60 i més.
Quina llevantada hem patit i encara patim.
D'acord que el comentari l'hauria de fer en Carles,
que és el nostre home del temps,
però jo personalment torno a repetir la paraula, patir.
Penso que en el mes de gener no era gaire normal
que es produïssin uns incidents tan greus,
sobretot el vent, després la pluja, la neu,
abans la boira.
Aquest hivern ens ha regalat tot un seguit de divertides variacions.
Fins i tot, degut a la mala mar,
una invasió d'escuma i algues a Tossa
fins a l'alçada de gairebé un metre,
cosa que ni els més grans del poble negaven haver vist abans.
No serà degut això que està tan de moda dir del canvi climàtic?
Serà qüestió de posar el mal temps molt bona cara
perquè potser aquests aconteixements es poden tornar a repetir.
Esperem que no.
De totes maneres, a tot s'acostuma un.
Així comencem l'audició del dia d'avui de 60 i més.
Senyores, senyors,
esperem que aquesta audició sigui per a tothom agradable i entretinguda.
Endavant l'audició d'avui.
Nosaltres, l'Alina, en Joan Maria, en Carles
i una servidora, la Joana,
encetem l'audició d'avui de 60 i més.
Així comencem l'autició d'avui de 60 i més.
tenir cura del cos.
És una salut locomotora el que us recomanarem.
El paper de la fisioterapeuta en l'esport.
La pràctica de l'esport ens aporta múltiples beneficis.
Aquest fet no només implica l'exercici en si,
sinó també aquelles qüestions que pivoten al seu voltant,
com seria l'alimentació,
l'alimentació, la freqüència de l'esport,
la prevenció de lesions o l'abordatge d'aquestes.
En aquests dos últims camps,
la fisioteràpia.
I té molt i molt a dir.
En què es pot ajudar?
La fisioteràpia esportiva té múltiples avantatges
de qui la rep.
Algunes d'aquestes són...
Contribueix a que una lesió faci menys mal
gràcies a massatges i estiraments.
Ajuda a escurçar el temps de recuperació de lesions,
ja que enforteix els músculs, tendons i lligaments.
Com que els músculs s'enforteixen,
ajuda a prevenir futures lesions.
El fisioterapeuta esportiu veia perquè la musculatura lesionada
es recuperi de manera correcta i saludable.
Què és la fisioteràpia esportiva?
La fisioteràpia esportiva és aquella especialitat
que aborda les lesions de l'esportista, amater o professional.
També s'encarrega de donar directrius i consells
per a la pràctica de l'esport saludable i segur.
Si se segueix el consell d'un professional qualificat,
és possible recuperar-se amb més rapidesa
després d'una lesió, evitar els possibles riscos,
prevenir lesions o promoure les millors condicions del cos
a fi que adapti a l'esport que realitzem.
Bé, però cal tenir en compte que,
abans de començar a practicar qualsevol esport,
consulti amb un professional
quina disciplina s'adapta millor a la realitat del teu cos.
Totes les proves prèvies són necessàries
per a conèixer les teves capacitats.
Anem per a dats.
Què recomana la fisioteràpia esportiva?
Aquesta estació de l'any proporciona menys llums
que les seves companyes
i per això hem d'intentar mantenir el bon humor.
Per a ajudar-nos-hi,
els experts en fisioteràpia esportiva
ens ofereixen unes quantes recomanacions generals
enfocades a l'exercici físic.
Pel que fa a la quantitat i la qualitat,
cal dir que els exercicis
o que exercitar les cames a l'aire lliure
durant 30 minuts diaris
és una bona idea
per promoure la nostra salut i mobilitat.
Per a nens i joves,
l'activitat física que realitzen
és adequada si és aeròbica
a major mesura.
El temps i la freqüència òptimes
han de ser de 60 minuts diaris.
Si alguna sessió pot allargar-se més d'una hora,
s'hi sumen més beneficis per a la salut.
Per a adults,
el temps i la freqüència òptimes
per a la pràctica d'exercici físic
són
150 minuts setmanals
d'activitat física moderada
o 75 minuts d'activitat aeròbica intensa.
És beneficiós anar incrementant
els minuts d'activitat
fins a 300 minuts d'activitat aeròbica
moderada a la setmana
o bé fins a 150 minuts d'activitat intensa.
Per a persones grans,
el temps i la freqüència de l'exercici
ha de ser de 150 minuts a la setmana
d'activitat física moderada aeròbica
o 75 minuts d'exercicis més intensos.
Si la persona gran presenta mobilitat reduïda,
els exercicis destinats a un millor equilibri
ajuden a impedir les caigudes.
s'han de realitzar durant un mínim de 3 dies a la setmana.
És molt important que les persones grans
puguin mantenir-se actives
en la mesura que el seu cos els ho permeti.
Estimats novells,
no ens saltem l'escalfament i els estiraments.
Parem atenció a la consecució dels moviments
que realitzem durant l'exercici.
D'aquesta manera,
sabrem que si els estem fent correctament o no
hi podrem evitar futures lesions.
Evitem entrenar-nos amb l'estómac buit
o just havent acabat de menjar.
Això són informacions apareguts a on?
al Col·legi Oficial de Fisi Teorepètes de Galícia.
Molt bé.
Sí que hem anat lluny.
Sí, sí, sí, mira.
De totes maneres, és un estudi molt acurat, eh?
Val la pena fer-se cars.
Bé, doncs, posem una mica de música.
Bé, doncs,los.
Bé.
Fins demà!
Fins demà!
Antigament, els campaners de Barcelona, per tots sants, feien repicar les campanes de les eglésies durant tota la nit.
Feien torns i entre toc i toc menjaven castanyes torrades.
L'agenda a finals del XIX i començament del XX s'ho passava bé, ho celebraven tot.
Per tots sants, els veïns s'aplegaven per menjar castanyes a les places, fent el que avui anomenaríem castanyes populars o castanyada popular.
És quan va anar a aparèixer la figura de les castanyeres.
Les castanyeres d'ofici eren dones majoritàriament vingudes de Galícia.
Perfumaven al carrer.
Ara, a Barcelona, gaire no queden ja de les castanyeres.
Bé, entre altres coses, perquè ara sembla que aquest any ha fet una mica més de fred, però de fet...
És que no em fa fred.
No, no feia fred, eh?
I clar, no...
No hi havia lloc.
Sí.
Ah, aquelles paperinetes que feien de paper de viari ben calentones.
Bé, a mi les castanyes no m'agraden.
I això és a part.
A mi tampoc.
Diu, a l'alca dels valendrers s'explica una bretolada d'estudiants a les víctimes, de les quals eren les castanyeres del portal de l'Anjol.
S'instal·laven allà perquè a prop hi tenien el cementiri dels empestats a l'hort del convent de Jesús, fora muralles.
I el portal d'allà, de l'Àngel, era un lloc de pas gairebé obligatori per anar a visitar aquell cementiri de tots els sants.
I solien parar els carros.
I els estudiants lligaven amb una corda la paradeta de la pobra castanyera amunt dels carros.
I quan el carro arrancava, padabam, allà se n'anava les castanyes i la castanyera.
Doncs em sembla molt malament, eh?
Bé, són unes bretolades, ja t'ho diré.
I tant, mare de Déu, quina falta de respecte.
Diu, inicialment, per influència dels pobles de cultura celta, el dia dels difunts es celebrava el 2 de novembre.
El dia 2 significa, és un número que té un significat màgic.
A casa nostra, en el segle nou, i per influència de l'ordre del Cluny, les festes es van traslladar el dia 1.
Però jo conec gent que encara les celebra el dia 2.
Si us en recordeu, el dia de tots els sants és el dia 1, que no té res a veure, i el dia 2 és el dia dels difunts.
El dia dels difunts.
Encara es continua així, eh?
Sí.
Bé, ja sabeu el que, si us voleu castanyes, diu, jo me'n vaig a la que ve ara, perquè la que ve ara és la sarsuela o l'òpera.
Diu, diuen que la sarsuela és la versió barcelonina del suquet de peix.
Els restaurants de la ciutat es va començar a oferir a mitjans del segle XIX i començament del XX,
i els experts opinen que és un plat creat per la Barcelona modernista.
No té res a veure, ni amb la paella, ni amb la caldereta.
El cert és que és un plat refinat i exquisit,
que quan dull agosta, canvia el nom i es diu de l'òpera.
Es diu òpera, no sarsuela.
Aumenta de categoria.
Aumenta de categoria.
Vaja.
I, si em permeteu, us llegeixo les coses que porta una bona sarsuela per a 4 persones.
Aviam.
Els ingredients són 4 talls de rap, 4 escamarlans, 4 gambes, 4 sípies petites o dues de mitjanes,
2 calamars mitjanets, un grapat de cloïsses, un grapat de musclos, oli d'oliva extra,
farina, ceba, alts, una mica de pebrot verd i vermell,
dos tomàquets madurs, llorer i una copeta de vi blanc,
fumet de peix o alga i sal.
I per la picada és un grapat d'amelles,
una dent d'all, julivert, pa torrat,
uns brinets de safrà,
un brí de xocolata negra i sal.
i després aquí n'hi ha una elaboració molt llarga de com es fa...
Ho insisteixo, això que dius és la sarsuela.
La sarsuela.
Però el suquet de peix...
Encara és més bo.
No.
Realment, els que el van inventar,
van inventar,
eren els tripulants de les barques de pesca.
Sí.
que allà mateix el peix que hi havia una mica malmès
per les rastres que feien plats,
de les xerxes,
que no tenia bona vista per vendre'l,
aquella l'agafava,
el posava dintre una olla
i amb poques cosetes feien el suquet de peix.
El suquet de peix.
El bonedé suquet de peix.
Sí.
Amb poques cosetes.
Aquí que fa l'elaboració,
i com és llarg,
doncs bueno,
cada un que se la feia de la seva manera,
però n'hi ha una cosa
que potser val la pena tenir en compte.
Diu,
que ara no sé,
quan ho llaci,
mai s'ha de fer amb una cassola fonda.
Ja.
O sigui,
és de cafè com una,
si fos una paella,
una paella de paella.
Sí, sí, sí.
Diu,
amb una cassola de fang,
o una paella,
mira,
ho diu,
o una paella amb un raig d'oli d'oliva.
Mai cassola fonda.
No sé si serà perquè no ho facin.
Diu,
o potser perquè pots col·locar tots els ingredients plans.
Plans.
Però després es treuen,
perquè aquí primer els afreixeixen,
després es fan el sofregit,
i després doncs ja...
Es tornen a afegir.
Es tornen a afegir.
El pròxim dia l'explicarem,
perquè ara,
jo no sé si ara es fan massa cerzueles,
no?
Sí,
hi ha algú que sí.
Bueno,
el jovent,
ja saps,
Selina,
que no cuina gaire.
No.
No, no,
compren plats preparats,
que tenen molta pressa.
De totes maneres,
ara,
per exemple,
aquesta gent que,
doncs,
pràcticament només que té una hora per menjar,
clar.
N'hi ha la quantitat de botiguetes,
que tenen uns platets preparats,
sí,
individuals,
que en el micro-ondes s'escalfen,
i són bastant potent amb proteïnes.
No, no,
estan ben fets.
Estan molt ben fets.
I no cars.
I aleshores penses,
si ells ho tinguessin que fer,
amb el gasto de la llum,
o del gas,
o del que sigui,
no sé com surt.
Escolta,
això jo ho veig ver a principi d'aquest segle nostre,
que vam anar a París,
vam anar a l'hora de dinar per un carrer,
que estan totes les ambaixades,
o sigui,
que connecta amb...
A la part de les oficines,
ja.
Sí.
Sí,
bueno,
el cas és que veies aquella gent tan ben plantada als parcs,
amb les seves bandajetes,
i de la que te pego,
jalant,
i jo pensava,
mare de Déu,
quin mal gust.
I és que no,
és que tenien el temps justíssim.
Justíssim,
clar,
i aleshores,
doncs ho fan així.
Ho dic perquè ara un dels meus nets entrarà en un lloc d'aquest,
sortim del col·legi,
i he de canar,
que fa unes pràctiques i tal,
i com és a Vellaterra,
dic,
jo no sé si arribarà,
i et diu,
no,
però ja m'ho tinc arreglat,
doncs com puc,
que està allà al costat,
i ara mirarem com va.
Perquè si cada dia se't té que dur la fi amb la ta,
malament.
No, no,
i si fas un contes...
No, no,
i és que si fas contes,
surt igual, eh?
Res, i tant.
Bueno,
avui per menjar ja...
Ja hem menjat poc.
Sí,
i ara farem el que vam dir,
que continuaríem.
Sí.
que continuaríem amb aquests personatges de Barcelona.
I avui és Madrona,
la Santa Madrona.
Santa Madrona.
Diu filla d'una finca de la falda de Montjuïc,
en què es va quedar orfe,
i a l'oncle se l'envedú a Roma,
i allà es convertia a la fe de Jesús.
Era l'època de Dioclesià,
el perseguidor dels cristians,
i la madrona de 15 anys
és detinguda i venuda com a esclava.
I la seva mestressa,
una dama de Tessalònica,
doncs sí que la va guardar bé el tiet, no?
Sí.
I la seva mestressa,
una dama de Tessalònica,
la lliga i fueteja per cristiana.
però un àngel la deslliga
perquè pugui anar a missa.
I un dia, quan torna,
la mestressa la mata a bastonades.
Per evitar que els cristians de Tessalònica
venerin les restes de la madrona,
el cos és venut a uns comerciants de Marsella.
Davant de les costes de Barcelona
els atrapa una tempesta,
i enmig del brugit,
unes oranetes xisclen els mariners,
avisant-los que tenen terra ferma molt a prop.
aixecen la mirada,
ja està la mola de Montjuïc.
Madrona,
torna a Barcelona.
Perquè els mariners no poden sortir de port
i enfilar cap a Marsella,
cada cop que ho intentaven,
es desformava una nova tempesta.
Per aixaplogar el cos de la santa,
es tria l'ermita de Sant Fulitós,
de forma provisional.
però allà es queda,
i de dir-se Sant Fulitós,
l'ermita passa a dir-se Santa Madrona.
I la santa és declarada patrona de la ciutat,
al costat de Santa Eulàlia.
Al segle XVIII,
s'hi sumarà la Mercè.
Tot això passava en l'any 300.
Però el cos de la madrona,
encara voltarà,
canviarà de lloc,
fins a quatre cops.
Les tropes castellanes van destruir l'ermita
tres vegades,
en el segle XVII i XVIII.
La Bullanga,
de 1835,
va cremar el monestir dels Caputxins,
on s'havia traslladat el cos,
arran de la darrera destrucció,
en l'any 1714.
I finalment s'aixeca un temple,
en el 1871,
al poble sec,
la Iglesia de Santa Madrona.
Sembla que finalment
pot descansar tranquil·la,
prop d'on va néixer.
Madrona va ser una santa
de gran devoció barcelonina.
Fins a mitjans del cicle XX,
Madrona era un nom habitual
de moltes noies barcelonines.
El 15 de març,
les dones que havien invocat
a l'ajut de la santa
sortien en processó,
amb traslladar les redilíquies
des de Montjuïc
fins a la catedral,
anada i tornada.
Anaven vestides de pelegrines,
amb un barret ample
i amb una patxina
cosida i túnica llarga,
també amb patxines
i un cordó,
i una gaita
amb una carabassa.
I a partir del segle XVI,
la processó consistia
en anar i venir
set cops
de la Rambla,
on hi havia el convent
dels caputxins
fins a l'antiga ermita
de Montjuïc.
Amb el temps,
la processó
desvinguia
en un acte social
que,
on les noies,
sobretot les solteres
que volien marit,
exhibien vestits
de pelegrina
cada cop
més luxosos.
I també es feien processons
en cas de sequera,
portant les despulles
a la catedral
i remullant
l'arca de les relíquies
a la mar.
I el pròxim dia
parlarem
de la gala Placidia.
I mica a mica
anirem veient
tota aquesta gent,
no?
Molt bé.
Fantàstic.
Adéu, senyor.
Fins la propera.
Me quedo
per acabar el programa.
Sí, i tant.
Fins la propera.
Bé, i ara parlarem
sobre la participació
i la responsabilitat
de les persones grans
en la lluita
contra els maltractaments.
Això està tret
d'un llibret
molt interessant
que va publicar
en el seu moment
la Fundació
Viure i Conviure
de l'antiga
Caixa Catalunya.
Diu,
les persones grans
són les primeres
interessades
en defensar
les qüestions
que els són pròpies.
No obstant,
això, cal tenir present
la necessitat
de respectar
el principi
d'autonomia
pel qual
les persones grans
tenen dret
a prendre
les decisions
que considerin
oportunes
sobre la seva vida.
El problema
és que
aquestes persones
tenen
molt poca informació
sobre els seus drets
i les opcions
que poden escollir.
La qual cosa fa
que els sigui
més difícil
resoldre
els seus problemes
per ells mateixes.
És difícil
que una persona
ben informada
pateixi
molts tractaments.
Per aquest motiu,
la defensa
dels drets
de les persones
grans
és un dels elements
claus
per la protecció
i la promoció
dels interessos
de les persones
grans
vulnerables.
Cal recordar
la importància
d'informar
les persones grans
sobre el fenomen
dels maltractaments
i, alhora,
indicar-los
als llocs
i serveis
on poden trobar
l'ajut necessari
en cas de necessitat.
Aquesta acció
informa
a la persona
un sentiment
de seguretat
i eficàcia.
En aquest àmbit,
les associacions
que duen
a terme
activitats
centrades
en determinades
aspectes
de la bellesa
tenen un paper
molt important.
A casa nostra,
l'associacionisme
en benefici
de les persones
grans
està molt desenvolupat
i, alhora,
molt ben organitzat.
El 15 de juny
del 2006
es va celebrar
per primer cop
el Dia Mundial
de la Prevenció
dels Maltractaments
a la Gent Gran.
Esperem
que aquesta efemèride,
que es commemorarà
cada any
amb la data citada,
contribueixi
a sensibilitzar
les societats
envers
el fenomeno
dels maltractaments
a les persones
grans.
La protecció
i la prevenció.
La millor protecció
és la prevenció.
Disposem
de diversos
recursos legals
que ens forneixen
de mecanismes
de protecció
contra els maltractaments.
Bé,
parlem del testament vital.
En el testament vital,
també anomenat document
de voluntats
anticipades,
es donen
instruccions
d'actuació
al metge
o a l'equip mèdic
en cas que,
per les circumstàncies
que sigui,
més endavant,
l'autor del testament
no pugui
expressar
la seva voluntat.
En aquest document,
es designa
un representant
que serà
l'interlocutor
vàlid
de la persona
malalta
amb el metge
i amb la resta
de l'equip sanitari.
El testament vital
es pot formalitzar
davant de notari
o bé
mitjançant
un document privat.
El poder
preventiu.
El poder preventiu
és un altre document
de protecció
que preveu
de quina manera
s'ha de gestionar
els béns
de la persona
en cas
que alguna malaltia
l'impedeixi
prendre decisions
sobre ells
i en deixar
constància
per escrit.
Prevenir
i actuar
contra els maltractaments
a la gent gran.
L'autotutela.
L'autotutela
regula
segons la nostra voluntat
i quan encara
podem decidir
qui volem
que tingui cura
de nosaltres
en cas
que esdevingui
necessari
i que
no volem
que en tingui cura
siguin
quines siguin
les circumstàncies.
En altres mots,
mitjançant
l'autotutela
s'escoll un tutor
i s'estableix
qui no pot dur
a terme
aquesta funció.
Per signar
un document
d'autotutela
cal que
ens dirigim
a un notari
i deixem
per escrit
qui volem
que sigui
el nostre tutor
en cas
que en un futur
ens declarin
incapaços.
És a dir,
qui ha de ser
la persona
que s'ocupi
de garantir
que respectin
els nostres drets.
També podem indicar
com volem
que es dugui
a terme
la tutela
i d'aquesta manera
deixar constància
de la nostra voluntat
sobre la nostra vida
i sobre el nostre
acompanyament.
Així doncs,
escollim
un tutor
i excloent
les persones
que no volem
que ho siguin.
Seran
els protagonistes
del nostre futur
des del passat.
A més
d'aquests documents
que ens permeten
decidir
sobre la nostra
protecció personal
en el futur,
també hi ha
altres recursos
útils
per distribuir
el patrimoni
i no dependre
econòmicament
del nostre entorn.
La qual cosa
contribueix
a evitar
possibles situacions
de maltractaments.
Es tracta
de les figures
cients.
Aviam
si les trobem
les figures.
La hipoteca inversa.
En una hipoteca
normal
es compra
una propietat
que es va pagant
periòdicament
mitjançant
un crèdit.
Una hipoteca
inversa
funciona
a l'inrevés.
El propietari
d'un immoble
rep
cada mes
fins al seu
descès
diners
en concepte
de préstec.
La casa
és la garantia
d'aquest préstec
i el propietari
continua vivint-hi.
I aquí està
el contracte
vitalici
i en aquest contracte
una persona
ve a la seva casa
mitjançant
un contracte
de compra
i venda
però se li permet
conviure
continuar vivint
fins que es mori.
La persona
rep
una quantitat
inicial
i posteriorment
una quantitat
cada mes.
Quan es mor
la casa
esdevé
propietat
de la persona
que havia
signat
amb ella
el contracte
vitalici.
Hi ha altres
recursos legals
que tenen
per objectiu
ajudar
les persones
grans
que es troben
en una situació
d'indefensió
que són
els següents.
l'acollida
de persones
grans
i les situacions
convivencials
d'ajut mutu.
L'acollida
és un dels recursos
de què
disposem
tant les persones
grans
com els menors
d'edat
amb l'assessorament
d'un abocat
o bé
un notari.
Cal elaborar
un contracte
que complementi
reguli
i ofereixi
seguretat
a la persona
que entra
en un habitatge
en situació
convivencial
o d'acollida.
La persona
acollida
pot viure
amb les persones
acollidores
en el seu
propi domicili
o bé
en el de les
persones
esmentades.
És
en una situació
convivencial
d'ajut
mutu
de dues
o quatre
persones
regulen
la seva
convivència
davant
de notari
i conviuen
ajudant-se
mutuament.
Bé,
ara
arribem a la
incapacitació.
Quan una persona
perd la seva
capacitat
de decisió
cal oferir-li
una protecció
especial.
És per això
que es du
a terme
la seva
incapacitació.
La incapacitació
es produeix
arran de
circumstàncies
fisiològiques
derivades
del
deteriorament
progressiu
de les
facultats
físiques
i psíquiques
de la persona
o de malalties
o deficiències
persistents
de tipus
físic
o psíquic
que l'impedeixin
governar-se
per ella mateixa.
Normalment,
el que provoca
la incapacitat
no és la edat,
sinó
algun tipus
de demència.
La tutela.
El jutge
decide una persona
com a tutor
perquè
substituïeixi
legalment
la persona
declarada
incapaç
i defensi
els seus
drets.
Aquesta persona
haurà de garantir
el bé
del bé
estar
psíquic,
moral
i espiritual
de la persona
incapaç
intentant
de tenir en compte
les seves preferències,
els seus desitjos,
les seves il·lusions,
a més,
d'incloure-les
sempre,
que sigui possible,
en les activitats
quotidianes
que desenvolupen.
El tutor
du a terme
tres grans tasques.
L'atenció
personal
de la persona
tutelada,
l'administració
dels seus béns
i la seva
representació.
I abans de fer
qualsevol canvi
en el patrimoni
del tutelat,
els tutors
han de demanar
permís al jutge.
També
li han de
retre
comptes
amb una
freqüència anual.
És una mica
complicat,
però val la pena
fer
realment
el document
de
de voluntats
anticipades.
Avui m'explicaven
que casos
és que es donen
i es donen
seguits, eh?
Sí, sí.
Casos d'un matrimoni
tots dos una mica
incapacitats,
una mica
aquí i allà,
saps allò,
que estan bé
però no estan bé.
Tenen una senyora
que de quan en quan
els cuida
i la filla
va quan pot
perquè treballen
i per el que sigui.
Però va
comprar coses
de menjar,
compra coses
d'això,
carai,
li omple
la nevera
i el millor
val un demà
i la meitat
de les coses
no hi són.
I això un dia
i un altre dia
un altre dia.
No solament això,
i després estic mirant
per veure totes
les coses
que falten.
I diuen
és que
és que
és su papà
i em sap
molt de greu
perquè ara
jo faig servir
perquè és una
centroamericana
la persona
que els cuida.
És que
su papà
i su mamà
estan molt despistaus
i a vegades
tiren.
Com que tiren?
Parlem-ne, eh?
No, no, sí.
En la família també, eh?
En la família
li van netejar
a fons
totes les coses
importants.
Fa molta pene
però és així.
La cuida molt bé.
O sigui que
era una consogra meva.
Sí.
La cuida molt bé,
la tracta molt bé,
l'ajuda,
l'ajuda que
la Montserrat
no necessita
tant,
tant,
però la cuida bé.
Sí, sí.
Ara,
com diuen els fills,
mama,
i aquella anell
que tenies?
Mama,
i aquella polsareta?
Mama,
i diu,
i ara què?
Què hem de fer?
Ella està molt ben cuidada
i està encantada
amb ella.
I nosaltres veiem
que les coses
no hi són.
I què hem de fer?
No podem dubtar,
no?
Però...
Així hi ha una figura
molt interessant
que és
la hipoteca inversa.
Sí.
Però resulta
que no està desenvolupat.
hi ha molt poques bancs,
per no dir cap,
que treballi aquest tema.
Sí.
I és molt important
perquè hi ha una persona
o persones que viuen sols,
sigui home o dona,
que només tenen,
bueno,
només tenen la propietat
de la casa allà on viuen,
no tenen res més.
I moltes ni pensió tenen.
En canvi,
amb el valor que té l'edifici,
la casa,
si això funcionés,
tindria un sou adequat
cada mes
i no tindria cap dificultat.
Cap problema.
I això
cal
comentar-ho.
Sí, sí, marxa.
Això ho feia
la Caixa de Catalunya,
però ara tampoc
no existeix
la Caixa de Catalunya.
O sigui que
s'ha anat a nord-hi.
Sí, sí.
O sigui que
intentar comentar-lo
amb un altre.
Els poders públics
s'hi haurien de
deducar.
Sí, sí, sí.
Bueno,
esperem que sí, sí.
un hivern de compte.
Són de l'hivern,
ja ho sabeu, eh?
O sigui que no cal que jo
ho torni a repetir.
El rei del fred i de la neu.
Alguns dels seus dies
els reservarem
per un got de llet
que l'entona,
una manta suau
i els altres dies
els dedicarem a sortir.
A venir aquí
a la ràdio
a treballar.
Normal.
Bé,
conviure
amb un termòmetre
amb graus baixos
no és sinònim
d'avorriment,
sinó d'alegria,
si sabem què ho dir,
del que ens ofereix.
Aquí us presentem
algunes idees.
Comencem
per Conca.
Conca és una ciutat
reconeguda
com a patrimoni
de la humanitat
des de l'any 1996.
Es troba
entre els rius
Xucar i Oècar
i el seu nucli històric
s'estén
a la mateixa serralada
de Conca,
un tresor local
molt conegut
i senyal d'identitat
del municipi
en són
les cases penjades
que s'aboquen
a la vora del penya segat.
Té
un encant,
o sigui,
una història a peu de carrer
i la ciutat
de Conca
alberga
moltes sorpreses
i racons
per on sospirar.
Les cases penjades
que comentàvem abans
en són
visita obligada.
Podem travessar
llindada
la casa
de la sirena
i les cases
del rei.
Per descomptat,
la plaça major,
amb els seus monuments,
és un dels llocs
que més
es mereixen
una visita.
La catedral
de Santa Maria,
el primer edifici
que es va erigir
durant la reconquesta,
es va començar
a construir
a finals
del segle XII
i seguir
distintes fases
de construcció.
Per aquest motiu,
podem trobar
estils diversos
en els seus murs,
com el gòtic,
el plateresc
o el barroc.
I bé,
podem deixar volar
la imaginació.
Molt a prop de Conca
trobem
la ciutat encantada,
just en el nucli
de la serralada
de Conca.
Aquest paratge
particular
està poblat
de roques
de formes
peculiars
que recorden
cares,
animals
o persones.
La causa d'això
va ser l'acció
de l'aigua,
el vent
i el gel
sobre
la pedra calcària.
i ara
parlem de
Santillana del Mar,
una mica més amunt,
el que queda més al centre
i això
tira cap amunt.
Diu,
Santillana del Mar
és una localitat
també coneguda
com la vila
de les tres mentides.
Fixeu-vos
en el nom
Santillana del Mar.
I per què es diu
de les tres mentides?
Perquè ni és plana,
ni és santa,
ni té mar.
Sí,
jo és que la conec molt.
Santillana
ha estat
i ha estat
molt.
Es troba
a 30 quilòmetres
de Santander
i és un dels
endres
més turístics
de Cantàbria.
Els seus carrers
contenen
una gran quantitat
d'edificis històrics.
parla
d'aquesta localitat.
Parlar d'aquesta localitat
també és fer-ho
de la cova d'Altamira.
Vam tenir la sort
nosaltres
de veure
la cova d'Altamira
just
una setmana
abans
que la tanquessin
definitivament
l'autèntica.
Per què?
Perquè ara la fan
perquè es feia molt bé.
Sí, sí.
Bé,
aquí tenim
l'encant
de Santillana.
Santillana del Mar
és un municipi
petit
però ric
en cultura.
Bé,
ho demostren
alguns dels seus
edificis
com la
Colegiata
de Santa Juliana
edificada
per repoblar
la zona
i exposar
les relíquies
de la Santa
que més endavant
donaria nom
a la localitat.
La seva
església
és una
peça romànica
de gran valor
per la comunitat.
Tampoc
pot faltar
la visita
a la plaça major.
i ens ve de gust
sortir del poble
i també
podem relaxar-nos
i gaudir.
Podem
escollir
entre la platja
de Santa Justa
o l'ermita
de
Ubiarco
i entre altres opcions.
I aquest art
prehistòric
que tenim allà
diu
les coves
del Museu
d'Altamira
constituyeixen
un indret
famós
on podem
descobrir
els nostres
orígens
com a espècie
humana
ja que
representen
un dels màxims
exponents
de l'art rupestre.
Les coves originals
és el que us deia abans
no es poden visitar
però
en el museu
podeu gaudir
d'una de les rèpliques.
Va ser molt bonic
jo recordo
us estic parlant
si no fa
40 anys
si no 50
o 45
quasi
que vam estar
uns 20
o una cosa
i ara
Santillana
ara fa
dos anys
vaig estar allà
a Santillana
dues nits
molt bé
i ara
fardo
el parador
vostè no es moca
mitja màniga
senyora meva
posem una mica
de música
a Txinxón
jo com que he estat
30 anys viatjant
he estat a per tot
jo
quina sort
quina sort
bé
parlem d'hora
de Txinxón
a uns 35 quilòmetres
de Madrid
en direcció
sud-est
es troba
Txinxón
un poble
que ha conservat
la seva singularitat
al llarg dels anys
els seus carrers
i edificis
es troben
revestits
de pedra
i la localitat
disposa
d'un patrimoni
ric
castells
i esglésies
conviden
a ser visitats
a més
la gastronomia
castellana
típica
que se serveix
en bars
i restaurants
escalfarà
fins als paladars
més fredolics
ja ho diuen
Txinxón
plaza
i mesón
segueix
aquí
Txinxón
Txinxón
és un poble
proper a Madrid
que ens sedueix
per la seva
plaça major
els edificis
i el menjar
tradicional
la plaça
és d'origen
medieval
entre els segles
XV i XVI
cosa que la situa
com a escenari
de múltiples batalles
està considerada
de les més boniques
d'Espanya
la seva arquitectura
inclou
230 balcons
anomenats
clars
el castell
de Xinxón
la parròquia
de l'Assumpció
la torre del rellotge
o el convent
de Sant Agustí
són altres llocs
d'aturada obligada
no ens oblidem
de passejar
gastronomia
la gastronomia
la gastronomia
oficial
aquesta
jo penso
perdona
Joa Maria
t'han donat
de tu
que llegeixis
aquesta
per la teva
cosa del
ciberitisme
de la gastronomia
sí
bueno
perquè una
de les indústries
principals
d'aquest poble
que és famós
és l'anís
xinxón
allà hi ha unes
destilaries
d'alcohol
impressionants
que es veuen
de lluny
només d'arribar
per la carretera
i s'ensumen
segurament
i estan paris
a vegades
bé
gastronomia
castellana
la gastronomia
castellana
i els plats
de cullera
són els reis
del bon menjar
a la zona
gaudim
a la plaça
major
de xai
guerrí
i cabrit
rostit
a la manera
tradicional
potatges
dolços
i productes
a temporada
juntament
amb aquests
plats
l'anís
de xinxón
és un dels
productes
més emblemàtics
però també
recordem
el nostre
i la plaça
major
les festes
com que allà
té una forma
circular
doncs allà
improvisen
la plaça
de toros
en la plaça
major
aquesta
que també
és molt famosa
ja
ja
ja
molt bé
posem una mica
de música

què
què ens expliques
avui
avui parlaré
d'un ocell
el tor
comú
és un ocell
de la família
dels
turdits
i de l'ordre
dels
passeiformes
que habita
gran part
d'Euràcia
parcialment
és un ocell
migrador
amb molts
individus
invernant
al sud
d'Europa
nord d'Àfrica
i l'orient
mitjà
que fugen
dels durs
hiverns
de les estepes
russes
a l'àrea
mediterrània
a més d'un clima
molt més suau
hi troben
olives
un menjar
del seu gust
no fa gaire
no era gent
rar
que cents
d'aquests ocells
aterressin
al cim
d'una plantació
d'oliveres
i amb
un no res
la deixessin
plomada
sense cap oliva
i no tenia
més que no tenien
que obrir
el pot
no
anaven directament
hi ha una marca
penso que és
andalusa
que venen
olives farcides
que se'n diuen
el tordo
no
per això
ve d'aquí
però no cal
confondre
el tort
amb els estornells
els estornells
són una mica
més grossos
són negres
uns estols
que t'atapen
el sol
i juntament
van fer un reportatge
no fa gaire
a la televisió
que es veia
milers d'aquests
que fan
unes danses
increïbles
i sap l'estrany
que no es toquin
no, no
controlades
a mi em va cridar
l'atenció
i tu
m'ho confirmaràs
que ets d'allà
a la Rambla
de Figueres
sí, sí
fa uns anys
estava
quan jo
ja també
estic parlant
d'anys enrere
però tantíssims
que no podies
estar allà
perquè
et brutaven
va ser un problema
i van
maneres
de poder-ho
primer
van
posar
els crits
d'un esperbé
que sí
sí
els va espantar
i van marxar
després van tornar
al cap de 10 minuts
i tornar a Mercè
o sigui que això
no va funcionar
després
amb una manera
molt bèstia
van anar uns quants
a disparar la nit
amb balins
amb escopetes
d'allò
bueno
em van matar
doncs
tres o quatre cents
però com que n'hi havia
mils
tampoc
i llavors
dràsticament
què van fer?
hi ha uns plàtanos
que són centenaris
doncs
els van deixar pelats
sense branques
tot a fora
allò
no teníem
manera de viure
aquest és el sistema
deixar-los sense
poder
subplugar-se
una nit
passejant per allà
allò que vas dir
d'aquells amics
de la farmàcia
i allà
la rambla aquella
estava pleníssima
i és un problema
sanitari
perquè resulta
que queda
tota una
una estora
d'escrements
d'escrements
la diferència
amb els estornells
els estornells
una mica més gros
és de color negre
i després
per menjar
no és tan bo
en canvi
el tort
es diferència
perquè
el pit
és de
blanqueta
amb uns
pic
sí
sí
sí
darrerament
algunes poblacions
europees
són en declivi
possiblement
pels canvis
de l'agricultura
a l'utilitzar
productes
fitosanitaris
tòxics
cal liquidar
gran part
de la flora
i la fauna
no seria
just
donar tota la culpa
als pagesos
per la mimba
de tors
també hi té a veure
un exèrcit
de caçadors
de caps de setmana
que durant dècades
s'han dedicat
a disparar
tot el que vola
sí
i tant
també
en menor medida
hi ha els furtius
que anaven
amb unes trampes
posant
una liveta
per això
estava prohibit
estava prohibit
sí
altres
també anaven
amb un radiocasset
amagat
sota un arbre
i imitaven
el radiocasset
el crit
de la femella
de la femelleta
i ja
quan s'hi costaven
disparar
patapam
també el mataven
i després uns altres
els típics
que van
amb pega de goma
perquè fa tota classe
d'ocells
si tot això
està prohibit
bé
tot això
més els caçadors
més el tòxids
doncs ha fet
que quasi
no en queden
bé
finalment
fa uns anys
que l'explosió
encara n'hi ha una altra cosa
finalment fa uns anys
que l'explosió
de la central atòmica
de Txernòvia
a Ucraïna
i la seva extensa
contaminació
va afectar
també els tors
entre altres ocells
el govern
per si de cas
em va prohibir
la caça
i la menja
de tors
en uns quants anys
per la meva part
he de confessar
que ha trobat
a faltar
a menjar tors
o bé rostits
amb allioli
un veritable paler
però aquí farem
no és perquè li tinguessis
el cariño
al pajarico
perquè no te lo puedes comer
exacte
exacte
i a vegades
diu
quan aquelles olives
estaven farcides
d'anxova
jo tenia un punt especial
però després hi havia
una altra cosa
que això
ningú ho explica
però el menjar
casera
també té un perill
i és que resulta
que hi ha ploms
abans
la munició
ara és diferent
l'afant de ser
ara està prohibit
posar ploms
en els cartutxos
però
anys enrere
contaminava la carn
exacte
contaminava la carn
i et menjaves
els perdius
el tors
els conills
i et menjaves
el plom
però vas a saber
que el millor
el bon gust
del torn
era degut
al plom
que hi havia
a la bala
aquesta
el balí
no
el que fos
bé
ara posarem
les biografies
ara anem a l'ocerium
a l'ocerium
bè
biografies
de personatges
cèlebres
avui farem
una breu semblança
de Miguel de Unamuno
Miguel de Unamuno
i Hugo
va néixer a Bilbao
el 29 de setembre
de l'any 1864
el seu pare
el senyor
Fèlix
havia estat emigrant
a Mèxic
on va fer
una petita fortuna
juntament
amb la seva esposa
Salomé
va obrir
un comerç
a Bilbao
així que la parella
amb els seus sis fills
gaudia
d'una posició
força còmoda
econòmicament
senyora meva
aquest benestar
aquest benestar
es va interrompre
molt aviat
ja que el pare
va morir molt jove
als 47 anys
deixant la família
amb severes estratos
econòmiques
en Miquel
en Miquel
tenia apena 5 anys
i recordava
amb les seves memòries
que la mort del pare
va condenar la família
a una vida
terriblement austera
també es definia
com un noi
melancòlic
amb un fons romàntic
que havia estat
cridat
dintre d'una família
amb costums
extremadament
sòbries
va estudiar
al col·legi
de Sant Nicolàs
on va conèixer
una nena
perdó
de la seva mateixa edat
Conxa
Lissarraga
amb la qual
es va casar
anys més tard
aquesta dona
seria la figura
més important
de la seva vida
l'any 1875
va ingressar
a l'Institut
Vizcaya
per cursar
el batxillerat
i el 1880
va iniciar
la carrera
de filosofia
i lletres
de la qual
es va graduar
amb 19 anys
amb una nota
d'excel·lent
L'any següent
es va doctorar
amb la tesi
crítica
del problema
sobre l'origen
i la prehistòria
de la raça basca
Després de doctorar-se
va tornar a Bilbao
on va impartir classes
de llatí
i retòrica
En aquesta època
va començar
a polemitzar
amb l'incipient
moviment
nacionalista basc
liderat
per Sabino Arana
ja que
un amuno
estava considerat
com un basc
espanyolista
L'any 1891
el gener
es va caçar
amb la nòvia
de tota la vida
i que el va acompanyar
fins al final
dels seus dies
La Conxa
va ser el seu suport
en els moments
més difícils
en què
l'atacava
el profund
desànim
Un any més tard
va aconseguir
la càtedra de grec
a la Universitat
de Salamanca
En aquesta ciutat
va formar
la seva llar
on van néixer
els nous fills
que tindria
la parella
L'any 1894
va entrar
a l'agrupació
socialista
de Bilbao
Amb aquesta tendència
va escriure
diversos articles
a la revista
La Lluita de Clases
Però l'any 1897
va abandonar
l'agrupació
perquè després
de patir
una greu malaltia
va caure
en una gran
crisi de fe
seguida
d'una profunda
depressió
de la qual
es va curar
refugiant-se
en un convent
de Domílix
Passat un cert temps
ja alleujat
de les seves
complicacions
de salut
va ser
quan va
sorgir
l'etapa
més destacada
de la seva
inspiració literària
la més creativa
l'any 1900
va un homenat
rector
de la Universitat
de Salamanca
tenia 36 anys
i es va convertir
en la persona
més jove
que mai abans
havia aconseguit
aquest càrrec
un dels seus fills
va morir
amb 6 anys
a causa
d'una meningitis
aquesta fatal
circumstància
li va
fer
enfonsar-se
en profundes
disquisicions
sobre la vida
i la mort
que reflectaria
en moltes
de les seves obres
com a escritor
va ser molt
polifacètic
de la seva ploma
van sortir
tot tipus d'obres
relats curts
quaders de viatge
on narrava
les experiències
de les visites
a diferents territoris
com per exemple
per terres
de Portugal
i Espanya
va crear
un nou estil
de novel·la
filosòfica
atemporal
amb la qual
allò que més
importaven
eren les obsessions
i angoixes
dels personatges
en diàleg
continu
amb el narrador
exemples són
Niebla
i
la tia
Tula
també cal destacar
la seva obra
poètica
on expressava
els seus dubtes
sobre Déu
també va escriure
teatre
actualitzant
pel món
que li va tocar
viure
les obres
clàssiques
gregues
Fedra
l'any 1918
però si hem de ser
sincers
en aquest gènere
no va tenir
gaire èxit
amant del gènere
epistolari
va escriure
moltíssimes cartes
als seus amics
sent totes elles
autèntiques
obres literàries
plenes de reflexions
filosòfiques
Miguel de Unamuno
es va passar la vida
criticant
a tots aquells
que representaven
el poder
ja fossin reis
republicans
o dictadors
ell era
un individualista
convençut
que tenir raó
és allò
que converteix
en qui la té
en un ser
antipàtic
per aquest motiu
va ser cessat
com a rector
de la universitat
en l'any
1914
condenat
a 16 anys
de presó
i a una multa
de mil pessetes
en l'any
1920
per injúries
el rei
Alfons III
13
no III
no noiaia
encara que
el van indultar
i no va entrar
en presó
el dictador
Primo de Rivera
el va desterrar
Fuente Ventura
Unamuno
va decidir
marxar del país
i durant uns anys
va viure a París
i a Andalla
quan va caure
la dictadura
va tornar a Salamanca
que el va rebre
com un heroi
i on va ser
anomenat
regidor de l'Ajuntament
per la coalició
republicano-socialista
va ser ell
com a l'alcalde
honorari
qui va proclamar
la república
des del balcó
de l'Ajuntament
de Salamanca
el 14 d'abril
de 1931
però davant
de les profundes
desevinencies
que mantenia
amb el president
Manuel Azaña
va decidir
no presentar-se
a les eleccions
l'any
1933
l'any següent
es va jubilar
sent nomenat
rector vitalici
de la universitat
tan decebut
havia quedat
a la política
que va decidir
recolzar
el cop militar
del general Franco
el juliol
del 1936
per creure
fermament
que seria
un moviment
salvador
que restauraria
un nou ordre
a la societat
inclús
va ser
anomenat
regidor
de l'Ajuntament
de Salamanca
de nou
pels governs
sublevats
però
molt aviat
es va penedir
d'aquesta nova
posició política
davant de les
actituds
de les forces
sublevades
el 12 d'octubre
de 1936
el pereninf
de la universitat
va tenir
un enfrontament
amb el general
José Millán Estray
déspota
fundador
de la legió
que li va cridar
abajo la intel·ligència
viva la muerte
una mona
li va a respondre
este
es el templo
de la intel·ligència
y yo soy
el sumo sacerdote
venceréis
porque tenéis
la fuerza bruta
pero no convenceréis
para convencer
se ha de persuadir
y para persuadir
necesitaréis
aquello que os falta
la razón
y el derecho
en la lucha
Díaz Nestar
el general Franco
el va a destituir
del rectorat
de la universitat
i el va posar
en arrest domiciliari
trist i aïllat
Miguel de Unamuno
va morir
sobtadament
poc temps més tard
tenia 72 anys
d'edat
i va ser enterrat
en el cementiri
de Salamanca
on es pot llegir
aquest epitafi
por s'empara
etern
dintre del teu pit
llarg misteriosa
on dormiré
ja que vinc desfet
del dur fer
de cada dia
i
et
Bé, i amb la biografia d'aquest personatge
de la vida literària i política de la nació,
doncs acomiadem el programa d'avui.
Senyores, senyors, tots, molt bona nit,
si ens escolteu en dimecres,
o bé, molt bon dia, si ho feu un dissabte.
Fins a la propera.
Adéu-siau.
Fins a la propera.