Ràdio 2VM 98.1
Carave, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat de la seva butxaca, ningú li pot dir.
Busco sempre aquella notícia una mica positiva.
Tant d'èxit de públic que està omplint gairebé cada dia.
Si volem veure un d'aquests grups més de casa,
hi ha moltes oportunitats, molt festivals.
Tu t'equivoques en un penal en un Barça a Madrid,
pots quedar crucificat a per vida.
Tot se solucionarà, amb el temps tot se soluciona.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Smooth.
Yes.
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda,
relaxa't amb estils com el chill-out,
l'smooth jazz, el funk, el soul
o la música electrònica més suau.
100% música relaxant.
Cada dia, de dilluns a divendres,
i de 4 a 5 de la tarda.
Come on to my love.
Smooth Jazz Club.
I esperem.
A les contes de viudas que...
Seixanta i més.
Benvolguts amics i amigues de Ràdio d'Esvern.
Desitgem de tot cor que l'hora que iniciem amb aquesta sintonia
us sigui molt, molt, molt agradable
en la música i les qüestions que hem seleccionat per tots vosaltres.
Aquest hivern, tan canviant que estem patint,
no ens deixa gaudir delmenys un dia de treva.
I mira que les advertències del servei meteorològic
no és per donar-nos gaires alegries.
Alerta, de neu cat, de ben cat i de totes les cats possibles.
Ens han posat la pell de gallina.
I que consti que a mi no em fa gaire gràcia, ni gens ni mica,
que caigués una sola volva de neu aquí a Sant Just.
Això per desgrat dels meus fills,
nevors i la resta de la jovenalla de la família.
La neu és molt bonica, però a la muntanya,
fora dels genys de la ciutat.
Cotxes, motos, autobusos, furgonetes, camions,
que quan han passat dos o tres vegades per qualsevol carrer,
l'han deixat negre, l'han embrutit,
que quan passen a prop teu t'esquitgen i et deixen fer-te una pena.
No, definitivament no m'agrada la neu.
I això que tenim aquell refrany que diu
any de neu, any de bé de Déu.
O aquell altre que diu en castellà
anyo de nieves, anyo de vienes.
Que Déu escolti els refranys,
que per alguna cosa diuen que són la gramàtica parda
i el gran seny del poble senzill.
No us ho sembla?
Bé, i avui al complet tenim l'Alina, la Montse,
el Joan Maria, en Carles, una mica engripeat,
però bé, mira, de quan en quan estossega una miqueta,
i una servidora.
Ja estem disposats a iniciar 60 i més.
Avui iniciarem l'edició parlant de pedres mil·lenàries.
Stonehenge, l'enigma fet pedra.
Aquest és un dels lleixements
més espectaculars i misteriosos d'Europa.
Però, qui el va construir?
Com?
Amb quina finalitat?
Un camp de conjectures
on els laberins de l'opinió desbocada
són més complexos que la ruïna mateixa.
Aquestes paraules de l'escriptor del segle XIX,
John Britton,
referint-se al megàlit de Stonehenge,
després de tants anys,
aquestes paraules no han perdut vigència.
Cal explicar que el megàlit
és el nom que es dona al monument prehistòric del Neolit
i l'edat de bronça,
format per un o diversos blocs de pedra,
de gran tamany,
compost per dos tipus de conjunts de pedra,
els dòlmens i els menirs.
En el cas de Stonehenge,
es tracta del conjunt de menirs
més impressionant d'Europa.
Després de molt de temps passat,
els experts sobre el tema
encara no s'han pronunciat
amb un cert èxit
sobre l'origen i la funcionalitat del monument.
La primera referència...
Escrita.
Escrita del megàlit,
aixecat entre finals del Neolític
i a principis de l'edat de bronça,
data de l'any 1130,
en el que
archidiàcon Henry de Hunting,
aquest devia caçar, no?
Sí.
Encarregat d'escriure
una història d'Anglaterra.
Va fer la primera descripció
de Stonehenge.
Durant l'edat mitjana
dominaven en la societat
els components religiosos i màgics.
Per això es va pensar
que aquell gegantí cúmul de pedres
devia ser obra de Merlí,
el mag, per excel·lència.
De les legendes de l'antic
poble celta,
basant-se en diversos escrits
del segle XIV,
bé, l'interès del renaixement anglès
per recuperar l'antiguitat clàssica
comportaria un canvi de patró
respecte al tracte anterior
envers el conjunt megalític.
A mitjans del segle XVII,
l'antiguari John Obrier
va escriure un tractat
amb una de les teories
que va tenir més èxit,
la que vinculava l'origen i l'ús
d'Eston Henge
no amb el mag Merlí,
sinó amb els druïdes,
sacerdots de l'antic poble celta
que supervisaven i practicaven sacrificis,
se suposa que humans.
L'any 1649,
Obrier va trobar clots
amb línies
en el complex d'Eston Henge.
Coneguts com clots d'Obrier,
en honor del seu descobridor,
estan col·locats,
un al costat de l'altre,
en intèrvals
de meticulosa
precisió matemàtica,
dintre del terraplen
d'una raça
que havia estat
excavada
amb anterioritat.
Molts d'aquests clots
contenien restes
de cendres humanes,
o així ho van considerar
a Obrier,
i que podia tractar-se
de vestigis,
de les sofrenes rituals,
que els druïdes
dedicaven a les deitats
del món subterrani.
Però anàlisis
molt posteriors
van demostrar
que les cendres
eren més modernes
que la construcció
dels clots,
per la qual cosa
aquestes devien estar
destinades
d'altres propòsits.
Fins avui,
encara es desconeix
el destí
pel qual s'havien obert.
S'ha arribat
a la conclusió
que els raonaments
d'Obrier
eren simples conjatures,
però el seu descobriment
dels clots
porta a la creença
que el passat
d'Eston Hone
és celta druïc.
L'arqueòleg
anglès William Stuckley
va recolzar
aquesta idea
després d'explorar
la zona
entre els anys
1719
i 1724
i va afirmar
rotundament
que Stonehenge
va ser
un llac
consagrat
al culte
per la casta
sacerdotal
dru...
druídica.
Druídica.
Druídica.
Per aquesta romàntica
i il·lusòria idea
que va servir
per reclamar
turístic
fins a la meitat
del segle XX
ha estat refutada
fins a principis
del segle XXI.
Els historiadors
diuen que el lloc
pla
i pràcticament
desèrtic
no es correspon
amb els clàssics
llocs
de cultes
druídics
caracteritzats
caracteritzats
per boscos
espessos
i columnes
cobertes
d'eure.
Malgrat això
i mantenint-se
la creença
del passat
druídic
sobre
l'imaginari
col·lectiu,
molts centenars
de persones
ataviades
amb la vestimenta
de l'antiga
casta
sacerdotal
dels druïdes
continuaven
anant
fins a aquest
extraordinari monument
durant l'estiu.
Els druïdes
pots moderns
no són els únics
de bots
de Stonehenge.
L'efecte
lluminós
que durant
el solstici
d'estiu
provoca el sol
al projectar
el seu primer
raig de sol
sobre la pedra
del taló
situada
fora del fossà
convoca
cada any
a centenars
de curiosos.
El joc
de llums
i ombres
sobre les pedres
mil·lenàries
resulta
impressionant.
Aquest
efecte
en tronca
directament
amb una nova
teoria.
Stonehenge
no seria
un temple
sinó
un observatori
solar
i estel·lar
i una espècie
de calculadora
de l'edat
de pedra
que permetia
predir
amb exactitud
les dates
en què es produeixen
els eclipsis.
Aquesta tesi
anunciada
per l'astrònom
general
Hawkins
l'any
1965
no va trigar
a aconseguir
molta publicitat
i encara
a hores d'ara
hi ha molts
adeptes
que la defensen
sent també
un gran nombre
de científics
que la rebutgen.
L'ànsia
per decifrar
els misteris
del monument
són prioritaris
per l'Institut
Wessex
d'Arqueologia
institució
que compta
amb molts anys
d'experiència
i que l'any
2002
va trobar
les restes
de l'arquer
de Menysburis
l'home
considerat
com un dels
que van intervenir
probablement
en el projecte
del megalit.
L'any
1984
l'administració
britànica
es va fer càrrec
del conjunt
megalític
i dos anys
més tard
l'UNESCO
o sigui
l'any
1986
l'UNESCO
va declarar
Stoneheim
Patrimoni
de la Humanitat
o sigui
que
és molt curiós
i tu
que dius
que has estat
et va agradar
et va impressionar
perquè és gran
és enorme
jo
del text
que avui
estret
la fotografia
és impressionant
és
sobretot
deu ser maco
aquest
raig de sol
a primera hora
quan cau
sobre les pedres
si coincideix
que tu la fas
la visita
al matí
perquè clar
quan de cau
ja
el dia
durant el dia
ja no té gràcia
però aquest primer
raig de sol
deu ser
fantàstic
és gran
el cercle
impressiona
impressiona
veure-ho
bé doncs
ja ho sabeu
convidem els
oients
que vagin
a veure-ho
si van a
Claterra
de pedres
la casa
s'ha de
impressionant
són
a l'illa
de Pasqua
els moers
aquells
aquells
tenen
cara
de persones
almenys
els moers
un amic nostre
una amiga nostra
acaba de venir
i ara vindrà el divendres
a dir
noca
te'n faràs
cinc cèntims
fantàctics
te'n faràs cinc cèntims
és veritat
vinga
doncs
després
d'aquestes coses
sobre pedres
del menir i dolmens
ara de pedra
abans anem
a una altra pedra
pedres n'hi ha moltes
també
o sigui
que
continues
amb coses
de Barcelona
o no?
el que jo
encara no he vist mai
és una pedra moderna
totes són
antigues
les pedres
hasta los de riu
però escolta'm
si agafen les pedres
per fer cases noves
mira
la gata Cristi
el seu segon matrimoni
va ser amb un arqueòleg
i va dir
que és estupendo
casar-te amb un arqueòleg
perquè li agraden
les coses velles
ella era
ella era
vella
i etxa
les dues coses
però va ser feliç
eh
sí
bueno
us en recordeu
que estàvem
amb el Picasso
ja
amb les senyorites
aquelles
que estaven allí
del carrer
Vinyó
doncs diu
uns detalls
d'aquest quadre
que això no ho vam llegir
vam dir
que aquelles
eren les que començaven
l'art del cubisme
sí
van ser
però és interessant
també el que acaba
d'explicar una mica
sobre això
diu
els teòrics de la pintura
consideren
les senyoretes
de Vinyó
com la frontera
entre la pintura
clàssica
i la moderna
el quadre
que és força gran
té 224 x 234 centímetres
i s'hi pot veure
5 dones despullades
oferint-se
amb un client invisible
del bordell
en alguns dels esbossos
es veu
com Picasso
havia jugat
amb la possibilitat
d'incloure
dos homes
dins de la pintura
indicant clarament
la temàtica
de l'intercanvi sexual
de la pintura
però al final
se'n va desdir
i sense la presència masculina
la història del quadre
va romandre
més diluïda
el que ara es considera
el quadre
més famós
de Picasso
no va ser gaire
ben rebut
amb un inici
Matís
el considerava
la mort
de la pintura
Brankle
va dir
que allò era
com si
et beguessis
petroli
mentre
et menges
un estop
encesa
i de reng
va batissinar
el suïcidi
de Picasso
ja ja
si
no van ser
un comentari
gaire bo
diguéssim
no
i alguns estudiosos
creuen
que aquest quadre
és l'obra
amb més estudis
previs
de la història
de l'art
Picasso
es va passar
gairebé
mitjant
el seu taller
fent més
de 800
esbussos
si es vol
veure el quadre
en viu
i en directe
haurem d'agafar
com a mínim
un avió
ja que es troba
exposat
al MoMA
a New York
des de la seva compra
en 1939
per 28.000 dòlars
dun i duret
el que van pagar
no?
que era època
el que valdria ara
el que valdria ara
em sembla que ara
deu ser gairebé
gairebé inabastable
suposo que ara
no pot tenir preu
no ho sé
però a vegades
jo crec
que aquestes coses
sí que són molt interessants
però que es paga
es paga
es paga
es paga
o sigui que
cadascú considera
el que
no no
però coses
per exemple
això encara dius
bueno
aquí n'hi ha una obra d'art
o més o menys
la té per ell sol
perquè la ha comprada
però a vegades
que si per un vestit
o per si
unes sabates
d'alguna actriu
doncs es paguen
un milió de dòlars
les coses de la Marilyn
això és horroroso
bueno
s'han anat senyor
explicat
i jo l'hem acabat
ah sí
però aquí
encara tenim gent
que funciona
dintre de Barcelona
un d'ells
a mi m'agrada molt
que és George Orwell
que va ser un escritor
es deia
Eric Arthur Blay
i va ser el veritable nom
o era el veritable nom
de George Orwell
que el senyor
va viure de 1903
a 1950
les seves obres
més famoses
on s'hi llegeix
una forta crítica
a l'estalinisme soviètic
són
Rebelió a la Granja
ah sí
que la fan llegir
amb els nanos
i
jo l'he anomenat
diverses vegades
el 1984
que aquest el va escriure
en el 21
i resulta
que és el que
passa ara
és d'actualitat
que és una novel·la
aquesta última
que introdueix
el concepte
del gran hermano
el que no sàpiga
d'acabar
estan tots dintre
i tenen pantalles
que els van controlant
a tothom
que és el que passa ara
sí
el control
de persona
per persona
de persona
a persona
diu
però Orwell
que ara després
veureu
això una mica
interessant
per dir
no només lluitaria
contra les injustícies
amb la seva literatura
ja que l'escritor va venir a Catalunya
els primers dies de la Guerra Civil
com a periodista
i es va acabar unint a les milícies republicanes
per lluitar contra els feixistes.
De les seves experiències a Catalunya
i al front d'Aragó
em va sortir aquell llibre que es diu
Homenatge a Catalunya
amb una sentida crònica dels dies més tristos
i incerts de Barcelona.
I diu, irònicament,
aquesta és el puntet aquest,
diu, a la plaça que porta el seu nom a Barcelona
s'hi poden veure cartells
on s'hi anuncia
l'existència de càmeres
de vigilància amb un radi de 500 metres.
Com el Gran Germà.
Com això mateix.
I ara direm d'aquest llibre
que és molt maco i que ens ha il·lustrat
bastant sobre Catalunya
l'últim que, aquest sí que el coneixeu tots
que diu, un nen, una carabassa
i una tècnica personal.
Qui era aquest?
No.
Jo no.
Pau Casals.
Ah!
Diu, Pau Casals va néixer al Vendrell
a 1876.
En els cinc anys
ja començava a acompanyar el seu pare a l'església
que tocava l'òrgan.
El nen aviat va aprendre a tocar l'instrument
i en quatre dies ja col·laborava amb el seu primogènic
en la creació de composicions simples.
Molt precoçament Casals va manifestar les seves dots.
Va entrar com a soprano al cor de l'iglésia
i va aprendre a tocar el violí i el piano
quan tan sols era un infant.
Va descobrir el violoncel
amb una funció de músics ambulants.
El seu so li va produir tal impacte
que va construir el seu propi violoncel
amb una carabassa
traient de l'artefacte sons i melodies
difícils de concebre.
Des d'aquell moment va saber
que aquell seria l'instrument de la seva vida.
El músic va arribar a crear
una tècnica basada en la naturalitat
i la llibertat.
Va actuar el Royal Albert Hall de Londres
amb un èxit clamorós.
Però després d'una setmana de concerts
el músic va decidir no tornar mai més a Gran Bretanya
per la passivitat que el país estava demostrant
davant de la tirania d'en Franco.
El nom de Pau Casals
està indissolublement unit al violoncel.
No obstant això,
a més d'un predigiós violoncetista,
va ser un bon pianista,
director d'orquestra
i apreciable compositor.
Va passar la història pel seu virtuosisme,
per la seva actitud davant del món
que li va tocar viure.
Va aprofitar que la seva fama
per realitzar una incansable labor
a favor de la democràcia,
les llibertats
i els drets dels més desfavorits.
Com a director d'orquestra
va fundar Barcelona,
en 1920,
l'orquestra Pau Casals.
La derrota de la causa republicana
a la Guerra Civil Espanyola
el va obligar a exilar-se.
No tornaria mai més a Espanya
i va morir a Puerto Rico
en l'any 1973.
i amb la seva producció
com a compositor
cal destacar l'oratori
el pessebre,
l'himne a les Nacions Unides,
però sobretot
el cant dels ocells.
Una emotiva peça
que apren la seva melodia
d'un tema popular català
i que avui tothom sap
i tothom canta.
Molt bé.
Ara el llibre s'ha acabat, senyors,
però tenim una mica més d'idees,
si us en recordeu,
i la ressenya d'ell.
De la gent, sí.
Està bé.
Doncs molt bé, senyores.
Hasta la setmana que ve.
Adiós.
Començarem, lo millor,
una altra vegada amb fantasmes.
No sé què passarà.
No m'ho sé.
Fete el libro.
Feli.
Feli.
Feli.
Feli.
Feli.
Feli.
Feli.
Ara, l'espai dedicat a la salut.
Avui destaquem els titulars d'un estudi publicat en una revista de divulgació sanitària del barri de les Corts de Barcelona.
Bé, doncs, poses una miqueta de rafagueta i així separarem unes paraules de les altres.
Catalunya i Europa es preparen per l'increment de casos dictos.
L'envelliment progressiu de la població de la nostra societat té moltes conseqüències en l'àmbit de la salut que ja s'estan notant
i d'altres que tindran efecte a mig i llarg plaç.
Una d'aquestes, i potser la més important, serà el fet que, segons les previsions dels experts sanitaris,
els casos dictos a Europa es poden incrementar en un 34% des d'avui fins al 2035.
Aquest augment, en tants pocs anys, pot provocar un 45% més de defuncions
i un 25% de persones supervivents amb seqüeles.
Aquestes són algunes de les dades més destacades del document
Catalunya i Europa davant de l'ictus, presentat per la Fundació Ictus.
Cada any, 13.000 persones s'ingressen per aquesta causa als hospitals de Catalunya.
És la segona causa de mort i la primera causa clínica de discapacitat.
La incidència és de gairebé 180 casos per 100.000 habitants,
mentre que la mortalitat se situa en 30 per cada 100.000 habitants.
A Catalunya, 6 de cada 7 casos són atesos pel sistema d'emergències mèdiques
i 3 de cada 10 acaben en tractaments d'hiperfusió.
No, reperfusió, que és molt, és molt, molt, molt concret.
Reperfusió.
Jo també vaig trobar una paraula una mica especial.
Bueno, sempre reprenem paraules noves.
Sí, és una teràpia, digues.
Una teràpia que desfà el coàgul, que provoca l'atac
i que, aplicada a temps, pot minimitzar els danys.
Aquest tipus de tractament han experimentat un increment molt accentuat a Catalunya
en els últims 10 anys.
i són més efectius quan més ràpida, quan més ràpidament s'aplica,
fet pel qual queda justificada la dita, quan menys temps, més...
Més cervell.
Més cervell.
Clar, quan més trigues, quan menys temps trigues a atendre la persona,
el cervell queda menys perjudicat.
Menys perjudicat, si no, que des de ser.
En els últims anys s'ha observat una millora en la duració del temps del tractament,
coincidint amb l'aplicació del codi ICTUS.
Aquest codi permet d'identificar ràpidament els pacients
i traslladar-los el més aviat possible fins a l'hospital,
preparat per...
A l'hospital preparat.
Més proper...
Per avaluar-los.
Per avaluar el diagnòstic i tractar-los.
Els últims estudis apunten que 9 de cada 10 ICTUS
es produeixen per factors relacionats amb l'estil de vida
i, per tant, modificables fàcilment.
Per exemple, hipertensió, tabaquisme, excés de pes i colesterolemia
són alguns dels condicionants controlables.
Tant a Catalunya com a la resta d'Europa,
un dels reptes que planteja l'ICTUS
és l'atenció dels supervivents de llarg plaç.
Un document presentat recentment
reconeix que el recolzament i l'atenció a llarg plaç
és la part del procés assistencial menys valorada
i del qual es disposen menys dades,
tot i la càrrega assistencial i econòmica que representa.
El pla d'acció presentat proposa, entre altres mesures,
establir plans nacionals de recolzament als supervivents,
independentment del lloc de residència
i de l'estatus socioeconòmic del pacient.
Per tant, és una malaltia que té un impacte social molt gran.
Com ja hem comentat,
la hipertensió, el colesterol, el sedentarisme,
el tabac i l'alcohol augmenten el risc de patir un ictus.
Però què és un ictus?
Doncs una malaltia aguda
ocasionada per una alteració de la circulació sanguínea
que evita que arribi la sang al cervell en condicions normals.
És greu perquè a Catalunya és la primera causa de mort entre les dones
i la tercera entre els homes
i també la primera causa de discapacitat en adults.
Aquests són els símptomes,
debilitat en una part del cos,
pèrdua de visió o dificultat al parlar,
símptomes que acostumen a aparèixer de forma repentina.
A la persona que presenti aquests símptomes
se li ha de demanar que faci tres accions,
que aixequi els braços, tots dos,
que somrigui i que parli.
Si té dificultats per realitzar qualsevol de les tres accions,
s'ha d'avixar urgentment els serveis mèdics
trucant al 112.
La rapidesa en l'actuació és vital
per a la supervivència i la qualitat de vida dels afectats.
Podem dir que degut a les millores en l'atenció a l'ictus a Catalunya,
els últims anys s'ha aconseguit salvar gairebé un 9% de malalts
que equival a unes 2.000 persones,
de les quals més de la meitat tenen menys de 75 anys.
I després d'aquest rotllo de l'ictus,
que és realment important perquè ho tinguem en compte,
perquè quan més anem més de pressa, millor, no?
Digues.
Mira, el Joan Maria, la part que li ha tocat de llegir,
ha dit que més de dones, no sé quant les dones,
i menys els homes.
Per què?
Aquí n'hi ha una cosa que a vegades no se'n té en compte
i s'ha de tenir.
La dona és més oferta en un moment determinat.
I li passa una cosa d'aquesta,
no, no, no, ara se'n passarà, ara se'n passarà.
I quan arriba el moment...
L'home s'espanta més.
I aleshores la dona retrasa...
El diagnòstic.
El diagnòstic.
I no va broma, eh?
Sí, sí.
I això va així.
Sí, sí.
Però sí, senyores...
Ja passarà.
A quejar-se.
A quejar-se, quan sentiu una cosa d'aquestes,
aixecar els braços,
fer una somriseta pel nodo...
Sí, podeu.
Sí, podeu.
Sí, podeu parlar.
No, no, però tenim un cas molt, molt a prop de casa nostra,
que gràcies a aquesta rapidesa...
Sí.
De moment, l'única dificultat és que ha de fer rehabilitació d'un braç.
Però, escolta'm, és que...
Sí, sí, sí.
Ja n'hi veia i...
Però, escolta'm, però ràpid, eh?
Ràpid, ràpid.
Ràpid.
Estaven acabant les postres, eh?
Sí, ja, ja, ja.
O sigui que...
Bé, per això ens convé netejar-nos.
D'acord.
Després de totes aquestes festes,
que torrons, que si rostits,
que si cremes de llet,
que si beixements, que si canelons...
Res, netejar-se amb naturalitat.
No, no per neologia, eh?
Ni se'l fuma.
No, això no.
Però heu de prendre tisanes.
O sigui, bé, en època d'excesos,
i també d'ansietat i estrès,
allò de que no se't fa prou
el pollastre, el forn i tot això,
és beneficiós realitzar accions desintoxicants
al nostre organisme
per eliminar les toxines
que genera el nostre propi cos,
així com agents externs
als quals podem estar sotmesos.
Lina...
Per un tema farmacèutic?
Actiu.
No, mira, millor, aquí diu el Consell.
Ah, aquests Consells d'aquí...
Diu el Consell, aquí a la Rodoneta.
No, per això, eh?
Sí, sí, sí.
Preguntem al farmacèutic?
Ah, sí, home, sí.
Clar, home, quan veiem algú raro
anem al farmacèutic i li preguntem...
Però al farmacèutic...
O a la farmacèutica, parlem-ne, eh?
Fem les coses ben fetes.
Pregunt, diu, pregunta al teu farmacèutic
i segueix sempre el seu Consell
sobre quin actiu o combinat d'actius
és necessari en cada cas.
Actius naturals,
que ajuden a fer que el nostre organisme
funcioni en normalitat,
després d'eliminar aquelles toxines
que ha acumulat.
Romero de Berberona.
Tònic hepàtic per a casos de fetge gras
i tractament d'acné.
Cart Maria.
Cardo, eh?
Sí, Cardo, Cardo.
Cardo.
Pot utilitzar-se en trastorns digestius
i com ajuden al tractament
d'inflamacions hepàtiques.
Carxofa.
Aquesta planta té activitat protectora del fetge
i acció desintoxicant.
Sí.
I prenem cua de cavall,
que té propietats diurètiques,
incrementa el grau de formació
i s'alimina per l'orina.
El te verd.
S'utilitza com a conjunt per al control de pes.
A test que controla el metabolismo dels greixos.
També s'utilitza com a diurètic
ja que augmenta l'eliminació de líquids.
S'utilitza...
I després, Boldo.
Boldo.
S'utilitza en disfunció del fetge i la bilis.
Jo puc dir realment que va molt i molt bé el Boldo, eh?
Ara és amar com una malatosa.
Mira, ara és igual.
I poses...
Una mica de sucó, un poco de azúcar.
No, no, mel, mel.
No, no, mel, mel, a mi no se'n de bé.
Ara queda la Joan.
Bé, a l'Aloe Vera, sí, la Joana.
Sí.
A l'Aloe Vera se li atribueixen propietats antioxidants,
ajuda a la eliminació de radicals lliures, metabòlits,
i enforteix la mucosa intestinal.
I els efectes d'una dieta detox?
Detox, eh?
Sí.
Diu, si seguim una dieta destoxicant amb responsabilitat després d'una època d'excessos,
els efectes que podem experimentar són reducció de líquids,
regulació del trànsit intestinal,
rehidratació de la pell,
millora del son,
sensació de lleugeresa corporal
i augment de la vitalitat.
Aviam, segueix aquí que diu,
què és una dieta detox?
Aquí ho veus, Maria?
Aquí.
Què és una dieta detox?
No, perquè...
Això.
Sí.
Què és una dieta detox?
De detox.
De detox.
Que, perdona, que no és detox.
Una altra paraula, no?
No, no.
Una altra paraula, vull.
El nostre cos és capaç de desfer-se de toxines
utilitzant els diferents filtres que tenim al nostre organisme.
ronyons, fetge, sistema digestiu i pell.
No obstant això, en algunes ocasions,
quan la velocitat i la quantitat de toxines que ingerim
o les quals estem exposats
és superior a la capacitat d'eliminació dels mecanismes,
s'acumulen i poden causar problemes de salut.
Per això, un pla detox ens permetrà evitar
que els nostres principals filtres s'obstrueixin.
Montse.
Senyals que ens indiquen són aquests,
senyals que ens indiquen que podríem necessitar
iniciar un pla detox.
Vale, un a un, eh?
Un a un.
Sí, falta d'energia i cansament.
I cansament.
Sí.
Irritabilitat.
Pell sense brillant.
Això mateix.
Mal de cap.
Problemes digestius,
sobrepes i insomni.
Molt bé.
Qüestió de bons hàbits.
Fer un pla detox no significa abandonar els bons hàbits.
Lina.
Exercici físic diari.
Evitar el sedentarisme és clau.
Només caminant drenarem els productes detox del nostre cos.
I ara, Joa Maria.
Dieta saludable.
Si tornem als excessos i a rutines poc saludables,
tornarem a acumular toxines i tot el nostre esforç haurà estat en bar.
Mantinguem la cura de la dieta tot l'any per mantenir-nos en un estat òptim de salut.
I que no tornem enrere i estem intoxicats al cap de dues setmanes.
Patates amb bledes i col.
No, no.
Bleres sense patata, eh?
Que consti.
Bueno, una patata va bé, eh?
Un hidrat de carbó aquí posat, que la patata va bé.
I ara, una miqueta de música i ens sentirem molt bé.
Ah, sí.
Que bé.
Fred, el bull, bé.
El benestar no és patrimoni exclusiu de la primavera-estiu.
L'hivern és tan capaç com les seves estacions germanes de fer-nos sentir bé.
Tot seguit, us oferim bones raons per tenir en compte la positivitat que les baixes temperatures ens ofereixen en múltiples aspectes.
Vosaltres ja sabeu que a mi m'agrada molt el fred.
Sí, ja, ja.
Però bueno, a vegades també diu calor per calories.
Diu, el cos necessita mantenir-se a una temperatura adequada que funcioni bé.
Quan ens trobem en un clima fred, el cos crema calories per mantenir els graus òptims de funcionament.
Dit d'una altra manera, accelerem el metabolismo.
Ara tu, Joan Maria.
La frescor ajuda a dormir millor que està exposat a altes temperatures durant la nit.
Els graus centígrads més favorables per agafar el son són entre 16 i 18.
D'aquesta manera, el nostre organisme s'aclimata a l'ambient sense la notjosa sensació de suor.
A l'hivern necessitem més temps de son a causa de la falta de llum.
Com més foscor, més hormones del son, melatonina, segreguem.
Al contrari, el sol inhibeix aquesta producció.
Aquest sistema regula els nostres cicles de son.
Bé, i ara anem aquí, Montse.
Ho tens?
No, ho tinc jo.
No, sí.
Ho tinc barrejat.
Un, dos, tres.
Un, dos, tres.
Posa.
Sí?
Mira, rodonet, aquí.
Mira, aquí l'estrella, a sota.
Mira, aquí.
Per aquí.
Pell fina?
No, és això?
No, un, dos, tres.
Un, dos, tres, quatre.
Ens posem en marxa.
Fer exercici a la tardor, hivern, fa menys ànsia que a l'estiu, que les temperatures són elevades.
L'esport hivernal elimina la sensació de fred corporal, ja que genera calor amb el moviment,
a més d'omplir-nos, a més d'omplir-nos d'energia, ja només per exposar-nos a temperatures escasses, cremem més calories.
És temps d'aprofitar aquesta situació per posar-nos en forma.
Això mateix, pell fina i disminució de molèsties al sistema circulatori.
Encara que pugui semblar mentida, el fred contribueix a tenir cura de la pell del cos.
S'afavoreix la microcirculació cutània, cosa que provoca que la pell s'oxigeni i el seu to es torni més bonic.
Els vessos sanguinis es contrauen, una característica que atenua les inflamacions i inflors, a més dels problemes de circulació i varius.
Una altra virtut dels climes gèlits és que actuen com un tònic per als poros de la pell.
La secreció de greix es redueix, cosa que repercuteix en les brillantors que reflecteixen sobre la pell i en la reducció de l'aparició de granets.
Bueno, ara ens anem a menjar fruites, eh, nens?
Oh, i tant, per compensar.
Sí, diu, a més a més de tots els beneficis en si de l'hivern, la natura ens ofereixen fruites ben preuades.
Taronja, la reina dels cítrics, per excel·lència, rica en vitamina C, un bon antioxidant per lluitar contra els radicals lliures.
Magrana, fruita típica de la tardor i hivern. També és una font de vitamina C, B2 i B9.
Caqui, conté musíl·lec, pectina, beta-caroté, però vitamina A, a més a més de vitamina C.
Rim, ric en fibra i antioxidants.
Xirimoya, conté molta aigua, hidrata i hidrats de carbono. També aporta altres minerals com el potassi i el ferro.
Codony. Amona el contingut en fibra, pectines i tenins. Quant a minerals, conté potassi, fòsfor i ferro.
I la poma? Les goldens, reinet i royal gala, es troben amb la seva millor època.
Tenen vitamina A, B, C, potassi, sodi, entre altres minerals.
I aquí n'hi ha una nova, no sé si és nova o és una varietat, que és la fugi.
La fugi.
La fugi, que dieu, a mi m'agrada perquè és molt dura i molt sucosa.
És dura, és dolça i té suc.
I té molt suc, sí.
I no és farinosa, que a mi és el que em molesta molt de la poma, que es torna farinosa.
Això, la fugi, no?
T'atreu una dents i les tens fuses, però per lo de merda.
Mira, en què hi farem, eh? Tot són coses, no?
Música per gaudir.
Estem escoltant la meravellosa Maria Calas,
en l'àrea Casta Diva, de l'òpera Norma, de Vicenzo Bellini.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.
Música per gaudir.



Música per gaudir.
Ara, la Montcita.
Ah, sí?
Sí.
Estàs a punt?
L'espistada.
Què tens avui?
Mira, la petxada ecològica.
Petxada ecològica.
Ens estem menjant el planeta.
Ostres, avui sí que sortim d'aquí
Sí, sortirem d'aquí una miqueta
Entre ictus
I ictus
I erbes per netejar-los
No sortirem malalts, eh?
No, al revés
La petxada ecològica
Ens estem menjant el planeta
Els humans estem explotant
Els recursos del planeta Terra
A un ritme insostenible
Consumim molt més
Consumim molt més
Que el nostre entorn
Has de parlar davant de la carxofa
Ens estem
Consumim molt més
Que el nostre entorn
Que el nostre entorn pot produir
Aquestes són les dues formes
D'expressar un problema
Que augmenta constantment
Una realitat que reflecteix
L'anomenada petxada ecològica
La mesura
De l'impacte de les activitats humanes
Sobre la natura
Representen per la superfície
Necessària per produir els recursos
I assimilar els impactes d'aquesta activitat
Un dels sistemes del càlcul
Càlcul de la petxada ecològica
Amb més reconeixement internacional
És realitzat per la Global Optimum
Intimprim Network
global de la petjada
ecològica. Perquè tinguem una idea
de la relació entre
generació natura
de recursos i consum humà,
aquest singular sistema
de càlcul ens indica
que cada any
que cada any
el dia en què és superada
la capacitat de regeneració del planeta.
A la dècada del 70
quan es va iniciar
aquest tipus d'estudis
es calculava
que el consum humà superava
la producció de la naturalesa
a finals del mes de novembre,
és a dir, que vivíem
per sobre de les possibilitats
del planeta
poc més d'un mes a l'any.
El càlcul de la gent
indica que aquest
2018 la humanitat
ha superat el pressupost
de noval el dia 2 d'agost,
és a dir, que durant els últims
5 mesos de l'any estem
consumint recursos
que la naturalesa
no pot generar.
Els costos d'aquest
sobreconsum ecològic
estan fent cada vegada
més evidents
a tot el món
en forma de desforestació,
sequeres,
escassetat d'aigua potable,
erosió del sol,
pèrdua de la biodiversitat
i augment del diòxid de carboni
a l'atmosfera.
Adverteix l'informe publicat
per GEN,
el nostre planeta,
és finit,
però les possibilitats
humanes no.
viure dins del límit
de la naturalesa
o dins de les capacitats
de la regeneració
de la mateixa
és tècnicament possible.
Finançament benèfic
i la nostra única possibilitat
per a un futur proper
és essència.
És el nostre propòsit
és retardar la data
del sobreconsum ecològic
al calendari.
Així ho indica
Matis Watker Nagel,
president del Global
Footprint Network
i creador d'aquesta metodologia
de càlcul
de la petxada ecològica.
La petxada ecològica
que cada humà
produeix
varia molt
en funció
del nivell econòmic,
classe social,
compromís personal
i país de residència.
La gent
considera
que el país
amb més petxada ecològica
total
són
Xina,
Estats Units
i la Índia,
mentre que
els que tenen
una petxada ecològica
per càpita
més elevada
són
Luxemburg,
Austràlia,
els Estats Units,
Espanya
ocupa
el lloc 25
del rànquing mundial
de la petxada.
Renoi,
doncs sí que
els països emergents
doncs ara
és que són moltes persones.
No podem viure
dels recursos
que ens produeix
la terra.
Podríem,
sí que podríem,
el que passa
és que estan
mal administrats.
Podríem,
però no ho fem.
Podríem,
però no ho fem.
Això mismo.
Com està
de preparat
vostè,
senyor Joan Maria?
Ah,
preparadíssim.
Sí?
Doncs aviam,
també ens col·loques
un rotllat
d'aquest,
com del delicte.
Ja veuràs
que em vistareu...
Estem contents?
Vale, vale.
Bueno,
aviam.
Què passa
amb el transport,
bueno,
situació del transport
públic a Barcelona.
Ai, ai, ai.
És un resum
una mica de tot,
eh?
Sí.
Sense
quasi adonar-nos,
Barcelona,
igual que la majoria
de metròpolis
del món,
ja està adequant
als seus medis
de transport,
tant públics
com privats,
als requeriments
mediambentals
necessaris
per salvar
la nostra salut.
La petxada,
doncs ara,
de la salut.
De la salut.
Sí,
el primer,
escoltem,
tot.
Sabem
que tots els canvis
són difícils
de portar a terme,
perquè la ment humana
és molt conservadora
i no té memòria
dels mals del passat.
Arrelant la idea
errònia
que
més val
tonto que conegut
que sàvia
per conèixer,
doncs no.
la praxis
demostra
que la dita
és un fec
neus,
com ara es diu
una mentida.
Una mentida.
Barcelona
gaudeix
d'una xarxa
de metro
que cal ampliar
i modernitzar
i acabar
d'una vegada
les obres
que falten
per les retallades
de la crisi.
El metro
és el sistema
de transport
col·lectiu
més ràpid
i sobretot
menys contaminant.
El problema
és que és
molt més cart.
Sí,
clar.
Ara parlem
dels bussos.
Trobo-te
molt encertada
la nova xarxa,
disposada
horizontalment
i verticalment
al plenol
de la ciutat
de Barcelona.
És la més
lògica
i racional
perquè cada
ciutadà
tingui al seu
abast
una parada
a màxima
distància.
la substitució
de les unitats
que utilitzen
gasoll
per altres
de gas
o elèctriques
no contaminants
és del tot
imprescindible
i ja
s'està
portant
a terme.
Un altre tema.
El tram
per la diagonal
coneixi
el tram baix
amb el tram
llobregat
és del tot
imprescindible
per acabar
de tancar
la mobilitat
terrestre
de la ciutat.
serà tot
un complement
ideal
per la nova
xarxa
d'abusos.
Naturalment
que hi ha
persones
que opinen
el contrari.
Faltaria més.
Però no per això
s'ha de descartar.
Ha de
parlovaldre
el sentit comú
i no
la xerrameca
incompetent
o el que és pitjor
els interessos
partidistes
malentesos
que tant de mal
han fet
sempre
el país.
Pico't una mica
però
n'estic convençut
del que dic.
No, no,
naturalment
ets molt lliure
de expressar
la teva opinió
i tant.
La xarxa
per a bicicletes
i patins
s'està ampliant
a marxes forçades.
Forma part
de la nova
mobilitat
de Barcelona
i de la zona
metropolitana.
Pocs anys
enrere
ningú hagués
pensat
que tingués
tant d'èxit.
Els beneficis
són excel·lents.
No contaminen
de fums
la ciutat
i l'esfort
per fer-los anar
millora la salut
de les persones
que les utilitzen.
és veritat
que s'han de dictar
noves ordenances
per ordenar
el nou tràfic.
Tant de bo
es faci com cal.
La base
ha de ser
la tolerància
i el respecte
als uns
envers els altres.
L'altre mèdia
de locomoció
de servei públic
dintre Barcelona
la formen
el taxis
i els nous
BTC
en plena lluita
per continuar
el monopoli
uns
i els altres
per trencar-lo.
Solucions
n'hi ha.
Cal reunir-se
tots plegats.
Ja ho han intentat, eh?
Sí, bueno,
però ja...
Avui deien
les UB
TCE
ja deien
que havien de llegir
la lletra menuda
i treien
els cotxes
de la Diagonal
que déu-n'hi-do
l'enrenó
que han fet.
Bueno,
cal reunir-se
les parts interessades
tècnics
i totes les administracions
perquè, esclar,
han de canviar lleis
i si no
no iran bé
per trobar
la manera
de sortir
de l'embolic
però
cal tenir clar
que les administracions
han de defensar
els consumidors
els clients
i
aquesta vessant
crec que
ni uns
ni els altres
no s'ho han plantejat
fins ara
van a defensar
el seu
Sí, sí, sí
No, les han tingut
en compte
els usuaris
en absolut
No, el bé comú
d'usuari
és el que
per tant
Que per això els paguem, eh?
Per això els paguem
perquè pensin
a favor nostre
Ja
Què més, Joan?
El tràfic de cotxes
i motos privats
en recessió el primer
per diverses raons
La principal
a curt termini
pot ser
és l'exigència
d'utilitzar cotxes
amb motors de zero emissions
al centre de la ciutat
i d'altres pobles
de la corona metropolitana
Per acabar
comentar
que el cotxe
sense conductor
ja és un fet
en una dècada
en una dècada
com a molt
ja els tindrem
circulant per Barcelona
i Madrid
esclar
Més novetats
la firma
la firma fabricant
d'avions
nord-americana
Boeing
ha anunciat
que té un prototip
de taxi
volador
volador sense pilot
el que faltava
cotxes volant
i sense pilot
s'obren el taxi
i el BTC
ja m'imagino
el taxista
i el BTC
fem vaga
tots junts
perquè el taxi
volador sense pilot
no puguin volar
en aquest país
coses del pogrés
senyors i senyores
i tant que sí
aviam
per què volem un taxi
sense conductor
ai un taxi
un avió
un avió
una avioneta
sense conductor
bueno
escolta'm
que l'altre dia
som més segurs
que els altres dones
escolta'm
l'altre
amb això
no estic d'acord
amb tu
l'altre dia
un avionet
taxi
i un helicòpter
es van donar
una bufetada
que es van quedar
fetes truites
les dues
però no anaven
amb automatisme
senyora
anaven
volant
mirant
mirant
mirant
i a les estrelles
perquè entre muntanyes
no pot anar
automàtic
entre muntanyes
no hi ha
i és el fall
humà
que va ser
no va ser
de l'automatisme
té tota la raó
senyor Joan
i la majoria
dels avions
que és el que
el que té
menys accidents
de tot
el sistema
de l'avió
és el que té
menys accidents
i va tot automàtic
el pilot és res
no tenen res a veure
sí, sí
però com
hi hagi una tempesta
o el que sigui
és el pilot
el que pren les decisions
els pensants
pensant que són
el rei del mambo
no, no, no
és que ho som
és que hem fet
les màquines
nosaltres
les màquines
funcionen més bé
només una cosa
per exemple
jugar a escats
jugar a escats
que és una cosa
que s'ha de pensar molt
les màquines
d'IBM
han guanyat
a tots
els grans
campions
però sí, sí
bé, clar
no tenen ànima
no tenen ànima
no tenen ànima
no tenen ànima
no tenen ànima
no tenen ànima
no tenen ànima
Bé, parlant d'avions
avionetes
helicòpters
i cotxes
sense conducta
resulta que hem arribat
a la fi
i
no se'm
passar un poc
de música
això mateix
veus
bé, senyores
senyors
el dissabte
si ens voleu
tornar a escoltar
estarem amb vosaltres
a les 11
i si no
fins la propera setmana
el dimecres
a les 8
de la
tarda nit
sí
sí
al capvespre
que m'agrada més
la paraula
molt bé
i guardar la viure fiel
adiós
molt bé
gràcies
adeu-siau
adeu-siau
la ràdio de Sant Just
98.1
el just a la fusta
parlem de tot el que passa a Sant Just
hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell
que fins ara mutis
a la fest