que estima, que ens estima i que ens vol, o sigui, vol que nosaltres estiguem bé. Perquè si anem a parar una miqueta, si anem a parar el Pare nostre, o sigui, quan nosaltres volem que es faci la seva voluntat, la seva voluntat no és passar penúries ni passar desgràcies, la seva voluntat és que visquem d'acord en l'Evangeli. Aquesta és la seva voluntat. Aquí és allò on jo...
Aquí, els teòlegs de la taula és el que diuen. Hi podeu creure. Per mi hi ha una cosa. Els evangelis...
sense anar ara amb detalls, però es resumeixen en el Pare Nostre i les Benaurances. El sermó de la muntanya i les obres de Misericòria. El sermó de la muntanya i el Pare Nostre. I després, sí, hi ha més coses i més exemples i més ensenyances i això, però si no cal, amb això n'hi ha prou. Clar.
Entre les venourances i aquest Déu castigador, que ens... És com... També en l'Antic Testament el Déu el passava en un cert vengatiu, que si no feies això... Bueno, formava part de... Quan va venir a Jesucrist, doncs això ho va esvair i va dir, no, així no és això, no ho acabeu d'entendre. És com aquell que li diu, ai, desgraciat, si encara no ho ha entès,
Vull dir, la gent no... Jo crec que a vegades tenim aquests prejuïcis que els tenim ja no tant per la persona que dona totes les, no sé, les directrius que podríem dir, si és que li puc dir aquesta paraula que Jesucrista ens va ensenyar, sinó que potser la persona que ens dona...
Com som així de crítics, potser aquella persona ha fet les coses així i diu, caramba, si aquest hauria de fer-ho així i ho fa malament i ja està. La llei de la gravetat té tanta força que estem tan enganxats en aquest món.
No sabem passar, sabem fer levitaciones. No, però és que hi ha una cosa que tothom es preocupa de totes aquelles coses que es paguen en diners, es preocupen de les coses que es quedaran aquí, i de les coses que no es paguen en diners.
No sé si ens n'emportarem moltes, també, eh? Sí. I jo, ja és una preocupació que ja la tinc païda, ja no em treu la son, però penso que el dia que Sant Pere m'obri la porta i digui què hi portes aquí, la maleta serà més grossa que el contingut. Sí.
Però mira, si agafa jo, què hi portes? Home, mira, els calçotets són una mica vells, però estan ben plegats, una samarreta, un raspall. Va, canta manyanes, passa. Mentre em pugui dir, va, canta manyanes, passa. Ja estem salvats. Home, dintre de les meves limitacions he fet el que he pogut. Podria haver fet més, potser sí, però mira, si n'hi ha prou...
ja n'hi ha prou, sí a vegades també ens proposem i sobretot en èpoques quan un és més jove que pensa que ha de fer verdaderes erositats per poder fer i aleshores li entra com un esprit míssic a mesura que et vas fent gran no sé si us ha passat i vas fent servir una mica el seny, com si diguéssim te n'adones que som limitats i quan tu te n'adones que ets limitat que abans ja ho has dit tu doncs dius, està aquí senyor no arribo més, accepta'm
l'afany que té la gent de que li posin medalles. Senyors, jo crec que ha estat això bastant, no sé, alegre, no hi ha, és una cosa de tipus esperançador, tal com amb aquesta maleteta que el Salvador se'n portarà i que nosaltres també ens en portarem, però falta tres minuts, això dos ja.
Estem aquí, bueno, controlats, eh? Això, mira, el temps el millor després serà l'infinito. Eon, que diuen aquests que... Eon, ja sabes lo que es, no? Doncs, vale, en aquest espai infinit. Seria bo que ens trobéssim en aquest espai infinit de s'endavant.
No podem llegir l'Evangeli, que correspondrà, que és el que havíem de fer, pel dimetre que ve, però recordi, se celebrarà la Santíssima Trinitat. L'Evangeli serà segons Sant Joan, i solament llegiré la primera oració que diu, i en aquell temps Jesús digué a Nicodem, Déu estima tant el món que ha donat el seu fill únic, perquè no es perdi ningú dels que creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
o sigui que això penso que normalment Salvador això no ho saps però nosaltres llegim l'Evangeli que el diumenge es fa a l'Església el que passa que avui ja hem parlat molt d'Evangelis i de lectures i et donem les gràcies i cal si diràs als oients que falta això ho poden tornar a sentir el dissabte a dos quarts d'onze a dos quarts d'onze amb diferit algun consell pels oients?
Què els diries, ara? Imagina't. Que mirin al seu voltant i trobarem que Déu és més a prop del que ens pensem. Amb els ulls oberts i les orelles també, eh? Que a vegades se'ns parlen i no escoltem. El cor i el seny. Molt bé. Montse?
Bé, doncs jo penso que tota la conversa que hem tingut ha sigut molt interessant i és molt vàlida també perquè és l'últim dia de la temporada. Això, ara la Montse m'ho estava dient aquí que per nosaltres, fins al setembre, que tornarem a començar, doncs el nostre curs s'ha acabat.
Però sí, també podíem aconsellar que llegissin, que tinguessin a la mà els textos sagrats. Diuen que la Bíblia és el llibre més llegit del món. Ho diuen. O sigui, estadísticament... Que ho posi a la pràctica. Diem moltes gràcies al Carlos, que és aquí el controlador. El que no es poden fer són interpretacions al peu de la lletra. Ah, no, no, clar. Ni interessades. Això també.
que se'n fan i que des que es va escriure la primera fins ara hi ha hagut versions interessades també senyors, moltes gràcies per tot i fins la propera i en aquest cas una mica més lluny perquè això serà fins al setembre que tinguin un bon estiu i que Déu els acompanyi bon estiu a tots i a totes
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna. Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats de la música dels últims 50 anys. Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
El just a la fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just. Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure qui eren tots els empresaris que anaven amb ell, que fins ara mutis. 400 pisos per vendre. Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir. Busco sempre aquella notícia una mica positiva. Tant d'èxit de públic està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure algun d'aquests grups més de casa, hi ha moltes oportunitats, molt festivals. Tu t'equivoques en un penal en un Barça-Madrid, pots quedar crucificat a per vida. Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona. Just a la fusta, vivim-se'n just en directe. Cada matí, de 10 a 1. Smooth. Yes. One more.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda, relaxa't amb estils com el chill out, l'smooth jazz, el funk, el soul o la música electrònica més suau. 100% música relaxant. Cada dia, de dilluns a divendres i de 4 a 5 de la tarda. Smooth Jazz Club. T'hi esperem.
Ara escoltes ràdio d'Esfern, sintonitzes ràdio d'Esfern, la ràdio de Sant Junts, 38 punts.
Seixanta i més? Diuen que un dels plaers de la gent gran és el de menjar.
Podem afirmar que ho és, però entre molts d'altres. Les setmanes anteriors vam parlar de les patates i les mongetes, i avui parlarem de la fruita. Perquè ha arribat el temps de la gran varietat de fruites. Cideres, peres, albarcocs, nespres, maduixes, fresons... I podem trobar ja els primers melons, síndries, préssecs o nectarines. Mhm, mhm.
És el moment de menjar fruita madura, olorosa, de color intens, carregada de sucres, i sobretot de vitamines. Que no falti, que no falti mai una peça de fruita, tant per dinar com per sopar. I si proveu les penes amb xocolata, ja hi ha per llepar-se'n els dits.
Però abans d'abraonar-vos davant del sopar, hem preparat algun tema per si us ve de gust escoltar-nos. Estimats ullets, ens trobem a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada fent el programa 60 i més. Dedicat, com sempre, a les persones grans i també a tots els joves que teniu predilecció per la ràdio.
Seguim comprovant que us va més el Facebook, el Twitter i tot el que ens diem per la xarxa. Però si us ve de gust trucar, ja sabeu que podeu fer-ho al 93 372 3661 i compartireu el programa amb nosaltres.
Passejant per Catalunya, darrerament hem visitat Calella de Parleforgell i és tot un goig comprovar que és una de les localitats de la Costa Brava que encara conserva l'encant que es respirava als pobles de la zona abans que arribés al turisme de masses, que a vegades Déu-n'hi-do, eh?
Al juliol i a l'agost també hi ha turisme de masses a Calella, a Cadaqués i a tot arreu, però al juny encara s'hi està molt bé. Pots passejar pels carrers estrets, contemplar les cases encalades de coberta inclinada de teula i aquells habitatges tradicionals de pescadors de dues plantes. Ah, i les cases d'estiuets d'ús temporal i tipologies diferents, ara al juny moltes encara són tancades. Tancadetes. I si us agrada nedar tant a la platja del Canadell
com la de Portbou o la d'en Colau, tenen aigües transparents i netes i una fauna marina que fa goig de beure. Després, un passeig pel barri marítim i el conjunt històric de les voltes ens porten fins a restaurants com el Xavec, la Placeta o el del Mirador de l'hotel Sant Roc, amb precioses vistes al mar.
Aquest és una meravella, eh? El mirador de Calella, que és el mirador del restaurant de l'Hotel Sant Roc, és realment preciós. Segons cap on miris, només veus mar. Segons cap on miris, veus Escòdol, que és el gran rock emblema de Calella. Veus la platja del Porbó, amb la placeta al fons, que és on fan les cantades davaneres. Les voltes, que és una autèntica meravella. I, clar, en dies així lluminosos, és una autèntica meravella. Heu tingut bon temps? Sí, molt, molt bon temps. Bueno.
I, a més, si aneu ara al ple de l'estiu, la primera setmana de juliol, penso que és sempre, s'hi celebra cada any el festival musical de Cap Roig, que comença amb la famosa cantada d'Havaneres. Podem començar el programa escoltant una vanera. Cuando en la playa la velladona Es una regalona luciendo más
Los marineros se vuelven lobos y hasta el piloto viene con paz. Cuando en la playa la bella volá, su larga volá luciendo más,
¡Ay, qué placer! Sentía Dios cuando en la playa sacó el pan bueno y me saludó.
Molt bé, no? Avui, per cert, he vist a la web d'habanerescalella.cat que encara es poden trobar entrades pel recital d'Havaneres d'aquest any. Mira que és difícil, eh? Per internet encara en queda alguna, o sigui que si us espavileu encara en podeu trobar. Perquè tothom lloga els balcons, les voltes, les barquetes al voltant...
Sí, sí, ho hem de demanar amb temps. El que és possible que ja no quedi lloc és als hotels, perquè n'hi ha pocs a Calella, són petitons, i per anar a la Cantada de Vanera, si no teniu encara reservat a la plaça, haureu d'anar a Palamós o més lluny. Això mateix. I ara ve el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari.
Avui dia 11 de juny és el 162 dia de l'any del calendari gregorià i ens queden 203 dies per finalitzar l'any. De moment passen 9 minuts de les 8 del vespre. Avui festivitat de Sant Bernabé Apòstol, Santa Iolanda i Sant Guiu. Demà Sant Onofre, divendres dia 13 Sant Antoni de Pàdua i dissabte que sortim en segona audició Sant Eliseu Profeta i Sant Bernat.
El nom Bernabé ve de l'arameu i significa amistat i consol. I Holanda és d'origen germànic i vol dir prosperitat. També Guiu és d'origen germànic i significa bosc. Unofra és d'origen egipci i vol dir el qui porta la bondat.
Antoni és un nom familiar, d'origen llatí, i en el cas d'Antoni de Pàdua era un monjo franciscà. Eliseu és d'origen grec i significa Déu és la meva salut. Finalment, Bernat és també d'origen germànic i vol dir el guerrer audàs. Ja veus que per internet es pot trobar l'origen de tots els noms, de tots els noms.
Si les fonts són fiables, unes sí i altres no. Això ja no ho sé. També el calendari aquell que a vegades tenen a Can Vila. A Can Vila, a Can Vila, sí. A Can Vila també tenen el calendari i també t'ho explica, l'origen dels noms. A Can Vila tenen precisament tota una col·lecció de llibres molt curiosos sobre aquest tipus de coses que estan molt bé. Sí, i tant.
i ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui. De l'any 1823, les corts espanyoles declaren a Ferran Setè inútil per arregnar.
El text no diu exactament inútil, diu que no era apte del tot. Una manera de dissimular que l'home no li tocava massa. Que tothom l'odiava amb tot el cor. Total. Que van dir que no podia ser ni regnant i es va formar una regència comandada pels senyors, per tres polítics, es deien Valdés, Iscart i Bigodet.
També era un 11 de juny, però de l'any 1873, quan es proclama la República Federal Espanyola presidida per Francesc, Pi i Margall. A veure, això torna a ser actualitat. Aquesta va ser la primera república i ara ja has vist que tal dia com avui també, en el Parlament, han tret banderes republicanes, han tret corrigues... Oh, ja fa dies que les treuen, mira. Sí, però avui, precisament, que no tocava, han sortit uns quants republicans... Ja, però és que avui no tocava, no es tractava d'això...
Avui es tractava de dir que sí, que estem d'acord en que Felip VI sigui el nou rei. No, més que res, estàvem d'acord en que el Joan Carles... Que el Joan Carles em dica, exacte. Em diques. Però és que van juntes les coses, no? Quan em dica l'un és que ve l'altre. Clar, si em dica, clar, llavors a l'altre.
Sí, sí. Bé, doncs, un altre 11 de juny de l'any 1895 va tenir lloc la primera cursa d'automòbils de la història. El recorregut va ser París, Bordeus, París. Una vistosa cerimònia té lloc al Vaticà, l'11 de juny de 1899, quan el papa Lleó XIII dedica tota l'espècie humana al sagrat cor de Jesús.
Una de les primeres plusmarques de vols sense escala sobre el mar va tenir lloc l'11 de juny de 1933 des de Sevilla, Espanya, fins a Camagüey, a la illa de Cuba. El pintor, en el matís,
Rep el Gran Premi de la Bienal de Venècia el dia 11 de juny de l'any 1950. I un tema que va inspirar Clint Eastwood per una de les seves pel·lícules va ser aquells presoners que em penso que són els únics que han aconseguit escapolir-se de la presó d'Alcatraz un dia 11 de juny de l'any 1962. Com es deia en Joana, tu que domines l'anglès... Ui, molt...
Mira, Frank Morris, John Anglin i Clarence Anglin. Aquest era el nom dels veritables presoners que es van escapar. Sembla que la pel·lícula Clint Eastwood es deia d'una altra manera. També era un 11 de juny de l'any 2004 quan s'oficiaven els funerals del president Ronald Reagan a la Catedral Nacional de Washington. El mateix dia, 11 de juny del 2004, en què...
però no, va ser dos anys després el 2006 Rafa Nadal guanya el seu segon Roland Garros ara acaba de guanyar el noveu el noveu, o sigui que felicitats Rafa Nadal sí, ja veurem per quant temps perquè quan ja comencem per jugar de la manera que ell juga comença a ser una mica una mica grandet ja 28 anys són pocs però per l'esforç físic que ell té són molts no el jubilem encara que està molt jove, molt fort i molt atractiu sí, sí
Però va acabar el partit dient-li al tiet, estic molt cansat. Clar, clar, és que els joves també es cansen, naturalment que sí. Bé, posem una mica de música, Carles, sisplau.
Naixements que van tenir lloc tal dia com avui. L'11 de juny de l'any 1838 neixia a la ciutat de Reus el dibuixant-pintor Marià Fortuny. Algunes de les seves obres, com La Vicaria o La Batalla de Tetuán, són considerades obres mestres de la pintura figurativa pel seu virtuosisme tècnic i gran espontaneïtat.
Realment la pinzellada de Fortuny és única al món, és un estil que uns li han dit lluminista, altres impressionista, però amb Fortuny passa com amb sorolla. Té un estil tan personal que no es pot classificar dins de cap escola. Ells pintaven a la seva manera.
I de la pintura passem a la música, ja que l'11 de juny de 1864 naixia a la ciutat de Múnich el compositor i director d'orquestra alemany Richard Strauss. Autor d'òperes com Electra, Salomé o El cavaller de la rosa ha passat a la història com el gran innovador de la música romàntica, tan romàntic que ara l'escoltarem una mica a veure com sona.
Bona nit.
També era un 11 de juny, però de l'any 1884, quan neixia a Zamora, el poeta espanyol Leon Felipe. Tota la seva obra és un cant a la llibertat. Republicà convençut, exposa clarament la seva ideologia a versos i oraciones de caminante o ganaràs la luz. El recordarem al final del programa.
De la poesia passem al teatre, ja que el dia 11 de juny de l'any 1909 naixia a Ciudad Real l'actor espanyol Carlos Lemos. Va conèixer els més grans èxits amb la companyia Lope de Vega, dirigida per José Tamayo, on va ser el protagonista de La muerte de un viajante d'Arthur Miller, un soñador para un pueblo de Pueblo Vallejo o Luces de Bohemia de Valleclán, entre moltes d'altres.
Seguim el món del teatre, ja que també una gran actriu catalana, Núria Espert, naixia a Hospitalet de Llobregat l'11 de juny de l'any 1935. Després de triomfar com a actriu, ho va fer també com a directora, aconseguint grans èxits internacionals. Ha dirigit també òperes a Milà, Jerusalem, Moscú, Mèxic, París o Edimburgo.
Medea d'Eurípides li va obrir les portes a la fama. I una altra actriu catalana, en aquest cas molt joveneta, Ivana Vaquero, naixia a Barcelona l'11 de juny de 1994. Amb només 12 anys va aconseguir un premi Goya pel seu paper a la pel·lícula El laberinto del fauno, de Guillermo del Toro. També el nostre record, però per algú que ens deixava tal dia com avui.
Federico de Madrazo, pintor d'estil romàntic figuratiu, retratista i pintor de cambra de la reina Isabel II, moria a la ciutat de Madrid el dia 11 de juny de l'any 1894. També era un 11 de juny, però de l'any 2008, quan moria a València el mestre i catedràtic de filosofia Gonzal Anaya. Medalla d'or per la Universitat de València és considerat com un innovador de la pedagogia.
Gràcies.
Molt bé, passem ara, doncs, a l'Espai de Cultura. Des d'avui mateix fins al dia 14 de setembre, la pintura del valencià Joaquim Sorolla envairà la Caixa Fòrum de Barcelona amb l'exposició Sorolla, el color del mar, amb una col·lecció de 80 obres dedicades al que va ser el tema favorit de l'artista.
Doncs aquesta exposició, Sorolla el color del mar, indaga sobre la mirada del pintor, la seva particular manera de dibuixar prenent apunts del natural i d'usar el color, amb una majoria de llenços pintats a les platges de València, sobretot a la Malba Rosa...
a Biarritz i a Palma de Mallorca. I serà exposat aquell quadre famós dels dos nens revolcant-se per la platja, que allò és d'un mèrit... Enorme. Enorme. I la llum que té. Per la lluminositat, i a més per una cosa que és molt difícil de fer, que gairebé ningú l'ha sabut fer com sorolla, que és pintar els cossos quan són dins de l'aigua. Es veu...
Transparent. Es veu transparent, o sigui, es veu el cos, la part de cos que està fora de l'aigua d'una manera i quan està dins de l'aigua barrejat amb el refleix de la zona. Per això són aquelles qualitats que té l'artista que no les té més que ell. Absolutament genial, sí, sí.
I una altra mirada, també d'artista, la trobem a l'exposició sobre Frederic Soler, pitarra, que podem veure al vestíbul principal del Teatre Nacional de Catalunya. Al·legantment recolzats sobre un gran nombre de cadires, podem veure dibuixos, poemes i gravats dels estius al Passeig de Gràcia, als Camps Elisis o al Naixement de l'Eixample.
Les societats recreatives de finals del segle XIX, els jocs florals, l'òpera italiana i francesa, la proliferació de teatres, l'increment poblacional, la pressió de la crítica o els detractors dels seinets són vistos amb la mirada maliciosa de les gatades
que van fer tan popular Serafí Pitarra, tant a dalt dels escenaris com els acudits i rodolins, publicats sobretot a l'Esquella de la Torratxa o al Cocut, sovint il·lustrats pel qui va ser el pioner de la historieta il·lustrada, Josep Lluís Pellisser.
Molts d'aquests materials procedeixen de l'arxiu històric de la ciutat de Barcelona, on podem trobar els famosos cinglots poètics que Pitarra va escriure al seu dia, provocant la indignació de més d'un benpensant, ho fes per veure's convertit en caricatura. I ara continuem amb una sessió de cultura que es va produir no fa gaire.
a la ciutat veïna de Sant Cugat, no em deies? Sí. Que va ser el passat dia 31 de maig, que es va celebrar la nit de l'art. 20 punts artístics importants de la població, tal com museus, edificis destacats, sales tard, van obrir les seves portes per oferir al públic en general una visió que, de normal, només es poden visitar de manera privada.
Dintre d'aquesta oferta pública de divulgació artística, un dels motius més importants és la celebració de l'any Pere Formiguera, en homenatge a aquesta extraordinària figura que va destacar tant en la fotografia que a vegades combinava amb la pintura, amb l'escriptura i també va ser un gran col·leccionista i comissari d'exposicions.
Aquest extraordinari artista local ens ha deixat no fa gaire temps, per la qual cosa la seva ciutat ha programat cengles actes des de maig d'aquest any fins al maig del proper 15. Exposicions, xerrades, representacions teatrals són el tema d'aquestes activitats que es perllongaran durant aquest any Pere Formiguera, o sigui, és qüestió d'anar a Sant Cugat
Sí, és per aquí mateix, perquè el tren ens deixa al centre mateix de la ciutat. Sí, sí, els que teniu cotxe, amb cotxe ho teniu molt senzill, perquè la carretera és un parc aquí dalt, i si no, amb els ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, tant els que van a Terrassa com a Sabadell, paren a Sant Cugat. Sí, sí, sí.
D'ell va dir en Josep Maria Terricabres, en el llibre Ulls Clucs, que va editar al Museu Nacional d'Art de Catalunya l'any 2002. Pere Formiguera és un gran fotògraf, l'avalen les seves obres. De fet, els millors de cada ofici són aquells que no solament coneixen bé el propi territori i s'hi passegen amb comoditat,
sinó que saben també explorar-ne els límits. Són els que fan que la tècnica no s'esgoti en si mateixa, sinó que busqui espais nous, noves idees i noves possibilitats. Quedi aquí palès el nostre homenatge a aquesta gran figura, Pere Formiguera.
I continuem amb la cultura. I seguim parlant de fotografia, perquè una exposició que val la pena i la tenim davant del nas, només sortir de casa, per un munt de carrers de Sant Just, és la mostra Passió per la fotografia, que trobareu als Jardins de Can Ginestar, preciosa l'exposició de Germanets i Germanetes. Sí, magnífica, eh?
La trobem també amb fotografies al carrer de la Creu, al carrer Badó, al carrer Bonavista, a la Rambla i en molts altres indrets de Sant Just fins al 30 de juny. Ah, i tampoc aquest any vam deixar d'acudir a la Fira de la Gent Gran, que va tenir lloc el cap de setmana passat a les Drassanes de Barcelona. Van tenir molta assistència a les xerrades i recomanacions per envellir d'una manera agradable i conservar la salut.
Tot seguit, llegirem alguna de les recomanacions per envellir activament dels folletons que van repartir a la fira i que també podeu trobar i llegir a la web bcn.cat barra gengran. Perfectament. Vinga, llegim les recomanacions. Recomanacions per envellir activament.
Controla el teu estat de salut. Mantenir la millor qualitat de vida possible requereix tenir controlada la salut i ho pots fer amb el suport dels professionals sanitaris. Recorda aquests principis bàsics, controlar el pes, la tensió arterial i el colesterol, revisant malment les dents, la vista i l'oïda, vacunar-se i no automedicar-se.
evitar el tabac i l'alcohol en general i seguir les recomanacions terapèutiques que els teus doctors et donen sempre. Exacte, i per controlar el colesterol és tan senzill com treure un llistat del Servei Català de la Salut que el podeu treure a través d'internet o demanar-lo al vostre espai de salut del poble, on visqueu.
Tingueu també cura de la vostra alimentació. Menjar saludablement és fonamental per prevenir moltes malalties i gaudir d'un bon estat de salut. La millor recepta és acompanyar la nostra dieta mediterrània d'una bona hidratació.
Dos litres d'aigua al dia. Fins i tot tres, recomanen alguns metges. Fruites i verdures, així com cuinar amb poca sal. Els professionals sanitaris poden ajudar-te a planificar els millors plats per estar d'acord amb les teves necessitats i cuidar la pròpia salut.
Bé, dorm bé per viure millor. Tenir un son de qualitat és fonamental per mantenir el nostre equilibri i benestar. Per conciliar el son cal que procurem escoltar, envoltar-nos, envoltar-nos, escoltar una música molt tenue i envoltar-nos d'un ambient tranquil abans d'anar a dormir.
També afavoreix el fet de seguir una mateixa rutina d'horaris i que evitem les begudes estimulants i els sopars copiosos. O sigui, no podem fer com els romans que es passaven tota la tarda sopant i quan arribaven a la nit, molts per això van venir després d'aquella dita de les grandes cenas estan les sepultures llenes. Sí, i tant. Però ells tenien el sistema una mica bèstia, eh? Quan estaven tips, dits a la gola i arreando. Després...
a menjar més. S'estiraven a la xeslong, començaven a sopar a les 4 de la tarda i acabaven a les 11 de la nit. No tenien res més a fer. Això estem parlant dels romans rics, és que sempre que parlem de la cultura grecorromana recordem els savis, els filòsofs i la gent que vivien
Però la gent, a la banda dels esclaus, que pobrets, ser esclau és molt trist, però la gent normal no vivia tan malament com tot això. No es pot dir classe mitja, perquè encara no s'havia inventat la classe mitja, però sí hi havia un estatus entremig de gent que vivia les seves casetes, feia la seva vida de família.
treballava al camp i anava fent la seva vida sense grans estipendis però vaja però dominava pel que es veu a la història els pocs que eren molt poderosos i després hi havia una munió d'esclaus que feia fredat això sí perquè a cada lloc que anaven s'emportaven una munió se'ls repartien i imagina't vivien bé
Bé, doncs, podeu consultar la web, perquè d'aquestes recomanacions n'hi ha moltes més, n'hem triat només unes quantes, però n'hi ha dotze, com hi ha també dotze consells per fer exercici físic de manera saludable, dotze consells més per prevenir els efectes de la calor, i això seria interminable, no? Si vols, per fer exercici físic, com que la Joana és una experta en la bicicleta, i jo no sóc un expert, però vaig nedar cada dia,
Tu fas més exercici que jo. No, tu fas bicicleta i jo faig natació, però aquí ens diu que practicar exercici físic regularment ens fa sentir bé. O sigui, trieu el que més us agraï. Això. Ens sentirem més àgils i amb més energia. Regula l'organisme i manté la capacitat funcional. Actua contra els efectes negatius del sedentarisme. Manté el cap despert i ajuda a mantenir una vida socialment activa.
Practica amb optimisme i il·lusió l'exercici físic. Estàs vetllant pel teu benestar. Recordem que aquí a Sant Just, tant al passeig de Rivalta com al Centre Social del Milenari, teniu uns aparells que podeu fer bicicleta anant pel carrer, podeu activar els braços, les cames, hi ha però uns aparells que encara no els ha fet molt bé ningú de moment a Sant Just. No, no, no, no, no donis idees.
No, perquè hi ha moltes places de Madrid, que això ja fa anys que ho vaig veure, i al cap de pocs mesos ja estava tot desmuntat, tot destrossat. Esperem que nosaltres ens duri més. Tinguem cura de la indumentària, en aquest cas dels aparells. De la indumentària també perquè cal portar un calçat que subjecti bé el peu i no rellisqui, i roba lleugera per moure's amb llibertat. Això és per quan fem gimnàstica, per quan caminem, fem exercici a moderació, o sigui, no es pot fer exercici amb roba apartada.
Això és lògic, però hi ha gent que encara la veig que va corrent amb coses molt ajustades i fent unes suades tremendes. I compta amb el córrer, eh? S'ha de córrer una persona que tingui costum de córrer. Perquè hi ha moltes persones que tota la setmana estan en plan sedentari mirant la televisió i aleshores, quan arriba el cap de setmana, els fa molta il·lusió anar a córrer amb el gos i moltes vegades tenen problemes de salut per aquest costum.
Aquí, precisament, un dels consells que diu és que no s'han de fer les coses bruscament. O sigui, d'estar moltes hores assegut i tot en un plegat, posar-te a córrer amb tot de força. No, no, no, sinó quan t'aixequis, fes uns petits exercicis de respiració, fes anar una mica als braços, camina una mica, un precalentament i llavors posa-te a córrer. O sigui, no estiguis...
ha enxufat davant de l'ordinador 6 hores i després tot un plegat, t'aixeques, et poses a córrer, et poses a nedar i desplegues una activitat tremenda. S'ha d'anar a fer tot progressivament i sobretot amb molta tranquil·litat. A la nostra edat s'han de fer les coses amb tranquil·litat. Ja no estem en edat de competir, deixem-ho pels joves. Ja sé que hi ha gent que a vegades...
Li encanta competir, ho ha fet tota la vida, i fixa't que fins i tot en una associació de gent gran de no sé quin país va ser, del centre d'Europa, va fer una competició de veure qui aguantava més temps a la sauna. Sí, quina bestiesa. Pobre cor. Oh, por Dios.
I això veig que els adolescents, o sigui, a la gent ens agrada el perill, i per això s'ha de... Sí, sí, però se surt moltes vegades molt mal parat. S'ha d'advertir els adolescents que un... No, els adolescents i no tan adolescents, que ja comencen a ser grans. I joves i grans... Jo he vist que un dels costums que hi ha, per exemple, a les piscines, és de fer concursos a veure què aguanta més sense respirar sota l'aigua. Això és dolentíssim, perillosíssim. Si no estan acostumats a fer amnes, no poden aguantar. Evidentment que no.
Bé, i ara us oferim un espai en el qual, sempre que tinguem ocasió, us presentarem música folk catalana interpretada per conjunts que no s'acostumen a programar amb assiduïtat.
En ocasió de l'audició de música i poesia que va oferir el mil·lenari l'Associació de Gent Gran, vam tenir ocasió d'entrevistar el senyor Josep Maria Baquer, component del grup Més Fums i Perfums, que ens va presentar el seu nou disc, a punt de sortir al mercat, del qual us oferim la cançó popular catalana La Mare. La Mare
El nen és petit, ja mig, ja cormit. La mare serida no deixa mai ser.
i el meu fill de l'un món
Fes, nones, reies, fes, nones, fill meu, que ets un angelet que m'envia Déu. El ves a la cara, el ves en el front, petons d'una mare, el més gran
Fins demà!
Sí, una cançó molt dolça, molt popular. Que tu li cantaves al teu net, dius. Jo li cantava al meu net i en lloc d'adormir-se es posava a plorar com un desesperat. Clar, és que té una càrrega emocional molt forta, molt intensa. No, no, vaig acabar per no cantar-li, vés. Bé. Deixa'm dir una cosa rapidíssima, que és que hi ha un museu que està una mica lluny, però tu també el coneixes,
i com que la gent que teniu cotxe el teniu molt a l'abast per anar-hi, si no, els autobusos també t'hi porten. És el Museu del Sur de Palafrugell. El Museu del Sur de Palafrugell és una autèntica preciositat i, a més, és únic perquè presenta un tipus de fotografies, un tipus d'explicacions, un tipus de reportatges. I materials, tenen uns materials també. És sorprenent, a més, moltes coses com el...
Els barrets, per exemple, de la policia londinenca, dels, com es diuen, els bovis, els policies londinencs, doncs, durant anys i panys, van fer-los els barrets de suro a Calella de Palafrugell i després els folraven allà. I, a més, hi ha ara una exposició, que aquesta és temporal, sobre...
Les morts de la classe obrera, que és terrible, o sigui, és un tribut als màrtirs de Chicago, de la quantitat de gent, que les revoltes que va haver, però no només a Chicago, sinó també a molts llocs d'Europa i al nostre país, del que va arribar a costar suor i llàgrimes demanar la jornada de vuit hores. Sí, sí. Hi ha gent que va donar la vida per poder treballar vuit hores. I ara em donaria la vida per poder treballar. Per poder treballar, exacte, sí, per poder treballar. Mira, això són les coses que...
que són uns contrasentits tan grans que no hi ha qui els entengui. Bé, què et sembla si donem una mica d'informació del bolletí? Molt bé, doncs de Palafrugell tornem a Sant Just i consultem el bolletí, que el teniu tots a la bústia, si no també el podeu consultar a la web. Hi ha molts de bolletins, vam fer la bústia de tot arreu. Sí, sí, sí. Doncs aquí ens parla el senyor alcalde Josep Perpinyà sobre el parc de Collserola, un privilegi a l'abast de tothom i un repte de present.
Ara fa pocs dies que Sant Just d'Esvern ha acollit una jornada tècnica europea per parlar sobre l'actuació dels parcs perurbans. La Federació de Parcs Periurbans d'Europa s'ha reunit per compartir inquietuds, proposar actuacions i impulsar mesures de respecte de conservació davant d'aquests espais de gran valor ecològic.
Persones de l'àmbit polític, directors o directores de parcs, entitats i institucions coincideixen a atorgar al parc de Collserola una menció especial pel seu alt valor i la seva complexitat de gestió atesa la seva ubicació.
Com a poble tenim el privilegi de formar part del parc de Collserola i tenir-lo a prop. El parc ens ofereix qualitat de vida, conèixer la natura, el patrimoni, els hàbits, el seu llegat cultural i agrícola, etc. Però alhora hem de ser conscients que estem davant d'uns reptes que entre tots i totes hem de trobar el camí més adequat per conservar-lo.
Volem fer ús del parc, i hem de fer ús del parc, però estem obligats a garantir també els ecosistemes i els hàbitats que s'hi desenvolupen,
Trobar l'equilibri entre ecosistemes i l'ús públic avui s'ha convertit en un dels grans reptes. La consciència ciutadana i l'educació ambiental són fonamentals, però també la generositat i el respecte de cadascun de nosaltres davant d'aquest ús massiu que s'està donant des de fa pocs anys. Més de dos milions i mig de persones utilitzem el parc a l'any.
I hem de conviure els caminants, els ciclistes, els caçadors, les persones que hi resideixen, etc. Amb una flora i fauna d'extraordinari valor. Més de 190 espècies vertebrades, algunes de protegides i més de 1.000 espècies de flora.
La connectivitat i l'aïllament ecològic, les infraestructures, el tractament de les zones frontereres entre les ciutats i l'espai protegit, el foment de l'agricultura, facilitar l'activitat econòmica dins del parc, són...
Coses que s'han de fer amb un aspecte total, o sigui, un respecte total del seu entorn. Són aspectes que ha de recollir el nou pla especial del Parc de Collserola, la tramitació del qual hem iniciat des del Govern de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l'àrea metropolitana i els ajuntaments que formen part del Parc. Signat, Josep Perpinyà i Palau, alcalde de Sant Just d'Esvern.
Bé, i ara, de Sant Just i del Parc, passem a Esplugues, que també ens ofereix a vegades informacions importants. I tant, perquè ja es pot participar en la 17a Bienal de Ceràmica d'Esplugues. Les obres es podran presentar fins al pròxim 27 de juny.
Fins al 27 de juny, romandrà obert el termini de presentació d'obres a la 17a edició de la Bienal Internacional de Ceràmica d'Esplugues Angelina Alós, el certamen de ceràmica d'àmbit internacional més antic de Catalunya. Aquest 2014, el nou web dels Museus d'Esplugues
museus.esplugues.cat centralitzarà tota la informació referent a la Bienal. En la darrera edició hi van participar prop d'un centenar de ceramistes i la presència internacional va ser molt nombrosa. Com a novetat, introduïda en 2012, les 38 peces seleccionades es van exposar per primera vegada en aquesta preciositat de museu que tenim a Esplugues, que és el Museu de Ceràmica Can Tinturé.
Recordeu que podeu visitar-lo també a la web museus.esplugues.cat I continuem Esplugues. Un carril bici connectarà l'avinguda Diagonal i Esplugues. Es pretén utilitzar un passi inferior que es va construir fa anys i que actualment està abandonat.
Per fi podràs deixar la bicicleta estàtica i anar a la bicicleta normal. Ho trobo una mica difícil, però ho intentarem. Bé, doncs, el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020 de l'Autoritat del Transport Metropolità inclou aquest projecte proposat per l'Assessoria d'Infraestructures i Mobilitat.
La idea és connectar al final de la Diagonal, veus, ho tindràs, la mar de senzill, podràs connectar al final de la Diagonal, a l'alçada del parc de Cervantes, amb esplugues de Llobregat. No caldrà anar ni a peu ni en bicicleta per l'autopista, com passa ara, quan vols anar a peu des del parc de Cervantes a Sant Just. Sí, t'hi jugues, t'hi jugues al cap. T'hi jugues al físic.
El Pla Gaufec és un pla urbanístic de gran magnitud que estava previst desenvolupar el sector Porta Barcelona, esplugues de Llobregat, i que, finalment, es va aturar per culpa de la crisi. Aquell pla, entre d'altres actuacions, va comptar amb l'inici de construcció d'algunes infraestructures, com un túnel que ara, ara per ara, segueix sense ser utilitzat.
Aquesta proposta la recull el Pla Director d'Infraestructures 2011-2020, un pla que contempla les obres que s'han de dur a terme a nivell metropolità i que és competència de l'autoritat del transport
però mirem una cosa i han seguit guanyant aquests senyors que pasturen un ramat d'ovelles per aquella rambla d'esplugues que havia de ser un lloc habitat amb cases a banda i banda i un passeig està ple d'herba i serveix per les ovelles i després poden fer aquestes fires que ofereixen aquests formatges d'ovella tan bons allò que es diu en castellà no hay mal que por bien no venga bé i ara ens anirem a continuar viatjant per Catalunya
I ens n'anirem a Vic, una ciutat amb bànima.
Aviam, diu la Rosa López, filòloga, a la revista Descobrir. El dia que vaig desembarcar la ciutat de Vic m'esperava amb la tramolla a punt. Nit de Reis, la plaça Les Fosques, Boira Baixa i un fred d'aquells que et glaça el moll de l'os i les ganes de viure. Jo, amb aquell maleït jerseiet d'anar per Barcelona, tremolava.
El primer descobriment important fou que la ciutat amaga 30.000 ànimes amb moltes inquietuds i a força de trepitjar els carrers vaig arribar a intuir l'alícita voluntat ciutadejadora de Vic. El seu nucli antic certifica els quasi 700 anys de ciutadania que ara es veu augmentada per la creació de la universitat. Vic és una ciutat
on tothom es coneix de vista. Com a Sant Just. Sí. El carrer dels Argenters, fidel a la seva antiga tradició comercial, abasteix d'una gran varietat de productes. Aconseguir la ració diària del pa nostre que ens pertoca pot esdevenir una qüestió de profunda complexitat.
Proveu, proveu d'entrar una fleca i dieu, bon dia, voldria pa. T'obriran la caixa dels trons. I tant, ens oferiran pa rodó, barrots, baguets, panets de panses, pa verd, pa morer, barretes de blat de moro, pa d'Osona. Aquesta última varietat és una creació de l'Associació de Flaquers d'Osona que es caracteritza per la seva forma, aquella forma de nus.
Oi, encara t'has deixat el pa de pessic, que també és ben típic de Vic, i al mateix carrer cal proveir-se de porc i de totes les seves manifestacions. Res no resulta tan senzill a Vic com procurar-se una bona llonganissa amb denominació oficial de qualitat inclosa, sigui d'elaboració artesanal, a Ca la Teresona, a Can Solà, a Can Vilada, o bé de fabricació industrial, les marques Casa Cendra o Casa Riera Ordeix.
Aquesta darrera casa va treure al mercat una variació interessant, la llonganissa trufada. Han dut a la pràctica una idea proposada el 1870 per Joaquim Salaric en l'obra El salchichón de Vic. Això demostra que Vic, des de temps immemorials, saben com cal tractar els porcs,
A plaça, a les voltes de baix, a la Xixonenca, més coneguda com la Xixo, els bigatans fan processó dues vegades l'any. A l'estiu, apaivaguen el rigor de la canícula amb magnífics gelats, orxates i granissats, i per Nadal compren els torrons i maçapans. Fora ja del nucli antic,
al carrer del Pla de Balanyà, val la pena fer una visita a l'Indià, un establiment que destaca d'entrada pel disseny del seu interior, obra del vigatà Pere Vilaseca i que ofereix la possibilitat de degustar i d'adquirir cafès torrats allà mateix.
Ja sé que manca un referent pel que fa a les begudes espirituoses. En Miquel Bofill, del celler d'Osona, del carrer de Sant Fidel, proporciona a la Sadegat consol, consell i conversa intel·ligent despullada de la pedanteria habitual de la gent del ramp.
Bé, els dimarts també hi ha dia de mercat, però més íntim i casolà que el del dissabte. A les 9 del matí, quan encara no volta gaire gent, agrada fer un tomb per les parades per tal d'exercitar la tècnica correcta que requereix la compra a terra plaça.
amb la visita pastoral a la parada de verdura d'en Josep Maria de la Guixa a les voltes de dalt on es venen productes de conreu ecològic que hi destaca una varietat morada de patates del bufet ui, l'enyorada patata del bufet que quasi havia desaparegut i que sortosament era un... ara es torna a conrear i a gastar amb un preu una mica especialet
Bueno, recordem que la van portar els americans, no? No, però és que quan jo era petita... Però a Vic va agafar un gust especial, es va cuidar millor. Sí, sí, però quan jo era petita, la meva mare sempre engastava patata del bufet. No volia una altra, i ara era molt difícil de trobar-la. La terra vigatana li va afavorir que aquesta patata fos més bona.
El mercat de dissabte és més per als forasters. Les institucions oficials, l'IMPEVIC sobretot, han dedicat molts esforços aquests darrers anys a potenciar la imatge de Vic com a ciutat de mercats. A banda del tradicional mercat del RAM o el de música viva, cada mes té lloc a la ciutat alguna fira sectorial.
Aquesta aposta firal, la millor de les comunicacions, l'eix al desdoblament de la N-152 i una excel·lent oferta gastronòmica atrauen molts visitants. Jo sospito que la bona cuina és l'am fonamental. I no queden gens decebuts que Arbic està ben proveïda de magnífics fogons.
De la botiga d'en Felip de Palaciu va néixer l'empresa Xocolats Aromí. El 1977 el grup Nederland va fer-se encàrrec i es va passar a dir Xokovic. El 1995 es va crear l'Aula Xokovic, la primera escola especialitzada en xocolateria de l'estat espanyol.
Darrerament es dediquen a comercialitzar xocolates elaborades a partir de cacau d'origen únic, sense barreges. Acumare, Guaranda i Cullave. Els Xocovic també van ser els impulsors, juntament amb l'IMPE Vic, del Fòrum Gastronòmic Vic,
que vol ser una trobada bianual de professionals per tal de compartir creacions, noves tendències i noves tecnologies. Si aquesta ruta gastronòmica resulta esgotadora, repararem forces i guarirem ferides al restaurant d'en Jordi Parramont, al carrer de Cardona.
Molt bé, també podem dir que quan pugeu a Vic i enfileu pel que aquí anomenem la recta de Tona, veureu estrictament un paisatge amb la ciutat al centre. Aquest paisatge té nom, es diu Núria, el Pla d'Aiats, els ingles de Tabaretet, Bellmunt, la Creu de Gurb i Sant Sebastià, res com els noms per saber-se a casa.
Ai, si sou a Vic no us perdeu la catedral, que només per les pintures d'encert ja val la pena de ser visitada. I recordeu que també cada any hi fan la festival de Cavallfort, doncs es reuneixen els seguidors de Cavallfort i Tatano a la ciutat de Vic, on els nens ho passen molt bé, molt bé, molt bé, perquè hi ha tot d'espectacles preparats per ells.
I tant que sí, és una ciutat molt oberta a tota mena d'ofertes, tant d'art com de gastronomia. Bé, i ara posarem la sortida de la música de sortida de Passejar en Bar per Catalunya.
Bé, i ara anem allò que ens deia... Els Rodolins, els Rodolins. Sí, la campanya del lloro. Avui, com que hem parlat de Pitarra, està molt bé que diguem algun Rodolí, perquè Pitarra va ser un dels grans creadors de Rodolins, potser els més encertats i els més irònics i sarcàstics que s'han escrit mai a Catalunya. Això sí, però això va ser arrel de la normalització, que mires en plan de conya, amb perdó.
Doncs bé, després de passejar una mica per Catalunya, avui hem estat a Vic, a Polafrugell, a Calella, doncs ara, vinga, Rodolins. Vinga. Apa, noi, com despilfarres, diu el Rodolí. Comentava, un per Nadal havia de dir malgastes i no pas despilfarrar.
Té petxuga de pollastre? S'ha esbunyit un disbarat. Cal dir pit i no petxuga. El bloc deixeu-ho anotat. Me'n vaig cap a engraçar el cotxe. El verb és molt mal emprat. S'unta el motor i les rodes. Podeu dir graixar o untar. Són molts i molts els que exclamen «això és coser i cantar».
Podeu dibufar i fer ampolles, que és un gir més català. Xispasso? No. Fogarada o guspireig, és igual. Quartel? No. Quarter o caserna. I no xistar, és no piolar. Hi ha persones que dels novis en diuen recient casats. Casats novells quan es casen. Si es descasen, descasats.
El que us digués, apa buenas, o bé, un adiós en passar, responeu-li ben de pressa, adeu, noi, o adeus, iau? Molt bé, aquests rodolins, per aprendre el català normatiu, són molt adequats i molt escallents. Sí, almenys no diem barbarismes, almenys quan puguem. Sí, perquè hi ha algun polític que en diu molts, eh? Jo no voldria assenyalar, però, que hi ha alguns polítics amb càrrecs tan importants, i quan els acents parlar diuen...
bueno i diuen pues a cada moment. El que passa és que en el moment que un improvisa, el costum és el costum. Sí, però quan un improvisa es nota també quin és el seu nivell de català. A lloc de citar els que parlen malament, puc citar els que parlen bé. Per exemple, en Carot Rovira sempre parla un català correctíssim, un català que és una mostra de com es deu de parlar en català en públic.
En canvi n'hi ha d'altres que no són capaços de corregir aquests barbarismes que amb una persona que està en el seu nivell li haurien d'haver donat les classes de dicció adequades. Perquè si aquest senyor fos un polític en llengua castellana no li permetrien esclar-se així. No, dir les barbaritats que diuen. Això és evident. Bé, ja posem la sintonia de la poesia.
Bé, doncs acabem amb unes reflexions d'un dels poetes més espirituals del segle XX en llengua castellana. Així s'expressa León Felipe. Nadie fue ayer
Ni va hoy, ni irá mañana. Nacía Dios, por este mismo camino que yo voy. Para cada hombre, para cada mujer, guarda un rayo nuevo de luz el sol. Y un camino virgen nos conduce hacia Dios.
Soñar, señor, soñar. Hazme soñar, señor, soñar. Hace tiempo que no sueño. Soñé que iba una vez, cuando era niño todavía, al comienzo del mundo, en un caballo desbocado por el viento. Soñé que cabalgaba desbocado en el viento y que era yo el mismo viento. Señor,
Hazme otra vez soñar que soy el viento, el viento bajo la luz, el viento traspasado por la luz, el viento deshecho por la luz, el viento fundido por la luz, el viento hecho luz, Señor».
Hazme soñar que soy la luz, que soy tú mismo, parte de mí mismo y guárdame, guárdame dormido, soñando, eternamente soñando que soy un rayito de luz de tu costado. Una cruz sencilla
Hazme una cruz sencilla, carpintero, sin añadidos, ni ornamentos. Que se vean desnudos los maderos desnudos y decididamente rectos. Los brazos en abrazo hacia la tierra, el asta disparándose hacia los cielos. Que no haya un solo adorno que distraiga este gesto.
este equilibrio humano de los dos mandamientos. Sencilla, sencilla, hazme una cruz sencilla, carpintero.
I bé, amb aquest saber dir ple de senzillesa i amb poques paraules, però molt intens, Leon Felipe, poeta molt i molt recomanable, ens acomiadem avui. O sigui que moltes gràcies. Primer que ningú a tots vostès per escoltar-nos. Moltes gràcies.
El Carles Hernández Rius per aportar la seva part tècnica i el seu saber, que és un dels homes que sap molt de ràdio a Ràdio d'Esvern i arreu de Sant Just. A Joan Algarra per aportar també el seu saber, perquè també porta molts i molts anys fent ràdio. I bé, jo que també...
També faig el que puc. I tant, què vols que et digui de tu? Ja que ens has fet aquests elogis tan estupendos. Doncs, mira, bé. Que ens tornin a escoltar dissabtes. No, no, i per molts anys ens poden tornar a escoltar. Bé.
Fins a la propera. Recordeu que aquesta audició es torna a repetir, si de vol, el dissabte de 11 a 12 del matí. I recordeu que només us queden dos programes, en penso aquesta temporada, la setmana que ve i l'altra. La setmana que ve més tenim un poeta molt i molt important, Pere Quart, que surt de l'Efemèrides. O sigui que recordarem Pere Quart, que és un poeta molt nostre.
I truqueu-nos, aprofiteu, si ens voleu trucar, de ser dimecres que veu l'altre, perquè després fins al setembre ja no tornem. Fem vacances. I si no ens truqueu, almenys escolteu-nos, que ens agrada molt que ens digueu que ens escolteu. Clar que sí, envieu-nos aquests missatges que ens envieu per Facebook i per Twitter, també ens agrada molt. Molt bé, fins a la propera. A tothom, bona nit o bon dia. Adeu-siau. A reveure.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Cara B, que avui dedicarem el 100% a escoltar peces del catàleg dels Rolling Stones, ja sigui el grup al complet o d'algun dels seus elements per separat. I començarem amb un treball del 2001 de Mick Jagger, que portava aquesta peça, Visions of Paradise.
Fins demà!
What's your favourite song? And tell me the names of the lovers you had Before I came along Don't put your arms around me Don't hold me tight Cause I could get used to the vision of paradise
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El 1972 van gravar a Rolling Stones un dels seus millors treballs, sota la mà i el lideratge de Kate Richards. Es trobàvem a la riviera francesa amb un autoexili debut a la pressió fiscal del govern britànic i allà van gravar a l'Exile Main Street on trobàvem la peça Happy.
Fins demà!