Ràdio Tesfet, 98.1
Ràdio Tesfet, 98.1
Per seguir l'actualitat del Baix Llobregat, informatiucomarcal.com
Notícies, entrevistes, reportatges, agenda, no et perdis tot el que passa al teu voltant
Ara, la informació del Baix Llobregat al teu ordinador o dispositiu mòbil
Informatiucomarcal.com
Ràdio Tesfet, 98.1
Ràdio Tesfet, 98.1
Seixanta i més
Bon capvespre, amics oients de Ràdio Desvern
Estem a punt per iniciar aquesta hora d'entreteniment
on podreu escoltar comentaris sobre l'actualitat, l'art, la música, els temes socials
Tot allò que ens ha semblat molt interessant, sobretot a l'equip de redacció
per ser divulgat a través d'aquesta emissora en el 98.1 de la freqüència modulada
La Lina Santa Bàrbara
La Montse Larrea
En Joan Maria García Puigdeball
En Carles Hernández i Rius
I qui us parla, la Joana Algarra
Us saludem i us donem les gràcies anticipades
per estar amb atents a la nostra audició
que comença tot seguit
I començarem parlant d'art
Ara us recomanarem una exposició interessantíssima d'obres del pintor francès Pierre-Gos Renoua
Un dels més importants de la seva època
com ho expressa el catàleg de la mostra
on podem veure la seva producció
que va des de l'últim terç del segle XIX fins a principis del segle XX
Aquesta exposició la podeu visitar a la Fundació Mapfre, Casa Garriga i Noguers
al carrer Diputació número 250 a Barcelona
fins al 8 de gener del proper 2017
Els quadres han estat cedits pels museus d'Orsay i de l'Orangerí
així com d'altres col·leccions particulars
i té com a lema Reganoix entre dones
de l'ideal modern a l'ideal clàssic
La dona va ser el motiu d'inspiració
que va guiar la producció artística de Pierre-Gos Renoua
de Mochers 1841
Cagnes-Cirlemer de 1919
El pintor francès, un dels més importants de la seva època
va saber transmetre a través de les seves obres
les particularitats que manaven de l'univers femení
que ell admirava tant
A més, va ser un cronista dels seus temps
i a través dels seus protagonistes
podem apreciar les transformacions socials
i les innovacions artístiques
que es van desenvolupar durant la vida de l'autor
des de les darreres dècades del segle XIX
fins a les primeres del XX
Per tant, en l'obra de Renoua
hi són presents les diverses interpretacions
del seu ideal femení
la ninfa sensual
la jove d'expressió riallera
la mare càlida
la parisenca sofisticada
la dona culta
la model fascinadora
la noia reflexiva
però també el nú impecable
i el retrat elegant
L'artista va reproduir sovint la dona
al llarg de la seva vida
amb facetes diferents i amb múltiples contactes
però totes tenen una cosa en comú
les seves figures tenen una bellesa sublim
i una serenitat misteriosa
i sempre integrades en unes composicions exquisides
destaquem les pintures de paisatges
on la figura femenina i la naturalesa
es fonen una simbiosi perfecta
i les escenes de grup
entre les quals el màxim exponent
és el vol de molent de la galet
un clar exemple de la joia de vibra
que va caracteritzar a París finisicular
la presència d'aquesta obra
té una rellevança especial
ja que torna a Barcelona
cent anys després
i és que la mostra de Renoir
coincideix amb el centenari
de l'organització de l'exposició d'art francès
que va tenir lloc a la ciutat
un esdeveniment artístic excepcional
que va permetre que els quadres
s'exposessin a Barcelona
en plena Primera Guerra Mundial
Aquest ideal femení
va adaptant-se
als diferents estils artístics
amb els quals Renoir
va experimentar des de l'impressionisme
fins al classiquisme
passant per etapes
a les quals s'adverteix
especialment la influència
dels grans mestres de la pintura
com Ingrès, Rafael, Rubens o Teilhard
així mateix
la pintura de Renoir
va esdevenir un referent
pels seus contemporanis
i per artistes més joves
que van admirar la qualitat del seu treball
La majoria de les obres exposades
més de 70
provenen dels museus d'Orsay i d'Orangerie
La mostra acull també
una selecció de pintures
provenents d'altres entitats
i de col·leccionistes privats
Tot aquest conjunt artístic
ajudarà l'espectador
a comprendre la fascinació
i l'entusiasme
que la personalitat
i les figures femenines
van generar en Renoir
raó per la qual
els seus coetanis
no van dubtar
a procamar-lo
el gran pintor de la dona
Si us interessa visitar l'exposició
tornem a repetir l'adreça
és a la Fundació Malfre
a la Casa Garriga i Noguers
carrer Diputació 250
a Barcelona
i és fins al 8 de gener
del proper 2017
Sabem si demà serà obert
que és festa?
Jo crec que sí
Aviam
posa aquí
l'entrada és 3 euros
però em val la pena
perquè l'exposició és estupenda
diu que
entrades
per escoles
i famílies
i servei
d'audioguia
i
sí, sí
aviam
els horaris
dilluns
sí, estan aquí
els horaris
el diumenge
em sembla que no
no obren
i demà
no cedir-t'ho
perquè
si és una sala
perdó
si és una sala d'exposició
de dimarts a dissabte
no ho sé
no ho sé
perquè els diumenges i festius
també funciona
mira, aquí he trobat l'horari
de dimarts
el dilluns
de 14 a 20 hores
de 14 a 20 hores
de les 2
a les 8 de la tarda
de dimarts a dissabte
de les 10 del matí
fins a les 8 de la nit
els diumenges
i festius
o sigui que demà estarà obert
de les 11 del matí
fins a les 7 de la tarda
és un dels pintors
que
m'agrada moltíssim
moltíssim
i no perquè siguem dones
que a Joan Maria també li agrada
no, però és que
és molt bo
quan vaig anar al 12
va ser potser a la sala
que em vaig entretenir més
els impressionistes
en especial
és que ell va
des de l'impressionisme
impressionisme
als de
els nous
de principi
de segle
o sigui que
la seva tècnica
va tenir una evolució
però realment
és molt interessant
ja ho sabeu
això que diuen
que és pintura
degenerativa
pels degenerats
o igual ho sóc
i no m'he entrat
no, els vossos
som tots
perquè em sembla
que tots quatre
ens agrada
no?
jo crec que sí
hi ha d'aigut
Fins demà!
Música per gaudir
Avui escoltarem un fragment de la rapsòdia hongaresa número 2
del compositor i gran pianista hongarès Franz Litz.
Nascut a Doborian, més tard Riding, l'any 1811,
va ser un pianista precoç que va donar el seu primer concert a Odenburg als 9 anys.
Va estudiar piano amb el professor Jenny i harmonia amb Salieri i Rathartinger,
tots destacats músics de la seva època.
Als 28 anys va recórrer tota Europa com a concertista de piano,
guanyant enormes quantitats de diners que gastava en ajudar a joves músics de talent
i també aportant la quantitat necessària per la terminació del monument a Beethoven a Bond
que no s'havia acabat per manca de pressupost.
L'any 1849 va ser contractat com a mestre de capella i director de l'òpera de Weimar.
Durant el temps que va ostentar aquest càrrec,
en aquest teatre es van estrenar més d'11 òperes,
entre elles, Lohengrin i Tannheuser, de Richard Wagner.
En aquest espai de temps, Franz Litz va ser el pianista més famós del món
i Weimar la capital mundial de la música.
Més tard es va traslladar a París,
on va conèixer a figures importants de l'art i la música,
Victor Hugo, Lamartine, Jolson
i el també famós compositor i pianista Frédéric Chopin,
de qui va ser un gran amic.
A partir de 1861, es traslladà a Roma,
on va començar a composar música essencialment religiosa.
Però, fins als nostres dies,
la música que ha perdurat
han estat les rapsòdies hongaresses,
20 en total,
sobretot aquesta, la número 2,
de la que escoltarem un fragment interpretat
per l'Orquestra Sinfònica d'Henburg,
dirigida per Pietro di la Corona.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
los.
Gràcies.
Gràcies.
Bé, la doctora Marisa Navarro va publicar el passat mes de maig
a la revista 60 i més del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad
un bon article sobre les relacions humanes
i de quina manera es poden catalogar els éssers del nostre entorn
per exemple, com a persones tòxiques i persones medicina
d'aquest article farem una ressenya per destacar els punts més interessants
diu la doctora
Les persones medicina són aquelles positives, alegres i motivadores
aquelles que ens inspiren bones vibracions
i que l'estar al seu costat ens fa sentir bé
Per contra, si compartim el nostre viure amb altres persones que estan sempre de mal humor
tristes, de caigudes, aquestes ens traslladen el seu pessimisme i malestar
Això queda explicat per l'existència al nostre organisme de les anomenades neurones mirall
que són les que informen sentiments d'empatia envers l'altre
i funcionen com a mitjà transmissors de les emocions de qui tenim enfront
i que capten la nostra atenció
influeixen en el nostre estat d'ànim i també en la nostra salut
així com en les emocions i de totes aquestes persones amb les quals ens relacionem
per evitar aquesta influència perniciosa
és imprescindible que ens imposem una barrera mental
per tal d'estalviar-nos i captar l'estat d'ànim de la persona tòxica
i no amargar-nos l'existència
O bé, si ens ho podem permetre
hem de procurar allunyar-nos-hi de qui ens fa sentir malament
ja que la seva companyia pot arribar a ser més influent
del que ens pensem en la nostra salut
ocasionant-nos migranyes, ansietat, depressió, insomni
i moltes més dolències que poden derivar inclús en problemes més seriosos
Hi ha molts tipus de persones tòxiques
per exemple, qui sempre troba culpabilitats en el seu entorn
qui solament parla de coses negatives
els envejosos, els agressius i manipuladors
els qui sempre es fan les víctimes
i aquelles que gaudeixen humillant el pròxim
Per això hem d'estar sempre alerta per identificar-les
Alguns símptoms són clars per classificar-les
Un d'ells és que instintivament
davant la seva presència ens sentim tensos
No podem expressar-nos amb naturalitat
i respirem alleujats quan marxen
però que ens deixen decaiguts i tristos
amb la sensació de quedar-nos sense energia
i fins i tot amb d'altres molèsties físiques
com trastorns digestius, dermatològics i musculars
Aquest allargament que sentim quan ens allunyem
de les persones tòxiques
ens indica que devem ser fermes amb elles
tallant-les amb les seves expressions
i tenint el mínim de relació possible
però i quan la persona tòxica pertany al nostre entorn més proper
com la família o bé la feina
i que no podem deslligar-nos tan fàcilment
En aquest cas, ja que no podem posar distància física
l'haurem de posar de manera mental
Hem d'intentar que durant l'estona
que haguem d'estar junts
prendre una espècie d'estratègia
que ens protegeixi davant les emocions negatives
que d'elles es desprenen
No intentem canviar-los
perquè això és impossible
i l'intent ens deixaria completament esgotats
Quan conversem amb ells
procurem fer-ho sense tocar temes importants
sense discutir
respectant les seves opinions
però sense acritud
exposant les nostres
i diguem-nos
discutir amb aquesta persona
no m'afavoreix
i haig d'obviar-ho
però si no podem evitar patir
allò que ells pateixen
estar trist si ells ho estan
serà millor buscar un entorn més adient
per al nostre benefici
i el nostre benestar
Busquem l'entorn de les persones
medicina
que són aquelles
que són aquelles
que somriuen
que pensen en positiu
que busquen sempre
el costat bo de les coses
i que viuen
de la millor manera
el moment present
resumit
aquelles persones
amb qui ens trobem millor
aquelles en qui podem confiar
i que ens fan sentir
feliços
i satisfets
amb la seva presència
Aquests són
els consells
que ens dona
la doctora
Marissa Navarro
des de la revista
60 i mas
del Ministeri de Sanitat
respecte allò
que hauríem de fer
amb el nostre comportament
davant les persones
tòxiques
Sous-titrage ST' 501
Aquesta música
és després
d'haver estat
amb aquestes persones
medicina
És com si t'expulsessis
Això mateix
Fora preocupacions
i fora tristors
Ara tu carinyo
que així
et posaràs
al tanto
d'aquestes curiositats
Aquesta doctora
no anava
per aquesta taula
que tots som medicina
d'aquí
els que estem aquí
ho intentem
inclús
el Carlos
que està a l'altra banda
del Mirall
Bé
continuem
amb aquelles coses
que us explicava
del PIC
us en recordeu
del diable de l'església del PIC
resulta que
l'últim que va fer
l'última cosa grossa
va ser llançar
aquell mestre d'obres
per la finestra
que va caure
perquè a l'altre van dir
com aquest té mal
de vertigen
doncs apa
avall
fora
però esclar
es veu que no va quedar
massa content
el diable
de tot això
i aleshores
sempre feia
una mica
de diablura
diu
a la façada
de l'església del PIC
hi ha una inscripció
molt difícil
de llegir
i perquè no vulgui
perquè la persona
que no vulgui
deixar la vista
el test
diu
jo el llegiré
i això està en castellà
i és igual
i no el vull traduir
diu
el 6 de abril
de 1806
llegó la noticia
de la aprobación
de los milagros
del siervo de Dios
don José Orión
con cuyo motivo
iluminóse exteriormente
esta iglesia
y al pasar
por este puentecito
se cayó desplomado
al suelo
el director
José Mestres
sin recibir
el menor daño
a pesar
de su extraordinaria
gordura
como consta
en el archivo
bla bla bla
vale
diu
y diu
bueno
i aquest home
ara aquí
i això
què té
a veure
diu
aquest senyor
José Puriol
Mestres
que era
el gran mestre
d'obres
un dels mestres
d'obres
va ser el pare
de la Pèl Mestres
i aleshores
estaven fent
una inauguració
com una processó
molt solemne
per constar
que
en José Puriol
que estava enterrat
allà
una inauguració
de campanes
i molt liu
que va haver
d'aquestes
cerimonies
que s'acostumaven
a fer
i aleshores
el diable
que va fer
perquè no li feien cas
va tallar
la corda
de la campana
que es deia
Antònia
i aquesta campana
des de dalt
del campanari
va caure
però
Sant Josep Puriol
va dir
el tanto
el tanto
el tanto
i la va desviar
i no va matar ningú
i aleshores
el rector
d'allà
va dir
s'ha acabat
amb el diable
i aquell esgró
del número 90
quan tenia que fer 100
que estava allà dibuixat
el va fer treure
i des d'aquell dia
de moment
no passa res més
ens hem quedat sense diable
a la eglésia del Pí
va dir fora
i el va llençar
saps com si fos
ja en tenim prou
de diables
ja en tenim prou
ja en tenim prou
o sigui
li va treure
la maledicció
o el graó
aquesta era una
de les curiositats
un altre
que a mi em va fer
molta gràcia
no sé si
per el que sigui
és un article
de la Vanguardia
escrit per el
Marius Carole
que és el director
de la Vanguardia
i aquest diu
la presumpta
flema inglesa
i és clar
aquí ens diu
moltes coses
que diu
els mitànics
diuen que són
una gent
flemàtica
però
molt més sovint
són expeditius
que pacients
diu
Connell Doyle
ja sabeu
el pare del Sherlock Holmes
diu
el presenta
el Sherlock
com un tio
doncs
molt deductiu
molt pacífic
no s'altera
per res
diu
però ell sempre
estava
de baralles
unes baralles
amb tothom
després
va haver un altre
que era
el Vinnie Jones
que era un bon
pare de família
excepte
quan es posava
la camiseta
del Schiffel
diu
i aleshores
es tornava així
que amenaçava
amb els seus
contraris
rivals
podríem dir
que els arrencaria
una orella
amb els dents
oh mare de Déu
després
la heredera
de Sir Alexander
McRober
aquesta va regalar
un avió
d'aquests bombarderos
per cada un
dels seus fills
que es va morir
a la segona guerra mundial
però tot això
el Marius
ho diu
perquè
en aquell dia
a la vanguardia
i a la portada
sortia
aquells dos
uns senyors
que eren
eurodiputados
que eren
donant-se
bufetades
UKIP
UKIP
vol dir
United Kingdom
Independent Party
United Kingdom
Independent Party
doncs aquests dos
es van liar
a bufetades
i un d'ells
teniu-se així
que el va tirar a terra
i va tenir que anar
al
sí, perquè va tenir
com un vessament
no, sí, sí, sí
va ser greu
va ser greu, greu
que diu que encara
estava a l'hospital
diu
però que el que era
flamàtic
flamàtic de veritat
aquest sí que va ser
Noel Cower
que estava tocant
el piano
en el Saboi
mentre que hi ha bombes
en l'hotel
i ell res
com si no passés res
anava tocant el piano
i dice
i Augusto Acias
diu
que no hi ha que fiar-se
dels britànics
per què?
perquè estimen els animals
la marmelada
la novel·la rosa
però el que els fa
feliços de tot
són
les baralles
i perdir-se la cara
tu
oh mira
oh mira
o sigui que de tranquillitos
nada
i jo recordo
que havia anat
al britànic
havia fet un curs
de, bueno
uns cursos
volia estudiar
de traductora
i tal
i el profe que teníem
deia
no, no
tu agafes el metro
allà
no et diuen res
diu
però et donen cada colze
o sigui
diuen ni parlen ni res
et passa un apóstol
bueno
ja tenim dues anècdotes
i la tercera
és aquella que al Joan Maria
li va agradar un dia
que parla de restaurants
que també va molt fagrà
és un altre article
de la Vanguardia
perquè diu
espirit
biodinàmic
i aleshores
diu
que esclar
hi ha un restaurant
que es diu
4 amb 5
4 amb 5
és tota una sola paraula
junta
deu de ser aquest
el restaurant
diu
es proposa
una cuina
d'ànima
vegetal
i biodinàmica
diu
la teoria aquesta
de biodinàmica
no en tenim
un borrall
no sabeu
el que és
diu
però més aviat
diu
es tracta de coses
de verdures bé
doncs biodinàmiques
que voleu que us digui
però si alguna cosa
hem après
practicant
empirisme
d'estovalles
és que els xefs
compromesos
amb l'ètica
del menjar
biodinàmics
ecològics
slow food
quilòmetre zero
el que sigui
mostren
un respecte
totèmic
vers el producte
i sovint
cuinen
exitosament
des de la reverència
druídica
dels druides
el compromís
és un ingredient
que acostuma a donar
bons resultats
i aquí et parla
dels dos
dels cuiners
que són
i aquests
diu que
el cap de cuina
d'aquí
fa una brillant
reixida
delicada
de les textures
generosa
amb els sabors
i radicalment
lligada
a l'estacionalitat
els vegetals
són els protagonistes
centals
diu
els animals
això mateix
ni la carn
ni el peix
també surten
a aquesta cuina
d'aquesta gent
però més aviat
és amb brous
aromes
col·làgens
salses
que reblen
el clau
de la planta
extraordinaris
dels plats
extraordinaris
ara aquí entrem
en el menú
diu
començament
i fa
faces de la lluna
i fa
el quart creixent
i fa
el cogum
bret
de gintònic
que dius
jolleta
crocant
la baby
cucurbitàcia
s'imprima
al buit
sense cocció
que en canvi
la textura
s'amaneix
amb gelatina
de tònica
ratlladura
de llima
i gengibre
molt bé
sensacional
la concreta
d'algues
va pel camí
d'esdevenir
clàssic
de la casa
cruixent
fluïda
iodada
i poc làctica
imprescindible
i els tomaquets
assortits
són suma
virtuosa
i redundant
incorporant
a l'aigua
del tomaquet
com una sopa
fresca
i transparent
amanida
per menjar
culleretes
i ara ve
els plats
de lluna plena
i ara aquí
trobem
brutals
els ceps
laminats
en consumer
de cep
ceps
i molt bona
Joan Maria
i molt bona
t'ho dic
per si vas
algun dia
la patata
cruixent
una mena
de truita
sense ou
lligada
només
amb midó
del tubercle
exterior
cruixent
fort
tendre
i compacte
potser
un punt de farinós
rodejada
de brou
intens
de calamar
i el punt
estringent
de la tinta
emulsionada
amb allioli
que estàs explicant
la coliflor
amb mantega
de ballanes
i ens fa
vibrar de ple
ressonància
bellotuda
bé
i aquí
va seguint
i et fa
uns callos
i en callos
això també
i acaba ja
perquè acabem
ja no d'allò
moment dolç
que és el quart
minvan
una bona
pinya
tai
combinació
de gelat
de coco
cacahuet
llimona
indonèsia
pinya
i bolets
de tapioca
i extraordinari
de tilles
de blat de moro
sense ou
lligades amb midó
dolçor controlada
blat de moro
oleofilitzat
que es fon a la boca
salçat
amb llima
i tofi
contrapunt
fantàstic
de la gelea
de Bourbon
un final espectacular
nens
ja podeu anar
una pel·lícula de por
sí
amb això dels restaurants
els bons cuiners
una de les coses
que m'agrada
perquè treballen sempre
en coses
molt fresques
naturals
i agafades
aquest és el seu punt
i després
saben exactament
el punt de coxió
que també és importantíssim
perquè
ells han passat
molt de temps
estudiant
han perdut
molt de temps
per guanyar-lo
després
sí, sí
portant amb això
perfecte
l'article està escrit
una mica
en plan conya
no, no
jo diria que no
jo diria
que el que està
o és un líric
i vaig a la paraula
líric
en aquest sentit
que s'expressa
d'aquesta manera
i que ho fa
de tal manera
que noi
quan ho llegeixes
no sé si està fent
un poema
o està fent
una prosa poètica
no ho sé
no ho sé
o s'està quedant
amb nosaltres
d'alguna manera
aquests restaurants
ben cars
ja copien
el que han fet
els francesos
llegeixes
i sembla
jocs florals
els francesos
això ja m'havies comentat
tu
evidentment
jo m'estiu més
la cuina antigua
perquè els peixos
que anaven al plat
eren tots salvatges
resulta com que
hi ha els congelats
és una manera
de disfrazar-los
de tot el món
no saps el que menges
i el que no pregunti
i després
també amb la carne
passa el mateix
també està molt adulterada
el porten de tot arreu
evidentment
clar
m'agrada més
la cuina antigua
la tradicional
ara en aquest temps
els platillos
que quasi s'ha perdut
com aquest d'aquí
que fa callos
cinc callos
a mi m'agrada
la cuina antigua
i els plats
de l'antiga
però ben fets
costen
el teu i sa mare
deu costar-hi
sobretot a preus
que estiguin raonats
però aquest
jo us dic
el preu
l'altre era més car
aquella vegada
aquí
un menjar
un menú
no menú
el menú és un 40
però aquell altre
que fan
que diu
sí
de tast
de tast
i així val 50
ara la guia
Michelin
en vés d'estrelles
també ha fet
un altre
recomanacions
no sé com
com se diu
és inferior a una estrella
però diu
recomanats
a Catalunya
n'han sortit
10 o 12
d'aquests recomanats
perquè no poden
donar estrelles
a tot arreu
aleshores
són
ve de menjar
amb un preu raonable
l'altre dia
mirant-te'ls
va donar
no
casualitat no
però més de la meitat
els conec
i alguns
assiduament
dic
bueno
sembla que els hagués donat jo
això mateix
i continuem
en qüestió
d'alimentació
ara
aviam
què tens tu?
jo tinc
beure aigua de qualitat
molt bé
és un escriptor
o sigui
és un escrit
de doctor
Pablo Saz
que és metge
autor
de numeroses obres
sobre
la
investigació
i sobre
la medicina
natural
natural
sí
aviam
em pregunto
tradueixo
em pregunto
quantes coses
tenen que fer
malament
per espatllar
l'aigua
els menentials
els rius
i de vegades
inclús
amb l'excusa
d'arreglar-los
diu
el 1873
Gaston
Tissandier
definia
l'aigua potable
com aigua
que es pot considerar
com segura
i de bona qualitat
quan és fresca
neta
sense olor
quan no es torna
tèrbola
per l'abullició
quan el residu
que deixa el bullir
és molt petit
quan el seu sabor
és agradable
és dolç
i no és
aquesta paraula
desabrido
que vol dir
sosa
i no és
sosa
ni salada
ni sosa
ni salada
quan conté
aire
amb dissolució
quan es dissolveix
amb sabor
sense formar
aquelles escumes
tan festigosas
i l'aigua
que es considera bona
és la que cou bé
els llegums
en les primeres
recomanacions
de l'OMS
va tornar
a prendre
aquests requisits
l'aigua
deu ser
agradable
per veure
com ho permeten
les circumstàncies
l'aigua fresca
l'essencial
és que no estigui
tèrbola
la coloració
paràsita
de sabors
i olors
desagradables
són unes qualitats
que s'exigeixen
per a l'aigua
de vestiment
públic
és necessari
precisar
que el gust
i l'olor
són
junt amb el color
i la
hem dit
tornar a parlar
de turbidez
que no estigui tèrbola
són els únics
paràmetres
especials
per a els consumidors
es considera
l'aigua
de la red
pública
de vestiment
i analitzen
les queixes
dels consumidors
perquè pugui
que ser
una tercera
part d'elles
és
pels sabors
estranys
d'aigua
quan
el més comú
és el de lleixiu
l'aigua
és que no són
que no són
purificades
i que no tenen
un bon gust
s'ha de tenir
més respecte
per la font
de la vida
quan parlem de qualitat
de l'aigua
ens replantegem
si l'aigua
de millor qualitat
és la tractada
amb clor
o antissèptics
per evitar infeccions
o l'aigua natural
amb la seva flora
microbiana
que no necessita
tractament
depèn
de l'aigua
de la deuda
de on surti
té molts residus
de minerals
que són
perceptibles
per on surten
el respecte
seria
que devem
beure
aigua mineral
de botella
o respectar
els manancials
d'aigua mineral
que tenim
per veure
d'ella
com a aigua
de qualitat
segons l'opinió
que l'aigua
de major qualitat
és aquella
que no està
tractada
i que aprova
els anàlisis
que realigen
els nostres sentits
el gust
l'olfacte
es poden detectar
substàncies
tòxiques
amb dosis
10 vegades
inferior
a la dosis
letal
però
el que
segueix
sent fiable
que cap
aparato
a l'hora
de detectar
fallos
de l'aigua
això és una miqueta
complicat
d'entendre
la millor forma
de disposar
d'aigua
pel consum
humà
és
conscienciar-se
del respecte
als manantials
i als rius
no es
aconsegueix
millor aigua
a base
de tractaments
químics
ni amb
grans
tres bases
s'ha de respectar
i utilitzar
l'aigua
de qualitat
que tenim
en els pressupostos
destinats
per la millora
de l'aigua
i el medi ambient
deu emprimar
el respecte
als manantials
els rius
i amb l'escasseix
utilitzar
la dessalinització
de l'aigua
com un recurs
almenys dolent
o sigui
l'aigua
de no tenir color
no tenir sabor
i no tenir olor
i no tenir olor
o sigui
que aquesta és
la premissa
principal
de l'aigua
de l'aigua
inodora
i color
i insípida
això mateix
o sigui
que
avui en el diccionari
surt
igual que l'aigua
inodora
incolora
incolora
i insípida
que vol dir
que no té
un sabor específic
i tu què tens
de reportatge
el que toca
el temps
els bolets
parlem de bolets
si troben
si troben
estem en plena temporada
per recollir bolets
però en guany
n'han sortit
molt pocs
degut a la falta
de pluges
si tenim la sort
que avui
i demà
els propers dies
plou
i les gelades
no arriben
encara potser
ens celebarem
l'acollita d'enguany
anar al bosc
a buscar bolets
és una bona excusa
per sortir
amb els nens
amics
o la família
a passejar
i de passada
a fer salut
també pot servir
per traslladar
els nostres coneixements
de micologia
i de botànica
als més petits
recomanem
recomanar-te sortir
aviat al matí
amb roba adequada
amb gorra
o barret
pot ser també
una capelina
un ferm cistell
fet de vims
i portar
botes altes
de muntanya
per evitar
torçades
de tormell
també recomano
anar junts
els uns dels altres
per no perdre's
cosa molt fàcil
que s'ho selleix
dintre el bosc
també
guardar
silenci
i desconnectar
els mòbils
facilita
la connexió
de la natura
envers l'ànima
de cada qual
i tothom
en resultarà
beneficiat
recordo
que dintre
el parc
de Collserola
del qual
Sant Just
d'Esvern
en formem part
a les zones
buscoses
hi surten
bolets
no cal
ni agafar
el cotxe
per anar-hi
senzillament
s'hi pot anar
a peu
el més difícil
és saber
on els podem trobar
quines varietats
i sobretot
que siguin comestibles
si no coneixes
quina classe
de bolet
es tracta
el que trobes
millor ni tan sols
tocar-lo
heu de tenir en compte
que hi ha
molts bolets
no comestibles
i el pitjor
és que n'hi ha
de veninosos
cada any
mor gent
per haver menjat
un bolet
anomenat
amanita faloide
aquest és criminal
és un dels més tòxics
aquest bolet
és molt semblant
a l'excel·lent
ou de reig
un dels bolets
que es fa
també a la nostra terra
i que són difícils
de trobar
sí
no n'hi ha gaire
d'altres
de tòxics
no són mortals
però provoquen
forts dolors
de panxa
i malestar
repeteixo
poca broma
amb els bolets
abans de menjar-los
consultar
amb gent experta
ara faré
una petita relació
dels bolets
excel·lents
que es poden
recolectar
al país
per mi
aquesta és més difícil
però és la més bona
la tòfona negra
la seva forma
és arrodonida
sense cama
viu vora de terra
sovint
a força profunditat
es recolecta
amb l'ajut
de gossos
i ports s'ensinestrats
és a dir
són subterrànics
gairebé
és molt difícil
d'agafar
després
el reig
el reig
d'ou
és de barret
de color
molt viu
atronjat
fa com un rovell
d'ou
vermellós
sense barrugues
viu
vores soredes
més
rarament
amb roures
després ve
el rovelló
aquí en tenim
dos classes
el rovelló
vineder
que
el nom
no sé què és de color roig
no
bueno
és
aviam el nom
científic
és
lactarius
sanguiflus
sí
perquè
és
un barret
de forma
d'embut
amb tons
vermellosos
vinosos
o rosats
sovint
tacat de verd
en envellir
es troba
vora
de pins
i estepes
aquest és el que
segurament
per autonomàcia
com anem a buscar
bolets
anem a buscar
rovellons
rovellons
d'aquests dins del rovelló
és el diguéssim
molt més
sí
el més comú
i el que ens agrada més
potser
bé
després
un altre també
extraordinari
és el cep
que en diuen
surens
el seu nom científic
és el boletus
és el boletus
edulis
edulis
el barret
és de color marró
sovint
amb una faranja
de color blanc

alzines
i surens
i surens
igual que el cep
que són bastant
similars
aquest és
extraordinari
extraordinari
és extraordinarista
dos
per als platillos
que és l'antic
plats
tipics catalans
allò que dèiem
fem
vedella amb bolets
amb això
el cep
i l'arròs
surt un arròs
boníssim
amb cep
i sobretot
és molt molt
popular
amb la
Catalunya
en l'or
aquest és un dels franceses
o per ells
és un dels millors bolets
aquesta l'allanega
la tens aquí
sí
tinc la relació
dels millors
l'allanega negra
barret de color marró
sovint
marró fosc
molt viscos
viu
vore els ines
i pins
si un no
en ten de bolets
els deixaria
perquè fa
quasi fàstic
sí
perquè si el toques
és lliscós
és lliscós
semblen mocs
sí
però al meu marit
és un dels que li agraden més
sí
sí
sí
el bo i fregit
amb all i juliver
queda boníssim
ara en un altre
que aquest surt a la primavera
la múrgola
o rabassola
que en diuen
el Vallès Oriental
té el barret rodonit
amb una forma
alevolada
que presenta
nombrosos
concavitats
o forats
viu en boscos
sobretot de ribera
i es recull
recol·lecta
a la primavera
aquest
per mi
amb el filet de vedella
amb salsa de múrgola
a la primavera
és un dels millors plats
sí
sí
però és molt car
aquest bolet
perquè és difícil
és difícil de conrear
també
també el deixen secar
i es pot menjar tot l'any
sí
sí
després
el poses una miqueta amb aigua
pot aviona
i és simple
i pot servir igual
una recol·l
una recol·lecta
una recol·lecta
també
a molts bolets
hi ha molts
que menjats
sense coure
són tòxics
sí
aquest n'és un
o sigui que convé
realment
que hi hagi una coxió
sí
si el menjéssim
així tallat a làmines
que ara com fan
hi ha alguns bolets
podrien tenir
un bon surt
sí
tenint en compte una cosa
que el bolet
que és verinós
el primer que et desfà
és el fetge
i ràpid
o sigui que
el tòxi
sí
no no
o sigui
sabent molt de bolets
els monjos
que tenen a Montserrat
allà a prop de
Solsona
tenen un
un santuari
doncs
van a buscar bolets
i van morir
dos monjos
i això que coneixien
la terra
els bolets
i tot
es van confondre
no va haver-hi solució
no no no
no no
el fetge
es fa truita
continua
per finalitzar
la llista
de bolets
més bons
els excel·lents
queda
el russinyol
és un bolet
de color groc
o groc pàlid
tot ell
la seva part
de sota
el barret
està formada
per plecs
i venes
sense làmines
ben diferenciades
viu
vora pins
abets
alzines
faig
estepes
etc
aquest
m'agrada
perquè és molt
fort
i un gust
és molt perfumat
i molt perfumat
i per exemple
una idea
per fer-los
botifar
d'olot
esparracada
amb aquest bolet
fantàstic
la paella
ai com disfruta
aquest home
amb les coses
de menjar
fantàstic
perdó
com se diu
aquell que és negre
que és xulo
com se diu
aquell que és negret
ja hi són
aquests són els excel·lents
ara venen els bolets bons
trompeta
trompeta de la mort
de color uniformament
negrós
o gris fosc
la seva forma
recorda
una trompeta
viu vora pins
alzines
i és
el bolet típic
del Montseny
que recull
pinatell
que sembla
el rovelló
però ja
és una categoria
menys
és del Montseny
una mica inferior
inferior
aquest
el nom científic
és
lactarius
deliciosos
el barret
en forma d'embut
amb tons
ataranjats
o vermellosos
sovint
tacat de verd
quan envelleix
i viu
a vora pins
és molt semblant
per tant
amb el rovelló
aquest és el que
a primeres
de la temporada
el meu marit
ja té uns raconets
aquí dalt
a la collcerola
i se li fa
o sigui
però seguirem
el maneu
diré una cosa
això del bolets
la qualitat
de bolets
que tenim
al nostre país
és extraordinària
no es troba
a lloc més
arreu
per exemple
en el lloc
que hi ha molt
de
de
de
de bolets
és la
per exemple
la província de Sòria
que hi ha molts vins
doncs aquells
aquells bolets
no tenen
no tenen res a veure
sí
no tenen el sabor
que tenim aquí
són semblants
però no
li falta el sabor
li falta el sabor
i això fa
l'explicació
de per què aquella gent
no menjava
amb bolets
ara molts
no s'aprecia
i van anar allà
els porten aquí
els venen al mercat
i els fan passar
pels d'aquí
perquè són rovellons
efectivament
però no té res a veure
al boló
perquè allò és interior
i això es costa
sí, sí
és que els terrenys
i la temperatura
ho fan
aquests són més costosos
sí
i després també
clar
el xaunisme
com el bolet
el rovelló
per exemple
que es fa
o bé aquí
en el Montseny
el Montnegre
el Maresme
a la vora de Mataró
o també
el que hi ha
a la vora
de Palamós i Palafusell
aquell és extraordinari
i tot aquella serra
sí
boletaires
i els camagrocs
aviam
el fardulic
el fardulic
que té un barret
de color gris
sovint
gairebé negrós
poc robust
i viu
fora de pinedes
i aquest normalment
si en trobes un
allà a la vora
en trobaràs
un munt
dos o tres cents
sí, sí, sí
la mucosa
llenega blanca
aquesta
no és tan bona
com l'altre negre
per això
però és bona
sí
el barret
viscós
de color clar
o groguenc
carn viscosa
viu en boscos
de coníferes
pins i abets
el moixernó
barret
i cama
de color blanquinós
a crema
a vegades
en tons
més foscosos
fructifica
la primavera
viu en prats
i clarianes
herboses
sovint
formen
erols
que són
conjunts
disposats
amb ell
el pollancaró
el pollancaró
barret
llis
no viscós
de color
marró
fosc
quan és jove
i en madurar
més pàl·lid
viu sobre fusta
i soques
de planifolis
ah, deu tenir
una miqueta
de gust
a fusteta
sí
el camasec
carreta
barret
que pot variar
de color
entre el crema
i el bru
groguenc
pàl·lid
quan es modifica
el grau
de detració
és més pàl·lid
viu en prats
clarianes
herboses
i jardins
durant gairebé
tot l'any
això en diuen
carreretes
també
també, sí
camasec
o carreretes
russinyol
camagroc
barret
en forma d'embut
de color marronós
es troba
vora els pins
fins aquí
la relació
dels bolets
excel·lents
i bons
del nostre país
confio
que aquesta xerradeta
serveixi
per conèixer
una mica més
els bolets
del país
i aleshores
també
per anar més
en compte
amb els bolets
i evitar-se
problemes
ensurts
i problemes
de salut
sí
o sigui
la solució
de tot
és que
has d'anar
sempre a buscar
bolets
amb algú
que en sàpiga
molt
i no menjar-los
si en tens
el més mínim
dubte
i no comptar
amb aquelles
legendes
urbanes
dels anys
que els
són
o els taps
de suro
que si no sé
aquí no sé
si està bret
però
les proves
n'hi ha
una societat
que es dedica
a la micologia
i aleshores
sí que
ells mateixos
diuen
si agafeu bolets
i aneu
i tal
podeu portar-los
aquí
que ho controlarem
ho controlarem
no no
a part de l'exposició
que fan
però
pots portar un bolet
d'aquests naros
no no no
tots
o quan portes
disvera
per si un cas
te'ls diuen
perquè a vegades
sí sí
perquè perdre la salut
és molt fàcil
amb els bolets
equivocats
el que vulgui aprendre
més sobre els bolets
bueno
a part dels llibres
també hi ha un museu
molt interessant
que hi ha
el bolet
diguéssim
bo
i al costat
el negre
el tòxic
anirà a la nostra associació
on surts
d'allà
dius
mare meva
no menjarà bolets
anirà al museu
del bolet
i a Casserres
que està a prop
a la propera sortida
del mes de novembre
i val la pena
jo el museu
que conec
aquest no el conec
diu que sí
que és molt complet
és el de Banyoles
el mateix museu
que també hi havia
aquell negre
aquell famós negre
allà temen també
totes espècies de bolets
a Puigcerdà jo vaig veure
una exposició de bolets
on?
recordo
a Puigcerdà
a Puigcerdà
que em vaig trobar
el director
d'aquí
de l'Ateneu
quan era a l'Ateneu
no sé com es deia
aquell senyor
sí sí
estàvem allà tots
mirant els bolets
que hi havia
ni posaven això
però a mi el
el bo
i el gust
i el tot sí
llavors semblen
quasi iguals
i us caldava
al més
no sempre amb un expert
que és la recomanació
que fem des d'aquí
el meu marit
en sabia
i la meva sogra també
sí
no hi ha anat mai
el meu èxit
no això d'haver-se
que gairebé
hi hagi un ullà
l'altra cosa
que s'ha de dir
que hauries de dir
és que aneu al tanto
no espalleu el bosc
quan van a buscar bolets
que a vegada
fan verdaderes destrosses
barbaritats
verdaderes destrosses
per anar a buscar bolets
i per això
n'hi ha molts puestos
que ara fan pagar
sí
n'hi ha boscos
i parcel·les
que fan pagar
per entrar
els amos
els amos
què?
dels boscos
són normalment
el 90%
dels boscos
d'aquest país nostre
són privats
i tothom
es pensa
que a Roma
per todos
no senyor
ells també poden
treure un profit
d'aquell bosc
que realment
dintre de poc
serà obligatori
de controlar-los
els boscos
o sigui
que teniu
això en compte
nosaltres
marxem de viatge
vinga
no ho sé
si ens quedarà
no
ja no queda temps
per viatjar
no
tenim el bitllet
reservat
que el podem canviar
com podem
no?
sí
simplement
escolta'm una cosa
com parlarem
de
de formentor
que és el que ens queda
posa-la
Maria del Mar Bonet
sisplau
això
doncs aquella era de Mallorca
no de formentor
si hi ha
bueno
formentor
és Mallorca
també
sí
bueno
ho guardem
per próxims dia
no això
ens quedarà
el dia
un cor
estima
un arbre
més vell
que l'olivera
més poderós
que el roure
més bar
que el taronger
conserva
de ses fuers
l'eterna
primavera
i lluita
amb les ventades
que tupen
la ribera
com un
gegant
carrer
no guaita
per ses fulles
la flor enamorada
no va
la contenia
ses ombres
a besar
més déu
un gi d'aroma
sa festa
consagrada
i li dóna
per terra
l'esquerpa
serlada
per font
la immensa
mar
quan lluny
damunt les zones
reneix
la llum divina
no canta
per ses branques
l'ocell
que en captivant
el crit sublim
escolta
de l'àguila
marina
o del volto
qui puja
sent l'ala
gegantina
remoure
som
forà
clar
és una meravella
aquesta poesia
de Miquel Costa
i Llobera
sobre
els pins
de
formentor
o sigui
que això
ens donarà peu
la propera vegada
perquè viatjarem
a la serra
de tramuntana
bé
doncs
gairebé
que ja hem arribat
a la fi
d'aquest programa
d'avui
no?
hem parlat
de bolets
hem parlat
de pintura
hem parlat
de cuina
molt
poèticament
molt
i d'aigua
i de fantasmes
oi sí
del diable
no
això
del diable
més que de fantasmes
o sigui
vol dir que ara
aquella església
està neta
sí
el va llençar
va dir
fora d'aquí
i ja no
durà més
bé
ja podem anar
tranquils
que el senyor
de los cuernotillos
no sortirà
que la campana
no caurà
això
bé
senyores
senyors
sortirem
si Déu vol
el proper dissabte
i si no
fins al pròxim
dimecres
que hi cedem 60
i més
en tots vostès
gràcies Lina
gràcies Montse
gràcies Joan Maria
gràcies Carles
i la Joana us diu
bona nit
o bon dia
adeu-siau a tots
od-siau
Fins demà!
Fins demà!