Pera?
Jo només de l'Evangeli volia destacar dues coses.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Al Just a la Fusta, parlem de tot el que passa a Sant Just.
Soc una urbanita, ho reconec.
Sí, sí, jo també soc molt urbanita.
Acompanyat d'una bona amanida i tens un pla baratíssim i facilíssim de fer.
També és un dels llibres més robats de les biblioteques públiques dels Estats Units.
Som molt feliços, és una història d'amor molt maca.
Indudablement la presència d'aficionats d'un club i de l'altre era impressionant.
Clar, què vols fer-hi, no?
És el temps, no s'hi pots fer res, no ho podem canviar.
Just a la Fusta, vivim Sant Just en directe.
Cada matí, de 10 a 1.
Ara escoltes, l'àdio d'Esbert, sintonitzes, l'àdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just, 98.1.
Seixanta i més o menys.
Amics oients, molt bon capvespre del dia d'avui, primer de juny de l'any 2016.
I no sé si és adequat dir capvespre, perquè el dia ja s'allarga tant que sembla que estem a primera hora de la tarda.
I és que la primavera avança i mancan pocs dies per la vinguda de l'estiu.
Com cada dimecres, ens plau, sé amb vosaltres a través de Ràdio d'Esbert.
Nosaltres, l'equip de 60 i més o menys, que vol oferir-vos una hora de temes variats,
acompanyats de música que esperem que sigui del vostre grat.
De moment us saludem l'Alina Santa Bàrbara.
El Joan Maria García Puig de Vall, en Carles Hernández Rius i qui us parla, la Joana Algarra.
Perquè em sembla que avui em fa l'efecte que serem menys.
Sí.
Tot veient les imatges de la Patum de Berga a la televisió,
he recordat la gran passió que sent per aquesta festa tan catalana,
en Marc Pere Arnau, el nostre company de tants capvespres,
sempre tan pacient i sempre disposat a col·laborar en totes les circumstàncies.
Moltes gràcies, estimadíssim Marc.
Avui felicitarem els Justins i els Ignacis, però, els Inigos,
que celebrin la seva festa onomàstica sota el patronatge d'aquest abat castellà.
I el dissabte dia 4 celebrarem la festa del Cor Immaculat de la Verge Maria,
Sant Pere Màrtir o de Verona, Sant Francesc Caracciolo,
Sant Hilari i les Santes, Ruth i Noemi.
A tots, moltes felicitats.
I després de la ressenya del Sant Oral,
podem dir endavant 60, i més o menys.
Fins demà!
Bé, tenim problemes...
per agafar el son.
Es calcula que aproximadament un 30% de les persones es queixen de no dormir bé.
Problemes per agafar el son,
despertar-se molts cops durant la nit,
o despertar-se abans d'hora
impedeixen a molta gent dormir les hores necessàries
perquè l'organisme funcioni bé l'endemà.
hi ha tot un seguit de mesures fonamentals d'higiene.
és un treball d'Òscar Jiménez.
s'ha publicat molts decàlegs amb recomanacions per agafar el son,
que coincideixen amb molts consells i varien d'altres.
anem al llit només quan tinguem son.
mantinguem un horari fix per anar al llit
i per despertar-nos fins i tot els caps de setmana
i durant les vacances.
Romenguem el llit el temps suficient
adaptant-lo a les necessitats reals del son.
Reduir el temps d'arromandre el llit millora el son
i, contràriament, quedar-se durant molt de temps al llit
pot ocasionar un son fragmentat i lleuger.
Evitem la migdiada.
En casos concrets, es pot fer una migdiada després de dinar,
però amb una duració màxima de 30 minuts.
Bé, aquí estem resumint les mesures que recull
la Guia de Pràctica Clínica per al Maneix de Pacients
amb insomni en l'atenció primària.
Evitem les begudes que contenen cafeïna i teïna
i, si es prenen per la tarda, alteren la son,
fins i tot en persones que no ho perceben.
L'alcohol i el tabac, a més de...
a més de per la salut, són perjudicial pel son.
S'ha d'evitar el consum diverses hores abans d'anar a dormir.
Realitzem exercici regularment
durant com a mínim una hora al dia,
amb llum solar,
preferentment per la tarda
i sempre ben bé tres hores abans d'anar a dormir.
Sempre que sigui possible,
mantinguem el dormitori a una temperatura agradable
i amb uns nivells mínims de llum i soroll.
I tant la gana com els sapes abundants
poden alterar el son.
Evitem anar al llit
fins que hagin passat dues hores del sopar.
Si estem acostumats,
prenguem alguna cosa lleugera
abans de l'hora d'anar a dormir.
Per exemple, unes galetes, llet o formatge.
No prenguem xocolata,
grans quantitats de sucre ni líquids en excés.
Si ens despertem a mitja nit,
no mengem res
o podríem començar a despertar-nos habitualment
a la mateixa hora amb gana.
Evitem realitzar al llit activitats
com veure la televisió,
llegir o escoltar la ràdio.
Evitem fer exercicis intensos
o utilitzar l'ordenador
les dues hores prèvies al son nocturn.
A més, s'ha comprovat recentment
que la llum de les pantalles de les tauletes,
llibres electrònics i d'altres dispositius
afecta el nostre cicle del son.
No prenguem medicaments
que no ens hagin estat prescrits pel metge,
ja que es podria agreujar el problema.
Amb els pacients d'edat avançada,
s'han de tenir en compte, a més,
les següents recomanacions.
Limiteu el consum de líquids per la tarda,
sobretot si la freqüència urinària és un problema.
Passeu temps a l'aire lliure
i gaudiu de la llum solar.
Camineu i feu exercici
dins de les possibilitats de cadascú,
però no quan s'acosta l'hora d'anar a dormir.
Sigueu conscients dels efectes
que certs medicaments poden tenir sobre el son,
els estimulants a l'hora d'anar a dormir
i els sedans durant el dia
poden afectar de manera desfavorable el son.
O sigui que ja ho sabeu,
teniu unes normes per anar a dormir
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
i no tindreu necessitat d'anar a cap clínica del son.
Bé, aviam, Lina, aquestes coses que ens tens d'explicar.
No, vaig anar al cap d'aquí, que ja veieu que, bueno, tots, la majoria de vostès saben, doncs, que es preocupen...
Cada quant.
No, no, i que...
De la salut.
De que anem, es preocupen bastant de la cosa del tabaquisme, i fan campanyes una vegada i una altra.
I aleshores vaig anar l'altre dia, diu, a veure si per la ràdio dones una mica de menció, fas menció d'aquest fulleto que ells han escrit en català i en castellà,
que és molt divertit, pels dibuixos que n'hi ha, però a més a més és una guia pràctica, que diu, vull créixer sense fum.
Una guia pràctica per pares i mares.
I diu, el tabaquisme passiu, o fum de segona mà.
I aleshores, a part de molts consells que no els anem a llegir, parla del...
Saps què diu?
El fum ambiental del tabac, i li dóna la paraula fat, i després aquest llibre també està a l'altra banda, està escrit en català i en castellà.
Allà li diu hat, perquè és humo, que vol dir fum, bueno, humo ambiental del tabac, o fum, eh?
Diu, o fum de segona mà.
Diu, és una barreja produïda pel fum que exhalen les persones que fumen.
I el fum que produeix la combustió passiva de la cigarreta.
Amb dos tipus de fum, són tòxis, i contenen molts irritants respiratoris i cancerígens.
El fum del tabac es comporta com un vapor.
S'installa al medi ambient, impregnant la roba, els cabells, els mobles, les cortines...
Tot, tot. En la casa dels fumadors, tot fa pudor fum.
Diu, per tant, tot i haver pagat la cigarreta, els seus tòxis resten a l'aire.
I aquí n'hi ha un dibuix que et diu, el senyor, per estar expalent el fum,
doncs treu arsènic i cianur.
El fum en si, la cigarreta, conté poloni, 210, cadmi, amoníac, quitrà i nicotina.
I el pobre home que està, i el nen que està aquí també aspirant tot això,
esclar, el monòxid de carbon el va fent.
N'hi ha molts, però com els dibuixos són divertits,
jo crec que el que vulgui, doncs que vagin allà, els hi donaran tot això,
i sobretot els pares joves que tenen nanos petits.
O els avis, els avis, que també en tenim, no?
No, no, que vegin realment que no és una campanya perquè sí.
No, no, no.
És una campanya fefeent de les inconveniències que té el fum del tabac.
Jo no vull espantar ningú, però el meu germà és un còleg
i s'ha demostrat positivament que el fum i el càncer de pulmó estan molt lligats.
Molt i molt.
O sigui, potser no fumes i tens càncer, ojo, això no vol dir res.
Però que aquí n'hi ha una relació molt directa, això també.
Un tant per cent molt gran.
No pel tabac en si, perquè, per exemple,
si només que fos els sabanos famosos cubanos...
Sí, com el meu sogre, el seu fill, que tenia plantes de tabac,
i ell se les apenyava.
Però, com ara fan totes aquestes coses, inclús per crear adició...
Per adició, clar.
Per adició, doncs aquí som d'estar en la porqueria total.
Sí, sí, sí.
Bueno, senyors, vagin allà i no fumin.
No, no, no.
No, no, no fumin, ni fumin els altres.
Això, ni fumin els altres.
Que també s'ha de tenir en compte.
I ara tu, que tenies que explicar-nos coses de l'associació, no?
Sí, el dijous, dia 9 de juny,
l'associació de la gent gran de Sant Junts d'Esvern
té programat una excursió a Sant Geroni de la Murtra,
que és a la vora de...
Badalona, no?
Entra Badalona i Santa Coloma de Gramenet, a la muntanya.
Hi ha un monestir molt antic i molt famós
i que molt poca gent coneix.
i aleshores serà la manera de poder dinar,
que el tenim aquí mateix.
Sí, sí, sí.
Després també irem a Premià de Mar.
Hi ha un...
Un museu.
Un museu.
I després, com no,
doncs ens tocarà anar a dinar
i hem triat anar a la Barceloneta.
Molt bé.
Amb una bona paella.
Oh, i tant.
I tant.
Has dit, Joan Maria,
ens haurem d'anar a dinar.
Penso que ho has dit amb una cara de satisfacció, eh?
Sí.
És que...
Ja ho visus a la muntanya,
en aquell...
Clar.
A la muntanya no trobaria res.
Potser sí,
trobaries algun restaurant de muntanya.
Sembla que per als voltants, no.
És bastant...
Una mica solitari, tot aquell entorn.
Sembla que un restaurant molt...
Molt famós.
Molt de temps, no me'n recordo.
Sí, sí.
Però a la zona de Tiana n'hi ha alguns quants.
Ah, sí, uns quants, sí.
Inclús alguna casa de pagès, eh?
Ah, també.
Sí, sí, ho conec bé.
És no tornar a acabar gent allà a Santa Coloma,
aquell que vam dir l'altre dia, no?
Ah, també, eh?
Aquest és l'altre.
Per allà no menjarien menjar, farien...
Menjarien, com deia el Joan Maria,
com vas dir?
Florut, el pla, que deia?
Com allò.
Jocs florals.
Jocs florals, ara no em sortia.
Sí, sí.
Doncs, per apuntar-se a aquesta excursió,
és demà, en el mil·lenari,
a dos quarts d'onze fins a dos quarts d'onè,
per apuntar-se,
i llavors sortejaran...
El seient.
Els puestos per sentar-se.
Tenint en compte una cosa...
Tothom vol anar davant, així,
en un sortet i ja està.
Tenint en compte una cosa,
la nostra associació ho té organitzat de manera
que, com l'excursió teòricament és pels nostres socis,
ja estan convocats per mitjans de carta.
O sigui que nosaltres enviem cartes i ja estan convocats.
Però euros, doncs, pot venir també, si hi ha lloc.
Però, o sigui, que pràcticament oberta a tothom, tothom,
no es podria dir.
Però si hi ha lloc, sí que pot venir aquell que li vingui de gust.
D'acord.
Molt bé, doncs, posem una mica de música.
Molt bé, doncs, posem una mica.
i el compàs d'aquesta música tan bonica,
en què representa que és a Venècia.
Doncs, comencem aquestes curiositats.
A lo millor, per casualitat, és a Venècia.
No és a Venècia, però Venècia,
que és com una illa dintre d'aquell golfo que n'hi ha allà,
doncs, n'hi ha aigua.
I el que diré jo ara, doncs, és catarates.
Déu-n'hi-do.
O sigui que té una certa relació molt de lluny, molt de lluny.
Amb l'aigua.
Sí.
Diu que és possible que les catarates de Niàgara
siguin les més famoses de la Terra.
Però les cascades més altes del planeta estan a Venezuela
i són 20 vegades més altes que la de Niàgara.
O sigui que jo crec que és allò del Salto de l'Àngel.
Però el que passa és que no sé si és aquesta.
No seran les d'Iguazú?
Iguazú, no tinc ni idea, tu.
No.
No ho sé, però aquí no ho dius.
Bueno, jo 0-0 en geografia, eh?
Sí, però oídas.
Per oídas, això mateix.
Sí.
I les del llac Victòria també són molt importants, eh?
Bueno, com ja ens n'hem anat de l'aigua
i ens n'hem anat a un altre lloc.
L'altre dia us vaig parlar dels diamants, no?
Sí.
Del diamante.
Del diamante, sí.
Del cúning, aquell.
Sí.
Cúligan.
I diu, el diamant també diu
és un dels materials més durs que existeixin.
I per tant que si es considera que és indestructible.
Tant és així que diu que crema
amb una temperatura de 750 graus centígris.
I en aquest moment queda feta com un pols blanquet.
O sigui que no serà cocaïna,
serà el polvo del diamante, no?
D'acord.
Aleshores tenim un altre que diu
Vigilem, eh?
Què hem de vigilar?
Això ara sí que hem de vigilar.
Ah, ja m'aviam.
Diu, l'àcic clorídric
que està en l'estómac de les persones.
Ah, i tant.
I l'àcic clorídric pot corroer, no ho sé,
el ferro.
Diu, per això aquestes parets de l'estómac de les persones
tenen una capa molt grossa de mucosa.
i aleshores a vegades n'hi ha trastorns.
A vegades quan l'àcic clorídric és el sal fumant.
Tinc entès, oi que sí?
I clar,
bueno, és molt fort, eh, el sal fumar.
Sí, per això quan a vegades tens una persona
que estigui molt afectada de pujades d'àcid.
Sí.
O sigui...
Se'ls hi donen moltes vegades, al principi, bicarbonat.
Sí.
Per contrarrestar l'estómac de l'estómac.
Sí, sí, sí.
Per això a la llarga és dolent.
No, no, sí, és per costum, és dolent.
El cosoma té una espècie de vàlvula.
Aquesta vegada hi ha persones que els falla aquesta vàlvula
i llavors els han d'operar.
Sí.
Sí.
Sí.
Quan hi ha alguna cosa...
Sí, abans els...
Bueno, les hènies de hiato, que és això.
Hi ha les hènies de hiato, el que us l'hava dit, eh?
Sí, que una servidora també...
Tenies hènies de hiato?
Tiene una hènies de hiato.
Quan me la van descobrir no es podia operar.
No es podia operar, ara sí.
Ara sí, però jo també m'ho repenso una mica
perquè els quiròfans també em fan molta por.
Ara que no hi ha, avui que no hi ha la Montse,
sí, amb això de, diguéssim, de l'estómac,
que tenim el sal fumant,
sembla increïble que pugui estar dintre...
Ui, ácids li hem d'agrapar tots.
Aleshores, com tots els elements líquids
que tenim al nostre cos,
també hi ha una escala que humedeix,
que és el pH, diguéssim, d'aquests líquids.
Doncs, si no tenim el pH dels líquids adequats,
moltes vegades en vénen moltes malalties.
Clar.
I per regular aquest pH,
una de les coses que va molt bé
és el que ens ha dit de vegades la Montse,
la llimona.
Ah, sí.
Prens llimona, barrejada amb una mica d'aigua i prou,
i és...
És un desinfectant molt gran, eh?
Sí, sí.
No, i arregla la part aquesta.
Sí, sí, sí.
Bé, una altra cosa que també és així una mica...
a l'altre dia que la...
penso com va ser el Joan, el Joan, eh?
El Joan, sí.
Que va parlar d'aquella senyora que va néixer no fa gaire,
que era metge, no va poder ser metge i tot el dia, no?
Sí, sí, sí.
Doncs diu...
El doctor James Burry s'havia incorporat a l'exèrcit ingles de la reina Victòria
en qualitat de metge militar, amb el rango de general.
Havia sigut inclús inspector general del cos de l'hospital,
o del cuerpo de sanidad, també.
Però a l'hora de la seva mort, tras 40 anys de servei,
van veure que era una dona.
Ah, o sigui que...
Oh, us en recordeu d'aquella famosa Montjalfere,
que va anar a les guerres de Flandes?
Sí.
Doncs mira, ja tornem a ser-hi.
Ara que heu parlat dels inglesos,
bueno, anys enrere, com anava al camí de Sant Jaume,
abans de pujar a Galícia, en ple camí,
encara hi ha un edifici que està abandonat, molt gran,
i vaig preguntar què carai era,
i resulta que era un hospital militar anglès.
Ah.
I durant la...
Però que era la Guerra Nostra que va venir?
No, no, anterior, anterior.
Després de la Primera Guerra Mundial,
a principis del...
Sí, del 14 a 15 o sí.
Sí, del segle XX,
es veu que, clar, a Inglaterra tenien problemes
i van...
Van fer venir...
No sé si a la província de Lleó,
és tocant a Galícia,
un hospital grandiós.
Ja.
Els que hagin anat per allà sabran que...
Clar, perquè potser eren...
Tenien, i valga l'expressió,
no verbooking en els seus d'hospitals.
Sí, no sé si era també...
O bé pel clima.
Pel clima.
Pel clima.
Sí, perquè allà és més amic que aquí.
Pel clima, però és molt sec, no?
Bueno, vull dir, a León serà.
A León sí, però a Anglaterra no.
Sí, a Anglaterra és molt amic.
Sí.
I ara, si us en recordeu,
una vegada us vaig llegir fantasmes
i coses, coses que passen a Barcelona, no?
I aquí diu,
Cal, la mala filla.
Cal, la mala filla.
Diu, n'hi ha un carreró molt petitet
que es diu Girití.
I en aquell hi havia una casa
coneguda popularment
com el nom de Cal, la mala filla.
Que avui no es pot saber ben bé on està.
Diu, i ho expliquen als vells d'aquell indret
que a principi del cicle XX
havia viscut una noia de molt males costums
que tenia amargada la seva pobra mare
la qual ja no sabia què fer
per apartar-la del mal camí.
Un dia la mare va arrenyar la filla
per una de les moltes vileses
que aquesta solia cometre
i la filla, sense pensar-s'ho dues vegades,
plaf,
li fuma una bufetada
que li deixa els cincs dits
marcats a la pobra galta de la mare.
Que dius!
Quin descaro!
Diu,
exesperada per aquesta humilació,
la mare la malalleix
i a l'instant es presenten
com sorgits de les rajoles de la terra
un estol de diables.
Si un era esgarrat i esgarrifós,
l'altre encara ho era més.
La qual cosa va començar
a estirar aquestes coses,
a estirar la noia pels vestits
i li deien que cridaven ells molt alegrament
que se l'enduïen a l'infer.
La mare horroritzada i penedida
va estar just a temps
de tirar-li un rosari al coll
i en aquell moment
totes aquelles criatures van desaparèixer.
I comprenent
qui seria el seu destí
si no se esmenava a temps,
la mala filla
va abandonar la vida de disbauxa,
caduia
i es va fer monja del conveni del carrer.
Home!
I l'antítesis!
Va arribar segurament a ser priora, no?
Mira!
No sabem si era priora,
estava mejora, no?
O estava mejora!
Estava mejora!
Aquest xiqui més malo!
Posa'm una mica de música, sisplau.
I ara, música per gaudir.
Avui podem escoltar
la dansa final de
El sombrero de tres picos
d'en Manuel de Falla.
El coreógraf i empresari rus
Diaghilev
va encarregar al músic
editar una obra
per representar-la
amb la seva companyia de ballet.
El compositor
va projectar
una pantomima
dividida en tres actes
sobre la farsa
d'en Pedro Antonio de Alarcón,
el corregidor
i la molinera.
El ballet
es va estrenar a Londres
l'any 1919
amb vestits
i decorats
d'en Pablo Picasso.
A l'escoltar
aquesta suite
se'ns venen a la memòria
les estampes
costumistes
del segle XIX,
el camp,
els baranars,
els manteos
dels quadres
d'Angolla
o els jocs
que es feien
als prats,
sobretot
al de Sant Antonio
de la Florida.
Els perceben aires
aflamencats
i ritmes folclòrics
de diferents regions
de l'estat.
Escoltarem
la dansa final
del Sombrero
de Tres Picos
de Manuel de Falla
a ritme de jota,
interpretada
per l'Orquestra Sinfònica
de Ràdio Televisió Espanyola
dirigida
per Adrian Leper.
de Tres Picos
de Tres Picos
de Tres Picos
d'각
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit