I els hem de dir adiós i li preguntem a la Fina que si vol donar algun consell. Ja no queda temps. Digues. Doncs que la descoberta de Déu està a dins nostre. Molt bé. Moltíssimes gràcies, Fina. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Bona tarda. La ràdio de Sant Just 98.1
Encara no coneixes el Museu Agbar de les Aigües? Coincidint amb el Dia Mundial de l'Aigua, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes per a tothom del 16 al 24 de març. Un museu contemporani on trobareu activitats per a tota la família amb l'aigua com a fil conductor. Estem a 5 minuts del centre de Cornellà, del metro i del tram baix. Us hi esperem. Museu Agbar de les Aigües. On l'aigua viu. On vius l'aigua.
Fins demà!
Seixanta i més. Avui encetem la primavera, l'estació del Renaixement. És el temps d'alt de gel i de les precipitacions moderades. Broten de nou les plantes i tot convida a festeixar el goig de viure.
Duia un barret de roselles i a la bandolera arriba la primavera el 20 de març. Cantava Joan Manel Serrat. Doncs ja és primavera aquí a la sintonia de Ràdio d'Esvern en el 98.1 de la freqüència modulada. Avui dimecres, dia 20 de març, us parla Joan Algarra fent el programa 60 i més amb tantes ganes com sempre de compartir una estona amb tots vosaltres.
A les 12 i 2 minuts ha començat la primavera. A les 12 i 2 minuts del migdia. Evidentment que sí. Qui us parla, Pere Oliver, faré costat a la Joana per dir alguna cosa de la nova estació i d'altres temes en aquesta hora de ràdio per a les persones grans o de qualsevol edat que ens vulgueu escoltar. En l'estimable col·laboració del nostre company, Mar Pere Arnau, atén a posar les músiques, coordinar la part tècnica
i barallar-se amb l'ordinador perquè no faci cap malifeta d'aquelles que acostuma. Sí, però de tard en tard, perquè el Marc ho domina i no se li espatlla. Benvinguts, oients desmarnians. Passen dos minuts de les vuit del vespre. És el 79è dia de l'any del calendari gregorià. Tenim per endavant 286 dies d'aquest 2013 per viure'ls tan bé com les circumstàncies ens permetin.
És el moment de felicitar a totes i a tots els que celebreu el vostre sant o aniversari. Avui, dia 20 de març, festivitat de Sant Joan Nepomossè, Santa Càndida i Sant Eustaquí, entre d'altres. Festa gran tota la setmana a València, on aquests dies han viscut la crema. Ahir nit va ser fabulós. La crema va ser... Que vam veure per la televisió una meravella, eh? Ahir per la nit va ser la crema. Sí, sí.
Escolta'm una cosa, avui s'ha celebrat, encara queden unes hores, el Dia Mundial de la Felicitat. O sigui que estem obligats avui a ser feliços. Vinga, doncs endavant. Ja li preguntarem després al nostre convidat, perquè avui tenim un convidat jove, què opina de la felicitat i què cal fer per ser feliç.
Des d'aquesta pantalla invisible o visible, si ens veieu per Facebook o per la webcam, que és la ràdio, i ens permet fer volar la imaginació, estem aquí per viure i conviure i compartir aquest camp vespre parlant de coses que ens agraden. Ja sabeu que també ens podeu trobar a la web radiodesverb.com, clicant la ràdio a la carta, a qualsevol hora del dia o de la nit, on teniu un BDDU de propostes dels variats programes d'aquesta casa.
aquí, a Ràdio d'Esvern, en el 98.1 de la freqüència modulada. I molt millor encara. Ens podeu trucar en directe fins a les 9 del vespre, aquí, a la nostra emissora, i en Marc us posarà amb nosaltres. Esperem les vostres propostes al 93 372 3661, al telèfon de Ràdio d'Esvern. Bé, ja pots posar, sisplau, una miqueta de música, Marc.
Bésame tú a mí Bésame igual que mi boca te besó Dame el frenesí Que mi locura te dio ¿Quién si no fui yo Pudo enseñarte el camino del amor? Guarda mi altivez
Cuando mi orgullo rodó a tus ciels Quiero que vivas solo para mí Y que tú vayas de donde yo voy Para que mi alma sea no más de ti Bésame con frenesí Con frenesí, con frenesí I ara esdeveniments que van tenir lloc tal dia com avui Tal dia com avui de l'any 1179
Es firma Sòria, el Tractat de Casola, un acord signat entre Alfons I de la Corona d'Aragó i Alfons VIII de Castella, on s'establiran els límits de la expansió a la península ibèrica d'aquests dos regnes.
El mateix dia de l'any 1413, Enric V esdevé rei d'Anglaterra a l'edat de només 16 anys. Els seus dots de guerrer i estratega li van servir per combatre els seus oponents. Dos segles més tard, el 20 de març de l'any 1602, es va establir la potent companyia holandesa de les Índies Orientals. Va tenir gran importància i volum de negocis al llarg de dos segles,
realitzant activitats colonials per tot el continent asiàtic fins que es va dissoldre l'any 1798. I un 20 de març de l'any 1815, Napoleó Bonaparte torna a França després d'escapar de l'illa d'Elba per a governar durant els 100 dies, acord que li va permetre l'emperador d'Àustria. Un fet tràgic va succeir el 20 de març de 1829 al sud de la província d'Alacant. Un terratrèmol
de 6,6 graus en l'escala de Richter, va tenir l'epicentre a la població de Torrevella, on es va produir els pitjors enfonsaments entre 389 morts i 210 ferits. I ja en ple segle XX, el dia 20 de març de l'any 1916, Albert Einstein publica la seva Teoria de la Relativitat. Set anys després, el 1923, ens la va venir a explicar a nosaltres a l'Escola del Treball de Barcelona.
Un fet lamentable va afectar Catalunya el 20 de març de 1925, quan el general Miguel Primo de Rivera dissol la mancomunitat de Catalunya, tot i haver promès a la Lliga Regionalista que no ho faria a canvi del seu suport. Estem acostumats a les promeses rotes.
És un hàbit, és un costum. Puedo prometer y prometo. Que no faré res del que prometo. I després no cumplen. També era un 20 de març de l'any 1956 quan Javi Bourguiba signa amb el president de govern francès Edgar Furt el traçat que proclama la independència de Tunísia. I el 20 de març de 1969 recordem un casament que va donar la volta al món.
el del Beatles, John Lennon, amb l'artista i aristòcrata japonesa Yoko Ono. L'enllaç va tenir lloc a Gibraltar. D'això ho recordem bé, perquè la televisió blanquinegre del seu moment em va donar tota mena d'imatges. I més proper encara, el 20 de març de 1980, tenim a la memòria les eleccions que van portar en Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat de Catalunya. Tornem a posar música.
Bona nit.
Passem ara als naixements de persones que han passat a la història. Tal dia com avui, de l'any 43 abans de Crist, neixia a Sulmona, a Itàlia, una de les grans figures de la literatura clàssica, el poeta romà Obili.
Un altre poeta no tan llunyà, però també un clàssic del segle XVIII, naixia un 20 de març de l'any 1770, l'escriptor romàntic Friedrich Holderlin. Fascinat per l'antiga Grècia, el gran poeta líric en llengua alemana barreja temes cristians i greco-llatins. Seguim amb la literatura. Ja que pocs anys després, el 20 de març de 1799, naixia a Tols, a França,
el principal representant de la novel·la realista, el gran Honoré de Balçà. Va escriure una obra monumental, l'excel·lent comèdia humana, que li va donar fama universal. El dintre març va venir al món molts escriptors, perquè tal dia com avui, de l'any 1809, va néixer a Soroschinsti, prop de Poltava, l'autor ucrainès en llengua russa, Nikolaj Gogol.
Des de la novel·la històrica com Taras Bulba fins a comèdies com L'Inspector, Gogol va destacar en tots els gèneres. I de la literatura passem a la música, ja que el 20 de març de l'any 1873 neixia a Onech, a Rússia, el pianista, compositor i director d'orquestra Sergei Rashmaninov. Després de debutar al Teatre Bolshoi va anar de gira per tots els grans teatres del món.
De la música passem al cinema, ja que el 20 de març de l'any 1957 neixia a Atlanta el director, kionista i productor estatunidenc Speak Lee. I del cinema al còmic, perquè el 20 de març de l'any 1967 neixia a Tòquio el dibuixant japonès Yukito Kishiro, molt popular entre els otakus pel seu manga Alita Ángel de Combate,
editat al nostre país per Planeta d'Agostini. Si la càmera el capta, aquí hi ha la coberta, es veu molt de lluny. Ensenyem el llibre, però... Ensenyem el llibre, perquè el tenim aquí. És un manga molt popular que s'està ereditant constantment i que tots els aficionats al còmic japonès, o sigui, el manga, el disfruten. No, no, a més a més, jo he vist les pàgines i realment està dibuixat d'una manera genial.
Extraordinari, només té un sentit del ritme i de la velocitat. Tipo pel·lícula. Sí, és que és un llenguatge gairebé cinematogràfic. I també, com cada setmana, tenim algú per recordar que va deixar aquest món tal dia com avui. Dos poetes recordem avui que van morir un 20 de març. L'any 1897 ho feia l'escriptor rus Apollon Nikolai Maikov, autor del llibret de l'òpera Judit d'Alexandre Serov.
i l'any 1916 moria el poeta espanyol Miguel Romero, un dels grans autors de temàtica religiosa. Tot i que també va escriure Cobles i Havaneres, res no li inspirava tant com la Quaresma i tot el que tenia a veure amb la Setmana Santa i la Passió. Un dels seus millors poemes, Camino del Calvario, el llegirem al final del programa. I ara posarem una mica de música.
Fins demà!
Fins demà! Fins demà!
I bé, com diem sempre, que sempre qui vulgueu
tingueu l'edat que tingueu, podeu venir a aquest programa amb tota llibertat a explicar quines són les vostres aspiracions o quins són els vostres projectes o què és el que penseu o què és el que voleu criticar o què és el que voleu fer, doncs avui aquí tenim micro obert per un noi que es diu Ivan Lora
i que ens presenta una aspiració o un desig que ell té. Llavors, ell ens deia, ens contava, que seria una gran il·lusió seva, que el faria molt feliç poder cuidar persones grans. Entonces, Ivan, cuenta tu mismo cuál es este deseo tuyo. Hola, buenas. Primero, gracias por dejarme la oportunidad de poder venir aquí.
Y bueno, vengo aquí más que nada porque quiero ser voluntario para cuidar a la gente mayor, que hay mucha gente que necesita cuidado. Me gustaría, pues, si alguno me escucha, pues que me llamase y yo, pues, estoy encantado de... Tú te ofreces, vaya. Sí, dispuesto de recados a lo que sea. O sea, tu deseo mayor es cuidar personas mayores. Sí, porque creo que le hacen falta y han pasado mucha hambre, han pasado guerras y...
Creo que se merecen más de lo que tienen. No, eso es verdad. Siempre es reconfortante escucharle a una persona joven decir eso, ¿no? ¿Y tienes experiencia, alguna experiencia en ello? Sí, bueno, de momento estuve con mi abuelo cuatro años y estaba muy mal, no andaba, se le caía la baba, o sea, que estaba mal. Y yo estuve todos los días con él. Lo lavaba, lo duchaba, le cambiaba de ropa, le daba a comer, le acostaba. O sea que hasta cierto punto tienes cierto grado de experiencia. Sí, sí, sí. Y gracias a eso me ayudó.
Pensé y, hostias, y se me abrió más el corazón y dije, ¿por qué no voy a ayudar a otra gente? A otras personas. Sí, sí, sí. Y tú lo harías voluntariamente. Sí, sí, sí. Yo no quiero dinero de nadie. Simplemente serías feliz cuidando a personas mayores. Sería mucho más feliz. Esto es muy bueno por tu parte. Sí, sí, sí. Y la verdad que tengo muchas ganas ya de... A ver si puedes conseguirlo. Sí. ¿Te has ofrecido diferentes sitios...?
He ido a la residencia aquí de Monjas. He ido al Mirenari. De momento he dado la voz. Y además has puesto un cartelito en la panadería donde trabajas, en la calle Bonavista, para que alguien lo pueda ver. Y allí está el número de teléfono, que ahora nos lo dirás también. Dinos muy despacio el teléfono a donde puedan llamar, por si alguien quiere llamarte. El teléfono es 699 50 98
888-699-50-9888. Pues dicho queda. Pues dicho queda. Y tú... Claro, que no solo voy a dudar, sino también si necesitas hablar, necesitas ahogarte, estás triste, te sientes solo, me llamas y yo acudo a... Hacer compañía a estas personas. Y si, por lo que sea...
No te fías o lo que sea. Yo trabajo en la calle Bonavista. Es un joven del pueblo. Que todo el mundo te conoce. Ya, pero hay gente que... No, no. Hoy día chicos y chicas. Eso no tiene importancia. Trabajas en la panadería y trabajas en el área de Guisona, en la calle Bonavista de Sant Just. Aquí está otra pregunta. Si trabajas por la mañana en un sitio y por la tarde en otro, mucho tiempo libre no tienes. Por la tarde voy porque mi madre es el negocio de los dos.
Y voy para ayudarla. Para ayudarla. Pero si me sale esto, por supuesto que iré a mi madre. Pues tendrías, dispondrías de tardes y partes de la noche y lo que haga falta. Sí, sí. Y me dan todas las 5 de la mañana, a las 5 de la mañana. Me dan todas las horas que sea. Muy bien, muy bien. O sea que así, para terminar el concepto de la felicidad y que es el Día Mundial de la Felicidad, esta es una de las cosas que a ti te haría más feliz. Sí, por eso yo le he preguntado si esto le haría feliz, le llenaría. Mucho. Sí, bueno, eres joven, pero ¿qué edad tienes? 26.
Ah, ya, ahora comienzas a ser un mozo espigado. Va en proceso ya, sí, sí. Bueno, pues queda dicho. Muchísimas gracias, Iván. Que no hay ningún problema, que yo no... Y sobre todo que es voluntario, no es nada de cobrar. Porque mucha gente pensará y me cobrará, no. Luego pues mi corazón me lo pide.
Muy bien Una cosa muy loable Muchas gracias por tu visita Y ya lo sabes Aquí tenemos los micros a tu disposición Vale, muchas gracias Siempre que vulguis, siempre que quieras Ya lo sabes Y que haya más chicos voluntarios jóvenes Pues estupendo Animaros chicos y chicas Que queráis prestar un servicio Que vulgueu prestar un servei en els altres Això us farà també més feliços Sí, perquè molts joves tenen temps
i a vegades estan com avorrits i tanta feina que hi ha per fer. Bé, doncs, ara posem una mica de música.
Hoy puede ser un gran día donde todo está por descubrir si lo empleas como el último que te toca vivir. Saca de paseo a tus instintos y ventínalos al sol y no dosifiques los placeres si puedes derróchalo. Si la rutina te aplasta dile que ya basta de mediocridad.
Avui encara queda temps per acabar de ser un gran dia. I tant que sí. Ja que és el dia mundial de la felicitat, acabem aquestes hores que ens queda intentar ser feliços. En les coses més mínimes. Amb el que sigui, amb el que sigui. Intentem passar-ho bé. Vinga, aniversaris a dojo. Revisem, com cada setmana, aniversaris d'aquells fets i personatges que han estat decisius...
per conformar el nostre present. Avui fa 300 anys, Isabel Cristina de Brunswick, esposa de Carles VI, governadora general de Catalunya, abandona Barcelona per reunir-se amb l'emperador a Viena. 200 anys fa també del naixement de David Livingstone, missioner escocès, explorador i impulsor de les expedicions europees a l'Àfrica.
I és avui el centenari d'una mostra que ha fet història. Tal dia com avui s'inaugurava al Turó Parc de Barcelona el primer saló de l'automòbil. Cent anys fa també de l'assassinat del rei Jordi I de Grècia a Salònica.
El va succeir el seu fill, Constantí. I en fa 75 que el president mexicà, Lázaro Cárdenas, nacionalitza les companyies patrilieres, fet que provoca la ruptura de les relacions diplomàtiques amb la Gran Bretanya i els Estats Units. Tal dia com avui, de fa 50 anys, finalitzava el rodatge d'una pel·lícula mítica, Els ocells, dirigida per Alfred Hitchcock i protagonitzada per Tippi Hendren i Rod Taylor,
a més d'un abundant nombre de corps i gavines que picotejaven a la pobra Melanie. És maca, és una gran pel·lícula. Per a mi se'm posen els cabells de punta. I cada cop que veig una reunió d'ocells, vam anar una vegada de vacances, no de vacances, de visita al Parc Semà, de Tarragona, i hi havia paons d'oixo per sobre de...
de les taulades. Escolta, me'n vaig recordar la pel·lícula i em vaig ficar al cotxe i fora, tu. No, les gavines són tremendes, eh?, i cada vegada més agressives i més grosses. Aquestes gavines, que algunes són gavians, que són gegantines, es posen al terrat, al solàrium dels clubs de natació i a la que veuen que algú treu una galeta o un bocí de pa es llencen en picat. Sí, sí, sí. I 50 anys fa també que publicava el primer llibre La Galera,
Per aquesta data de l'any 1963 apareixien els primers llibres d'un editorial que de mica en mica s'aniria convertint en la més important, en qualitat i varietat, de les editorials catalanes dirigides al públic infantil i juvenil. I només fa una setmana que us recomanaven l'esplèndid muntatge de l'obra ER, Actrius, d'en Josep Maria, Jovenet i Jornet, que diumenge passat
van representar les actrius de la companyia Sala Cabanyes, de Mataró, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu. Va ser una actuació brillant
que ens va fer gaudir d'una tarda esplèndida de bon teatre. I no puc dir el nom d'aquestes actrius perquè no la sé. En el programa Demà enlloc no venia. Sí, recordem que en Benet i Jornet ha guanyat recentment el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i va ser tot un goig veure aquestes actrius representar la seva obra. La ER vol dir Enpar Rivera o Enric Rivera, que eren dos germans, un gran actor i una gran actriu, famosos, imaginaris, i que elles han estat deixebles d'aquesta senyora.
I per als cinèfils, que no són pocs, el proper divendres, demà passat, a dos quarts de sis de la tarda, podrem gaudir, si les circumstàncies ho permeten, perquè de moment dius que hi havia algun petit problema tècnic. Esperem que no. Mirarem que es pugui resoldre i puguem gaudir d'una obra mestra de Frank Capra a la sala polivalent del Centre Social El Milenari.
Projecció de la gran pel·lícula Un gànster per a un milagro. Tota una joia del cinema clàssic amb Glenn Ford i Beth Davis de protagonistes. El que és el Beth Davis està meravellosa. Aviam si tenim sort i la podem veure sense cap entrebanc. Bé, si us estimeu més, alguna pel·li acabada d'estrenar aquesta setmana ha despertat gran interès de crítica i públic Anna Karenina
de Joe Wright, l'obra mestra de Tolstoi, que descriu l'encesa passió que creixia de manera incontrolable entre la Karenina i el comte Bromsky. Inveeix la pantalla amb una brillant interpretació de Keira Naili i Jude Love.
Aquesta és una clàssica, aquesta obra, sí que és per disfrutar, però està feta amb una visió molt contemporània. Ah, és contemporània, no és tan clàssica com la novel·la? No, no, no, la novel·la és la novel·la, l'argument és el que és, però és molt bona de veure perquè té una fotografia preciosa, una interpretació magnífica. Però l'ambientació és a la... Sí, sí, sí, és a l'època, i tant que sí, i tant que sí.
I per amants del cinema espanyol, una excel·lent interpretació d'Antonio de Chen i Maria Valverde ha seduït els espectadors a la vibrant pel·lícula A Puerta Fria, de Xavi Puebla, que mostra tot un món propi amb una narrativa cinematogràfica molt personal. També ha despertat polèmica, amb gran divisió d'opinions i crítica i público, la molt original Spring Breakers, de Harmony Corrin, tota una explosió colorista
d'escenes que transcorren a gran velocitat, que generen entusiasme en una gran part del públic i sensació de mereig, de vertigen, entre d'altres. Tota una celebració de la felicitat efímera i passatgera.
Sí, sí, la pel·lícula realment és molt original. Sí, perquè m'has dit que s'hi mareja, no? De tan ràpid que va la càmera. A mi sí, però a molta gent això l'entusiasmava i li agradava molt. Per això, ja ho he dit, hi ha diversitat d'opinions de crítica i públic. Hi havia gent que sortia entusiasmada i contentíssima. I d'altres que sortia marejat del tot. Hi ha altres que deien quin mareig, quin atabalament, a més tant de flashback, tant endavant i enrere, endarrere i endavant. Això has d'estar molt atent a la pel·lícula per treure-li l'entrellat. Sí, però a mi el tema tampoc és que m'entusiasmeja. Ah, ja.
El tema va de quatre noies esbojarrades que coneixen un ciutadà encara més esbojarrat que elles i fan tota mena de malbastats i gambarrades. És tot, ja ho diu, una explosió de felicitat i colorisme, però és una felicitat que és a base de molta droga i molta borratxera. Llavors no n'he de veure-la. No, no, em sembla que no t'agradarà, pels teus gustos cinèfils. Per això t'ho dic.
Ah, i no ens oblidem que demà dijous és el Dia Mundial de la Poesia. Aquí a Sant Just ho celebrarem a la Sala del Cinquantenari de la Taneu a les 8 del vespre, amb la col·laboració de la Biblioteca Joan Margarit i la Regidoria de Cultura del nostre Ajuntament. Serà un recital on s'hi llegirà el poema oficial de la celebració d'enguany, encarregat a Zoray de Burgos, que es titula Solo la Voz, i es recitarà en diversos idiomes.
També es llegiran els poemes guanyadors del 23è concurs de poesia en català de Sant Just convocat per Sant Jordi. A més, se monetjarà els poetes centenaris d'aquest 2013, o bé els que fa anys del seu naixement.
El Centre d'Estudis Enjustencs ha fet una tria del boi millor de Salvador Espriu, Maria Villangómez, Vicent Andrés Estellers, Bartomeu Rosselló Porcel, Joana Raspall i Joan Teixidor, llegits per un grup de ratzodes sota la direcció de Roger Cònsol. Bé, hi haurem de triar alguna de les molt bones obres de teatre, actualment en cartell a Barcelona, per celebrar com cal la propera setmana del Dia Mundial del Teatre, que serà dimecres vinent.
Fins al 7 d'abril, a la Biblioteca de Catalunya, podem veure encara el formidable Cirano de Bergerac, d'Edmond Rostan, protagonitzada per Pere Arquilloé i dirigida per Oriol Brogi. I si consulteu la cartellera veureu que hi ha moltíssimes obres de teatre, tot i que això sí, el 21% de l'IVA el notem molt, fins i tot els jubilats, els pensionistes... Ho nota a tothom, perquè un...
21% és molt. De passar d'un 8 a passar a un 21 és una barbaritat tan grossa...
Però és que ara m'ha arribat un flash aquest migdia que estaven empipadíssims molta gent de la medicina perquè resulta que també hi haurà retallades amb els transplantaments d'òrgans. Sí, també, també. I això és tan denigrant... Això és cruel, ja. No hi ha manera. Suposo que hi ha en altres llocs on es pot treure cèntims per evitar aquesta degradació de la nostra medicina.
Posem una mica de música o recordem un moment abans aquest gran home de ràdio, José Félix Pons, que realment va ser una meravella transmitint, bueno, Radiant ja era una meravella, una veu plena, una dicció fantàstica,
tot allò que exigia Ràdio Nacional d'Espanya en aquell temps. I, a més a més, va ser el primer locutor que va transmetre un partit de futbol en català. En català, sí, sí. Un gran deixeble de Miguel Ángel Valdivieso, que era meravellós, també. I que va ser el seu mestre, en certa manera. Però és que Miguel Ángel Valdivieso tenia...
Aquella manera de fer... És que ho veies. I ell va ser un fidel alumne d'ell. És molt curiós si heu llegit l'avantguàrdia d'avui, sí, sí, d'avui dimecres, perquè va morir ahir a la matinada de dimarts, que ell feia teatre amb un grup d'aficionats de l'Hospitalet i un bon dia se li acut, li van dir, potser, és molt bona veu, el que més ens agrada de tu és la veu. Doncs mira, vaig a provar a Ràdio Nacional...
I va anar a Ràdio Nacional d'Espanya i que el posés amb el senyor Juan Manuel Soriano. I, curiosament, Juan Manuel Soriano el va rebre, el va atendre i, sentint-lo parlar, li va reconèixer també que tenia una veu esplèndida i li va dir, diu, ben manana ja participes en radioteatre. Diu, no sé si estoy preparado. Diu, ya te prepararemos. I va començar fent radioteatre i després va començar... I després va ser el cotó de continuïtat, presentant programes i, sobretot, radiant els temes esportius.
I aquí va ser amb els temes esportius on va agafar... On va agafar tota la seva màxima popularitat. I, a més a més, com a persona, era una gran persona. Ahir ho deia a 8TV el seu company, Pedro García, que tota la vida havia estat company seu. Diu, la meva veu no era com la d'ell. Diu, però havia pres tant al seu costat i era tan bona persona...
que realment va ser un cop molt fort per ell. I una cosa que també llegia en aquest article, i m'ha sorprès bastant, és que diu que era absolutament neutral. Ell no era de cap equip. Ja. En el fons, almenys no ho deia. No ho donava a entendre.
No era un locutor militant, com a tant se'ls nota, que es nota molt que van a favor del Madrid, o a favor del Barça, o a favor de qui sigui. Ell no, ell radiava des d'una neutralitat serena i a la vegada hi posava molta passió. Però es posava, evidentment, de part del que guanyava, fos qui fos. I tant.
Bé, i també, què vols? Que donem també una mica de nota necrològica del Boiscar? Bé, necrològica perquè queda molt llunyana, no? Molt llunyana, molt, molt. Perquè pobra va morir amb els joves als 43 anys, però li dedica una doble pàgina després de l'abans, en aquests articles tan curiosos de després de l'abans, perquè, clar, van fer aquells llibres magnífics que tots tenim, ja enquadernats i relligats i la mar de joiosos de l'estanteria. Jo tinc un armari ple...
dels afanyes bèl·liques del meu marit
Doncs l'Avance s'apropa tant al present que aquí, clar, hi ha una secció que es diu després de l'Avance, que després a la Vall d'Avers van ampliant aquesta col·lecció de llibres a través d'aquests articles que avui surt a la pàgina central, en el darrer número, i es titula Boixcar creava a Sant Just les batalles d'Azanyes Bèl·liques. O sigui que els primers còmics d'Azanyes Bèl·liques estan dibuixats i escrits a Sant Just. Sí, i tant. I van continuar amb el seu germà, Josep Maria Boix, i després també
amb un noi que era deixeble de tots dos, que es deia Marcel Pagès. I Boix era el segon cognom, perquè ella es deia Guillermo Sánchez Boix. I el de Boixcar ve perquè la seva dona es deia Carme. Deia Carme o Carmen, i Boixcar... Boix, de Boix, del seu cognom segon.
i car per les primeres lletres del nom de la seva dona. I és que la seva dona l'ajudava, li preparava les pàgines, feia les línies pel rotund. Era una parella molt unida sempre. O sigui, l'ajudava a retallar, enganxar, o sigui, les coses més mecàniques li ajudava a fer-les la dona. O sigui que van ser una parella molt compenetrada i llàstima, ja dic que tant ell com el seu germà van morir molt joves. També, van morir molt joves. En Boix també, el seu germà...
també la seva esposa també l'ajudava molt i va morir anys després, però també era jove. Però el curiós és que Zanyas Bélica segueix, o sigui, actualment segueix publicant-se, el guionista Hernán Migoya està fent uns guions preciosos, diversos dibuixants hi col·laboren, i editora de TVOs, la que era abans Glenat, està publicant la sèrie Zanyas Bélica, tant en novel·la gràfica com en TVOs d'aquests apaisats. Sí, com eren les clàssiques.
No he tingut l'ocasió de veure, però continuen el mateix estil de boix caribois? No, perquè cada dibuixant té un estil diferent. Vull dir que la línia... No, no, està dins d'una línia realista d'un grafisme molt potent, molt vigorós i molt expressiu i molt ben fet. Ja t'en portaré un, ja t'en portaré un. Oh, i tant, sí, sí, el Neu Marit estarà contentíssim. El veuràs aquí. Molt bé. Bé, posem música.
Fins demà!
i bé continuarem donant compte d'aquell cicle líric titulat les veus del monestir d'aquest any que sota la direcció musical de Ricard Estrada es fa als jardins del monestir de Pedralbes és una meravella
És un espai que cal conèixer i en el qual viure d'experiències i els cicles d'aquesta activitat es fan des del districte de les Corts que ha posat a l'abast aquesta manera de poder donar, de conèixer aquest cicle de cançons.
Molt bé, i demà, 21 de març, demà mateix, dijous, a les 7 de la tarda, Galants i Dames, obres de Rossini, Bizet, Mozart i molts d'altres. Dida Castro, mezzo-soprano, serà la cantant protagonista d'aquesta vetllada. Bé, la gestió la fa a tempo, centre d'estudis musicals, i la direcció artística la posa a la direcció...
una entitat titulada Boche. Bé, ja ho sabeu, a més, és gratuït, val la pena anar-hi perquè aquesta mezzo soprano és meravellosa. I una cosa també molt important, ja que avui dia sembla que cada dia hi ha més casos, aquest any el Cort Inglés, la seva cursa, la dedica a l'ictus. L'epigrama és... Què és l'ictus?
L'ictus és una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell. Aquesta alteració consisteix en l'embossament o el trencament d'una artèria, cosa que provoca que les cèl·lules cerebrals d'una part del cervell morin. Inscripcions gratuïtes del 5 de març al 6 d'abril. Bé, ja ho sabeu.
corre i aconsegueix patrocinar aquests estudis, llavors la inscripció és gratuïta, però llavors al moment de la inscripció aconseguiràs un valdescompte de 12 euros per quan tornis a comprar material de running, o sigui de corre, té estil, calçats o complements per valor superior a 60 euros. Bé, cal dir que part d'aquestes compres
Passaran un tant per cent aquests estudis que val la pena. O sigui que es tracta de córrer per una bona causa. I tant. Escalfa't. Arriba la cursa. 35ena cursa del Corte Inglés. Ja ho sabeu. Inscripcions gratuïts.
Això sí, una revisió mèdica a temps abans de fer les curses, si teniu el conducte... Aquesta i totes. Aquesta i totes, perquè... M'ha guanyat. L'altre dia, a la Marató, just a arribar el moment de la meta, una persona va caure fulminada.
Sí, recordeu una cosa molt important, tant per córrer com per nedar, com per anar en bicicleta, per fer l'esport que sigui, s'ha d'entrenar abans de participar i que sigui un entrenament progressiu, un dia una estona, un altre dia més, un altre dia més. I durant molt temps. I durant molt temps. I després visitar el metge que et faci una revisió. No esteu setmanes sense córrer o sense fer esport i de sobte dir avui vaig a nedar, avui vaig a córrer perquè llavors t'esposes a donar-li el cor.
Un servei extra, un sobresforç que no te'l pots seguir. Tenint en compte una cosa, que la cursa del Corte Inglés és molt popular i cadascú corre com vol, si ingressa quan vol, vull dir que no és una cosa realment controlada per la Federació.
Però que val la pena que un es cuidi una miqueta. Saps quin és potser el perill d'aquests esports? La gent que es proposa arribar sigui com sigui. Això no s'ha de fer mai, no s'ha de forçar la màquina. Vaig veure gent amb molt d'enteniment, perquè jo la vaig estar veient, i a més des de dalt de la plaça de Toros, que era l'antiga plaça de Toros, de dalt de tot es veia perfectament, de les arenes, i hi ha molta gent que ho va deixar, o sigui...
corren uns quants metres, uns quants quilòmetres... Sí, molts amics del meu fill ho van deixar sobre el quilòmetre 39, una cosa així, perquè ja no podien més. I els que van arribar van dir que la part de pujada del paral·lel els va resultar duríssima. Duríssima, sí, sí. Fins i tot els que van guanyar. Oh, clar. Era la part més dura de la prova. El que passa és que la cursa, sobretot una marató, tenint en compte que són 42 quilòmetres 190 metres...
Exactament, sí, sí. 190 o 142 metres, és igual, no arriba a 200. És més de ment que no a vegades de resistència física. Ah, no, però això és amb tot l'esport, o sigui, t'has de mentalitzar, o sigui, és la ment la que condueix el cos. Si el teu cos et diu que nedaràs lleuger, si el teu cervell li dona l'ordre al cos, nedaràs lleuger. Si el teu cervell dius, ai, que m'enfonsa, t'enfonsa segur perquè li estàs donant l'ordre. Això ho dic no per experiència, perquè jo, pobre de mi, no he corregut.
Però el meu fill ha fet moltes maratons i mitges maratons. I el veig córrer per Sant Just, eh? Sí. I a més té un estil molt maco. Sí, a més, corre molt bé. Corre molt bé, sí, sí. Però llavors diu, a partir del segon terç de la carrera necessites molta concentració per poder continuar. I val la pena que la gent participi, però que participi realment amb seguretat.
I l'altre aspecte que és molt important, i això és tant si vas amb bicicleta, com si corres, com si nedes, que de tant en tant has de beure líquid per no deshidratar-te. És indispensable. Hi ha gent que se'n descuida i va corrent. Líquid i sobretot aquells líquids que ja estan preparats per tot allò que perds amb la sudorada. Bé, posem música, sisplau.
How many roads must a man walk down Before you call him a man? Yes, and how many seas must a white dove stay Before she sleeps in the sand?
Yes, and how many times must the cannonballs fly before they're forever banned?
The answer, my friend, is blowing in the rain. The answer is blowing in the rain. Escrito en el viento. Escrito en el viento, sí, sí. Flotando en el viento, digues lo que vulguis. Deixa'm dir només una cosa ràpida del que dèiem abans, que a més d'aigua és bo prendre begudes isotòniques, que no em sortia abans el nom.
Com Aquarius o qualsevol altra marca que n'hi ha d'altres, però l'Aquarius és molt recomanable, no és que fem publicitat, però és que... És convenient. Jo veig que tota la gent que corre va sempre amb la seva ampolla d'Aquarius per alguna cosa a ells. N'haurien, que molts, sobretot amb aquestes curses populars, comencen a córrer sense cap mena de
De tipus de protecció per aquella, quan perds el líquid del cos. Sí, molta gent gran precisament veu poc perquè no té set, i com que no té set no veu, encara que no tingui set, veu. I tant. Bé, ara continuarem parlant dels ulls, que també és molt, molt interessant.
Farem els... ho farem en castellà perquè és de la revista 60 i més, i és el cuidado dels ojos, mitos i realidades. Mito. Leer con poca luz hace daño a sus ojos. Realidad. Aunque leer con poca luz le cansa els ojos, no és dañino. Dice el doctor Luis Alfonso García.
Un solo vaso de vino al día durante la comida no es dañino, sino que puede ser beneficioso de igual manera con la vista. B. Mito, usar una computadora o un monitor le hace daño a los ojos. Realidad, aunque el uso de un monitor se asocia con la fatiga visual, no le hace daño a los ojos. Mito, si usa demasiado los ojos se gastarán.
Realidad, los ojos no se gastan. Usted los puede usar cuando quiera. Mito, sentarse muy cerca del televisor es malo para sus ojos. Realidad, no hay prueba científica que indique que sentarse muy cerca del televisor es malo para sus ojos. Mito, si usted necesita anteojos, sus ojos no están saludables. Realidad, necesitar anteojos no tiene nada que ver con la salud de sus ojos.
Usted simplemente tiene alguna variación normal en el tamaño o forma del ojo o algún cambio que ocurre normalmente con la edad. Mito. No hace falta hacerse un examen de los ojos hasta tener unos 40 o 50 años. Realidad. Las enfermedades de los ojos pueden ocurrir en cualquier momento. Cuando envejecemos, nuestros ojos corren más riesgo de desarrollar enfermedades. Mito.
Si come muchas zanahorias tendrá ojos saludables y buena visión. Realidad. La buena nutrición es importante para la salud en general, incluyendo sus ojos. La única base para este mito es que las zanahorias contienen vitamina A, que es necesaria en pequeñas cantidades para el buen funcionamiento de los ojos. Una dieta bien balanceada contiene toda la vitamina A que cualquier persona necesita.
Demasiada vitamina A puede ser dañina. Y acaba el doctor Luis Alfonso García con esta palabra. Cierto. Bé, posem música.
Ens diuen que el món evoluciona, que avança tan ràpid que el ritme impressiona, que el proper canvi és de camí, que la revolució és aquí. Però jo crec, i sempre he dit, que és tan sols un trosset petit d'història repetida.
Bé, aquesta música és molt, molt vibrant, o sigui que això ens dona peu per donar a conèixer un article de la doctora Pilar Sempau Jové, que és metge especialista en dietètica i que ens agrada tant de publicar. El Conill en Peres, un plaer per al gust i un ajut per a la memòria. Fa temps a pagès, quan els últims freds de febrer marcaven el final de l'hivern,
a les cases s'anaven apagant les velles estufes de clofolla que havien presidit dignament la intimitat de les nostres vides al menjador o a la cuina durant tot l'hivern. Curiosament, era al voltant d'aquella meravellosa estufa on cadascú de la família expressava, mentre es fregava les mans, agafant el calor de la brassa, alguna manera de comunicació que anava des de «avui sí que fa fred», «què hi ha per dinar, padrina»,
Fins a l'Anselm sembla que no es troba gaire bé. Aquella era, doncs, una situació màgica en relació on es parlava o s'escoltava i on la família, entre braça i braça, tenia temps de consolidar-se i un lloc, en acabar els últims freds, desapareixia de la vida familiar. Quan s'han apagat les estufes,
Invisibles aires calents ens travessen la vida i l'únic moment tribal que ens queda és davant del televisor, on tots callem i on escoltem la veu que ens parla des de la pantalla. És la d'un home que coneixem i a qui, curiosament, la meva àvia saludava cada dia quan sortia. Però ell no sap qui som nosaltres ni sap si passem fred o què estem menjant. Ara l'única cosa que ens fa saber si és hivern o estiu és el que podem veure
a través dels vidres de la casa, o, el que sentim, en acostar-hi la galta. Però, dins de casa, tot té un asset tip fred de silencis. Penso en les àvies que, amb el seu silenci, tot palant patates al costat de l'estufa, van fer més per nosaltres que aquest televisor que no para de xerrar.
Ens hem acostumat a deixar que els mitjans de comunicació parlin per nosaltres. No podem evitar posar suavitzant a la roba i, en canvi, no ho fem amb les paraules. No podem evitar posar olor de brisa marina a l'ambient i, en canvi, no sentim l'olor que fa la soledat de la parella o dels pares. Avui, aprofitant que el fred de l'hivern ja ha marxat i ja sense estufes de clofolla, voldria, diu la matxessa Pilar Sampau,
em voldria recordar un plat càlid que mereixia tot el nostre respecte, ja que és una de les més sàvies combinacions que la cuina tradicional ha fet per la nostra salut. Un plat que ens serveix per a la producció d'una substància cerebral que ens permet gaudir de tot allò que té caliu a la vida. El conill amb peres. I si són de Lleida, que és la terra de la doctora, molt millor. No cal dir
que si es vol menjar per separat, tampoc canviaran les seves propietats, sempre que sigui el mateix àpat. Entre els avantatges per la salut d'aquest plat, destaquem... El conill és una de les carns amb menys colesterol, igualant-se al que poden tenir molts peixos. És, per tant, un aliment excel·lent per incloure en la dieta d'aquells que pateixen dislipèmies. La poca quantitat de sal que tenen els aliments que s'utilitzen per fer aquest plat
Juntament amb l'efecte diurètic de la pera fa que els hipertensos puguin gaudir d'una cuina de plaer sense prejudici per la salut. Per a tots els que prenen alcohol amb assiduïtat, el conill és un dels aliments que seria recomanable incloure en la seva alimentació. Els permetria compensar les pèrdues de fòsfor que es produeix en el seu organisme pels efectes de l'alcohol. També per a les persones que prenen antiàcids,
Per preservar el seu estómac de medicaments forts o per als que pateixen gastritis, el conill és un dels aliments que reincorpora minerals que, com el fòsfor, es veuen reduïts en tractaments perllongats amb antiàcids. I ha deixat pel final una de les propietats més importants d'aquest plat. La combinació conill-peres ajuda el cervell en la producció d'una substància anomenada noradrenalina,
que és la responsable que la nostra memòria emocional no es perdi. D'alguna manera, plats com aquest ens serveixen per obtenir doble plaer, el plaer de menjar-lo i la possibilitat que ens retorni records de plaers viscuts. O sigui, no oblideu, això és el plaer del conill amb peres.
Fins demà!
Són boniques aquestes habaneres, eh? Molt maques. Bé, ara recordarem aquells espais de la ciutat de Barcelona que les tenim molt a l'abast i que val la pena anar a visitar-les de quan en quan fent un passeig.
Nosaltres, que les persones grans, quasi pot dir-se que tenim tot el temps del món. Sí, sí, el que passa és que la pedrera, que és de la que ens proposes ara que anem a parlar, s'ha pujat...
d'una manera notable. Però hi ha espais que són gratuïts. L'exposició de baix de tot és gratuïta, però visitar la Pedrera amb els seus terrats i amb tots els seus espais... Això val diners. Costava 16 i em sembla que ara ja val 18. Clar, també a partir de la pujada de l'IVA. Bé, parlem de la Pedrera. La Casa Milà, la Pedrera, és un edifici singular. L'espectacularitat de la façana i l'originalitat del terrat
el converteixen en un dels més destacats del segle XX, emblemàtic de Barcelona i un dels màxims exponents de l'obra de Gaudí.
Per visitar-la hi ha dues modalitats. La pedrera de dia, que inclou la visita a tres espais significatius. Aquests són de pagament. Sí, sí, el terrat, les golfes i un pis que recrea un habitatge burgès de principis del segle XX i pedrera secreta, una visita nocturna, guiada i en grups reduïts. Sobretot a l'estiu. A l'estiu que normalment pugem als terrats i ens conviden amb una copa de cava i està dintre del circuit
de visites a Barcelona. Sí, sí, jo l'he fet i està molt bé. Hi ha un telèfon, bé, això el trobareu també aquí, i sobretot consulteu la web, perquè a la web teniu el telèfon, teniu els preus actualitzats, perquè aquí en aquest folletó posa 16,50. Sí, perquè era de principi d'any, no havia pujat. Sembla que s'ha tornat a pujar, però ja dic, a la web de La Pedrera, poseu només a Google La Pedrera i tindreu tota la informació.
Bé, i ara el recinte modernista de Sant Pau. Projectat per Lluís Domènech i Montaner, és el conjunt modernista més gran del món. Les visites guiades inclouen un recorregut per alguns dels pavellons més destacats. L'antic hospital, 1902-1930, en té quasi una vintena. La zona enjardinada, els túnels subterranis que suben un quilòmetre en total... I són horribles.
I l'entrada, si són una mica tètrics. Molt tètrics. I l'entrada a les exposicions temporals. Es poden observar de prop les obres de rehabilitació del conjunt. Hi ha visites guiades cada hora, pràcticament cada hora. I l'entrada és pel carrer 2 de maig. Sant Antoni Maria Claret, 167, entrada 2 de maig.
L'entrada aquí posa 10 euros. Si no s'ha pujat ara, consulteu-ho també a la web. Aquí, en aquest fulletó, que és de principi d'any, posa 10 euros. Molt bé. Doncs ara ja posarem la música de la poesia.
Tal com abans us hem anunciat, llegim Camino del Calvario, del poeta granadí Miguel Romero Carmona. Viandante de la vida, errante peregrino, que del calvario buscas el áspero camino, perdido en la noche, eterna, sin brújula ni luz, a qui por un momento detén la herida planta y mira ese gran templo que al cielo se levanta.
Mansión del Nazareno cargado con la cruz. Al pie mira esos valles profundos y escondidos que guardan de mi pueblo los cármenes floridos, las verdes y frondosas riberas del genil, campiñas y viñedos, extensos olivares, y en ellos, engastados, cien rústicos hogares, casitas que semejan iglesias de marfil. Detén el paso y mira erguido en esas lomas
Mi pueblo lindo y bello, cual bando de palomas, que honrado y laborioso trabaja con ardor. Escucha cómo suenan desde estas soledades ruidos de talleres y dulces vaguedades de vida, de rumores y cánticos de amor. Errante peregrino, viandante de la vida, reposa aquí un momento la planta dolorida.
Después hasta la cumbre contigo subiré, que allá vibrante nota será para tu oído. Aroma, luz, colores, rumor, canto y gemido de bálsamo sirviendo la esencia de la fe. Arriba, peregrino. Subamos del calvario el áspero camino, que allí, en el santuario,
Bendice nuestro Padre sus hijos al partir. En sueño de mi vida, mi ardiente y claro anhelo morir, tierra querida, morir bajo tu cielo y junto al Nazareno la eternidad vivir.
Doncs bé, recordem que demà és el Dia Mundial de la Poesia. A les 8 del vespre, a la sala del cinquantenari de l'Ateneu, celebrarem aquí a Sant Just. Molt bé, la poesia, un cop a l'any, sempre, és meravellós que tingui un dia. Bé, ja hem arribat als moments finals d'aquest programa d'avui. Dia primer de la primavera, a 60 i més. Bé, us esperem dimecres vinent, ens sembla, sí, perquè encara serà...
no serà festa encara de Setmana Santa. O sigui que no ens dones festa, Marc, la setmana que ve. No. Doncs aquí estarem. Si Déu vol. Bé, i recordeu que si voleu tornar a sentir aquest programa el proper dissabte de 11 a 12 el tornarem a repetir. Fins aleshores, a reveure i moltes gràcies. A reveure.
Fins demà!
ara escoltes ràdio d'Esvern, sintonitzes ràdio d'Esvern, la ràdio de Sant Just 98.1. .
No tengo que decirles que las cosas están mal porque todo el mundo lo sabe. Hay crisis. Mucha gente está sin empleo o con miedo de perder el que tienen. Un dólar se compra por valor de un centavo, los bancos quiebran, los tenderos guardan un revólver en el cajón, los maleantes andan sueltos, nadie sabe qué hacer. Y lo que es peor, no se ve una solución. El aire es tan malo que no se puede respirar y los alimentos tan malos que no se pueden comer.
Seguimos sentados ante el televisor mientras un locutor nos cuenta que durante el día ha habido 15 homicidios y 60 delitos violentos, como si eso fuera lo más corriente del mundo. Sabemos que las cosas están mal, peor que mal. Están locas, todo en todas partes se vuelve loco y ya no queremos salir a la calle. Nos quedamos en casa y lentamente el mundo en que vivimos empequeñece y solo decimos, por favor, dejadme vivir tranquilo en mi living, dejadme con mi tostadora, con mi radio, mi televisor y mis electrodomésticos y no diré nada, dejadme en paz, pues yo no voy a dejarles en paz.
Quiero que se irriten conmigo. No que protesten, ni que hagan manifestaciones, ni que escriban a su diputado. Porque yo no sabría decirles qué es lo que deben escribir. No sé qué hacer con la crisis, ni con la inflación, ni con los rusos, ni con el crimen en las calles. Lo único que sé es que tienen ustedes que montar en cólera.