents.
És un article de Yolanda García Malo.

No és cert que...

que les genives no estan sanes.
No cal tractar les dents de llet.
Les infeccions en les dents de llet.
poden fer malbé les peces definitives,
que els odontòlegs,
per evitar...
les respalls durs,
amb un raspall de serres dures,
pot desgastar l'esmalt pot desgastar l'esmalt
i fer malbé les genives.
l'important no és el tipus de raspall,
espallat es faci de manera correcta i efectiva.
Les neteges bucals...
Les neteges bucals fan malbé l'esmalt de les dents.
les coses incorrectes.
Segueix.
Les tècniques professionals actuals eliminen la placa
i la tosca de la superfície dental
sense afectar-ne l'esmalt.
La neteja bucal és totalment inocua
i necessària per una bona salut bucodental.
Bé, una altra cosa que no és cert.
Fer servir els curadents després dels àpats és bo.
No.
L'escuradent pot produir una lesió interdental
per la qual cosa s'aconsella evitar-lo
i utilitzar en el seu lloc seda dental
o un raspall interproximal.
No s'han de fer tractaments dentals durant l'embaràs.
Cal extremar la higiene bucodental
i fer un control odontològic
per prendre les mesures preventives adequades
durant la gestació,
ja que els canvis hormonals
acostumen a causar una major inflamació
i enrugiment de les genives.
Sí, o sigui,
quan les senyores estan embarassades
a vegades els hi ataca realment a les dents.
Jo sempre dic que a cada fill m'ha costat una d'ells.
A mi m'han costat els cabells.
Bé, els cabells també una mica per les dents, sí.
No, no, per les dents.
Però fa gràcia perquè per allò de més estan bé.
Sí.
Mira, doncs pugem una mica de música.
A mi m'ha costat.
Ja.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
A mi m'ha costat.
m'ha costat.
Bé, aquesta música tan vibrant d'allò que el ben s'enduguer
dona pas al reportatge que ens ha escrit aquesta setmana el Joan Maria.
Bé, explicaré aquesta vegada dues curiositats
que aquests dies de festes, a la sobretaula,
doncs, bueno, vaig explicar per entretenir els nens i nebots
i la cosa els va agradar molt.
Mira.
Una de les coses era, bueno, ells volien obrir les ampolles de cava
i no podien.
Ah, correcte, tu diràs.
Tampoc jo, eh?
I bueno, li vaig explicar, bueno, és que no ho feu malament.
Normalment la gent posa l'ampolla vertical,
l'agafen amb la dreta i amb l'esquerra agafen el tap,
un cop tret el precintos, està clar, i volen girar.
I esclar, no poden.
Li vaig dir, escolta, en lloc de vertical, posa-la horizontal,
agafa el tap amb la mà esquerra ben fortament amb un drap,
l'agafes, i ara gira pel cul l'ampolla.
Com que, esclar, l'ampolla té molta més superfície,
és allò del tema de la palanca.
I no surti, fas molt més força.
I segurament el tap llavors surt.
Ara, això sí, que no surti del tot,
perquè si no també perdreu el cava.
A la que comença a cedir, que ja es veu que és a fora,
llavors la poseu vertical i tararat,
ja teniu per servir el cava.
I va ser efectiu.
Sí, i llavors vull que els oients també sàpiguen
com s'obre una ampolla de cava.
Això jo ja ho sé, perquè jo tinc molt poca traça,
però em sembla que no hi ha obert mai cap.
Bé, i si es resisteix,
que pot passar també de vegades,
llavors s'ha d'anar, si teniu un trenc en ous,
agafeu més de la mà i poseu el trenc en ous i gireu,
i perfecte, llavors.
No, jo tinc, que m'ho va regalar una persona
que ja no és en aquell món,
doncs un obridor de cava,
que serveix també per trencar les nous.
Sí, sí, sí.
Bé, i després ve una altra cosa.
Una altra cosa.
Que ho he anat comprovant, i tothom ho fa malament.
Ja.
I no entenc el per què,
perquè ni fer després la gent ho fan tant d'allò.
Jo ja t'ho deia al principi,
que ho feien fora d'aquí, de micro,
que és perquè en realitat no està explicat.
Esclar.
Ni ningú t'ho ha dit.
Esclar.
I mai a la vida jo m'he quedat assombrada
quan ho has dit, digueu coses interessants.
És que com totes les coses,
si no te'ls ensenya és que no en saps.
Bé, no, no, o no li dones la importància,
la importància vull dir que no,
no prestes atenció, digues, digues.
Bé, em refereixo al paper de plata,
que en diguem en català,
que també està mal dit,
perquè no és de plata el paper.
És d'alumini.
És paper d'alumini.
Sí, sí.
Els castellans ho diuen més bé,
perquè diuen papel d'alumini,
no ho diuen mai de plata.
Bé, ja m'he apuntat una cosa,
que ja sabem que no és plata,
que és alumini.
Bé, tinc l'article,
però ara ja diré explicar-ho directament.
Tothom, des d'un entrepà,
fins a posar-ho en una plata per fer peix,
per exemple,
resulta el contacte amb l'aliment
i posen la part que no és polida.
La part mate,
hi posen el menjar,
o hi posen l'entrepà.
I la part més brillanta va fora.
Doncs, molt mal fet, senyors.
És l'Anne Ribes.
L'Anne Ribes.
I ara explicaré el per què de l'article.
El paper d'alumini
s'utilitza ampliament en els aliments,
però en la majoria dels casos
s'usa incorrectament.
Veig gent que l'usa directament
en els més plats variats
i també en el seu dia a dia
per embolicar entrepans.
Els usuaris tendeixen a posar
la cara brillant cap a fora,
ja que deixa l'aspecte
del plat més bonic.
El costat més brillant
és així
perquè es fa un polit
de l'alumini
per crear una barrera
i evitar el contacte directe
de l'alumini
amb els aliments
i, per tant,
el seu alliberament
a la nostra recepta
o al que preparem.
Si no haurien de cridar-la,
per exemple,
si fem truita de patates,
diríem que fem
una truita de patates
amb alumini
perquè es contamina.
Clar.
perquè l'alumini
entrarà
com un butxí
invisible
dintre
l'aliment.
Sí.
Aquesta protecció,
és a dir,
el polit,
no està
en banda i banda,
ja que és un procés
costós
que faria
que la comercialització
de l'alumini
fos inviable.
Inviable no,
seria molt més car.
Molt més car.
L'alumini
és altament tòxic
i és sens dubte
responsable
de complicacions
en general
en el funcionament
del nostre cos
i pot ser
un factor
de malaltia,
d'accelerador
de la malaltia
de l'Alzheimer,
fomentant
la seva aparició
primerenca.
Per tant,
molta cura
té més importància
de la que sembla.
i això
és el desconeixement
i espero que
d'ara endavant
com cuinem
o emboliquem
un entrepà
ho fem sempre
per la part
de la part
de la part
de la part
això mateix,
ja ho farem.
I ja que parlem
d'això
també una altra qüestió
que això ja venia
dels romans
que com bevien
això els rics
perquè és clar
les copes
al fons de tots
hi posaven plom
perquè s'ho entés
perquè moltes vegades
eren d'hort
o de plata
el plom
amb el contacte
amb i
fatal
fatal
es morien
i no sabien
de què era
clar
amb les nostres àvies
jo em recordo
de casa meu
totes les canyeries
de l'aigua
eren de plom
i la punyeta
de casa
que jo vaig viure
si el plom
és verano
com pot ser
que poséssim plom
a vegades
és el desconeixement
mira
n'hi ha una dita
en inglès
que diu
a veure
has mat
has mat
a sa hata
que vol dir
tan boig
com un sombrerero
el que fa sombreros
hat
hat
és sombrero
hata
el que fa sombreros
i diu
es mata sa hata
és una expressió per dir
està com una cabra
però per què bé
perquè per fer aquells
bonvins
feien servir
vapors
de mercuri
i hi havia un índex
molt elevat
molt elevat
de gent que feia sombreros
que estaven tocats
de l'ala
i això que no tenien
l'altra muntana
o la siderúrgia
que tots tenien
allò de
silicosi
és a dir
que de mica en mica
es veuen
aquestes coses
però fan unes altres
perquè escolta
les contaminacions
que es veuen
quan ara
que no respiren
que han de posar-se
mascareta
però estic ara parlant
de l'asiàtic
del món asiàtic
sí, i tant
per excés de feina
i per poca protecció
de la persona
és que
jo crec que si són vius
és encara per casualitat
això mateix
una altra cosa
que era molt normal
en aquests temps
les plaques d'oralita
tot arreu
però acaben patint
que la fabricava
de veïns tocis
exacte
exacte
però és que
cuidado
no solament
les cases
està dintre
també les separacions
de les parelles
per aparellament
també la fibra de vidre
que també
va molt malament
i una altra cosa
els conductors
els conductors
que fa temps
que portem cotxes
per exemple
els frenos
portaven
per exemple
avestos
també
que estan prohibits
feia 20 anys
o així
però aquí a Espanya
encara es fabricaven
i bueno
que això quedava dins
que eren els embragues
que també
eren
també eren
benignosos
així anem bé
perquè així
el control
de natalitat
i el de defunció
va estar
viatjarem
per Catalunya
per deixar aquest tema
que és una mica
antipàtic
avui no hem de córrer
gaire lluny
del nostre punt de marxa
visitarem
una vila encantadora
que és la preferida
de moltíssims turistes
i també
de molts
dels nostres veïns
la blanca
suburb
Sitges
però
el motiu principal
no és avui
la vila
sinó
una prova
automobilística
clàssica
el rali
Barcelona
Sitges
el cor
de Sitges
sempre s'accelera
quan s'acosta
el carnaval
fins i tot
durant els anys
de la dictadura
les societats
per autonomàcia
del poble
que és el casino
Prado
i el retiro
celebraven
sota el nom
de
fiestes
d'invierno
divertits
valls
de carnaval
Eren anys
d'aguditzar
l'engany
un esforç
on prenen part
tants sitgetans
com
burguessos
catalans
amb la casa
a la vila
en una
complicitat
que servia
per fer-la
més grossa
per tal
d'aconseguir
que es parlés
de Sitges
arreu del món
un dels
estaments
que plegaven
uns i els altres
era la
primitiva
associació
d'atracció
de forasters
i el posterior
foment
del turisme
una institució
que ha arribat
als nostres dies
i que en el seu moment
ja va intuir
que Sitges
havia de potenciar
els seus atractius
per fer-se un lloc
a l'incipient
món del turisme
en aquest punt
on l'any 1959
apareix
la primera edició
del ral·li
Barcelona-Sitges
de cotxes d'època
que fins l'any
1977
aniria lligat
al carnaval
ja que es corria
el mateix diumenge
de carnaval
el ral·li
va ser una
de les primeres
i més exitoses
mostres
del que és
una campanya
promocional
l'ajut
de diferents
persones
de classe
benestar
va ser decisiu
per la bona marxa
del projecte
el primer any
es va haver
de buscar
a través
del ministeri
quins cotxes
podien participar
per al ral·li
o en el ral·li
i va ser
una vintena
però
amb la
incògnita
de si serien
capaços
d'arribar
a Sitges
l'aventura
va començar
un diumenge
8 de febrer
de 1959
i encara dura
avui
els cotxes
que certificen
haver corregut
el ral·li
augmenten
el seu valor
se'ls dona
un reconeixement
i si el propietari
el vol vendre
sempre tindrà
el document
que certifiqui
que el vehicle
funciona bé
amb el pas
dels anys
la prova
ha viscut
alts i baixos
però sempre
s'ha mantingut
com un referent
promocional
per a Sitges
en un dia
en què els propietaris
dels automòvils
els llueixen
orgullosos
precisament això
però
va ser un problema
a finals
dels 70
perquè hi havia empresaris
que tenien por
de participar
en el ral·li
perquè no
volien
que s'entengués
com un signe
d'ostentació
en uns anys
en què hi havia
fàbriques
que
estaven en crisi
en alguna
d'aquestes
edicions
quan es tenia
un descens
de participants
l'organització
va passar
al límit
de l'edat
dels vehicles
de l'any
1924
al 1926
o fins i tot
el 1930
més de 500
models diferents
de prop
d'un centenar
de marques
han passat
per aquests anys
llargs
anys
de ral·lis
han vingut
francesos
alemanys
anglesos
polonesos
i tothom
ha estat
molt ben rebut
a totes les poblacions
per on passa
el ral·li
en el camí
de Barcelona
a Sitges
un dels apartats
els quals
s'ha donat
més rellevància
des dels inicis
és
el vestuari
dels participants
que ha d'anar
en consonància
amb l'època
de fabricació
del cotxe
en aquest punt
hi va haver
tenir molt a veure
l'assessorament
del reial
cercle
artístic
a l'igual
que en la part
més tècnica
i mecànica
la peça clau
va poder ser
comptar
amb el real
automòbil
club
de Catalunya
actualment
el ral·li
s'acostuma
a córrer
primers de març
i un dia abans
els vehicles
s'exposen
en un lluïc
perquè tothom
pugui veure
de prop
aquestes joies
de la història
de l'automòbil
el pas
per les cosses
del Garraf
i l'arribada
a Sitges
són dos dels moments
més esperats
pels participants
aquest any
el ral·li
celebrava
el primer cap de setmana
els dies
3 i 4 de març
o sigui que esteu a punt
si els voleu veure
els cartells
sempre mostren
la icona
més representativa
de Sitges
l'església
de la punta
acompanyada
circumstancialment
d'algun símbol
barceloní
per l'organització
dels primers temps
l'èxit inicial
es va vessar
a fer
aparèixer
Sitges
als mitjans
de comunicació
com una localitat
amb l'encant
que li donaven
els cotxes d'època
ara representen
un encant més
perquè Sitges
a l'actualitat
atesora
un munt
de més atractius
que fa
un objectiu
molt atraient
pels turistes
estrangers
que ens visiten
sí
i nacionals
també
perquè hi ha
moltes persones
que tenen
apartaments
allà
i estan
encantats
d'anar-hi
perquè està aquí
amb un pam
dels nostres
de Barcelona
o de Sant Just
però és que a més a més
Sitges ja tenia
una tradició
perquè abans
de fer aquest ratlli
el primer circuit
de velocitat
d'Espanya
va ser a Sitges
i molta gent
això ja no
se'n recorda
això no ho sap
sí
sí
o sigui que
bueno
esperant anar-hi a Sitges
doncs
els cotxes
és un encant
perquè veus
les persones
vestides
d'aquella manera
del moment
que es va
fabricar
el cotxe
és encantador
o sigui
jo ja
ho he vist
3 o 4 vegades
i cada cop
li trobo
més encant
sí
un parell
de vegades
a Sitges
i una altra vegada
a la diagonal
a la sortida
a més
abans
els cotxes
es fabricaven
perquè donessin
tota la vida
no com els
electrodomestis
d'ara
que els fan
per viure
10 anys
i t'anaves
de comprar
un altre
aquest és un altre punt
i tant
però ja s'estan
donant compte
que això
està ocasionant
un desastre
al medi ambient
per excés
de demanda
de matèries primeres
i que
què fem
amb els rebutjos
o sigui
que caldrà
presentar-ho
bé
sí
el Carles ja diu
que
podem dir adeu
gràcies Carles
per la teva ajuda
i senyores
senyors
recordeu
que aquest programa
si el voleu tornar a escoltar
estarà amb vostès
el proper dissabte
a les 11 del matí
fins aleshores
Lina
bona tarda
o bona nit
ja
joan Maria
adeu
Carles
gràcies
i senyores
senyors
a tots vostès
també molt agraïts
per la seva escolta
la ràdio de Sant Just
98.1
Smooth Jazz
De dilluns a divendres
de 4 a 5 de la tarda
relaxa't amb estils
com el Chill Out
l'Smooth Jazz
el Funk
el Soul
o la música electrònica
més suau
100% música relaxant
cada dia
de dilluns a divendres
i de 4 a 5 de la tarda
Smooth Jazz Club
t'hi esperem
et fa mandra reciclar
oi?
tan et costa
tan lluny estan els contenidors
dius que no tens temps per reciclar
però la...
el Just a la Fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
400 pisos per vendre
si s'ho ha pagat
de la seva butxaca
ningú li pot dir
busco