Seixanta i més.
Amics vients de Ràdio d'Esvern,
us podem preguntar si encara sou a casa vostra
o bé si el vent us ha portat lluny,
com a la Mary Poppins,
que canviava de lloc com variava la direcció del vent?
No em negareu que les ratxes eren d'allò més espectacular,
i sinó que li preguntin al meu marit
que ha hagut de treballar de ferm
per tornar a recomposar el seu jardinet de la terrassa,
que havia quedat molt malmès.
La veritat és que la Mare Natura
ens dona uns ensurs,
neus, pluges o vent.
Bé,
ho suportarem amb tota la paciència del món,
i que sigui per molts anys.
Nosaltres,
l'equip de Seixanta i més,
la Lina,
la Montse,
en Joan Maria,
en Carles Hernández,
i qui us parla,
la Joana,
espera que l'hora que ens atem
us sigui agradable,
tant pels temes proposats
com per la música escollida.
Aquest és el nostre desig.
Per tant,
endavant,
Seixanta i més.
I començarem
amb notícies del nostre
butlletí municipal.
Anna Agulló
i Yolanda Sánchez
són les creadores del conte
Ni jo, princesa,
ni tu, granota.
L'Anna és llicenciada
en comunicació audiovisual.
La Yolanda,
el seu nom artístic és
Laipanda,
és il·lustradora.
En dues tenen 31 anys
i van anar juntes
primer a l'Escola Montseny
i després a l'Institut de Sant Just.
Han utilitzat la via
d'Albert Cami
per publicar el conte.
Campanya
perquè els serveis socials
s'arribin
a més persones grans.
El mes passat de gener
s'ha iniciat el projecte
Serveis Socials
més a prop
en col·laboració
amb la Diputació de Barcelona.
Està adreçat
a les 217 persones
de més de 80 anys
del municipi
de les que l'Ajuntament
no té coneixement
de la seva situació personal.
D'aquestes,
77 viuen soles
i els 140 restants
viuen en parella
o en familiars.
La finalitat
és informar-les personalment
dels recursos municipals
als que poden accedir
i també conèixer
les seves necessitats
per aprofundir,
si cal,
amb les cobertures necessàries
d'aquest col·lectiu.
La informació
s'obté a través
d'una entrevista
personalitzada
a casa de la persona
prèviament
ja acordada.
La rotonda
de l'11 de setembre.
Avancen a bon ritme
les obres
per construir
una rotonda
al carrer 11 de setembre
davant l'accés
de Camp Mèl·lic.
Amb aquesta actuació
es vol millorar
la seguretat viària
tant pels vehicles
com pels vianants.
S'actua
sobre la calçada,
paviments
i es reforçarà
la senyalització
i l'enllumenat.
Nou contenidor
de recollida
de roba
a Mas Lluí.
De gener
a septembre
del 2016
s'han recollit
a Sant Just
d'Esvern
50.224 quilos
de roba usada
en els sis contenidors
que hi ha
distribuïts
pel municipi
i el qual
aquests dies
s'ha sumat
un nou contenidor
al barri
de Mas Lluí,
carrer Rosa
de Luxemburg.
Sant Just
col·labora
així
amb un programa
roba amiga
que té
com a objectius
mediambientals
i socials
que els beneficis
obtinguts
es reverteixen
en associacions
sense ànim
de lucre
de caràcter social
normalment
es treballa
amb persones
amb dificultats
per trobar feina
en el mercat
de treball
ordinari
i reduir
la quantitat
de residus.
Seleccionat
pels Òscars
el cur
protagonitzat
per la veïna
Lali Aiguadé.
Time Code
del director
Juanjo Jiménez
i en el qual
participa
la ballarina
i veïna
Lali Aiguadé
ha estat seleccionat
per al premi
el millor curmetratge
de ficció
dels Òscars
de Hollywood
que es lliuraran
el proper 26 de febrer.
El film explica
a través
de la dansa
la història
d'amor
entre dos guardes
de seguretat
d'un pàrquing.
Presentació
d'un documental
sobre el moviment
obrer
al Baix.
A mitjans de gener
l'alcalde
Josep Perpinyà
va assistir
a la presentació
del documental
El Cinturón Rojo
produït
per la Fundació
Utopia
Joan N.
García Nieto
Estudis Socials
del Baix Llobregat
i en el qual
han col·laborat
diferents ajuntaments
de la comarca
entre els quals
Sant Jus d'Esbert.
L'objectiu
del documental
dirigit
per Lluís Campo Vidal
és contribuir
a la recuperació
de la memòria
de la lluita
antifranquista
en el cinturó
industrial.
i després de les notícies
l'Alina ve
amb aquelles curiositats.
Sobretot
més en compte
amb el peu
del micro
que fa unes sorollades
que no vulguis saber.
Deu ser
resosolvent
encara.
Això
deu ser
resosolvent
avui us parlo
de la Quinta Forca
que és
on la Joana
m'enviarà
si fa soroll
el micro.
No, jo ho dic
pel Carles
que es posa
les mans
al cap.
El Carles
és un sofridor
nato
i no li passa res.
Això també té raó.
Diu
l'equip de Forca
està a Barcelona.
Diu
si ara mateix
pensem
en Barcelona
tenim molts detalls
de la ciutat
que ens poden venir
al cap.
L'estàtua de Colón
al final
de la Rambla
la façana
de la Pedrera
al Passeig de Gràcia
les torres
pungegudes
de la Sagrada Família
però els paisatges
no sempre
han estat
els mateixos
i els llocs comuns
van saltar
en funció
de les èpoques
i de les necessitats.
el que abans
abundava
a la ciutat
més gran
de Catalunya
més
que a la vista
tenia a veure
amb el coll.
Quan l'emperador
romà
Constantí
que va viure
del 272
al 337
va afavorir
la tolerància
cap al cristianisme
però
per raons
sòvies
va prohibir
la mort
per crucifixió.
Ara
que
no contenta
davant
d'aquell buit
d'eines
per justiciar
la societat
romana
es va treure
de la testa
un instrument
igual de macarra
la forca
perquè
una cosa
era la pietat
cristiana
i l'altra
la flexibilitat
legal
romana.
Barcelona
com a bona
pupila
llatina
va tenir
forques
escampades
per als carrers
des de l'edat
mitjana
fins a l'inici
del segle XIX.
com qui ara passa
per davant
d'una pastisseria
doncs abans
la gent
passava
cada dia
al voltant
d'aquestes
fosques
construccions
de fusta.
Potser
per osmosi
o potser
tan sols
són ironies
de la història
es tenia
el curiós
costum
d'alçar
les forques
prop dels
escorxadors.
Vaja.
Barcelona
va arribar a tenir
fins a cinc
forques fixes.
totes
es trobaven
en camins
concorreguts
que el viatger
havia de travessar
per entrar
a la capital.
Segurament
les autoritats
del moment
volien assegurar-se
que tot aquell
que entrés
a la ciutat
quedava advertit
que
si no
portava
els límits
que tenia
que ser
dintre de la llei
potser
aniria
penjadet.
I on
eren
aquestes forques?
Doncs
el pla
de Palau
el portal
de Sant Antoni
el pla
de la Boqueria
el límit
jurisdiccional
amb la vila
de Sants
i el turó
de Finestrelles
Aquesta turó
de Finestrelles
el tenim
aquí a la vora
Aquí a la llei
La quinta forca
era la més lluny
de tot
per això
és sinònim
de dir
que és molt lluny
Ah
no
ja l'has trobat
Diu
aquest darrer
emplaçament
també responia
el nom
del turó
de la Trinitat
Tenint en compte
la localització
de les quatre primeres
forques
totes al centre
de la ciutat
sobta
la llunyania
de la cinquena
Doncs no és d'estranyar
que la gent
acabés referint-se
a aquella distància
de la quinta forca
cada cop
que volia dir
que havia d'anar
molt lluny
Ah
molt bé
Ja s'ha de dir
una de les curiositats
d'aquí
Ara jo m'imagino
que a Finestrelles
era l'entrada
de la Diagonal
ara no?
Clar
Crec que sí
És on hi havien
els burots
Els burots
Sí
Sí, sí
Buitars
Nada
Bueno
Molt bé
No, fa dos dies
Ja, no res
Això per nosaltres
res
Res és res
Bé
Tenim una altra
Aviam
Que diu
Ni nuclears
ni residus
ni forques
Les demandes
varien al llarg
dels segles
Però l'essència
sempre es manté
Si ara la gent
es queixa
per la localització
de presons
centrals
nuclears
o incineradors
de residus
en el cicle
16
14
14 ja
Els clams
d'alguns veïns
s'anaven cap a les forques
És el cas
dels habitants
de les cases
del voltant
del Pla de Palau
allà on ara hi ha
la delegació
del govern espanyol
La zona
acostumava a estar
plena
de moviment
a causa
de la constant
càrrega
i descàrrega
de vaixells
i en tant
de tràfic
peixater
la pudor
dels cossos
en plen estat
de protefecció
el que dèiem abans
de sang i fetge
no
penseu que era normal
deixar els cadàvers
dels ajusticiats
penjant de la corda
com a mostra
durant alguns dies
per assegurar-se
de l'efecte
de por
entre els vilatants
més abusserats
no devia animar
gaire els compradors
i es té constància
que pels vols
de 1382
cansats
de tanta car
mal estat
els veïns
del Pla de Palau
van demanar
al rei
Pere el Ceremoniós
que traslladés
la forca
a alguna altra part
de la ciutat
Al centre
o a les afores
les forques
van desaparèixer
de Barcelona
el 28 d'abril
de l'any
1832
gràcies
a un decret
que volia
aquesta forma
de mort
i un detall
les forques
podien ser
de molts tipus
permanents
temporals
i fins i tot
portàtils
mai se sabia
on haurien de ser
menester
una d'elles
ai no
ara de forques
de totes maneres
el teu
Espanya
durant
molt de segles
el càstig
de pena
de mort
era
el Garrot Vil
i recordo
que el cas
Garimau
va patir
el Garrot Vil
i això estan parlant
no sé si fa 30
o 35 anys
encara estava
de 1830
i pico
també va avançar
no fa tant temps
com anunciaven
que justiciaven
Garrot Vil
ple de gent
perquè això
es veu que
sempre ha tragut
un espectacle
com la Roma
que feien
la gent
o allà
quan tallaven
els colls
amb la
guillotina
i ara
el fantasma
aquest home
que no és fantasma
però és les seves coses
diu
dama de Barcelona
i n'hi ha
una cançó popular
catalana
que diu
vora del mar
trits i sorolls
barcos
que es mouen
podrits
pel moll
aquesta és la cançoneta
i aleshores diu
els nostres besavis
no els agradava massa
viure a prop de la costa
perquè a tota hora
se sentia el ramor
de les zones
i els crits
dels mariners
dificultats
que demanaven ajut
per això
es deia
que Barcelona
vivia
d'esquena
al mar
que ara
amb tots aquests passejos
que han obert
diu que l'han tornat
a posar de cara
home clar
des del 92
des dels jocs
diu
especialment
sentien un temor reverencial
per aquest veïnat
la Barceloneta
perquè
en estar construïda
sobre uns terrenys
guanyats a l'aigua
creien que
tard o d'hora
aquesta voldria
recuperar
allò
que li havia estat
seu
i que el barri sencer
seria negat
com les antilles
llegendes
de les ciutats
submergides
tan habituals
a tot Catalunya
per evitar
que això passés
de tant en tant
era necessari
realitzar
un sacrifici
expiatori
que calmés
el genis
del mar
una noble
i rica dama
de Barcelona
que posseia
grans terrenys
i cases
just en aquest punt
de l'itinerari
va assumir
aquesta siniestra
tasca
i com que es mantenia
en l'anonimat
aviat el poble
va començar
a conèixer-la
amb el sobrenom
de la dama
Barceloneta
cada set anys
dama
Barceloneta
ficava dins
d'una bota
de cuiro
un nen menor
d'edat
viu
amb un pa
de nou lliures
beneït
vi
i un siri
encès
tot seguit
des d'alguna platja
de la Barceloneta
llançava
aquesta ofrena
al mar
si aquest
s'engolia
la bota
i el seu contingut
era
senyal
inequívoca
que admitia
el present
però si al cap
d'un temps
l'escopia
sobre la sorra
i en obrir-les
descobria
el pa
i el vi
sense consumir
el siri apagat
i el nen difunt
significava
que el mar
no estava satisfet
i calia repetir
el sacrifici
cara
per tal
d'aconseguir
víctimes
d'aquest horrible ritual
la dama
Barceloneta
coberta
amb un antifàs
per no ser
reconeguda
recorria
a les cases
de la ciutat
oferint
un dineral
per una criatura
de criança
com més
encimada
millor
de vegades
els perdulaires
i vagabuns
li oferien
noietes
que ella pagava
a pes d'or
sense fer preguntes
i quan no aconseguia
comprar cap nen
el segrestava
per aquest motiu
quan s'acostava
a l'edat
assenyalada
per satisfer
el tribut marí
les mares
prohibien
els seus fills
sortir a jugar
al carrer
per por
que fossin
reptats
per la dama
Barceloneta
i llançades
al mar
així és que
aneu al tanto
cada set anys
de moment
en aquest conte
no ha sortit
bueno
en aquesta llegenda
que és una llegenda
de veritat
no ha sortit
el fantasma
la pròxima vegada
potser surt
ja pots preparar
música d'aquella
eh Carles
de fer por
suspens
start spreading
aquesta música
més alegre
és per compensar
la dama
de Barceloneta
jo
si aneu a Barceloneta
a menjar alguna cosa
de peix
també és bo
eh
oi tant
això
que has explicat
l'Ina
m'ha frapat molt
que em dius
ara
aquesta nit
no dormiràs
no no
sí
però m'ha fet recordar
també una història
que m'han explicat
que és real
però no sé
ara com ho fan
ho van explicar
visitant el domo
de
de Milán
de Milán
de Milán
de Milán
és un domus
sí sí
una catedral fantàstica
no
doncs allà hi ha enterrat
el sant
sant Carlos Borromeu
i està
la sepultura
que es pot visitar
està tota forrada
de
de ferro
ferro forjat
ferro forjat
i ens van explicar
que van prendre
aquestes mides
perquè quan es mort
un sant
aleshores
venien de tot arreu
per treure trossets
el descuartissaven
sí
un s'emportava l'orella
l'altre el braç
l'altre el teu
i al final
no quedava res
i això
per què es feia
perquè resulta
que quan
s'inaugurava
una capella
una església
el que sigui
hi havia l'acostum
la cristiandat
de posar-hi
una relíquia
que havien
estret
d'aquests cadàvres
sí sí
bueno
amb el silenci
que hi havia
a la catedral
sí sí
quedes flipat
que no ho sabia
quedes realment
aturat
fer cafres
no
mira no
són costums
noia
diu que la creu
que van crucificar
Jesucrís
si a tots els puestos
que n'hi ha un tros
d'aquesta creu
si la montessin
ni un bosc
té tanta fusta
i tant
i tant
bé però si són
guita
si és una cosa material
igual que
sí però que
agafin trossets
de dit
i tot això
i el rei d'Espanya
Felip II
era un gran
col·leccionista
de relíquies
d'aquest tipus
o sigui que
imagina't
bé doncs
deixem de pensar
aquestes coses
que són molt lletges
sí sí
i posarem música
per gaudir
avui podem escoltar
els compassos
inicials
de
Així va parlar
Zaratustra
de Richard Strauss
compositor alemany
nascut
l'any
1864
en una família
benestant
on va gaudir
d'una molt bona
educació general
i una fantàstica
formació musical
cosa que li va facilitar
de ben jove
l'ocasió de dirigir
importants orquestres
sinfòniques
a Meiningen
Múnich
i Berlín
i després
seguir
un important tour
per a l'estranger
amb gran èxit
com a compositor
els seus principis
es poden copsar
certes influències
de Litz
o de Wagner
però ja
a partir dels seus
poemes sinfònics
d'on Joan
estrenar l'any
1889
i Ein Helden
l'Eleven
el 1898
és on va
completar
el gir autèntic
del seu estil
personal
inconfusible
el nou segle
va ser
el període
de les seves
grans òperes
fins
1929
tot aquest temps
en col·laboració
amb l'escriptor
Hugo von
Hofmantel
la seva reputació
com a gran compositor
no el va ajudar
precisament
a superar
les dificultats
polítiques
derivades
d'una possible
entesa
amb el règim
nazi
l'any 1945
va demanar
asil
a Suïssa
fins l'any
1949
en què va
retornar
a la seva
caseta
de Garmich
Partenkirchen
on va morir
quatre mesos
més tard
pel que fa
així va
parlar
Zaratustra
direm
que és
un poema
sinfònic
inspirat
en un text
de Friedrich
Nietzsche
i composat
durant el període
en què Richard Strauss
fou director
de l'Orquestra
Sinfònica
de Múnich
Aquest inici
del poema
reflecteix
en unes notes
contundents
els deu anys
de solitud
de Zaratustra
lluny de la societat
a la muntanya
i el seu retorn
al món
podem dir
civilitzat?
No ho sé
Escoltem
l'Orquestra
Filharmonica
d'Eslovàquia
sota la direcció
de Zdenek
Kostler
L'Orquestra
L'Orquestra
L'Orquestra
L'Orquestra
Sensacional
Sensacional
Sensacional
Que havies de dir?
No, el que jo us volia dir
és que
i demano
perdó
si sembla que sigui
una fardada
però no
jo només que he estat
un cop a Estats Units
i els meus germans
van pagar un viatge
al Canyón de Colorado
i resulta
i resulta que allà
vam agafar un helicòpter
i l'helicòpter
era on anava
poquet a poquet
i en el moment
en què l'helicòpter
sobrevola
el Canyón del Colorado
en els que anàvem
dintre de l'helicòpter
pum
surt
aquesta música
va ser sensacional
va ser sensacional
tu
oi tant
és que ho és
no, no
va ser
si no tu
si no tu esperes
estava ben lograt
perquè aquesta música
és impactant
en aquest aspecte
com el de la pel·lícula
que la pel·lícula
està molt
trobo que està lograda
sí, sí, sí
bé doncs
ara posarem
dicho el hecho
molt bé
ara posarem
el borsellino
que és la sintonia
de la biografia
biografies
de grans personatges
de la humanitat
avui en aquesta secció
que fa poc
que hem inaugurat
us oferirem
alguns trets
de la vida
d'un personatge
que va marcar
un avenç
per a la ciència
tant en plan
destructiu
com en bondats
per a la medicina
o bé
per a les avantatges
en els diferents
apartats
de la nova era
científica
per a benefici
de la societat
l'era
de la força nuclear
ens estem
referint
com ja podeu haver
descobert
el físic i matemàtic
Albert Einstein
nascut a Ulm
a l'Alemanya
en 1879
i que va fer
els seus estudis
a Zurich
i a l'Acadèmia Politécnica
i a la Universitat
d'aquesta ciutat
en els seus temps
lliure
va dedicar-se
a la investigació
del cal
contensorial
i d'altres camps
de les matemàtiques
superiors
que més tard
li van servir
de base
per formular
la teoria especial
de la relativitat
Descartant
en certs aparent
de la teoria quàntica
de la teoria quàntica
que existeixen
en aquella època
Einstein
Einstein
Einstein va arribar
a una nova concepció
de la teoria quàntica
en la teoria quàntica

de la teoria quàntica
de la teoria quàntica
de la teoria quàntica
de la teoria quàntica
de la teoria quàntica
en tot el món
fins i tot
el Premi Nobel
de Física
l'any 1921
Per la seva oberta oposició
a la política
nacional-socialista
Einstein
es va veure obligat
a fugir d'Alemanya
i a refugiar-se
als Estats Units
on va gaudir
a l'Institut
d'Estudis Superiors
de la Universitat
de Princeton
del lloc
de professor
vitalici
l'any 1940
va aconseguir
la nacionalitat
nord-americana
Durant la Guerra Mundial
i en el moment
en què els Estats Units
van entrar en combat
després del desastre
de Pearl Harbor
Einstein
va escriure una carta
al president Roosevelt
sugerint-li
que era molt possible
segons els seus càlculs
el fabricar
una bomba atòmica
de gran poder destructiu
Aquesta carta
va marcar
l'inici
de l'era atòmica
o nuclear
Sí
perquè va donar lloc
a la formació
de l'equip de científics
que va aconseguir
la fabricació
d'aquell horror
que va destruir
Hiroshima
i Nagasaki
l'any 1953
poc temps abans
de la seva mort
Einstein
va publicar
la quarta edició
de la seva famosa obra
El significat
de la relativitat
on es pot estudiar
de forma detallada
la seva teoria
del camp unificat
que havia descobert
l'any 1949
De totes maneres
ell mai s'havia imaginat
el poder
espantosament destructiu
d'aquelles forces
basades
en la multiplicació
de l'àtom
perquè a més a més
de ser
un gran científic
i un brillant professor
era també
un gran humanista
que va deixar
escrits grans pensaments
per a la història
Podem escoltar
alguns d'ells
per exemple
Quan em van preguntar
si hi hauria
un arma
capaç
de contrarrestar
el poder
de la bomba atòmica
jo vaig respondre
sí
la millor
de totes elles
la pau
El món
no és tan perill
per culpa
de les males persones
sinó
per culpa
de qui permet
la meitat
La joia
de veure
i entendre
és el més perfecte
del dons
de la naturalesa
Tots som
igual
tots som
molt ignorants
el que passa
és que no tots
ignorem
les mateixes coses
En els moments
de crisi
solament
la imaginació
és més important
que el coneixement
Hi ha dues coses
infinites
l'univers
i l'estupidesa humana
encara que de l'univers
no n'estic gaire segur
Intenta
no tornar-te
un home d'èxit
sinó
un home
de valor
No guardis mai
en el cap
allò que puguis
guardar
a la butxaca
No us sembla
sempre
molt genial
fins i tot
en les coses
més senzilles?
Així era
aquest gran home
Albert Einstein
earth
oольш mixthat
oi
no
o
no
no
o
o
Fins demà!
Fins demà!
I després d'escoltar una estoneta l'orquestra de Rai Cònif,
que ens ofereix aquestes melodies tan boniques,
ara veurem que tot té la seva història.
I en el cas de la revolució dels xicles,
les gominoles i els comprimits funcionals, també és així.
Diu, el xiclet no és un invent recent.
L'hàbit de mastegar es remunta a 5.000 anys durant l'era neolítica.
Els humans ja aleshores mastegaven diferents substàncies vegetals
per calmar la gana o l'ansietat.
El xiclet, xiclianuat, que mastegaven els nostres ancestres,
és una saba gomosa, una mica dura, aromàtica i de sabor lleugerament dolç,
que s'obtenia de l'arbre Manicara sapota,
conegut com a Chico zapote o sapodella, originari de Mèxic.
Ja em semblava a mi que aquestes paraules són mexicanes.
I les zones tropicals de l'Amèrica Central també, oi?
Sí, sí, efectivament, de Mèxic i les zones tropicals de l'Amèrica Llatina.
No va ser fins l'any 1876 que el senyor Tomàs Adams
va començar la fabricació i comercialització del xiclet a escala industrial.
Pel que fa a la història de la gominola es remunta a Anglaterra
de principis del segle XIX
i el seu descobriment va sorgir per caprici de l'atzar.
Va ser a partir de vi fermentat en presència d'un agent espessidor.
Aquesta reacció va provocar el naixement de la primera gominola.
Per aquesta raó els anglesos la denominen wine gum o goma de vi.
Òbviament, les gominoles de l'actualitat ja no fan servir vi.
Substitueixen la seva textura per la de la gel de tina,
que és allò que es troba en la majoria de les llaminadures.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
I ara la Montse ens parlarà de coses de salut?
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
maneres han sigut una mica marginades per les noves formes d'alimentació,
doncs es diu que engreixen i que són flatulentes.
Des d'una visió dietètica més àmplia,
tenim que acostar-nos a les castanyes amb el mateix respecte
que amb altres fonts d'hidrats de carbono,
com el pa, l'arròs, la patata o la pasta.
Recordem que aquest tipus d'alimentació
té que predominar en una dieta equilibrada
i que una de les causes més comuns del desequilibri nutricional
és no aportar amb quantitat suficient reduint el seu consum
mentre augmentem el de proteïnes i el de grases.
Reserva d'energies.
La castanya fresca són moderadament calòriques,
però una vegada assades seria torrades?
Torrades, sí.
O seques i longues,
els seus nutrients es concentren.
La major part de la seva composició
són cardiohidratades
i d'assimilació lenta,
les més adequades per proporcionar energia
de forma prolongada i pelotina.
Per això actuen com a tònic muscular.
En casos de fatiga o de convalescència
s'hi realitza algun esport o alguna activitat
que impliqui desgast físic.
Són també molt aptes per a les mares que lacten
perquè contribueix a la recuperació
de que les lactògenes incrementen la secreció de la llet.
Ah, molt bé.
Ja està.
Sí, sí, sí.
Una castanya amb una mà...
Una castanya amb una mà...
No, però és que això de la castanya amb una mà
és simulada.
És simulada.
Amb això ja tenim una composició
del que representa una castanya.
Perquè hi ha molta cosa
que tampoc potser no ho entendrien massa.
Això.
No, no.
Acostumen a fer-les en quins llocs.
Les fan en confitura també.
En mel.
A Galícia les couen en mel.
Cuites a França s'utilitzen
amb components de carn de caça.
Ja, ja.
Sí, perquè les toven.
Les toven.
I doncs...
El que li agrada que les mengi
i el que no...
Això mateix.
A mi no m'agraden.
Fora castanyes.
Fora castanyes.
La, la, la, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la...
La, la, la, la, la, la...
I ara el Joan Maria ens parlarà d'aquell reportatge que ell fa,
que són tan interessants.
Bé, avui va de fer-se gran amb salut.
Ah, sí? Ideal? Interessant.
Perdó, Joan Maria, que mengi una castalla d'entrada.
Sí, sí, sí.
M'agraden totes les coses, tant de vegetals com de verdures,
com de fruites, menjar la fruita del temps.
I el truc és no menjar-ne gaire,
perquè, esclar, si mengis moltes castanyes...
No, no, tinc clar.
...acaparàs un malte mentre...
No, no t'agudes, tinc clar.
Doncs tot en el seu temps i ara se'n diu de quilòmetre zero.
Ah, que mateix.
I amb moderació.
Sempre ho he dit, exacte.
Bueno, ara anem a parlar de salut,
que ens iria bé a les persones que ja estem jubilades.
Doncs primer ens haurem de plantejar
com hem d'emplenar la gent a diària
i planificar-ho una mica en cura.
Clar.
Entenc que això hi ha diferències substancials
segons el gènere al qual es pertany.
Lògicament, en el cas de les parelles grans,
el rol de cada persona encara és molt marcat.
Per exemple, les senyores solen cuidar quasi exclusivament
d'anar a fer la compra, cuinar o la neteja de la llar.
Ah, i el més important, portar bé els comptes.
Per mi, les millors economistes del país són les senyores,
ja que fan miracles per arribar a fer de mes.
I tant, i tant que sí.
La col·laboració del marit en les feines domèstiques
va creixent sobretot en els de menys edat,
ja que estan acostumats a col·laborar a les feines casolanes
perquè la muller cada vegada fa més vida laboral fora de casa.
Una qüestió també de...
Sí, de canvi de societat.
Els costums van canviant,
perquè abans no feia home segons quines feines.
I aquesta mentalitat, afortunadament, es va perdent.
I tant.
Pels avis jubilats,
estar tantes hores a casa junt amb la dona
pot esdevenir en conflictes.
Convé, doncs, que cada qual planifiqui les seves agendes
sense descuidar-se d'arribar a un bon consens
per saber qui ajudarà els fills, cuidarà els nets,
els portarà a recollir al col·legi, etc.
Un cop hem organitzat el nostre temps,
hem de pensar en conservar la nostra salut.
Convindria anar moderant les menges
que aportin masses grasses, sal, sucres, dolços i alcohol.
Una bona combinació de plats
que continguin hidrats de carboni, proteïnes, llagums,
fruites i verdures, de ben segur que és la solució.
Sembla fàcil,
però reconec que la gran majoria no mengem el que caldria.
em refereixo a la combinació,
perquè no ens n'han ensenyat de petit.
No, no hem agafat aquest costum.
No, no en sabem.
Arribar l'hora de canviar els costums,
que ens costarà,
perquè ja que passem dels 60,
canviant-se...
Ens agrada farà.
És difícilíssim.
Ens agrada menjar.
Sí, però...
Coses, a més, que no ens convenen.
Ni la quantitat ni la barreja que fem
no és l'adequada moltes vegades.
I tant, i tant.
Bé, finalment,
caminar una hora diària,
anar amb bicicleta,
nedar o ballar,
és un bon complement,
perquè l'esquelet no es rovelli.
I així, mantenir-nos en forma.
Particularment,
crec que no és bo
que les persones facin esports competitius
o esforços,
estic parlant de les persones ja jubilades,
per exemple,
a utilitzar grans pesos al fitness,
ja que solen produir lesions greus
les articulacions.
Naturalment.
Els genolls, el maluc,
i poden provocar artrosi.
Finalment, recordar que a la crisi que estem passant,
l'ajuda dels avis ha sigut molt important
per mantenir la cohesió i la pau del país.
I fins aquí,
unes petites reflexions d'aquesta setmana.
Molt bé, molt bé.
Està molt ben pensat, eh?
Molt ben pensat.
Jo ja afegiria a tot això
que, sobretot,
busquessin també una activitat intel·lectual,
fos la que fos.
És a dir, no solament és passejar,
de físic, sí.
sinó que fessin servir el cervell.
Sí.
I fent crucigrames,
o fent...
Molts creuats, coses d'aquestes.
Molts creuats, o...
O llegir, simplement llegir.
O llegir.
O fer com tu fas ara,
doncs reportatges d'aquests,
bonics,
o el que sigui.
Estar interessat per alguna cosa
que no sigui purament material.
A més, a més,
que ens cridi l'atenció
durant la setmana,
tenir com una obligació per fer-ho.
Clar.
O sigui que això també
ens convé una mica.
Tu ja ho fas.
Jo sí, procuro.
sempre i quan no em fa dansa
del que veiem cada dia.
No.
Sinó a mirar-ho a distància.
Ah, això mateix.
No, s'ho dic perquè a vegades
veus les coses que passen cada dia
i dius, bueno,
tirem de la cadena
o portem-los tot
a la quinta forca.
A la quinta forca.
A la quinta forca.
Però no.
Ben lluny.
Eh, però vull dir,
si n'hi ha també
una activitat intel·lectual,
doncs...
També ajuda.
...farem una reducció,
un delay,
d'anar retrasant una mica
l'alcemme
o algunes coses d'aquestes.
No, l'activitat mental.
L'activitat mental.
Sí, i tant.
L'activitat mental i mental i tal.
Bueno, però ja ho sabem.
Això és molt saludable
perquè l'higiene mental
és fonamental.
I tant.
Si una persona
té problemes greus
i a més a més
veus la televisió
segons quins diaris
les catòstres fresques
que porta,
el collon que hi ha,
això implica...
O sigui, convé beure-la
però tenir el prou enteniment
per no deixar-te portar
ni per un cantó
ni per un altre
d'allò que es parla.
O sigui que...
Tenir un criteri propi
d'allò que et pot afectar o no.
El que passa és que a vegades
no pots evitar-ho, eh?
Bueno, però a mesura
que ens feu grans,
jo l'únic consell que us dono
que jo i jo som molt grans
és mireu les coses
en distància.
Molt.
Ja, ja, doncs mirem-ho.
No ho s'impliqueu emocionalment.
Si no...
Això és difícil.
I a vegades s'impliques
i aleshores
ja s'estanyes.
I aleshores
no pots dormir.
A la quinta forca.
A la quinta forca.
No pots dormir.
A la quinta forca.
As the moon hosts her memory
She is smiling alone
In the lamplight
The wither leaves
All that dead might be
And the wind
Begins to mourn
Memory
All alone in the moonlight
I can dream of the old days
Life was beautiful then
I remember the time I knew what happiness was
When the memory lived again
Bé, bé, ara aquesta melodia tan bonica
dona pas a una espècie d'història del gel
però el gel domèstic
Bé, estem a principi de febrer
i sembla inversemblant
aquest tema que us proposem avui
el gel domèstic
Bé, és una manera senzilla de parlar d'un element
que en els seus diversos formats
sempre ha estat un complement necessari
tant en les nostres cuines
com en la preparació de begudes, de plats
o de conservació i presentació
d'aliments frescos d'estiu
glaçons, gel picat, etc.
en la nostra societat
és molt fàcil d'obtenir
de conservar
però s'ha de tenir en compte
que tant els antics grecs i romans
com les societats medievals
les civilitzacions asiàtiques
i els pobles àrabs
ja utilitzaven el gel
per refredar les begudes
i fer xarrubs
sabeu el que són xarrubs?
i tant
sorbetes
sorbetes
sorbets
pel procediment de barrejar-lo
amb mel
ametlles
xufles
cibada
sucs de fruita
o espècies
habitualment
la indústria tradicional
del gel
consistia en aprofitar
les nevades invernals
per recollir-ne
la major quantitat possible
en pous
on era prensada
i conservada
fins a ser distribuïda
a l'estiu
un altre sistema
era la de retenir
aigua de pluja
amb bases
i esperar
que es congelés
amb les baixes temperatures
en tots dos casos
calia utilitzar
construccions especials
com els anomenats
pous de glaç
glaceres
o neveres
quan era el moment
de fer-lo arribar
fins als consumidors
es procedia
a un corós transport nocturn
amb les mesures oportunes
per evitar que el gel es fongués
i un cop a la població
era distribuït
en indrets específics
per la seva comercialització
fins a l'edat mitjana
el consum de gel
estava limitat
als grups socials
més privilegiats
de diners
en referècio
però a partir del segle XVII
l'ús s'estengué
gràcies a les aportacions
de científics
com el metge i botànic català
Francesc Micó
que l'any 1576
va publicar un llibre
en què destacava
les propietats curatives
i dietètiques
de l'aigua
refredada en gel
fixeu-vos l'aigua
de quins impens que feien
imagina
imagina
alivio de sedientos
en la qual se trata
de la necesidad
que tenemos
de beber frío
y refrescado con nieve
y las condiciones
que para esto
sea menester
y cuáles cuerpos
lo pueden libremente
soportar
això és la propaganda
el marketing
d'aquell temps
de 1576
i tant
com a dada curiosa
direm que el 18 de juliol
de 1599
a Barcelona
es van consumir
15 càrregues
de neu
amb el motiu
de la celebració
de la visita
a la ciutat
del rei
Felip III
la seva esposa
Margarida
d'Àustria
amb això de les càrregues
que clar
amb vides i pesos
no fa pas gaire temps
hi havia un fullon
espantós
com les bassanes
i encara hi ha
tot de restos
una càrrega
si es referia
de carbó
normalment
eren uns 50 quilos
més o menys
sí, sí, ara ja
tot és
el que dèiem
sí, ja
el sistema mètrico
decimal
però era molt difícil
abans
el repte
però era
la producció
de fred artificial
per mitjà
de processos
mecànics
i químics
d'acord
amb tècniques
assajades
per nombrosos
científics
durant els segles
XVII i XVIII
tot i que
encara
van trigar
uns quants anys
a fer-ho possible
al segle XVIII
el comerç
de neu
a Barcelona
era controlat
per l'Ajuntament
que otorgava
les concessions
perdó
d'explotació
a diversos
particulars
sovint
mestres
d'obres
o fusters
que havien
constituït
empreses
amb aquesta
finalitat
disposaven
de pous
d'abastament
en àrees
de muntanya
properes
com la serra
de Marina
en determinats
indrets
del Vallès
el Moixanès
el Moianès
distribuïda
a tres dipòsits
tres pous
secs
que van donar
nom
als carrerons
on eren situats
el carrer
de la neu
més tard
absorbit
pel carrer
Ferran
el carrer
de la neu
de Signàs
al barri
de Rivera
el carrer
de la neu
de Sant Cugat
prop de l'església
del mateix nom
al barri
de Sant Pere
l'únic
que ha conservat
el seu nom
a més
hi havia diverses
taules
de venda
repartides
dins de la ciutat
i després
de moltes
peticions
de la gent
de mar
també
es van
instal·lar
el port
de fet
al mitjans
de segle
XVIII
Barcelona
exportava
neu
i gel
natural
per via
marítima
a Mallorca
a Itàlia
i a Càdix
a més a més
es van obrir
alguns establiments
que ja servien
gelats
elaborats
a la manera tradicional
i l'augment
de la demanda
va fer créixer
els dipòsits
de gel
aquest sistema
d'abastament
i de distribució
va perdurar
fins a principis
del segle XX
sent una activitat
econòmica
fonamental
per poblacions
com
Castelltersol
Tagamanent
i Castellcir
que fins a la dècara
de 1930
eren conegudes
com la nevera
de Barcelona
a l'estat
de les primeres
indústries
productores
de gel artificial
foren instal·lades
a Saragossa
l'any 1878
la de Sant Sebastià
el 1888
per iniciativa
del cerveser
alemany
Benito Kutz
que aquell mateix
any
va participar
en una exposició
universal
de Barcelona
des de
el 1874
es va fundar
la primera fàbrica
especialitzada
de gel
de gel
a Terrassa
i a quatre anys
després
Joan Bruguers
va obrir
una altra
Barcelona
on es varia
el gel
on es venia
el gel
i l'aigua
gelada
per resumir
entre 1910
i 1920
gràcies
al ràpid
desenvolupament
de l'energia
elèctrica
es va estendre
la implantació
de les indústries
de gel artificial
molt vinculades
al sector
agroalimentari
especialment
empreses
xocolateres
cerveceres
i destileries
que farien
desaparèixer
els tradicionals
pous
de glas
els casos
més coneguts
a Barcelona
són el de la
Moritz
i Dam
empreses
cerveceres
que van compaginar
l'elaboració
de cervesa
amb la fabricació
de gel
un altre sector
relacionat
amb aquesta
matèria
van ser
els dels fabricants
de maquinària
per produir-ne
en grans quantitats
que en pocs anys
van augmentar
notablement
van passar els anys
i a principi
de la dècada
del 70
va cessar
la producció
de gel
amb vistes
a la preparació
de les olimpiades
del 1992
i la transformació
de la zona
del poble nou
per acollir
la villa olímpica
la majoria
de les fàbriques
van ser enderrocades
només es va salvar
la ximeneia
de 50 metres
la construcció
de més alçada
del desaparegut
barri industrial
de la Glòria
de la Nova Icària
de la Nova Icària
de la Icària
de totes maneres
el que consumeixen
en quantitat
de gel
són els ports
els ports
de pescadors
només hem de veure
com arriben
per exemple
les barques
de tots els ports
i les grans
empreses
que tenen
aquells grans
vaixells
plens de glas
a les càmeres
i tot
funcionen
amb glas artificial
perquè a vegades
venen de quilòmetres
i quilòmetres
i ens fan passar
el peix
com acabat
de pescar
però el deuen fabricar
en el propi vaixell
dintre del vaixell
són aquests
grans vaixells
els congeladors
aquests
que et porten
de tot
no n'estic parlant
dels barques
d'aquí
que van arribant
i van tirant
el gel
i van posant
i llavors van
a la llotja
llavors a vendre'ls
diuen que s'ha acabat
de pescar
a la llotja
de Palamús
sí home
sí
és d'aquí
de la costa
sí
a veure
què hi farem
tot és
en cada temps
té el seu temps
bé doncs
parlant de glas
de pous de glas
i teixell
jo vaig veure
uns pous
de glas
molt
que les conserven
a Ibiza
ens ho van
ensenyar
a la muntanya
sí sí
eren pous
però ben atopits
de terra
i quan era
el temps
d'hivern
doncs
recollien
o bé
aigua gelada
que era
sota cero