La ràdio d'Espera, la ràdio de Sant Just,
l'hora que ha hagut concurs.
Cara B, un programa per a arqueòlegs de la música moderna.
Cada setmana ens endinsarem fins als racons més amagats
de la música dels últims 50 anys.
Música sense etiquetes ni dates de caducitat.
Música
Ara escoltes, ràdio d'Espera.
Música
Seixanta i més o menys.
Som a 3 de febrer, però com a data important del nostre calendari,
destaquem el dia d'ahir, que vam celebrar la presentació del nen Jesús al temple,
una de les festes de l'any litúrgic més assenyalades,
amb la qual l'Església renova tota la vida de la humanitat.
Podem dir que és una festa eminentment popular.
La festa del 2 de febrer és anomenada la Candelera,
on es reparteixen petites candeles als qui assisteixen als oficis religiosos.
Aquestes candeles s'encenen en la processó que es fa al voltant del poble,
o bé al voltant de la plaça de l'Església,
segons el temps atmosfèric ho permeti.
Acostumem a guardar aquestes candeles per encendre-les en temps de tempesta
o bé en cas d'infantament.
La festa d'ahir va ser l'onomàstica de les dones que porten per nom
purificació o abreujat, pures o candeles.
A valls que tenen per patrona la vèrgia de la Candela,
a les dones que porten aquests noms o bé simplement Maria,
se les felicita molt carinyosament el 2 de febrer
per considerar-se que és la seva festa onomàstica.
És creença general que si trona entre aquesta festa de la Mare de Déu
i la de la seva anunciació, 25 de març,
es prollonga 40 dies l'hivern.
L'aforística ens ofereix una porció de dites relacionades amb aquest dia.
Aviam, Lina.
Si la candelera plora, l'hivern és fora.
Si la candelera riu, l'hivern reviu.
No sé aquest any, em sembla que la dita no serà gaire adequada.
Si plora, és a dir, si plou, ha cessat el mal temps.
Altrament, continuarà l'hivern si brilla el sol.
Encara que alguna digui...
Per la candelera, el fred va enrere.
Per la candelera, gran fred o gebre.
Per aquesta raó, alguns diuen senzillament...
Aviam.
Per la candelera, candeles.
Molt bé.
En d'altres anys, el fred és rigorós.
Abunden les llenques de canàs, petites i grans, els rierols, els ràfecs que degoten,
i es gela l'aigua amb fils o candeles.
I encara diuen en terrenys muntanyosos.
Aviam, què diuen, Lina?
Per la candelera, es juga la bugadera.
Això mateix.
I perquè han desaparegut les boires.
No, encara no han desaparegut, no, aquests dies.
Però no oblidem que avança el dia.
I diu, què diu? Aviam, Joan.
Per la candelera, una hora enrere.
Molt bé.
Això vol dir que és més dies.
O bé, en conseqüència...
Jo havia dit aquest. No en tinc una altra entència.
No, mira, per aquí. Aquí, aquest.
És que ens anem passant el llibre i així tothom diu una miqueta.
Perquè han desaparegut les boires, però no oblidem que avança el dia.
Molt bé.
I ara el Joan Maria.
Per la candelera, els ous a carrera.
Això mateix.
Els pagarem més barats.
Bé, en pla de broma, se sol proposar als bailets aquesta endevinalla.
Aviam, Joan Maria.
Joan, aviam.
Si tu l'endevines, aquesta endevinalla.
La Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer,
Semblai és lo tercer, endivina a quin dia més és.
Ah, a quin dia del mes és?
A quin dia del mes és.
Quin dia del mes és?
I quin dia del mes és?
Doncs no ho sé.
Torna-ho a dir, torna-ho a dir.
Torna-ho a repetir, aviam si l'enganxes.
A veure.
Aviam.
Espereu.
La Mare de Déu del Candeler, segon dia de febrer.
Semblai és lo tercer, endivina a quin mes és.
Doncs...
De quin mes parlem?
No ho sé.
Tu diries que és el març?
No ho sé.
Tu diries que és el març?
Però si no diu quin mes és, ja està parlant del primer i del segon dia.
Oh, clar, si ja ha dit, del principi, el febrer.
És el febrer?
Sí.
Ah.
Sí.
Escolta'm, no és tu, no és igual.
Diu, no, diu, de quin color és el cavall blanc de Sant Fernando o de Santiago?
Això.
Diu, no ho sé, va, jo.
Bé, avui és dia 3 i és Sant Blai, per això era el dia d'avui.
Bé, després de felicitar amb 24 hores de retard a les Candeles, Pures o Maries, avui ho farem als Blais, Claudines de Tebenet, Joaquim de Siena i Azarias.
I per quan sortim en segona audició, el dissabte, felicitarem els germans, Dorotees, Misteris, sota l'advocació del Sant Misteri de Cervera, i Sant Pau Miki, jesuita japonès.
Després de les felicitacions onomàstiques i de les dites populars, passem a saludar a la Lina, la Montse, el Joan i el Joan Maria, i com no, el Carles Hernández Rius, que ens controla el so i posa les músiques.
I sense més dilació, la Joan Algarra diu, endavant 60 i més o menys.
Música
Música
Música
Música
I després de donar la volta al món amb aquesta música tan maca, em donarem pas al Joan, que ens porta a aquelles efemèrides i aquelles coses.
Doncs avui dimecres, 3 de febrer, és el 37è dia de l'any del calendari gregorià.
Queden 329 dies per finalitzar l'any.
Un 3 de febrer de 1945 va néixer a Jamaica Robert Nesta Marley, més conegut com a Bob Marley.
Bob Marley foi un músic i compositor jamaicà.
Durant la seva carrera musical va ser el líder com a compositor i guitarrista de les bandes SKA, Rock Study, Reggie, The Wilders i Bob Marley i The Wilders.
Marley segueix sent com el més conegut i respectat intèrpret de la música regui i és acreditat per ajudar a difondre tant la música de Jamaica com el moviment rastafari,
de la qual era un membre molt compromès a una audiència mundial.
Entre els seus majors èxits es troben els senzills I Shot the Sheriff, No Woman, No Cry, Exodus, Could You Be Love, Street It Up, Jamaican, Redemption Song, What Love i al costat de The Wilders, Three Little Birds.
Així com els llançaments pòstums Buffalo Soldier, Iron Lion Zeon i l'àlbum recopulatori Legend, llançat el 1844, tres anys després de la seva mort,
a l'àlbum de Reggie, més venut de la història amb 10 discos de platí als Estats Units i 20 milions de còpies a tot el món.
Molt bé!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, molt bé! Una sessió de música de la que t'agrada a tu, oi, Joan?
Molt bé, doncs ara
continuarem amb l'Alina
Farem curiositats aquelles curioses
Això mateix, sobretot que siguin curioses
No, escolteu, a vegades
barregem coses i avui anirem
sempre parlant de coses que és
l'home, més aviat
les coses que criden l'atenció
Però l'home com a gènere o l'home com a senyor?
No, no, no, no, és anecdòtic
tot, no passa res
No, l'home com a persona és igual
Però diu
Números secrets
Sí, diu el primer rei suec
que va portar el nom de Carles
li van dir Carles setè
Ara, el Carles primer
el segon, el tercer
el quart, el cinquè i el sisè
no van existir mai
Vaja, però adios
Que no se sap en absolut per què
Us hem quedat enterastra
És un número màgic
Setè
Bueno, podia ser
Per si van començar per aquí
Van començar pel setè
Hola
Això potser el Carlos
ens ho pot dir
amb ell
No sé quin número té
dintre de la seva rama
Bé
Un altre que també va relacionat
amb la cosa de l'home
Diu
Espanya va governar un rei
de 1886
a 1931
que tenia una estranya relació
amb l'himne nacional
Aquest
l'havia sentit
esclar
en innumerables ocasions
El rei era
Alfonso
XIII
I li era impossible
reconèixer-lo
Esclar
La seva dona
Diu
Això no s'hagués vist massa
però la seva dona
esclar
el feia aixecar cada vegada
i li deia
que això no podia ser
I aleshores
el bon senyor
el que va fer
va buscar-se
a uns ajudantes
sirviente
el que sigui
Sí, sí, sí
A un fàmulo
Sí
Que el portés al costat
perquè cada vegada
que sortia l'himne nacional
s'aixecava
Aleshores
que no pitava
com allò
que sortia d'aquí
quan fan els partits
Clar, clar
Només que li hagués fet
un passiguet
ja estava bé
Ja, ja, ja
Però es veu que mira
I això es diu
a musical
És a dir
que no tenia ni idea
de lo que era la música
o no podia entendre la música
Jo em pensava
que no tenia lletra
Sí, ja, bueno
això també
I després
parla del primer jueu
Diu
En l'època del Tercer Reich
quan Alemanya
va ocupar Dinamarca
Hitler
va demanar
que a tots els jueus
se li posessin
o sigui
que els aïllessin
com sempre feia
a cada lloc
que arribava
I els deien
que havien de portar
una creu
que ja la sabeu
aquella estrella de David
Sí, l'estrella
groga
els obligaven
a cosir els abris
però aquesta vegada
Dinamarca
diu
la cosa li va sortir
molt malament
perquè ho va dir
i a l'endemà
i a les poques hores
tots els ciutadans
d'anessos
sense importar
en quina religió
de lo que fera
tots van portar
l'estrella
L'estrella
I diu
i el rei danés
cristian
de ser
va ser el primer
que es va posar
al cap
de tots els seus súbdits
i va manifestar
que ell era
el primer
jueu
que
que estava
o sigui
això sí que va ser
una cosa preciosa
va ser una cosa
molt bonica
que anava bé
i després parlem
us en recordat
aquella vegada
que us vaig parlar
de l'idiota
i que vam dir
que
hi ha paraules
que ens donen
una
no sé
amb un sentit
pejoratiu
o una cosa
i han degenerat
i que després
que era persona
l'idiota
era aquell
que se'm preocupava
dels assumptes
dels altres
doncs ara
encara n'hi ha
una altra paraula
per mi
que encara és
més punyent
que és dictador
la paraula dictador
esclar
en l'actualitat
el dictador
té unes connotacions
molt negatives
però
no obstant
amb els seus orígens
aquest carg
aquest carga
bueno carga
aquest manament
el devia desempenyar
una funció
molt més distinta
de la que
després la història
diria que era
el dictador
la figura del dictador
va ser ideada
pels romans
en reconeixement
algú
que havia actuat
amb rapidesa
en casos d'urgència
o sigui
un dictador
era una persona
que
pum
eh
i diu
i així
l'electe aquest
l'elegit
podia ostentar
el mando
suprem
per un cort
període de temps
o sigui
que dictadores largos
no sé
no
no convenien
diu
no era precís dir
o sigui
no fa
d'allò
de dir-ho
que la persona
aquesta
assumia el seu paper
i ostentava el poder
la seva paraula
era la llei
i
es té que dir
que el que ell deia
s'havia de complir
diu
dictador
en llatí
significa tant
com dir
jo he dit
jo dic això
pum
o sigui
un dictador
bueno
dictador
clar
la paraula
també diu
dictar
alguna
norma
alguna cosa
algun acte
sí
sigui el que sigui
i ara ens queda
l'última
que ja que estem
en el mes d'agost
també en una cosa distinta
més honorífico
i diu
si l'emperador
romà
Augusto
no hagués existit
possiblement
tampoc en l'actualitat
el mes de febrer
tindria cada 4 anys
29 dies
d'on a l'any 8
abans de Jesucrist
l'emperador
va decidir
que el mes de 6 tilis
portara el seu nom
el de Augusto
en el seu honor
evidentment
en ningun cas
aquest mes
hauria de tenir
menys dies
que el juliol
que era el seu veí
en el calendari
així és que
por real de Creto
va dir
bueno
doncs el mes de febrer
li anirem traient
li anirem traient dies
li posarem al mes d'agost
molt bé
que això després
diu que no
que era per rotaciones
de la Tierra
però de moment
aquestes coses
i fins la propera
molt bé
o sigui agost
i aquest any
tenim 29 dies
i tant
un de més
i
Room
Que música, ma, bonica.
No, al Carles em sembla que no li agrada.
Ha fet una... Sí? Sí? Ah, vale.
Estem al meu temps, també, encara que siguis molt més jove.
Bé, ara, fa uns dies, el Joan Maria va trobar a La Vanguardia
un interessant article d'Albert Molins Renter
que titulava La amarga realitat de l'estèvia.
L'estèvia és un editament que avui dia s'ha passat de moda.
O s'ha posat, no s'ha posat? S'ha posat de moda.
Segons s'opina en Josep Miquel Molet,
professor de biotecnologia dels aliments,
autor del llibre Comer sin medo,
el fenomeno estèvia és igual al que es va produir
amb les valles de Goji fa uns anys.
Un editament al qual alguns atribueixen propietats terapèutiques
per a un bon grapat de malalts,
la diabetes entre elles,
que és molt beneficiós per a alguns d'altres,
sobretot si es masteguen les fulles.
Però d'altres opinen, en contra,
que no és més que un edulcorant sense cap propietat especial.
Crec que el problema és que uns i altres parlen de coses diferents.
Els que la defensen afirmen que sempre és resident.
Un aliment.
És un aliment resident en les fulles.
És un aliment resident en les fulles.
Un aliment i els detractors diuen
que per ells aquesta planta només té la propietat
que les seves fulles extreuen un edulcorant res més.
Al web de l'associació Dolça Revolució,
impulsada per un dels defensors més grans
del consum de fulles d'estèvia,
el senyor Josep Pàmies,
es pot trobar una llista exhaustiva
dels efectes beneficiosos
que ell diu que tenen les fulles de l'estèvia.
Però fins ara,
l'única manera legalment permesa
de comercialització de l'estèvia
és l'edulcorant de les seves fulles.
Edulcorant considerat un additiu d'alta puresa.
A més a més,
dintre d'una ingesta diària
és deu vegades més admissible
que l'espartam,
considerat l'enfant terrible
entre els edulcorants quotidians.
L'estèvia és un producte processat
contra allò que es diu sovint
pel marketing
que és un producte d'origen natural.
Però que si ens fixessin
en la composició dels envasats,
veurien que només contenen
un 1% de glucòsid d'estèviol.
L'estèvia és més cara
que d'altres edulcorants
i, a més a més,
té un regust amargant
semblant al de la regalèsia
que no acaba de convèncer el consumidor.
A Espanya,
comercialitzar les fulles fresques o seques,
que en aquest cas
sí serien un producte,
és completament il·legal.
i la planta només es pot vendre
com a planta ornamental,
encara que hem de dir
que és molt fàcil d'adquirir-la
per internet.
Per contra,
segons el professor Molet,
ens avisa
que les fulles d'estèvia
tenen 3 o 4 compostos
que han relacionat
amb 3 o 4 components
que poden crear problemes
d'infertilitat
i de tensió arterial.
Aitor Sánchez,
dietista i nutricionista
de la Universitat de Granada,
diu que com no és cap tipus de sucre,
diu que no és com cap tipus de sucre.
Es pot incloure
en la primera dieta
dels diabètics,
però dir
això és molt diferent
assegurar
que l'estèvia
té efectes terapèutics
en el tractament
d'aquesta malaltia crònica
que afecta
a molts membres
de la nostra societat.
Tots els especialistes...
Què és el lloc?
Molet?
Sí.
Acosta't,
acosta't al micro,
Montse.
Sí,
però tots els especialistes...
Molet i Sánchez.
Molet.
No,
no ho veia jo això,
no ho veia clar.
Molet i Sánchez.
Molet i Sánchez
estan d'acord.
És que el consum
d'estèvia
és ferm,
és ferm,
ferm adulcorant,
és completament inocuo,
però que no aporta
res de diferent
a qualsevol altre
dels adulcorants
que es donen,
que es venen
en els supermercats.
Resumint,
l'èxit de l'estèvia
és degut,
en general,
al seu etiquetat
que diu
que és un producte natural.
És més,
Aitor Sánchez
assegura
que aquest èxit
de l'estèvia
i en general
de tots els productes
amb la indicació
de naturals
es deu
a la dissociació
que té la societat
entre els aliments
naturals
i aliments
ultraprocessats.
En general,
pensem
que no s'ha d'abusar
dels
educlorants
i que hem d'anar
en compte
amb els productes
que ens venen
com a laics
o ensocrats.
Amb educlorants,
perquè,
confiat en aquesta indicació,
encara podem consumir
més calories
de les desitjades.
I engreixar-nos.
O sigui,
que compta
amb els lights
i amb els alumnes
fets amb adulcorant.
Com sempre passa.
Sí,
clar.
Bé,
doncs,
posem una mica de música.
granja.
물,
angi,
agio,
agio,
ajö.
Unsstău
apropos,
ajö.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Obrim ara l'espai
Música per gaudir
Aquest any fa cent de la desgraciada mort d'Enric Granados.
Aquesta il·lustre músic català va néixer a Lleida l'any 1867
i va desaparèixer al Canal de la Mànega amb la seva esposa, en part,
en l'enfonsament del vaixell Lusitania l'any 1916
a causa del torpediment d'un submarí alemany.
Va ser un compositor inspirat i un pianista excepcional
que, a banda de compositor, havia dedicat la seva vida a la tasca pedagòsica,
sobretot respecte al piano.
Va estudiar a Barcelona seguint les orientacions del mestre Padrell,
artífecs de l'Escola Nacionalista Catalana.
Va composar immensitat d'obres,
d'entre les quals destaquen Goyescas,
de l'estrena de la qual el Metropolitan Opera House de Nova York
regressava a Espanya quan va trobar la mort.
Moltes altres composicions de tall romàntic per pian
formen el seu llegat,
escenes romàntiques, balsos poètics,
danses espanyoles i dues òperes,
Goyescas i Maria del Carmen.
De la seva obra Goyescas us oferim fragments del Pelele,
una escena molt destacable,
inspirada en un quadre de Goya.
La interpreta la pianista Rosa Sabater
i fou gravada en un concert especial
a la Sala Fènix de Madrid l'any 1974.
Cal dir que aquesta gran intèrpret va morir
en un greu accident d'aviació a Mejorada del Campo,
prop de Barajas.
La setmana passada va tenir lloc el concert
que inicia l'any Enric Granados
amb motiu del centenari de la seva desaparició.
Escoltem la pianista Rosa Sabater
en la interpretació d'El Pelele,
fragment d'una escena Goyesca.
Gul Dolom?
La setmana,
que es su complimenti de l'any
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Est azirt!
Fins demà!
perdut quan guardava el ramat
a la vora del llac de Montcortès,
el del Pallars Jussà.
I com que no se'l creien,
els ho va demostrar.
Doncs sota la nansa hi havia
un fet, un amagatall,
per guardar-hi una dobleta
d'hort, que tenia
i no sabia què fer-ne.
Va començar a furgar i ve a taquit
que la moneda va sortir.
També va ser casualitat, eh?
Demostrant que era seva.
Sembla ser que aquesta historieta
volia demostrar que el recorregut
de les aigües subterrànies
és imprevisible i desconegut.
És un article escrit
per Assumpció Batalla,
mestra jubilada i presidenta
de l'Assemblea de la Creu Roja
del Pallars.
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
de l'Assemblea de la Creu Roja
Molt bé, i ara la Montse
s'explicarà aquelles coses
de vitamines, de salut...
Continuem parlant de vitamines i coses
que ens aporten a la nostra vida
coses beneficioses.
Per exemple, parlarem de la jalea real.
És un regal de les abelles
per combatre el cansanci físic
i mental, sobretot
si està causat per l'estrès.
A més, és un gran
reconstituent ideal
en aquesta època de l'any.
La naturalesa de la jalea real
ens dona una idea exacta
de les propietats exclusives
d'aquest complement nutricional
que és una autèntica
delicatessen.
Es tracta del producte secretat
per les glàndules faringers
de les abelles obreres
entre el dia 5
i el 14 de la seva
existència.
Són criats en una època
de criar.
O sigui, diu-ho de nodrizes,
de cria.
constitueixen l'alimentació
exclusiva de totes les larves
que la colmena
fins al tercer dia
de la seva vida,
de les larves escollides
per arribar a ser reina
fins al quin dia
i la reina
durant tota la seva vida,
des del moment
en què surt
de la saldilla
real.
El fet
que la reina
originada
d'un ou
igual
al d'una obrera
sigui
dos vegades
més pesada
que aquesta
hasta 5 vegades
hasta 5 anys
o 6 anys
en més de 45 dies
com viu l'obrera
i és capaç
de posar
hasta 2.000 ous
al dia
durant diversos anys.
Evidència
que es tracta
d'una substància
bastant especial
presentat
per un color
blanquinós
nacarat
de consistència
gelatinosa
i té
un sabor
calent
àcid
i ligerament
dolç.
Molt nutritiva
comparada
moltes vegades
amb altres productes
del penal
però
la jalea
real
possegueix
més proteïnes
substàncies
hormonals
vitamines
i minerals
que la mel
destaca
el seu altíssim
contingut
en vitamina
del grup
B
incluïda
la B12
la jalea
real
conté
per tèmine
mig
aigua
al rededor
del 66%
proteïnes
aproximadament
12%
amb
gran part
forma
d'aminoàcids
lliures
i combinats
glucòsids
per media
del 9%
lípids
6%
vitamines
B
B2
B3
B5
i B6
biotina
àcid fòlic
i en menor quantitat
B12
A
C
D
i E
minerals
oligoaliments
calci
cobre
ferro
fòsfor
potassi
salici
constituients
indeterminats
6%
que aniran
sens dubte
coneixent-se
més en el futur
i que explicaran
benèfiques qualitats
molt bé
o sigui
que aprendre
a jalea real
a todo pasto
sobretot
sobretot
aprendre-ho
quan ve la primavera
que és el moment
ara és el moment
bueno
sortint de l'hivern
encara la primavera
n'hi ha una cosa
que es té que dir
també
i és que la jalea real
la preneu-la pura
perquè la jalea real
també s'adona
moltes vegades
amb un component
amb un component
de ginseng
i el ginseng
que és molt maco
que també
és un component
que va molt bé
però
que a vegades
pot augmentar
la tensió
perquè és molt
accelerador
que dèiem abans
en canvi
la jalea real
no
augmenta el to
de la persona
treu aquesta mica
de depressió
i ja patia
que tenim
al començament
de la primavera
jo soc defensora
de la jalea real
i preneu-la
però el ginseng
s'ha de controlar
el ginseng
teniu que anar
amb molt de cura
és molt maco
molt bé
va molt bé
et posa
a cent
però també
cuidado
cuidado
bueno
és el que dèiem
abans
de les serbes
abans també
s'han sortit aquí
que ho estàvem comentant
el tanto
amb les serbes
no totes les serbes
es poden prendre
la baba
alegrement
jo per exemple
que prenc cintron
ho dic
no per res
ni perquè sigui privada
en diuen
el tanto
quin tipus d'herbes
que no puc prendre
perquè augmenta
la tensió
no perquè augmenta
la tensió
perquè a vegades
és contraproduent
per exemple
la persona
que pren cintron
no pot prendre
aspirina
no
evidentment
perquè augmenten
les reaccions
doncs les serbes
el tanto
el tanto
o sigui
no són herbetes
el tanto
la coca
també no és una herbeta
sí també
i tant
i tant
també
ara
a mica
en mica
ha començat
l'acupuntura
les herbes
bueno
l'herbolisteria
ja és
des de l'edat mitjana
en aquest país
de sempre
doncs
aquesta setmana
he llegit
que els xinos
invertiran
aquí a Barcelona
concretament
l'hospital
més important
d'Europa
de natura
de la medicina
natura
de la medicina
la medicina xina
és la més antigua
del món
doncs
l'instal·len
aquí a Barcelona
amb una inversió
de més de 60 milions
d'euros
molt bé
llavors vindran
com que cada vegada
hi ha més xinos
a Europa
doncs els vindran
a agorir tots
a agorir-se
nosaltres tenim
dues solucions
si tenim dolor
i el que sigui
anem als xinos
que ens facin
acupuntura
o agafem les abelles
i les posem
damunt de l'arbre
i permetem
que ens piquin
i ja està
una picada d'abella
perdona
una picada d'abella
dues o tres
es poden suportar
masses no
et matarien
però una picada d'abella
o dues
és molt interessant
pel cos
perquè aporta
un àcid
que és beneficiós
en mesura
com sempre
bé continuem
amb les vitamines
vitamines i minerals
que no ens faltin
en el nostre organisme
perquè
suposem
que els esportistes
ja deuen tenir
molt en compte
en la seva alimentació
diària
totes les vitamines
i minerals
que formen part
de processos cel·lulars
que són vitals
per a l'organisme
i encara
que no
practiquem
massa esport
és bo repassar
la nostra alimentació
per si aquesta
ens proporciona
la quantitat
adequada
de vitamines
si la teva dieta
és variada
rica
en verdures
i fruits
en làctics
legums
i fruits cets
és molt probable
que no et faltin
ni vitamines
ni minerals
com el calci
el magnesi
o el potassi
però a vegades
això
no és així
actualment
la nostra alimentació
pot presentar
algunes deficiències
degut
principalment
als hàbits
dietètics
que són
en moltes ocasions
poc equilibrats
amb tendència
a consumir
un excés
de proteïnes
per exemple
carns i embotits
i pocs aliments
d'origen vegetal
doncs bé
posant
molta atenció
a la dieta
si notéssim
símptomes
com debilitat
irritabilitat
manca de reflexos
o rampes
si el trobes així
consulta
amb la teva
farmacèutica
deus
comprovar
si el teu cos
necessita
alguns d'aquests
minerals
i
ves amb compte
ja que a la llarga
el dèficit
d'aquests minerals
està associat
a malalties
que val la pena
evitar
si tenim en compte
que perquè l'energia
arribi als músculs
és necessari
un procés
en el qual
el magnesi
té un gran protagonisme
s'entén fàcilment
que la importància
d'aquest mineral
el magnesi
té per les persones
que fan exercici
a més a més
l'esport
i la sudoració
produeixen
una considerable
perda de minerals
que pot contribuir
a reduir
la capacitat
de resistència
la d'adaptació
a l'esforç
i generar
un baix rendiment
físic
si et passa això
potser el magnesi
no pugui ser aconseguit
solament
amb l'alimentació
potser és necessària
una aportació
extra
d'aquest mineral
l'Agència Europea
de Seguretat Alimentària
ha admès
una opinió
positiva
sobre la utilitat
del magnesi
com a element clau
pel metabolismo
energètic
que alimenta
d'energia
les nostres cèl·lules
i
pratica
Fins demà!
Fins demà!
Bé, i ara el Joan Maria ens parlarà d'aquelles coses que a vegades ens comenta.
Parlarem dels joves. Els joves d'avui pensen com els d'abans?
En primer lloc, estic convençut que aquesta pregunta se l'han de fer quasi tots els pares en un moment o altre de la seva vida.
I em sembla que la idea general és que ara viuen millor i pensen molt diferents dels seus pares.
Per arribar a la meva conclusió, m'he fet diverses reflexions.
Primer, on es forma el pensament? A l'escola? A casa? Als mitjans de comunicació? I també als amics?
És l'escola d'avui igual que la de 30 anys enrere? Segur que no.
Enguany els mestres estan més ben preparats i no tenen tants perjudicis heredats de la fosca època dictatorial.
L'educació a casa ha millorat perquè la mitjana intel·lectual del país ha pujat.
Els mitjans de comunicació, ràdio i en especial la televisió, han ajudat moltíssim a crear una consciència ciutadana més compromesa i lliure.
Bé, doncs per tot el que he explicat més amunt, he arribat a la conclusió que els joves d'avui tenen el pensament més assenyat que els seus pares.
Pel que fa a com viuen, segur que ara viuen més bé.
Van a sopar, de copes, tenen cotxe o moto, fan vacances, viatgen, les quals cosa eren impensables pels seus pares.
M'atreveixo a dir que la propera generació serà també diferent de l'actual.
La globalització de l'economia ja està produint un retrocés a la renta dels països occidentals en benefici dels pobles emergents.
Aquest fet serà determinant en un futur proper per canviar els costums i la manera de viure dels joves a un sistema més sostenible.
Ja en parlarem, perquè aquesta de la globalització i...
No ho sé, fins a cert punt, la globalització és beneficiosa o no tant?
Ja ho veurem.
Posem un dubte, no?
Posem un dubte.
Ah, sí? Donem temps al temps, aviam què passa.
La asociació de l'economia ja està produïda.
i la gent gran va celebrar el passat divendres la seva assemblea general.
Van assistir una gran quantitat de socis i d'altres que havien delegat el seu vot en d'altres socis.
Van haver-hi moltes propostes de visites, d'assistència a teatres, a llocs interessants.
La Junta va prendre nota per si és viable atendre totes les propostes.
I ara segueix tu, Joan Maria.
Va quedar palès que els nostres socis estan molt interessats per les activitats de l'associació
i pel programa que la Junta té a punt per satisfer els desiguts dels associats.
Us animem a inscriure-us.
Estem a la vostra disposició al mil·lenari tots els dimarts a dos quarts d'onze del matí fins a dos quarts de la una del migdia, cada setmana.
Això. O sigui, ja ho sabeu. Preparem programes que ens sembla que us agradaran molt.
Ara tenim una perspectiva que serà molt, molt, molt atraient.
Ja us anirem comunicant el que fem.
Avanço-te una miqueta de què es tracta.
No, no, no, no, no. Ja, ja ho direm.
Que sorpresa, sorpresa.
Bueno, no, no. Vull dir de la calçotada del dia 11.
Ah, la calçotada, sí.
Encara hi sou a temps. Demà és el que en dia d'inscripció.
Sí, però si quedés a algun lloc, també es pot trucar i aviam.
O sigui, la llista d'espera admet més els assistents associats.
Viatjant per Catalunya.
Puigcerdà, el cor de la Cerdanya.
Al pic de l'hivern, els amants de l'esquí o d'altres activitats del neu,
tenen a Puigcerdà una perfecta base d'operacions.
El cor de la capital de la comarca gironina de la Cerdanya
batega a les seves places unides.
Aquesta darrera està presidida pel símbol de la vila,
el seu campanar, únic vestigi de l'antiga església parroquial,
segle XVII, d'estructura octagonal.
Té 35 metres d'alçada i des de la seva àmplia terrassa
es gaudeix d'unes excel·lents panoràmiques del poble i de les rodalies.
A la base hi ha l'oficina de turisme.
D'altres places interessants són la de l'Ajuntament,
amb un mirador batejat, com Balcó de la Cerdanya,
la de la Call o Plaça dels Jueus,
i la plaça Cabrinter o Plaça Major,
de les seves porxades i l'antic Hotel Europa.
El carrer Major, de Vianants, és l'eix comercial de la localitat,
amb els carrers paral·lels que l'envolten,
ideal per als addictes al xòping,
que prefereixen les rutes culturals,
es pot visitar...
perquè es prefereixen les rutes culturals,
pot visitar l'antic convent de Sant Domènec,
reconvertit en biblioteca i casal per a la tercera edat.
El casino s'hereta en la seva façana del segle XIX,
que avui en dia acull un Frankfurt medieval,
a més d'un antic teatre,
el Museu Cerdà abans Convent Carmelita
i avui dedicat a la història i etnologia de la comarca
o la ruta literària Ruiz Safón,
que segueix les referències incloses a la seva novel·la
El joc de l'Àngel.
Porteu força cèntims, perquè no sé per què passa,
tot allà és més car.
És caríssim, és caríssim.
Segueix, Joan Mariet.
Ja a les afores de Puigcerdà,
val la pena aturar-se al pont gòtic de Sant Martí
o a l'estació de tren,
que per cert, de la plaça Catalunya,
surt un tren que va fins a Puigcerdà,
que molta gent no ho saben.
Això sí, per aquests 150 quilòmetres,
no sé si està més de 3 hores.
Com a meitat del cicle XIX, igual.
Sí, igual, igual.
No ha canviat.
Però sobretot,
ningú no pot anar-se'n de Puigcerdà
sense fer un relaxant passeig pel seu llac.
A l'estiu hi ha els seus signes i tot.
Sí, és bonic.
Amb el paisatge reflectit a les seves aigües,
gelades segons l'època en què el visitem.
Si anem en direcció al túnel del Cadí,
podem accedir a les estacions d'esquí
de la Macella, Alp i la Molina.
Si escollim anar a Andorra,
podem visitar pobles amb l'encant
com Ger, All, Maranges, Bellver o Martinet,
amb el seu parc dels Bonquers.
I s'hi opten per creuar a França
via Bournem,
podem escollir entre estacions
com Port Piu-Mouerens,
Saint-Pierre o Font-Romeu,
visitar el poble Fortalesa de Montlluï,
el forn solar d'Odel,
fer un passeig amb l'històric tren groc,
l'atur de Carol,
o mimar el nostre cos
a les aigües minero-medicinals
calentes dels banys de lloc.
Jo us recomano el viatge del tren groc, eh?
Sí, oi?
Que l'he fet dues vegades
i les dues vegades...
El tren se t'ha encantat.
Sí, el tren groc.
És molt bonic, és un passeig bonic.
I espereu, quan arribeu allà,
teniu que en algun lloc a dormir.
I tant.
I aleshores aquí ens trobem
a l'hotel Villa Paulita,
Avinguda Pons i Gas,
número 15 de Puigcerdà.
Us dirà el telèfon
972-884-622.
També està el preu,
però el diré després,
perquè veieu el que val,
però el que oferten,
el que oferten aquesta gent, eh?
Ah, real.
Diu, aquest hotel és un 4 estrelles superior,
ubicat en una senyorial
via nocentista,
envoltada per un frondós
llebrat jardí
i al costat del llac de Puigcerdà,
el que li dona un romàntic valor afegit.
Les seves 38 selectes habitacions
estan dotades d'aire condicionat,
minibar,
caixa forta
i bany complet,
amb tot tipus d'amènties.
L'hotel disposa també
d'un relaxant spa,
amb tractaments corporals i facials,
piscina coberta
i banyera d'hidromassatge.
Un lloc ideal
per un relaxant
opresquí,
que a més
té un vestíbul
amb llar de foc,
saló,
restaurant
i un tranquil
lunchbox
i entre els seus serveis
guardesquí
i tintoreria.
Bé.
I ara ve la part
aquella que diuen la dolorosa.
És preu
habitació doble.
Sí, preu
de l'habitació doble
180 euros.
A partir de 180 euros.
Des de...
Bueno, des de...
Amb esmorzar.
Amb esmorzar,
que segurament us donaran
embotits del Puigcerdà,
que són boníssims, eh?
Que són molt d'or.
Però aquí cal afegir-hi el dinar i el sopar.
No, però és una altra cosa.
Jo us porto la solució.
Sí, a veure, a veure.
El restaurant Camp Borrell.
Retorn, 3.
Meranges.
Telèfon, 972-880-033.
I el 629-794-758.
La carta és d'uns 30-45 euros
i el menú degustació, sorpresa,
uns 43 en 20.
Encara que no estigui a Puigcerdà,
val la pena recórrer els 20 quilòmetres
que els separen per gaudir
de la sabrosa gastronomia
d'aquest restaurant
situat a Meranges.
Tot un referent a la Cerdanya.
Carpàzio de filet d'estruç
amb tofona negra.
Vaja.
Calamarsons griler
amb verdures al guoc.
Teus de porc farcits de bolets
o la típica escudella barrejada
de muntanya
són alguns dels suggeriments
del xef oliver,
verdaguer,
servits en uns acollidors
salons de fusta i pedra.
El restaurant està integrat
en un hotel rural
de 9 habitacions
a Mancant.
Entre elles,
una suite a Matell
ideal per a famílies.
Molt bé, molt bé.
Jo he estat a Meranges
i també val la pena
perquè aquella zona la conec.
És molt maco.
Tota aquella zona
és preciosa.
Bé.
senyors, senyors,
la tertúlia la farem acabat.
Ara ens hem d'acomiadar
d'aquests oients
que són molt, molt amables
amb nosaltres
i també el Carlos
nos dice
que s'ha acabat
la història
i que ens acomiadem
fins al proper dimecres.
Si ens voleu tornar a escoltar,
el dissabte
estarem amb vosaltres
d'11 a 12 del migdia.
Fins aleshores,
moltes gràcies, senyors,
a tots vostès
i també
als meus companys
que són macos
com sempre.
Carles, gràcies.
Adéu.
Fins a la propera.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Ara escoltes
Ràdio Desfer
El Just a la Fusta
parlem de tot el que passa
a Sant Just.
Hi haurà alguna premsa
que ja aconseguiran treure
qui eren tots els empresaris
que anaven amb ell,
que fins ara mutis.
400 pisos per vendre.
Si se l'ha pagat
de la ciutat...