Gràcies, Dani. A vosaltres. Bon vespre.
Gràcies.
Gràcies.
60 i més.
Senyores, senyors veïns de Ràdio d'Esvern,
no sé a qui se li va ocórrer la peregrina idea
que els nostres hiverns s'havien escalfat.
S'havien escalfat massa.
I havíem gaudit, entre cometes,
d'unes jornades anteriors força gèlides.
Però el que és ahir, Renoi,
quin termòmetre més i variar.
I esperem a demà que els simpàtics homes del temps
ens pronostiquen fred àrtic.
No sé si dic la veritat o no.
El Carles sí, diu que sí.
Bé, doncs estic ben assabentada.
Bé, però no ens amoïnem.
La meva iaia deia que el fred és salut
i que qui no el suporta és persona de nyigui-nyogui.
Seria perquè a ella no li agradaven
ni els bracers ni les estufes
i pel que fa a calefacció central, res de res.
El pressupost no donava, per tant.
Els nens de la família volien sempre anar a casa de la iaia,
però des d'abril fins a l'octubre,
perquè era una casa de camp, fresqueta,
amb animals, arbres, flors...
Bé, deixem-nos de melangies
i acceptem el temps com ve.
Abriguem-nos i gaudim d'aquesta olor especial que té el fred
i guardem el record pels mesos de juliol i agost
que són d'un antipàtic,
o com deia un personatge de la ràdio de la meva infantesa.
o així me lo parece.
El fred ens ha ocasionat una baixa,
la nostra Montse,
que té un refredat congestiu que s'ha de cuidar.
Per tant, tots solets,
l'Alina, en Joan Maria, en Carles
i una servidora, la Joana,
posem en marxa l'audició 60 i més.
Parlem ara del Parc de Collserola.
Des de l'any 1999,
el pantà de Vallvidrera va ser recuperat
com a espai humit de la serra de Collserola,
que té pocs espais d'aquest tipus
que afavoreixen l'existència d'espècies d'amfibis
que devem recordar que és un grup de fauna amenaçat arreu del món.
Però, un abocament de peixos exòtics
posa en barill la biodiversitat del pantà de Vallvidrera.
Per primera vegada ha estat necessari
organitzar un dispositiu de pesca elèctrica al parc
per retirar milers de carpins,
més de 4.000,
que van aparèixer a finals d'estiu
al pantà de Vallvidrera.
El 30 d'agost passat
es va detectar la presència
d'un nombre elevat de carpins
al pantà de Vallvidrera.
Es va constatar
que es tractava d'un abocament il·legal
de milers d'individus
que molt probablement procedien
d'una base particular.
Des dels serveis tècnics del Consorci
i després de valorar el fort impacte
d'aquest abocament
sobre l'ecosistema,
es va iniciar una actuació de retirada
que va requerir l'organització
d'un dispositiu especial
de pesca elèctrica.
Resulta que amb l'altracitat també és pesca.
Tot, tot.
Tècnica que permet recollir
d'una forma ràpida i no cruenta
el màxim nombre d'individus vius.
L'actuació la van portar a terme
entitats especialitzades.
L'associació Galantus Natura
i l'empresa Sobrelló.
Estudis al Medi Aquaiatec.
Els peixos es van traslladar
al centre Camadoca,
gestionat per l'associació de defensa
i estudi de la fauna i flora autòctona.
En aquest centre es porta a terme
entre altres actuacions
la recuperació d'ocells ferits
de la família dels ardeïts
que són bernats, martinets o agrons
per poder-los retornar al medi natural.
La recuperació del pantà de Vallvidrera
iniciada el 1999
tenia una doble objectiu.
D'una banda,
recuperar el patrimoni construït
i de l'altra,
la consolidació
d'un espai humit
escassos de la serra
per potenciar especialment
les espècies d'amfibis
o un grup faonístic
amenaçat a escala mundial.
Actuacions com la desenvolupada
busquen retornar
l'equilibri ecològic
al pantà
per tal que compleixi la seva funció.
Cal recordar
que l'alliberament d'espècies
exòtiques
en un espai natural protegit
com ho són els carpins
i d'altres que a més són invasors
com les tortugues de Florida
i similars
constitueix un delicte ecològic.
Des del Consorci
es treballa per evitar
nous abocaments
intencionats
així com per impedir
altres usos
no permessos
d'aquest espai
com el bany de gossos
o de persones
que també malmeten
aquest important ecosistema.
Amb aquests objectius
hi ha el projecte
per fer un tancament perimetral
des dels punts del pantà
amb accés més fàcil
mitjançant elements físics
i naturals.
Descobertes en família
una passejada
als entorns
del centre d'informació
acompanyada d'un petit taller
o d'un joc
per conèixer millor
Collserola.
Cal inscriure's
el mateix dia al centre.
Les places són limitades.
20 persones
per sortida.
Ara,
aquí el gener.
El gener què passa, Lina?
El gener,
el dia 26,
n'hi ha
en jocs de bosc.
Ens apropem al bosc
de Collserola
a través de jocs d'observació
i celebrem el Dia Mundial
de l'Educació Ambiental.
El febrer, Joan Maria.
El febrer, el dia 23,
es farà el carnaval dels animals.
Quina cara faríu
si fóssiu un teixó?
i un senglar
on buscaríeu menjar?
On dormiríeu?
Sigueu protagonistes
d'aquest conte
i descobriu
en primera persona.
Veia el març
la granota del pantà.
A través d'un conte
participarem
del recorregut
d'una granoteta
que segueix
al rastre de l'aigua,
tot buscant
un lloc on viure,
que ens portarà a conèixer
un lloc especial
on s'hi podrà quedar.
activitat gratuïta
dins del programa
Aiguard,
en motiu de la celebració
del Dia Mundial
de l'Aigua.
Bé, i després
d'aquestes activitats
que són tan atractives,
perquè tenim aquí
a Collserola.
Moments que podem passar
amb les criatures,
amb tothom,
i mira,
potser potser
potser anem
a la Quinta Gutximbamba
per caminar
i per trobar coses.
Sí, això mateix.
És que passa
que les persones
de ciutat,
del poble
i d'hortalitzes,
d'arbres i tal,
no en saben res.
No,
ni les criatures menys,
perquè un dia
que parlàvem
de pollastres,
això és vell,
el volien
quan els portaven
de l'ast,
saps?
Un pollastre l'ast,
bé.
Aquí a Barcelona
ja sabeu
catalans
que tenim coses
interessantíssimes
i també vam tenir
un premi Nobel
que va passar
silenciosament
per Barcelona.
El científic
Santiago Ramón y Cajal,
aquest senyor
va néixer
al 52
de 1800
i va morir
al 34
de 1900,
va arribar
a Barcelona
el 1887,
o sigui,
tenia 27 anys
aquest home,
o 26,
per ocupar
la càtedra
d'histologia
de la Universitat
de Medicina
de Barcelona.
Ah!
En aquesta ciutat
acabaria
de desenvolupar
les seves investigacions
sobre les neurones
i la seva funció.
Aquest especialista
en histologia
i anatomia
patològica
microscòpica,
un dels millors
del món,
va viure
al carrer
de Notariat,
que és molt curt,
tot just una ida,
i va investigar
i va fer avançar
els seus principals
descobriments.
Es va llotjar
amb un pis
en modest
i amb la minuciositat
que va caracteritzar
els seus treballs,
l'investigador
passava els seus dies
fent dibuixos
perfectes i fidels,
en un fi paper
de to groc.
Ell mateix
qualificaria
el 1888
com el seu millor any,
quan va establir
les bases
per l'estudi
de la morfologia
i les connexions
de les cèl·lules nervioses
fins a desenvolupar
el que es va anomenar
la doctrina
de les neurones.
Molta gent ignora
que va ser
en aquesta casa
on es va donar
el pas
més gran
de la ciència
neurològica
per la comprensió
del cervell humà.
Ramon Icajal
va presentar
la teoria
de les neurones
en 1889
amb tan sols
fixeu-vos, eh?
37 anys
en el marc
d'un congrés
de la Societat Anatòmica
Alemanya
a Berlín
i en 1892
va passar
a la Universitat Central
de Madrid.
Va ser
el màxim representant
de la generació
dels savis
o generació
del 80
i en 1906
li va ser otorgat
el Premi Nobel
de Medicina
va morir
tal com ell
mateix volia
envoltat
dels seus alumnes
el 1934
als 82 anys
i va fer
grans adelantos.
I tant,
gràcies a ell
que va descobrir
allò de les terminacions
nervioses
encara es treballa
sobre aquesta base.
Encara es té
que fer
molt més, eh?
Perquè el cervell
és molt difícil
i potser és la part
del cos
que menys
se sap.
Que manté
més enigmes.
Sí, sí, sí.
I ara, senyors,
ja ens n'anem
amb una cosa
més lúdica, eh?
Ah, sí?
Sí, que ara
arribareu.
Les senyoretes
del carrer
Vinyó.
Ah, amigo.
El casc antic
de Barcelona
és difícil.
Entre tants
carrers,
torts
i mal col·locats,
un té la sensació
que camina recta
quan en realitat
va de cantó.
Un dels carrers
més lligats
a la pintura
d'aquest casc antic
és el carrer
a Vinyó
que neix
al carrer Ferran
en paral·lel
a la Rambla
per acabar morint
al passeig
de Colòria.
Abans de convertir-se
en una de les vies
preferides
de Picasso,
el lloc
havia estat
ocupat
per una burgesia
que encara
havia de descobrir
la magnificència
de l'example.
La zona
que envolta el carrer
es coneix
com el barri
del Palau,
ja que en 1378
la dona
de Pere
el Ceremoniós
Eleonor
de Sicília
va fer construir
un edifici
majestuós
sobre un antic
albert
dels Templaris.
Per diferenciar-lo
del Palau
Real Major
situat
a la plaça
del Rei
aquesta nova
construcció
es va batejar
amb el nom
de Palau
de la Reina
o Palau
Real Menor.
I aquí
fa una nota
pels turistes
intrèpids.
No perdeu el temps
buscant-lo
perquè en 1856
va ser enderrocat
a causa
del seu
profund
deteriorament.
I per qui
li agrada tant
aquesta estreta artèria
el pint
diu
I per què
li agradava tant
aquesta estreta artèria
al pintor
malaguent?
Penseu
malament
i l'encertareu
però també
penseu
en la frase
que ell mateix
va dir
alguna vegada
que la inspiració
t'agafi
treballant.
Picasso
treballava
i ho feia
de valent
i ell
per treballar
necessitava
sobretot
paper
i pintura.
I que millor
que visitar
el que ara
és a l'edifici
del casino
mercantil
quan encara
era una gran
casalot
que feia
les funcions
d'amagatzem
de paper
aquell negoci
gairebé
bonic
reunia
tothom
que necessitava
paper
per treballar
tan important
era la botiga
que el carrer
es va arribar
a anomenar
popularment
carrer del paper
ens hem dit
que
penseu malament
i encertareu
i ara podeu
fer-ho
perquè les males
llengües
apunten
que el jove artista
també les deixava
veure per la zona
encara que no necessités
ni paper
ni pintures
diu ja
cada cosa
pel seu nom
estem acabant
eh
diu
a la primavera
de 1907
Picasso
va acabar
un quadre
que seria
un punt
i seguit
a la seva obra
però que significaria
tot un punt
i part
de la història
de l'art
la pintura
mostrava
cinc dones
despullades
i es va passar
els seus primers
anys de vida
sense nom
que el bategés
es veu que l'home
trigava molt
a posar títols
a les seves obres
estem parlant
de Picasso
eh
i quan va ensenyar
el quadre
que ens ocupa
per primera vegada
als seus amics
encara
no havia decidit
com anomenar-lo
tot i que no hi ha
proves escrites
que ho demostrin
es diu
que va ser
el crític francès
André Salmon
qui li va
del nom
de la
Demoiselles
de Vinyon
i l'escritor
per molt francès
que fos
no s'havia volgut
referir
a cap poblet
del seu país
sinó que amb aquell títol
feia una referència directa
al carrer de Barcelona
que a més
d'una botiga
de paper
tenia diversos bordells
repartits
entre la seva
llarga situació
aquí
aquí
les duele
però com que la ignorància
és molt vasta
i les aventures
barcelonines
només eren
conegudes
dins
del segle
d'amistats
del malagany
aviat es va
començar a confondre
el nom
d'avinyó
amb el galès
avinyó
que no us enganyeu
perquè les senyoretes
d'aquella pintura
no parlaven
amb accent
francès
i afectat
sinó que
dominaven
el català
i hem de ser
respectuosos
amb elles
perquè aquelles dones
es van convertir
quasi
sense bober
amb les mares
d'un nou art
el cubisme
el pròxim dia
continuarem
perquè és interessant
ara seria massa
el poble
de vinyó
el més conegut
és a França
que hi va haver
el castell
del rei
del papes
perdó
però a la vora
de Vic
n'hi ha un altre
de vinyó
i a l'edat
mitjana
n'hi havia
un altre
també
aquest era
a la vora
de Vilafant
l'Alt Empordà
i aquest
van decidir
per no
de dir-li
a vinyonet
per tant
el poble
a vinyonet
de Puigventós
antigament
es deia
a vinyó
i van canviar
a vinyonet
pensava
que estava a Tarragona
és que aquí
hi ha
a vinyonet
n'hi ha una a Tarragona
no?
sí
no
passant
la línia
entre
una mica més
cap allà
si parlem de Vilanovas
ja
n'hi ha més de cent
Vilanova
de totes les Vilanovas
hi ha vegades
que la gent
és poc
poc original
jo vaig escriure
una novel·la
que la Joana
també l'ha llegit
i bueno
el lloc on te passa
és vaig pensar
un poble
mira
Puigventós
però
però Puigventós
jo em pensava
que no existia
perquè ho vaig buscar
i no veia enlloc
ni el diccionari
més que res
perquè no
la gent
que a més a més
el situava
amb la
amb la d'allò
allà
les terres de Tarragona
sí
és que a veure
però avui em fa gràcia
i ara
després vaig descobrir
que sí
que hi havia un Puigventós
sí
i també hi ha el Mas Ventós
sí
hi ha una sardana
una sardana
i el Mas Ventós
està sota
la muntanya de Berdera
i sota mateix
hi ha el poble
de Palau Sa Berdera
ah
molt bé
molt bé
és una finc
bastant
ja hem fet
d'allò
ja hem fet
com una mica
de viatge
sí
de viatge
sí
de Sylvester
no
d'aní
que
i
hi have
his念
speak
si
hi
hi
hi
hi
Biografies de personatges cèlebres.
Avui, com us podeu pensar,
la biografia del gran cantant de tangos, Carlos Gardel.
Farem una breu semblança del gran cantant
que va marcar una època amb el seu art.
Els nostres oients joves,
si els hi parlem d'un ball
que en d'altres èpoques va fer furor,
com és el tango,
potser pensin que els estem comentant
una història de l'antigó.
Però la veritat és que el gran ídol
d'aquest músic,
d'aquesta música retorçada
que costa moltíssim de ballar,
l'han popularitzat arreu del món
Carlos Gardel,
que va morir un 24 de juny de 1935
o sigui, que farà solament 84 anys
del seu traspàs.
I una cosa d'aquest, un inciso,
els tangos fan concursos,
encara es fa i es va ja...
Sí, sí, però ja sembla
que hi ha una peça antigua.
Una peça antigua ho és,
vull dir, ja no té...
És un avall de Clos i es viu.
Sí, perquè fan concursos i fan...
O sigui, el Javier, el meu fill,
havia anat i diu,
però és tan difícil que el pròxim dia
ja no me'n recordo de com van els ratos.
Bueno, difícil no,
és que hi ha moltes maneres de ballar.
Sí, sí, sí, però retorçadíssimes.
Tornem a la biografia.
Bueno, diu, sobre ell s'han escrit
nombroses històries de biografies
poc demostrables,
però sembla que la més s'acosta
a la realitat és la que es pot consultar
en el petit museu Carlos Gardel de Buenos Aires.
Allí diu que el gran cantant de tangos
va néixer a Toulouse, a França,
fill d'una planxadora,
Berta Gardés
i d'un metge d'alta societat de Toulouse,
en Pol Laceret, o si...
Laceret.
Laceret.
Ah, la Laceret.
Què diu?
La data sembla ser un 13 de novembre
i que quan va morir tenia 45 anys.
La mare, Berta Gardés,
va emigrar a l'Argentina
amb el seu fill de dos anys
per allunyar-se de les xerrameques
desconsiderades dels veïns,
ja que en aquella època
la condició de mare soltera
no era gaire ben vista.
El museu assegura
que aquesta versió està confirmada
a través del testament
del propi Carlos Gardel.
84 anys després de la seva mort,
el cantant ja no és ell,
sinó el que es va arribar a dir d'ell.
El que no té cap mena de dubte
és la gran fama
que ha acompanyat sempre
la seva memòria.
Durant la primera joventut,
formant parella
amb el seu gran amic José Razzano,
cantava en els barris populars,
dits de Abasto de Buenos Aires.
Es diu que un bon dia de l'any 1913
algú els va escoltar
i els va contractar
perquè actuessin en l'Arma Nonville,
un luxós cabaret bonaerense,
freqüentat per artistes.
per artistes
i intelectuals de moment.
Publicaven els diaris de l'època
que el seu públic
va anar augmentant
i la fama els va portar
al Teatre Nacional
i gravar gran quantitat de discos.
Va ser una carrera triomfant
en totes les actuacions.
Això va continuar
fins que el seu amic Razzano
es va veure obligat
a deixar el duo
a causa d'una gran disfonia,
però Gardel
el va anomenar gerent
i administrador
dels seus èxits en solitari.
L'any 1923
comença la primera gira de Gardel
per Europa,
on aconsegueix guanyar-se el cor
tant d'espanyols com de francesos.
L'any 1931
interpreta
Luces de Buenos Aires,
el seu primer film
per la Pàramon,
amb el que va debutar
a Hollywood.
Un altre film molt popular
va ser
Melodies de Arrabal.
Hi ha tothom
en diferents continents
cantant i ballant
el so dels seus tangos.
En 1933
deixa l'Argentina
i viatja a Barcelona,
on segons informacions
de l'època
canta al Gran Teatre del Liceu.
Als Estats Units
fa gran quantitat
de programes
a la cadena de ràdio
NB...
C o C?
C.
NBC.
I arribarem a 1935,
quan inicia
una gran gira
per tota l'Amèrica llatina.
No podria ser
d'altra manera.
El misteri
sempre havia envoltat
la vida de Carlos Gardel
i la mort
en un accident d'aviació
a Medellín
va quedar inclòs
dintre de tota
una sèrie
de misteris
que no es
resoldrien mai.
Fa uns quants anys
la justícia argentina
va denegar
la sol·licitud
del govern uruguayà
que afirmava
que Gardel
era nadiu
d'aquest país
per exumar
les restes
de l'ídol
per tal
de confirmar
la seva identitat
com nascut
a l'Uruguai,
segons
una vella història
mai confirmada.
O sigui
que deixem escoltar
en Carlos Gardel
que moltes
de les persones
grans
que ens escoltin
potser
els agrada
sentir-ho.
era molt d'agarradores
a mi.
dintre de l'Uruguai,
de l'Uruguai,
Fins demà!
La vieja calle donde le codijo, tuya es tu vida, tuyo es tu querer, bajo el burlor mirar de las estrellas, que con indiferencia hoy me ven volver, volver.
Por la frente marchita las nieves del tiempo platearon mi cielo.
Sentir que es un soplo la vida, que veinte años no es nada, que febril la mirada, errarte en las sombras te busca y te nombra.
Vivir con el alma cerrada a un dulce recuerdo que yo no trabé.
Tengo miedo del encuentro con el pasado que vuelve a enfrentarte con mi vida.
Tengo miedo de las noches que pobladas de recuerdos encadenen mi soñar.
Pero el viajero que huye, tarde o temprano la tiene no andar.
Y aunque el olvido que todo destruye, haya matado mi vieja ilusión, guardo escondida una esperanza humilde, que es toda la fortuna de mi corazón.
Tengo miedo de las estrellas, que con indiferencia hoy me ven volver, con la frente marchita las nieves del tiempo platearon mi cielo.
Sentir que es un soplo la vida, que veinte años no es nada, que febril la mirada, errarte en las sombras te busca y te nombra.
Vivir con el alma aferrada a un dulce recuerdo que el lloro otra vez.
Música para Gaudí
Avui escoltarem una veu inolvidable, però que ja no és amb nosaltres.
Però que ens va deixar les gravacions de les seves genials interpretacions.
Escoltarem a Luciano Pavarotti en l'àrea una furtiva lágrima de l'elixir d'amore de Donizetti.
Una furtiva lágrima
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música
Música
Música para Gaudí
Música para Gaudí
Música per gaudir, hem escoltat Luciano Pavarotti en una fortiva làgrima.
És una de les àrees més boniques de l'òpera.
Bé, i ara posem música per al proper espai.
Ara us oferim unes normes de seguretat per a la gent gran,
tant en contra les caigudes a la llar com en les actituds quotidianes del dia a dia.
Com un estudi hospitalari d'arreu de l'Estat,
un 50% de persones de 80 anys i un 33% de més de 65 anys
han patit almenys un cop a l'any una caiguda domèstica, i així any rere any.
A Catalunya, el 80% de les morts per caigudes corresponen a persones de més de 74 anys,
segons publica el Departament de Salut de la Generalitat.
I també l'Organització Mundial de la Salut avisa que les caigudes
són la segona causa mundial de morts per lesions occidentals.
Es calculen unes 646.000 anuals.
Déu-m'hi-do.
Les xifres són alarmants i no ho sembla.
Espanya és el segon país solament superat pel Japó
amb un 20% de persones que superen els 65 anys,
o sigui, 8 milions i escaig de vellets.
De fet, en tota l'extensió de l'Estat es troben 15.210 persones
que tenen 100 anys o més, una xifra que triplica la de l'any 2000.
A Espanya, les caigudes són la causa d'un 70% de les morts
entre la gent de més de 75 anys.
Les caigudes a la llar són una amenaça molt seriosa per a la gent gran.
Més del 70% del total dels accidents per aquest motiu
passen a la cambra de bany.
Lloc perillós, sobretot per a les persones de la tercera edat.
Al nostre país hi ha gairebé dos milions que viuen soles,
segons l'Institut Nacional d'Estadística.
Però la majoria de les caigudes es poden prevenir.
Veiem com.
I és important aquesta que anem a dir ara,
que és la cambra del bany.
Diu, és recomanable substituir la dutxa o banyera
per un plat que ja està molt ben instal·lat
amb agafadors i baranes,
on la gent gran es pugui a refermar.
I també recomanem...
Mira, mira de cara un mica.
I també recomanem estructures sòlides
que substituïen l'inestabilitat de la mampara.
Si es viu en una casa amb escales,
aquestes han de disposar de baranes apropiades.
S'han de fer desaparèixer tots els objectes
que puguin fer ensopegar i caure a les persones.
Deixar les coses que es fan servir normalment
en armaris i prestatges baixos,
per evitar l'ús d'escales o banquetes per aconseguir-les.
Millorar la il·luminació de la casa,
ja que la gent gran necessita lluns potents
per transitar per casa.
Fixem les catifes a terra amb cinta de ciba de dos cares
per no relliscar.
També recomanem no caminar descalços per casa
i fer servir un calçat adequat,
sobretot amb sola de goma.
Tots aquests consells pel que fa a les caigudes.
Ara seguim amb consells per a la salut en general.
Recomanem uns hàbits de vida saludable.
Fer exercicis físics amb regularitat
és molt important perquè milloren la força,
l'equilibri i la coordinació de moviments.
La manca d'activitat física
contribueix al debilitament
i, per tant, a l'augment de patir caigudes.
Un control mèdic rutinari és imprescindible.
S'ha de revisar la medicació
per si proporciona somnolència o mareig
que pot ocasionar alguna caiguda.
És important un control anual de la vista,
una visió deficient
o unes ulleres inadequades
també proporcionen
o són propícies a caigudes.
Planxar i cuinar
són les activitats més perilloses a la llar.
Per planxar, es recomana
que la taula es reguli
perquè quedi a l'altura de la cintura
i així mantenir una postura correcta
amb l'esquena completament recta.
Si s'ha d'anar canviant de braç
per repartir de manera simètrica
el treball dels membres superiors
i també s'ha d'alternar
la cama sobre la qual descarreguem el cos.
També s'ha de mantenir l'esquena recta
quan s'escombra o es passa l'aspiradora.
S'haurien de fer servir
pals d'escombra d'uns 130 centímetres
i tubs telescopis
que es puguin estendre
quan es passa l'aspiradora.
A la cuina
s'ha de mantenir
els genolls lleugerament flexionats
i recolzar una mà
a la cuixa
quan ens inclinem
per comprovar
l'estat de la pesa del ford.
I quan la traiem
s'han de flexionar els genolls
i no inclinar-los bruscament
per tal de no curvar l'esquena
innecessàriament.
Aquests són els consells
tant de l'Organització Mundial de la Salut
com del Departament de Salut
de la Generalitat
per a la nostra gent gran
que cada dia
té uns anys més fabulosos
i és més activa
i participa a Cipe.
No costa tant
seguir-los, oi?
No, realment
no costa seguir-los
però sembla que les persones
quan arriben a certa edat
volen ser grans
i si volen ser grans
els agrada seure
al seu balenci
i no moure's
i ara que fa fred fora
s'està calentós
mira la televisió
i no.
Realment
hem de fer exercici
poc o molt
però s'ha de fer una activitat
perquè si ens mantenim
en marxa
Bé, Carles
si vols
ja pots posar una miqueta
de Sintonieta
Aviam
Joan Maria
què ens has escrit
aquesta setmana?
Avui
mira
he escrit
una petita història
del setè art
el cinema
doncs avui toca
parlar del setè
com ja sap
que em refereixo
al cinema
sí
començaré dient
que ignoro
la parlació
dels sis primers arts
però no crec
que això
no importa
als estimats radioients
no
ni a mi tampoc
home
suposo que deus ser
la música
l'arquitectura
la fotografia
que és la precursora
del cine
sense fotos
no hi hauria cine
no, no, no
però no els tenim
en aquest moment
no els tenim catalogats
segueix
segueix
el cinema
ja ha complert
en guany
més de 120 anys
d'història
des que els germans
Lumière
van fer la primera
sessió
de cine
a París
un llunyà
28 de desembre
de 1895
llavors
el cine
era mut
i s'acompanyava
la sessió
de músics
tocant en directe
per realçar
la ballada
de fet
abans dels germans
Lumière
consta
que a Anglaterra
i a Nord-Amèrica
ja s'havien fet
proyeccions
amb altres sistemes
en el cas americà
per gins
dissenyats
per l'enginyer
en cap
de l'empresa
del senyor
Alba Edison
el Messi
dels inventors
però sembla
que sense
continuïtat
comercial
l'any 1927
va arribar
al cinema sonor
les pel·lícules
en color
van començar
l'any 1935
el cinema
escope
és a dir
el format
en pantalla
més gran
i rectangular
va fer
el seu debut
l'any 1950
cal recordar
que les primeres
emissions
comercials
de televisió
les va
iniciar
la BBC
anglesa
l'any
1927
i les cadenes
CBIES
i NBC
nord-americanes
l'any 1930
al nostre país
les emissions
de televisió
van tenir lloc
a Madrid
un 28 d'octubre
del 1956
per mitjà
de l'empresa
ràdio
televisió
espanyola
la erupció
del vídeo
es va iniciar
l'any 1980
com sempre
sol passar
alguns
malestrucs
van pronosticar
que la televisió
i el vídeo
era el fi
del cinema
ans al contrari
es va multiplicar
la producció
de pel·lícules
una altra cosa
fora la presència
a les sales
de cine
que s'han hagut
d'adaptar
oferint sales
multicines
amb millor so
i confort
de les butaques
el cine
el setè art
ha representat
i continua sent
un formidable
mitjà
de comunicació
de masses
per gaudir
del lleure
i d'entreteniment
i també
per formar
desinformar
gaudir
avorrir
distreure
agradar
desagradar
i moltes coses més
les històries
contades al cine
sobre la vida real
present
passades
i futures
tenen un efecte
emocional
molt intens
en els espectadors
que els poden ajudar
en diverses facetes
l'evolució
del seu pensament
noves idees
més tolerants
vagin al cine
més sovint
però abans
no s'oblidin
de mirar
la cartellera
per escollir
la peli del seu grat
i rebutjar
les de cops
i patacades
perquè aquestes
no porten res
de bo
però si ve de gust
no seré jo
el que els digui
els que han de fer
visca la tolerància
la llibertat
i l'ordre
i l'ordre
molt bé
el que passa
és que hi ha masses
efectes especials
i masses
m'han sé
païn a'Don
niet
es
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ballar!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
钱!
Fins demà!
Fins demà!
Momente!
Fins demà!
Fins demà!
Agilitat cerebral. Ballar implica prendre decisions ràpides i improvisades a l'hora de moure's,
al contrari del que passa en molts altres esports.
El cervell ha de recompondre la seqüència de moviments continuament,
la qual cosa els prepara per afrontar les diferents situacions
que se li van plantejant des d'una percepció molt més àmplia.
A nivell corporal. Millora la salut cardiovascular.
La dansa té un efecte sobre el nostre organisme similar al d'anar en bicicleta o caminar,
és a dir, que és positiva per al nostre cor ja que estimula la circulació sanguínea i la millora del ritme cardíac.
Bé, prevé l'osteoporosi, perquè enforteix la salut de les articulacions i els ossos.
Amb els anys, cada cop, és més difícil absorbir el calci.
I si no s'actua, les articulacions perden més facilitat la seva lubricació natural.
Perdre pes.
Si es practica en constància, és una eina útil per mantenir un pes adequat.
Segueix, segueix.
Aument, el mateix és igual?
Sí, sí, sí, així és.
Aument l'energia.
Estudis demostren que un programa setmanal de ball millora el rendiment físic i augmenta l'energia.
Millora les nostres capacitats físiques, com la força, la resistència o la flexibilitat.
Ballar requereix tenir força a les extremitats i augmentar la resistència per mantenir el ritme i l'esforç durant més temps.
Sobretot si es balla rock and roll.
A nivell emocional.
Alimina l'estrès.
És una distracció plaent que disminueix l'estrès, ja que ajuda a regular els nivells de serotonina i dopamina.
Diu, connectem amb els altres.
Com que es practica amb altres persones, és més fàcil establir relacions interpersonals.
Més autoconfiança i autoestima.
Quan aprenem un nou pas i després dominem la tècnica, la nostra autoconfiança augmenta.
El nostre estat anímic també te'n deixa pujar, igual que les endorfines dins del nostre organisme.
A ballar.
A ballar.
Bé, doncs ja ho sabeu. A ballar.
Aquell llibret que vam llegir, te'n recordes, Giovanna?
que parlava del ball i de totes les seves coses, deia quina millor manera de conèixer una persona.
Diu, quan vas a un llibre a ballar, veus un individu que no el coneixies, això explica una noia,
i de seguida estàs en els braços d'aquell individu, escolta, més de pressa que no pot ser.
Això dels braços era abans, ara que l'ina ha canviat molt.
No, ara no, ara no.
Ara es balla en línia.
En línia, sí.
I per cert, aquí Sant Just tenim dos, que jo sàpiga que n'hi ha dos puestos per aprendre a ballar.
Un és l'Ateneu, i l'altre és el Milenari, que ensenyen a dar-se balles moderns i a línia.
Llavors, no fa falta portar per allà. Pots anar allà sol, i allà ja està, i t'hi piques allà.
Sí, em sembla que també hi ha un altre local a la carretera, que és Balla Country.
Country, que també m'agradaria aprendre sempre, m'agradarà aprendre el country perquè fa gràcia.
Sí, sobretot quan portes aquells barrets i aquelles botes, i catacronc, catacronc, a les terra.
I tot és una tècnica que vas fent així. Bueno, jo sabia ballar per les sardanes, avui dia també.
Sabies? Ah, jo no. Jo no vaig passar més que del segon. Els curs. Jo ja no vaig arribar als llargs. No sabia comptar.
En aquesta vida, d'alguna manera, també la ballem tots. Sí, la ballem, ara la ballem. Jo ballava, ara riureu i riuran tots, i segurament ho heu fet.
A casa meva els hi posava música al matí perquè es despertessin. I tenia el gos aquell, el bu, te'n recordes?
Pobre, sí. El nut, no el bu, el nut tenia. I me l'agafava i ballàvem tots dos, mentre se'n despertaven.
Oh, no, no, jo tenia un més efectiu. Una campaneta que m'havien portat de Galícia.
Sí. I em sembla que era de plata. Bueno, és igual. I començava, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui.
Les 7.35. Sí. I els meus fills encara diuen, i 35. Ja està bé, la mare, eh? Ja està bé.
Bé, posem música.
Bé, posem música.
Bé, ara repassarem
algunes lesions comunes per l'ús de dispositius tecnològics.
O sigui, a la feina sembla mentida, tant com moure el ratolí, que ara ja em sembla que no fa sentit.
No, no, n'hi ha, n'hi ha, inclús el dit, el dit, que també té a dir, eh?
Ah, per fer passar les pantalles i tot això. Bé, lligim, lligim.
Diu, tenim el símptoma del túnel carpià.
És una afecció que es produeix quan hi ha una pressió excessiva en el nervi mitjà,
just a la zona on aquest entra a la mà, anomenada túnel carpià.
El nervi mitjà és el que permet la sensibilitat i el moviment de les diferents parts de la mà.
Així que si es sent pressionat, causa dolor, entomiment, formigueig o debilitat muscular.
La pressió en el nervi mitjà es produeix per la inflamació de la zona,
quan realitzem moviments repetitius.
Escriure en el teclat de l'ordinador durant moltes hores,
utilitzar el ratolí, fer lliscar el pols sobre la pantalla del mòbil
i usar la cavitat de la mà per sujetar el terminal,
però sobrecarregar la zona, provocant la inflamació i pressionant el nervi mitjà.
Es tracta amb fèrules durant la nit per immobilitzar el canell i els tendons,
ajudant a desinflamar la zona amb antiinflamatoris, banys de contrast i fisioteràpia.
En la meitat de les persones que ho pateixen, la cirurgia acaba sent la solució final.
Una altra d'aquestes lesions són la tendocinobitis estenosante, o dit polsa en ressort.
La tendocinobitis estenosante es dona quan algú dels dits de la mà es queda bloquejat
en una posició doblegada, com si estigués prement el disparador d'un arma.
Un cop es doblequeja el dit,
desbloqueja el dit, aquest salta en fora, de cop com quan es deixa anar el disparador.
El dit en ressort acostuma a ocórrer tant en nens com en adults,
encara que és més comú en persones de més de 45 anys.
Dones, diabètics, persones amb artritis o gota,
si es realitzen feines o activitats que requereixen un aliment repetitiu amb les mans,
aplicable quan es fa servir el polsa per sujetar de manera persistent el telèfon mòbil.
En els casos lleus, l'objectiu és disminuir la inflamació mitjançant fèrules,
aplicació de calor i gel,
així com la realització d'estiraments acompanyat de l'ús de medicaments o injeccions.
En casos més greus, es requereix cirurgia.
Una altra de les lesions.
Tendinitis de Corveng o tenosinovitis.
La tendinitis de Corveng es tracta d'un dolor o molèstia que apareix al canell,
just en el mateix costat que el dit polsa.
Es produeix degut a la inflamació dels tendons del dit polsa per l'ús del telèfon mòbil.
Ah, perdó, feu el tàtua del telèfon mòbil, eh?
Sí.
Aquesta lesió és coneguda popularment perquè pot ocasionar pels esports com el tenis, el golf o el rem.
A més de dolor, pot provocar l'entomiment dels dits polsa i índex,
inflor el canell i rigidesa en moure el dit polsa o el canell.
Aquesta tendinitis es tracta amb repòs, fèrules, medicació i canvis en l'activitat i l'exercici.
Si és crònica, pot requerir cirurgia.
Fixeu-vos que fins ara, tot al final, moltes vegades s'arreglen en cirurgia, eh?
Sí.
I a més que són unes lesions bastant comuns, eh?
Sí.
Tenim una altra, que es diu tendinitis de flexors.
La tendinitis de flexors és la inflamació dels tendons en la part inferior del avambràs,
al costat del palmell de la mà, a l'alçada del canell.
Moviment repetitiu relacionat sovint amb professions determinades en seria la causa.
Si ens centrem en els dispositius tecnològics, les càmeres podrien causar tendinitis
a l'haver de subjetar al fotògraf la càmera durant molta estona.
També pot succeir amb el mòbil o l'ordinador, quan el subjetem amb una mà.
Com més pesa l'aparell, més temps és subjeta i més incòmodo és la postura.
Més possibilitats de patir tendinitis existeixen, segons els experts.
I ara arribem al dolor cervical o cervicalgia.
Una mala posició del coll o una postura forçada durant hores
per observar la pantalla de la tauleta o el telèfon mòbil
poden passar-li factura a les nostres cervicals,
ja que els músculs de la part alta del coll es sobrecarreguen,
provocant rigidesa muscular i dolor.
El mòbil seria l'aparell més perjudicial perquè ens fa doblegar més el coll.
El segueixen la tauleta, el portàtil i l'ordinador fix.
L'ideal, segons els traumatòlegs i els fisioteorapes,
és tenir la pantalla a l'alçada dels ulls i en línia recta.
De la mateixa manera, es desaconsella situar la pantalla de l'ordinador fixa a un costat.
Bé, i ara atrapament del nervi covital al colze.
Doblegar molt els colzes mentre escoltem aquells aparats elèctrics al llit o al sofà
pot provocar un atrapament del nervi covital a l'alçada del colze.
Aquest nervi és un dels tres principals del braç,
des del coll fins a la mà,
i pot contraure's en diversos llocs,
com pot ser per sota de la clavícula o el canill.
El lloc més comun de comprensió és darrere de la part interna del colze.
L'adormiment i formigueig de la mà i els dits són símptomes comuns.
Es poden controlar en canvis amb les activitats,
exercici pel lliscament del nervi,
fèrules, medicació i cirurgia,
en el pitjor dels casos.
Bé, ja ho sabeu.
totes aquestes molèsties i lesions
perquè acaben realment en el quiròfan,
realment les hem de tenir en compte.
Senyora, senyor, se'n sembla molt
que el Carles ha posat ja la sintonia,
que la sento de fons.
I bé, saludem la nostra Montse,
que es curi l'angust i pat.
Preveniu-vos del fred,
aviveu-vos.
I recordar una cosa, estem ja dintre de l'epidèmia de grip.
Sí.
Encara molta gent dels ràdioients
estan atents d'anar-se a vacunar.
Sí, sí.
És la manera de, segurament...
Almenys de pa i vagar-la.
Sí.
O sigui que, senyora, senyors,
vagi bé.
Fins la propera.
Molt bona nit o molt bon dia.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau a tothom.
Adéu-siau a tothom.
Música
Ara escoltes ràdio d'Esfern
Sintonitzes, ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just, 98.1
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà una premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell.