Title:

Òscars 2018: repàs crític a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, amb debat #MeToo i correcció política

## Resum de l’episodi > "Serà cinema puro i duro." Els dos presentadors dediquen el programa a un repàs crític i sense embuts dels Òscars 2018, amb especial atenció a La forma de l’aigua, Dunkerque, El hilo invisible, Get Out i Una mujer fantástica, i amb un debat obert sobre *#MeToo*, correcció política i llibertat d’expressió a la indústria. ### Punts clau • **Òscars 2018 amb repartiment de premis fragmentat**: tornen a separar millor pel·lícula i millor direcció. • **La forma de l’aigua**: celebrada en art/disseny, però **banda sonora i “millor pel·lícula” generen dubtes**; es destaca el seu to *retro* amb pinzellades *steampunk* i colors pastel. • **Dunkerque**: **triomf sonor i de muntatge** merescut; el so com a part del llenguatge narratiu (bateg constant, tensió sostinguda). • **El hilo invisible (Phantom Thread)**: **elegància formal i perversitat soterrada**; vestuari incontestable i gran treball musical i de muntatge subtil. • **Blade Runner 2049**: fotografia i VFX reconeguts, amb debat sobre alternatives (per ex. Dunkerque). • **Una mujer fantástica**: **victòria justa**; retrat potent de la transfòbia i de la lluita per la dignitat, amb ecos d’*Almodóvar* en alguns moments. • **Get Out**: **guió original premiat** per l’originalitat i la barreja de gèneres (thriller/terror psicològic i sàtira racial). • **Call Me by Your Name**: guió adaptat premiat a **James Ivory (90 anys)**; els presentadors el troben **fred i irregular** tot i el prestigi. • **Debat social**: conversa franca sobre *#MeToo*, la correcció política com a corrent “omnipresent” i la **llibertat d’expressió** als mitjans. ## Debat inicial: #MeToo, correcció política i llibertat d’expressió • Es qualifica la gala d’“una mica sosa” i molt centrada en *#MeToo*. • Reflexió sobre **abusos de poder** a indústries creatives i la complexitat de les relacions de poder (també entre homes). • Reivindicació de la **llibertat d’expressió** a la ràdio local i crítica a cert **formalime “políticament correcte”**. ## Repàs de categories i guanyadors ### Maquillatge – El instante más oscuro (Darkest Hour) • Reconeixement lògic pel **maquillatge transformador de Gary Oldman** com a Churchill. • Comparació amb una altra cinta britànica recent sobre Churchill; intriga per la **versemblança maquillada** vs. actors d’edat semblant al personatge. ### Disseny de producció – La forma de l’aigua • Debat sobre què engloba el *disseny de producció* (conjunt artístic: art, localitzacions, vestuari integrat, textures). • Estètica **retro, Guerra Freda, sèrie B** i to *steampunk* suau amb **colors pastel** i criatura “clàssic 50s”. ### Muntatge i So (edició i mescla) – Dunkerque • **So espectacular i funcional**: des de l’impacte de les bales al casc del vaixell fins a les comunicacions dels pilots. • El **pols sonor** sosté el suspens i ajuda a entendre el missatge; muntatge com a nervi del film. ### Vestuari – El hilo invisible (Phantom Thread) • Premi “cantat” per **recreació exquisida dels 50** i el personatge modista. • Elogi a Paul Thomas Anderson: **contenció, ritme subterrani** i una bella dialèctica entre **elegància i perversitat**. > "És una pel·lícula elegant, però en l’elegància existeix la perversitat." ### Fotografia i VFX – Blade Runner 2049 • Reconeixement **previsible** per la seva aposta visual i tecnològica. • Es comenta que **Dunkerque** també era candidata sòlida en fotografia per la seva força plàstica. ### Animació i Cançó – Coco • Sense sorpresa amb **Pixar**; es compara amb l’expectativa que **This Is Me** (The Greatest Showman) pogués endur-se cançó. • Tangent sobre **rècords d’Òscars** i grans guanyadores històriques. ### Banda sonora – La forma de l’aigua • Valoració **tèbia**: música agradable però **poc memorable** per als presentadors. • Comparacions: **El hilo invisible** (piano clàssic, filigrana de cordes) i **Dunkerque** (Zimmer i el **tic-tac**/bateg que no s’atura) com a treballs **més potents** en record i funció narrativa. ### Pel·lícula estrangera – Una mujer fantástica • **Triomf merescut** del film xilè; actuació destacada de la protagonista (dona trans). • Denúncia de **transfòbia** institucional i familiar amb escenes dures i simbòliques; moments estilístics que evoquen *Almodóvar*. • Comentaris sobre les rivals: **The Square** (per ells, esnob i avorrida) i **En cuerpo y alma** (interès, duresa d’imatges d’escorxador). ### Guió original – Get Out (Déjame salir) • **Originalitat** en el gir de to: de trobada amb els sogres a **thriller psicològic** i sàtira del racisme “amable”. • Se subratllen les **imatges hipnòtiques** i la sensació d’opressió sostinguda. ### Guió adaptat – Call Me by Your Name • Premi a **James Ivory (90 anys)**. • Opinen que el guió és **fred, desmanegat i amb poca química** entre els protagonistes, tot i la bellesa d’ambientació; discurs final del pare, el millor moment. ### Actriu secundària – Allison Janney (I, Tonya) • **Elogi entusiasta**: personatge devastador i presència imponent; contrast entre la **dures**a a pantalla i la seva **elegància** a la gala. ## Temes transversals i observacions • **Separació de “pel·lícula” i “director”**: retorn a una tradició menys habitual dels últims anys. • **Mexican connection**: es promet comentar l’auge de creadors mexicans als Òscars (del Toro, Cuarón, Iñárritu), però queda per a un altre moment. • **Música en directe i talls**: el programa tanca amb un bloc musical (Dire Straits) i un comiat dilatat en antena.

['Òscars 2018', 'La forma de l’aigua', 'Dunkerque', 'El hilo invisible', 'Blade Runner 2049', 'Coco', 'The Greatest Showman', 'banda sonora', 'maquillatge', 'disseny de producció', 'muntatge', 'so', 'fotografia', 'efectes especials', 'pel·lícula estrangera', 'Una mujer fantástica', 'The Square', 'En cuerpo y alma', 'Get Out', 'Call Me by Your Name', 'James Ivory', 'Allison Janney', 'I, Tonya', '#MeToo', 'correcció política', 'llibertat d’expressió', 'Ràdio d’Esvern', 'Babilònia', 'crítica de cinema']