Seixanta i més
Amigues i amics oients de Ràdio d'Esvern,
un altre dimecres amb vosaltres,
disposats, com sempre, a passar una estona amb la vostra companyia
per oferir-vos unes qüestions que la nostra taula de redacció
ha seleccionat, ja que les hem considerat interessants per ser divulgades.
Esperem que les trobeu amenes, tant com nosaltres,
cosa que ens faria molt i molt feliços.
Senyores, senyors, volíem que plogués
i els núvols ens van comploure.
Però, de quina manera?
Jo realment, quan els nostres amics del temps
ens avisaven d'una lleventada, ja em vaig posar a tremolar.
Això ja ho té, la nostra terra.
Quan plou, ho fa descontroladament.
Tornados, esclefir, xàfecs potents de molts litres amb poc temps.
Per què continuar?
Només ens queda el consol que els pentans han augmentat una mica.
Però, i les destrosses als camps, la ruïna i la misèria que ha deixat el temporal?
I el que és pitjor?
Aquestes vides humanes perdudes tan absurdament.
Està vist que mai seran les coses moderades en aquest nostre Mare Nostrum.
Però, que sí, és nostra.
Amb totes les seves rebequeries.
L'estimem i estem molt orgullosos d'haver nascut en una de les seves rigues.
I ja estem disposats a iniciar 60 i més.
Biografies de personatges famosos
Avui farem, a grans trets, una semblança d'un personatge de llegenda.
Alexandra el Magna.
Alexandra el Magna va morir quan tenia 33 anys.
Va regnar gairebé durant 13 anys.
Si la seva història ens causa veritable admiració,
no és gens menys fascinant la personalitat del personatge que la va fer possible.
Tenim les paraules de l'escriptor Julián Eliott
per intentar descobrir aquesta personalitat extraordinària.
Sobre el seu naixement es coneixen diverses llegendes,
però la veritat és que la gran prova de foc, la primera,
fou per l'Alexandra la tensa i molt dolenta relació
que existia entre els seus pares,
Filipo II, de Macedònia,
i Olimpiada,
una orgullosa princesa d'Hípero,
una regió grega que feia frontera amb Albània.
Al principi aquesta relació va ser idílica,
durant la qual van procrear a l'Alexandra i a la seva germana,
Cleopatra,
compte, no la confonguem,
amb la famosa reina d'Egipte.
Però resulta que els reis macedonis
eren polígams
i a Filipo li agradaven d'allò més les senyores,
cosa que, com és natural,
va molestar moltíssim
a la reina Olimpiade,
el qual motiu va enfrontar a mort
a la reial parella.
A més a més,
les grans batalles a les que es va dedicar Filipo
van allunyar a pare i fill
i aquest va quedar sota la custòdia de la seva mare.
Alexandra va ser una persona molt intel·ligent,
amant de la lectura,
de les arts,
que al llarg de la seva vida,
i tan curta,
no va deixar mai de formar-se culturalment.
També era sumament religiós
i feia rituals als déus,
compostos d'oracions, sacrificis,
jocs esportius,
i també concursos poètics
i representacions escèniques.
Els actors feien llargs viatges
per tal d'actuar davant del rei,
que els rebia com a invitats personal.
Ja hem parlat
de la poca i dolenta relació fraternal
entre Filipo i Alexandra,
que es va anar suavitzant
a l'adolescència del noi
quan van compartir importants operacions militars,
com per exemple la victòria de Queronea.
Aquestes campanyes
van establir una certa companyonia
entre pare i fill,
que va durar poc temps,
perquè Filipo va morir poc després,
assassinat per un grup dissident
comandat per un tal Pausaniès,
que era molt amic de l'Alexandra
i de la seva mare, Olimpíada.
Van haver-hi certes sospides
sobre la responsabilitat del crim.
Però l'Alexandra
no tenia cap mòbil
per fer-ho,
ja que feia un temps
que el seu pare l'havia confirmat
com l'hereu indiscutible del tron.
La relació amb Filipo
en qüestions militars
va fer d'Alexandra
el millor estratègia de l'època.
També va tenir una gran importància
per la seva preparació militar
el seu tutor,
el pedagog Leónides.
Però qui va ser
un tutor excepcional
per cultiu de la seva innata intel·ligència
durant quatre anys
de la seva adolescència
va ser el filòsof Aristòtil.
Materials com l'ètica,
la política,
el dret,
l'educació cívica,
la medicina i la fisiologia,
la botànica i la zoologia
i naturalmente,
la filosofia
van ser estudiades a fons
per un jovenet
ple d'àncies de saber.
Aquest complex bagatge
li pot afegir la seva afició
a la lectura
de poemes d'Homer,
Genofonta e Eurípides.
La preparació intel·lectual
es veia complementada
amb el gran entrenament físic
al que ell mateix
obligava diàriament,
que el feia fort
i incansable.
Sempre al davant de les tropes
que van conquerir mig món.
Aquesta és la part humana
de l'heroi.
La història de les seves batalles
triomfants
després de la mort del seu pare,
quan Alexandre justament
havia fet els 20 anys,
va fer que decidís
que era necessari
intentar dominar el món.
Però,
per aconseguir-ho,
era imprescindible
consolidar
tant la seva base de partida
com la rereguarda.
Era pura estratègia.
En aquests moments,
es va sabentar
que Líria,
a la Iugoslàvia,
planejava invadir Macedònia.
Sense pensar-s'ho gaire,
va arrasar aquest territori.
I immediatament
va regressar a Teves,
ciutat grega
que havia intentat
rebel·lar-se
contra el domini macedoni.
Va destruir
totes les construccions
civils,
excepte el Temple
i la mansió
del poeta Pindaró.
Les ciutats gregues,
per tal de tenir-los
lluny i content,
van veure
amb on vols ulls
els somnis
de conquesta
del jove rei.
Li van proporcionar
20.000 soldats
per la invasió
de Pèrsia,
en aquell moment
sota el regnat
de Darius III.
L'èxit
de la batalla
de Granico
va obrir
a Alexandre
les portes
de l'Anatòlia,
donant confiança
i moral
als seus exèrcits.
Amb els seus
freqüents combats,
va sotmetre
als territoris
de
Plafagònia
i la
Cappadocia.
Darius
va presentar
resistència
per defensar
el seu imperi.
Durant molts dies
la batalla
va ser
incerta,
fins que
Darius,
que no era
massa valent,
va creure
que la seva persona
corria
perill,
perill de mort,
i va abandonar
el camp de batalla
a la desbandada,
cosa que va
ocasionar
la derrota
de l'exèrcit persa.
Aquesta
és l'anomenada
Batalla
d'Issos.
Però l'imperi
persa
encara no estava
vençut.
Les formacions
militars
de Darius
van desbordar
l'exèrcit
de l'Aixandra,
però els plans
del joven rei
eren senzills,
sobretot
no deixar-se
envoltar
i atacar
personalment
el rei
Darius
forçant-lo
a fugir,
com ja havia
passat
d'Issos.
Després
de diferents
fases
del combat,
Darius
va tornar
a fugir
i l'Aixandra
va continuar
els seus
exitos
avents.
Babilònia,
Susa,
Persèpolis
es van rendir
sense oferir
resistència.
Darius III
finalment
va morir
assassinat
per un sàtrapa
de la ciutat
de Bactriana.
La mort
del rei persa
no va ser
el punt final
de les ànsies
de domini
d'Alexandra.
Aquest
va aprofitar
la vinentesa
per proclamar-se
l'hagítim
successor
de Darius
al tron
de la dinastia
Ekemenide.
Després
va continuar
els seus
avenços
conquistant
una immensitat
de ciutats
fins a arribar
a Samarcanda.
Després
de conquerir
aquest territori
va dominar
la fortaleça
anomenada
Roca
dels Subdiants.
Allí
es va casar
amb la princesa
Subdiana
Roxana.
No cal dir
que aquesta
va ser
una marxa
triomfal
per gairebé
tota Àsia.
Malgrat
que la intenció
d'Alexandra
era arribar
fins a l'últim
lloc
habitat
de la terra
coneguda
les seves tropes
estaven
tipes
de tanta lluita
i desitjaven
fermament
tornar a casa
cosa que
finalment
van fer.
Era l'any
323
abans
de Jesucrist
i l'Alexandra
va decidir
instal·lar-se
a Babilònia
però
continuant
els seus plans
de dominar
el món.
Amb aquesta idea
va començar
a construir
una gran flota
en la intenció
de conquerir
Cartago
i l'Aràbia
però
la mort
va troncar
les seves
aspiracions
de sobte
es va posar
malalt
i va morir
en hores
era
un 10
de juny
a hores
d'ara
existeixen
fundades
sospites
que va ser
enverinat.
Els
funerals
van ser
probablement
els més
espectaculars
de l'antiguitat
una llarga
i xintuosa
caravana
va travessar
amb molta
persimònia
com
corresponia
a un dol
solemne
els gairebé
2.000 quilòmetres
que van
des de
Mesopotània
fins a l'Egipte.
El món
acomiadava
el seu rei
Alexandra
havia mort
naixia
el Magne.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
orЭто de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
de l'Egipte.
a l'Egipte.
de l'Egipte.
I esperant que la Lina ens porti
aquells temes que ella té preparats
de coses especials de la ciutat de Barcelona
continuarem fent un recorregut
ara per un bolavar tranquil i molt senyorial
Parlem de la Rambla de Catalunya
Inialment, la Rambla de Catalunya no apareixia al Pla Cerdà
era tan sols una riera que recollia les aigües del poble de Gràcia
que baixaven per la riera de Sant Miquel
la qual, en arribar al carrer de Provença
canviava el nom per de Riera d'en Malla
Per cert, el tren de Serrià que transitava
per l'actual carrer de Balms
generava, junt amb aquesta riera
una mena de frontera
que impedia el desenvolupament constructiu
de l'eixample cap a Ponent
D'aquesta manera es va anar concretant
la separació entre la dreta i l'esquerra de l'eixample
Ja l'any 1887, és a dir, un any abans de l'exposició universal
gràcies a la pressió de l'associació de propietaris de la zona
es va aprovar el cobriment definitiu de la riera
M'agradaria fer així que en aquells moments
el president de l'associació era el cèlebre doctor Andreu
el qual era conegut popularment com el doctor Pastilletes
per allò de les pastilles del doctor Andreu
us en recordeu?
els grans sobretot, sí?
bé, els 30 metres d'amplada
i els 1.300 d'allargada de la Rambla de Catalunya
s'estenen entre la plaça de Catalunya i la Diagonal
aquests dos punts
que determinen l'inici i el final del boulevard
a més de ser molt importants
des del punt de vista urbanístic
també estan marcats per dues escultures excepcionals
a l'inici de la Rambla
podem contemplar el toro assegut o meditació
i a l'acabament la girafa coqueta
dues obres escultòriques de Josep Graner
totes dues figures van ser donades a l'Ajuntament de Barcelona
per l'associació Amics de la Rambla
la característica fonamental
és la seva qualitat com a passeig
caminar per la Rambla de Catalunya
és un autèntic plaer
i és molt còmoda i agradable
sobretot perquè la superfície
dedicada a l'ús de vianants
és molt considerable
en aquest món hi ha moltes rambles
és a dir, molts boulevards
per on pots passejar amb tranquil·litat
però fer-ho per la Rambla de Catalunya
té uns quants avantatges
durant els mesos de calor
sobretot si pot caminar
sense cap sufocació
ja que el fantàstic arbrat
ofereix una ombra gratificant
i si estem assadegats
podem seure en una de les terrasses
i sota els tilers
degustar una urxata ben fresca
l'arquitectura
la diversitat
i la qualitat del comerç
i les magnífiques terrasses
aquests tres elements
juntament amb la superfície
per avianants
es complementen també
que produeixen un conjunt urbà
de gran qualitat
com acostuma a passar
atès que un passeig
molt ben dissenyat urbanísticament
flanquejat per magnífics edificis
produeix una impressió final
excel·lent
només cal contemplar
per exemple
la cruïlla amb la Gran Via
és un espai urbà
espectacular
els dies anteriors
el diumenge de Rams
en aquest boulevard
se celebra
una important fira
la de les Palmes
i el dia de Sant Jordi
el 23 d'abril
com tothom sabem
és a dir
el dia mundial del llibre
el passeig esdevé
una enorme botiga
a l'aire lliure
llibres
roses
i gent procedent
d'indrets diferents
s'uneixen
d'una manera tan especial
que durant tota la jornada
el carrer adquereix
un to i un ambient
realment sorprenents
n'hi ha un munt
d'edificis atractius
i ens hem de senyir
els que ens semblen
més rellevants
en primer lloc
cal parlar
de Can Serra
es troba
al xanfrà
amb el carrer de Còrcega
i és una obra magistral
de Josep Puig i Cadafalch
a principis
dels anys 80
del segle XX
els arquitectes
Federico Correa
i Alfons Milà
van construir
al costat
un edifici modern
de vidre i acer
que dialoga
d'una manera genial
amb l'obra
de Puig i Cadafalch
avui
harmònicament unides
aquestes dues creacions
semblen
un conjunt
indivisible
i des de
1987
serveixen de seu
a la Diputació
Provincial de Barcelona
La Casa Pia
a Balló
el número 17
és també
una meravella
una obra eclèctica
d'inspiració gòtica
on aflora
el talent
de l'autor
l'arquitecte
Josep Vilaseca
el mateix
que va projectar
l'art de triomf
La farmàcia
Bolós
antigament
Novelles
és una obra
d'Antonio
de Falguera
i Sevilla
situada
als baixos
d'un edifici
de Josep
Domènec
i Estapà
La Casa Fargas
és una magnífica obra
de l'arquitecte
Enric Sagnier
a la qual va néixer
i morir
el polític català
Ramon Trias Fargas
El número 125
hi ha la Casa Llorenç
Armagol
un edifici
construït
entre 1898
i 1900
de la mà
de l'arquitecte
Adolf
Ruiz
Casamitjana
Recomanem la visita
i que no perdeu
cap detall
de la seva
excepcional
façana
A l'altra banda
del passeig
el xanfrà
amb el carrer
de Rosselló
s'erigeix
un edifici
de l'arquitecte
Josep Massó
del qual
destaquem
les tribunes
de les cantonades
amb unes vidrieres
impressionants
i finalment
el número 104
la Casa
de Dolors Vidal
de Sagnier
construïda
pel seu fill
Enric Sagnier
l'any 1894
En resum
la Rambla
de Catalunya
té un munt
d'edificis
interessants
sobretot
d'arquitectura
modernista
i com a curiositat
direm que
l'església gòtica
i el claustre
del conveni
agustinià
de la Mare
de Déu
de Montsilló
que en èpoques
passades
estava situada
a Ciutat Vella
molt a prop
de l'església
de Santa Anna
concretament
al carrer
de Montsilló
entre els anys
1882
i 1888
fou traslladada
pedra
a pedra
a la Rambla
de Catalunya
al número 115
Posteriorment
el claustre
es va traslladar
al municipi
d'Esplugues
als nostres veïns
l'església
es va convertir
en l'actual
parròquia
de Sant Ramon
de Penyafort
i com a referència musical
la peça per a piano
composta
per
Frederic Mendelssohn
que porta
per títol
Cançó de Primavera
aboca perfectament
aquest bolavar
la gràcia
la delicadesa
la senzillesa
i l'elegància
amb què
Mendelssohn
exposa
i desenvolupa
la melodia
concorden
exactament
amb la Rambla
de Catalunya
o
així
ens ho sembla
l'elegància
l'elegància
l'elegància
a
l'elegància
l'elegància
l'elegància
l'elegància
l'elegància
l'elegància
l'elegància
l'elegància
valora
l'elegància
l'elegància
l'elegància
Felicitant el món.
Aprofitem que encara la tardor és suau
per visitar uns llocs molt atractius.
Esperem passar unes hores precioses
i unes bones jornades per indrets de somni.
I comencem per la Toscana.
La Toscana és una regió situada al nord-oest de la península itàlica,
repleta de ciutats i pobles plens d'art i d'història.
Té Florència com a capital.
Altres de les joies que esquitxen el paisatge són
Pisa, en la seva emblemàtica torre,
Lucca, Arezzo o Siena.
La comarca de la vall d'Òrcia, al sud de Siena,
és considerada una de les zones més boniques de la regió.
La UNESCO la va proclamar Patrimoni Mundial de la Humanitat.
Es coneix com a península balcànica, o dels Balcans,
una regió que es troba al sud-oest d'Europa,
unida al continent per les arrelades dels Balcans,
a l'est, i als Alps dinàrics, a l'oest.
La configuren 12 països,
entre els quals trobem Albània,
Bòsnia i Ercegovina,
Bulgària, Croàcia,
Eslovènia, Montenegro,
Romania o Sèrbia.
Però...
Us proposem descobrir la vila fortificada de Còtor,
a Montenegro.
A Montenegro, sí, sí.
Però, bueno, tornarem un altre cop a la Toscana, si et sembla.
A la vall d'Òrcia.
Combinació d'art i paisatge.
La vall d'Òrcia ha sabut mantenir la seva naturalesa salvatge
amb un relleu humanitzat per pobles i ciutats.
Gaudim dels girassols a la vall Era
o de les venyes de Montalcino,
una de les seves zones vitivinícoles
més importants d'Itàlia.
Aquí dalt.
A continuació, aquell verd.
Aquí.
Sí, molt bé.
Una Itàlia bucòlica a Sant Quirico d'Òrcia.
Aquest petit poble de la vall
forma part del patrimoni de la humanitat de l'UNESCO.
Es troben paisatges típics de la Toscana,
com les fileres de xiprers,
els camps conreats
i les cases tradicionals de pedra.
Oh, i la quantitat que hi ha d'oliveres
i Sant Gimignano,
que és un poblet preciós, preciós.
Bé, i ara continuarem amb els balcans.
Et sembla bé?
Sí?
Aquí.
Els encants de Cotor.
Això mateix.
Com hem parlat abans,
en principi, d'aquest lloc,
continuarem.
Aquesta petita localitat de Montenegro
té poc més de 5.000 habitants.
Imprescindible visitar les seves tres portes medievals.
No hi ha excuses per no passar per la plaça d'armes,
la catedral de Sant Trifon
o l'església ortodoxa de Sant Lluc.
Si tenim ganes de caminar una mica més,
i no importa que faci pujada,
podem ascendir per la fortalesa
fins al castell de Sant Joan.
El premi són unes vistes impressionants.
Segueix.
Fiors per explorar.
Fiors per explorar.
És que a Cotor es troba en el fior més gran de la zona.
És possible realitzar excursions d'un dia amb vaixell
durant les quals podem banyar-nos a les seves aigües transparents.
Encara, encara podria ser.
Ja fa fred, però encara podria ser.
Sí, posen un d'allò de neoprè i ja està.
Ah, el seu mateix.
Sí, mira, escolta.
Bé, i ara, en un altre lloc fantàstic.
Anirem a Berlín.
Berlín és una ciutat que emana cultura i modernitat.
Descobrim des de museus d'art
a edificis històrics o contemporanis.
i contemplem monuments
que commemoren les víctimes
de la Segona Guerra Mundial
sense oblidar-nos del mur
que va dividir-la en dues meitats.
Berlín ofereix múltiples possibilitats
per dissenyar un pla a gust de cadascú.
I és ideal
per als que desitgen barrejar
entreteniment i art.
Sí, de fet, és una ciutat nova
perquè a la Segona Guerra Mundial
va quedar arrasada completament.
Sí, sí, sí.
Aquí és de la ciutat.
La ciutat de les Mil Carres.
Ah, això mateix.
Berlín és moltes i una.
Podem enfocar la nostra visita
de la manera que més ens vingui de gust.
Encara i així,
no podem perdre's la porta de Brandenburg.
Inaugurada el 1791
i la Unterdonen Límiten,
el mur de Berlín,
és visita obligada,
ple d'art plasmat sobre el seu relleu,
a més d'Alexandre Plas
o la catedral de la ciutat.
Molt bé.
Menjar de carrer per degustar.
La gastronomia típica d'Alemanya
està formada per patates,
carn amb salsa,
amanida o verdura.
Els països colindans
tenen certa influència
en les preferències de la població.
Un strudel de poma
o les salchitxes
furgen
ens s'adullaran.
El menjar de carrer
està plenament integrat
en el programa culinari.
Ah, cal tastar-ho.
Tenimes o què,
Sant Maria.
Què és?
A tastar totes aquestes delicatets.
Sí, però hi ha una cosa
que a mi m'agrada molt
i aquí no em parla,
que és el...
En castellà se'n diu el codillo.
Allà el fan,
que és el típic alemany,
i és un plat...
A codillo què és?
Per menjar únic.
De bé?
I per cert,
que el restaurant
que el vaig degustar
és molt a la vora
de la plaça de Vandremburgo.
Hombre, molt bé.
Doncs ja ho sabem.
Si ens animem a anar a Alemanya,
faré un cas de la teva indicació.
Sí, però cal portar
algun vehicle, eh?
Un bicicleta i tal,
perquè...
Les distàncies són molt llargas, no?
Berlín és com Londres.
Distàncies enormes.
Té unes distàncies enormes.
Bé, bé.
Ah, anirem caminant.
No, caminant no, no pots.
No?
No, que va, que va, que va.
No?
Que va, que va, que va.
Ni aquella persona
que està molt preparada?
No, no, no, no.
Si tu ho dius,
nosaltres ens ho creiem.
Home.
Sí.
Sí, sí, sí.
Vale.
No, no, no, no, no.
Fins demà!
Recó de la Cersuela
Avui podem escoltar un fragment conegudíssim
de l'òpera catalana Marina,
del mestre Emilio Arrieta.
Es tracta de l'habanera, per baríton,
que canta Gregorio Poblador,
acompanyat de l'Orquestra Sinfònica i Cors
de Ràdio-Televisió,
sota la direcció de Enrique García Asensio.
Dichoso aquel que tiene
la casa floté, la casa floté,
a quien el mar remete
su camarote, su camarote,
iolienta brea, iolienta brea,
iolienta brea, iolienta brea.
iolienta brea, iolienta brea, iolienta brea.
Enrique García Asensio
A SKOLDE
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La hidratació cutània.
Aviam.
Tinc set.
La set és un fenomen fisiològic que ens avisa de la necessitat de líquid del nostre organisme.
I que l'acient gran no fa gaire cas.
No, però jo normalment no en tinc mai de gas i de set.
No, no, no, jo, les meves baralles és amb el meu marit que no em veu ni una mica.
Hi hauria.
Però bé, què hem de fer?
Tot el més, si hi ha un porronet allà a la vora, llavors sí.
Porroneta que d'aigua no?
Resulta que jo no em hidraten al revés.
No, no, no.
Bé, si continua.
L'aigua és font de vida i ens serveix per una enorme quantitat de processos químics.
però no només és la boca la que ens la reclama.
Què passa amb la nostra pell quan falta de líquids?
Què significa tenir la pell seca?
No és el mateix pell seca que pell deshidratada.
La primera és una pell amb falta de lípids i un tipus de pell.
La segona és una pell amb un estat o condició de falta d'aigua.
És primordial distingir-les, ja que la pell deshidratada es refereix a una baixada puntual
del nivell d'hidratació de la pell que, en el seu estat normal, podria ser mixta o fins i tot grassa.
Pells que, a diferència de la seca, no requereixen lípids.
La pell seca es caracteritza per incomplir la seva funció barrera contra les agressions externes
i presentar una manca d'hidratació i lípids.
Lípids vol ser matèries grasses.
La persona que es troba dins d'aquest grup nota la seva pell tibant i amb rugositats.
Dins d'aquest tipus de pell existeixen diversos graus d'afectació.
Pell seca, en la qual la incomoditat és lleugera.
Pell molt seca, la qual pot arribar a presentar fissures
i, com a últim estat i el més greu, la xerosi.
Factors d'influència amb la deshidratació.
Medi ambient.
La temperatura de l'aire i la falta d'humitat poden jugar en contra la nostra.
Estacions.
Les pells pateixen més a l'hivern i a l'estiu.
Productes no apropiats al tipus de pell.
Alguns productes d'higiene contenen alta concentració de tenso-autius
que agredeixen massa la nostra pell.
Bé, hidratem la nostra pell diàriament.
Trataments corporals per a la pell seca.
Neteja.
És molt important que el producte netejador
que triem per cuidar la pell seca
tingui un peatge similar al de la nostra pell
i que, mentre realitzi la seva funció netejadora,
respecti el mantell hidrolipídic.
En assecar la pell ho farem a copets,
estenir-nos de fregar.
Hidratació.
El nostre producte hidriatant
hauria d'aportar-nos certa quantitat de lípids,
com serien ceramides, liposomes
o àcids grassos essencials.
Protecció solar.
L'exposició solar,
a més de potenciar el fotoenvelliment,
també augmenta la secedat i la deshidratació.
Podem triar productes que afegeixin la seva fórmula protectors,
que reforcin la hidratació.
Bé, aquí tenim uns quants bons hàbits.
Primer,
seguim correctament
les nostres rutines de cures.
Evitar l'ús de sabons
en tensioactius.
Aparquem el tabac,
l'alcohol
i, en la mesura que podem,
la contaminació i la radiació solar.
Protegim-nos del vent
i del fred.
I bevem, com a mínim,
un litro i mig d'aigua al dia.
Aquí han baixat ja mig litro, eh?
Més normal.
Per què?
Sempre parlàvem de dos litros.
Ah, segons com.
Sí.
Aviam, segueix.
Alguns actius
que hidrataran la pell seca.
Mantega de karité.
Té un gran poder regenerat
i és apte per a pells sensibles.
Àcid i laurònic.
Ara està de moda, això.
Sí.
És una substància que es troba de forma natural
en nombrosos teixits i òrgans del cos.
Una de les seves propietats més importants
és la capacitat per atreure i retenir l'aigua,
la qual cosa fa que aquests teixits
es mantinguin en bones condicions.
Ceramides.
Lípids naturals
que s'encarreguen de la unió entre cèl·lules.
Mantenen la hidratació de la pell
i prevenen la sacadat.
Pantenol
és la provitamina B5
que ajuda a estimular i accelerar
el procés natural de regeneració
i hidratació de la pell.
Quan penetra la pell
es transforma en vitamina B5.
Aumenta l'elasticitat
i resistència de la pell.
Aumenta l'elasticitat
I seguim en temes per a la salut.
La conveniència de menjar llaguts.
A la tardor necessitem, més que mai,
una fogonada que ens encengui les energies.
La tornada a l'escola i a les feines respectives
pot ser molt dura.
Per què motiu és convenient omplir-nos,
si no d'optimisme,
almenys de la força necessària
per posar-nos en marxa?
Els llagums, en aquest aspecte,
poden ser uns bons aliats.
Vegem què ens aporten
a més d'aquesta energia.
Una història de milers d'anys.
Els llagums tenen una història
que remunta a 20.000 anys
segons alguns historiadors
i constitueixen
un dels cultius bàsics de l'antigüetat,
juntament amb els cereals.
Coneixem l'afició dels egipcis
per a les llanties
i com les mongetes
eren utilitzades,
a més de com a aliment,
com a moneda de canvi
a les cultures precolombines.
L'arribada al nostre país
d'aquestes últimes
es va donar després
del descobriment d'Amèrica.
Altres llagums, a més,
han acompanyat els apes
de les nostres llars
des de l'edat mitjana
fins a l'actualitat.
Bé, aquí tenim ara
la llista de llaguns recomanables.
Mongetes,
tan importants com acaben de dir.
Contenen fibra i proteïna vegetal
per la qual coses són sedullants
i regulen el trànsit intestinal.
Primerament,
el cultivàvem per alimentar el bestiar
i a poc a poc
es van anar traslladant el plat.
Soja.
La soja és particularment nutritiva,
ja que conté
un elevat percentatge
de proteïnes
al doble que la carn.
Entre els seus beneficis,
a més,
es troba un efecte favorable
en els símptomes primaris
de la menopausa,
especialment en els fogots,
gràcies als fitroestrogens
que conté.
Això és segons
les doctores
Carmen Martín Salinas
i Anna Maria López Sova
de Nutrició Hospitalària.
Bé,
i ara anem
a les mongetes
Asuki,
que són aquelles mongetes negres
per el que es veu aquí.
Les mongetes Asuki
pertanyen a la família
de les mongetes clàssiques.
Tenen un nivell
molt baix
de greixos
insaturats
i un alt contingut
en fibra,
per la qual cosa
són bones
per al control
del colesterol.
Aporten ferro,
encara que és menys assimilable
que el d'origen animal.
per facilitar-ne
l'absorció
es poden combinar
amb aliments
rics en vitamina C,
com el pebrot vermell
o el tomàquet.
Fesols
tenen un alt contingut
en midó
i per això
ens ofereixen
sensació de tipament
i eviten
la pujada
del sucre a la sang.
Ofereixen
una gran quantitat
de vitamines
i antioxidants
de la mateixa manera
que les verdures.
Bé,
hi arribem
als nostres adorats
cigrons.
Originariamente
conreats
a la zona
del Mediterrani
i l'Orient Mitjà,
entre els seus beneficis
trobem
la fibra,
el potassi,
la vitamina C
i la vitamina B6.
Tot això
ajuda
la salut
del nostre cor,
ja que redueix
la quantitat
de colesterol
a la sang.
Fen y.
El fen y,
a més
de ser considerat
un llegum,
també s'utilitza
com a condiment.
Moltes vegades
s'inclou
en plats
als quals
s'afegeix
curry.
A la seva composició
trobem
carbohidrats,
calci,
ferro,
magnesi,
proteïnes,
fibra
i vitamines
A, C,
B12 i B6.
Bé,
i arribem
a les llenties,
tan adorades
pels egípsids.
Tenen
un gran valor energètic
i una quantitat
molt reduïda
de greixos.
Contenen
proteïnes,
hidrats de carboni,
fibres,
ferro
i potassi.
Afavoreixen
el bon funcionament
del nostre
sistema nerviós,
així com milloren
l'estat d'ànim
gràcies a les vitamines
del grup B
que contenen,
entre d'altres,
pèsols.
El pèsol
prové
d'una planta
enfiladissa.
És font de fibra,
cosa que ajuda
a regular
el trànsit
intestinal.
També és ric
en potassi
indispensable
per al bon funcionament
del sistema nerviós,
així com amb proteïnes
necessàries
per al desenvolupament
dels musclos.
I finalment,
arribem a les faves.
No us menjaríeu ara
un bon plat
de faves
a la catalana?
Què us sembla?
Sí,
encara que fos
la menta,
també.
També?
També,
també.
sense botifarra negra?
No,
faves petitetes,
de que elles,
sense la negra,
que si no té
tant de gras,
va més bé
per mantenir la salut.
Estupendo.
Doncs bé,
parlem de les faves.
Les faves
es poden gaudir
fresques o seques
en els nostres plats.
presentem
una gran quantitat
de proteïnes
i hidrats de carboni,
de ferro
i de fibra.
La seva ingesta
ens ajuda
bàsicament
a reduir
el colesterol
i prevenir
les malalties
del cor.
I com totes
aquestes llagums,
nosaltres
tenim costum
de menjar-les,
o sigui que estarem
protegidíssims
de moltes malalties.
Després també
ens estalviarem
també diners,
perquè aquestes proteïnes
són molt barates
si les comparem
amb la carn o el peix.
això mateix.
Bé,
doncs ja hem parlat
de llagums.
I ara aviam,
què has portat tu
aquesta setmana?
Què has pensat?
Sí,
com ja és tradicional,
l'últim diumenge
del mes d'octubre
ens canvien l'horari,
per la qual cosa
a les 7 de la tarda
ja és de fosca nit.
Invita,
per tant,
a anar cap a casa
a fer feines
en general sedentàries,
com per exemple,
llegir un bon llibre,
una revista cultural,
escoltar
a la ràdio d'Esvern,
de fer una mica
de propaganda,
també és temps
de torrar amoniatus
i castanyes,
font de carlohidrats
que ajuden
a passar la gana.
Els fruits secs
estan en el seu
millor moment
i aporten
un bon garapat
de proteïnes
de primera qualitat
a la nostra dieta diària.
En Palmec
em veus
amb l'altre.
Sí,
amb la dieta.
Però compte
amb la quantitat
que mengem
perquè ens aporten
moltes calories
i podríem fer-nos
perdre
la nostra silueta.
El que la tinc,
és clar.
Que hem arribat
una mica tard.
Els joves
que s'ho pensin.
Diuen
nunca es tarda
quan dollegan.
Això,
això,
però costa molt,
eh?
Una bona opció
pels postres
és la fruita del temps.
Pomes,
magranes,
taronges,
banderines,
codonys,
peres,
plàtanos,
entre d'altres.
I caquis,
que és típic d'ara,
d'aquest temps.
Sí.
Avui dia
trobem al mercat
tot l'any
fruites de tota mena.
Si volem
estalviar-nos diners,
una bona política
és comprar els productes
de quilòmetre zero.
Així contribuirem
a l'estalvi energètic.
Per acabar,
unes últimes recomanacions
per a la gent gran.
Anar al cap
per vacunar-se
de la grip.
Ah, això?
Va començar ahir?
Sí.
Fer esport cada setmana
segons el vostre gust
i possibilitats.
En tot cas,
una passejada diària
pot ser suficient
per mantenir el cos
en forma
i evitar
malalties.
Això mateix.
O sigui que
seguim
les recomanacions
del Joan.
Va de salut,
això, sí.
Sí, sí.
Escolta'm,
val la pena, eh?
Si no ens cuidem...
Malament.
No arribarem a vells.
Això,
ja ho som,
però bé.
Vale.
dr politicià.
For the girls the second best
To not stop
Do, side, give her your attention
Do, I, really have to mention
She's the one
Do, side, give her your attention
Aquesta música ens convida a ballar
i no és precisament la cosa que ara anem a promocionar
Diu que un dels focus de preocupacions
que se'ns planteja com a treballadors
és la productivitat
Com podem rendir més?
Com podem treure partit de la nostra jornada laboral
i acabar a temps la immensa llista de tasques
que tenim al pub
Per estrany que sembli
passar-nos hores i hores treballant
no ens converteix en empleats
o caps més productius
sinó tot el contrari
Una de les claus que s'amaguen
rere el rendiment
és el bon ús i distribució
de les pauses
al nostre horari
per afavorir la concentració
i evitar la fatiga visual
Si treballem davant d'un ordinador
és ideal fer una pausa de 5 minuts
per cada hora treballada
per desterrar la fatiga visual
dels nostres ulls
perquè sigui més efectiva
cal evitar l'ús de qualsevol pantalla
durant el descans
encara que sigui per consultar temes personals
Pauses actives
Descans en apció
Les pauses actives
són descansos
d'entre 10 a 15 minuts
de duració
durant les quals
es practiquen
diferents exercicis
d'alongació
i estiraments
per disminuir
els trastorns
musculoesquelètic
associats
a l'entorn laboral
També es poden practicar
exercicis
de respiració
i enfortiment
Aquests exercicis
poden fer-se
com una rutina
no importa la condició física
del treballador
ja que són
senzills
i funcionals
Algun dels exercicis
que podem fer
són
girs
de cap
fins a que el mentor
s'alinee
amb l'espatlla
inclinar
el cap
enrere
estirar els braços
cap a davant
ajuntar-los
els palmells
al de les mans
i apujar-les
i abaixar-les
pujar les espatlles
fins a les orelles
i aguantar-les
10 segons
Moviments circulars
del turmell
Bé
Benefici de les pauses
Parar
no és un luxe
sinó una acció
que reporta
conseqüències positives
Entre elles
farem una i una
Aviam
Comença
Millora
de l'estat d'ànim
Millora
de les relacions
interpersonals
Disminució
de l'estrès
i ansietat
Disminució
de lesions
musculoesquelètics
associats
a l'entorn laboral
Augment
de la productivitat
Millora
de la creativitat
Interrupció
de la rutina
laboral
Disminució
de la fatiga
física i mental
Increment
de la concentració
Bé
Segueix
Quan és el moment
millor
per fer
les pauses
a la feina
Un estudi
publicat
a la revista
Jornal
Ana Priet
Psicologia
va mesurar
quin és el millor
moment
per fer
una pausa
a la feina
perquè ens aporti
més concentració
energia
i motivació
Després
de fer
diverses
enquestes
a 95
empleats
els científics
responsables
de l'estudi
van arribar
a la conclusió
que el millor moment
per recuperar
forces
és a mig matí
ja que
com més hores
passen
entre el principi
de la jornada
i la pausa
menys recursos
i més cansament
patirem
A més
és l'ideal
fer petites
micropauses
després d'una hora
concentrats
Aviam
i si dius
no en van
exercicis
si no ens ve de gust
exercitar
les articulacions
podem fer
un altre tipus
d'activitats
que també
ens mantindran
actius
Un exemple
pot ser
parlar
amb els companys
que es trobin
en el seu descans
menjar alguna cosa
allà bojera
escoltar música
trucar a un amic
o fins i tot
aixecar-se
i caminar
uns moments
per esvergir-nos
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
i-se-an
aixecar-se
I bé, Carles, com hem quedat,
que hem de fer una pausa abans de l'hora del sopar,
bé, doncs, no sé, tu escull la música que vulguis,
que ens agradi a tothom.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
I després d'aquests moments de música
amb la bonica melodia Summertime,
que és de Ports i en Ves, de Gaswine,
doncs, hem arribat a la fi d'aquest programa de 60 i més.
Senyores, senyors, a tots, molt bona nit,
perquè ara ja és fosc, molt bona nit,
o bé, si ens escolteu en dissabte, molt bon dia a tots.
Passi-ho bé.
Adéu-siau.
Música
Música
Música
Música