60 i més o menys.
Bon capvespre, amics oients de Ràdio d'Esvern.
Dic capvespre perquè, en primer lloc,
és un mot que m'encanta pronunciar-lo per la seva musicalitat.
I, segon, perquè és la veritat.
Ara encara hi ha claror de dia
quan iniciem l'audició de 60 i més o menys els dimecres.
Bon dia a qui ens escolti en dissabte.
Desitgem que la setmana us hagi estat d'allò més satisfactòria,
malgrat que algun de nosaltres estem una mica contrariats
pels resultats dels equips dels nostres amors.
A qui la pilota no els hagi tret la son,
no saben la sort que tenen.
Bé, esperem que, escolta'm,
que la cosa s'hagi solucionat, eh?
Sí, ho diem perquè, hem de dir la veritat,
darrere del futbol hem gravat l'audició el dia abans
i encara el Barça Atlètic de Madrid no s'ha jugat.
O sigui que per això ho dèiem així una mica entristits,
potser podrem estar molt contents, no?
Estarem contents.
Què us sembla a vosaltres?
A mi m'assembla que avui guanyarà la Barça i de Caller.
Això ho vols dir.
Però una cosa és guanyar avui el partit
i l'altra és l'eliminatòria.
Recordeu que la setmana entrant s'ha d'anar al Camp Atlètic Madrid.
Al Calderón.
Per tant, fins que no hagin jugat el segon partit,
no sabrem el resultat.
No, però si avui, que és dimarts, es guanya,
ja ho tenim el 50% guanyat.
Amb bastant.
Bé, continuem amb la presentació.
Ara, haig de constatar una qüestió
arran del comentari que vaig fer sobre la manca
de la típica cistella de flors
que adornava les representacions corals de les caramelles.
Aquest any, amb gran il·lusió,
he tornat a veure la canya
suportant una cistella molt ben guarnida
amb flors i llaços,
tot representant els esforçats cantaires
al llarg del recorregut dels carrers del nostre poble.
No sé pas si els calerons obtinguts
han estat pocs o molts.
Això no és el que fa el cas.
Però el que cal remarcar
és que el cor, l'opam de flors,
encara manté una de les tradicions més populars
d'aquest temps de Setmana Santa,
les caramelles.
Tradició que perdura després dels 130 i escaig anys
des de la seva fundació
en la modalitat de cor masculí a quatre veus,
cosa difícil d'aconseguir aquests dies.
Des d'aquesta audició,
60 i més o menys,
els felicitem molt cordialment
i els desitgem que continuïm
amb aquesta estupenda tasca
que alegren els nostres carrers i places.
Avui és dimecres 6 d'abril
i felicitem els que hi porten per nom
Lli Guillem, Marcelí, Cista i Celestí.
I pel que ens escolten en dissabte
i responguin al nom de Casilda,
Marcel i Maria de Cleofàs,
els hi desitgem que passin un dia molt feliç,
ple de regals, petons i abraçades,
tot gaudint d'un dissabte
que esperem que faci bon temps.
Això li preguntem al Carles.
Carles, què tal temps pot fer?
Doncs el temps el tenim una mica bo.
Això és un temps típic de la primavera,
tenim dies de sol,
tenim dies de pluja,
avui dimarts,
ja que esteu col·locats amb el dimarts
que estem gravant,
doncs hem tingut precipitació,
dimecres farà sol,
i fa fred,
i fa fresqueta.
El dia que es faci el programa farà sol,
la nit de dijous a divendres
ens creua un front
que ens podria aportar una miqueta de pluges,
potser el divendres al matí
us tenim una mica tonto,
dissabte tornaria a fer sol,
però dissabte la nit tornarà a ploure
i diumenge tornarà a fer sol.
Primavera, no?
És primavera total,
passen dos fronts d'aquí a finals de setmana,
hi haurà dies que seran bons
i no tan bons.
Hi ha d'altres dies que no.
I a més a més,
en aquests dies,
normalment quan surt el sol escalfa
i s'està molt bé,
però quan no fa sol,
fa fresca,
que és com avui,
o sigui que tenim un combinat
de temperatures que també seran força distors.
Perfecte, molt bé,
moltes gràcies per la informació.
Bé, i ja que sabem més o menys
el temps probable
que poden gaudir el proper cap de setmana,
passem a iniciar l'audició
seixanta i més o menys.
Us saludem
l'Alina,
Santa Bàrbara,
la Montse Larrea,
el Joan Maria García Puig de Vall
i el Joan Girivella
i qui us parla
la Joan Algarra,
juntament amb el Carles,
que ja l'hem sentit
amb la seva perfecta exposició,
que ens posa la música
i s'encarrega
de la part tècnica del programa.
Bé,
i com tenim,
almenys aquí,
tan guapo ell com sempre,
i molt descansadet i tot,
perquè havia de marxar de viatge
i s'ha quedat a Sant Just,
doncs bé,
donen les efemèrides.
Molt bé.
Doncs,
avui 6 d'abril
és el 97è dia de l'any
del calendari gregorià.
Queden 269 dies
per finalitzar l'any.
Un 6 d'abril de 1945
va néixer a Avinyó
Muriel Casals.
Era professora jubilada
del Departament d'Economia
i d'Història Econòmica
de la Universitat Autònoma
de Barcelona
i havia estat
virrectora
de Relacions Internacionals
i Cooperació
entre els anys 2002 i 2005.
Els últimes d'interès
van ser les reconversions industrials,
la història del pensament econòmic
i l'economia europea.
Havia fet diverses estades
a les universitats britàniques,
com la Universitat d'Edimburg
o la London School of Economics.
Del 2010 al 2015
va procedir Òmnium Cultural
i a les darreres eleccions
del Parlament de Catalunya
va ser escollida diputada
per a la coalició de Junts pel Sí.
Actualment,
en presidia la Comissió
d'Estudis del procés constituent.
I el 6 d'abril de 1959
neix a Sant Cugat
al Vallès Occidental
l'actriu catalana
Emma Vilarçau i Tomàs.
Des del 1989,
casada amb el company d'ofici
Jordi Boix i Palacios,
amb qui havia tingut dos fills,
és considerada
com una de les millors actrius
de Catalunya
i una de les millors
en dramatúrgia,
el motiu pel qual
el 2015
li foi concedida
la creu de Sant Jordi
per la seva trajectòria
de conjunt
que la distingeix
en els àmbits
del teatre,
el cinema i la televisió.
I a Catalunya
va esdevenir molt popular
gràcies a la seva interpretació
del personatge
de l'Eulàlia Monsolís
a la telesèrie de TV3
Miss Saga de Poder.
I posteriorment
també va protagonitzar
altres sèries
del Canal Autonòmic Catarà
com Majoria Absoluta
i Vendel Pla.
És una gran actriu.
M'encanta.
I a més és tan senzilla
quan no actua,
és tan senzilla.
Una germana seva
viu aquí
i uns nebots
que tenien
i també vivien per aquí.
Sí, sí,
és molt senzilla
i molt bona.
És molt bona actriu.
I de la Muriel
podem dir,
pobreta,
ja vam parlar aquí
que va deixar aquest món.
Em sembla que va ser
el 14 de...
Sí, sí,
el va atropellar
una bicicleta.
Bé, doncs,
molt bé,
moltes gràcies, Joan.
i ara l'Alina
ens parlarà
d'aquelles curiositats
que a vegades
són realment curioses.
Sí,
curiositats ben curioses.
N'hi ha unes curtetes
referides a la Terra
i a les coses
que ens passen aquí
que d'un i duret ambient.
bé,
però aquesta fa gràcia,
o no fa gràcia,
és una curiositat.
Parla de l'aigua calenta
que surt de la Terra.
Això nosaltres
ho coneixem
com el nom
d'un geyser,
no?
Un geyser,
com es vulgui dir.
I aleshores
diu que molt sovint
i de quan en quan
es brollen
d'aigua calenta,
surt d'allò
i poden arribar
amb una alçada
de 20 i 50 metres.
Però el geyser
aquest més alt
que es va poder observar
va ser
a New Zealand,
en Nueva Zelanda
en l'any 1904
que va tirar aigua
fins a 457 metres
del ditut.
Mare de Déu!
Vull dir,
si no teniu aigua calenta
intenteu anar
en algun lloc d'aquests.
Sí,
al país de la Brenda,
no?
Al país de la Brenda,
molt bé.
Islàndia.
Sí.
I aleshores també,
ja parlant de coses així,
d'aigües,
diu que en l'oceà
s'originen
que quan hi ha tempestes
són unes oles
que pugen
també molt.
Una barbaritat.
I una de les més
constatades
i a més fixades
però que creuen que sí
per la quantitat
de persones
que les va veure
des d'un vaixell
en l'any 1933
un vaixell
que navegava
per l'oceà
en Pacífic
va veure
una alçada
de...
Bueno,
una ola
una onada
d'aquestes
que tenia
va arribar
a 34 metres
d'altitud.
Mare de Déu!
Aquesta
tothom
va calcular
per sobre
però la que sí
que està calculada
és de 26 metres
i una mica més
d'altitud.
Aquesta estava
mesurada
mesurada del tot.
Bueno,
aquesta sí
el que vulgui
fer surfing.
Aquí anem donant
indicacions
per lo que vulguim fer,
no?
De moment
no estic
facultada.
Aniria bé
pel reumat.
Això sí
d'apuntar
de les altituds.
I ara
n'hi ha
una cosa
que parla
de la vida
curta
i parla
de,
diu,
amb la fase
larvària
de les
efímeres,
jo he estat
buscant
efímeres
per tot arreu
i m'imagino
que són
papallones
perquè les he buscat
inclús en els llibres
i efímeres...
Saps que
la que
viu molt poquet
de la mosca del vi
viu 24 hores?
Bueno,
doncs potser
l'efímeres
aquesta.
La paraula
efímer
nosaltres sabem
què vol dir
de corta durada,
no?
De corta durada.
Bé,
doncs diu,
amb la fase
larvària
de les
efímeres
pot durar
quasi 3 anys.
Diu,
i solament
tenen un dia
de viure
per volar
i aparejar-se.
Sí, sí.
o sigui,
surt,
fa el vuelo,
mira,
aquí te veu,
aquí te pillo,
aquí te mato.
Aquí te mato.
Aquí te mato,
esclar,
diu,
com només que té un dia de vida,
no té boca ni té res,
perquè no,
ni necessita menjar.
Bueno,
ja veieu tot això,
no?
I després ens anem als llops.
Els?
Els llops.
Ara havien fet
de les mariposes
els llops.
Diu,
en l'any 1420,
a París,
els llops
anaven pel carrer,
dintre de la ciutat.
Per tot Europa
hi havia molts llops,
després va sortir
tota aquella cosa
que els van matar,
pobres bèsties,
no?
Dan pobrissons.
Diu,
i algunes,
algunes persones
els hi tenien molta por.
Però aleshores
s'ha demostrat
que els llops
mai atacaran
amb una persona sana
si aquest individu
està sa.
Bueno,
diu que Ontario,
això suposo
que deu de ser
pel Canadà,
sí,
doncs es va
fer com una
una recompensa enorme
a qui portés
una prova
clara i evident
que un gos
l'havia mossegat
o l'havia atacat.
Un llop d'aquest.
No van poder donar
aquest premi a ningú.
O sigui que
no tingueu por
de l'ombre i l'ovo,
eh?
Vale.
El que tenen fama
són les hienes.
Les hienes
a l'Àfrica
solen seguir
els natius
que veuen
que tenen
algun defecte,
que van coixos
que estan
molt alts.
esperen que caiguin,
llavors els ataquen.
Però mentre
veuen que caminen
normalment,
la hiena
es manté
sempre a distància.
Normalment,
normalment,
els que són
carnívors
o que ataquen
les persones,
estic parlant
d'animals,
normalment
ataquen
sempre també
els bèsties
més dèbils.
Vull dir que
és com una selecció.
De ramar,
busquen el que més
enrederit va
i que va més coix
o que va més perdut.
Sí, sí.
I aleshores
parlem també
dels eucaliptes.
l'eucalipte
és
l'únic aliment
que els coales
a Austràlia
o allà on
estiguin
poden menjar.
Això ara
hi ha hagut
una polèmica
perquè,
esclar,
si retiren
els eucaliptes
i fan,
i es veu que ara
estan fent
com una
neteja
d'eucaliptes,
vull dir,
estan fent servir
per el que sigui,
per els mobles,
per allò que sé.
Sí, una tala.
Sí, una tala.
I aleshores
diu que el tanto
el tanto
perquè ens quedaríem
sense coales.
És el seu aliment.
És el seu aliment.
I aleshores
hi ha una cosa
que a mi em va passar,
o sigui,
entro en aquesta
d'allò,
i que parla
de les vaques.
I diu
que les vaques,
normalment,
si nosaltres
les mirem
quan estan totes reunides,
com se diu?
Una manada de vaques?
No es diu
una manada de vaques.
Com se diu?
No.
Un ramat de vaques?
Un ramat, potser sí?
Seria ramat, no?
Potser sí.
Un ramat, bueno.
Seria.
Doncs quan estan
en el ramat,
totes les vaques
miren
en la mateixa direcció,
excepte
alguna
que mira cap a darrere
o cap a una altra banda,
com si vigilés
per anar protegint
la resta del ramat.
I aleshores
s'han fet
diversos estudis
i diu que
inclús des d'un satèl·lit
van mirar
diversos ramats
i es van donar compte
que tots miraven
cap al nord.
Diu,
és com si hi hagués
una línia magnètica
que portés
a les vaques
que miressin
cap al nord.
Diu,
normalment la vaca
està sempre
pastant,
rumiant,
rumiant.
Fa molta gràcia
perquè si aneu
al Pirineu
moltes vegades
les veieu
allà assentades,
n'hi ha,
això tu potser
i Joan Maria
ho has vist més,
i veiem que n'hi ha
núvols
i tota la bandanga,
diu,
no plourà
perquè les vaques
estan pastades.
No, no,
sí,
és veritat.
que pensen
que potser
vindrà una tormenta
i mentre està
no baixen.
Sí, quan baixen
els pallars
avall
ja veuen
que ve
molt temps.
Bueno,
diu,
quan ve molt vent
totes les vaques
es posen
durant la part
trasera
de cara al vent.
O sigui,
el trasero
de la vaca
se la posa
al vent.
Per què?
Perquè diu
que si es posessin
de cantó
de cara al vent
té més superfície
i quedarien
una mica més gelades.
Se'ls em portaria.
No,
sí,
però en canvi
si són així
la part trasera
fan una mica
de mur.
Seria la colata
que per cert
dic que la colata
si aneu a comprar
vedella i bona
compreu colata
que és boníssima.
És la més gustosa.
Pobreta,
si saben
que estàs
programant
l'esforçador.
Mare de Déu.
Més que el trecot,
eh?
Ojo.
El quan més polit,
pitjor.
No, no,
és més saborosa
si és que és bona
la vedella.
Bé,
tornem.
I resulta que diu
en canvi,
diu els animals,
els ocells,
diu aquest sempre
el vent de cara.
Per què?
Perquè les plumes
no sé si estàvem...
No se'ls està rucat.
Mare de Déu.
Ara,
bé la cosa meva
d'experiència personal.
Una vegada
estàvem per allà sol
i érem una colla
i uns anàvem
buscant bolets
i nosaltres,
un nen,
un matrimoni jove,
mira la regia d'ell
que tu la coneixes
i el seu home i jo.
Cui,
volíem tornar al cotxe
perquè no estàvem
massa bé per allà
i resulta que
havíem de travessar
un lloc
on estaven
totes les vaques
que primer no ho sabíem.
Però havíem de travessar
una tanca
que estaven
molt neguitoses
perquè és curiós
que estaven esperant
que el pastor,
un dels pastors,
els hi portés sal.
Ah, sí.
I estaven
tota la rata així.
Però bueno,
nosaltres estàvem
per l'altra banda
de la tanca
i havíem de travessar.
Allà hi havia
80 vaques.
Déu-n'hi-do.
Totes les vaques
amb aquests ulls
ens anaven mirant.
Anaven cap aquí,
les vaques
se n'anaven cap aquí.
Anaven.
Doncs encara que no us ho creieu,
semblava una pel·lícula
de terror
del...
de...
Ara imagineu-se,
tanqueu els ulls...
Les pàjarres.
No, les pàjarres no,
les vaques, tu.
Les bords, tu.
Les bords, tu.
Les bords, tu.
No va broma, eh?
Sí, sí, sí.
Doncs vam passar amb por
i vam tenir que fer
uns moviments
i uns crits i així
per veure si s'allunyaven.
I aquí ens diu també,
encara que les vaques
mirin cap a un lloc
determinat totes,
diu,
si els crides
o si diu,
com són tan curioses,
miren...
Com el xefarderota,
sí, és veritat.
Només s'ha d'haver una cosa.
Com veiem,
per exemple,
la volta a França,
que agafen aquelles tomes
tan maces
del paisatge,
des dels helicòpters,
heu vist més d'una vegada
que hi ha tot de vaques
al mig del camp.
I com passa la volta,
totes les vaques
van a veure
com siguin a veure els ciclistes.
A veure els ciclistes.
Són molt xefarderes,
molt xefarderes.
Van a veure els ciclistes
i ja elles envien
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
un...
al cap del mercat
donen la resenya.
I diu,
ei,
donem fe de que ha passat
aquest el primer,
no?
I tant.
I tant que sí.
Pues, Ale,
hasta la próxima.
Molt bé.
Molt bé, molt bé.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
T'estat.
I ara, escoltarem
Música per Gaudir.
T'estat.
Avui us oferim
un fragment del ballet
Trencanous
de Piotr Illich
Tchaikovsky.
Trencanous
és un dels tres ballets
basats en contes infantils
als quals va posar música
el gran compositor rus.
El llac dels signes,
la vella dorment
i Trencanous,
del que escoltarem
la dansa
de la dolcíssima fada.
Aquest ballet
està inspirat
en un famós
conte de Hoffman
que narra
el que succeeix
en una festa de Nadal
on els nens
de la casa
la Clara
i el Franz
són obsequiats
per un personatge
tradicional
Drosselmeyer
amb una nina
per la Clara
i un soldadet
de plom
per en Franz.
A més a més,
els regala cadascú
un trencanous
perquè no obrin
els regals
de l'arbre
abans de temps,
tot buscant
una nou amagada
arreu de la casa.
Després d'anar a dormir,
la Clara
sent uns sorolls
estranys
i baixa
de la seva habitació
fins a la sala
on es troba
l'arbre de Nadal
allí on veu
el rei
dels ratolins
amb el seu
eixèrcit
de ratolins
famulents
que intenten
menjar-se
els soldadets
de pa
de gincembra
que adornen
l'arbre de Nadal.
Ella
els espanta
a cops
de sabata
i
oh sorpresa
el trencanous
que estava
per allà
i que li havien
regalat
es transforma
en un príncep
guapíssim
que la convida
a visitar
el regne dels caramels
on pot veure
representades
les danses
de la xacolata
espanyola
del cafè
de l'aràbia
del té
de la xina
i de la fada
velleta
que viu
en una sabata
i de la famosa
trèpec
la més típica
de les danses
russes.
És en conjunt
un balet deliciós
que desgraciadament
va ser acollit
molt fredament
el dia
de la seva estrena
en el Teatre Imperial
a finals
de l'any
1892.
La veritat
és que Tchaikovsky
malgrat
l'alegria
que inspira
gairebé
tota la seva música
no va ser
un ser humà
gaire favorit
per la sort.
degut
a les estrictes
normes
de conducta
de la societat
russa
que
hipocritament
no va acceptar
la seva manera
de ser
va tenir
serioses
dificultats
per difondre
la seva
extraordinària
música
i solament
gràcies
a l'ajuda
moral i material
que li va oferir
una vídua
rica
la senyora
Nadeja
Von Meck
amant
incondicional
de les arts
va poder veure
representada
la seva obra
que a partir
d'aquell moment
va tenir
una gran fama
arreu del món
a causa
de les seves depressions
es va suïcidar
als 53 anys
després d'haver
estrenat
la sexta sinfonia
la pastoral
a Sant Petasburg
podem escoltar
la dansa
de la dolcíssima
fada
del ballet
Trencanous
interpretada
per l'orquestra
filarmònica
d'eslovàquia
dirigida
per
Majael
Halash
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
l'eslovàquia
imit
l'eslovàquia
Vietjant per Catalunya
Avui visitarem, encara que sigui amb la imaginació, les guilleries.
Terra de llegendes, guilleries, terra de guilles.
Noms com en Joan de Serrallonga, personatge fantàstic sota la ploma de Víctor Balaguer,
com les aventures de Carlins i d'altres militars, segons ens mostra en Juli Serra,
un militar amb aficions literàries, en la seva petita obra titulada Les guilleries.
D'escenari bèl·lic amb agatall ferestec de malfactors,
la terra aspre a paratge d'estiuets,
per a privilegiats, aquesta contrada ha transformat la seva fisonomia al llarg de la història.
Militars i trabocaires van contribuir a mostrar aquesta terra com un indret salvatge,
ple de racons amagats, en definitiva, com una terra de llegenda.
En definitiva, hem dit una essència buscana en un país d'edifici d'accés esculpit pel riu Ter
i nombroses rieres, rierols i torrents,
pregons que tant poden anar plens de basar després de les pluges,
terrenques com secs en plena canícula estival.
Si algun dia us ve de gust i esteu en forma,
endinseu-lo, endinseu-vos guilleries enllà,
com va escriure algú i resseguiu algun camí o pista forestal.
Camineu amb molta cura per l'interior dels boscos de la ribera
i copseu, posant els cinc sentits,
els diferents tons i matisos del mateix color verd
o la diversitat cromàtica dels colors gruvencs.
Segur que us estaran preparant amb les espines de les verdisses
que han anat trepant aquells corriols mil·lenaris,
abans trepitjats pels essers humans quotidianament,
per l'esforç i guanyar altura mentre passeu entre els clars i ombres,
tot i gaudint del fantàstic entorn.
El ginar marfulls és la vegetació predominant,
així com la soreda, en els solells,
en les fondalades i parts baixes descobrireu
roures, freixes, verns i gatells.
Sí, hi ha marfulls com a la muntanya de Montserrat,
que també està molt ple de marfulls.
A les obagues i gairebé des del peu de les rieres,
tot guanyant les carenes,
fins a una altitud proper als 800 metres,
cotxareu com a lloc del món
boscos sencers de castanyers.
En l'actualitat, dues malalties,
la tinya i el xancre,
fan estralls en les parxades,
plantacions d'arbres joves de castanyers,
amenaçant amb la desaparició d'aquests arbres,
que són el més representatiu de les guilleries.
Les antigues castanyedes,
de castanyers empaltats,
destinats a la producció de castanyes pel comerç,
han desaparegut.
Només de tant en tant,
en llocs propers a macies abandonades,
podem trobar exemplars centenaris,
més grossos que els de les castanyedes salvatges.
Relíquies tristones,
que ens recorden la importància
que en temps llunyans va tenir el seu conreu.
Si decidim pujar algun dia,
de primavera o de tardor,
al damunt d'un dels cims més alts de la contrada,
trobareu, a tocar del cel,
boscos de roure martinenc i de fulla gran,
feixedes i pins d'ongles,
tot un mar verd que enlluerna.
Aquest esplendorós mantell de vegetació
que cobreix la forma redonida de les muntanyes,
muntanyes.
Aquesta coberta tan esponorosa
de bancals tan ben arrenclarats
no sempre ha estat així.
A finals del segle XIX i a principis del XX,
moltes d'aquestes muntanyes
eren pelades
a conseqüència dels excessos
en l'explotació de la fusta.
Calia treure rendiment al bosc
que era font de vida
per molts treballadors.
Aleshores es tallaven més que mai els arbres
per a l'obtenció de fusta per fer cairats,
travesses de ferrocarril,
llenya, suro, carbó,
rodells de soques de bruc, etc.
Però el petról i l'electricitat
van canviar els usos i els costums.
Ara ja no queden ni roders,
ni carboners,
ni quadradors,
ni paipaires,
ni traginers,
ni es tragin el carbó
ni es fan rodells pels ceramistes,
ni gairebé es fumen pipa.
Ara ja les pipes
estan passades de moda.
Déu.
Segueixes, Montse.
Quants i quants jornals
que duraven de sol a sol
n'havien fet aquells buscarols
per les buscuries?
Per les buscuries, sí.
A dintre el bosc,
aquelles muntanyes que feien
per fer el carbó,
si te'n recordes.
Ah, val, d'acord.
Aquella gent de ferro
que es desfeia
per tal d'aconseguir,
per al mínim possible,
de càrrega s'ha preu fet.
Sí.
Jo no tinc el dia fatal, eh?
No, res.
Estic desorientada.
Com ara,
tota aquesta activitat
ja s'ha acabat,
pertany de tornar-hi
a aconseguir
cobrir les muntanyes
que estan pelades,
s'han introduït
noves espècies
no propícies
de la zona,
buscant un creixement
més ràpid.
Però, com ara
tampoc la fusta
té sortida,
fàcil al mercat,
molts boscos
resten abandonats,
donant l'aspecte
d'una selva,
un tant
assalvetjada.
Us convidem
a descobrir
aquest
país
anomenat
les Guilleries,
terra de Guilles,
a guineus,
segons quines contrades
de Catalunya,
un món
meravellós
que amaga
tot un paradís.
Fins aquí
hem parlat
de les Guilleries
en la seva
part de buscatge,
dels torons,
de les llegendes,
de la història
i de la natura
meravellosa
que representa.
En properes audicions
parlarem
del recorregut
per la part
més residencial
i humana,
la part
d'aquella privilegiada
on viuen
les gens
o bé estiueixen,
les Macies
i els llogarets
encantadors
i fins i tot
fons
excepcionals.
A la propícia
manera
de passar-nos
bé
per les Guilleries
ens acostarem
als seus
nuclis urbans
tan encantadors
com la part
buscana
de les Guilleries.
de les Guilleries
que les noves
Bé, i ara parlarem d'una cosa amb més actualitat
i que és molt complicat.
Els mòbils i conduir en el trànsit.
És garrifós el balanç de víctimes
que ha donat la carretera des del 20 de març
amb l'accident de l'autobús venint de Falles
i el cap de setmana passat a l'Alt Empordà
on van perdre la vida set persones, joves i no tan joves,
debut potser a distraccions en un cas
i excés de velocitat en l'altre.
En l'estar als casos sota secret de sumari
encara no ho sabem, en tota seguretat.
Però, sigui com sigui, la pèrdua de vides
és trista i molt lamentable.
El tema que tractarem tot seguit
potser se surt una mica del que acaba de comentar la Joana,
sobretot aquests desgraciats accidents
que han estat en tots els mitjans els últims dies.
Però també està relacionat amb el trànsit
i a la necessitat d'evitar la pèrdua de vides
per distraccions mentre es condueix.
Parlem d'un estudi publicat a la revista Llobregat Motor
fet sobre el costum, malcostum, que està penat pel còdic
de l'ús del telèfon mòbil mentre es conduïm.
Diu el titular.
El 40% dels espanyols envia missatges de text mentre es condueix.
Aquest és el titular.
Però el contingut de l'estudi ens ha semblat adient
per fer un recull d'alguns dels conceptes
que tracta referent només als automobilistes
sinó també a la resta dels usuaris de la via pública,
motos, ciclistes i vianants.
Aquests, els vianants, són potser el més perjudicat
per la seva indefensió física respecte a l'ús del mòbil,
un de cada quatre conductors el fa servir sovint
o bé sempre mentre circula.
Malgrat que 9 de cada 10 usuaris de cotxe o moto
estan convençuts fermament que l'ús del mòbil
propicia poc o molt les probabilitats de patir un accident.
Això queda molt clar en un comunicat fet pel RAC
després d'estudiar i analitzar les circumstàncies de molts accidents
on queda demostrat que l'ús del mòbil per part dels conductors
de cotxes, motos, ciclistes i vianants
ocasionen distraccions que no són exclusives dels usuaris del motor
sinó també, i en una proporció molt destacada, dels vianants.
Mentre el tant per cent dels conductors de l'automòbil és del 26 i dels motoristes és el 9,
la distracció a causa del telèfon mòbil dels vianants
arriba al 47%.
Quantes vegades els veiem que van caminant amb el mòbil enganxat a l'orella
sense tenir en compte el trànsit o el color del semàfor en el moment de travessar?
L'anàlisi també diu que una pràctica tan perillosa com escriure un vistatge de text
a l'hora que es condueix és més freqüent que no el que es podia pensar.
Concretament, com deia el titular, ho fa al 43%.
Aquestes xifres superen en molt a les que es registraven en un estudi anterior de l'any 2008.
Llavors, l'informe titulat Les diseccions, el risc no percebut,
indicava que només un 26% dels conductors utilitzaven el telèfon mòbil,
sempre o bé sovint.
Per contra, l'ús per part dels vianants arriba també al 47%.
Els experts del RAC diuen que circular distret per la ciutat a 50 km per hora
escrivint un missatge de text durant com a mínim 20 segons
equivale a recórrer, sense atendre el que tenim per davant, 278 metres.
Us imagineu la tragèdia que això pot ocasionar?
Per carretera, a 120 km per hora,
som durant aquests 20 segons 660 metres recorreguts sense comentaris.
No, no, no cal comentar res més, és horrible, és horrible.
Per reduir l'accidentalitat, el RAC proposa fer campanya
per augmentar la conscienciació dels conductors
i promoure l'ús d'aplicacions de bloqueig del telèfon mòbil durant la conducció.
A més a més, demana que s'exigeixin certificacions
per homologar, quantes més millor,
les aplicacions al mòbil per controlar-lo mentre es condueix.
Sí, d'altres maneres, moltes marques de cotxes
et penen ara amb el mans lliures instal·lat
i les ordres per marcar, per exemple, a casa o d'un parent
o al mateix número es pot fer les ordres...
Només per mirar-ho, no?
Orals. O sigui, no fa falta mirar...
Sí, sí, però contestar, com ho comenta l'estudi,
amb el temps...
Això sí que és...
Però això de contestar, o sigui, enraunar,
és veritat que potser es parlen de negocis conduint
i sense mirar el telèfon, només amb el micròfon.
Però, evidentment, el cap està pensant en el demòci i en altres coses.
És veritat.
És distracció.
Sí, però encara que no telefonéssim,
quan portes el cotxe, la condució,
gairebé diria jo, el 90% de les vegades
estàs pensant també en el pensament
allà on te vas, que faràs el tal.
Per tant, això jo crec que no es pot tallar.
Bueno, depèn de persones.
Ara sí que s'ha de tallar radicalment
el que conduint porten el telèfon o la mà.
Aquest sí.
i s'hauria de castigar molt fort.
No, no, si està penat.
Està penat, hi ha una multa extraordinària.
Estic fart per veure per autopistes
i no fa falta a Barcelona i aquí a Sant Jús.
Moltíssima gent, moltíssima gent.
És igual.
Homes de grans, dones, és igual.
Tots ens raonem per telèfon.
Sí, sí, sí.
No en som conscients.
Seguint els consells aquests
que ens ha dit abans la Joana,
diu també s'aconsella
introduir un test teòric-pràctic
en els temaris de les autoescoles
per tal de demostrar
el gran perill
que representen les distraccions
amb el risc de patir accidents.
i amb aquestes notes tan boniques de Granada
donarem pas a la Montse
que es parla d'aquelles coses tan interessants
que a vegades són concretament de salut
o que acompanyen a la salut.
Aviam, endavant, Montse.
El son i el cervell.
El son és per l'organisme
com una cura intensiva.
La repara físicament,
psíquicament i emocionalment.
Sense descans,
el cervell li costa retenir records,
aprendre i trobar solucions als problemes.
Dormir no solament influyeix
sobre l'aperiència física,
sobre com ens sentim
o ens desenvolupem durant el dia,
sinó que millora l'humor,
reforça el sistema immunitari
i recarrega l'energia.
Per moltes persones
és un regal preciós,
una activitat pleient
que aporta benestar.
De totes maneres,
s'ha de conciliar el son.
Per conciliar el son
és un verdader problema
com per als insomnis.
Hi ha qui inclús
ho consideren un tràmit
perquè es veuen obligats
a passar cada nit
per al que escatimen
hores al descans
per guanyar-se-les al dia.
I encara que aquesta energia
pot semblar eficaç,
a curt plaç
o a la llarga
produeix l'efecte contrari.
Sense descansar
lo suficient,
la capacitat
per disfrutar
de noves experiències
i adquirir
informacions
cau en picat.
Dormir poc
pot comprometre
la salut,
les emocions
i les relacions.
Descansar bé
de forma regular
és tan necessari
com alimentar-se.
De fet,
si tractéssim
de mantenir-nos desperts
durant dies
o setmanes
ens moriríem.
El cerebre,
o sigui,
el cervell,
es reorganitza.
Hasta fa
apenes mig segle
es creia
que al dormir
el cervell
simplement
es desconnectava,
que era una espècie
de temps mort
o que no ocorria
res
excepte
que descansava.
Però la ciència
era un misteri
que els seres humans
i el rest
d'animals
ho consegreixin
i consegreixin
tantes hores.
No feia el cas
més vulnerable
a possibles atacs
perquè destinar
el terci de la vida
a la son
com tot el que
es podria fer
enlloc
de dormir.
El primer científic
que va veure
la importància
del son
va ser
un psicòleg
alemán
Hermann
Eblingaus
que es va
donar compte
que el cervell
tenia una vida
nocturna
secreta
i molt activa.
A finals del segle
XIX
va indicar
que dormir
potser servia
per consolidar
els records
i impedir
que esborrés
el viscut
en el dia
i permetre
que el dia següent
es pogués
seguir
adquirint
informació
sense
de totes maneres
la comunitat
científica
de l'època
va considerar
una idea
d'escabellada
i va haver
de pensar
durant un cicle
perquè els avanços
de la neurobiologia
i la imatge
cerebral
mostraren
que mentre dormíem
el cos descansa
però el cervell
segueix treballant
i a tota màquina
realment
és important
o sigui
una vegada
no sé si és veritat
o mentida
vaig sentir
que algú
s'havia posat
un casset
amb les lliçons
mentre dormia
perquè el cervell
anava captant
i tenia les demes
no sé si és exacte
podem provar-ho
encara estem atents
el poder protector
de la melatonina
descansar 8 hores
al dia
fortaleix
el sistema immunitari
i pot ser
una bona prevenció
contra el càncer
tot és
ara
tot és relatiu
i tot
prevenció
contra el càncer
perquè parla
de la melatonina
i que descansa
i te nivella
també
quan vas de viatge
i que
investigadors
de la Harvard
van estudiar
dones
que treballaven
de nit
i van veure
que estaven
tenien
menys risc
de patir
càncer de mama
i de còlon
que aquelles
que tenien
turns diurns
l'explicació
podria trobar-se
en la melatonina
una hormona
que s'agrega
a la glàndula pineal
situada al cervell
i que s'encarrega
de regular
el ritme cardiac
quan
es fa fosc
envia senyals
a l'organisme
perquè s'apagui
les dones
de l'experiment
treballaven
de nit
tenien les llums
enceses
el que evitava
la producció
de melatonina
i els científics
van veure
que estava
relacionat
amb el gran risc
de patir
una enfermedad
molt bé
doncs
vinga a dormir tothom
això
qui pugui
qui pugui
no però
és important
i ara
li donarem pas
a aquell comentari
que ens fa sempre
el Joan Maria
què et sembla
de què parlem avui
parlarem
d'un article
que vaig llegir
a l'avantguàrdia
que parla
de tendències
l'article
és escrit
per la Margarita Puig
d'aquí a Barcelona
sí, sí
és molt graciós
bé
doncs parla
dels creus
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
crux
menys
però bueno
aquí es veu que ve
llavors
és una moda
no han de poder dir
que havien intentat
posar les faldilles
en marxa
bueno
els escocesos
han portat
tota la vida
sí
bueno
de fet
també
abans
els capellans
portaven
sotana
que és una espècie
de faldilles
no i ara
alguns també
és a dir
que bueno
això de les faldilles
és
tota la història
i els tenis
també porten
aquelles batotes
llargues
que també porten
ah sí
té tres quarts
sí
sí
escolta'm
bueno
doncs ara
l'article
que diu
els armaris
sense sexe
una cosa
és que passi
a les desfilades
que és un intent
de sorprendre
grans marques
com Hermes
i Basset Laurent
o
J. Anderson
o per l'OVE
mostrin sobre la passarel·la
la seva roba
a gènere
o que és el mateix
tan vàlida
per dones
com per homes
però sempre
amb un accent
més femení
que masculí
o que la seva
campanya de publicitat
més agosarada
de Nicolau
Gesquiar
el director creatiu
de Luis Bogiton
mostrés
aquest any
2016
un home
vestit
com vol
capaç
de maquillar-se
i de portar
una diadema
de flors
si li ve de gust
o una camisa
amb el coll
nuat
amb llars
també les últimes
propostes
de Guts
i Dior
transcorren
en aquest sentit
estem parlant
de tots
els grans
modistos
a nivell
del vol
ja no saben
què inventar
de fet
els passarel·les
també els vestits
que porten
les senyores
i les senyoretes
tampoc
al carrer
els veiem
el que passa
és anomenar
les marques
a fer-les famoses
Dior
transcorren
en aquest sentit
i el maquillatge
i a més
els talons
com
les
drag queens
les drag queens
i les
drag queens
demà
des de demà
també són perfectament
compatibles
amb la masculinitat
de la nova era
parada
en les seves desfilades
mixtes
la decidida
androgyna
de Selin
i les més
experimentades
provocacions
de gènere
dels germans

960
ja fa uns quants dies
i que el 70
va acollir
els primers homes
en cavallera
i les dones
amb pantalons
que això és una altra cosa
les dones amb pantalons
50-60 anys
no en veiem gaire
molt comuns
a més a més
si entraven a missa
el capellà
el mossèn
els tiava fora
sí
sí
bueno
doncs
mara
aquests mossèn
ja no hi són
perquè
em penso que es moririen
del susto
ara es moririen
del susto
bueno
ja no és només
una provocació
en mans dels que dicten
la moda
és un fet
que ja ha agafat
el ritme
de la quotidianitat
a peu de carrer
estaments
com
de cobles
o top shop
ja n'hi han posat
aquesta manera
de vestir
a moltes ciutats
on veus homes
amb faldilles
amb bossa de mà
i amb una mica
de taló
ja no és gens destacable
i la cadena
self-fits
té tota una secció
de roba
a gènder
així com es pot
com es coneixen
les propostes
que poden ser
alluïdes indistintament
per homes o dones
ja siguin faldilles
pantalons
sabates de taló
o sense
que reuneix
les firmes
que tenen més
recorregut
en l'assumpte
com metro
com els de Garçons
Jeremy Scott
Marashi
o Yamamoto
la idea
del gènere estil
és crear roba
que serveixi
per uns i pels altres
s'han acabat
els gèneres
en una època
en què canviar de sexe
sembla que també
va agafant ritme
que l'hitin gener
primer
i després els germans
Bachowski
ho han viscut
amb tota naturalitat
per què no
intercanviar-se
també la roba
fins i tot
Sara
proposa la
pantafandilla
que combina
les dues peces
per l'ús indiferent
d'homes i dones
això ja ho van inventar
quan jo era petita
la meva tieta
portava una faldilla
pantaló
per anar amb el tàndem
amb el tieta
a treballar
o sigui que no han inventat
res de nou
tot va vinguent
sí
i tant
al capdavant
del Gender Bender
la jove tribu urbana
que ha adoptat
aquesta estètica
i filosofia de vida
hi ha
Jada Masmit
el fill gran
de Will Smith
no només va
portuganitzar
l'última campanya
de Luis Vuitton
vestit exclusivament
amb peces femenines
als 17 anys
presenta constantment
en el seu compte
d'Instagram
la seva afició
per l'estil
de tota gènder
i la seva condició
d'icona
ambissexual
així ho ha convertit
en ídol
dels millenials
la generació
del mal criats
nascuda
a l'última era
pròspera recent
entre el 1981
i el 1995
que s'ho qüestiona
pràcticament tot
i encara més
l'orientació sexual
tradicional
la veritat
és que aquesta nova
transgressió
té els seus antecedents
a l'època barroca
les perruques
els talons
i les cares
emblanquinades
eren la norma
entre els homes
de les classes
adinerades
el rei Lluís XIV
va ser el primer home
que va du talons
però també va ser
un senyor
que es va dutxar
en tota la seva vida
dos cops
i es va posar malalt
i escolta'm
si feia pudor
era igual
perquè ell tenia èxit
el mateix
d'aquí va venir
l'invent de les colonies
va ser per això
per no sentir
la catifera
sí
els olors corporals
bé
el que realment
van marcar
la primera revolució
estilística
en aquest sentit
va ser
David Wowie
i Mick Jagger
no ho van fer
pas del tot
pel seu compte
el seu atreviment
té un nom propi
es tracta
de Mr. Fish
la marca dels 60
que va impulsar
el que es coneix
com
els
Peacocks
revolutions
o la revolució
del gall d'indi
en la moda masculina
situada
en Clifford Street
entre Savile
Raus
i Bon Street
la botiga
devia el nom
al seu primer propietari
Michael Fitch
i ara
gràcies a les picades
d'ullet
que tantes marques
estan fent
a l'estil
d'aquesta casa pionera
que va tancar
fa més de 40 anys
s'estan plantejant
ressuscitar-la
per una línia
de moda urbana
i el que és segur
és que
de Jagger i Bowie
va ser un estil
que va marcar
una època
i continuo fent-ho
en Paul Vilfilo
el va prendre
com a exemple
quan es va
enfondrar
la delicada
tasca
de refundar
Selin
el 2011
la dissenyadora
va basar
tota la seva
primera col·lecció
femenina
a la imatge
de David Broby
vestit
amb un memorable
vestit
de color mostassa
i quan Heders Lim
es va fer càrrec
de Dior
home
va resumir
la seva inspiració
la foto
que va penjar
el seu estudi
que si veia
el músic
lliurant
un grammi
Arenda Franklin
i duia un vestit
en solapes amples
corbata
de llacet blanca
i
fedora negra
i elles
més enllà
de André
de André Pègic
el popular
el popular model
andrògin
que va revelar
aquest transgènere
hi ha casos
com el de
Ruth Bell
que es va repar
recentment
els cabells
per potenciar
la imatge
andrògina
que tan agrada
està vivint
el millor moment
de la seva carrera
molt bé
molt bé
o sigui
ara tots
anirem
ens reparem
les senyores
al cabell
i els senyors
faldilles
aquestes excentricitats
no es veuen
gaire pel carrer
deu-n'hi do
deu-n'hi do
sí
segons quins llocs
però el que passa
és que
si les senyores
volem anar
molt
com
els uniformes
de pantalons
i tot el liu
també és lògic
que diuen
l'home
doncs ara sí
doncs ja me poso
sandilles
de totes maneres
cal més anar
a la Rambla de Barcelona
asseure-se
mitjoreta
i veure la fauna
que està passant per allà
i llavors veureu
com està
bé
mira
tot és qüestió
mira
això són èpoques
són
és una manera
també
de cridar
les marques
de fer coses
estranyes
perquè la gent
parli d'elles
perquè
si no haguessin fet
aquestes sandilles
pels joves
i aquestes rapades
pels senyores
ara
no estaríem parlant
d'ells
perquè hi ha una cosa
que està clar
és que el pantalón
que l'ha adoptat
la dona
com dintre de la moda
no deixa de ser
molt còmoda
no ho sé
i a l'hivern
jo ja fa moltíssims anys
que no em porto
i a l'hivern
és perfecte
ah sí
però jo havia de portar
pantis igual
perquè se m'engalaçaven
les puixes
hombre
mira
cadascú es comés
que vols que et digui
o que tu no acceptes
com per exemple
jo no accepto mai
portar mitges
i pantalón
ah
veus
doncs jo havia de portar
mitges i pantaló
perquè saps què passa
que se m'englaçaven
aquí les puixes
però això ja és
a gust personal
clar
clar que sí
o sigui que jo respecto
la meva tieta
tenia molts anys
i ha portat pantalons
fins que s'ha mort
ja ja ho crec
ens queda quant
un minut
re
la nostra gent gran
a través de benestar social
o sigui
tot aquell
tot aquell que vulgui
pot anar a preguntar
a la Célia Marcos
i a la Carme Aguilera
que els donarà
tota mena de detalls
sobre les
les grans propostes
que tenim
que tenim ara
quin dia i quina hora és
és el 29
29
d'abril
sí
sí
aquest mes d'abril
i aleshores
a dos quarts de sis de la tarda
com sempre
els actes de la gent gran
és aquest
allà
el mil·lenari
sí
bé doncs
ja hem arribat
a la fi d'aquest programa
d'avui
us esperem
dimecres vinent
a dos quarts
no
a dos quarts no
a les 8
de 8 a 9
o sigui que
el dissabte
podreu tornar a escoltar
aquesta audició
que acabem de
de radiar-vos
d'11
a 12
del migdia
moltes gràcies
Joan
Xirivella
moltes gràcies
a l'altre Joan Maria
moltes gràcies
a la Montse
moltes gràcies
Lina
i a tu Carles
per la teva paciència
que la tens
més gran que un sant
bé
fins la propera
a tothom
bona nit
o bon dia
de la altra的
de la altra
MS
na
bu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!