Doncs tornem un dijous més
aquí a Ràdio d'Esvern, al Babilònia
i avui estem en quadro, Nacho
Sí, no sé què ha passat avui
Saca els Òscars
o alguna cosa
que la gent, tantes emocions
i tota la nit desperta
hem tingut unes baixes aquí
i estem
al Cesc i jo
Hola, mira, és el que ens toca
estaríem aquí separats per un
mirall d'aquests
Tu estàs en el tanque, la forma de l'aigua
una mica d'allà introduint
Però jo som el monstre, a mi mola
Si vols el monstre
Allò quan explica
escolta, a mi has estat amb el monstre
i com ho has fet això de l'acte sexual
i fa així, com dient, això s'obre
i surt que vam fer una coseta
ho explicarem després
És una cosa així una mica
bizarrilla
Sí, sí, sí
Està molt bé
Bueno, doncs avui
com ho podeu imaginar
serà bastant la cosa
Òscar, vull dir
no donarem massa
element d'imaginació
a la gent
Sí, serà cinema
puro i duro
Exacte
Sí, sí, perquè ja fa tres dies
que es van donar quatre, no?
Gairebé
Sí, sí
Els Òscars i tal
Doncs bé, doncs
se'n servirà per fer un repàs
grandíssim, no?
I bé, doncs
per la dades
perquè és que aquí
gairebé les hem vist totes
Jo menys una
Hem vist bastantes
i tu bastantes també
doncs farem una miqueta
de recordatori
amb una gala
que, bueno
que tampoc hem tingut
massa el plaer
de veure-la així
de manera
jo no he pogut veure-la
sencera
potser altres companys sí
però, bueno
comentarem
en un altre moment
si de cas, no?
Sí, una mica sosa
Diuen que sosa, no?
Sosita
Sí, sí, sí
Estava molt al tema
del tema aquest del Me Too
Sí
Això d'en contra
d'aquell senyor
i tal
però, bueno
doncs
És el que
Anirem parlant
de tot això
Políticamente correcto
que sembla
la nada de la película aquella
de la historia interminable
que va avançant aquí
Sí, sí, sí
una miqueta, clar
Dius, bueno
i potser
a veure
hi ha motius
per certa gent
però també
no vol dir
que entri tothom
en aquest joc
també, no?
I sembla que aquí
tothom ja
apa, no?
S'ha sobret la veda
Les mesures
Exacte
Que cojo
que estem lògicament
en contra de qualsevol element
Això és evident
vull dir, no cal
però estem en l'indústria del cinema
hi ha indústria de les varieters
hi ha el món del teatre
hi ha el món de la música
hi ha el món de la televisió
i aquests mons
els que els coneixem una miqueta
jo no gaire
però jo he estat
en una
bueno
en un parell d'espais determinats
amb ràdios i tal
també més professionals
no parlo de ràdio d'esvern
però
en altres espais
molt més
que hi ha més poders i tal
i home
les proposicions
per una banda i per l'altra
per desgràcia
passa de tant en quant
això
Bueno
Sí, això que s'ha apuntat
sense que ningú es malinterpreti
que hi ha un doble joc
que hi ha vegades
que hi ha víctimes de veritat
i hi ha vegades
que no hi ha tantes víctimes
però per una banda
i perquè aquí estem parlant
també està el tema
entre els homes
per aquí sembla
que també hi ha
sentjament als homes
també hi ha homes
que juguen aquest joc
d'alguna manera
amb un altre home
o amb una altra dona
evidentment
és com un món
més complicat
és molt complicat
i jo personalment
i això ho he patit
en un moment determinat
jo vaig patir
per una banda i per l'altra
vull dir
el fet d'intentar
i vaig dir
cuidado
vull dir que jo aquí
entro en aquest joc
probablement
i ara seré
potser una mica
salvatge
potser ara estaria
en un altre lloc
ens entenem
potser si hagués
accedit
amb el seu moment
perquè era una persona
de certa importància
i a certes qüestions
potser
hagués arribat
a un altre punt
però bueno
que no m'importa
ni m'interessa
ni ho vull saber
és absolut
però clar
on estaràs millor que aquí
home i tant
clar que sí
amb aquest super sou
que tenim
és clar
clar que sí
però almenys
som lliures
això és lo important
vull dir
que no estem marcats
per una
això
no sé quina ràdio
igual
si comencem a decir
aquestes coses
hòstia
alguns diuen
és que clar
és que tal
bueno
aquí tenim
políticament correctes
com sempre ho serem
però bàsicament
em refereixo
que sempre que tenim
una llibertat
que mai
jo porto aquí 20 anys
mai m'ha dit
escolta
amb això
no ho diguis
no ho facis
per tant
aquesta llibertat d'expressió
que bueno
que tant
últimament
també està tan fumuda
doncs
que a veure si la cosa
ja està bé
clar que sí
clar que sí
bé
fem una miqueta
de recordatori
dels guanyadors
d'aquests hòstia
que els comencem
per la part més cutrecilla
per la part més
o menys
no cutrecilla
sinó la part menys
menys coneguda
o que no té tant
interès
com per exemple
el millor maquillatge
millor maquillatge
dius bueno
també és una cosa curiosa
doncs
em sembla
l'única que s'ha emportat
a l'instant
mas oscuro
és aquesta
del Churchill
que jo no l'he vist
és l'única que no he vist
de les set
són vuit
bueno no no
però s'ha endut
aquesta no s'ha endut
al Gary Oldman
no s'ha endut
ah sí perdona
perdona
si s'ha endut
a faltar
el millor actor
clar que sí
perdona
doncs això
amb el maquillatge
com a tal
em refereixo
que jo clar
jo he vist
quatre imatges
jo he vist Churchill
jo no l'he vist
que és l'altre
que va sortir al mateix moment
anglesa
no me'n recordo
que és el director
i tal
però és que
per el que he vist
el tràiler
és la mateixa història
bueno clar
és que
la història és la que és
vull dir
però no estem parlant
d'un biòpic
és que és el més fort
que dius
que dius
això no
vull dir que no
és que resulta
que és una mena
de
de la mateixa situació
d'un dia
determinat
de guerra
i que han triat
la mateixa situació
que mira que hi ha
situacions diverses
a la vida de Churchill
clar que pots fer moltes coses
doncs no
no han buscat el mateix
crec
llavors clar
la vull veure
per fer aquesta comparativa odiosa
això no seria
aquestes coses
no seria un mateix projecte
que ha arribat
un que el va vendre
a un altre
i el va comprar
i el va pagar
perquè jo crec que
quan veus
probablement
quan veus pel·lícules
oi que passa
de quan en quan
que veus
dos pel·lícules similars
quan vam fer allò
de l'il·lusionista
te'n recordes
i després el trucó final
eren dos
hòstia
ha sortit dos pel·lícules
d'il·lusionistes
i va
veus que van en parelles
i això
això passa
a mi ha de passar
amb les amistades peligroses
i va al món
clar
una del Milos Forman
i l'altra del Stephen Frears
i era
la mateixa història
amb uns altres ratots
però era el mateix concepte
i això
fa una miqueta de ràbia
i aquí em sembla
que passarà el mateix
i et dic una cosa
jo no m'acordo
com es diu ara
l'actor de Churchill
de la pel·lícula com a tal
que el nivell és altíssim
d'aquell actor
és un actor
britànic
d'aquests a l'escola
teatral britànica
i és brutal
jo no sé
què haurà fet
el Gary Oldman
que és el que a mi
em fa una mica de por
per això
vull fer la comparativa
i aquell ara
va maquillat
aquest senyor
té una edat
i llavors
i és gras
i és potent
i és
i llavors aquest va maquillat
no sé
a veure si ens ho creurem
o no ens ho creurem
això és el gran problema
que tenim
però bé
maquillatge
com sempre
ja veiem
què és el que hi ha
disseny de producció
doncs mira
doncs ja podíem començar
a parlar
la forma de l'aigua
és una de les quatre
que va guanyat
si
aquí
és que el concepte
aquest de disseny
de producció
exactament
què seria
perquè no és
què seria
disseny de producció
Seria una miqueta
seria qui s'encarrega
de buscar
una mica
aquests espais
és tot això
buscar localitzacions
localitzacions
que estigués
de buscar
tot
això seria producció
però disseny de producció
és que és curiós
això
jo no ho sé exactament
d'una part que imagino
però tampoc no sé
aquesta diferenciació
vull dir
seria la qüestió
de buscar-ho
i plantejar-ho
jo crec que seria
com el disseny artístic
que es diu
potser el conjunt
és el conjunt
jo crec que sí
mira
el vestuari
el no sé què
l'atret superquí
la forma de l'aigua
jo que vam comentar
l'altre dia
que era una mica així
steampant
que era una miqueta
amb formes
aquestes
aquests colors
pastel
i aquestes
totes textures
com si fos
de
de guerra freda
però no
com si fos una mica
de jo que sé
sèrie B
un poc així
pel·lícula alienígena
perquè a més a més
amb el personatge alienígena
hi ha un toc
que bueno
molt pel·lícula
dels cinquantes
a color
d'allà
d'alienígenes
aquesta cosa
però amb un color
molt pastel
és com un
ees macolor
no té ni color
sinó
que es veien allà
les lletres
que miraven
aquestes coses
era molt típic
també dels
deserts westerns
que dius
amb les caràtules
aquelles
que eren molt espartanes
que sotien allà
la caràtula
la presentació
era com
això mateix
aquest rotllo
una mica
és aquesta la idea
i tu què et va semblar
una mica
parlem-ne encara
o vols parlar
quan parlem de la millor
pel·lícula
jo si vols
per introduir
penso el mateix
que vaig pensar
l'any passat
en Moonlight
tot i que aquesta
m'ha agradat
molt més
que em va agradar
Moonlight
i la veig
millor pel·lícula
però home
per tot el que li han donat
i sobretot
allò que hem comentat
a fora de l'antena
que aquest any
han tornat
a trencar
el costum
diguem-ne
durant molts anys
era que donaven
la pel·lícula
i el director
junts
de cop i volta
ho van donar
separat
no em recordo
l'any
però potser ja fa
10-15 anys
que ho fan així
i de cop i volta
ara bum
donen millor pel·lícula
i millor director
i tu penses
bueno
si fos una pel·lícula
increïble
que sobressurtís
de la resta
o que fins i tot
d'aquestes
que dius
ostres
una pel·lícula
d'aquesta
és el sèptimo arte
vale
però
de cop i volta
que ell s'hi ha donat
per unificar-ho
amb una pel·lícula
que és correcta
però que bueno
que tampoc és
partir de cuets
que n'hi ha d'altres
que dius
home
que estaríem
una mica millor
sincerament
seguirem destripant
la forma de l'argua
ja diré
especial
sí i tant que sí
millor muntatge
millor so
i també em sembla que té una altra cosa
vinculada amb el so
que també he perdut
em sembla que han sigut tres
Dunkerque
Dunkerque
que això sí
s'ho mereix
el so és espectacular
el so
el so
és una meravella
més té implicació
dintre la pel·lícula
és un estil
dintre la pel·lícula
és un veig
estilístic
molt important
que diu molta cosa
i ajuda
a entendre
el missatge millor
les bales
quan entren a la carena
del vaixell
quan van parlant
els pilots
que parlen d'aquella manera
que sembla que
els d'idramòli
que realment
és el moviment
la carlinga
això és magnífic
és d'una qualitat
general
però en si
Dunkerque
és una pel·lícula
que té una entitat
com a pel·lícula
per se mateixa
és que m'estranya
que no li haguessin donat
aquesta
perquè a més a més
era
molt d'això
vull dir
una producció
perquè hi ha molts calés
a Dunkerque
uns escenaris
que jo
en el cinema
llueix moltíssim
totes les platges
i la barcaza aquella
plena de soldats
que es veuen només
els cascos
i tal
hi ha unes imatges
que dius
ostres
això és una pel·lícula més
del gust dels Òscars
diguem-ne
el pel·lículon
que es diu
i és estrany
que no
li hagin donat
alguna cosa
o millor pel·lícula
o millor director
que si costava molt
continuar fent l'esplit
diguem-ne
i no ajuntar-lo
això és el que jo veig
una miqueta
que aquí és el problema
que és el que no veig jo
que aquí hem intentat crear
uns vincles
amb certes pel·lícules
dins d'aquesta comercialitat
que pot comportar
la forma de l'aigua
és més fàcil
que entri més
però encara hi ha així
i bueno
no sé
no sé
és que jo crec que
aquí hi ha coses molt venudes
vull dir
dins del que seria
l'àmbit de les productores
i bé
després explicarem
la
com és
la
Mexican Connection
ah exacte
que també
parlarem d'aquí
aquí n'hi ha
n'hi ha bastanta coseta
sí sí sí
millor vestuari
com no podia ser
Erilo Invisible
mira aquesta
com no podia ser
aquesta
és que
és que no hagi guanyat res
bueno això
sí
ha guanyat alguna més
espera calla calla calla
o hagués somiat això
no
no ha guanyat alguna més
no
doncs no
perdona
ho havia somiat
ho havia
oh no no
era bastuari
solamente
sí sí sí sí
perquè la música
no és a forma de l'aigua
no no
doncs sí sí
és Erilo Invisible
tu què s'has pogut veure?
no l'he pogut veure
però ja
m'han
he parlat
una miqueta
m'han explicat
una altra persona
que l'ha vist
i tal
i m'ha donat la sensació
a més
el director
ens agrada molt
jo crec que
amb aquest aspecte
és perfecte
jo pensava
jo ho tenia al cap
dic millor bastuari
sense cap mena de dubte
home estem parlant
justament del senyor
Woodcock
que també té un cognom
que deixa anar a l'esquerra
si traduïm
clar
és una miqueta
com
com d'aquesta forma
però
sí que és veritat
que ja
evidentment
hi ha un treball
magnífic
d'aquest modís
dels anys 50
amb representació
dels vestits
mateixos
simplement
que ja porten
les pròpies
les pròpies
clientes
a la pel·lícula
i ella mateixa
la seva dona
ja com un treball
com d'investigació
de qui era
exacte
el patronatge
d'aquella època
totalment
i una manera
de plantejar
tot
però jo crec que
com a mínim
és a dir
jo crec que
l'elegància
que transpua
aquesta pel·lícula
curiosament
l'altre dia
a TV3
el dia abans
dels Oscars
van fer una
van venir
quatre crítiques
de cinema
dones
per tant
això del tema
del Me Too
i la visió
i va ser curiós
perquè de les quatre
sabent que evidentment
la forma de l'aigua
és la manera
que guanyaria
i tal
doncs
van dir
quina és la teva travessa
i tres de les quatre
van dir
que els encantaria
que fos l'Hilo Invisible
la guanyadora
per l'elegància
a més va dir
un comentari magnífic
és que dius
és perfecta la crítica
no sé si és la Núria Vidal
una d'aquestes
no recordo ara
que va dir
és una pel·lícula elegant
però en l'elegància
existeix la perversitat
i vaig dir
ole
evidentment
exacte
però
és que dius
és perfecta
no destrossar una pel·lícula
voldria donar-li la volta
que no existeix perversitat
sense elegància
exacte
perquè si no
ja no és perversitat
ja és
bueno
un altre
un altre
el mal
més puro
i més barrué
perquè en l'elegància
és perversitat
perfecte això
és que quan veus la pel·lícula
ho entendràs
és una pel·lícula
que té un percentatge
d'elegància infinita
amb la seva plantejament
no?
que dius
però realment
què està fent aquí
Thomas Anderson
Paul Thomas Anderson
què està fent?
passarà alguna cosa més
de particular
serà així tota l'estona
i de cop i volta
dius
ops
mira
oh que bé
oh mira
ostres
què ha passat aquí
vale
l'altre dia
veia jo
pozos d'ambició
no sé quina cadena
i era aquest ritme
també
aquest ritme
d'atenció
de tot soterrat
i tal
que no passen grans coses
i de cop i volta
passa
però que no
potser passa més
a més a més
són els mineros
allà
els llocs de petroli
no una part més
però no passa tant
no passa tant
però
jo crec que és la pel·lícula
potser que li hagués
hagut de donar
un premi
mira que et dic
el millor muntatge
però per l'elegància
en el muntatge
sí
la música és magnífica
jo la forma de l'aigua
no estic d'acord
amb la música
això ho parlarem ara
però
té una música
deliciosa
és que és una pel·lícula
que acaba fluint
fluint
fluint
i molt bé
molt bé
millor fotografia
i millors efectes especials
Blade Runner 2049
bueno
bueno
hi ha efectes especials
bueno
sí
per forza
és el millor
d'afectes
sí
fotografia
bueno
és que mateix
estic pensando en la resta
tampoc és que tinguin
oi per Dunker
que té una fotografia
per exemple
Dunker
que està per sobre
segur
sí
sí
i fins i tot
la de
els
tres anuncios
en las afueras
també té una fotografia
sí
sí
l'únic que clar
però ser aquesta estètica
una miqueta més
allò
potser no
com a L'Elo Invisible
té una magnífica fotografia
L'Elo Invisible
i tal
però clar
és una fotografia
transparent
sí
sí
per un costat
l'altre
és una fotografia
més àrida
vull dir
aquesta cosa
que vas veient
les percepcions
no
del cinema
de la pel·lícula
pròpia
de l'emulsió
com a tal
no
i com
ho desenvolupen
però
dius
ostres
és que sí
perquè jo crec que
és molt evident
els efectes espacials
i la fotografia
és evident
llavors aquesta evidència
és la que han volgut
plasmar
i això em fa molta ràbia
perquè a vegades
sempre són pel·lícules
amb efectes espacials
molt evidents
i amb una cosa
i amb un muntatge
fotogràfic
massa clar
amb molts calés
clar
que han de justificar
el retorn de la inversió
i aquí sempre penses
que
no sabem si és així
però sempre penses
malament
és el que tenim
i ja està
millor animació
millor cançó
Coco
jo no l'he pogut veure
no
ja sé
companys l'han vist
la Rosa
que va parlar
molt bé
i jo
aviam si puc veure-la
perquè
experimentarem
però home
és Pixar
a mi ja m'agrada
una pel·lícula de Pixar
si no és per ella mateixa
per tota la resta
que ens ha donat Pixar
exacte
com a mínim
amb les llums
i les sombres
diguem-ne
és com si fos
ja ens agrada
una mica busca això
un premi a aquesta filosofia
el que passa
és que clar
i tothom deia
que la guanyadora
podria ser el
This is me
del The Showman
la cançó principal
i tal
però bueno
sembla ser que aquesta vegada
no ha sigut així
i The Showman
tenia res
em sembla que una nominació
o dos
i ni això s'ha emportat
que també ja
que per cert
l'altre dia
ahir
l'altre dia
mirant
perquè resulta que
les grans guanyadores
dels Oscars
i tal
la que més
ha guanyat
ha sigut
l'Alalant
bueno
hi ha hagut tres
és la que és
Titanic
no m'he equivocat
l'Alalant
i no sé quina més
i no és una d'aquelles
un clàssic
Benur
Benur va guanyar
no però per Benur
em sembla que
l'Alalant
va guanyar com
13 o 14
Benur
jo diré que va guanyar
11
no estic segur
era més de 10
era més de 10
no sé si
molt més de 10
és que no recordo
a veure
Titanic
va ser Titanic
va dir el Tedioc
tres han sigut
les que més han guanyat
Titanic
no és la dama de Xangai
no era
una d'aquestes
classicotes
dels anys 50
60
em sembla que
corria en por ahí
i l'Alalant
vaig dir
como
i em vaig emprenyar molt
que hagués guanyat
tot l'Alalant
vull dir que
ostres
bueno
Titanic tampoc
però bueno
l'Alalant
menys
no però prefereixo Titanic
que s'emporti 14
de debò
t'ho dic en sèrio
perquè és una pel·lícula
com serà
però bueno
s'ha tingut una trajectòria
brutal
és a dir
s'ha vist
ha guanyat
infinitat de milions
de dòlars
però perquè la pel·lícula
te la posen
cadascú per la televisió
que és un avorriment
i tal
però bueno
s'entén
i no és una malefactura
de pel·lícula
ara
no clar
evidentment
això està clar
però bueno
és el que tenim
millorament de sonora
la forma de l'aigua
se'n tornem-hi
seguim
aprofundint
en la pel·lícula
jo
no sé si diu molt o poc
no recordo gaire
d'aquesta
o sigui
no em va deixar cap impacte
no
no recordo
com era
estic pensant ara
com era la música
jo és que de debò
no no
no tinc la referència
de res
no no
de debò t'ho dic en sèrio
o sigui
no eren cançons
jo diria que no eren
cançons conegudes
diguem-ne entre cometes
no és banda sonora d'altres
sinó era específicament feta
era feta
però no és que la recordi
com dient
ostres quina melodia
se t'ha ficat
no
igual que per exemple
l'Illot Invisible
constantment
és el piano
vas sentint un piano
i vas sentint
una mena de petits
sembla com quartets
de corda
molt petits
és una cosa
però sota el piano
és un piano molt clàssic
molt Schubert
amb aquest rotllo
i que va entrant
i és magnífic
el que fa
jo aquí no la recordo
jo recordo més
el que està sonant
una cosa d'aquestes
un rotllo d'aquests
sí
que podria ser
qualsevol
una mica
això del piano
ascensorista
sí
és aquesta cosa
jo vull recordar
com aquestes músiques
una miqueta
ambientals
que dic jo
que acompanyen
amb un cert misteri
a lo millor
per la situació
però no
no crec que sigui
potser la millor
banda sonora
és a dir
perquè si entréssim
amb altres
jo estic convençut
d'aquesta millor
i quina és d'aquestes
que a mi em va sobtar
moltíssim
és un kerque
la que no para de sonar
pum pum pum pum pum pum
sí, sí, és d'un kerque
una mena com de cosa
acabat
que t'entra mentalment
i no para
no para
la banda sonora
no s'atura en cap moment
exacte
així com hi ha
la pel·lícula
hi ha pel·lícules
que aquí ara
hi ha deu minuts
en què no hi ha cap
melodia per sota
aquí totes
no para
no para
perquè és la sensació
una mica
com si fos el cor
diguem-ne
llavors baixa una miqueta
perquè el cor baixa
perquè la cosa està més tranquil
després puja i tal
ja puja allà
jo fent-te mal
a l'avui
i és
és clar
és una banda sonora
so
més aviat
no és agraïda
no és per vendre-la
home potser te la poses allà
i agafes un marron allò
privat
com dient
se'n va al cap
però és veritat
que no és venible
probablement
i potser hem buscat
una altra cosa
però és que
insisteixo
no recordo res de particular
ni recordo música de jazz
que pogués estar vinculat
a l'època
que diguis
no sé
sí
però no sé
recordo algo
com dius tu
molt genèric
molt això
molt violins
molt no sé què
molt no sé quantos
que corra por ahí
és el que ja
seguim parlant
de la forma de l'aigua
quan arribem ja definitivament
anem deixant pel final
però encara tenim
molta estona
millor pel·lícula estrangera
aquí
sí que
com jo hi visc cosetes
puc parlar de coneixement
de la teva
parlaràs tu
a més a més
va ser la teva
la travessa
va ser la teva opció
exacte
hi havia
que és la mujer fantàstica
ja ho dic
ja ho diem
exacte
la mujer fantàstica
m'estic pensant
quines en les altres
bueno
estava d'Esquer
sí
que bueno
que ja vaig dir
que era vomitiva
la pel·lícula
vomitiva no
a veure
va guanyar
el festival de cants
no m'hi equivoca
però és que jo
encara estic donant-li voltes
a la pel·lícula
a veure si l'he entès
o no l'he entès
però bueno
és una pel·lícula
per mi
no gaire
interessant
no
no tornaré a repetir
que la gent la miri
que la jutgi
però realment
jo crec que és
de les tres
que he pogut veure
m'ha semblat
tremendament avorrida
i tremendament fora
i molt esnob
és a dir
i mira que tracta
el món
de l'art contemporani
i jo estic en aquest àmbit
i perquè ho digui jo
que és esnob
doni-do
vull dir
és una cosa
que dius
bueno
ja és qüestió
del que sigui
hi ha una altra
que
per qüestions personals
doncs
hi ha pogut entreveure
no del tot
que ja comenten
la setmana que vam tranquil·litar
que es diu
En cuerpo y alma
que és aquesta pel·lícula
uncaresa
sí, sí
que promet molt
tot passa
amb un escorxador
va passar
amb un escorxador
i a partir d'aquí
hi ha una figura femenina
molt peculiar
i un senyor
que és el cap
d'aquest escorxador
que també
té la seva peculiaritat
i a partir d'aquí
doncs no puc dir molt més
fins que no aprofundeixi
però
sorprèn
a vegades
una mica
la crueltat
de les imatges
que estem
amb un escorxador
de becas
a partir d'aquí
ja ho direm
ja ho veurem
però no pinta malament
les coses
per això dic
que en aquest cas
no ho diràs més
i una mujer fantàstica
sí que l'he pogut veure sencera
totalment
mereixible
ella em sembla que es diu
Daniela Vera
o Daniela Vega
no em vull equivocar
és una transsexual
és a dir
en aquest cas
transgènere
directament
vull dir que
refereixo
que no és que sigui
un personatge
determinat
sinó que ja és
una dona
absolutament
a la pel·lícula
i en la vida real
i és que és magnífica
ho fa
amb una
clar
és aquesta
revisió
un cop més
en societats
encara
bé
també l'espanyola
també ho és
encara
amb aquests temes
però xilena
en aquest cas
que encara podem imaginar
que queda una miqueta
perduda
dins d'aquesta línia
de la no entesa
d'una dona
que ha crescut
amb el cos
d'un home
aquest tema és molt tabú
i que definitivament
aconsegueix
la seva dignitat
com a dona
resulta que
té un rotllo
amb un senyor
que està casat
que té fills
que és de família B
i que
inicialment
són feliços
absolutament
és a dir
està clar que aquest senyor
trenca la seva vida
amb la seva dona
la seva vida
per estar
amb aquesta noia
que és transgènere
inicialment
i llavors clar
això
entre ells no passa res
és normal
però en canvi
de cara a la galeria
el que és a la dona
el fill
el no sé què
és terrible
perquè què és el que passa
que això passa
als 5 minuts
que és que ella
que té una vida
aposentada
amb la seva parella
que té un apartament
d'ell
que on viu
resulta que ell mor
d'un atac de cor
fulminant
i això genera
clar
que perdi la casa
lògicament
perquè pertany a la família
el cotxe
que era d'ell
l'ha de tornar
a l'ex dona
i tot això
genera un procés
de trobades
d'ella
amb el que seria
la família
que la titllen
de
com li diuen
ostres
maricona pintada
això que em sembla
una borrada
és una borrada
ja l'insult
en si mateix
que dius
bueno mira
és una cosa de broma
però si és una cosa
amb aquesta línia
de tot
vull dir
la dona
la maltracta
li diu
que
l'has matado
porque has estado con él
y hasta que no has podido
como si fos insaciable
la policia
li fa
un
un
toque
bueno
per veure si
porta alguna cosa a dins
la fan noar
per deixar-la en evidència
per veure si realment
encara té sexe
o no té sexe
per morbo
clar
hi ha tota una línia
potentíssima
que a mi
hi ha moments
que recorda una mica
una mica
no sempre
al Modóvar
hi ha una escena meravellosa
que ella lluita contra el vent
que puja
que això és
dius
això el mod d'obra
hauria pogut agafar perfectament
a tacones lejanos
és aquella escena
de que
lo que me duren los botines
no hi és un drama
que li facin mal els botins
no
de les sabates
aquestes cosetes
i està molt ben parida
per aquesta tia
de debò
ho fa molt bé
s'ho mereixia
es mereix l'Òscar
jo crec que de les tres
que puc opinar
sense cap mena de dubte
per mi la millor
bueno
val la pena
que li feu una ullada
la pel·lícula
perquè normalment
la película estrangera
té qualitat
sí
tan trist el tema
i aquesta te la deixo per tu
perquè jo compararé de l'altra
aquesta sí que l'he vist jo
que tu no l'has vist
segur
mejor guion original
déjame salir
doncs molt bé
m'agrada
perquè
és una pel·lícula
que vaig entrar
però no gaire
bueno
jo crec que
com a guió
sí que està força bé
sí que està força bé
i potser
ja donar-li
més premis
no
perquè sembla que
estava nominada
fins i tot
a millor pel·lícula
diria jo
ah
millor to
el protagonista
bueno
ja dic
si no
la història
no fos
com és
segurament
una pel·lícula nova
es basa molt
en aquesta història
en l'originalitat
d'aquesta història
en el canvi
de registre
d'una història
que sembla
de cap de setmana
a casa dels pares
allò una miqueta
línia comedieta
quasi no
que acaba
bueno
acaba desembocant
en una altra cosa
completament diferent
i fins i tot
ja només
en el tema
del racisme
puro i duro
sinó
en uns temes
més refinats
no
jo de la hipnosi
una sèrie d'històries
allò
més de la mente humana
no
de molt
molt opressiva
no
quan hi ha
les escenes aquelles
quan
quan l'hipnotitzen
i el tio comença a caure
i no explicarem molt
però
que són
visualment
bastant potentes
el tio fa bastant bé
home
jo no sé si
per donar-li l'Òscar
al millor top
però fa bastant bé
en el seu paper
de víctima
allà
que ha de fugir
al final
ha de fer el que sigui
no per sortir allà
i bueno
la pel·lícula
és
que tenim la confusió
durant aquest any
és
Deja-me salir
perquè
més aviat
és Get Out
és com
és una cosa així
com vete
pira-te
que aquí
aquí acabarà malament
el tema
que es posa molt xunga
la cosa
llavors
com a pel·lícula
que
la vas a veure
sense pretensions
pensant que era una cosa
i que després et sorprèn
dius
ostres
però té més qualitat
de la que jo
m'havia pensat
perfecta
si ara
haguessin donat
el premi
a la millor pel·lícula
i al millor director
aquesta pel·lícula
doncs diríem
una mica
el mateix
que estem dient
amb la forma de l'agua
que bueno
home
tu vols dir que
però
com no ha tingut
aquesta maledicció
entre cometes
és quedar amb una pel·lícula
d'aquestes
que quan fas la llista
de pel·lícules anuals
la dius com a pel·lícula
interessant
i que quan la veus
gratifica
jo crec que aquestes
gratifiquen molt
saps?
perquè no t'esperes
això
i ja vas amb la prevenció
de dir
bueno ja saben
que no és
ostres
és ús allò no
no tens decepció
sinó al contrari
sempre hi veus
alguna cosa més
això té positiu
això m'agrada
a mi m'ha sorprendre
a mi les pel·lícules
que em sobten
de cop i volta
dius
què ha passat aquí
això és el que em mola
del cinema
i això sí que ho té
aquesta pel·lícula
sí sí sí
però al principi
dius
a veure per on t'anirà
vas una miqueta despistat
vas intuint
de mica en mica
i el que va
i sobretot m'agrada
perquè és una pel·lícula
que al final
no dic al final
però que és una pel·lícula
que podrien qualificar
de no sé
terror
thriller
no sé per on posar-lo
més aviat
aquesta cosa
i que estigui en la millor pel·lícula
als Òscars
que això és raro
és peculiar
vull dir que una pel·lícula
de terror
entre cometes
insisteixo
doncs estigui col·locada
i que tingui sota la potència
una miqueta
demoglobina
que apareix
amb els seus moments
determinats de la pel·lícula
sí
el que passa és que
és més aviat
terror psicològic
més austrofòbica
sí sí
és una paraula
sí
és allò suspense
podríem dir-li
és que no sabem bé
tampoc quina paraula
posar-li
és una mica
una mica
una mica
així
però més
punyent
més punyent
sí sí
més això
bé
com a mínim
algú s'ha endut
molt bé
potser és la tassa
de les pel·lícules
de color
és que aquest any
el que diem
sabeu que sempre
les pel·lícules
ha d'haver un emparell
per això
nominats
senyors
i senyores negres
és aquesta la idea
ja no
bueno
hi havia nominades
i nominats
no sé
me'n recordo
estava l'Ofra Winfrey
no era l'Ofra Winfrey
aquest any
no sé
ara s'ha mirat
el santo al cielo
no
no no
hi havia
ostres no
s'ha mirat el santo al cielo
no
és que això va ser fa dos anys
o alguna cosa així
vale no no
hi havia una noia de color
el noi aquest
de la pel·lícula aquesta
que es diu
Dis
no sé què
i estava el Denzel Washington
per una pel·lícula
que se me n'estava nominada
ell
perquè no hi havia cap nominació
exceptuant el millor actor
que ara ho havien de mirar
sí
sí
no me'n recordo ara
però em sembla
i ella és una
ella molt
ah
també estava la
la
la forma de l'agua
ah vale
la companya
l'Olivia
l'Olivia és d'ella aquesta
sí
Octavia
l'Octavia Spencer
també estava nominada
a millor secundària
en aquest cas
vull dir una miqueta
doncs per intentar
cobrir el cupo
el que dèiem
que la que guanyen la secundària
ara parlarem
això
oi oi
por favor
oi
Alison Janey
por favor
un monument
a més quina diferència
de com surt la pel·lícula
i com l'he vist vestida
aquest demà
sí
era
dius mio
ese vestidor rojo
germán
i donde salió
exacto
però guapíssim
elegant
sí
no no
és una dona
elegant
però
el qual té més mèrit
encara
és bestial
abans d'arribar
a aquesta millor secundària
que parlem ara
i a més posarem musiqueta
al final la vinentesa
d'aquesta
que he portat
dos cançons
i així una mica
descansaré
descansarem la gola
una estoneta
és el millor guió adaptat
que aquesta sí que puc parlar
de coneixement de causa
Call me by your name
vale
això parla tu
que no l'ha vista jo
aquesta pel·lícula
que bueno
que aquí jo crec
que hi ha hagut un doble xoc
m'ho tinc molt clar
jo això
ah
bueno
clar
és que el que ha fet el guió
és el James Ivory
d'acord
90 anys
el senyor
que va sortir
per l'ovís
jo no l'he vist
va sortir allà
pobret
que ja amb una edat
i li tremolava tot
clar amb 90 anys
vaja
i llavors
jo em sembla que
James Ivory
no ha guanyat cap
Oscar mai
i mira que estan
nominats per habitació
amb vistes
per moris
per regressos
el regresso
a Hogwarts
end
potser haurien de mirar-ho
però jo juraria
que no ha guanyat
com a millor director
ni millor pel·lícula
potser ha guanyat
alguns
que ara això
a les millors
jo què sé
vestuari
una miqueta
amb aquest senyor
que treballa
aquestes pel·lícules
d'època
bàsicament de llibres
del M. Forster
d'aquesta línia
més
no direm
victoriana
no sé si és victorià
finals del segle XIX
o georgiana
és que estic amb el dubte
jo ara
això de les
a vegades
les èpoques
angleses
una miqueta
és complicat
però bé
és un home
molt sensible
al tema
sempre
de l'homosexualitat
les seves pel·lícules
morir
evidentment
és una temàtica
molt determinada
habitació en com vistes
toca aquest tema
i Colmiva Jornem
va d'aquesta història
està basat
en un llibre
d'un italià
no me'n recordo ara
la pel·lícula
està fet per un italià
que vam comentar una mica
la setmana passada
la vaig comentar
però a mi
com a guió
que és el que hem de parlar
tinc un company
que ha llegit el llibre
i ha vist la pel·lícula
és un nano que sap molt de cinema
també
porta molts anys
se li agrada molt al cinema
i em va dir
el llibre és el llibre
el guió
o la pel·lícula en si
quan veus el guió i tal
és igual d'avorrida
que el llibre
per això ja
anem amb aquesta línia
molt fidel
a l'avorriment
sí, sí, sí
perquè jo
em vaig avorrir bastant
estava mirant
i pensava
que estic veient
però bé
i a partir d'aquí
arriba un moment
determinat
en què ell fa un viatge
a Bèrgamo
i tal
i no sé què
i tal
i allà el llibre
ho extén molt més
i en canvi la pel·lícula
pam, pam, pam
és com que
ep
que ja portem
hora i tres quarts
hem d'acabar això
amb dues hores
i llavors arriba un moment
que al final
s'ho carrega
però es veu que la fredor
o més aviat
la desídia
que hi ha amb aquesta relació
perquè hi ha una mena de desídia
que es remou
por ahí
no potser pel jove
sinó pel senyor més gran
que es mou amb el joc
és que dius
hi ha com una mena de desídia
però una mena de morbositat
que a vegades
dius
oh, de cop i volta
dius
oh, què ha passat?
oh, de golpe
i de cop i volta
passo de tu com de la de Jonsis
dius
no entenc res
i a partir d'aquí
em sembla una pel·lícula
coixa
no
intentes
tenir una estètica toscana
no?
vull dir aquesta cosa
no és toscana
és a Lombardia
no?
que és aquests espais
que dius
oh, que maco tot
però a cap i
tio, és que te'n vas a veure pobles
m'agradaria que hi ha pobles macos i tal
i a coi
doncs no acaba
ells no tenen química
en cap moment
els pares
sí
està bé el pare d'ell
no?
que al final
fa un comentari
de 10 minuts
que és l'únic que val la pena
de la pel·lícula
insisteixo
però que em refereixo
que en quant a guió
jo el trobo molt fluixet
de debò
li han donat
perquè James Ivory
i és un tòtem
d'aquestes pel·lícules
i és un clàssic
que jo
a veure
jo soc molt amant
de les pel·lícules
de James Ivory
vull dir
jo aquest rotllo
mi em mola
aquesta idea
d'aquestes maneres
no?
aquestes hospitalitats
tan llargues
no?
que
que m'agraden molt
no?
d'aquesta forma anglesa
tan
sí, sí
tan de
victoriana
ratlla
digue'l'hi com vulguem
no?
James Austin
però
és el fòrster
aquest rotllo
a mi això
em fa gràcia
sentit de sensibilitat
orgullo i prejuicio
això em fa gràcia
jo m'ho miro
i bueno
sí, sí fa gràcia
aquesta manera tan especial
exacte
dels sentiments
de com es mouen
vull dir
sí, sí, sí
jo recordo
tota la vida
recordaré
la cara
com es deia
com es deia la dona
del
uf
com estic jo ara
espera
en sentit de sensibilitat
com es deia la dona
del
del Branac
hòstia
ja sé què vols dir
però
no m'recordo jo ara
és boníssima
aquesta tia
i m'agrada molt
però com es deia l'actriu?
com es deia l'actriu?
bueno
ja ens apareixerà
la Neira no
no, no, no
la Neira no
la...
don't igual
segur que la gent l'ha vist
i sentit de sensibilitat
que s'ha privat
que s'ha molt vista
doncs
hi ha un moment determinat
que és que
quan aquella criatura
porta tant temps patint
perquè no li fa cas
el noi corresponent
no?
en el moment
que li fa cas
ella fa
potser
el
el suspiro
més important
de la història del cinema
no fa un
oh
com dient
oh
m'ha fet cas
i porta una hora i pico patint
quina contenció
vull dir
i sentit de sensibilitat
no és del James Ivory
vull dir
dius
ostres
vull dir
en referèix a aquest tipus
de coses
això està molt ben fet
en canvi
aquí intenta jugar això
i li surt fatal
perquè no és un director
com el James Ivory
o com aquests directors
que tenen aquesta sensibilitat
bueno
dicho eso
ja me liao
que anàvem
a la millor
actriu secundària
vols
que posem una
si no, no, no
és que està
no
música
no, no
lògicament
no
que t'havia dit
que és la
del
l'Alison Janney
correcte
és la mare
de la
protagonista
exacte
exacte
correcte
aquesta és una de les
una de les cançonetes
que sonen por
i donen voltes
no
i res
ja estarem
tres minutets
descansarem
veurem aigua
i tornem
més d'Aire Straits
Romeo en Juliet
és un clàssicot també
un clàssicot
i seguirem parlant
fins ara
molt bé
fins ara

és
un clàssicot
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit