Title:

Turandot al Liceu, Joker i terror (It 2, Greta), clàssics (Miniver, Ser o no ser, Gigante, JFK), O que arde, Gordos, Hedy Lamarr i Sombra

## Panorama general Programa dinàmic amb música, òpera i molt cinema. Es comença amb una presentació distesa i un sumari, i després es despleguen anàlisis i recomanacions que van de Puccini a Zhang Yimou, passant per Joker, el terror contemporani, clàssics imprescindibles, cinema d’autor gallec, una comèdia dramàtica espanyola sobre la *imatge corporal* i el perfil fascinant d’Hedy Lamarr. > "No es pot dir tot al principi: aquesta és la màgia de la ràdio" --- ## Òpera: Turandot al Liceu (Puccini) - **Context històric**: celebració del 20è aniversari de la reinauguració del Liceu (1999) amb la mateixa obra programada abans de l’incendi de 1994. - **Argument**: la princesa de gel Turandot imposa tres enigmes als pretendents; si fallen, moren. Calaf els resol, però li proposa un repte final: endevinar el seu nom abans de l’alba. La serventa Liú, enamorada i sacrificada, és clau dramàtica. - **Muntatge i estètica**: posada en escena futurista i molt visual (piràmide-robot, mapping, vestuari no “xinès” sinó *futurista*, il·luminacions frontals), amb humor dels ministres Ping, Pang i Pong. - **Música**: potència coral i l’aria icònica *Nessun dorma*. > "L’amor vincerà" (Nessun dorma) --- ## Cinema: Joker (Todd Phillips) - **Enfocament**: no és un film de superherois a l’ús; és un retrat fosc i social d’un *malalt mental* ignorat pels serveis socials a una Gotham degradada. - **Interpretació**: Joaquim Phoenix, transformació física i emocional; riure incontrolable amb base clínica; construcció d’un *antiheroi* per deriva social. - **Tono i ritme**: atmosfera grisa i decadent; tot i ser llarga, es fa àgil. - **Valoració**: - **Fortaleses**: actuació, mirada personal, coherència del descens a la violència. - **Però**: no necessàriament una “obra mestra”. > "No és l’obra mestra que tothom diu, però és molt recomanable" --- ## Terror i thriller: It Capítol 2 i Greta ### It 2 (Andy Muschietti) - **Premissa**: 27 anys després, el Club dels Perdedors torna a Derry per enfrontar Pennywise. - **Execució**: més efectes i espectacularitat; por puntual (ensurts) però gust a producte *alimentici*. - **Durada**: 2h44; correcta, però de reminiscència vuitantera que pot sentir-se desfassada. ### Greta (Neil Jordan) - **Repartiment**: Isabelle Huppert brilla, però el guió cau en clixés previsibles. - **Resultat**: thriller entretingut i correcte, sense el pols del millor Jordan. --- ## Clàssics recuperats ### La senyora Miniver (William Wyler) - **Guerra i comunitat**: crònica elegant i emotiva de resistència civil; contrapunt al desencís social vist a Joker. ### Ser o no ser (Ernst Lubitsch) - **Sàtira del feixisme**: humor finíssim amb mala bava i elegància marca Lubitsch. ### Gigante (George Stevens) - **Saga, petroli i ambició**: Rock Hudson, Elizabeth Taylor i James Dean; retrat de l’èxit i les seves fractures morals; gran *relat* amb imatges poderoses. ### JFK (Oliver Stone) - **Teixit d’hipòtesis**: muntatge que combina documental i ficció; Kevin Costner, contingut i precís; film que no envelleix i convida a rellegir la història. --- ## Cinema d’autor: O que arde (Oliver Laxe) - **Trama**: un piròman torna amb la seva mare a l’aïllament d’Os Ancares (Galícia). - **Imatges**: paisatge com a personatge; *control de cremes* i tècniques contra incendis; fotografia d’una força colpidora. - **Subtext**: arrelament, solitud, estigmes i xoc entre tradició i reinvenció rural. - **Cannes – Un Certain Regard**: Premi del Jurat. > "Les imatges són molt potents" > "No cal que entenguis la lletra per estimar una cançó" (sobre ‘Suzanne’, Leonard Cohen) --- ## Cinema espanyol: Gordos (Daniel Sánchez Arévalo) - **Tema**: *imatge corporal*, pressió estètica i identitat a través d’un mosaic de personatges i teràpia de grup. - **Forma**: muntatge viu (pantalla dividida, to modern) i humor negre; *més amarga que moralitzant*. - **Idees**: el pes real és el dels problemes íntims; la gordura és símptoma, no arrel. --- ## Figura clau: Hedy Lamarr - **Dues vides**: estrella de Hollywood (Dalila a ‘Sansón y Dalila’) i inventora austríaca. - **Fita de cinema**: ‘Éxtasis’ (1933), primer orgasme femení simulat en pantalla. - **Ciència**: co-inventora del *frequency hopping* per guiar torpedes; base de tecnologies *wireless* (Wi‑Fi/Bluetooth). - **Reconeixement**: estrella al Passeig de la Fama del cinema i dels inventors. --- ## Cinema oriental: Sombra (Zhang Yimou) - **Estètica**: composició en blanc i negre tipus tinta xinesa amb espurnes de color; bellesa plàstica única. - **Concepte**: les *ombres* (dobles) com a estratègia de poder i identitat. - **Acció**: coreografies amb paraigües/ombreles i moviments de línia “femenina”; eco de ‘Dagues voladores’, però més ascètic i cal·ligràfic. --- ## Idees clau - **Òpera clàssica, mirada contemporània**: Turandot amb escenografia high-tech i lectura actualitzada. - **Antagonista com a producte social**: Joker planteja l’origen del *villano* com a fracàs col·lectiu. - **Terror industrial vs. autoral**: la franquícia d’It contrasta amb l’ascetisme poderós d’‘O que arde’. - **Clàssics que no caduquen**: Lubitsch, Wyler, Stevens i Stone continuen dialogant amb el present. - **Darrere del mite**: Hedy Lamarr, pont entre cinema i tecnologia.

['Turandot', 'Puccini', 'Liceu', 'Nessun Dorma', 'Pavarotti', 'òpera', 'Joker', 'Joaquin Phoenix', 'salut mental', 'Gotham', 'It Capítol 2', 'Stephen King', 'Pennywise', 'Greta', 'Neil Jordan', 'Isabelle Huppert', 'La senyora Miniver', 'William Wyler', 'Ser o no ser', 'Ernst Lubitsch', 'Gigante', 'George Stevens', 'James Dean', 'Elizabeth Taylor', 'Rock Hudson', 'JFK', 'Oliver Stone', 'Kevin Costner', 'O que arde', 'Oliver Laxe', 'Galícia', 'Os Ancares', 'eucaliptus', 'incendis forestals', 'Leonard Cohen', 'Suzanne', 'Gordos', 'Daniel Sánchez Arévalo', 'imatge corporal', 'Hedy Lamarr', 'Éxtasis (1933)', 'frequency hopping', 'Wi‑Fi', 'Bluetooth', 'Sombra', 'Zhang Yimou', 'cinema oriental', 'blanc i negre']