Title:

Agon al CaixaForum, Hawthorne i «La casa de les set teulades»; Tres anuncios, cinema polonès, Crudo, Rastres de sàndal, Churchill i Mother!

## Panorama del programa • Tertúlia cultural amb to distès i tres blocs principals: **art**, **llibres** i **cinema**. • Introducció amb el sumari del dia i trànsit cap als temes reals quan comencen les ressenyes i debats. ## Art i exposicions ### Agon: la competició a l’antiga Grècia (CaixaForum, col·lecció del British Museum) • Idea central: representar l’*agon* (competència) en l’art grec — esport, efebs, jocs, rituals i context social. • Valoració crítica del comissariat: enfocament massa **didàctic i per blocs** (atletes, déus, etc.) que sacrifica un **fil cronològic** més intel·ligible. • Qualitat de les peces: bona ceràmica (figures roges i negres) amb escenes de lluita, higiene i vida atlètica; però **falta monumentalitat** en escultura i relleus, algunes peces menors i malmeses. • Expectatives vs realitat: s’enyora un "disqòbol" o escultures icòniques; el conjunt **no llueix** tant com altres mostres (comparació amb Warhol o exposicions de Goya/Delacroix). > «Molta morratlla de magatzem i poca peça estrella» ## Llibres ### Nathaniel Hawthorne — «La casa de les set teulades» (1851) • Context: Nova Anglaterra pre-Guerra Civil; ressaca de les **bruixes de Salem** i del puritanisme; pont entre **romanticisme** i **realisme** americans, amb ecos de Whitman i Melville. • Temes clau: casa antiga, llegat familiar, *maledicció* que es reinterpreta com a **herència de caràcter** (una mena de pseudogenètica moral), fantasmagoria sòbria i **observació psicològica**. • Estil: prosa **descriptiva i preciosista**, amb to **sarcàstic** i d’**humor negre**; narrativa lenta però profunda. • Per a qui: lectors que gaudeixin de **characters studies** i d’atmosferes; pot resultar feixuc, però **val la pena** encara que no s’acabi. > «Si no l’acabeu, tampoc passa res: el que us deixa ja és valuós» ## Cinema ### Tres anuncios en las afueras (Martin McDonagh) • Recepció dispar: guió amb **giraments** i personatges potents, però alguns diàlegs sonen "al servei del guió" i **falta frescor** sorpresa (comparada amb «Fargo» o «Comanchería»). • Lectura temàtica: com **es produeix el mal** en comunitats petites; l’ostentació del mal (presumir-ne) destapa la **pudor col·lectiva**. • Premis: gran recorregut en **Globus d’Or** i opcions d’Òscar, tot i les reserves dels tertulians. ### Estados Unidos del Amor (Tomasz Wasilewski) • Estructura: tres històries d’amor/desamor (capellà, vidu, enamorament lèsbic) entre **Varsòvia i Berlín**. • Forma: paleta **desaturada** i ritme **contemplat**, interiors d’**estètica postcomunista**; càmera pacient, plans fixos amb gran **força atmosfèrica**. • To: sense finals feliços ni tragèdies operístiques; és el **pas del temps** i la **vida tal com és**. ### Pausa musical — Homenatge a Black (Colin Vearncombe) • Recordatori dels singles **Wonderful Life** i **Sweetest Smile** i de la seva veu **soul** inconfusible. ### Crudo (Raw) • Premisses: estudiants de **veterinària** i el descobriment d’una **addicció** al voltant del **canibalisme**. • To i lectura: posada en escena **contenida** i no gratuïta; el centre és l’**addicció** i la seva normalització, no el gore. Ressonàncies amb *addiccions* tipus «The Addiction». • Eco autoral: la **normalització de l’estrany** recorda l’univers de **Yorgos Lanthimos** (Langosta, Canino, El ciervo sagrado). ### Rastres de sàndal (Maria Ripoll) • Drama **tendre i humanista**: germanes separades a l’Índia que es retroben a **Barcelona**; mirada sobre identitat, veritat i **bondat**. • Interpretacions: destaca el duet **Nandita Das** i **Aina Clotet**. ### Déjame entrar (Let the Right One In) + debat sobre censura • Revisitació de la versió sueca i comparació amb el remake americà (digne). • Denúncia de **mutilacions televisives** i **edicions d’avió** (exemples amb «Pulp Fiction» i «El lobo de Wall Street»). ### Churchill (2017, Jonathan Teplitzky) • Focus: tres dies previs a l’**Operació Overlord** (Dia D) — retrat de **caràcter** més que biopic total. • Fortaleses: **Brian Cox** i **Miranda Richardson**, factura britànica sòlida. • Reserva: tria d’un moment **menys icònic** que el del «sang, suor i llàgrimes»; correcte però **discret**. ### Mother! (Darren Aronofsky) • Lectura simbòlica: casa-a-món, ella com a **mare/natura**, ell com a **ego de l’artista** o figura demiúrgica; entrada d’Adam/Eva (Ed Harris/Michelle Pfeiffer), **Caim i Abel**, ritualitat i **cicle etern**. • Experiència: **al·legoria bíblica** i meta-cinema sobre creació, devoció i destrucció; polèmica per la interpretació de **Bardem** i el caràcter extrem del relat. > «Un bucle d’adoració i sacrifici: l’artista alimenta l’ego i el món es consumeix» ## Cloenda • Tancament amb recomanacions i voluntat de seguir explorant lectures obertes en cinema d’autor.

['CaixaForum', 'British Museum', 'Agon', 'Antiga Grècia', 'Esport antic', 'Ceràmica de figures roges i negres', "Comissariat d'exposicions", 'Didàctica museogràfica', 'Nathaniel Hawthorne', 'La casa de les set teulades', 'Nova Anglaterra', 'Bruixes de Salem', 'Realisme', 'Romanticisme', 'Walt Whitman', 'Herman Melville', 'Tres anuncios en las afueras', 'Martin McDonagh', 'Fargo', 'Comanchería', "Globus d'Or", 'Missouri', 'Guió i diàlegs', 'Estados Unidos del Amor', 'Tomasz Wasilewski', 'Cinema polonès', 'Estètica postcomunista', 'Black', 'Colin Vearncombe', 'Wonderful Life', 'Crudo', 'Raw', 'Julia Ducournau', 'Canibalisme', 'Addicció', 'Veterinària', 'Yorgos Lanthimos', 'Langosta', 'Canino', 'El ciervo sagrado', 'Rastres de sàndal', 'Maria Ripoll', 'Índia', 'Nandita Das', 'Aina Clotet', 'Déjame entrar', 'Let the Right One In', 'Censura televisiva', 'Pulp Fiction', 'El lobo de Wall Street', 'Churchill', 'Jonathan Teplitzky', 'Brian Cox', 'Miranda Richardson', 'Operació Overlord', 'Dia D', 'Jordi VI', 'Mother!', 'Darren Aronofsky', 'Javier Bardem', 'Jennifer Lawrence', 'Al·legoria bíblica', "Ego de l'artista"]