Title:

De Ruby Sparks a El Reverendo: Hitchcock (La soga), Alma Mater, Wayward Pines, La sombra de la ley i El escalón 33

## Visió general del programa Un episodi dinàmic i ple de recomanacions on els conductors comenten llibres i cinema —del clàssic al contemporani—, amb especial atenció a temes com la **manipulació psicològica**, el **penediment i la redempció**, el **rigor històric** i la **claustrofòbia en context de guerra**. També hi ha espai per a clàssics del peplum i reflexions sobre la **lluita de classes** i el paper del poder. > "Això és un exercici de narcisisme: juga a ser déu" —sobre Ruby Sparks --- ## Llibres ### El escalón 33 (Luis Zueco) • Valoració crítica i severa: paral·lel amb un *Código Da Vinci* “cutre”, amb **trama inversemblant** i **execució narrativa fluixa**. • Elements del misteri: símbols que recorden marques de *picapedrers* en carreus gòtics/romànics, **maçoneria** i la quimera del “gran arquitecte”. • Problemes de to: subtrama romàntica forçada i personatges amb **decisions poc creïbles**; crítica a l’estil i a la “pijeria” inicial. > "Me l’acabo perquè els tinc quadrats" —decisió obstinada de finalitzar el llibre malgrat les reticències. --- ## Cinema (contemporani) ### Ruby Sparks (2012) — Valerie Faris i Jonathan Dayton • Premissa: escriptor amb bloqueig crea la **dona dels seus somnis** amb una màquina d’escriure; el personatge cobra vida. • Nucli temàtic: **control i manipulació** de la parella (canvia la seva personalitat escrivint-la). Subtext clar sobre el **maltractament psicològic** i la voluntat de modelar l’altre. • To i ritme: comèdia indie amb mala llet, divertida però incòmoda. Interpretacions solventes (Paul Dano i Zoe Kazan). ### La sombra de la ley (2018) — Dani de la Torre • Barcelona anys 20: pistolers, anarquistes, comunistes i policia dins un **marc històric amb rigor**. • Virtuts: ambientació, mirada a les **ideologies** més que a la “màfia” pura; escena de **suïcidi d’un policia** molt ben resolta; el personatge de la jove anarquista, clau emocional. • Ombres: algunes imitacions estilístiques (ressona “Cotton Club”), interpretacions **irregulars** (crítica a Poncella), moments poc creïbles. ### El Reverendo (First Reformed, 2017/2018) — Paul Schrader • Ethan Hawke espectacular en un drama **aixut, íntim i opressiu**: format quasi quadrat, càmera quieta, pocs personatges. • Temes: **penediment i redempció**, crisi espiritual i **ecologia** com a detonant moral; tensió creixent fins a un final d’impacte. • Valoració: **notable alt (8/10)**; Schrader recupera la força de guionista de Taxi Driver en una peça d’aires “nòrdics”. --- ## Cinema (clàssic i debat cinèfil) ### La soga (Rope, 1948) — Alfred Hitchcock • Proesa tècnica: **fals pla-seqüència** amb talls dissimulats; unitat d’espai i temps d’arrel teatral. • Idea moral: *superioritat intel·lectual* i crim perfecte; James Stewart excel·lent com a professor que desmunta la coartada. • La soga com a símbol: objecte físic que **estructura** i **carrega de sentit** tota la narració. ### Debat de clàssics i poder • Peplum i història: conversa sobre “Quo Vadis” (Neró, Peter Ustinov) i els mecanismes del **poder i la propaganda**. • Lluita de classes: de “Metropolis” a l’antic Egipte (“Faraó” vs “Terra de faraons”), amb èmfasi en **qui sosté la societat** i el risc d’elitització. --- ## Cinema (conflicte i claustrofòbia) ### Alma Mater (2017) — Philippe Van Leeuw • Casa assetjada en una ciutat en guerra: **claustrofòbia**, franctiradors i supervivència familiar. • Posada en escena: paleta **groga/marronosa**, polseguera visual, tensió sense sang explícita però de **gran duresa emocional**. • Seqüència clau: agressió sexual suggerida amb gestos—**violència psicològica** de gran impacte. --- ## Sèries ### Wayward Pines (2 temporades) — Fox, creat per M. Night Shyamalan • Punt de partida potent: un poble perfecte que és en realitat el **darrer reducte humà** 2.000 anys després. • Monstres/“avis” i muralles: distopia de **control social** que deriva en **dictadura** a la T2. • Valoració: T1 sòlida; T2 **irregular** però amb idees; final obert que convidava a una T3. --- ## Apunts diversos i música • “Lluvia negra”: menció fugaç (títol associat a Hiroshima, però sense concreció). • Comèdia/romanç 80-90s: “When a Man Loves a Woman” (addiccions i recuperació) i “When Harry Met Sally” (icònica escena del dinar). • Record a **Marty Balin**: escolta de “Somebody to Love” de Jefferson Airplane; tancament amb **Nilsson – Without You** (distinció de versions). --- ## Idees clau - **Manipulació** i límits ètics (Ruby Sparks, Wayward Pines). - **Redempció** i espiritualitat contemporània (El Reverendo). - **Rigor històric** vs estilització (La sombra de la ley). - **Tensió claustrofòbica** en conflictes bèl·lics (Alma Mater). - **Innovació formal** clàssica (La soga) i reflexions sobre **poder i classes** (Quo Vadis, Metropolis, Faraó).

['Ruby Sparks', 'Valerie Faris', 'Jonathan Dayton', 'Paul Dano', 'Zoe Kazan', 'El Reverendo', 'First Reformed', 'Paul Schrader', 'Ethan Hawke', 'Amanda Seyfried', 'La soga', 'Rope', 'Alfred Hitchcock', 'James Stewart', 'Alma Mater', 'Philippe Van Leeuw', 'Wayward Pines', 'M. Night Shyamalan', 'Matt Dillon', 'La sombra de la ley', 'Dani de la Torre', 'Luis Tosar', 'El escalón 33', 'Luis Zueco', 'maçoneria', 'picapedrers', 'manipulació psicològica', 'redempció', 'rigor històric', 'claustrofòbia', 'Jefferson Airplane', 'Marty Balin', 'Quo Vadis', 'Metropolis', 'Faraó', 'When a Man Loves a Woman', 'When Harry Met Sally', 'Nilsson']