i fins aviat. Bé, Jesús, una passada.
Bona nit. Bona nit. Adéu.
Adéu.
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
L'àdio d'esfern, la ràdio de Sant Lluís,
60 i més o menys.
Música
60 i més o menys.
Molt bona nit a tots els oients de Ràdio d'esfern.
Avui, 28 d'octubre, ja podem dir, amb tota la raó,
bona nit, perquè amb l'endarreriment de l'hora
i l'avançament de més, ja és negra nit.
Però, com que no fa gaire fred, estem d'allò més contents
perquè s'acosta la castanyada
i ens afartarem de castanyes torrades, moniatos i panellets.
Estem tots d'acord?
Tots, tots en som la Montse Larrea,
l'Alina Santa Bàrbara,
en Joan Maria García Puigdevall
i en Joan Xirivella,
el nostre nen.
I també, qui us parla,
la Joana Algarra.
I en Carles, el nostre tècnic,
també li agraden aquestes menges
de la vigília de tots sants?
Doncs, a gaudir de les festes tradicionals,
tot descansant del brugit
de les passades festes de tardor,
animades, els carrers plens,
plens de veïns,
música, desfilada de sorollosos tambors,
actes d'allò més variats,
d'etapes apetitoses,
botigues obertes fins tard,
com les grans ciutats,
per allò del xòping
i, perdó, per l'anglicisme.
En fi, un agradable desori
per aconseguir que el nostre veïnat
s'ho passés d'allò més bé.
Des de 60 i més o menys,
agraïm als organitzadors
i a tothom qui ha treballat aquests dies
el seu esforç
de fer unes festes tan lluïdes.
i després de les festes
ve la serenor.
El primer de novembre
recordarem els nostres éssers estimats
que ja no són amb nosaltres
i visitarem els llocs on descansen
en l'homenatge d'unes flors.
i la Coral Harmonia
de l'Associació de Gent Gran
de Sant Just
els dedicarà un record
amb el concert que farà,
com cada any,
al Cementiri Municipal
a les 12 del migdia.
I després d'aquesta perorata
posem en marxa l'audició
d'avui de 60 i més o menys.
I ara donem pas al nen,
el Joan Girivella.
Què tens?
Doncs començarem les efemèrides.
El 28 d'octubre
és el 300 onet dia de l'any
del calendari gregorià
i el 312 en els anys de traspàs.
Queden 64 dies
per finalitzar l'any.
Molt bé, estupendo.
Aviam, continua.
El 28 d'octubre de 1848
a Barcelona
i Mataró, al Maresme,
inauguren el ferrocarril
que unirà aquestes localitats.
En aquells moments
és el segon de l'estat.
El primer es va fer a Cuba.
És una línia de ferrocarril
de 73 quilòmetres de longitud
que transcorre per la costa catalana
que uneix la ciutat de Barcelona
amb Mataró,
Blanes i amb l'estació de Massanet-Massanes.
La construcció i l'explotació
de la línia la va realitzar
la companyia dels camins de ferro
de Barcelona a Mataró.
I més tard,
es va fusionar amb una segona companyia,
creant la companyia
de camins de ferro
de Barcelona a Girona.
També el 28 d'octubre
de 1900 a Barcelona,
Àngel Rodríguez,
Octavi,
Albalí i Lluís Roca
funden el Real Club Deportiu Espanyol.
Em sembla que hi ha
algun seguidor, no?,
de l'Espanyol.
Felicitats, eh?
Bé, continua.
I ara porto
unes quantes activitats
al cap de setmana
i durant aquesta setmana.
Demà, dijous,
Castanyada Infantil
amb Bufanúvuls.
A les 5 i mitja de la tarda,
al Parc Joan Maragall,
organitzat per la Comissió de Festes
del Barri Nord.
El mateix dia, dijous,
Conferència de Vicenç Van Gogh
entre l'angoixa existencial
i l'eufòria creativa.
En Jordi González Láser.
A les 6 de la tarda,
a l'Auditori Residència La Maiola.
Està organitzat per l'Aula
d'Extensió Universitària
per la Gent Gran.
Continua, Jan.
I dissabte,
itineraris culturals
a Mulaguer Biete,
la Barcelona desconeguda.
A les 10 i mitja
des del Centre Cívic Joan Maragall.
Ens endinsarem en el cor de Barcelona
per mostrar els racons
més amagats i desconeguts
i per descobrir elements
poc coneguts
en llocs molt freqüentats.
El preu és de 10 euros
i cal inscripció prèvia.
Organitza el Centre Cívic Joan Maragall.
i al mateix dia
trobem concert commemoratiu
del 10 aniversari
del nou orga de la parròquia
amb el grup d'organistes d'Església.
A les 6 de la tarda,
a l'Església del Sant Just i Pastor
amb un donatiu de 5 euros.
Molt bé, doncs esteu convidats
a tots aquests actes
que tots són molt interessants.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara, una mica de cultura
que començarà l'Alina.
Exposició de gravats.
Col·lectiu.
Tarlatana.
Aquesta exposició,
que ja hi és,
en el celler, no?
Sí, el celler de Can Ginestà.
La podré veure fins a final
del dia 29 de novembre.
O sigui que, senyors,
molt de preceta perquè això s'està acabant.
Aquí es mostren uns gravats
i llibres d'artistes
de diferents procediments
i tècniques gràfiques mixtes
del grup format per
la Pia Wortham,
la Gina Vidosa,
Yvonne Portillo,
Cristina Pérez,
Maite Escofé,
Montsenric,
Xantal Ferratzi,
Marta Balada,
Lola Almirall
i Roger Abella.
Són gent
que viu,
disfruta
i està aquí entre nosaltres.
O sigui,
tenim molta gent
que són uns verdaders artistes.
No us se la perdeu
perquè verdaderament
es van molt bé.
Val la pena.
Val la pena.
Ara,
el Joan Maria
també farà
la seva notícia.
Enguany,
es compleixen
75 anys
de la Creu Roja
al municipi.
Per celebrar-ho,
han organitzat
l'exposició
75 anys
de la Creu Roja
a Sant Just d'Esvern.
Fins al 3 de novembre,
a la sala CIM
de Can Ginestà.
La mostra
fa un recorregut
per aquests 75 anys
de vida
pels moments
més emblemàtics
al llarg
de la seva història.
Molt bé.
Estupendo.
Jo,
perdoneu,
inciso,
sabeu que començàvem
amb aquelles coses?
Sí.
Aquesta sala
que tu acabes de dir,
Joan Maria,
està entre el bar
i la recepció
de Can Ginestà.
És una sala petitona.
Ho dic
perquè n'hi ha molta gent
que no la sap.
Tenim aquell passadisset
que pots anar
d'un lloc a l'altre
i venint del bar
seria a mà esquerra
i anant al revés
seria a mà dreta.
És una sala petita.
Que queda allà amagada
perquè és que si no
és molt difícil.
Queda amagadeta.
Molt amagada.
Aquella sala
no es coneix tant
com a baix.
Per això nosaltres
ho diem.
No, no,
però vull dir,
el lloc,
situem-la.
Sí, sí, sí.
Que no passa de llarg
i no veu.
Demà passat,
divendres,
l'Associació de Gent Gran
de Sant Just d'Esbert
celebra l'onzer dinar
de Germanó.
És un dinar fet
amb el desig
de plegar
a la gran majoria
dels seus socis
en un ambient
de bona companyonia
en un lloc agradable,
el restaurant La Mallola,
amb la idea
de compartir
una bona estona
tots junts.
i vuit de novembre,
set i vuit de novembre,
els carrers Creu
del Padró
i Freixes
celebraran
la 39a
cursa de Cards.
O sigui que
ja esteu a punt.
És veritat
que la ràdio
també participa
o no?
Sí?
hem fet un cart.
Molt bé.
Estupendo.
Anirem a veure'ls
aviam si guanyeu.
Sembla molt bé.
Que tinguin
un grup de fans.
Això mateix.
Ara,
la Lina
ens parlarà
d'aquelles coses
que ella porta
sempre tan gracioses.
Bueno.
Aviam.
Aviam de què ens parles avui.
Avui us parlaré,
començarem
dedicat al Carlos,
que és l'hombre del tiempo,
que n'hi ha dues coses
que fan una certa gràcia.
Podríem dir
el rei del tiempo,
que no va per ell, eh?
Carlos,
tu ets el rei,
però no en aquest cas.
I aleshores,
no,
aleshores veureu
que fa una mica de gràcia.
Diu,
com és natural,
el dia en què
la rei Isabel II
va tenir
que ocupar
l'alt carga
de l'imperi britànic,
tenia que lluir
amb un sol esplèndid.
I això és
el que pretenien
els organitzadors
d'aquesta cerimònia
en el moment
de consultar
els meteoròlegs.
Tras examinar
els informes,
tots van concloure
que el dia ideal
seria el 2 de juliol,
perquè és el que
s'avislombrava
amb més garanties
que llueix el sol.
De tal manera
que aquell dia
de la coronació
va quedar fixat
pel dia 2 de juny
de l'any 1953.
I ara jo li tindria
que preguntar
a Carlos,
quin temps va fer?
Diu,
doncs esclar,
diu,
va a ploure.
Per què?
Perquè en Inglaterra
passa això.
Sempre plou.
Sovint.
Sovint, eh?
I després hi ha un altre
que ha referit
també amb el temps
que diu
que la pluja
és una cosa
molt sana
perquè diu
segurament
molt poca gent
sap
que la pluja
conté
gran quantitat
de vitamina B
sub-12.
I quan es produeix
un dèficit
de vitamina B
sub-12
pot aparèixer
anèmia
encara que
aquesta vitamina B
també es troba
en molts llocs.
La vitamina B
sub-12
i les altres
la B
tota la gamma
de la B
va molt bé
pels nervis.
O sigui,
que aquell dia
amb els de la reina
li tindrien que donar
la vitamina B
sub-12.
però n'hi ha més coses
que van una mica
més relacionades
també amb la cosa així.
Una d'elles
és el concepte
que es té
de les pomes verdes.
N'hi ha un dit
que diu
que les pomes verdes
poden fer un malestar
a l'abdomen
i que les que es tenen
que menjar
són les madures.
Però els estudis
han dit
que a l'abdomen
no produeix
cap malestar
o sigui,
la poma verda
no produeix
cap malestar
igual que una madura
estigui
o no estigui així.
O sigui,
ja podeu menjar
la poma
com vulgueu.
A mi m'agraden verdes
perquè fa crec crec
i la boca
sempre d'aigua.
No sé si a vosaltres
us passa això.
A mi les farinoses
no m'agraden.
A mi m'agraden àcides
i no farinoses.
I espereu-se
que n'hi ha una cosa
aquesta
i que fa una certa gràcia.
La certa gràcia
és que
amb un antic
registre
de l'hospital
de la ciutat inglesa
de Norwich
va veure
que s'administrava
a cada nen
que entrava
9 litres
de cervesa
a la setmana.
Què dius?
El que sents.
No és d'estranyar.
La cervesa
porta una quantitat
enorme
també de vitamina.
Sí, sí.
O sigui que
la cervesa és bona.
Una cervesa
no s'hi subi a la cabeça.
Perdona,
a mi un quinto
de cervesa
que dius tu.
Ah, bueno.
Amunt de tot.
Vés al tanto.
I hi ha
com a última cosa
així anecdòtica
que no són anècdotes.
Penseu-vos
que tot això
és veritat.
Tu ens ho assegures
que és veritat.
Jo, bueno,
segurament
menys amb una...
No, jo hi era.
Sí, en el 1.700
quan aquella
va passar, no?
Bueno, diu
unes rares costums.
Diu,
es diu
que el xar de Persia
en una ocasió
va anar a Londres
en l'any
1.889
i va intentar
comprar
i ara aquí
hi ha una paraula
que a mi m'agradaria
que us la gravéssiu
perquè jo
quan el llegir-ho
vaig dir
què és això?
I es diu
Margraviato.
Margraviato
resulta que
jo diria
i d'acord
al context
que és com si fos
una
una dignitat
que té
el Magrave
i el Magrave
resulta que és
com un diplomàtic
com un tio
com un príncep
que té el do
de poder
fer les fronteres.
Però bueno
però alemany
calla
que això és bo
alemany
i dius
escolta
i què penca aquí?
Bueno
doncs aquest volia comprar
el Magraviato
s'ha dit
tenia el poder
podríem dir
de Londonbury
Londonbury
és un condat
inglès
però que és d'Irlanda
del Norte
no?
Sí
però és clar
va veure
que tota aquesta pretensió
que ell no tenia
en el transcurs
de la recepció
que se li va fer
doncs
per intentar
convèncer
el príncep de Gales
de que li fes
de que li donés
i tot
diu
mira
vostè
el que podria fer
és decapitar
a totes les dames
que té aquí
el present
diu
es veu que es va pensar
que era el seu arend
del príncep
però
diu
perquè
he de escollir
amb les altres
que siguin més formoses
les del Magraviato
aquesta
carai
quines idees
jo
el pròxim dia
es portaré més coses
molt bé
ara recordar
que com cada any
coincidint
amb la celebració
de les festes
de Santa Úrsula
a Valls
es va posar marxa
a la gran rivalitat
entre les dues
famoses
colles castelleres
de les poblacions
la colla vella
i la colla jove
el passat diumenge
va tenir lloc
a la plaça
del blat
de Valls
les últimes
representacions
de la temporada
per part
d'aquestes dues
colles
de geganters
en guany
amb dues
han presentat
un espectacle
digne
d'admiració
amb uns nous
castells
que han aixecat
amb èxit
fins a l'alçada
de la mà
de la enxaneta
malgrat fer llenya
a la seva baixada
l'originalitat
de les noves torres
va omplir
d'emoció
el públic
que amb dificultat
intentava acostar-se
als castellers
que amb el seu
equilibri
semblava
que volien arribar
fins al cel
en resum
va ser
una gran diada
castellera
de cloenda
que va fer
les delícies
de tota l'afició
present
incondicional
de les dues
colles
que van ser
fortament aplaudides
o sigui que va ser
jo naturalment
no hi era
avalls
però
ho vaig veure
per la televisió
i va ser
una cosa fantàstica
potser amb la televisió
encara ho veus més bé
perquè
amb les diferents tomes
de les càmeres
veus les pinyes
veus com pugen
i baixen
és una meravella
van intentar fer
ho van coronar
un 10
un 10
però només
que en folre
o sigui
no hi tenia manilles
que és el tercer
pis
i no
al final
quan l'enxaneta
va baixar
es va desequilibrar
i va fer llenya
però
va alça la mà
o sigui que
va ser molt maco
va fer la meitat
hàààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààà
Bé, escoltàvem la paloma d'Iradier,
però ara li donarem pas al Joan Maria,
que té un tema molt interessant que ens explicarà.
Parlaré dels donants de sang.
Ah, molt important.
Perdona, en aquest cas no.
Vull dir donants d'òrgans.
Ah, ja m'ho semblava que no era sang.
Potser l'ha corregit.
Parlar de trasplantaments fins fa pocs anys
era senzillament ciència-ficció.
Gràcies a l'experiència assolida pels metges catalans
en els hospitals de campanya de la Guerra Insevil Espanyola I
i després a la Segona Guerra Mundial,
la seva aportació al progrés de les ciències de la salut
ha sigut de primer nivell mundial.
Per posar-ne dos exemples, citaré.
El doctor Josep Trueta i Raspall,
nascut a Barcelona l'any 1897,
fau l'inventor del mètode Trueta,
el qual va permetre salvar els ferits de guerra de la granguena.
El doctor Federic Durán i Jordà,
nascut a Barcelona l'any 1905,
va descobrir el sistema de conservar el plasma de la sang,
el qual va permetre poder fer les transfusions al mateix front,
salvant d'aquesta manera moltes vides.
D'altra banda,
en el nostre país,
la Creu Roja ha tingut i té un elevat nombre de voluntaris donants de sang.
Són persones anònimes,
que d'una manera altruista
ajuden els nostres hospitals públics
a assolir uns serveis de primera classe.
Cal dir també
que tenim unes clíniques privades de prestigi arreu del món
i una xarxa mutualista difícil de trobar.
Efectivament,
la tasca feta pels nostres abans passats,
les llavors de solidaritat sembrades,
han donat els seus fruits.
No és estrany, doncs,
que el nostre país sigui capdavanter
en trasplantaments d'òrgans.
El més freqüent són els de ronyó.
Se'n fan també molts de fetge,
cor, pulmó, pàncreas,
còrnia i, més rarament, d'intestí.
El pas que anem,
amb les expectives creades per les cèdules mare,
que diuen es poden convertir
en qualsevol òrgan del cos humà,
no serà estrany que les properes dècades
l'esperança de vida de les persones
arribi fins als 120 anys.
Molt bé.
Amb 120 anys,
si anem en condicions
i una bona manera de viure,
ens sembla molt bé.
Però, si no,
no cal viure tant.
O sigui que esperem que,
a banda de tot això,
ens posin encara més macos
i la pell no se'ns arrugui tant.
Eh, que l'arruga-arruga és vella.
Sí.
I després llegirem una cosa, eh?
Si no és de temps.
Si no és de temps.
Bé.
Bé, bé, bé, bé.
I continuem la nostra audició
de 60 i més o menys.
Bé, us convidem ara
a fer una excursió a un lloc
que té història
i que el tenim a tocar de casa nostra.
Que consti que,
com ja hem advertit
en algun moment anteriorment,
s'ha d'anar provist a bon calçat,
un parell de bastons
i de molta energia.
L'indret és
el poblat ibèric
de la Penya del Moro.
Comença, Joan.
La Penya del Moro
és un indret
poc freqüentat
de Collserola.
És un turó
de 277 metres d'alçada,
situat al sud de la serra,
entre Sant Just i Sant Feliu de Llobregat.
No forma part de les rutes habituals,
és a dir,
que no ve de pas,
sinó que s'hi ha d'anar expressament.
Aquesta circumstància
li dona un caràcter
un tant especial.
Des de la Penya del Moro
hi ha una vista fantàstica
de la plana
que conforma el Baix Llobregat.
En primer terme,
podem albirar
un conjunt de cases
unifamiliars
de bona planta,
arrapades a la falda
de Collserola,
però que no pugen gaire
perquè és un parc protegit.
Més lluny,
veiem la silueta
del singular
Walden 7,
construït per l'arquitecte
Ricardo Bofill
en l'any 1973
amb una concepció
molt innovadora
de societat autosuficient.
Ara tu, Montse.
A la Penya del Moro
es pot accedir
tant de la part de Sant Just d'Esbert
com des de l'interior
de la serra de Collserola,
deixant la carretera
de Vall i Dera
a Molins de Rei
a l'alçada
de Coll
de les Torres
en direcció
al Coll
Tansolanes.
Parlem ara
del poblat ibèric.
Les excavacions
que s'hi van fer
entre els anys
1972
i 1990
van descobrir
l'extraordinària importància
dels llaciments ibèrics
que són
dels més antics
de Catalunya.
En un dels rètols
que hi ha
hi trobem
el lloc
que podem llegir
que aquest poblat ibèric
va ser
habitat
probablement
des del segle VI
fins a inicis
del segle III
abans de Cris.
D'entre les restes
cal destacar
un cos massís
de pedra
lligada
amb terra
de planta
rectangular
que es podria
interpretar
com les restes
d'una torre
de guaita
damunt de la qual
es va vestir
la torre medieval.
els historiadors
que són
que tot
sent
una bona part
de la torre
diuen
que està
colgada
està colgada
sota terra
una part
molt important
va ser volada
amb pòlvora.
També hi ha
un recipte circular
que havia format
una gran torre
reforçada
posteriorment
amb un altre
cos inter
que va reduir
molt d'espai
interior
a la qual
s'adocen
part de l'est
i pel sur
les estructures
que completen
el conjunt.
El poblat ibèric
ha estat habitat
com a museu
a l'aire lliure
i quan hi passeges
és fàcil sentir
el vertigen
del pas del temps
encara que ens costi
molt imaginar
com podria ser
la vida
més de 2.000 anys
enrere
ja que
per molt que miris
els murs
de pedra
de la primera època
i les restes
de la torre
de guaita
del segon
recinte
no aconseguiries
fer-te'n la idea.
El poblat
el poblat
té
a més a més
un element
més seriós
que trasbalsa
la imaginació
dels restes
d'un
antic
ritus
de fundació
consistent
en enterrar
el cap
i les potes
d'un cabrit
sota del paviment
de la casa
que pretenien
amb això
què pretenien
amb això
els habitants
quins esprits
malignes
volien allunyar
això
es pregunta
l'escriptor
Javier Moret
en el seu llibre
Collserola
pas a pas
la veritat
és que nosaltres
tampoc
trobem
la resposta
la situació
de domini
visual
sobre el territori
que hi ha
des de la penya
del Moro
va afavorir
sens dubte
l'assentament
del poblat
els habitants
d'aquest indret
de la tribu
dels laietans
com ja hem dit
es podien defensar
fàcilment
al controlar
tota la desembocadura
del riu
Llobregat
i a més
tenir fons
ben lavora
el darrer tram
del qual
el riu
baixava
en aquell temps
ben transparent
i a més a més
era navegable
bé
què us ha semblat
la proposta
d'excursió
és molt interessant
oi?
doncs
no cal
enllunyar-se
gaire
de Sant Just
ho tenim
a tocar
del poble
només
ens fa falta
força
a les cames
esperit curiós
i ganes
de veure
un panorama
d'allò
més extraordinari
i uns bons pulmons
sobre la vall
del riu
Llobregat
sí, sí
mira de quan en quan
s'ha de descansar
i en fi això
aquí en aquest poble
home del temps
no sé què diràs
diu que n'hi ha
un grau
o dos o tres
més d'humitat
que Sant Feliu
de Llobregat
i diu
com és possible això?
i diu
que quan a l'aire
de la marinada
ve
la penya del moro
que la tenim aquí
repica
i tota la humitat
es queda
damunt de Sant Just
imagina't
i això m'ho va dir
un tossinaire
que feia pernils
i va haver de deixar-ho
perquè els pernils
no es curaven
no es feien
molt bé
o sigui que si teniu dolor
de reuma
que l'altre dia
ja us vam donar
el consell
posa-vos l'estrenilla
i un exercit
l'estrenilla
i que més
ah
que vas comentar
allò de la pedra
aquella
el trencapedra
té un nom molt estrany
de pronunciar
allò de això
en llatí
però tothom
correntment
fa
trencapedres
sí
trencapedres
no l'utilitzen
l'altre nom
perquè
és bastant desconegut
no és un nom
aquesta setmana
el meu fill
ha tingut
un col·lic nefrític
un col·lic nefrític
i vaig anar
a aquell carrer
que dono
al mercat
que hi ha una botiga
de Raval
es diu
Carrer Raval
Carrer Raval
Raval
allà vaig trobar
l'herba aquesta
la trencapedres
sí
per tant
aquí
estem ben sols
o sigui
i li van anar bé
l'està prenguent
suposo que sí
ah molt bé
sí perquè diu
que és en diferents dies
sí sí
perquè el metge
és l'única cosa
que fan
és receptar
escalfor
analgèssics
i països calents
a més
les pedres
s'han de fer
i en canvi
aquestes herbes
com a infusió
diu que ajuden
a desfer-les
arriben a desfer-les
i trencar-les
per això es diu
trencapedres
això mateix
bé
ja que
continuem
parlant d'indrets
de Collserola
continuem
amb informació
d'aquest parc natural
que tenim
tan super a prop
ara tu
aquí dalt
que diu
Joan
Girivella
millores
millores a l'ermita
de la salut
es conclau
l'actuació
de la restauració
de l'interior
de l'ermita
de la salut
de Sant Feliu
de Llobregat
ara la lina
l'ermita
de la salut
situada al costat
de la masia
de la gleba
és un lloc
tradicional
i entranyable
obert
al culte
i al qual
cada any
se celebra
un popular
ara plec
l'any 2004
es va actuar
al seu interior
després d'un incendi
furtuit
que va malmetre
el recinte
així com part
de la teulada
en aquell cas
es va refer
la teulada
posteriorment
l'any 2013
es va fer
una actuació
de sanejament
de murs
per evitar
humitats
i també
es va canviar
l'orientació
de la teulada
del cos
lateral
anex
l'ermita
per donar-li
una inclinació
cap enfora
que generés
en el conjunt
una visió
homogènia
l'orientació
contra el mur
generava
molts problemes
d'humitat
clar
és que està
en el bosc
o sigui
que això
és molt fàcil
el que passa
és que també
a vegades
els paletes
no sé quina idea
tenen
de la caiguda
de les aigües
i això
havia accelerat
el deteriorament
i havia produït
patologies
actuals
segueix tu
Joa Maria
aquestes incidències
així com
el pas
dels anys
havien degradat
l'interior
per això
ara s'han realitzat
els treballs
de pintat interior
de l'ermita
i com a prevenció
també s'han tractat
quatre vigues
de fusta
existents
d'origen
que no estaven
que no havien
estat tractades
ara
la Montse
està aquí baix
sí
aquí baix
us convidem
a gaudir
d'una visita
en aquest equipament
totalment restaurat
arranjament del camí
de la muntanya
sí
també és una informació
de
del
colxerola
a continuació
diu l'Ajuntament
de Sant Just d'Esvern
ha realitzat
l'arranjament
i manteniment
del camí
que uneix
Vallvidrera
amb Sant Just d'Esvern
o sigui
ha quedat preciós
segueix
sí
aquest camí
que uneix
Sant Just d'Esvern
amb la carretera
de Vallvidrera
amb Molins de Rei
té un important
pas de vehicles
i és accés
diferent
i un accés
diferent
masies del parc
entre d'altres
Can Vila
Can Carbonell
Can Fatjó
Can Baró
i Can Merles
i també
els Vivers
Isar
sí, sí
ha quedat preciós
o sigui
que val la pena
fer un passeget
perquè
és realment
ara
vas molt
molt còmode
perquè fins ara
hi havia uns sots
hi havia
quan plovia
era horrorós
no, no
ara val la pena
i us convidem
a fer aquestes passejades
perquè s'enjusti
pel cor
sí
i pels junons
i pels junons
i pels junons
i pels junons
i pels junons
escoltem ara
música en sentiment
el teatre tiboli
va presentar
la setmana passada
una versió
extraordinària
del ballet
al llac
dels signes
de Tchaikovsky
a càrrec
de la companyia
nacional de Cuba
de ballet
que dirigeix
la gran ballarina
i coreògrafa
Alicia Alonso
qui malgrat
els seus
95 anys
no deixa
d'acompanyar
el grup
en les seves
sortides al món
l'èxit
va ser molt gran
per la gran
vàlua
dels artistes
i
perquè no
perquè
el llac
dels signes
és un dels ballets
preferits
dels amants
d'aquest gènere
escoltem un fragment
en interpretació
de l'orquestra
filarmònica
d'Eslovàquia
sota la batuta
del director
hongarès
Mijael
Halash
Mijael
Mijael
Mijael
Mijael
Mijael
Mijael
Mijael
Mijael

És deliciós
escoltar
aquesta música
però
ara
volem escoltar
la Montse
que ens farà
aquell recull
de coses
per la salut
per la salut
bé
està
sí, sí, sí
que pots començar
a la tardor
el cos s'ha de preparar
de cara a l'hivern
que hi ha
més possibilitats
quan hi ha més possibilitats
de posar-nos malalts
en els menjars
els aliments
que ens dona la tardor
rics en coure
aquestes propietats
antibíriques
i el trobem
en ap
moniatos
carbassa
castanyes
magranes
i bolets
vitamina A
té propietats
protectores
de les mucoses
i la trobem
en el moniato
la carbassa
l'aranja
la magrana
i les figues
vitamina D
que millora
el sistema
inmune
la trobem
en el rovell
de l'ou
el peix blau
i el shiitake
és un bolet japonès
ara es gasta molt
ara
en la cuina moderna
hem descobert
que té moltes propietats
vitamina C
estimula
el sistema
inmune
i la trobem
en els cítrics
els caquis
les magranes
els naps
i la carbassa
i magnesi
augmenta
l'activitat
de les cèl·lules
encarregades
de neutralitzar
els virus
especialment
el trobem
als naps
i a les figues
i especialment
dels bolets
que surten
a la tardor
i són portadors
d'una substància
antibírica
important
per prevenir
la grip
la introducció
d'aquests aliments
serà una bona forma
de prevenir
refredats
i grims
de manera natural
molt bé
i com a complement
de la informació
sobre aquest interessantíssim
tema de salut
amb les menys
que ens proporcionen
vitamines
que ens ha portat
la Montse
parlarem
d'aliments complementaris
recomanats
per la doctora
Pilar Sempau
avui
fruits secs
avellanes
i envelles
bé
són aliments
amb bones dosis
de vitamina E
que actuen
com potents
antioxidants
de manera que
produeixen
un efecte
anti-envelliment
ah ja ens fa falta
això ja
a l'organisme
tot el dia
rossinarem
envelles
això
els apretats vermells
sí
diu
el seu alt contingut
en àcids grassos
mono
mono
insaturats
ajuda a netejar
el colesterol
de les artèries
de tot el cos
de manera
que cap
que cap
i cor
queden millor
comunicats
és com
anar
amb l'AV
o amb un tren
de fa 20 anys
el recorregut
pot ser el mateix
però arriba a la terme
amb millors condicions
són aliments
amb bones dosis
de vitamina E
que actuen
com
a potents
antioxidants
de manera
que produeixen
un efecte
anti-envelliment
de l'organisme
molt bé
aviam
que continua
dient això
si els nostres
ossos
comencen
a notar
el pas del temps
i la humitat
els fruits secs
i més concretament
l'ametlla
i l'avellana
són una forma
alternativa
a la llet
i o al iogurt
introduït
calci
al nostre cos
ja que porten
aproximadament
el doble
d'aquest mineral
en la seva composició
si patiu problemes
de pes
no cal renunciar
i dràsticament
sigueu moderats
en el consum
així
podreu
avui més
dels beneficis
que dels inconvenients
i si a més
a més
teniu la precaució
d'acompanyar
els fruits secs
amb algun aliment
o beguda
que porti canyella
ens ajudarà
a controlar
els nivells
de sucre
en sang
la doctora
Sant Pau
és una gran amiga nostra
i a més a més
sempre que podem
escriu
i tot això
per exemple
ella recomana
també
que mengeu xocolata
10 grams
al dia
xocolata negra
xocolata negra
de 70-80
i quan diu
oh no
és que en Grècia
jo no menjo
diu
però tu t'ho perds
sí
quan diu això
diu tu t'ho perds
a Lleida
tenim torrons
d'alta qualitat
reconeguts
per la Unió Europea
que s'esporten
al món
a vegades
anem a buscar
productes
de fora
quan tenim a casa
les millors matèries
primeres
per fer-los
o sigui
tant ametlles
com avellanes
també
pinyonets
per fer ara
els panellets
o sigui
que una miqueta
no fa mal
a ningú
a la xetonada
no
com se diu allò
castanyada
no la castanyada
a mi jo sento
la castanyada
no m'agrada
a mi no m'agrada
res
ni els boniats
ni la carabassa
però bueno
les carabasses
quan estan a l'institut
encara menys
són recomanables
les carabasses
no tot
però és una de les coses
que no m'agraden mai
jo qualsevol cosa
no fas una crema
de carabasses
jo tampoc
amb la carabassa
no puc
quan sigui
perdó eh
Joan
quan sigui
una cosa
que és massa dolça
a mi no m'agrada
però no m'agrada mai
però això és a part
no però si fas una crema
de carabassa
no té per què ser dolça
una crema de carabassa
ben feta
pot ser molt bona
o sigui
com a consumer
jo faig de carabassó
carabassó i formatxets
no té res més
en aquestes dates
a Banyoles
l'estany
bueno
l'estany no
a Banyoles
és típic
cada any celebrar
la festa de la carabassa
que allà
la terra
dona carabassa
i em recordo
que aquell dia
no sé si ha passat
penso que
o és ara
estarà
sí
serà el temps
doncs
ja
el que solen fer
els canelons
en vez de posar-hi
farcit
de gallina
farcit
amb
carbassa
amb la beixamel
i tal
fantàstic
i llavors
no té els problemes
de menjar
de la carn
ara
amb aquest problema
que ens han organitzat
a l'organització mundial
a mi ara
quan era més jove
m'agradava moltíssim
la Carle
ara jo la Carle
he vingut de llum
l'OMS
sempre fa
sempre
però mireu
que jo quan estava
a l'hospital
com a infermera
i així
a la facultat
i tal
doncs
sempre deien
ara no es pot menjar sucre
es té que menjar
la sacarina
després i l'oli
la sacarina no
l'oli
té que ser
de vegetal
no no
ara l'oli d'oliva
el peix blau no
perquè
ara el peix blau
el peix blau
és perfecte
que el que és
el que és
i el que aconsellen tots
és
mesura de tot
i tant
és a dir clar
si el dia
te menges
cada dia
100 grams de pernil
i que sigui bo
però no sé si et farà
ara
t'ho passaràs molt bé
perquè serà molt bo
no no
i a més no engreixa
que consti
que no engreixa
en els regímens
de
dona
pernil bo
més que el dolç
que és més salat
i tant
és carn
cuita salada
el que passa
que amb això dels entrepans
i els embotits
aquestes carns
processades
però tu encara
que et mengis un entrepà
no et menjaràs
100 grams d'embotit
no
perquè no pots
econòmicament
no no
i abans
i perquè no
perquè no poses
tanta quantitat
no
és una exageració
sí i tant
però és una exageració
de tot
perquè jo
quan el meu fill
era petit
per espantar la gent
sí
li comprava
entrecots
de 300 grams
o 350
si se'l menjava
i més
i més
que li hagués donat
jo no he sigut mai
massa carnívorada
no
sí
sí
precisament
ell va anar
amb un dinar
que és
en un lloc
que es diuen
els peixets
i tot era
va ser un peixet
ah
però sabeu que era
uns peixets
no
no
perquè era
un comiat
d'una
d'una
d'una
d'una
companya
i al final
com ell
ni la sopa de peix
ni res
dels peixos
que hi havia
l'únic que es permet
el rap
la resta
res
llavors va demanar
el Javier
l'amic meu
no és tot tu
no no no
al final
diu
mira sentint-ho
bon
em surto
del menú
em porteu
un entrecot
amb patates
sí sí
i mira
es baja l'aument
un entrecot
amb patates
bé
i ara
anirem a viatjar
per Catalunya
tens la musiqueta
a punt
doncs endavant
els jardins
àrams
l'arribada
l'arribada
l'arribada dels àrabs
a Catalunya
va coincidir
amb l'espai temporal
i polític
amb el moment
de la formació
del país
les seves incursions
i assentaments
van anar a bastar
bona part del territori
però on van tenir
una presència
més estable
va ser l'entorn
de Lleida
i el curs
baix de l'Ebre
on van deixar
construccions civils
i militars
que encara avui
són testimonis
d'aquell temps
però sobretot
els àrabs
ens van
llegar
un jardí
i els instruments
per conregar-lo
una meravella
aquests àrabs
sembla mentida
que ara
potser
seran molts d'ells
estancats
en el segle
XIII-XIV
i després van quedar
estancats
perquè de medicina
de matemàtiques
de cirurgia
eren
era la gent
el cap damunt
del món
estaven
amb més coneixences
jo he estat
diverses vegades
al parador nacional
que hi ha
a Tortosa
que se'n diu
de la Suda
que va ser
un dels últims
que
que van
reconquistar
els cristians
allà
hi van estar
molts anys
té una vista
sobre
la desembocadura
de l'Ebre
meravellosa
que el que no coneixi
que hi vagi
hi ha un bar
pot anar
a fer el vermut
o prendre un servei
el que sigui
i aprofitar-se
d'aquella vista
meravellosa
que hi ha
diuen
alguns historiadors
s'atreveixen
a llançar
la teoria
que el nom
de Catalunya
prové
de l'àrab
quat al guanya
guanya
que significa
la terra
de la riquesa
no seria
una teoria
escabellada
si atenem
el verger
que són
les borres
de l'Ebre
en el seu tram final
que ens ofereixen
alguns dels fruits
més saborosos
que poden
arrencar-se
al gran riu
ara
les presses
regulen
el cabal
i els ensurs
de les
revingudes
però
antigament
les inundacions
periòdiques
omplien els camps
de llims
que amb el pas
dels segles
han derivat
en terres
molt fèrtils
els àrebs
en són
grans
conreadors
d'albergínies
melons
i síndries
melons
del ger
i
es van fer
apreciar
menges
que avui
encara perduren
com
les flors
de la carabassera
fregides
amb mel
a si
tenen molt
costum
de fer-ho
bé
doncs
varietats
de fruites
seleccionades
en les darreres
dècades
com les peres
o els préssecs
es corresponen
amb noves tècniques
agrícoles
i els gustos
actuals
dels consumidors
però
no podem
no podem
oblidar
les palmeres
i els camps
de tarongers
tan típics
del nord d'Àfrica
i que a la primavera
omplen
la vall
d'un delicat
perfum
vegetal
l'obra
d'enginyeria
civil
més prodigiosa
que encara
aprofitem
de l'època
de la dominació
àrab
és
la sud
de certa
una presa
de poca alçada
és suficient
per retenir
durant uns moments
el cabal
de l'Ebre
i fer-lo
passar
als
canals
de la dreta
i de l'esquerra
que aprofitaran
el desnivell
per conduir
l'aigua
a les farasses
hortes
d'Altaiques
el laberint
de sèquies
i recs
que trobem
donen vida
als cultius
de la punta
de fletxa
formada
per l'aportació
secular
del riu
no es podria
entendre
sense aquesta
senzilla
en la seva
concepció
però intel·ligent
obre
amb la seva
construcció
en aquesta zona
del riu
ja hi havia un complex
de sínies
i canals
però aquest territori
organitzat
per la producció
no podia haver funcionat
si no haguessin
protegit
les seves fronteres
el castell
de Miravet
s'alça sobre
el penyal
de la població
dominant
una marcada
corba del riu
és el màxim
exponent
dels ins
castells àrabs
el nostre país
per bé que la legenda
ha tractat millor
la posterior possessió
d'altres personatges
també mítics
els templers
les algueries
assentaments
agrícoles
amb camps
conreats
comunalment
i un petit
nombre de cases
agrupades
al voltant
que allotjaven
la població
van ser
la unitat
econòmica
i social
que els àrabs
van utilitzar
per afincar-se
en aquesta porció
de Catalunya
a mesura
que passava el temps
es van anar
fundant
poblacions
que delaten
el seu origen
en el toponimen
Benifallet
o Benissanet
són noms
dos del centenar
llarg
dels indrets
que els països
catalans
comencen el seu nom
amb la partícula
Beni
que generalment
indica
un grup tribal
determinat
i d'un llinyatge
específic
que precisament
dominava
una alqueria
encara trobem
més associacions
indubtables
entre les denominacions
de les localitats
de la ribera
Xerta
que segons
molt especialistes
prové de
Sarta
Meandra
o Tibany
de tip
Rierol
carrers estrets
i cases
amblanquinades
per protegir
els éssers humans
d'un sol
que en aquestes comarques
meridionals
no té pietat
o la plantació
estratègica
d'arbres
decoratius
i productius
alhora
com són
les palmeres
és una altra herència
des de
que ara
els veïns
i antigament
fundadors
del país
gaudien
perfectament
i ci
Fins demà!
I ara farem unes curiositats aparegudes a la premsa.
I ara farem unes curiositats aparegudes a la premsa.
amb un teixit tan noble com és el lli, lino en castellano.
Amb una història que remunta fins al legendari Egipte faraònic,
el lli és un dels materials més resistents a l'ús,
tant en el servei domèstic com en la roba de vestir.
I això, el lli és el lli, però jo soc lina, lino, lina i semiresistente també.
L'estic aguantant que tinc molts anys.
Quines són els avantatges d'aquest teixit?
La primera és que no perd fibres.
I que també admet tota classe de colorants.
Que no produeixen al·lèrgies i s'adapta a qualsevol forma.
Finalment, dona un innegable aspecte d'elegància, malgrat les seves arrugues.
En l'actualitat, tornem a l'ús d'aquest teixit que encara, que és una mica car,
té una durada considerable, cosa bona per a les nostres butxaques.
O, per què no, per a la nostra salut.
També.
S'arrebrega molt.
Joana.
Sí, s'arrebrega, sí, però posa musiqueta.
Una prepa si és fresc, eh?
Lluís, una de les peces que...
Xulo.
Veu que hi ha un vi miraculós, entre cometes, eh?
Que és el més car del món i que es produeix a conca?
És fruit de la piramidologia i la ozonoterapia.
I que no es fa agra, encara que estigui destapat 4 anys.
Es diu Aurum Red, Serie Or.
I té un preu de...
Agafeu-vos, agafeu-vos.
17.000 euros l'ampolla.
El seu bodeguer es diu Hilari García i és de conca.
I, per cert, deu ser molt espavilat.
I tant.
La seva bodega, de l'Hilari, només produeix 300 ampolles l'any.
Clar, si els ven a 17.000, no fa solta que en faci més.
Ja n'hi ha poc, ja n'hi ha poc.
I són adquirides per txecs...
Àrabs.
Àrabs.
Multimilionaris asiàtics, magnats, mundials, que es deixen...
Es deleixen.
Que es deleixen per consumir-les...
O col·leccionar-les.
O col·leccionar-les.
I tant.
Jo m'estimaria més a veure-me'ls en cada caball i ser...
Ah, no, vols dir...
Però per guardar-lo, no.
Guardaria l'ampolla, però el contingut no, eh?
No, però ja no té gràcia.
El sistema de criança i producció va ser descobert per un bodeguer
quan aquest va ser tractat d'una greu invalidesa,
de la mèdula amb ozó, i va recobrar la mobilitat.
Llavors se li va encendre una llumeta
i va decidir aplicar la ozonoterapia
al rec d'unes velles vinyes que posseguia.
Va instal·lar una font en forma piramidal
entre els ceps per, segons ell,
afavorir les energies de l'entorn.
Va deixar dos o tres gotims per cep,
solament, i va obtenir com a resultat aquest vi
a un omret sèrie or.
Segons diuen, és extraordinari,
tenint la qualitat que no es torna agra,
encara que l'ampolla estigui oberta durant quatre anys.
O sigui, que si esteu disposats a pagar 17.000 euros,
ja ho sabeu, heu de viatjar fins a Conca.
Que consti que aquesta informació
no ens l'ha inventat, no ens l'hem inventat nosaltres.
No, no, no, això no.
L'hem estret a les notícies curioses
d'una publicació setmanal
i la revista Pronto.
És de la revista Pronto.
Sí, sí, jo també m'he...
A més a més, l'he portat perquè veieu que no m'ho inventat.
O sigui que felicitem aquest senyor per la seva idea.
Mentilles petites no en diem.
No, no, grosses...
Avui dia la ozonoterapia també ho fan per les persones.
Sí, és que em deia el banc curant bozó, eh?
Sí, sí, sí.
I aleshores hi ha molta gent que paga també no 17.000 euros,
però molts euros per fer ozonoterapia.
Diu que surt jovenita, va ser de bé.
Imagina't.
Bé, doncs, ja podem posar la sintonia o encara no.
Sí? Doncs posem-la.
Bé, doncs, ja.
Bé, doncs, hem arribat a la final d'aquest programa d'avui de 60 i més o menys.
Avui estem tots cinc, afortunadament.
La Montse, el Joan Maria, el Joan, la Lina i una servidora.
Moltes gràcies al Carles, que té una paciència amb els micros i amb les músiques.
Bé, doncs, esperem que tingui la mateixa paciència la setmana vinent.
serà dimecres, però si voleu tornar a escoltar aquest programa,
recordeu que el proper dissabte, doncs, de 11 a 12, tornarem a estar amb vosaltres repetint el programa d'avui.
A tothom, molt bona nit, si ens escolteu en dimecres, o molt bon dia, si fa solet, i ens escolteu en dissabte.
Adéu-nos, adieu, adéu- uns, bona tarda.
Gràcies.
Gràcies.