Title:

Mirades al cinema, Londres artístic i la rivalitat Leonardo–Miquel Àngel: de Nunes i La La Land a Tarde para la ira i Groundhog Day

## Resum general Programa amb to cultural i cinèfil que enllaça reflexions sobre el llenguatge del cinema, agenda d’exposicions a Londres, una conversa profunda sobre Leonardo da Vinci i Miquel Àngel, i crítiques de diverses pel·lícules (de thrillers recents a clàssics moderns). També hi ha una pausa musical per homenatjar Nat King Cole i una nota final sobre “Estiu 93” a la Berlinale. ## Temes principals ### 1) Llenguatge cinematogràfic: Nunes i la força de la mirada • Es comenta l’exposició dedicada al cineasta Nunes i el seu treball amb la *mirada* i el *punt d’atenció* dins del pla. • La idea clau: el realitzador ha de saber on mira l’espectador i com mantenir la continuïtat del “punt de mirada” en el tall de pla. > "Proposava a l’actor que mirés a mil metres més enllà... és un fet que dona molta força a l’expressió." • Crítica tècnica a La La Land: suposada incoherència d’ús del format *cinemascope* en diverses escenes verticalitzades i composicions poc aprofitades; comparacions amb el vigor del muntatge i els diàlegs de Woody Allen i ecos de musicals clàssics. ### 2) Exposicions a Londres: Hockney i Robots • Tate Modern: retrospectiva de **David Hockney** (colors vius, icona del pop art; fins al 29 de maig). • Science Museum: **Robots** (història dels autòmats, del monjo medieval fins als humanoides hiperrealistes d’Osaka; rèplica de la robot de *Metropolis*). • Comentaris pràctics: logística de viatge, museus gratuïts (en part), objectiu de veure també un musical. ### 3) Literatura/Història de l’art: Leonardo vs. Miquel Àngel • Llibre sobre la “rivalitat” entre els dos genis: s’hi matisa que van ser **contemporanis amb trajectòries desiguals** (diferència generacional) i que la rivalitat és en part novel·lada. • Context: del pensament **medieval** al **renaixentista humanista**; Leonardo (observació, recerca); Miquel Àngel (passió i *la pedra que parla*), però tots dos permeables al nou humanisme. • El David de Miquel Àngel: pensat per a una ubicació elevada al Duomo (mans i cap més grans per perspectiva); polèmiques sobre la col·locació final i intervenció de Leonardo en el debat. • Palazzo Vecchio: encàrrecs de batalles a Leonardo i Miquel Àngel, tècniques fallides, i posterior *palimpsest pictòric* sota els murals de **Giorgio Vasari**. • Comparació amb **Bernini** com a cota superior en escultura barroca (virtuosisme tàctil del marbre). ### 4) Cinema: crítiques i debats • La chica del tren (Tate Taylor): thriller amb muntatge intel·ligent i bona **Emily Blunt**; guió previsible i polèmic per la representació del dol i els gelos. • En el centro de la tempestad (Bertrand Tavernier): policíac amb **Tommy Lee Jones** i **John Goodman**; bones premisses sobre corrupció sistèmica, però excés de repeticions violentes al tram final. • Tarde para la ira (Raúl Arévalo): **opera prima** potent; tensió sostinguda, contenció interpretativa d’**Antonio de la Torre** i memorable secundari (**Manolo Solo**). Alternança de violència explícita i fora de camp; ecos de *La caza* (Saura) i escenes de conversa “tarantinianes”. • Captain Fantastic: educació alternativa, debat sobre límits, socialització i llibertat dels fills; el film provoca pensament i evolució del pare cap a la moderació. • Atrapado en el tiempo (Groundhog Day): clàssic de **Harold Ramis** amb **Bill Murray**; una premissa simple que evoluciona cap a reflexions sobre el temps, l’amor i el sentit de l’existència. > "Potser Déu no és que tingui poder, sinó que porta tant de temps aquí que ho sap tot." • Los 7 Magníficos (remake) i Silverado: crítica severa al remake; reivindicació de *Silverado* com a veritable *revival* del western pre-*Unforgiven*. ### 5) Música i novetats • Homenatge a **Nat King Cole** amb “Unforgettable”. • Notícia: **Estiu 93** (Carla Simón) causa sensació a la Berlinale. ## Idees destacades (claus) • **La mirada i el punt d’atenció** són estructurals per a la narrativa audiovisual; canviar de pla mantenint el mateix punt guia facilita la continuïtat perceptiva. • **Cinemascope** mal aprofitat pot desvirtuar la composició; cal entendre el format i la posada en escena. • **Renaixement** com a cruïlla: Leonardo (observació, *inacabament fecund*) vs. Miquel Àngel (passió, forma, *la pedra parla*), amb diàleg constant amb la tècnica i la política d’encàrrecs. • **Tensió cinematogràfica**: la contenció, l’ús del fora de camp i el ritme poden ser tan efectius com la violència explícita. • **Captain Fantastic** obre el debat sobre educació, autonomia i comunitat: saber cedir i integrar avantatges socials sense trair valors. • **Groundhog Day** exemplifica com una premissa d’alta *alta-concept* es pot desplegar amb imaginació i arcs transformadors sense grans artificis.

['Nunes', 'mirada cinematogràfica', 'punt d’atenció', 'cinemascope', 'La La Land', 'Woody Allen', 'musicals clàssics', 'Tate Modern', 'David Hockney', 'Science Museum', 'robots', 'Metropolis', 'humanoide Osaka', 'Leonardo da Vinci', 'Miquel Àngel', 'Renaixement', 'Palazzo Vecchio', 'Giorgio Vasari', 'Batalla de Cascina', 'Bernini', 'La chica del tren', 'Emily Blunt', 'Tate Taylor', 'En el centro de la tempestad', 'Bertrand Tavernier', 'Tommy Lee Jones', 'John Goodman', 'Tarde para la ira', 'Raúl Arévalo', 'Antonio de la Torre', 'Manolo Solo', 'tensió tarantiniana', 'Captain Fantastic', 'educació alternativa', 'The Tree of Life', 'Groundhog Day', 'Bill Murray', 'Harold Ramis', 'Los 7 Magníficos (remake)', 'Silverado', 'The Beguiled (El seductor)', 'Estiu 93', 'Berlinale', 'Nat King Cole', 'Unforgettable']