Title:

Festa Donant, Sitges i els indians, Raquel Meller i la història de l’aigua: Nadal, salut i llegendes catalanes

## Panorama general del programa Programa especial de "Seixanta i més" amb to nadalenc que combina crida solidària, història i patrimoni, biografies culturals, divulgació científica, salut pràctica per als refredats, opinió sobre la ciutat i un tram final de llegendes catalanes amb humor. - **Eixos principals**: • Solidaritat: campanya “Festa Donant” per al càncer infantil de Sant Joan de Déu • **Patrimoni i memòria**: Sitges, el Vinyet i els *indians (americanos)*; obres modernistes i infraestructures • **Cultura**: Raquel Meller (deessa del Paral·lel) i la polifacètica Juliana Morell • **Ciència i medi**: la història de l’*aigua* i la seva gestió, de qanats a depuració moderna • **Salut**: remeis naturals d’hivern (arrel de lotus, gingebre, caldos, evitar làctics si hi ha mucositat) • **Opinió urbana**: il·luminació nadalenca de Barcelona i turisme de qualitat • **Llegendes i humor**: tresors de Serra Llonga, Montsoriu, el Sant Grial i el “moro” Musa > "Festa Donant" — crida repetida amb èmfasi per fer avançar la recerca contra el càncer infantil. --- ## Solidaritat: Hospital Sant Joan de Déu i la "Festa Donant" ### El perquè de la campanya - **Càncer infantil**: una realitat dura amb pacients especialment vulnerables. - L’Hospital Sant Joan de Déu té un laboratori amb **>30 professionals**; **>70% del pressupost** ve de donacions privades. ### Missatge central - Eslògan: **“Festa Donant de l’Esperança”**. - Crida a fer-nos donants per **empènyer la ciència** i sostenir la recerca. --- ## Viatjant per Catalunya: Sitges, el Vinyet i els indians ### Santuari de la Mare de Déu del Vinyet - Localització: a **1,5 km** del centre de Sitges, cap a Vilanova i la Geltrú. - Documentat des del **1174**; interior **neoclàssic**; campanar de **1872**. - Llegenda (segons Pep Coll): un esclau moro troba la imatge al peu d’un cep, li trenca la mà per accident, la imatge “retorna” al cep, i s’hi aixeca una capella. Des d’aleshores, els ceps donen un vi aromàtic i dolç: la **Malvasia** de Sitges. - Protecció als pescadors: el mantell de la verge apareixia **mullat d’aigua salada** al matí, com a senyal de salvament nocturn. ### Els indians de Sitges i més enllà - Dos noms destacats: **Don Facundo Bacardí** (rom, Cuba) i **Bartomeu Carbonell** (vins, moscatell). Coincideixen a Sitges el **1925**. - **Empremta modernista** i d’infraestructures: el “passeig dels americanos” i obres finançades per indians arreu (hospitals, jardins, vies fèrries, túnels del Garraf, etc.). - Exemples citats: • **Parc Samà** (Cambrils) • **Palau de la Plana Novella** (Garraf) • **Túnels del Garraf** (porta el ferrocarril a la comarca, 1881) • Trasllat de fàbrica a **Santa Coloma de Cervelló** (Colònia industrial) • **Plaça de la Vila de Vilanova** i **Porxos d’en Xifrer** (Barcelona) • **Ferrocarril Barcelona–Mataró** (impulsat per Miquel Biada) > “Els indians van deixar una bona petja” — filant progrés industrial, prestigi i mecenatge. --- ## Cultura i memòria ### Raquel Meller, deessa del Paral·lel - Nom real: Francisca Marqués López (Tarazona, **1888**); criada al Poble-sec. - Debut el **1908**; triomf al Teatre Arnau (**1911**). - Popularitza “**La Violetera**” i “**El Relicario**”; eleva el gènere del *coplet* a salons burgesos i intel·lectuals. - **Projecta internacional**: cinema mut a Espanya i França; gira pels EUA; portada de **TIME (26/04/1926)**. - Guerra Civil i canvis d’era (cinema sonor, nous ritmes) apaguen gradualment la seva estrella. Mor el **1962**. ### Juliana Morell, erudita poliglota del XVII - Nascuda a Barcelona (**1594**), educada intensament per preceptors humanistes. - Als **7 anys**: llatí, hebreu i grec; als **12**: castellà, àrab, siri, italià, francès, lògica i moral; als **17** escrivia en **14 idiomes**. - Decideix entrar a les **dominiques**; continua escrivint, traduint i exercint de priora; **reconeguda intel·lectualment**. - Homenatjada per **Lope de Vega** (versos a l’Aula de l’Apolo, 1630). --- ## Ciència i medi: la història de l’aigua i la seva gestió ### De l’enginy ancestral a la ciutat moderna - *Qanats*: galeries subterrànies (Pròxim Orient, >1.000 aC) que porten aigua per gravetat. - **Aqueductes romans**: d’**Aqua Appia (312 aC)** a **Aqua Alexandrina**; l’**Aqua Virgo** encara alimenta fonts com la **Fontana di Trevi**. - **Edat Moderna**: rodes hidràuliques a Londres (Tàmesi) i París (Seine); elevació d’aigua al **Toledo** de Turriano. - **Revolució Industrial**: bombes a vapor i, més tard, grans xarxes urbanes. - **Avui**: Nova York canalitza aigua des de ~**200 km** amb túnels de ~**4 m** de diàmetre i una xarxa de canonades gegantina. ### Salut pública i depuració - **Robert Koch** demostra el paper dels gèrmens; s’estenen la **filtració** i la **cloració** de l’aigua. ### Conflictes i governança - Aigua com a recurs estratègic: risc de tensions pel **domini i l’acaparament**. - **Tribunal de les Aigües** (València): justícia consuetudinària eficaç. > “Parla vostè, calla vostè” — ritual sumari i pràctic per resoldre conflictes de regadius. --- ## Salut d’hivern: remeis naturals per refredats ### Arrel de lotus (infusió/decocció) - Remullar rodanxes seques 5–10’, trossejar i picar, tornar a l’aigua, afegir sal i unes gotes de *shoyu*, bullir i coure **15’**. - Objectiu: **eliminar mucositat** i alleujar refredats, sinusitis i tos crònica. ### Altres consells clau - Si tens **fred**: aporta **escalfor** externa (abrigar-se) i interna (menjar i beure calents). - **Gingebre**: estimulant i preventiu; atenció si el gust/picantor no agrada. - **Brous**: reconfortants i digestius en episodis de fred. - **Evitar làctics** si hi ha mucositat (per a algunes persones poden agreujar-la). --- ## Opinió: Nadal a Barcelona, llums i turisme - Valoració crítica: **poca il·luminació** a carrers principals (Pl. Catalunya, Sant Jaume), decepció en plena temporada alta de turisme. - Reivindicació: impulsar **turisme cultural de qualitat** a l’hivern; coordinació entre Ajuntament, patronals i cambres. - Eficència energètica: amb **LEDs** el consum és baix; caldria una aposta més decidida. > “Les forces vives... que es posin les piles” — crida a una ciutat més acollidora i lluminosa. --- ## Llegendes i humor (Xavier Sust) - **Serra Llonga**: sortides per cercar el tresor del bandoler a les Guilleries; advertiments pràctics (serps, guants gruixuts). - **Castell de Montsoriu**: ritual per accedir al tresor la nit de **Sant Joan**, amb **calavera** i **espelma**, caminant **marxa enrere** fins a un rierol. - **Sant Grial**: versions que el situen al **Pirineu** o a **Montserrat**; defensa afable del **calze de la Catedral de València**. - **Moro Musa (Montserrat/Collbató)**: joies amagades a la **cova de Salnitre** i mai reclamades. --- ## Interludis musicals - “Jingle Bells” (ambientació nadalenca). - “El noi de la mare” — **Josep Carreras**. - “The First Noel”. --- ## Cloenda - **Felicitació de Nadal** i anunci de retorn després de festes. --- ### Conceptes clau - *Indians (americanos)*: emigrants catalans enriquits a Amèrica que van retornar i van finançar patrimoni i infraestructures. - *Qanat*: galeria subterrània que condueix aigua per gravetat. - *Coplet*: gènere popular que Raquel Meller eleva a categoria artística.

['Nadal', 'Festa Donant', 'Sant Joan de Déu', 'càncer infantil', 'donacions', 'Sitges', 'Mare de Déu del Vinyet', 'Malvasia', 'indians', 'americanos', 'Bacardí', 'Bartomeu Carbonell', 'modernisme', 'infraestructures', 'Túnels del Garraf', 'Raquel Meller', 'Paral·lel', 'coplet', 'Time Magazine 1926', 'Juliana Morell', 'humanisme', 'multilingüisme', 'qanats', 'aqueductes romans', 'Robert Koch', 'depuració d’aigua', 'Tribunal de les Aigües', 'València', 'remedis naturals', 'arrel de lotus', 'gingebre', 'làctics i mucositat', 'brou', 'Barcelona', 'il·luminació nadalenca', 'turisme de qualitat', 'Xavier Sust', 'Serra Llonga', 'Castell de Montsoriu', 'Sant Grial', 'Montserrat', 'Cova de Salnitre (Collbató)']