Bona nit
60 i més
Amics oients de Ràdio d'Esvern
Una setmana més som en aquesta sintonia
El 98.1 de la freqüència modulada
Disposats a passar una estona d'entreteniment
Amb un programa de temes escollits
Pels components de la nostra taula de redacció
Sempre pensant en allò que pot ser interessant
Per a la nostra audiència
La Lina Santa Bàrbara
La Montse Larrea
En Joan Maria García Puigdeball
En Carles Hernández Rius
I qui us parla
La Joana Algarra
Desitgen que passeu amb nosaltres
Aquesta hora que ens porta cap al sopar
Si ens escolteu en dimecres
O bé cap a l'aperitiu
Si ho feu en dissabte
Iniciem l'audició fent-nos ressò
D'un projecte del nostre consistori
Que sota el nom Rutes Singulars
Té com objectiu
Crear una xarxa transfronterera
De ciutats petites i mitjanes
A l'àrea d'influència de grans capitals
Es pretén convertir l'activitat turística
En un dels motors
Del desenvolupament econòmic local
Aquest projecte està format
Per les ciutats d'Irún i de Baracaldo
De Tornifell i Foix
De Sant Just d'Esvern
I la Fundació Creanta
Es tracta de recolzar-se
En els recursos patrimonials
I en el dinamisme recreatiu
Dels territoris
Concretem
Un dels projectes de Sant Just
En aquest any 2017
Ha estat la creació
I senyalització
De quatre itineraris singulars
Que permeten visitar i conèixer
24 punts destacats
Del patrimoni natural
I cultural del poble
Classificats per Rutes
Aquesta és la número 1
La Casa de Cultura Can Ginestar
L'Església Parroquial
De Sant Just i Sant Pastor
Can Cardona
El taller d'arquitectura
D'en Ricardo Burfill
El Waldenset
La Xemeneia de l'antiga Cimentera
Teres Sanson
Aquests són
Aquests són els edificis
I construccions singulars
Del patrimoni arquitectònic urbà
Queden tres rutes més
Que cal conèixer
Les Macies
Art i Creació
I la natura singular
Que donarem a conèixer
En properes audicions
Resumint
És un molt bon projecte
Per promocionar
Algunes
De les rutes singulars
Del nostre poble
Que cal que tothom
Coneguem
I promocionem
Parlarem ara
d'una de les plagues més terribles del nostre temps
i que sembla que no hi ha manera de solucionar.
Es tracta del tema dels accidents de trànsit.
L'Associació d'Ajuda i Orientació
als Afectats per Accidents de Trànsit,
Stop Accidents,
ens proposa la següent pregunta.
És possible aconseguir el resultat
de zero víctimes i zero accidents?
Aquesta associació publica
un interessant article
amb la revista mensual Llobregat Motor
del passat octubre
sobre aquest punyent tema
i dona tota una sèrie de solucions
que seria ideal poder aconseguir.
Diu així,
un dels pilars fonamentals
en què es deu treballar per aquest resultat
que és zero en accidents de trànsit.
amb l'educació vial.
Aquesta deu d'estar present
des del principi
de l'escolarització
i d'una manera continuada
al llarg de la nostra vida.
Des que comencem a caminar,
formem part de la mobilitat urbana.
Primer com a vianants
i posteriorment com a conductors.
Una mobilitat urbana
que està en perill,
ja que els diferents usuaris
de les vies que les comparteixen
s'imposen els uns als altres,
intentant arribar més ràpid
que els companys,
sense respectar la convivència deguda.
Les conseqüències derivades
d'aquestes pràctiques
de mala conducta diària
deriven en aquest resultat,
els accidents de trànsit.
En la immensa majoria
dels casos,
absolutament deplorables,
aquest és el tema
que ens implica a tots nosaltres,
perquè tots som usuaris
de la via pública
per igual,
vianants, ciclistes,
motoristes,
conductors,
d'automòbil,
etcètera, etcètera.
Lamentablement,
és tal
la dimensió
de les xifres
de persones afectades
en accidents de trànsit
que, desgraciadament,
aquest gran problema
és reconegut
com el gran problema
de la salut pública.
Des de l'associació
Stop Accidents
no es deixa de lluitar
per la defensa
del seu gran objectiu,
l'educació vial,
que és el millor camí
per solucionar-lo.
Es creu imprescindible
dintre de l'associació,
a més a més
del coneixement
de les normes
i senyals
de circulació,
l'acceptació
per part
de tots els ciutadans
dels valors
que porten
a la seguretat,
com són
els bons hàbits
i actituds positives
de convivència,
de qualitat de vida
i també
de qualitat
mediambiental,
que ens ha de portar
a una autèntica
seguretat vial.
Quins són
aquests valors?
Respecte,
solidaritat,
comprensió,
confiança,
responsabilitat,
etc.
Valors
que van
més lluny
de les normes
i que l'associació
Stop Accidents
fomenta
i transmet
des dels centres educatius.
Un projecte
en el qual
estan treballant
per prevenir accidents
és aquest sota el nom
Avis,
Papes,
Ara,
us educo jo.
L'associació
compta
amb la col·laboració
de la policia local
en diferents municipis,
amb xerrades
de conscienciació
participativa,
on a partir
d'imàgens
reals
d'infraccions
es fan reflexions
compartides
entre els alumnes
i els conferenciants.
En elles
es tracten
les actituds
de risc
que poden patir
els nens
i els seus familiars,
amb situacions
perilloses
i irreversibles,
amb la conseqüència
d'un accident
de trànsit.
Es tracten
temes
de sinistres
en les seves
conseqüències
per tal
de fer-los
conscients
i partícips
de la possible
prevenció.
Després d'aquest
taller,
els alumnes
realitzen
una pràctica
escrita
acompanyada
d'un dibuix
sobre tots
aquells valors
que han tractat
durant la jornada.
Redacció
que ha de
transmetre
un bon missatge
de prevenció
per a les generacions
del seu entorn,
pares,
mares,
avis,
germans,
més grans,
etcètera,
etcètera.
A finals d'any
se valora
un calendari
amb tots els
escrits
més representatius
sobre les normes
apreses
durant el curs.
Està demostrat
que els infants
tenen una gran
influència
sobre els seus
pares
i poden ajudar
a conscienciar-los
amb els seus
missatges
de perill
de conductes
irresponsables
i així
evitar
el risc
de patir
accidents.
No oblidem
el missatge.
Tots
som
responsables
de la nostra
conducta
en l'ús
de les
vies urbanes.
Mostrem
la nostra
bona educació
viària.
El jovent
també ho farà,
millorant la bona
marxa
de la circulació
de les nostres
vies
i evitant
en el possible
els accidents
de trànsit
i el terrible
dolor
que proporcionen
a les famílies
i a la societat
en general.
És un consell
de l'associació
Stop Accidents.
Bé,
i després
d'aquests
consells
que suposo
que són
per a tothom
i que tothom
hem entès
el que volen dir,
ara tu
ens expliques
aquelles curiositats
que no són
de trànsit
perquè
en aquell temps
el trànsit
era a cavall
amb ull o amb urro
a d'un i duret
no, però
no era tan complicat
com ara.
Un cavall per sobre
una mica
no anem per aquí
però n'hi ha una cosa
que sempre són
aquestes anècdotes
no anècdotes
que estan escrites
i detallades
amb aquestes curiositats
sobre Barcelona
i sobre coses
que passaven aquí.
Diu
quan enviar cartes
era un luxe.
Avui el que rep una carta
queda completament estorat
perquè diu
què ha passat aquí
que algú t'escriu
no?
No ho veieu això?
Però em fa l'efecte
que ja torna un altre cop
a escriure's.
jo crec que
correu
si ara
envien paquetets
bueno
sí
han canviat
una cosa per l'altra
això mateix
diu
antigament
qui volia enviar
una carta
ho havia de fer
per via privada
és a dir
pagant algú
que fes el camí
a propòsit
aquests viatgers
els anomenaven
correus
i dependent
del mitjà
de transport
que utilitzessin
rebien un nom
o un altre
el que anava a peu
es deia
correu
d'Espardenya
el que tenia
la sort
de trotar
amb un correu
de cavall
i el que navegava
s'anomenava
correu de mar
amb el temps
es van establint
rutes
que es feien
periòdicament
i es van fixar
dies de sortida
de pas
i d'arribada
a l'ostre
a l'ostre
o mestre
de correus
era l'encarregat
d'organitzar
el servei postal
d'aquils temps
es tractava
d'una persona
que havia de donar
posada
als correus
forasters
i a les seves bèsties
a més a més
de buscar
transportistes
disponibles
quan algú
volia enviar
alguna altra cosa
la casa
del mestre
de correus
havia d'estar
ben condicionada
quadre de 100
cambra
pels treballadors
viatjants
i rebador
on atendre
els clients
a Barcelona
la primera casa
de correus
de les que
es té notícia
està situada
a l'actual
carrer
de Correu Vell
l'actual
Correu Vell
havia rebut
al principi
el nom
de Puig Gener
responent
al cognom
d'una família
noble
barcelonina
que hi tenia
Palau
el número 5
amb la inauguració
del primer correu
la via a passar
va dir-se
l'estafeta
però quan el servei
va canviar
d'emplaçament
molt de temps
després
la gent va començar
a anomenar-lo
al lloc
com al carrer
del Correu Vell
i aquest correu
es va organitzar
en gremi
en l'any
1587
això fa uns quants dies
és molt antic
ja ho sabeu
senyors
quan veieu
l'estafeta
aneu al correu
i ara ens n'anem
allò que us agrada
tant
que són
els fantasmes
com encara
estem en aquest mes
de novembre
encara corren
sueltos
sí
i trobat
en aquest altre llibre
senyors
que jo no m'ho invento
no us penseu
això és un llibre
que es diu
Fantasmes de Barcelona
que ho ha escrit
una tal
Sílvia Lagarde
de Mata
i recull històriques
de fets
sobrenaturals
que han passat aquí
vull dir que
de les quals
es prenen notícia
això mateix
i aleshores aquí
n'hi ha xulo aquest
que diu
el calendari
dels difunts
o sigui
no solament nosaltres
els difunts
dius
creu que
de fet
les ànimes
dels difunts
que bagaregen
pel món
dels vius
s'han de mullar
a un cicle
molt concret
que podria anomenar
calendari
dels difunts
a l'inici
de la primavera
els difunts
vaguen
amunt
i avall
buscant el camí
cap a l'altre món
quan arriba
la primavera
i l'estiu
els sants
guien els difunts
perquè trobin
el camí
després ve la tardor
i l'hivern
les ànimes
dels difunts
vigilen
i protegeixen
els llocs
on són recordats
pels seus parents
i deixen senyals
del seu pas
i per últim
estan
els dies
de llum
i es diu així
perquè se celebren
rituals
per guiar
les ànimes
dels difunts
que són quatre
el dia
de reis
que és el dia
6
de gener
la candelària
el dia
2
de febrer
la vella
pasqual
nit
de dissabte
de sant
de dissabte
sant
a diumenge
de glòria
i per últim
santa llúcia
que ens conservi
la vista
això és una altra cosa
que és el 11
de decemina
i per acabar
d'arrodonir
tot això
no té a veure
però bueno
recordeu-se d'això
ara estem al novembre
per tant
jo crec que potser
aquesta cosa
d'anar al cemàtiri
ara a novembre
és perquè
els viu recordin
on estaven
els seus
avantpassats
i ara diu
un túmul
pel Virrei
diu
l'actual
plaça
duc
de Medina Seli
s'alçava
el palau
del comte
de Santa Coloma
Virrei
de Catalunya
a l'època
dels Segadors
actualment
al seu lloc
hi ha
el Registre Civil
de Barcelona
es diu
que va ser
precisament
d'aquest palau
el dia
de Corpus
de 1640
on s'inicia
la revolta
popular
contra la monarquia
espanyola
que havia de donar
un símbol
i un imbe
a Catalunya
bon col
de fals
defensors
de la terra
cançó popular
catalana
que es diu
Catalunya
com tant
gran
en aquell temps
era costum
que per colpos
els segadors
vinguessin a Barcelona
a buscar feina
però en aquesta ocasió
la seva presència
tenia un altre objectiu
alliberar
els diputats
de la Generalitat
de Santa Coloma
en un excés
de cel
cap als seus
superiors
havien ordenat
engarjolar
dies abans
de les seves
propostes
contra les
malifetes
i manca
de disciplina
de les tropes
que Felit
Quart
tenia
aparcades
a Catalunya
la història
se repite
se repite
deixeu-me tossir
diu
hasta el nom
eh
en vez del quarto
ara és el 17
bueno
igual
ja en darem
part del virrei
del mal
que aquells soldats
feien
licència
els he de donar jo
molta més
se'n poden prendre
quan els segadors
es plantaren
amb torxes
davant del palau
de l'odiat virrei
disposat a incendiar-lo
els freres
del veí
convent
de Sant Francesc
avui també
desaparegut
van posar una imatge
del seu petó
sobre la pira
que s'estava preparant
els revolucionaris
van desistir
mentrestant
el virrei
fugia
per una porta
del darrere
de la seva residència
que donava
al carrer
Lluís Braile
durant molt de temps
conegut
amb el nom
de carrer
maleït
i esquilant-se
pel dormitori
de Sant Francesc
va entrar
al convent
on es deia
que es trobava
l'entrada
d'un passadís
que passava
per la sota
de la muralla
en tots aquests detalls
estareu
a l'aguai
dels fets
que ens trobaven
amb el fantasma
de Dalmau
de Caral
i Codina
comte de Santa Coloma
i virrei
de Catalunya
no passeu per allà
adeu-siau
però és que
si mireu
quan he llegit
que m'ho sabe
a Calissà
i tu
això
ai sí
que bueno
en Calissà
eh
també
ara
que
per associació
que has parlat
de la revolució
sabeu
quin dia era
ahir
el dia 7
de novembre
ahir
es complien
els 100 anys
de la revolució
russa
russa
que per cert
en deien la revolució
d'octubre
perquè deien
que era el 25
d'octubre
però clar
resulta que
en aquell temps
el calendari
dels russos
era el
vol julià
i ara
traslladat
és el 7
de novembre
se'n va parlar
en el diari
se'n va parlar
i jo m'he sentit
també parlar
a la tele
però jo
quan he llegit
aquest passatge
he pensat
carambes
carambes
com se repite
la història
ni en similituds
ni en coses
que dius
sí
diu tots a la garajola
dic vale
dit-vos
tots a la garajola
doncs a la garajola
anem
i ho estem
n'hi ha més quant
bé
ara posaràs
la sintonia
de la biografia
carinyo meu
sí
vale
biografies
de personatges
il·lustres
avui us oferim
una breu ressenya
de la vida
d'un benefactor
de la humanitat
el doctor
Josep
Trueta
Josep Trueta
i raspall
famós cirurgià
d'arreu del món
va néixer a Barcelona
l'any
1897
segons paraules
de l'escriptor
Jaime
Arias
va ser
el personatge
català
amb més talla
científica
i humana
del seu temps
amb el bisturí
a la mà
va salvar
amb els seus
sistemes cirurgians
a moltíssims
ferits
de la desgraciada
guerra civil
de l'any
1936
s'ha de tenir
en compte
que gràcies a ell
i a molts altres
metges
de la seva època
la medicina espanyola
dels anys 30
del segle passat
va viure
una època
d'autèntica glòria
sobretot
les escoles
de medicina
que van arribar
a aconseguir
una categoria
d'autèntica
fama científica
i que van gaudir
d'una gran influència
als països
d'Iberoamèrica
que enviaven
els seus
becaris
per una major
i més completa
formació
la història
se repite
se repite
se repite
el doctor
Trueta
com a metge
cirurgià
va intervenir
en la desgraciada guerra
i gràcies a la seva
gran saviesa
va salvar
moltíssimes vides
a l'aplicar
els mètodes
inventats
per ell
els seus èxits
i el dels seus equips
van ser tan espectaculars
que van traspassar
les fronteres
arribant
als centres
científics europeus
aquestes circumstàncies
van propiciar
que la caiguda
de Barcelona
del gener
del 1936
fos forçat
l'exili
del doctor
Trueta
a l'altre
costat
dels Pirineus
i que
aprofitessin
l'ocasió
els seus col·legues
metges britànics
que el van
convidar
al país
anglès
on li van
demanar
ajuda
per l'organització
de la nova
xarxa
d'hospitals
davant de la sospita
de l'esclat
d'una nova guerra
Com a coordinador
dels hospitals
de Londres
els va preparar
temps
per a rebre
les immenses
quantitats
de ferits
des de la primavera
de l'any 1940
La retirada
de les tropes
aliades
de Dunkerque
amb la immensitat
de ferits
i els milers
de víctimes
dels atacs
de l'aviació
nazi
durant la batalla
aèria
de Londres
van donar lloc
a que fossin
atesos
amb els mètodes
desenvolupats
per l'eminent
cirurgià català
salvant
moltes vides
Més tard
a Oxford
Josep Trueta
va instruir
noves promocions
de metges
de l'especialitat
quan va ocupar
la càtedra
de cirurgia
ortopèdica
càtedra
que va
córrer
a càrrec
del noble
anglès
Lord Neffel
per aquesta càtedra
van desfilar
durant un quart
de segle
centenars
d'especialistes
ortopèdics
dels cinc continents
fins i tot
de la nacionalitat
espanyola
la fama
de Josep Trueta
que va ser president
durant tres manaments
de la societat
internacional
d'ortopèdia
i traumatologia
i que va
exercir
la càtedra
fins a l'any
1965
va anar en augment
malgrat que
a Espanya
la censura franquista
la ignorava
com taltes altres figures
de la gran intel·ligència
que s'havien vist
obligades a l'exili
cosa que no va ser
un obstacle
perquè el doctor Trueta
fos homenatjat
amb tots els honors
arreu del món
el president
George Pompidou
li va imposar
les insígnies
del comandador
de la lesió d'honor
també era rebut
regularment
tant al palau
de Buckingham
com a la Casa Blanca
el doctor
Kubitschek
president del Brasil
el va convidar
a la inauguració
de la nova
i futurista
capital
Brasília
de la qual
per cert
el doctor Trueta
havia planificat
les instal·lacions
hospitalàries
ell va renunciar
a un títol
nobiliari
anglès
perquè la seva
aspiració més íntima
era tornar
a la seva terra
va estiveixar
durant alguns anys
a Sagaró
i es va instal·lar
definitivament
a l'Empordà
més tard
va formar part
de la intel·lectualitat
de Barcelona
que en aquells moments
era una autèntica
elit cultural
de professionals
a nivell internacional
el doctor
el doctor
el doctor
Moncés Brogi
amb les seves memòries
posava de manifest
la gran qualitat
de molts dels metges
que provenien
d'aquella
medicina espanyola
dels anys 30
de la que destaca
la insigne figura
del doctor
Trueta
en els últims temps
de la seva vida
ell mostrava
una profunda
preocupació
per la que dominava
la peste
moderna
poc abans de morir
va pronunciar
una conferència
per alertar
sobre aquest
preocupant tema
amb estadístiques
certes a la mà
reunides
per la societat
internacional
que ell havia presidit
durant molts anys
s'havia arribat
a la conclusió
que els morts
per accidents
de l'automòbil
als Estats Units
sobrepassaven
els produïts
per les guerres
morir en aquell temps
més joves
que els que havia
pogut salvar
durant la guerra
aquest insigne doctor
va morir
el gener
de 1977
a l'edat
de 80 anys
a l'Hospital
Universitari
de Girona
i ostenta
el gran honor
de portar
el seu nom
Hospital
Josep Trueta
i Respari
va ser
una part de
com si diguéssim
descobriments
les tècniques
que aquest senyor
va fer
esclar
allà tenia
material més que suficient
per fer innovacions
i que han salvat
moltíssimes vides
però el que jo
ara volia
fer una mica
de menció
és que
la cirurgia
traumàtica
de traumatologia
no de traumàtica
sinó de traumatologia
que no hagués estat
ben expressat
a l'abans que ha fet
i ara no li devem
al doctor Trueta
li devem
als esportistes
d'elite
també
no va broma
eh
n'hi ha
verdaderes
filigranes
que fan avui dia
els traumatòlegs
els cirurgians
traumatòlegs
i és gràcies
potser als esports
o sigui que senyors
ja podeu practicar
que també
practicaran
per vosaltres
que ens troben els molts problemes
que hem hagut d'estudiar molt
això
no no
però cada vegada
cada vegada
fixeu-se bé
que cada vegada
coses que podien ser
greus
no més que greus
i de llargar
i tot això
i de llargar-se
doncs ara ho fan
de tal manera
que van molt bé
el qual podem dir
que ha pensat moltíssim
me lo dices
o me lo explicas
no
ni lo digo
ni lo explico
no lo digo
perquè aquí
tots los componentes
de la mesa
jo todavía no
però no tardaré
pues tenemos
tenemos
un punto
un punto
filipino
bé doncs
ara escoltarem
música
per gaudir
avui podem gaudir
escoltant
l'adagio
de Tommaso
Albinoni
el gran mestre
de l'escola
veneciana
de la seva extensa obra
cal destacar
les sinfonies
i els concertos
de quatre o cim parts
va ser inicial
de l'evolució final
del concerto grosso
o concerto
per a grup solista
l'obra
de Tommaso
Albinoni
va significar
un profund canvi
en tota la música
culta
a Europa
posant les bases
pel desenvolupament
del virtuosisme
dels instruments
solistes
l'adagio
que podem escoltar
tot seguit
és
sens dubte
l'obra
més coneguda
d'Albinoni
i en ella
floreix
l'art barroc
colorista
i dinàmic
que més tard serà
el distintiu
de l'escola
veneciana
durant segles
escoltem fragments
de l'adagio
de Tommaso
Albinoni
en interpretació
del conjunt
filarmònic
d'Aix Quartz
sota la direcció
de Pietro
di la Corona
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
d'Aix Quartz
era una mica
falta de respecte
interrompre
la d'atge
però, esclar,
som molts minuts
us demanem perdó
perquè
si us agrada
o us ha agradat
tant com a nosaltres
val scrambled
la pena sentir-lo
però
el temps, és el temps
bé , Montse
Aquelles coses que tu ens expliques.
Sí, avui no tractem de salut, sinó de fruita de la tardor.
Ah, d'acord.
Color, sabor i energia.
Molt bé.
Trata de menjar solsament quan tinguis gana.
És d'ingerir aliments frescos i amb la seva ausència vital.
Això no és tot.
Deus assegurar-te que els vegetals que menges
siguin nutritius i rics en vitamines.
Tens que prestar atenció al sol en el que han crescut.
Això no deu ser abonat artificialment.
Els fertilitzants químics poden produir aliments abundants
i de bon aspecte, però no poden produir aliments nutritius
i amb moltes vitamines.
Bé, és veritat, això.
Sí, fruita de...
Clar, depèn de la terra.
I com li poses als adobs.
O sigui, fruites de tardor.
L'aparició de les primeres fruites de tardor
coincideixen en el mercat amb les últimes fruites d'estiu.
Tot una festa de color i de sabor
que atrapen els teus sentits i la teva ment.
Una estratègia de la mare naturalesa
per a extraure't de la depressió post-vacacional
si és que la pateixes.
Hi ha fruites carnoses i dolces com les figues,
els mangos, les peres, els caquis, les xirimoyes,
i n'hi ha de petits sabius colors i plens de vitamines C,
com les aceroles, els aràndanos, les frambueses
i les... ara, granades...
Les mangranes.
Mangranes.
N'hi ha...
Tenen sacs plens de proteïnes i de grasses,
com els membrillos, les bellotes,
les azufaïtes i les castanyes.
Hi ha fruites que només es poden menjar fresques
entre els mesos de septembre a novembre.
Entre elles, els raïms, les figues,
les... hem dit que eren les mangranes,
les aceroles, les esofates,
les andrines, les sarcemores,
les frambueses, els aràndanos,
els membrillos, les xirimoyes i els mangos.
Altres frutes no es poden menjar
perquè no es poden trobar tot l'any,
encara que en el seu millor moment de sabor
i de dolçor coincideixen amb els mesos de tardor.
Per exemple, la poma, les peres, el plàtano i els quibis.
Sempre és recomanable consumir la fruita de temporada i local,
perquè és on se troba el seu millor moment de sabor,
punt de madures i, per tant,
plena de nutrients abundants, qualitat i preu.
Sí, sí, sí.
És a les frutes de tardor.
I, de fet, les frutes es tenen que menjar a la seva època.
A cada una al seu moment.
Quan coincideixen,
quan coincideixen amb la seva plenitud
de maduresa
i que estan plenes de les seves vitamines.
Sí, sí.
Bueno, aquest any no sé com hi ha l'assumptu.
Bueno, perquè també depèn molt del clima.
Ho dic pels bolets.
No és fruita de tardor,
però també és una fruita molt bona pels paladars.
No, no pel paladar i la salut, eh?
Ja, ja, ja.
A tothom diu, oi, és que...
No, no, també té les seves vitamines, eh?
No, proteïnes.
Proteïnes.
Però tota la fruita...
I si tenen cuquets, encara més tu.
Oh, no, no, mira, no, no, això no, eh?
No, no.
En la casa sí que se'ls calen en cuquets.
No, a mi no, eh?
Actualment pots trobar fruites a mercat,
que no són locals.
No, perquè són d'un altre moment,
en un altre lloc del món,
i les porten en avió.
Però no seria el correcte de la manià.
Però no és el mateix.
No, és el...
No, clar que no.
Bueno, ja està.
Bé, doncs molt bé.
Posa una miqueta de música, sisplau.
Bé, doncs molt bé.
Bé, doncs molt bé.
Bé, doncs molt bé.
Després d'aquest dolç intermig,
que, escolta'm,
avui em sembla que ens agrada la música que posem, no?
Molt, molt, molt, molt xula.
No us adormiu, però...
No, no, no, perquè també...
És una preciositat.
Ara, el reportatge del Joan Maria.
Aviam, sobre què parlem avui?
Sí, avui no deixarà pas indiferent a tothom.
No?
M'he passat una miqueta, ja he vist, eh?
Escolta, escolta, eh?
Escolta, eh?
Sí, no, no, no, no.
Ah, la gargela.
No, no.
Mira, aquesta paraula aquí l'ha dita, eh?
Sí, sí, no, no, no és pas de política, no.
Ah, val.
Va d'enterraments.
Oh!
Bueno, mira, ja traieu els bocadors.
Bé, amb la tua.
Acabem de passar el dia 2 de novembre, el dia del Mors, i ens adonem que ha tornat per quedar-se, la festa de Halloween, em refereixo.
Cada vegada és més celebrada i que, per cert, molts no saben que és una festa ancestral, pagana, de casa nostra, que l'única cosa nova és el nom en anglès, la qual cosa, suposo, ha ajudat a facilitar la implantació d'aquesta diada.
Ja, ja.
Continuem amb els Mors.
El proper 15 de novembre se celebrarà a Girona Capital la Fira Anual de la Funerària.
Està previst que la visitin uns 6.000 professionals del sector funerari.
És una de les fires més importants d'aquest tema d'Europa.
Un sector que no ha patit la crisi i que funciona d'allò més bé.
A un servidor, que no m'hi busquin.
Però, perquè no em fa cap il·lusió, la veritat, el tema.
No, no, no, a mi tampoc.
Bé.
Sí, bé, bé, però estem tots preparats i, si pot, una cosa que el dia de l'enterro puguis ja tenir-la coberta.
perquè, si no, et fumen una clatellada que...
Hombre, com ho sap.
Sí, per això dic que no tenen crisis.
I, a més a més, si bé cada vegada la gent tarda més a morir-se, ningú se n'escapa.
o sigui que no tenen solució.
Bé, com ho sap, el sistema més tradicional d'enterraments és la inhumació, en nínxols, panteó i almenys utilitzat a terra directament.
A les últimes dècades del segle passat va començar tímidament a emparar-se la incineració,
que avui dia ha arribat a ser quasi la meitat d'enterraments.
No ha estat fàcil la introducció de la incineració,
perquè va haver de lluitar contra la tradició
i, també, per què no dir-ho, lluitar contra les conviccions religioses.
A favor seu, va jugar a la falta d'espai als cementiris.
La novetat, com tantes d'altres, arriba dels Estats Units
i el nou sistema s'anomena hidròlicis alcalina.
Ara ve la bèstia de l'allò, eh?
Ja ha avisat.
L'invent es tracta d'una màquina de forma cilíndrica de ser inoxidable,
a la qual s'hi fica dins el cadàver,
ben remullat amb aigua i salts d'hidròxic de sodi o potosi.
S'escalfa tot plegat de 3 a 15 hores,
segons la potència de l'escalfador,
i ja tenim el cadàver convertit en una sopa amb petits trossets d'ossos,
que es poden guardar en una urna on ho vol.
La resta de la sopa es pot utilitzar per fumar l'hort o s'envia directament a la claveguera.
Actualment, a l'estat de Califòrnia, el seu governador Jerry Brown ha aprovat una llei
que permetrà ser el 15è estat dels Estats Units
que utilitzarà la hidròlicis alcalina com a sistema d'enterraments.
La gran avantatge de la hidròlicis és que quasi no contamina el medi ambient en comparació amb la cremació,
que sí que emet directament diòxid de carbono, toxines i dioxines a la mòcera.
Per acabar, l'article, les meves disculpes per tractar aquest tema tan seriós en dosis d'humor negre.
Però crec que així és més suportable parlar d'una cosa tan natural com la mort,
de la qual ningú se n'escapa i que està plena de tabús i perjudicis de tota mena.
També vull reivindicar el dret d'expressió, l'humor i la tolerància que tan mancats estem al país.
Fins a la setmana que ve, si vols.
Molt bé, moltes gràcies.
Jo, perdó, això que has dit de la hidròlicis aquesta, que és que deixen els ossos nets, com si diguéssim.
Sí.
Bé, i qui vulgui veure-ho bé, que vegi aquell serial de Bones de la tele que feien,
i que van allà els... què? No els posen igual.
No, però vull dir que allà, qualsevol que arriben, el posen així perquè dalt hi fan una cosa d'aquest estil, eh?
Això deu ser...
I deixen el gos a l'os netíssim.
Bé, això també sortia a nit i dia, a la...
Això mateix, a la...
A la sèrie de TV3.
Ara el que no diuen, si això serà més barat, perquè si ha de ser el mateix preu que cobren, no guanyarem per res, eh?
No, més que res és per parlar el medium.
Ambient, potser.
Sí, això, sí.
Clar, perquè no s'ometen gasos a l'atmòsfera.
I a més, a més, després, molta gent, clar, posa les cendres allà on la persona voldria,
i segons en quins llocs, contaminen també un excés.
Un excés.
Un excés.
Una sola persona, no, pobrec.
I pitjor quan tira el recipient al mar de Junts.
Ah, bona...
Tira també la fora on el tenen a l'allò.
A dintre el port de Barcelona, quan ho neteixen de quan en quan, es veu que surten, bueno, a seris.
No diuen quantes perquè ens espantaríem.
No, no, perquè ens hem d'espantar.
No, perquè no és el lloc, l'ingret per tirar-ho.
No, no, no.
Bé, doncs, doncs, mira, oi...
Ara una cosa més alegre, no?
No, amb el llibre.
No, no, amb el llibre, no, no, amb el llibre, no, amb el llibre, no, amb el llibre, no, amb el llibre.
Escolta, primer havien de dir el d'envellir, després l'enterrament.
No, no, no, no, perquè t'aconsella, ja ho veuràs, ja ho veuràs, em sembla que us agradarà.
Si els ullets veiessin la cara del Carlos...
Carai, aquests, com ha sigut aquests...
Home, estem amb el temps adequat, no?
Va tardó, va tardó.
Sí, sí.
Posa una miqueta de música i donarem pas a l'envellir.
Una mica alegre.
La música, molt interessant.
Ja ho diuen en castellà, les persones otoñales queden més suïts, eh, clar?
Sí, sí, sí, sí.
M'ho has fet bé.
M'ho has fet bé.
M'ho has fet bé.
M'ho ha fet bé.
M'ho ha fet bé.
Un golpecito i a l'ullo.
Sí, m'ho ha fet bé.
Bé, fa massa temps que no parlem de nosaltres, les persones de 60 i més.
Bé, potser perquè no ens sentim concernits per segons quins problemes que en pròximes ocasions posarem de manifest.
Però, malgrat totes les consideracions que puguem expressar, trobem molt adient divulgar un decàl·leg aparegut en una important revista americana d'aquelles que publiquen articles d'autoestima, els quals són tan afeccionats als lectors americans.
L'article porta per títol saber envellir i comença així.
La medicina està aconseguint importants avanços en el seu retard, però la bellesa és inexorable.
Aquesta etapa de la vida té com a conseqüència l'afrontar-la, millor o pitjor, tal com ens ho proposen.
La felicitat depèn en part de les circumstàncies i en part d'un mateix.
Si existeix a l'elixir de l'eterna joventut, per tant, com no existeix, vull dir, a l'elixir de l'eterna joventut, per tant, no ens escaparem a trobar-lo.
Però, per contra, sí que tenim amb la nostra mà accedir a un envelliment d'allò més saludable.
Escoltem, doncs, aquestes deu recomanacions.
I, si com esperem, ho considerem oportú, de ben segur que les seguirem al peu de la lletra.
La primera i una de les més importants, no hem de llevar-nos tard.
És tan fantàstic el sol en les primeres hores del matí.
En segon lloc, fem algun tipus d'exercici físic, el que bonament puguem fer.
Bicicleta estàtica o convencional, caminar una hora, i si no es pot una hora, farem mitja, i si no un quart, però és igual, caminar una mica.
El cas és moure's.
Després, una bona i reconfortant dutxa, que a la neta d'edat a fons és fonamental per si mateixa i per la bellesa confortable.
Per a un mateix i pel que ens envolten.
La tercera recomanació.
Seria aconsellable conservar el nostre pes acostumat.
Cal que seguim una dieta variada, equilibrada i digestió senzilla.
No ens deixem vèncer per la inactivitat.
No ens acomodem al dolce ferniente.
Intentem caminar a bon pas com a mínim una hora al matí, i si pot ser, una hora a la tarda.
Recordem aquella dita castellana.
La salut del viejo no està en el plató, sinó en el zapató.
Quart punt del decàleg.
No devem tancar-nos a casa.
Relacionem-nos amb la gent i estem al corrent, i està al corrent, dels temes que ens envolten.
Hem de llegir la premsa i hem de comentar tots els temes d'actualitat.
Procurem relacionar-nos amb la família i els amics, encara que ells no estiguin disposats a correspondre.
Ai, bueno, i la ràdio també escoltar-la, eh?
No, però la ràdio la podem escoltar caminant, amb el transistor.
No, no, però és que si no, no escolta la ràdio que faríem nosaltres.
Això ho difereixo, eh?
Si ara que veus la gent que va pel carrer, no van amb la ràdio, ara ja s'ha posat de moda.
Ara van directament amb la smartphone i no miren allà em passa.
Després un dia, em sembla que ho vaig explicar, però un cas extraordinari.
Sí, segueix, Montse.
Punt número 5. Cal que conservem les il·lusions i la curiositat.
Quan més coses ens interessin, més possibilitats tenim de ser feliços.
Participem en les alegries del nostre entorn i volent ser tan feliços com...
Les circumstàncies.
Les circumstàncies ens ho permetin.
És obligatori destreure's.
Aquest és el punt número 6.
Ara és el moment de realitzar les activitats que fins a aquest moment, per qüestió de feina, no ens podien permetre.
Hem de tenir en compte que el pitjor que podem fer és no fer res.
que, de la mateixa manera que els músculs s'adormen per la manca d'activitat, la intel·ligència i la memòria s'han d'exercitar perquè, si no, també acabem adormits.
No esperem mantenir-les despertes a base de pastilles.
I aquí arribem al punt número 7.
Hem d'acceptar els canvis de la societat que ens envolta, encara que no estiguem gaire d'acord amb ells.
Evitem l'excés de conservadurisme i acceptem la nova època que ens ha tocat viure.
Arribem al punt 8.
La siesta és molt saludable, però a condició que sigui curta.
Hem de saber que només 4 hores ja completem la seva necessitat a la nostra edat.
I no és completament imprescindible evitem els tranquil·litzants i els somnífers.
Si la primera contrarietat ens afecta, ells corren el perill de caure la droga de pendència i cada vegada ens faran menys afecte.
Punt número 9, i molt important, no ens encaparem en escoltar-nos obsessivament del cos.
Pensem per un moment quina alternativa té el metge davant d'un pacient aprensiu i pluricó.
Dir-li que no sigui aprensiu i no receptar-li res?
Prescriure-li una medicació placebo, perdó, pel palabrot, o plaer, per acontentar-lo?
Ja sabem que podem enmaltir, com tothom, per això no justifica que estem pendents de malalties imaginàries.
Queixant-nos i pluricanejant, contínuament no millorem el nostre estat i acabarem avorrint a les persones del nostre entorn.
A la deu i última, també és molt important lluitar amb totes les nostres forces contra l'egoisme.
Tothom necessita un ambient amable, de simpatia i estimació.
No oblidem que aquest sentiment és com un boomerang, que sempre torna a qui el llença.
I si a vegades em sembla que no és estimat tant com un desitgeríem, no en fem cas.
I estimem els altres amb totes les nostres forces.
Ens adonarem que aquesta estimació i amistat cap al nostre entorn ens omple de satisfacció i completa totalment la nostra autoestima.
Aquests són els deu punts aconsellables publicats en una revista americana,
en un article d'aquests anomenats així, d'autoestima,
destinats a la gent jubilada,
per una bona relació entre ells i la resta de la societat,
que oblida que el dia de demà també ells ho seran de grans,
si Déu els hi dona una llarga vida.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Passatjant per Catalunya.
En el nostre fany per descobrir els indrets més notables, que són molts, d'aquest país, petit però variat i meravellós,
avui hem decidit passejar per la Ruta del Ter, tant si ens ve de gust utilitzar la bicicleta com si decidim caminar,
que totes dues modalitats són d'allò més recomanables.
La Ruta del Ter és una ruta cicloturística i senderista que enllaça dos pols d'atracció turística com són els Pirineus i la Costa Brava,
mitjançant d'un itinerari que ressegueix el curs del riu Ter i que travessa cinc comarques de Catalunya.
Al llarg de tot aquest recorregut podem observar una gran diversitat de paisatges, elements culturals,
la història i les tradicions de cada municipi per on passa la ruta.
I al mateix temps podem degustar una ampla varietat gastronòmica i fer estada en diferents tipus d'allotjaments.
Descobrirem el riu Ter des del seu naixement a Ullter, a 2.200 metres d'alçada, que té l'estació d'esquí.
Sí, i tant, i tant.
I hi ha estat allà dalt.
Sí, doncs que ha sigut l'últim remuntador.
Sí, sí.
Estat a l'estiu allà, però encara sortia.
És una cosa que es petona, el naixement del riu, eh?
Sí, sí.
Un petitor.
Doncs des d'Aguilter, una alçada de 2.200 metres d'altura, fins a la desembocadura a la Mediterrània,
a la gola del Ter, a l'Estartit.
El que molta gent no saben, que abans el Ter no desembocava l'Estartit.
Sí, l'embaria en una mica.
El varen variar.
Sí, sí.
Fa uns 250 anys, més o menys, eh?
Carai.
Desembocava exactament a l'escala, a les ruïnes d'Empúries.
Carai.
Allà on t'hi ha ara...
Sí?
O... ostres.
És igual, no t'amoïnis.
Bueno, doncs desembocava...
Tota la cosa arqueològica, vols dir?
Sí, sí, és que allò era una illa.
I era una illa precisament perquè desembocava el Tata.
Ah, sí.
Va ser el bisbe de Girona, que estava en lluita contra el d'Empúries, i ells hi va desviar l'aigua.
Com sempre.
Sí, sí.
Sí, com els quadres aquests.
Sí, i seguim, si no, no podrem donar tota la ruta.
Molt bé.
Aquí, el paisatge fluvial del riu, aquí.
Sí, el paisatge fluvial del riu no és només la natura, sinó també el testimoni del ric patrimoni cultural
vinculat a l'aigua.
Al llarg del seu recorregut es distingeixen cinc paisatges.
Pirineus, el tram del naixement del Ter i del Freser, a la comarca del Ripollès, des d'on contemplarem espectacles espectaculars vistes d'alguns dels cims més emblemàtics de la serralada.
Meandres d'Osona, per on serpenteix el Ter i canvia de direcció espectacularment cap a l'est.
En aquest tram destaquem les colònies industrials més rellevants com Borbunyà, Vilaseca i més.
Embassament de Sau Sosqueda.
A cavall entre les comarques d'Osona i de la selva destaca un gran complex destinat a l'abastament de l'aigua i a l'aprofitament hidroelèctric.
El paisatge actual, tot i que ha estat modificat per l'acció humana, transmet una sensació de gran calma.
Plana urbana de Salt, Girona, tram pel qual transcorre el Ter a l'àrea urbana de la capital, que és centre de serveis i amb un patrimoni monumental de gran interès.
També les plantacions d'arbres de ribera i conreus hortícules.
Plana del Baix Ter, plana agrícola, on destaca el paisatge amb mosaic dels camps conreats alterats per petits nuclis de població.
La presència de les Illes Medes i dels aguamolls del Baix Empordà han creat entorns naturals de gran qualitat.
Ruta literària, pensada per conèixer el curs del Ter a través de la literatura que ha generat al riu al llarg de segles
i que recull les obres més representatives, amb especial atenció, a l'obra literària dels segles XIX i XX.
La ruta literària permet comprovar el lligam entre els autors i el riu i veure'l a través de la mirada de l'escriptor.
La majoria de textos són al català, però també hi ha en llatí, castellà, francès i anglès.
Santiago Rossinyol, Miquel Martípol, Josep Pla, Jacint Verdaguer, Joan Maragall
són alguns dels referents amb la literatura del Ter.
Bé, senyores, senyors, he arribat a la fi d'aquest programa d'avui de 60 i més.
Esperem que us hagi agradat, dintre de tots els seus temes, i us esperem la setmana propera.
Recordeu que el dissabte, si Déu vol, tornarem a ser per repetir aquesta audició.
Ara us esteu espantats pels meus fantasmes, per les coses que ens ha explicat el Joan Maria,
o per les coses aquestes tan bellic, ho ha dit molt bé l'en Juanita com s'ha de fer,
mengeu les fruites del temps, que ens ha dit la Montse, tu.
Molt bé, ja ho sabeu.
Tot quadra.
Senyores, senyors, tot quadra.
Tot quadra.
Passiu bé i fins la propera.
Ara escoltes ràdio d'Esbert, sintonitzes ràdio d'Esbert, la ràdio de Sant Just,
ràdio d'Esbert.