Un dia més comencem al Babilònia i, com sempre, amb la companyia dels companys,
perquè si no aquest programa no seria res.
Correcte.
Sí, millor en companyia, no?
Series tu sóc.
Potser m'ho anaria.
Fem veus.
60 minuts per mi.
I vas fent com diferents personatges.
Apa, que no ho feia quan feia l'història de la música.
Sí, sí, però jo estava guionitzat i era una altra història.
Jo estava preparat, vull dir, perquè era una cosa complexa, perquè dues hores que es cançol no és tan fàcil.
S'entrevistava ell mateix.
Parlem, m'hem portat aquí.
I llavors feien una altra veu, no?
Com estem?
I molta música, molta...
Era molt xulo, era molt xulo perquè, bueno, era simplement això.
No, no, en qual moment m'entrevistava, era un guió que parlaves de la història de la música i anaves fent i posaves cançons.
Per tant, era parlar de les dues hores, 40 minuts i una altra era música.
Era com molt musical.
Era aquesta la idea.
40 minuts, tio.
Sí.
Bé, no.
Unió.
Molt bé, doncs tenim la companyia de la Rosa Alcalá.
Hola.
Bona nit.
Que diuen que no digues cognoms després.
Rosa Alcalá.
Doncs ja està.
Què tal, com estem?
Hola, molt bé.
Xesco Ramos.
Aquí, darrere de la peixera.
Sí, sí, sí.
El Jaume Vidal.
Hola, bona tarda.
Bona tarda.
Bona nit, ja.
Bona nit, sí.
Bona, bona...
Bona vesprada.
Exacte.
A València, tu què dius?
Bona vesprada.
Bona vesprada i s'ha de problema amb això.
I ara canviarem l'horari i tal.
Exacte.
I el Nacho Alonso?
Què tal?
On estem?
Tot molt bé.
Una altra vegada, no?
Ens falta el David, que s'ha clavat.
S'ha clavat, s'ha clavat.
Aquest home, hem de fer alguna cosa.
Deixem-ho així.
Hem de canviar-li ja.
Hem de fer un massatge conjunt.
Tots plàstic.
Bueno, un sí, d'aquests tailanders, d'aquests.
Exacte.
Un any nomàs, saps?
I ja està.
Anava a dir en final feliç, però callo, eh?
No, no, al final...
I parlo de la facció masculina.
Jo he dit que amb els peus, vosaltres mateixos.
A la cua aquí, amb el que pugui.
No, no, ell...
No, home, que jo no arribo.
Aquest pel cap.
Exacte.
I nosaltres pel mig.
Ai, ai, ai, ai.
Ai, aquí, bueno, ja...
Però depèn de quina zona toquem.
El David surt corrents, que jo me'l coneixo.
Apa, que sí.
Ja veuràs com el corem, segur.
Sí, sí, sí.
Quan vegi que està envoltat d'homes peluts...
Surtirà corrents, no?
Ara Rosa n'acceptaria, però els homes peluts no.
Molt bé.
Doncs el que us deia...
En fi, de què hem de parlar avui?
Això, de què hem de parlar avui?
Doncs mira, avui començarem amb un nivell molt, molt, molt alt.
Altíssim, eh?
Perquè parlarem d'una peça exquisida que és Durandot,
que la Rosa l'ha pogut veure al Liseu.
Sí.
Molt bé.
I després, directament al cinema.
Aquí avui serà com allò, eh?
Un monogràfic.
Parlarem del Joker, d'It 2,
parlarem de la vídua,
d'una It 2,
i de l'Elit, del Stephen King.
Sí, sí, del Stephen King.
Fins i tot farem, mira,
farem una...
Intercalarem novetats o novel·les,
pel·lícules recents amb clàssics,
perquè el Jaume ha vist Ser o no Ser,
JFK, gigante, imagineu-vos, eh?
Excessions pel·lícules.
Per mi, JFK, m'encanta, JFK.
M'ho passo, m'ho passo.
És molt bona, aquesta pel·lícula.
Mira que és llarga, eh?
Sí, sí.
Sí, sí, sí.
Val la pena.
I després, pel·lícules curioses,
com la de la Rosa,
el...
O que arde.
O que arde.
O que arde.
O que arde.
És en gallec.
Lo que arde.
Lo que arde.
Allò que...
Això.
I després també recuperem alguna pel·lícula
com Gordos, eh?
Sí.
Que el Nacho ha recuperat, no?
I després, altres pel·lícules
també interessants,
com Sombra, del Zang Yimú.
Parlem una mica de cinema oriental,
que estem molt peixos últimament.
Parlem molt poc de cinema oriental.
I mira, això és una pel·lícula
meravellosa per recuperar-te.
Vull tornar a fer el meu.
Sí, sí, sí.
Totalment.
I el viaje al cuarto d'una madre,
de la Rosa,
ens parlarà,
que és molt bona aquesta pel·lícula també.
Que jo la vaig poder veure,
però la Rosa ens ho comentarà,
que jo no me'n recordo gaire.
Sí, ho havies comentat en el seu dia.
Sí, sí, sí.
M'ha agradat moltíssim.
I si tenim temps,
allò que hem parlat de la Hed i la Mar.
Ah, sí, sí, sí.
Que és una curiositat.
Això no parla en una pel·lícula,
sinó del personatge,
que era un personatge
veritablement interessant.
I ja veureu per què.
I polipacètic.
Molt polipacètic.
I, bueno,
que era...
És la que va fer de Dalila
en la pel·lícula aquesta mítica,
Sansoni de Dalila,
que tothom recordem,
però era moltes coses més
que després veurem.
Jo crec que és molt interessant,
molt curiós.
Jo, quan vaig veure aquesta biografia,
és veritablement novel·lesca,
i fins i tot té algun tipus de fita
en el món del CTE Art,
que ja explicaré quina és.
Una pel·lícula que va fer en el 33,
que va ser la primera pel·lícula
en la que va passar una cosa
que no havia passat mai en pantalla.
Ja us diré què és.
Xam, xam, xam, xam, xam.
Ara hem d'aguantar tot el programa.
Això és la màgia de la ràdio.
No es pot dir tot.
Ara es pot explicar això, al final.
Igual, ens tindrà aquí enganxats
tota l'hora.
A veure, al poble li diem que desconecti
i esperem que ell entri.
Ei, ei, ei.
Ja està, ja està.
Llavors, Xeno Pavarotti,
cantant Nessu en Dorma.
Uf, perquè la Rosa ens parla de Turandot,
de Turandot,
que se m'anà al Liceu,
tota revestideta.
Aquesta peramagnífica de Puccini,
deia com a Puccini,
que l'estan fent al Liceu,
com tots sabeu.
El Liceu està celebrant aquest any,
2019,
està celebrant el 20è aniversari
de la seva reinauguració.
El Liceu es va cremar el 94
i el 99 es va inaugurar de nou.
Amb el nou que actualment es coneix.
Llavors, això són 20 anys.
Amb quina obra?
Amb Turandot.
De fet, i per què Turandot?
Perquè Turandot era l'obra que estava programada,
que s'havia de fer en el 94,
quan es va cremar,
i llavors no es va poder representar.
Correcte.
Sí, senyora.
Llavors va ser la mateixa obra
que es va triar
per fer la inauguració
l'any 99.
I per tant,
ara també s'ha triat
la mateixa obra
per celebrar aquests 20 anys
ja que porta una altra vegada
al Liceu amb nosaltres.
Fabulós.
D'acord?
Turandot,
de...
si vols pujar
que vulguis
perquè és impressionant.
Això és...
Bé,
l'àrea més coneguda
de totes les òperes
del món.
Del món,
ho pareix.
Deixem un minutet,
si us sembla,
i ara la Rosa
en segueix parlant.
La sentim.
Mentre sona el corus,
la Rosa ens explicarà
i ja ha de ser de fons
que vagi sonant
aquest noixendorme preciós.
És la...
Ell està cantant de nit
perquè us recordo
una miqueta la història.
Sí, sí, sí.
És una princesa.
Turandot.
Turandot vol dir
de la regió de Turan
que està a l'est de la Xina.
Perdó,
a l'Àsia Central.
És una regió de l'Àsia Central.
Vol dir filla de Turan,
d'aquella regió de la Xina.
Ella és una princesa
una princesa
que té molts pretendents.
No podem evitar.
El Vincero.
El Vincero.
El que seré jo.
El amor Vincero.
Però ningú com el Pavarotti,
eh?
Sí, la veritat és que...
Això és molt de dir
perquè suposo que hem de sentir més
i tenim l'exformació,
però aquest tio és impressionant.
És impressionant.
el que era avui dia.
És que has de tenir
una molt bona capacitat
i ser molt bon cantant
i un bon domini
de la tècnica oferística.
Ara, si hi ha de gent que parlis,
no et tallem més.
Doncs ella és una princesa
que té molts pretendents.
Clar, hi ha el seu pare,
que és l'emperador.
L'emperador diu,
vale,
doncs escolta,
un dia o altre
t'hauries de casar, no?
Llavors el que fan
és que els pretendents
quan venen
els hi posen tres enigmes
que ells han de descobrir.
Si no els descobreixen,
doncs executats.
Els tallen.
Bueno, sí,
es maten directament.
I llavors,
aquell any ja porten,
no sé,
200 o 300 ja decapitacions
perquè no encerten
les endevinalles.
És una miqueta com,
seria com una androgínia?
No, no,
seria mis...
Andro...
Bueno,
com un rebuig
cap al gènere masculí.
Com un rebuig, sí.
Sí,
perquè a més ella explica
que hi havia hagut
una avantpassada
d'ella
que havien arribat
uns soldats
o un nom,
un príncep de no sé què
i la va forçar,
no sé què.
No hi havia paraula,
per això.
I que ella no volia
que tornés a passar
i, bueno,
en fi,
no sé,
és una miqueta...
La història és una miqueta
enreversada.
Sí.
És una miqueta enreversada
i per això diu
que és la princesa de gel,
la princesa freda,
frigida,
fins i tot, no?
Vaja.
Doncs arriba Calaf,
que és un príncep també,
perquè, clar,
tots han de ser príncep,
aquí no s'han de...
con tonteries,
han de ser príncep,
aquí no val un cabo.
I Calaf,
bueno,
ell és un príncep
que ha perdut el seu regne
perquè hi ha hagut uns susurpadors
i llavors han hagut de fugir.
Ell ha estat aquí
vivint en aquest regne
d'aturant
també una mica així
com d'amagatotis.
Fins que,
aquell dia,
que justament
hi ha un príncep persa
que s'ha presentat
a buscar la mà de la princesa
i no l'ha aconseguit,
arriba també
el pare de Calaf,
que és el rei,
l'emperador destronat,
amb una serventa
que es diu Liú.
És que és molt important
també el personatge de Liú
i és quasi
tan o més
que era pròpia
a Turandot.
Sí,
ella està enamorada
en secret
de Calaf,
perquè un dia
en Palau
diu que la va somriure
i ja està,
ella se va quedar
prendada.
Així,
bueno,
és una emoció.
Sí,
sí,
és una cosa,
és un drama
que es cabelero tot.
I més que és dins
de la tradició
del barisme,
Fuccini
ho fa dins
de la tradició
del barisme.
Llavors,
Calaf
vol
optar
igualment
a la mà de la princesa,
per molt que tothom
l'intenta fer
desistir,
no hi ha manera,
i llavors
li posa
la princesa,
li posa
els tres enigmes,
bueno,
ja quan sona
els gong,
els tres gongs,
bon,
bon,
bon,
això ja vol dir
que ella comença
tot el drama,
tot el drama,
perquè la previsió
és que no ho
endivini,
no?
ell sí que ho endivina,
endivina les tres enigmes,
totes tres,
però amb tot i així
la princesa
no vol casar-se amb ell
tampoc,
no vol casar-se amb ell,
i ell li diu,
vale,
jo no et torceré
tampoc a que m'estimis
ni que et casis amb mi,
ni molt menys,
no?
Però jo et posaré
tu un altre enigma
i et deixaré
tota la nit
perquè tu ho endivinis.
Si ho endivines,
que l'enigma
és com em dic
quin és el meu nom,
si ho endivines,
jo marxaré,
ja està,
si no ho endivines
llavors sí que et casaràs amb mi,
llavors ens quedarem junts,
d'acord?
I és durant aquesta nit
que
que ell canta aquesta àrea
per això diu
al final
l'amor vinxeró,
l'amor vinxerà,
a pesar de tot
l'amor vinxerà.
I hi ha tota la història
d'està,
bueno,
al final ja,
per això aquí
l'important del paper de l'Iu,
d'aquesta serventa,
perquè la serventa
sí que sap el nom d'ell,
la princesa
l'intenten,
la intenten
fer,
com es diu?
Bueno,
complicar alguna cosa?
Bueno,
obligar-la a que ho digui,
si cal,
doncs,
fent-li,
això,
obligant-la,
tortures,
això,
amb tortures,
tortures.
I ella no ho diu
i s'arriba a suïcidar
fins i tot
en un moment donat
l'agafa un cunyal
amb un guàrdia
i s'arriba a suïcidar,
d'acord?
Perquè ella sí que realment
està enamorada
i la paraula és amor,
ella es diu amor,
d'acord?
Llavors és baixar
d'aquests núvols,
d'aquesta princesa
a la realitat,
no?
Una miqueta amb això.
La versió aquesta ha anat canviant
segons qui l'escrivia,
d'acord?
Perquè, de fet,
és una història
que això és molt curiós,
ja,
tant Guet,
els llibretistes
eren el Carlo Gozzi
i van haver-hi escriptors
com el Guet
i com el Bertolt Brecht
fins i tot
que han tractat aquest tema
de la princesa
amb variacions,
amb variacions,
i que en realitat
prové
d'un conte persa.
Allò de que
la nostra cultura
no ha sortit
del no res
sinó que tenim
uns orígens,
doncs és un conte persa.
Que llavors
en diferents moments
s'han adaptat
per novel·la,
per teatre,
el teatre també
es va representar
i després ja
amb òpera.
A Carmen també va passar,
Carmen també era
no novel·la
i després es va fer òpera.
Amb el Don Giovanni
també,
és el mito del Don Juan,
que després al final
tan famós va ser aquest mite
que es va adaptar
a una òpera.
Però això és molt freqüent
en l'àmbit
del món de la literatura.
D'acord,
doncs aquesta és
quan sona
aquesta àrea.
La major part
de l'obra
passa a la nit
perquè, clar,
és quan ells,
els pretendents
han d'endevinar
aquests enigmes
i és també
quan ell li posa
l'altre enigma a ella.
I ho dic perquè, clar,
l'òpera és molt moderna,
és una òpera
que no té res a veure
a nivell
de scenografia
i de vestuari,
de vestuari,
és supermoderna,
és, bueno,
hi ha una piràmide
amb dos braços
que és com un robot.
Diu que segons com
sembla un videojoc
fins i tot
i vas com passant pantalles
segons com.
Ostres.
Sí,
és molt xulo,
és molt xulo.
A l'escenari és el mateix
però es va movent.
Aquesta piràmide
recorda una mica
a Metròpolis també.
Ah, guai.
I ella allà dalt
amb aquella aureola
que l'envolta,
amb aquella fredor,
amb aquella distància.
És futurista.
A més,
el poble
no està vestit
de xinès
ni molt menys,
sinó que porten
com unes granotes,
saps, uns monos,
de color blanc,
gris,
depèn,
amb algunes ratlletes.
Per això
tot molt en plan futurista.
I també porten
aquí al front
un llum,
una mena de l'eta
així rectangular,
fina,
per il·luminar
o per veure's.
I tots porten
aquesta llum.
És molt psicodèlic
de tot això.
I els,
per exemple,
els que fan de policies,
que són els que custodien,
els pretendents,
quan després
els han de portar
al cadal,
els sofres
que els acutin i tal,
aquests ho porten més gran
i porten així com un rectangle
de color vermell,
així com unes jumenetes
també,
uns letges així vermells
i aquests són els que són
els policies,
per exemple.
Després hi ha també
els tres ministres
que és molt divertit
perquè els diuen
ping,
pang i pong.
Són molt divertits
que clar,
ells fan unes seves reflexions
molt xules
perquè llavors,
nosaltres que tenim la casa
ja a les muntanyes
de no sé què
que és idílic
i no podem anar
perquè hem d'estar aquí
complint aquestes ordres
que és
com sense sentit,
no tot,
vull dir,
és qüestióna molt també
la forma de...
perquè no deixa de ser
jo crec que avui dia
és un tema
una miqueta allà desfassat,
perquè la princesa
que faci tot això
queda molt desfassat
i potser és una miqueta
la manera de fer-ho
com més proper també
i més així.
Bàsicament seria això
perquè si no
podem continuar
explicant moltes coses,
molt recomanable,
genial,
fantàstica,
impressionant,
molt maca,
molt maca
i en el Liceu
ja sabeu que és
una meravella.
Home, clar.
Tenim una gran sort de...
Sí, sí, sí.
Entrades i a nadie.
Clar, clar, clar.
Ja no queden gaire bé entrades.
Estàvem fins a...
S'ha quedat sones bones, eh?
Fins a un...
Sí, ja ara...
Jo se'n convida, Jaume,
jo vaig amb tu on vulguis.
Ho comentem fora...
fora d'antena
que jo també vull anar...
Quan veus el preu de les entrades
ja em diràs.
Jo també.
Molt bé.
Molt bé, maco.
Vinga.
Passem una mica,
doncs, tema cinema,
ja directament
i ja deixem el turandot
que està per aquí,
ja veieu,
Donido, eh?
Sí, sí, sí.
Jo no havia estat...
Jo he sentir-la feia molt de temps
però Donido,
la banda del coros i tal,
quina potència, no?
És molt potent, no?
És molt...
A veure,
estàs tota l'estona
Sí, sí, sí, sí.
prestand atenció
al que està passant
a l'escenari.
Ja, ja, ja.
És que estic...
L'escenari es va molt bé.
Hi ha molt maco,
és que hi ha unes projeccions
de com si fos un mapping.
Hi ha com una...
Téla molt fineta,
molt fineta,
molt fineta,
que no es veu
però sí que en moments
que s'il·lumina,
ara s'il·lumina,
sí.
I és com una esfera.
Llavors,
hi ha bona part
de l'escenari
que queda envoltada
d'aquesta esfera
il·luminada.
Després hi ha també
unes projeccions
al fons
que, per exemple,
quan els ministres
li estan dient,
li estan intentant
fer desistir
de presentar-se a la prova
al Calaf
i estan dient,
escolta,
què vols?
Dones!
Però ja nosaltres
et donem 100 dones,
et donem castells,
et donem palaus,
terres,
el que vulguis.
Llavors comencen
a caure dones,
dones,
vull dir,
imatges de dones,
així siluetes,
com si fos
com una nina de goma,
quasi,
i comencen a caure així,
no?
Sí, sí, sí.
Vull dir que està molt bé,
és molt, molt, molt,
amb molta innovació
tecnològica,
és molt,
molt visual i...
Però en una òpera
tan representada
has de portar
alguna cosa diferent,
una vici diferent.
Exacte.
I ha de ser
a partir de la scenografia,
no?
Perquè la qualitat,
potser,
bueno,
si no pots tenir
pa barot
i tindràs uns
que estan molt bé,
que hi havia dos elencos,
no?
Sí,
hi havia dos elencos
que, exacte,
en funció de la...
Bàsicament,
estan els titulars
però són els altres
que tenen
la mateixa qualitat
o més
i són gent molt,
gent molt vàlida.
Nosaltres,
per exemple,
és molt de nivell,
molt de nivell.
A l'Iseu,
clar.
Al,
jo què sé,
el Francisco Vaz,
Toni Marçol,
aquests feien de pin y pon,
pin y pon,
que el dic.
Al,
en el nostre cas,
el tenor va ser
el Jorge de León,
que feia de Calaf.
Però n'hi ha un altre
que és Gregory Kunde
que també ho fa.
Sí.
Vull dir que no,
no és que sigui un substitut
de l'altra,
sinó que...
No,
que són de mateix nivell
i que van canviant.
La que és molt bona
també,
la Hermonella Jao,
que és la soprano
que fa de l'Iu,
fantàstica també.
i en el nostre cas
la Turantot
la va fer
l'Irene Teorín.
L'altre,
l'Ingstron,
que ja dic
que totes són
de moltíssima...
Molt bé.
Sí, sí,
són gent clars
que dient,
ho estàs molt en aquest àmbit
que potser
segur que són prestigiosíssimes.
Són noves figures
també,
o no tan noves
que potser
no tenen
la repercussió mediàtica
que poden tenir
posar això
un poble d'octil.
i una renovació
i...
L'aigua pesa
potser...
No, no,
però és tenir
la potència,
és complicadíssim.
Jo que vaig fer
tres anys de cant
ja et dic jo
que és molt complicat això.
Ostres.
Bueno,
a mi em fas pensar
que vaig estar
l'any passat
a veure en una
que no era
ni molt menys
Turandot
ni de tal
i em vaig quedar
impressionat.
És que et quedes mort allà.
És un treball enorme
el que fan allà.
A l'escul,
no sé.
I no desafinar
durant dues hores
o tres hores
que dura l'obra?
Tres o quatre
o en què sigui.
Tres hores, sí.
D'aquesta també.
I tenint en compte
aquesta liceu,
que la gent allà
controla...
Passa volant, eh?
I aquestes tan conegudes...
A més,
pots seguir la lletra
que posen
aquella pantalla
a dalt de l'escenari
que posen en català
i després tu tens
aquí davant teu
aquella pantalleta petita
que també la pots posar
en català,
en anglès,
en anglès.
Molt bé, molt bé.
I ho segueixes
molt bé tot l'argument
que és un argument
molt senzill també
de totes maneres.
Doncs bé,
canviem de terç totalment
i ens anem a parlar
de cinema
i anem a parlar
de Joker,
aquesta pel·lícula
tan nominada...
Correcte.
Que no és si tu...
Segur que la coneixeràs.
Eh?
Bueno, ara parlem, eh?
Espera.
Espera,
dona igual.
Després et sonarà.
És la primera cançó
que s'ha de dedicar
al Joker
de l'història del cinema
que és de l'època
dels Batmans
però de l'època
dels anys 80 llars
que eren d'aquells
d'aquí era d'aquell
del...
Del Nicholson pot ser?
Del Nicholson exacte
que feia de Batman
i va fer una cançó Prince
que es deia Partiman
que era la cançó del Joker.
Molt ben introduït.
Eh?
Vull dir que...
Molt bé, senyor.
Perfecte, sí, sí.
La bogeria del Joker, no?
Sí, sí, sí.
Que era molt, molt boig, molt boig.
Bueno, doncs Joker
una figura
ja molt representada
en el cinema
una figura
que té una repercussió mítica
perquè cap i la fi
és una de les cartes
del tarot
aquesta que simbolitza
la bogeria
simbolitza l'energia
que genera moltes vegades
els moviments
de personalitat i tal
bueno, doncs aquesta figura
després ha passat
a l'àmbit dels superherois
a aquest univers Marvel
i bueno
s'han fet pel·lícules
com la que s'ha indicat
més centrades
en el tema del superheroi
i ara m'ha arribat
una pel·lícula
que si bé està basada
en la figura del Joker
com la entenem
i com el superheroi
que el tenim
perquè hi ha alguna referència
fins i tot
a elements
que l'envolten
com Batman
surt una referència
però no és una pel·lícula
de l'estil
dels univers Marvel
dels superherois
de fet Marvel
s'ha desmarcat
clarament
diguem-ne
però si hi havia
algun dubte
que això
no forma part
de l'univers aquest
de les pel·lícules
de línia
que van fent
diguem-ne
sinó que és
una pel·lícula
basada en el Joker
però amb una aproximació
completament diferent
per tant
pel·lícula
que va ser
el Premi
la Palma d'Ora
al Festival de Venècia
també una pel·lícula
de superherois
que li donin
això ja diu
que l'enfocament
és diferent
molt bé
d'un director
que havia fet
pel·lícules
més aviat
que ara no el tinc davant
però havia fet
pel·lícules
més aviat
tipus videoclip
i havia fet
res a con
en Las Vegas
i coses d'aquestes
vull dir
unes pel·lícules
completament allunyades
del que deia això
és una pel·lícula
molt personal
amb un actor
que donava molt
jo ja quan jo vaig sentir
que era Joaquim Fènix
que és un actor
molt molt
canyero
en els seus papers
molt camaleoni
que és un tio
que sap fer moltes coses
a la vegada
potser és un estil
del que parlàvem
de Jan Nicos
histriònic
que potser és el seu defecte
que potser és més histriònic
però és un tio
que saps que es ficarà
a tope
en el paper
i que farà el que calgui
i de fet ho fa
i físicament
amb el personatge
que diu que es va primar
no sé quant quins quins
sí, sí
perquè està molt
exacte
aquest
s'involucra molt físicament
perquè fa
una caracterització
sí, sí
o sigui
la veu
fa la risa aquesta
del joker
que té una explicació
perquè això
el moviment
del cos
les danses aquelles
que feia el joker
això és molt difícil de fer
es va primar per això
perquè si li veiessin
tots els ossos
hi haia els membres
com una mica
descoljuntats
és una dansa
una mica boja
i allò que comentàvem
fora d'antena
clar
això com comença
veritablement
o quin és l'arrel
del problema
és que l'arrel
del problema
és que el joker
és un malalt mental
és una persona
que és malalta
que té la malaltia
aquesta
la incontinència
el riure famós
del joker
és una malaltia
no m'he documentat
quina malaltia és
però segurament
té una explicació clínica
una exposició clínica
que és una persona
que com vi volta
en determinades situacions
no pot parar de riure
no pot parar de riure
en les situacions
una mica del síndrome
de Turet
però només amb riure
i tota l'estona
aquest riure
però amb la situació
més seriosa
o una situació
més estranya
i de fet
el porta
que això és el principi
de la pel·lícula
que es veu
el porta sempre
una targeta a sobre
perquè quan li dona
aquest atac
no pot fer res
més que riure
i li dona
a la persona
que té allà
envoltat
i diu
soc un malalt mental
sisplau
comprengui això
que soc un malalt mental
sisplau
ajudi'm
aquí comença
tota la pel·lícula
en la qual
aquesta demanda
d'ajuda
és completament
ignorada
per la societat
que l'envolta
fins i tot
per la gent
que està
amb ell
en autobús
i per els serveis socials
que en una ciutat
Gotham
que és la ciutat
transposició
de Nova York
que surt als còmics
i tal
ja està molt degradat
això
i els serveis socials
fan el que poden
i en aquest home
fan molt poca cosa
no li donen cap solució
no li donen cap ajuda
ell van allà
amb les sessions
i bueno
passen una mica d'ell
i que no
com molt li donen medicina
o alguna cosa
no es preocupen per res
del seu problema
veritable
ell té una vida
clar
ell viu amb la seva mare
marginat completament
protegeixen
tot tipus
ja de conductes
perilloses
i al final
aquesta evolució
d'una societat
que no atent el malalt
d'una societat
que fins i tot
comença
a potenciar
que ell acabi sent
un monstre
ell acaba sent
un monstre
d'una manera
indirecta
acaba ficant-se
ja en un món
de violència
en un món
d'assassinat
i en un món
que acaba
portant
la transformació
d'un malalt mental
en el villano
prototípico
que ja el que vol
és tornar
a la societat
tot el mal
que la societat
li ha fet
i tornar-hi
de la pitjor manera
ja dic
aquí s'ha triat
la figura
del jòquer
però
podria ser
perfectament
qualsevol figura
d'una persona
que té aquests
problemes
i que acaba
sent un tipus
de psicòpata
podria ser
un assassino
en sèrie
tota aquesta premissa
construeix
Joc in Phoenix
un personatge
molt potent
molt treballat
una mica
histrònic
de vegades
però bueno
la película
també té l'encert
de
tot és molt fosc
tot és molt degradat
molt gris
molt
lamentable
molt
ostres
decadent
pobra home
com viu aquest home
mira quins
visualment
fins i tot
mira per on passa
cada dia
per anar
d'on va
a casa
i mira i tal
i mira com li agraden
els programes de televisió
que hi ha un presentador
d'aquests
de
telebesura
diguem-ne
que ell
es fan
número uno
dius
que tot en volta
és com un missatge
d'ostres
que
clar
és que
toma
i algú l'ajudarà
i al final
acaba sent
acaba convertint-se
en el
villano
màximo
però una mica
quasi per accident
vull dir
no és que el tio
estigués predestinat
i és el missatge
principal de la pel·lícula
a part d'actuació
i a part de
i bueno
tot i jo
no diria que és
l'obra maestríssima
que és
tot i que
no sé quin rigor
tindrà
perquè clar
aquest home segurament
està nominat a l'Òscar
que l'ha nominat
tres vegades
no l'han donat
a Joaquim Fènix
per tant
jo crec que sí
potser sí
director de pel·lícula
doncs no sé
però bueno
com últimament
tot pot ser
qualsevol cosa
no sabem
jo tant per dir
que és una gran pel·lícula
una obra maestra
és una pel·lícula
molt correcta
que s'aguanta molt bé
que si aneu a veure
una pel·lícula de superherois
doncs no és el que trobareu
trobareu una altra cosa
i sí que és curiós
que he sentit
persones bastant diverses
dir que és una mica en llarga
però que es passa molt ràpid
i és veritat
a mi també em passa
sí
no sé per què
no sé com ha construït
són dues hores i trenta minuts
dues hores i pico
amb el que dius
ostres
evident que clar
perquè la història
tampoc dona per tant
vull dir al final
no tens allò
una pel·lícula de superherois
que de cop i volta
comencen les persecucions
i comencen les històries
no no no
la pel·lícula acaba
en el moment
en què en Joker
ja es transforma
però en el moment
que descobreix
que és un villano
i allà
s'acaba la pel·lícula
diguem-ne
però bueno
molt bé
doncs recomanable
ja dic sincer
l'obra maestríssima
que tothom diu
però molt recomanable
una mirada nova
sobre un tema ja
molt explicat
i amb aquest enfoque
de dir
bueno
al final
perquè el villano
queda esculpado
diguem-ne
al final
dius
com acabaria aquest home
més que així
sense justificar
doncs la veieu
si podeu veure-la
i ja
tornem a parlar
un altre dia
doncs rematem
aquesta magnífica crítica
justament
amb una selecció
de 20 segons
dels diversos riures
del Joker
molt bé
a la pel·lícula
perfecte
perfecte
que això
si no m'equivoco
aquella escena
em té un final
el what's so funny freak
doncs
sí sí
vull dir
al final
la selecció
de riures
de 3 o 4 riures
amb seqüències
al final
els que diuen això
de l'escena
no riuen ja
no
perquè la cosa
acaba una mica
la cosa
una mica
malament
molt bé
doncs
seguim parlant
de més cinema
clar
que això que no pari
de forma
jo
bueno
res
necessito 4 minuts
per carregar-me
dues pel·lícules
anem malament
o anem bé
per carregar-te
unes pel·lis
l'altre
després sí que serà
una molt correcta
però
he pogut veure
la segona part
d'IT
la segona part
l'IT 2
famós
que per cert
m'han dit por ahí
que l'IT famós
el llibre
tothom el comprava
era un tot xiu
de mil i pico de pàgines
i ara aprofitant
la vinentesa
l'estan venent
com dos llibres
separats
IT 1 i IT 2
a 22 euros
cada un
però bueno
no passa res
és lectura
i aprofitant
el que abans
era un tot xano
doncs ara fan dos
amb el tema
de les pel·lícules
amb el que
és la portada
de les pel·lícules
i tal
bueno la primera part
d'IT 1
ja seves aquest pallasso
el Pennywise
famós i tal
que bueno
que apareix a Derri
amb aquesta població
nord-americana
i que fa estralls
i que mata
tot bitxo vivent
perquè és una mena
d'ésser
bueno
una mica
maligna
sí
maligna i ancestral
vinculat també
amb coses
dels indis americans
que també s'entra
per dir al mig
perquè tampoc
parlem del tema
i són una sèrie de joves
a la primera pel·lícula
en la qual
han d'intentar
matar aquest ésser
que fa de les seves
i tal
i llavors
en teoria
això els uneix
i diuen que
si tornés a aparèixer
que es tornarin a trobar
després
vull dir
per intentar matar-lo
perquè la primera part
queda oberta
en què no acaba de morir del tot
aquest monstre
clar
s'entra dins d'aquesta línia
de creure
d'aquestes històries
i no amb una cosa natural
ni versemblant
ja ens entenem
llavors a partir d'aquí
doncs a segona part
ja són majors
majors tenen 27 anys més
per tant són gent
entre uns 30
i pico d'anys
i bé
doncs a partir d'aquí
tots tenen semblances físiques
quan érem petits
van posant flashbacks
de quan era
la pel·lícula anterior
i de quan estaven tots juntets
i llavors torna a aparèixer
i torna a ser
la mateixa premissa
que la primera part
potser més espectacular
potser amb més efectes
potser millorada
potser amb més entitat
i seria la segona part
que és quan torna
27 anys després
per una sèrie de motius
que ara no entrarem
doncs han de tornar a lluitar
i l'han de tornar a matar
bé
és una pel·lícula
alimentícia absolutament
el que sí que s'ha de reconèixer
és que el llibre
que en la seva època
va ser un llibre
una bomba
que ara te'l llegeixes
i està com desfacadet
és com tot passa
allò dels anys 80
queda tota una mica desfacadet
les pel·lícules
fins i tot
en general
no totes
però em refereixo
que és aquesta cosa
o centera que es diu
o setentera
fins i tot
que a vegades
no queda massa
i aquí passa això
aquí l'han volgut vestir
amb una certa modernitat
però el que passa
és que clar
queda una miqueta
doncs així
els actors
estan com de pas
tampoc hi ha grans figures
hi ha el que va fer
com es diu
aquella pel·lícula
la del Shyamalan
aquella
que va fer
múltiple
el noi de múltiple
aquell també
sí
surital
però em refereixo
que no estan fent
uns papers massa interessants
la pel·lícula
fa por a vegades
fots uns vots
contra el sostre
perquè no t'ho esperes
però tampoc
és una cosa excessiva
per tant
bé
per passar una estona
durar dues hores i 44 minuts
la segona
la primera també són dues hores llargues
també per això dic
però sí que sí
però sí que s'ha de dir
que com a mínim
en relació
a la sèrie
que van fer
que era un bunyol
allò com una casa
doncs això
té molta més enjundia
més qualitat
i bueno
està bé
a vegades
recordo una miqueta
l'Stem by me
aquella pel·lícula
també
que tenia guió
del
com es diu
de l'Stefan King
també
una pel·lícula
per passar l'estona
i una altra
que jo anava amb molta il·lusió
que era una que es diu
la vídua
que es diu
Greta
en anglès
del Neil Jordan
recordem tots
jocs de llàgrimes
Desayuno
en Plutón
vull dir
estem parlant
d'un director
potentíssim
i a més
l'actriu principal
és la Isabel Hiper
ho dic bé
Hiper
com es pot pronunciar
i dius
ostres anem bé
Neil Jordan
la Isabel Hiper
això de ser la repera
doncs home
estem en el que estem
vull dir
la pel·lícula està bé
però com uns clitxets
que dius
és que ho vas venir tot
directament
la premissa és molt senzilla
i amb això també
no és que em la vulgui carregar
és una pel·lícula
que està prou bé
però la gent que ha vist cinema
i tenim vulgarment el cul pelat
com el que diu la cosa
home
dius on te vas
que això ja es va venir
que faràs això
que tu no ets així
que tu ets aixà
que no m'enganyes
i vas seguint la línia
simplement és una premissa
molt senzilla
vull dir
és una ciutat
no recordo ara si a San Francisco
no recordo ara exactament
o no Manhattan
coi
no clar
és a Manhattan
diguem el que seria el barri
llavors allà hi ha una noia jove
que llavors troba un bolso
al metro
molt maco
així molt clàssic
d'aquests petitonets
així tancats
i llavors
és una noia
que l'obra
i llavors a partir d'aquí
troba la documentació
i li torna
i li torna
a una senyora
que és la Isabel Giper
que viu en una casa
molt peculiar
etcètera
etcètera
que té un piano
que no sé què
no sé quantos
i comença una relació
és a dir
la convida a prendre alguna cosa
la convida
saps
i viu sola
li explica que no té marit
que la seva filla està lluny
que no sé què
és molt amable
molt simpàtica
i l'altre
va caient
en la xarxa
d'una mena d'aranya
que és la vídua
que és aquesta senyora
hi passen moltes coses
però coses molt previsibles
insisteixo
que la pel·lícula està bé
que s'aguanta molt bé
ara
quan acaba dius
sí
que dius
és que clar
nena on vas
què estàs fent
vull dir
aquestes coses
però bé
per passar una estona
i per passar-ho bé
jo crec que
que es pot veure
però insisteixo
res
no és un al·lell jordan potentíssim
de
desayuna amb Pluton
i altres coses
tan meravelloses
que ha fet
hi ha altres
sí
n'ha fet unes quantes
n'he fet unes quantes
sí senyor
sí
de molt bones
bé
Jaume
parla'ns
ara m'han posat una mica
clàssics
Ser o no ser
JFK
tu mismo
sí
però faig una petita cosa
ah digues
la setmana passada
vaig veure
la senyora Miniver
no sé si l'heu vist
aquesta pel·lícula
sí però fa molt de temps
i vaig descovocat
fa molts anys
i és una gran pel·lícula
vull recordar
sí
molt bona
molt bona pel·lícula
sí senyor
tot el que tu has explicat
de tota aquesta manca d'ajut
de la societat
aquí a la senyora Miniver
és tot el contrari
estem en una guerra
la segona guerra mundial
i llavors
bueno
hi ha els bombardejos
no
i estem davant
d'una família
totalment clàssica
no
i si és clàssica
vol dir
vol dir
aborgesada
i vaja
ben asseguda
en el temps
hi ha una seqüència
d'aquesta pel·lícula
que em va agradar molt
que parlen de Dunkerque
us en recordeu
de la pel·lícula
Dunkerque
que queden atrapats allà
i que no saben
a la platja
doncs
a la pel·lícula
aquesta
ells van cap allà
se'n van
una flota
d'això
de bueno
de vaixells
aquests així
àgils
no
que van i venen
i tal
i mira
diga això
aquella altra pel·lícula
que la feia
el Kevin Brannach
si no
recordo malament
sí
hi ha varios
un dels capitans
era ell
però era Christopher Nolan
el director
no?
Christopher Nolan
correct
ah sí
sí
el director
no no
el Brannach
sortia d'actor
d'un capità
dels vaixells bitànics
que estaven allà
sí sí
però era el Nolan
el director
bé
doncs
val a dir
que tota la pel·lícula
és una finesa
de situar
precisament
la situació
de guerra
els patiments
els desordres
que crea
i de tota mena
no
i però
d'una manera
argumentalment
fantàstica
vull dir
que et serveix
per interpretar
tot això
ja no
és allò
de bo
i tots a patir
a més
és el cinema
dels anys 40
que ja entenem tots
aquest concepte
del cinema
l'Agrer Garson
i el Walter Pidgeon
ostres
aquest senyor
no me'n recordava
jo
no ni te'n recordava
ara m'ha vingut al cap
l'Agrer Garson
no la veig massa
sí
no
jo
és que ostres
m'estic arreglant
de la pel·lícula
i el Walter Pidgeon
tampoc
poc acaba d'arribar
però va
li dic
queda bé
bé dit això
anem a
els 40
cert o no cert
també
estàs per allà
exacte
clar
sí senyor
cert o no cert
aquesta
sí també
és la pel·lícula
que
que també
ens posa
més enllà
del feixisme
predominant
no
però amb un punt de vista
jo
divertit
molt finet
molt finet
és interessant
veure com
la passió humana
doncs va
governant
gairebé tothom
sobretot els homes
no m'anem més perduts
aleshores sembla que portin
una mica més
el
és el
l'Els Lluvitz
42
sembla que és
sí
sí
l'Els Lluvitz
per la memòria
que té molta mala baba
però és molt elegant
l'Els Lluvitz
l'Els Lluvitz
és boníssim
és boníssim
és un paio
que posa la bomba dins
a la taça del bate
i no saps mai
quan es flotarà
i estàs tota la pel·lícula
esperant que
bum
que em vagi
tot en l'aire
va semblar
una manera
molt senzilla
d'explicar
però jo
era molt petit
a l'Institut
vaig veure-la
perquè era
és cap a l'Institut
s'ha de veure
les pel·lícules
un cop
bueno molt bé
recuperar la pel·lícula
aquesta
i després vaig també
veure
ja segueixo
sí
la pel·lícula
Gigante
Gigante
aquesta és de
ui
que no me'n recordo
ara
el director no
el director no
totes protagonistes
però el director
el podem buscar
però
jo te'l diré ara
ja l'hi deixarem
és alt
no
no
no
no
qui és
el George Stevens
o sigui
que va ser un
potser al final
del que va fer
la pel·lícula
d'això
de
ui
que no va acabar
d'acabar
de fer la pel·lícula
sencera
no la va acabar
sí home
la de 4 hores
home
ah
el Víctor Fleming
ah no
aquell és el Víctor Fleming
clar
el del
és que és el Víctor Fleming
aquest eh
sí
sí
vale vale
jo és estiu
allò que li ben es va endur
i tot això
i tal
bé doncs
aquesta pel·lícula
també em va semblar
molt interessant
molt molt
jo penso que
retrata d'una manera
extraordinàriament bé
tot el que representa
els
aquells homes
que estaven
ben
ben aposentats
allà
no
més que
bé
més que
moltes altres
d'aquestes
els Pènceres Tràs
i te te'n recordes
aquella pel·lícula
tan bona
llavors
s'ocumplà
molt bé
i el
Rock Hudson
és el
és el prototipo
és el que governa
tota la nau
la seva dona
que és l'Elisabeth Tyler
és la que
no
sí
va
va acceptant
tot el que es va trobant
però
diguem-ne que aquí està la part
potser una mica fluixa
perquè en aquells
i arriba el James Dean
i dius
toca-te les narives
el James Dean
és com el
el que no té
cap mena de possibilitat
no
el deixen estar allà
i bueno
el deixen estar allà
i tal
i vas per on
ja surt petroli
per pegar un tren
no
i llavors
el que està molt bé
és de la manera
que parlen
d'això
de l'ambició
consumada
o sigui
que ja
quan has aconseguit
un èxit tan clamorós
doncs
jo crec que sí
que ho retrata molt bé
que és molt difícil
ser normal
i coherent
i civilitzat
i tal
i això trobo
amb aquests espais
tan perduts
de la mà de Déu
que allò és com
la paisatge
és que quan apareix
el petroli
va allà
amb les ganes
que té de clavar-li
a part d'estar enamorat
de la seva dona
de clavar-li
un poc de puny
ui ui
és una gran pel·lícula
típica
gran pel·lícula
és un gran de relatos
perquè és una història
allà
un novel·lón
i allà
la saga
i tal
però sí que és veritat
que aquesta fotografia
les situacions
del tío
James Dean
que sembla que va ser
l'última pel·lícula
que va fer
perquè va fent
el mateix any
aquesta
i jo no sé si
era el de Cincausa
abans
perquè l'ha fet
molt seguides
i es va matar
i és curiós
que aquest nano
tenia
una pel·lícula
molt 25
26 i tal
i com eren tan homes
en aquella época
sembla que el tío
tingui 40 i pico
sí, sí, sí
molt bé
amb aquesta imatge
no madura
però molt bé
vull dir
recuperar
això s'ha de fer
s'ha de recuperar
i bueno
jo com estic embuit
amb el món
del cinema mut
i tal
vull dir
jo estic recuperant coses
absolutament meravelloses
que algun dia
jo us parlaré
algun dia
també en parlo
porto una
que la vam passar
aquest dia
també
allò
el xarlot
home
com s'ha dit
la quimera d'oro
falsa
eh?
quina?
no
espélet que no ho veig
no n'hi ha igual
ja ens ho comentes després
sí
després us ho comento
sí, sí, m'exagré perquè
n'escapa el temps
sí
sí, dies dies
doncs
bé
no la tens
aquesta de JFK
com a final
diguem-ne el repertori d'avui
per part meva
que bueno
és una pel·lícula
a mi sempre em va impressionar molt
aquesta pel·lícula
jo la vaig recuperar
no fa gaire
i vaig trobar una verba
i vaig dir
me l'ha trencat l'entera
és molt real
jo penso que no
no envelleix
no, no, no
està
bueno, tio
dius
això és el que passa
i això pot passar
realment
a mi m'agrada molt
l'entramat que fa
l'Oliver Stone
amb tota la pel·lícula
és a dir
com muntar
el documental
amb el propi Kevin Costner
que està meravellós
que no és el Kevin Costner
de la guardaespalda
i tal
ni el de
Future Wall
allò com es deia
aquella cosa horrorosa
que va fer
Water Wall
és mòbil senyor
clar, aquí està ben dirigit
ben controlat
i amb el que diem
amb el Kevin Costner
el Indy
sí, sí, sí
no, no
aquella sí
ah bueno, sí
allò està bé
allò està bé
allò con logos
sí, sí
està molt bé
no, però molt bé
el de JFK
crec que és molt
una pel·lícula
per recuperar
per entrar
en la història
i deixar-te anar
i deixar-te anar
i que t'expliquin
t'expliquin
i molt ben perdit
no t'has acabat d'explicar
el per què
no
però sí que ho hem
no, clar
ojalà
com ho sapiguessin
no, però
ens hem enriquit
amb altres pel·lícules
també, no
vull dir
aquest és l'avantatge
com el que llegeix
vull dir també
és l'avantatge
veus altres pel·lícules
i vas sumant
i acabes
sí
bé
t'aproximes
sí, sí
t'aproximació bona
aplaudiments
pel Jaume
ja s'ha d'aplaudir
s'ha d'acabar
ja, bravo
ja, bravo
ja, bravo
ja, bravo
molt bé
doncs aquí tenim
una cançoneta en directe
d'un senyor
que també ens ha deixat
no fa gaire
és d'on Arcoen
i la Rosa
ens parlarà justament
Susanne
en directe
i la Rosa
ens parlarà
d'una pel·lícula
que no sé dir-la jo
que tenim aquí
o que arde
o que arde
l'o que arde
l'o que arde
l'o que arde
és en gallec
vale
vale
és una pel·lícula
de l'Oliver Lacks
aquest noi és gallec
però està vivint a França
i la
bueno
va néixer
de fet va néixer a París
el que passa
que és d'origen
i de família gallega
i ell contínuament
sempre que pot
estar bé a Galícia
és
l'Anna estrenat
al Festival de Cinema
de Cants
aquest últim
res fa el dia 11 d'octubre
i
és la història
d'un
piròmon
que surt
de la presó
és a Galícia
estem parlant
de la zona
d'Osancares
aquesta zona
que hi ha
que és tot muntanya
fresca
i profunda
preciosa
una meravella
de paisatge
una riquesa natural
impressionant
també
està entre
l'Ugo
i l'Illeó
o Sancares
doncs ell surt
de la presó
i torna a casa
a casa
amb la seva mare
una senyora
allà gran
vale
ja la pel·lícula
comença
amb unes imatges
impressionants
d'una tala
d'un seu eucaliptus
que ja et quedes
fuà
de nit
de nit
la tala
i et quedes
impressionant
després aquells paisatges
són autèntiques
perquè el seu eucaliptus
és una
a veure
no és una epidèmia
és un arbre
que fa molt de mal
perquè crema
el terra
no sabia això
crema
en el sentit
que totes les
arrels
es tenen
és molt invasiu
i no deixa
és molt invasiu
exacte
i no deixa
que creixi res més
llavors es carrega
la flora autòctona
és com les pilleres
després no sé
si es que ho deixa
com el terra
com molt alcalí
o no sé què
i llavors
diga temps
en poder tornar
a plantar
alguna cosa més
no sabia això
creixen molt ràpid
i es va veure
en una època
franquista
sobretot
que es va posar
de moda
i es van plantar
molts
a Galícia
a Cantàbrica
a la Cureira Cantàbrica
es van plantar
fins que ja es van adonar
que no
que hi era una barbaritat
biològica
que jo no era
però bueno
tu planteja així
no
vull dir
les imatges
són molt impactants
són molt potents
el diàleg
no hi ha gaire diàleg
sí que n'hi ha
és bueno
jo la vaig veure
amb el seu origen
de l'en Gallec
però bueno
amb els títols
i són personatges
com molt ancestrals
com molt
arrelats a la terra
i que viuen
d'una forma
com d'autosufici
de la subsistència
no
d'autor
no
de
no necessites res més
hi ha una caseta
amb tres vaques
amb unes gallines
i tal
i no et planteges
comprar la cuarta
i no
i no et planteges res més
no
la senyora Gran
que la veus com ella
tan
ordeña la vaca
com surt a pasturar
les vaques
com
quan ve el fil
és el fill
el fill ja veus
que té algun tipus
de problema
a nivell social
li costa relacionar-se
és molt solitari
també té algun tipus
així
de patiment
no
i bueno
després
en canvi veus
l'altra banda
de la societat
perquè Galícia
té una altra
de fama
de que són
com molt
més tancats
no
com que el ciclo
evoluciona
però veus
que sí que hi ha
una altra part
de la població
que estan fent
una casa rural
que intenten
hi ha uns nois
que estan
perquè vingui turisme
una miqueta reinventar-se
i evolucionar
i viure
d'una altra manera
que no sigui
aquesta economia
tan tradicional
i tan
tant de subsistència
pràcticament
i tan tancada
i clar
però l'altra no ho miran
bons ulls
tampoc
no faran res
perquè no veuràs
que mai es barallarà
i no es diran
ni una paraula
però clar
després les accions
no es veu
realment
qui ha estat
però bueno
finalment hi ha
hi ha un foc
hi ha un incendi real
bueno real
és el que és controlat
perquè estan acostumats
a fer-ho
és un incendi real
per controlar
una miqueta
també per fer
tallar focs
o per fer
camins
i moltes vegades
fan
fins i tot
quan es declara
un incendi
fan un altre
per contrarrestar
aquell
i per aturar
l'altre
són tècniques
són tècniques
d'extinció
d'incendis
ja dic
super potent
les imatges
després
hi ha la figura
o el personatge
de la veterinària
perquè en un moment
que la vaca
es posa
malaltona
i llavors ve la veterinària
que és una noia
també jove
que ha estudiat
i ella ho tenia molt clar
que volia quedar-se a viure allà
i per això
va estudiar a veterinària
llavors ella sí
que entra en contacte
amb aquesta família
perquè ha de fer
unes quantes visites
a la vaca
i veus que hi ha
una miqueta
com ella
quan el porta
amb el seu cotxe
després d'haver portat
la vaca
és que és tot
com vol
ja et dic
com vol
ella en el cotxe
posa aquesta cançó
de l'Eonard Cull
ah vale
és que ara se sona una altra
és igual
posa Susanne
que ja l'hem sentit abans
i diu
no t'agrada
i se poneu mai
no entendo la letra
no entendo la letra
diu
és igual
perquè t'agrada dir una cançó
no cal que entengui la letra
exacte
no cal que sigui
jo després he estat mirant
a veure de què parla Susanne
i és d'una persona
és una dona marginal
al final
una persona sola
que viu
amb el riu
amb un baixell al riu
i que convida
allà que vingui gent
o homes o persones
i és una persona
així com una mica marginal
també
però en canvi
té una gran bondat
i és una miqueta
la duplicitat també
d'aquest personatge
d'aquest nano
ara la sentim
sí
aquest personatge
és molt interessant
els personatges
són molt interessants
molt
molt
molt
ja et dic
una societat així
com molt
molt tancada
no una societat
aquesta família
i aquesta societat familiar
perquè hi ha altres
que sí que intenten evolucionar
intenten
jo reccomano moltíssim
és una volgura
que val la pena
veig que aquest nano
ha fet un altre
també que es diu
Mimosas
em vas dir
sí
em vas comentar
i es veu que també
bueno
jo el que he llegit
sobre això
també és una passada
i un documental
que és
Todos vos sos
de los capitan
penso que
serà de seguir
aquest nano
Oliver Lacks
el festival de Can
ha guanyat
el premi del jurat
a la secció
una certa mirada
ah fantàstic
és molt interessant
aquesta secció
sempre
sempre té una visió
diferenta
del cinema
justament per això
m'he millor dit
en poques paraules
no poca acció
d'un i dos
hi passen coses
i t'imagines
molt bé
molt bé
fantàstic
Nacho
Gedi Lamar
oi?
Nacho
Gedi Lamar
i després
hables de Gordos
sí
parer un ràpid
tal
bueno
parer primer de Gordos
vinga
Gedi Lamar
bueno
Gordos
deixa'm 3 minuts
per parlar de Sombra
correcte
vinga
ja controlo
si és 29
vinga
tranquils
cap problema
Gordos
pel·lícula
de Daniel Sánchez
Arevalo
aquest director
que va fer
primer
un escolar
quasi negro
Gordos
primos
que té un Premi Planeta
també
multidisciplinar
i tampoc sabia això
de Premi Planeta
no ho sabia
i bueno
pel·lícula que va
completament
sobre
el tema
de la gordura
de la bellesa física
de la imatge
del món d'avui en dia
a partir de
diferents aproximacions
des del terapeuta
que tracta
aquest tema
de gent
que està
complexada
per això
des de la seva dona
que comença
a perdre
la seva figura
des d'una família
que tots són gordos
diguem-ne
perquè tenen
la mare
el pare
els fills
evidentment
excepte un que no
i després
hi ha un secret
envoltat amb tot això
amb un guió
bastant intel·ligent
bastant dinàmic
amb una posta
en escena
així molt
contundent
diguem-ne
imatges
la pantalla
dividida
i així una mica
muntatge
una mica videoclip
però que és efectiu
així modern
diguem-ne
surt una pel·lícula
bastant
fresca
contundent
que incideix
en el tema
també des del punt de vista
problemàtica social
de com estem
de com això
és una cosa
per exemple
inventada
que al final
s'està agafant a tots
i com que
si no ets
d'una manera determinada
no trunfes
en el món
diguem-ne
de la imatge
i en el món
de la imatge sexual
fins i tot
perquè hi ha un tema
fins i tot
hi ha un problema
entre
hi ha unes persones
que són
maquíssimes dos
que són molt guapos
ell i ella
i que estan
encantados
de conocer-se sempre
però quan ella
es queda embarassada
ella canvia
físicament
fisiològicament
i ell comença
a tenir
comença
com un
repelús
una cosa
allà
que
ell
estima molt
la seva dona
però no li agrada
per què?
perquè ell
estava en un paradigma
que eren molt guapos
ells
i eren fantàstics
i dalt
i aquests canvis
després
ell
fins i tot
ell no vol ser així
però es dona
compte
que tot això
com incideix
sota aquest punt de vista
és una pel·lícula
una mica amarga
diguem-ne
amb humor negre
perquè al final
no és una pel·lícula
amb missatge
perquè a la fi
ell tracta
aquest tema
i entra
i surt
diguem-ne
del tema
amb un inici
igual que al final
perquè diguem-ne
que hi ha
una persona
també
que és el que
ven
uns cursos
aquests
per aprimar-se
i per aprimar-se
i per tromfar la vida
diguem-ne
és com un venedor
d'aquests
de llibres
d'autoajuda
que diu
que tu
bueno
te aprimaràs
i al final
que al final
també
té una problemàtica
molt important
i que tot
el que diu
al final
hi ha uns personatges
molt perdedors
al darrere
amb molt de fons
molts problemes
personals
i que veritablement
el que veus
és que al final
la gordura
és un menor problema
però que bé
tot relacionat
amb això
diguem-ne
una pel·lícula
amarga
una miqueta amarga
de perdedors
i tal
però que bé
com a punt de vista
de desmuntatge
com a aproximació
i amb bones actuacions
i bon guió
val la pena
és bastant fresca
i tot i que fa
10 anys
o 13 anys
que té la pel·lícula
està vigent avui en dia
13?
potser més
no tant
sí
por ahí por ahí
2006 diries
que parlo de memòria
i tal
aient m'agrada
recordo que em va sorprendre
sí, sí
em va sorprendre
que vaig a veure
perquè el director
és bo
a veure què passa
és sorprenent
és fresca
és una obra maestra
però és molt correcta
en tots els aspectes
i dos minuts
va parlar
de la Heddy Lamar
Heddy Lamar
que era
una actriu
dels anys 50
coneguda
perquè era
la pel·lícula
Sansoni Dalila
aquella de Víctor Mature
que s'ha vist
tan peplu
era la Dalila
i dius
aquesta persona
què va fer
unes quantes pel·lícules
d'aquestes de Hollywood
d'aquest tenor
dius
aquesta persona
parlem d'ella
per què?
perquè tenia darrere
un rerefons
aquesta dona
era enginiera
era austriaca
va acabant
fugint d'Àustria
perquè després
això
amb els nars
es va complicar
però bueno
era una dona
que va estar
casada
amb un traficant d'armes
que va haver-hi de fugir
perquè era un home
molt violent
llavors va fugir
als Estats Units
era una dona
molt intel·ligent
que era
ingeniera
i llavors
es va ficar
en el món
de l'actuació
perquè li agradava
té
la fita
en el món
del cinema
que en el 1933
va fer una pel·lícula
xeca
que es deia
Éxtasis
que va ser
la primera pel·lícula
on una dona
fingia
un orgasme
una pel·lícula
que va ser
censurada
pel Vaticano
i tal
la millor
l'agafava
Déu-n'hi-do
jo sí que el tenia
probablement
i bueno
no contenta
aquesta dona
en ser especial
doncs quan arriben
als 640
als Estats Units
té un amic
que és pintor
que també era
enginyer
i comencen a investigar
no sé si es donen
lliures o no sé què
un sistema
per al guiado
de torpedos
ojo lo que digo
jo mentre rodaves
en Sony Dalila
suposo
eres un torpedo
que al final
això ha estat
la base
de les tecnologies
de wireless
actual
i les tecnologies
mòbils
de 3G
tota la comunicació
que està per ondes
la base era
aquest sistema
de guiado
perquè era un sistema
guiado inalàmbrico
i van agafar
els seus coneixements
i els seus treballs
després
per desenvolupar-los
20 o 30 anys després
i posar
la marina
va desenvolupar
aquest sistema
primer no el volia
després sí
i va ser la base
d'això
i aquesta dona
té una estrella
en el Passeo de la Fama
de Hollywood
i té una estrella
en el Passeo de la Fama
dels inventors
que hi ha un Hall of Fame
també d'inventors
en el que està
comparteix estrella
amb gent com Edison
com Graham Bell
o com Marie Curie
llavors dic
ostres
quina vida més novel·lesca
diguem-ne
el primer orgasmo del cine
la precursora
de la tecnologia
de wireless
Dalila en el cinema
quina combinació
s'ha de parlar
amb aquesta dona
i aguantam el Víctor Mature
que
té a l'oïr
el Víctor Mature
que el sí que era
un grésim actor
grésim actor
i es veu que té
unes problemàtiques
amb les sandàlies
del Sansón
que les volia dissenyar ell
bueno
callo
callo
això del Hollywood Babilònia
és aquests llibres magnífics
d'un senyor
no me'acorda com es diu
que explica això
del Víctor Mature
i jo em fotia un far de riure
llegint això
perquè estava preocupat
perquè les sandàlies
donen suficientment brillants
no?
doncs pots comptar
no?
no perquè tothom
sabia que era gay
també aquest senyor
per tant a partir d'aquí
segur
sí clar
aquestes coses
que s'amagaven
amb el que semblava
que era així
gron i furtot
no pot dir res
però vull dir que
que feia gràcia
perquè bàsicament
doncs és això
aquesta imatge
que sempre feia
de personatge
però aquest quan es va saber
ningú es va escandalitzar
no
això porria
va ser com
tu ho deia
sí sí sí
i molts més
que el Cari Gran
i molts més
però aquest va ser molt
Cari Gran amb el seu amic
jugant a tenis
aquestes fotografies
Cari Gran amb el Randolph
amb el Randolph Escott
amb el Randolph Escott
vivint a la seva casa
de Santa Mònica
perquè eren molt amics
Kenneth
com es diu
Kenneth Angard
com es diu
el tio aquest
el Hollywood Babilònia
són dos llibres
de càtedra
que es diuen
allà es diu
Kenneth Angard
Kenneth Angard es diu
i val la pena
és molt divertit
bueno
tres minutets
no es tanca company
es tanco
tanco
tanco amb una pel·lícula
que es diu
Sombra
que és del Zanguimú
ja sabeu
aquest home va tenir
diverses èpoques
va començar amb el Sorgo Rojo
la Linterna Roja
va tenir
la Semillà de Crisantemo
però es va començar
a fer unes pel·lícules
més íntimes
com allò del
com es deia
El Retorn a Casa
El Camino a Casa
i va tenir
aquella època
de les dagues voladores
la cançó de les dagues voladores
Hero i tal
que va estar molt bé
aquí ha fet una barreja
una miqueta de tot
és a dir
el que interessa
de Sombra
d'aquesta pel·lícula
del Zanguimú
és que essencialment
és l'estètica
és una estètica
mai vista
jo no he vist mai això
és a dir
les escenes
totes elles
tant d'interiors
com d'exteriors
són en blanc i negre
però reserva
les cares
les mans
certs detalls
concrets i determinats
sobretot de sang
i tal
amb els colors
i és una meravella això
a més
la història
no és que sigui
res apartiu
és una cosa
molt privada
d'un període
indeterminat
aquests períodes
de l'edat mitjana
diríem
xinesa
i tal
en el que un poble
vol
una ciutat
millor dit
més que poble
una ciutat estat
d'aquelles que conformaven
volia agafar l'altra
volia aconseguir-la
per expandir-se
lògicament
i llavors
és el que passa
dins de l'acord
amb el que seria
un home
determinat
que és el rei
i la seva dona
però
hi ha unes figures
que es diuen
les sombres
és a dir
la sombra
l'ombra
com a tal
és el doble
és a dir
eren gent
que agafaven del poble
i això és real
això és autèntic
a la Xina
i per exemple
el capità general
diríem
o el gran encarregat
des de petit
ell mateix
ensenyava
aquesta persona
a ser com ell
física
i lògicament
com a tal
i per tant
es produeix
una curiositat
és que per exemple
un dels personatges
que és bàsicament
l'ombra
que és el que
porta la pel·lícula
en si mateix
és l'ombra
de l'autèntic
capità
que està amagat
perquè ha rebut
una ganivetada
un cop
de sable
d'un sable
que està enverinat
i que això
no el fa
fer vida normal
perquè
és això
llavors
entra
entre la llegenda
el que seria
els interiors
de la cort
imagineu
aquestes corts
tan austeres
i amb aquells vestits
i amb aquells pentinats
i aquelles coses
que portaven
i tota aquella història
el tema de la cal·ligrafia
té un segon punt
i després
les lluites
que té un punt
de les dagues voladores
i és molt interessant
com lluiten
lluiten amb paraigües
amb aquestes paraigües
amb aquestes ombreles
típiques xineses
i amb moviments femenins
i amb moviments femenins
és a dir
el moviment femení
fa que puguin esquivar més
li ensenya una noia
és una cosa
a vegades marciana
però té un punt
que jo
em vaig quedar enamorat
de la pel·lícula
veieu-la
perquè té un punt així
peculiar de bo
no és que sigui
partida coets
però hòsties
ai perdó
que està molt bé
m'he emocionat
si, si, si, si
és original
la premissa
i no és molt llarga
arribar a dues horetes
a una hora 55
i val la pena
val la pena
sombra
de zanglimo
bueno
es queden 30 segons
l'údios part dir-nos adeus
i fer-nos petons
i coses d'aquestes
una bona abraçada per tothom
vinga
clar que sí
que vagi molt bé
clar que sí
adeu-siau
fins al proper dia
adeu-siau
clar que sí
deixem el Leonard Cohen
per aquí
perfecte
adeu-siau