Ràdio Tosben, 98.1
Ràdio Tosben, 98.1
Ràdio Tosben, 98.1
Ràdio Tosben, 98.1
Fa tants anys que ens coneixem que ja ens diem tot i ja ho diem, no?
Els chistes ja ens els tenim coneguts.
Però no diem el nom.
A veure si agafem aquest llibre que sabem, eh?
Val, val.
No ens deixem portar per les facilitats, ara.
Doncs mira, comencem...
Parlant de l'exposició d'un cineasta que coneix molt poca gent,
que es diu Nunes, no?
Com que coneix poca gent?
Home, actualment no.
abans sí, va ser un clàssic
d'una mica del rollo més independent
bé, que hi pot ser
també va passar una mica així
doncs parlem d'exposicions
una que és passada
però el Jaume ens vol fer un comentari
sobre aquest cineasta
és que vaig a la recerca de coses
que siguin així de puntuals
però que siguin com un petit mirall
en què ens agradéssim
i que s'ha de descobrir
i que s'ha de descobrir
bé, doncs
fem una mica de sumari
i ara comencem a parlar
el Nacho ens parlarà també d'exposicions
una cosa que d'aquí poc se'ns va a Londres
a vides i por haber
és aviat a vides
si seran tot projectes
i després es concretaran
però crec que són interessants per comentar-les
el David es parlarà de Miquel Àngel
però clar, el David de Miquel Àngel
l'he fet jo aquí un joc de paraules
bueno, si fa no fa
bueno, es parlarà de Leonardo i Miquel Àngel
molt interessant
molt interessant el llibre
bueno, doncs perfecte
i després sabem de cinema
parlarem de la xica del tren
parlarem en el centro de la tempestat
tarde para la ira
parlarem de més coses
Atrapado en el tiempo
Siete Magníficos
moltes coses
i una per aquí que no me'n recordo
ni les que he vist
alguna que he vist que no me'n recordo
ara que ja comentarem
la meva no l'has dit
quina t'he dit
en el centro de tempestat
David, no?
ah, sí
ah, sí
l'he dit
l'he dit abans
a veure
som-hi, som-hi
em feu llum de gas
som-hi, som-hi
acabaré espantant mosques
tio, aquí dins
Jaume
parlem del Nunes
sí
parlem del Nunes
el Nunes és un senyor
que després en tot cas
em puc estendre
no gaire
però una miqueta
diu
jo soc molt aficionat
a les mirades
jo penso que sí
que això de les mirades
en el cinema
és el que provoca
aquella química
no?
per exemple
quan expliquen una història
com per exemple
l'Adalant
doncs hi ha química
que l'altre dia
ja vam dir
que
no?
sí
doncs hi ha química
que funciona més
i no?
bueno, és igual
escoltem
què dius ara
Jaume?
quina tira?
ell diu
que sempre
que filmava
proposava
en l'actor
que mirés
que mirava
a la càmera
o sigui
que estava de cara
a la càmera
que mirés
a mil metres
més enllà
diu
és un fet
que dona
molta força
a l'expressió
aquesta és una
constant
que jo vaig poder
veure
en l'exposició
que vam fer ara
abans de Nadal
allà a Baja
Santa Mònica
i veritablement
vaig estar veient
alguns trossos
de pel·lícula
de les que ell va fer
i ostres
clar
vull dir
com que això
ho llegeixes
i tal
dius
aviam
aviam com
allò
i caram
és més que probable
que al fixar-te
llavors
això li dona
molt de valor
diu
i encara hi ha més coses
l'obligació del realitzador
és saber
el punt d'atenció
dins el pla
o sigui
quan tu tens un pla
en funcionament
tu estàs veient
una pel·lícula
ell el que està dient
és que
tu estàs mirant
un punt
que és bàsic
sempre
aquest punt
en la pintura
és el punt
més clar
normalment
és el que concentra
l'atenció
això no vol dir
que oblidis
l'entorn
tot el contrari
és un punt
que serveix
per orientar-te
però que veritablement
doncs
està dins
a un context
i llavors
dins el pla
on
on mira
precisament
l'espectador
el canviar de pla
el punt
ha de ser
exactament
en el mateix punt
o sigui
el punt
de mirada
de l'espectador
l'ha de trobar
igual com
en l'anterior
en el mateix punt
després ja el podrà
ja s'extendrà
mira tu
m'ha semblat
que això és interessant
a nivell tècnic
a nivell d'expressió
no i tal
diu
per l'orientació
immediata
de qui segueix
la narrativa
fílmica
al cap i a la fi
naturalment
tu estàs veient
una pel·lícula
aprofito per dir una cosa
què?
he descobert
que l'Alalan
és una pel·lícula
que té un format
de cinemascope
però que no respecta
el cinemascope
doncs sí
ara que ho dius
jo crec que vas de per aquí
això no l'he vist
jo no ho he vist enlloc
això però
m'he fixat ara últimament
perquè és clar
les imatges
de l'Alalan
van per tot arreu
fixeu-vos-hi
que sempre tenim
els personatges drets
i normalment
les pel·lícules
d'això
d'en cinemascope
o sigui
la composició
sempre era una mica
així
doncs estirada
perquè és clar
el cinemascope
era molt ample
fixeu-vos-hi
perquè si és cert
jo no ho he llegit enlloc
penso que
aquest és un dels
defectes més grossos
que té la pel·lícula
però tu la pel·lícula
l'has vist Jaume
que sí
clar
he vist la pel·lícula
i jo ja vaig veure
hi ha alguna cosa
que a mi no m'acaba de quadrar
esclar
al començar sí
tot allò va molt bé
per què?
perquè sí que hi ha una extensió
els cotxes
els personatges
que salten
d'un cotxe a l'altre
tal
allà hi ha una estètica
del que és
el cinemascope
però
carai
després
quan ens n'anem a parar
allà a la nit
allà
ahir
vaig veure
aquesta seqüència
no tota
estan com dos pals
allà al mig
i tot l'altre és com si no
com si no fos res
de l'altre
com si no tingués
com si no contés
i també tens raó
perquè
això tens raó
perquè quan bàsicament
hi ha moltes imatges
que tenen a veure
amb les entrades
d'aquests clubs
llavors queda l'entradeta
petita
i al costat molta paret
vull dir
no això és cert
i el que dius tu
ja és el mig
per tant
és com una poca gràcia
amb aquest tema
com un 4 terços
ja ho hagués d'ho
aquí encara
et diré una altra cosa
jo per exemple
he vist
o sigui
he escoltat
la capacitat
narrativa
de Woody Allen
i el Woody Allen
sempre
vaig arribar
a interpretar
que sempre
actuava
en mitges pantalles
és curiós
però que ho feia
d'una manera
perfecta
tinguem-ho en compte
perquè després
del que hem llegit
del senyor Núñez
el que hem dit
de l'Al-Al-Al-An
si a més a més
descobrim que
Woody Allen
treballava
o treballa
és que jo
la setmana passada
vaig parlar
de Woody Allen
en vers
en contra
diguem del que seria
l'Al-Al-Al-An
és a dir
a favor
vull dir
l'Al-Al-Al-Al-An
intenta ser
un Woody Allen
amb uns diàlegs
pobres
absolutament
i a partir d'aquí
el que diu el Jaume
amb una estètica
que recorda
certes coses
una part tècnica
que no la respecta
en absolut
els muntatges
que fa Woody Allen
tenen molt de vigor
aquí hi ha moments
que hi ha vigor
però no hi ha gaire
algun tros
principi i final
deixem-ho així
però la part central
l'esclat
aquell final
gairebé
i et diré més
resolt molt millor
per exemple
l'escena de ball
de Moonlight in Paris
és Moonlight in Paris?
sí
Medianoche en París
o Midnight
perdó
Midnight in Paris
millor aquella
la resolt millor
quan la
bueno
quan vola aquella
per entendre'ns
que no pas
quan vola
la que tenim aquí
perquè hi ha semblances
amb algun número
de cinema
ja clàssic
és a dir
un és aquest
l'altre seria
Bailando sobre la lluvia
Bajo la lluvia
però cantando
Bajo la lluvia
però em refereixo
a una revisió
allò és magnífic
us recordeu
aquella cua
que porta ella
que s'obre
però aquí
és una revisió
molt xusquera
ho sento
i mira que jo
ja sabeu
per entendre
i per fer
tots els musicals
del món
fins a tot
m'he tregat
Showboat
és a dir
allò que dius
aquelles coses
que dius
anyo 65
no sé ben bé
què passa per allà
per Hawaii
m'entens el que vull dir
coses d'aquestes
que dius
i això és terrorífic
per mi
és bastant
però bé
deixem-ho
ja parlem
que quedi clar
un altre dia
direm una altra cosa
del món
és que també està molt bé
Nacho
habla'nos de la vida
i por la ver
bueno
jo
només tinc
projectes
propostes
però
bueno
anirem a Londres
ja ho hem dit
i tal
llavors hi ha una exposició
a la Tate
que ja només
no una exposició
a la Tate
sigui el que sigui
només per veure l'edifici
que sembla
el Ministeri de la Verdad
vull dir
ja val la pena
us recordeu de vergull
i és que sempre
una vegada veig
hòstia
això és
veritablement
seria
el Ministeri de la Verdad
bueno
és de Vic Hockney
que tu
Cesc
segurament
has explicat
molta cosa d'ell
una de les hipones
del pop art
amb aquests colors
amb aquests quadres
del cañón del Colorado
amb uns colors impossibles
amb
bueno
un referent
amb unes
ell té un programa
per aquí
a la BBC
no sé quina cadena
que explica
teories de l'arte
és una institució
una institució
a la Reina Unida
a l'Europa
és una icona
de la modernitat
probablement
a nivell de Warhol
però està vivo
és una diferència
i bueno
es fa una exposició
que és una
artrospersiva seva
sembla que té
molt bona pinta
i que estarà
fins al dia
29 de maig
per tant
si algú
pot anar
Setmana Santa
quan sigui
jo aniré abans
aniré
el 30 de març
sembla que vaig
el cap de setmana aquell
i bueno
jo aprofito
un detall
pel meu aniversari
és una sorpresa
pensaré en tu
pensaré en tu
jo porto les maletes
no?
sí
el viatge és barat
després hi ha
l'allojamiento
ja buscarem
els xips
i tira avall
però a canvi
els museus són gratuïts
els col·legues
aquesta
és por no
i els museus
sí
el britànic
és gratuït
la galerí
sembla que també
és gratuïta
i la Tate
no és gratuïta
ha dit galerí
en general?
la Tate
i jo no sé
si la col·lecció
permanent
sí
però una exposició
jo diria
s'ha de pagar
anem 3 dies
no de paraver
tot això
bueno
per veure això
sí
per veure l'exposició
sí
sí
sí
però diga
el museu britànic
no
no
el museu britànic
ja no anirem
però
bueno
volem veure un musical
també
no sé si
Wicked
o Billy Elliot
o no sé quan
o sigui
anem bastant
culturals
i una altra expo
que és
en el museu de la ciència
per una exposició
de robots
que
bueno
és una
una
diguem-ne
també retrospectiva
del que ha estat
el robot
a tota l'història
de la humanitat
llavors surten
fins i tot robots
de l'edat mitjana
perquè hi havia
alguns autòmats
a l'edat mitjana
que feien coses
bueno
un monju
que feia
bueno
des d'aquestes coses
tan primitives
a robots
hi ha un que
va fer a la universitat
d'Osaka
el 2014
que diu que és un robot
bastant semblant
al que és una persona humana
és hiperrealista
i que té uns moviments
que es diu
bueno no m'acord el nom
però diu que estarà allà
cada 20 minuts
es passejarà per allà
per l'exposició
per tant
és una exposició
que hem vist
bastant interessant
hi ha de tot
hi ha
des dels
acimos aquests
que són
des de
ja dic
tota la presència
han fet una reproducció
de la robot
de Metropolis
de Fritz Lang
han fet una reproducció
que és el museu de la ciència
sí sí
el museu de la ciència
de Londres
ah de Londres
que s'ha passat
aquest de Barcelona
sí també
de Londres
de Londres
de Londres
llavors
bueno
aprofitant que estarem allà
també és una exposició
que està fins a no sé
maig, juny i tal
i seran les coses
que aniré a veure
que he programat
diguem-ne
i bueno
que explicarem aquí
després
és una introducció
però si algú
està molt bé
si algú diu
mira
m'ha donat una idea
i després ja explicarem
tenen bona pinta
tenen bona pinta
genial
doncs ja esperem la crítica
vull dir
en aquest cas
quan ja vagis
sí però
molts espòilers
no no exacte
l'enviador especial
però igualment
jo crec que per aquí
no crec que anem massa
cap allà
vull dir
no tenim temps
David
parlem
passem de les exposicions
i ara parlem de literatura
Leonardo i Miguel Ángel
de l'Estéfani
Story
l'Estori
la que té
l'Estore
ni idea
era un llibre
que l'he enganxat
després d'haver-me llegit
dos magnífics llibres
com era
el Todo esto te daré
bueno
de la Dolores Redondo
i l'anterior
el
Laberinto de los Espíritus
del Carlos Ruizafón
sí
sí sí sí sí sí sí
sí
i
va
això parla una setmana que ve
de verint
sí
ja ho parlaré
i volia canviar de tema
i vivís aquest
Leonardo i Miguel Ángel
i dic
oh
anem a veure
anem a veure
anem a veure
una mica així
escèptic eh
comenta'm el que passa
més o menys
a veure si és molt fantasia
o no és fantasia
el llibre et ven
la gran rivalitat
entre els dos genios
va molt mal
sí perquè primer
home
un era un rato
més gran que l'altre
i quan el Leonardo da Menchia
tenia uns 50 anys
doncs el Miguel Ángel
tenia uns 20 i pocs anys
més o menys
o sigui
aviam
no ho rivalitzava
bé
és el que va haver-hi
es venen de Raull
no
va haver-hi algun
va haver-hi algun episodi
sí
jo no sé fins quin punt
la trama del llibre
es basen fet reals
o no
sí que es veu que
he llegit una mica així
per la Wikipedia
quan es va definir
quan
quan l'escultura
del Miguel Ángel
s'estava acabant
van decidir
on la posaven
i es veu que
el Leonardo
no volia
que la posessin
on es va ubicar
perquè així
es veu que
a prop d'allà
dintre
la no sé què
catedral
que ja està
o alguna cosa així
hi ha un fresc
o hi havia un fresc
del Miguel Ángel
ai del Leonardo
que després
es va malmetre
sí
perquè es veu que
no va dominar
la tècnica
o alguna cosa així
no sé
sí sí sí
digues que t'ho explico jo
digues-ho
explica-ho tu
i ell no volia
que l'estàtua
li fes ombra
la seva obra
que ell tenia que pintar
o alguna cosa així
no sé per qui va
els tiros
ara entenc
perquè està l'estàtua
de Miquel Ángel allà
l'estàtua de la Victòria
i doncs
no l'estàtua de l'Edith
del David
sí
l'estàtua del David
ara vas-te col·locat
dins de la sala
del 580
no no no
la volien posar
en una plaça
i aquesta plaça
estava davant
d'un lloc
on hi ha una obra
del Leonardo
del Palacio Vecchio
sí
l'Ajuntament
sí l'Ajuntament
és bo que dintre
tenia que anar
una pintura
de Leonardo
això diuen
sí sí sí
i el Leonardo
no volia
perquè la gent
que anés a entrar
a veure la seva pintura
abans veuria
el David
del Miguel Ángel
i diia
no no
ja en tinc prou
ja en tinc prou
això t'ho comento després
jo no sé si és
del tot 100
no no
hi ha part de ser
perquè no és 100
però jo a part d'això
aquí he anat
rascant una mica
i a part del famós
enfrontament
joventut-maduresa
del
típic
entre els dos
que bé que això
és un tema
el senyor Clisbaud
ens ho rastrega
per la cara
encara dos per tres
ui
tot arreu
però bé
he anat rascant
i bé
diguem així
que aquesta època
era l'època
renaixentista
en què diguem-ho
d'alguna forma
s'acabava
la manera de pensar
de l'edat mitja
i començava
la manera de pensar
doncs més cartesiana
més pensant
amb la lògica
l'humanisme
l'humanisme
definitiva
i el Leonardo
tot i ser més gran
estava més
per un tipus
de pensament
més humanista
i el Miguel Ángel
tot i ser més jove
està per un tipus
de pensament
més
més medieval
més basat
en el que es diu
el famós
allò del Mircea Aliade
que era el mite
de l'etern retorn
és
durant
és que això
és una història
molt
durant la major part
de la història
humana
i
doncs
l'home
ha estat més
més avasat
diguem-ho d'alguna forma
a pensar
més connectat
amb la Terra
en tot el cicle
de la Terra
que és
un cicle
sempre de retorn
i això és el que
l'home
s'ha basat més
diguem-ho així
hi ha hagut períodes
el període clàssic
també era un període
humanista
i a partir del Renaixement
fins avui dia
doncs ha triomfat
el període
més humanista
sí
exactament
més humanista
sí
sí
i d'alguna forma
tot i el
Leonardo da Vinci
doncs representa més
aquest tipus
per ell
per ell
l'observació
la investigació
la investigació
per això era ell
ell bàsic
tot i que no deixava
de ser creient
però per això
perquè això
era una cosa
és que tot quedava
una mica barrejat
per això aquesta època
és molt apassionant
i a mi el Miguel Àngel
era més passió
era més
necessitava sentir
les coses
per poder-les desenvolupar
ell fins que no escolta
que l'estàtua
li parli amb ell
ell és incapaç
de
bueno
això és la novel·la
és incapaç
de
de començar
a treballar-la
no pot
fins que una estàtua
una pedra
no li parla
que era la perfuma
de la pedra
de Duccio
sí
digues
no no no
jo sempre volia dir
que és una cosa
molt ràpida
el Moisés
que estava assegut
li dóna el cop de martell
al junoll
i li diu
parla
sí sí
és una cosa típica
de Miquel Àngel
perquè ho sapigueu
si ho sabia
i digues
tira tira
però això
que parli
l'escultura
és correcte
el que diu el David
vull dir que
digues
no no no
però és curiós
perquè també
el
el
el Miquel Àngel
tot i
a partir d'aquesta
cobserció
més antiga
també
o sigui
comença a estar
imbuït
de
del nou pensament
del nou pensament
humanista
perquè per ell
l'home
comença a ser
l'home comença a ser
un
un producte
o sigui
un producte
a imatge
de Déu
i quan
quan es colpeja
el David
doncs
ho fa veure
d'aquesta forma
ja no és un David
infantil
com
qui era el del
el de
Botticelli
no
Donatelo
Donatelo
Donatelo
Donatelo i Berroquio
hi ha dos que són infantils
però aquí ja
és un David
adult
és un David
humà
amb tota la seva força
i tota la seva potència
i
i la manera
i
veus que hi ha
aquesta contradicció
en aquest sentit
el llibre per això està
hi ha més
imagino que és un contrast
entre un i l'altre
sí
passarà el llibre
ven molt més
que hi havia molt més pique
aquí hi ha novel·la
més evidentment
pel mig també
fica el Maquiavel
el Nicolás de Maquiavel
que era un polit
que realment va tenir relació
amb el Leonardo
això és correcte
vull dir perfectament
això està
marcat
i no sé
amb el llibre no l'he acabat encara
però bé
jo crec que es basa
o sigui basa molt
amb el període
de la construcció
del David
mira
hi ha una cosa molt
molt determinada
amb això
vull dir
lògicament
tant un com l'altre
realment que coincideixen
a Florència
perquè cadascú fa coses
a diferents llocs
i es troben
i a més aquest punt de reunió
és quan realment sí que es troben
esquena a esquena
treballant junts
que ara ho explicaré
el tema del David
que diu el David
de l'estatut del David
com a tal
és veritat que en el moment
de la decisió
on anava col·locat aquest David
anava col·locat
a la capçalera exterior
del Duomo
de Florència
no anava col·locat allà
on t'ho deies
vull dir
on t'està col·locat
la rèplica
a la plaça
ara està la rèplica
però abans està l'original
exacte
en un dels muntants
de la banda superior
per això té aquesta cara tan gran
i té aquestes mans tan grans
perquè estaven col·locats
amb una alçada greve
de 2 metres d'alçada
com a partenon d'Atenes
exacte
per això dic
perquè és impossible
que un senyor com Miquel Àngel
que tenia un domini tan magnífic
de les formes clàssiques
no anatòmicament
no el fes perfecte
clar
perquè ja veieu
que les mans
està pensat
per anar en un altre lloc
exacte
i a punt de vista
era un altre
evidentment
i aquest punt de vista
és molt típic
amb la història de l'art
és cert que en el moment
que es decideix
on es posa
Leonardo da Vinci
sí que està pel mig
amb aquest grup
de decisió
on te va parar
però és que
el que es diu
és que la pedra
de Duccio
que era
amb la que vols
va fer
David
li havien que signar
a Leonardo
sí exacte
i no va voler
no
segons el llibre
digues
digues
no
què passava
que Leonardo
tenia una mala fama
de no acabar mai les obres
vale
i
hi ha un misteri
sobre l'escultura
de Leonardo
Leonardo
creiem que era escultor
però no tenim cap mostra
no
ojo amb això
hi ha una peça
por ahí que corre
la dama de l'Armini
que es diu
que porta
una figura
meravellosa
que està assignada
a Berrocchio
que diuen
que és de Leonardo
però no tenim clar
per això dic
aquesta part
potser és les pors
que també tenia Leonardo
a banda de no acabar
perquè això
no acabava les peces
sí sí sí
perquè no està acabada
la mona lisa
no està acabada
això t'ho dic tot
ja ho sabeu això
no perquè per ell
el llibre ho explico una mica
per ell acabar una peça
era ja matar-la
d'alguna forma
una peça
que estava
inacabada
era
que jo segui
tenir un potencial
que era el que a ell
li agradava
però sí que està
documentat
que va realment
que van coincidir
tots dos
justament
dins del que seria
el Palazzo Vecchio
que seria l'Ajuntament
i la sala del 580
però tu arribes
ara allà
i et trobes
dos grans murals
de Giorgio Bassari
que són bestials
la batalla de Gessin
i la batalla de Gessin
però sota hi havia una altra cosa
exacte
llavors
el que seria
la idea és que
la primer encàrrec va ser
per Leonardo
per fer una de les batalles
aquestes entre
Florencia i Pisa
i Florencia
no me'n recordo com es deia
la batalla de Caxin
em sembla que és
no me'n recordo
i qüestió
i qüestió
que començar a treballar
va utilitzar una tècnica
vinculada
amb la
amb la sere
de les espelmes
no és normal com es diu ara
té un nom
però no me'n recordo ara
no és ni el fresc
ni és el trem
ni res d'això
és una tècnica nova
no me'n recordo
i llavors
què va passar
amb la pròpia escalfor
això és el ratí
anava caient
anava caient
ella anava fent
i anava caient
i llavors
què passava
al mateix moment
i això segur que està
marcat potser uns mesos
li van encarregar
Miquel Àngel a l'altra
banda
del costat
llavors
Leonardo
es va cansar
perquè
anava caient
i va quedar a mitges
i Miquel Àngel
va sortir pitant
perquè li van demanar
la capella sextina
i va deixar inacabat
en teoria el que hi ha
sembla ser que Miquel Àngel
va començar
a esbussar
bàsicament
però Leonardo
sí que va pintar
i llavors
com això va quedar
durant molt de temps
durant 50 o 60 anys
sense acabar
per qüestió de pressupostos
li encarreguen a Giorgio Basari
que pinti tota la sala
i
quan pinta la paret
on estava Leonardo
col·loca
en un dels punts
d'una de les batalles
una banderola
que posa
xer que troba
i allà
és probable
que xercant allà
vull dir que
seria fer una cata
allà darrere
trobéssim
el que quedaria
de Leonardo
però inicialment
clar
prima
l'obra de Giorgio Basari
que és un excel·lent pintor
del Cinquecento
per sobre d'un
ganyigot
que hi hagi allà
d'un altre
tècniques aquestes
no intrusives
això seria la idea
però se n'ha pogut
traurant
perquè és que
per posar allà
un monigote
m'entens?
en aquest moment
sí que és un moment
que estan en conjunt
que tots dos
estan treballant
a la vegada
no sé com
ni de quina manera
poc temps
però és l'única vegada
que es troben junts
ja està
com sapigueu
que això és oficial
eren dos genis
totalment
absolutament
conceptes
absolutament diferents
però
com treballava la pedra
aquest home
que deien
que va superar
tots els clàssics
de l'època grega
i romana
però amb diferència
totalment
és que és una borrada
jo crec que l'únic
que ha superat
a Miquel Àngel
ha sigut Bernini
que és una altra
que també se l'ha de mirar
que la gent el té una mica
això oblidat
però quan veus
coses de Bernini
jo veig com boig
per anar a Roma
a veure tot el que hi ha
de Bernini
perquè és que és increïble
Bernini fins i tot
col·loca els dits
que s'enfonsen a la pell
diguem
quan tu agafes
per exemple
agafes una ninfa
la pell del marbre
s'enfonsa cap a dins
això és meravellós
són unes coses
tècniques
em refereixo
que això val la pena
però bueno
a veure
que jo no sé
per on vaig
això és una lliçó d'alt
no, no, no
home no
clar
cadascú una mica
el que sapiguem
anem posant
i anem donant informació
per això estem aquí
doncs comencem amb el cinema
jo parlaré bastant ràpid
Jaume de la xica del tren
que tampoc estic per tirar coets
i tal
perquè m'han recordat
de quina pel·lícula
he vist també David
o tots
Cap tant Fantàstic
que això
no hem parlat mai
vull dir
que vam dir que parlaríem
Fantàstic o Magnífic
no Fantàstic
Fantàstic
doncs ho parlarem
Clar, clar
la va explicar el David
després l'hem vist tots
i ja no he tornat a comentar
Exacte
doncs ho podem comentar
si us sembla després
L'únic que vam dir l'altre dia
la paraula famosa
el McGuffin i tal i qual
és que deia amb la paraula
interessant
perquè a la pel·lícula
hi ha una escena
en la que
diu
no, no es pot valorar
una obra literària
el que sigui i tal
amb una paraula com aquesta
exacte
s'ha de ser més precís
més profunda
doncs ho parlem després si voleu
i fem una mica de debat també
amb això i tal
però la xica del tren
que el Jaume
jo sé que l'ha vist
aquí hi ha una disjuntiva tremenda
hi ha molta gent
això va ser un llibre
que va sortir com un bestseller
d'aquests
i es veu que va ser
com el thriller de l'any
i això serà la reletxe
i jo tinc gent
que l'he llegit
el thriller
i es veu que és un llibre
bastant
que no és
les expectatives
que es buscaven
a partir d'aquí
fins i tot he tingut
queixes
de feministes
perquè
el plantejament d'aquesta noia
que això al minut número 1
ja ho sabem
que tampoc desvetllarem res
aquesta noia
que viatja en un tren
constantment
que va beguda
per això ja dic
al minut 2
ja saps que estava
que estava veient
que està amb una cara trista
que mira unes parelles
que hi ha
en aquelles cases
en una casa i tal
i que
clar
aquesta imatge
d'arrossegar-se
aquests elements
d'aquests gelos
tan salvatges
que té ell
amb aquest agobi
de trucades telefòniques
que s'arralitza
contra el seu exmarit
dic això
insisteixo
estic parlant
després de 5 minuts
de la pel·lícula
és com si fos la definició
d'una acció psicoanalista
de la vida
és una desesperació absoluta
però ja fa dos anys
del tema
llavors clar
és excessivament
a lo millor
el que diem
de la no superació
d'aquest tipus de dol
en aquest cas
un dol namorós
no és un dol
llavors
en si mateix
a veure
clar jo el llibre
no l'he llegit
però la pel·lícula
a mi sincerament
en un principi
em vaig una mica sorprès
mica en mica
la pel·lícula tira bé
entre cometes
vull dir
el muntatge és molt bo
no oblidem
que aquest senyor
és el Ted Taylor
el director
que és el que va fer
Criades i Senyores
que és una pel·lícula
que tinc
amb molt bona
vull dir
llista
és una molt bona pel·lícula
per mi
pel meu punt de vista
és un bon director
ella és l'Emily Blunt
ella ho fa molt bé
tot sigui dit
ella salva molt la pel·lícula
el director salva la pel·lícula
perquè el guió en si mateix
s'enreda
s'enreda
però jo ho sento
em va passar com a
el de Paul Verhoeven
que jo a meitat de la pel·lícula
ja sabia
què era
de què anava
qui era el boi
qui era el dolent
i qui era el que no sé què
de seguida
se't destapa
i no ho fa descaradament
però t'ho pots imaginar
per com van les coses
llavors aquí aquest element
de sorpresa
és el que em falla a mi
però en canvi
com treballa els flashbacks
com
aquelles escenes
que ella
quan està en estat etílic
no recorda
vull dir
com es superposen
d'una manera molt intel·ligent
això és veritat
vull dir que
allò del túnel
pim
una manera
una altra visió
un altre punt
un altre punt
i dius
a veure
però quin és l'autèntic
qui és realment
et fa pensar
en resumant
exacte
és un muntatge intel·ligent
és un director
però correcte
jo crec que
la part de diàlegs
s'assosté molt bé
és creïble
però
el que té
és que
això
enganxes molt ràpid
el que pot passar
i per una altra banda
a vegades
jo crec que hi ha
excessos
diguem
de les situacions
i és més creïble
perquè realment
els personatges
a excepció de l'Emily Blunt
no són gaire coneguts
per tant si fossin actors
potser de primera
seria encara menys creïble
això passa a vegades
vull dir
que és aquest el tema
però per mi
jo
la pel·lícula
la recomanaria
però amb allò que diem
amb un sis
me'n refereixo
a una noteta
vull dir
que de bé
de pel·lícula
però segons
la gent que ha vist
la pel·lícula del llibre
està millor la pel·lícula
que el llibre
perquè el llibre
es veu que és
molt més punyent
molt més arrossegat
tothom
es veu que la gent
és dolenta
d'allò
dolenta de pel·lícula
vull dir
sí
perquè no pot ser
exacte
massa massa excessió
però bé
és una opció
la xica del dret
molt bé
Jaume
en el centro
de la tempestà
sí
bé
doncs
aquesta pel·lícula
la veritat
és que em va sorprendre
Bernarda Berdier
és un senyor
que de cop i volta
me'l veig aquí
ben reflectit
no?
i dic
ostres
això pinta bé
i a més a més
o Bertran
Bertran
sí
Bertran
no?
Bertran Cavernia
Bertran
sí
jo he dit Bernat
i és Bertran
Bertran
sí
bé
ha fet coses
jo crec que és un dels realitzadors
francesos
d'aquells que ha plantejat
molt bé
el que podríem
diferenciar
persones
identificades
amb constants
ideològiques
diferents
i jo crec que ho ha fet
molt bé
no?
ara jo
saber masses pel·lícules
vull dir
si vosaltres
m'ajudeu
amb aquests magnífics aparells
que teniu
a trobar alguna pel·lícula
a ajudar
perquè allò em sembla
que he vist alguna d'aquestes
sí
sí
i empieza todo
crec que és una d'elles
hoy empieza todo
hoy empieza todo
seria una d'elles
molt interessant
l'educació
bé doncs aquesta
aquesta també
tu
el Tommy Lee Jones
i en John Goodman
són els seus principals protagonistes
i llavors ens posa en contacte
doncs amb el que
tantes vegades hem trobat
amb en Martínez Corsés
que en definitiva
aquelles coses que passen
i si són assassinats
amb molta més raó
doncs sempre
tenen a veure
amb trames
amb realitats
amagades
o
i per què estan amagades?
perquè estan conformades
per dir-ho d'una manera
no?
és com la corrupció
a l'estat espanyol
home
tothom ho té clar
sí
hi ha tanta
que hem descobert
una part
petitona
bueno encara
encara faltarà
doncs diguem
diguem-ne que
en aquesta comparació
és on trobem
aquesta pel·lícula
què és el que
vaig trobar
que tot comença
molt bé
Tommy Lee Jones
trobo que
ho fa bé
està
amb un paper
molt semblant
al que fa
amb la pel·lícula
El fugitivo
perseguint
perseguint
i d'una manera
però correcta
buscant aquest punt
de la llei
i ara que estem
en tribunals
també lliga perfectament
i llavors
arriba un punt
que diríem
que es repeteixen
diferents constants
sobretot
de violència
que ja tenen
ja no tenen
aquest to de sorpresa
per l'espectador
i en definitiva
crec que allà
hi ha una passada
de rosca
i amb les passades
de rosca
el que passava
és que s'enferrega
o no va
és valent
i amb això
hi tinc molt d'esperatge
que era mecànic
i bueno era
o l'exe
encara no
això no és
però de pràctica
són mecànic
molt bé
doncs
molt interessant
perquè vaig veure
que de la manera
que planteja
el bé i el mal
o les bones persones
i les no tan bones
i les dolentes
doncs és un fet
que només es pot descobrir
o es descobreix
a partir de persones bones
perquè els altres
ja estan d'acord
jo no m'embolico
i em va semblar
doncs una proposta
molt interessant
pel·lícula
del 2009
exacte
i llavors
digues
digues
quines tenen
quines pel·lícules
jo he vist Capitán Conan
és que ara
quan he vist
Capitán Conan
que és un capità
de la primera guerra mundial
també un personatge
una mica així
controvertit
perquè bueno
és una persona
que està allà
que passa de la guerra
però no
un personatge així
és una mica
fa temps que
fa anys
jo també fa anys
i bueno
va estar bé
va estar bé
una pel·lícula
i les escenes
colors allà
molt grisos
molts blaus
allà
a les trinxeres
i tal
sí sí sí
molt bé
molt impredeçat
bueno
com estem així
David tranquil
mentre vas buscant
farem un petit allò
eh
pauseta
que jo tinc que anar al servei
ho sento
això com és a ràdio en directe
això de les cebes
a vegades
fa una lliure
clar clar
no no no
però no
un arrossegament cap abans
no fill no
són aigües menors
en aquest cas
no són majors
aquest matí he fet
bueno res
dels misteris del passat
som-hi
som-hi
escomptarem una cançoneta
que el Jaume ha ballat
segons nosaltres no ho crec
perquè avui es compleixen
que jo he ballat
jo no
perquè jo no ho sé
home los agarraus
tu ho has agarrat
alguna
amb la seva època
no?
no ho sé
no ho recordo
doncs avui es compleixen
50 anys de la mort
de Nat King Cole
ah
però això ja no és
de la nostra època
ja no
ja no
ja no
és un tema que es diu
En Forguerable
és inolvidable
que recordem que després
la seva filla
na Natalie Cole
va fer una versió molt maca
que no l'he pogut trobar
però escoltarem l'original
i res
doncs qüestió de dos minutets
i seguim amb Tarde per a la Ira
una mica
un segon
aquí ha hagut una errada
un segon
això no és
no no no
això no és el
aquesta que va fer amb la seva filla
no era virtual
sí era virtual
seguiu parlant de coses
parlem de la filla
sí sí que és virtual
sí sí
parla parla
no no és que hi ha hagut un problema tècnic
i està
ara s'ha acabat
ara les coses
sí
no
tinc un problema
un segon eh
no la troba
David parla de Tarde per a la Ira
va
si tens una urgència home
no
no
no
tampoc és tan gran
no l'urgència
no
bé
és
l'òpera prima del Raül Arevaló
sí
un actor que si algú ha vist l'aís la mínima
doncs sortia allà
era el policia jove
d'acord
i s'ha
s'ha desmarcat
i ens ha fet un film
doncs
com el realitzador
sí sí
molt bé
molt bé
comença molt potent
després la cosa
la trampera aquesta baixa
però que és normal
no pot ser així tota l'estona
però ostres tu
quan torna a començar
deixa-la anar
quan agafa el ritme
altra vegada
però és que bé
bàsicament ens parla de
d'un paio que
bé
uns que fan un atracament
i a un d'ells l'enganxen
el conductor
sempre hi ha
en un atracament
es veu que hi ha un ròs de finits
sí
els que entren
els que fan segons què
els que exergeixen més la violència
els que estan més a la guait
i el conductor
el conductor
si te'n recordes
de Drive
era el rol que tenia ell
sí sí
la pel·lícula aquesta
sí
sí sí
ella el conductor
te doy cinco minutos
deia
i el tio s'esperava allà
i bueno
sí sí
continua
un dels actors
protagonistes
és el conductor
amb tota la mala sort
doncs
l'enganxen
i es passa
doncs
bé
vuit anys
a la presó
a la carjola
i a partir d'aquí
doncs veu que l'atracament
doncs
ha tingut unes conseqüències
fonestes
i
de cop i volta
ens situa
no sé
cap en fi
dius
això què té a veure
no
amb un bar
de barri
que pogués ser
jo què sé
poble
una barriada així
obrera
de qualsevol
poble
de l'extraràdio
de Madrid
sí sí
un bar
d'aquests
senzillets
no
d'aquí
el típic
que ha fet
un petit cop de sort
i ha muntat un bar
quina casualitat
i a partir d'aquí
doncs
hi ha un individu
que ronda molt el bar
i que es fa
és molt amic dels amos
i tal
i que no
és que no ho vull explicar més
perquè ens va
no no no
aquest és l'Antonio de la Torre
sí
deixem-ho així
però a partir d'aquí
diguem-ho així
la situació
canvia
a mitja hora
hi ha un canvi
que es descobreix
una cosa
i a partir d'aquí
fa el canvi
i que dius tu
l'acció agafa trempera
agafa trempera
recordeu vosaltres
és que en Barca
un moment
em va recordar molt
ni quan va tret el home
a la caça
la Carlos Saura
sí
per aquesta tensió
per aquesta tensió
hi ha un moment
entre els personatges
es genera un
cainita
sí
la setmana passada
que vam parlar
què vas dir jo
recordeu que vam parlar
que em recordava Antonio Saura
sí
Carlos Saura
perdó
ho vaig dir
és que és Carlos Saura
mira ho acabes de fer el mateix comentari
però en aquest cas
marcant més a la caça
la percepció ha sigut la mateixa
és molt bo això
uns comentaris
unes tensions
home si m'apures
a la caça
tot encara és més marcat
és més extrem
també fa molt més
l'ambientació
que hi ha
a plena solana
un sacerral
de ves a sàpiga on
i matant bitxos
i tots
amb escopeta a la mà
però és la contenció
que hi ha a la pel·lícula
hi ha una contenció
per part de l'Antonio de Torre
que és brutal
hi ha un moment
allà
què dius
allà
veus aquí comentàvem
que hi ha escenes tarantinianes
aquestes escenes tan llargues
de Tarantino
els personatges
estan parlant
de coses trivials
però que tu saps
que hi ha alguna cosa de fons
hi ha un païs d'escenes
com a mínim
quan estan jugant a les cartes
quan estan jugant a les cartes
exacte
quan s'ajunten allà a sota
aquell qui parla
me que lleveu
allà clar
tu saps que passarà
alguna cosa
però triga en passar
o no
o no
triga en passar
o no
penses
bueno potser
està tantejant el terreny
no ho saps
quan estàs al dentista
allà
i ha sigut a la calira
que comença allà a remenar
i tu dius
bueno
comences ja
i tal
i comença
i no comença
i no comença
i també hi ha
aquest precedent
d'aquesta escena
és l'altra escena
que estan menjant allà
a l'aire lliure
amb la senyora
amb aquella parella
que tampoc tirem el re
també s'ha de ser igual
s'ha de ser amb algú
si l'explicareu
no no no
anem dient les situacions
però no diem el què
dient dues escenes
en què hi ha molta tensió
que dius
ai que sortirà rebent
aquí tot
la situació
és bastant trivial
l'apariència
però saps com si
traguessis-hi sota
hi ha com un altre quadre
com parlàvem abans
i un altre quadre
molt
però també el que està bé
a més a més
combina
escenes de violència
molt explícita
molt explícita
i escenes
en què la violència
queda fora del pla
ah
això és cert
i dius
perquè t'espaves
bueno
ara aquí
pot ser una esquitxada
que l'ample
i no
sent un soroll
i s'ha acabat
ja està
ja et dóna per entès
el que ha passat
però les que queden fora del pla
queden perquè
bueno
no és necessari
i les altres
és una violència molt explícita
però
és la primera
també és la primera
sí
potser és la primera
però té un sentit
per veure
com
clar
aquesta persona
la persona que fa aquesta violència
ho fa
les coses com pot
no
no
és un expert
i això realça més
una mica
tot el món del personatge
com més
les motivacions
i el que està fent
diguem-ne
és que més que l'elegància
de l'assassinat
del que sigui
vaja
del fet
jo crec que és
el poder
al contrari
el poder
exacte
fer-ho com es pot
sí
però és que és curiós
perquè ell comença fent-ho
com es pot
perquè hi ha un moment
que s'enfronta
amb un d'aquests
atracadors
i clar
i rep
rep
perquè no
és una persona
que no està basada
al món aquest
carcelari
i l'altre
el pot
perquè
perquè sí
perquè està més bregat
amb la lluita
i amb les baralles
i tot això
però bueno
quan aquest diu
agafa el rol
de dir
ara és la meva
l'altre
l'altre passa a ser
el víctima
ostres
ara què passarà aquí
el que es queda
hòstia
això no ho he vist jo
ni a la presó
per dir alguna cosa
realment
jo em va sorprendre moltíssim
em va fer molta il·lusió
que li donessin
el millor director novel
la millor pel·lícula
el millor actor secundari
és que vam comentar
la setmana anterior
amb el Nacho
vam dir
es mereix aquest nano
que li donin
l'escena que ja
tot coneixerà i veurà
es diu Manolo Solo
o dir que la gent
que veia la pel·lícula
que busqui aquest nom
i la persona
i qui fa el personatge
sí, sí
és curiós
allò és bestial
el que fa
res, és un moment
5 minuts
6 minuts
6 minuts de paper
i això li comporta un golla
doncs per algú serà
perquè és una escena
secundaris més gran
evictiu delinqüent friki
sí, sí, sí
perquè més friki
no pot ser
clar, clar
molt, molt
com el Rixides
sí, sí
aquell
el cunyau
el cunyau
no, com aquell
que tenia aquella veu
a la celda 211
211
que vien que tenien
una veu així
tota ronca
no recordeu?
ostres, sí
no me'n recordo
sé quina
era el sottinent
del Luis Tossar
ai, vale, sí
no sé com es deia
sí, sí, sí
doncs un paper així
no, també
aquell sortia més
òbviament
doncs farem això
escoltarem res
ara sí
l'hem controlat
la cançó
del Nat King Cole
sí, finalment
i el que farem
serà parlar
de Captain Fantastic
parlarem d'Atrapado en el Tiempo
i Sete Magníficos
per tant
ja tenim fet el mitjà
molt bé
molt bé
doncs vinga
se cala la xurra
Unforgettable
That's what you are
Unforgettable
Though near or far
Like a song of love
that clings to me
How the thought of you
does things to me
Never before
Has someone been more
Unforgettable
In every way
And forever more
That's how you'll stay
That's why, darling
It's incredible
That someone so unforgettable
Thinks that I am
Unforgettable too
That's how you'll stay
I placentero
Molt bé
Una escena d'Arde Paradaira
Totalment allò
Vinga
Com aquella de Leslie Nielsen
que no ha acabat
Ah sí?
Això que era
jo de l'avió
No me'n recordo quina pel·lícula era
un tio que es posa a pixar allà
i escullos
estàs 5 minutes de rellotge
pixant
I em sembla
que ja se li va
parant el xorro
i home
i torna a arrencar
Quina caguetes
Sí, això seria
Atrapa-lo como puedas
Una d'aquestes
No me'n recordo
Molt bé, doncs
Parlem del cap tan fantàstic
Comenceu vosaltres
Comenceu vosaltres
Jo no
Ja ja la vaig parlar
amb el seu moment
A veure, és que
a mi em va
Em va encantar
No puc dir una altra cosa
Sí, sí
A mi també
Que no es va fer nosa pilota
Sembla que coincidim
És curiós que coincidim tots
Però una cosa
No veieu que
tota aquella mena de
Creu que és possible
poder educar els fills
d'aquella forma
i que
adquireixin
tants coneixements
A mi això em va
D'aquella forma
Sí, em va sorprendre
Hòstia
A mi em va
No sé
O els fills tots són uns
Unes eminències
Unes eminències
O jo no veig
Perdó
Perdó, eh
En un ventall tan ample
D'això d'activitats
Físiques, mentals
Intel·lectual
De tot
Bé, era un vehicle
Potser per explicar
Un missatge
Sí, potser sí
Hi ha una lligència
Aquí que se deuria
Jo crec que
Aquesta és una pel·lícula
Pel que he escoltat
I pel que acabeu de dir
Que se ve molt
Amb la costa
De los mosquitos
Que la interpretava
També
Podria
Sí
Però allà parlàvem
Allà era una desviació
Diguem-ho
Un obsessiu
Sí, el Pallo era un obsessiu
I arrossegava tota la família
La seva obsessió
Aquí no
Aquí la pel·lícula
Juga amb el fet
Que ell també reflexiona
Sobre el seu criteri
Que imposa sobre els fills
No ho té après
No
Aprens sobre la marxa
No, sí que ho té après
Però hi ha un moment
Que els fills diuen
Ei, em sembla molt bé
Però
No
No vas bé
No, sí que vas bé
Però vas bé per tu
Però nosaltres potser
No ens interessa tot això
Home, hi ha un fill
Per exemple
Que pot accedir a la universitat
I llavors, clar
A partir d'aquí
Ell
Estres, posa el freno també
Això està molt bé
La figura de la mare
La figura de la mare és una mica controvertida
Perquè no s'acaba de
Jo crec que és més talibán que no pas ell
Sí, no s'acaba tant
Sí, sí
Talibán
No surt directament
Perquè la història no surt directament
El moderat és ell
I no ho sembla
Llavors, no se sap ben bé
Exacte
Si aquesta talibana
Com dius tu
Si és que també
S'apunsa
Que jo no
Que tingués
Algun problema mental
No està clar
Sí, no
Sí, no
Crec que queda clar
Que hi ha tu problema mental
Sí
No, no
Sí, sí
Però que
A part que el problema mental és evident
Que això no condicioni
Perquè potser era independent
O després el problema mental
Es va reugir a partir d'un punt
Però diguem-ne
Que el pensament
El tenien ells comú
Però era més d'ella que d'ell
Una cosa
Hi ha un moment
Que això em vaig fixar jo en la pel·lícula
Que diu que
La mare està bé
Fins que arriba un moment
Que no està bé
És a dir
Es refereixo que arriba un moment
Que hi ha algú
Que provoca
Aquest algú no ho expliquen
En cap moment
Però era una mare
Que era conscient
Del que estava fent
Amb els seus fills
Que estava a favor
Era un concepte
Neo-hippie
Digue-li com vulgueu veure la idea
Sí
És aquest el concepte
Així més genèric
Bé, d'una forma així fàcil
Clar, però d'una altra forma
Clar, d'una altra forma
Evidentment
Però per això dic
Que jo crec que no tenia res a veure
Una possible malaltia mental
Vinculada amb això
Sinó que simplement
Era realment
Que pel que sigui
Va haver-hi alguna cosa
Què podria ser?
La solitud
Aquesta està fora de la societat
Que li comportés alguna problemàtica
Home, una contradicció
Amb la seva pròpia família
Que evidentment
No tenia res a veure amb ella
Podria ser
Però això no queda clar
Perquè la família sí que és talibana
Però talibana
Del comunisme
Del consumisme
Perdó
Bé, però després també marquen
Sí, però
Un respecte
Sí
Clar, diumente
Lo estamos pasando
Que tampoco son nuestros hijos
Clar
Sí, també
Tothom
Arriba un moment
Que veient les circumstàncies
Exacte
Adopta un punt de moderació
I de respecte vers l'altre
Sí
Però tant uns com els altres
I això està molt bé
Però hi ha escenes mítiques
Per exemple
Ai, no ho sé
Jo l'entrada a l'Eslesi
Em sembla bastial
Sí
Això és magnífic
Vull dir
Partial
I altres
Bé, tampoc ara buscarem
Al dia de no
Amtschonski
Això també
Això és bastial
Sí
És que hi ha tota aquesta història
Quan la nena li fa un alegat
Li fa un alegat davant dels altres dos
Sobre
Què?
La declaració de drets?
Sí
La declaració de drets
A mi m'agradaria dir una cosa
Sobre el que heu dit
Sobretot el que has dit tu
Eh, Jescu
Jo crec que a vegades
El que provoquem
O sigui, el que diem
Té a veure amb que
El trastorn mental
És una cosa concreta
I ja està
I això no és ben bé això
Podria venir
Exacte
Hi ha trastorns mentals
Que venen dels defectes
De la pròpia societat
O de l'experiència
De la pròpia vivència
I del que es va
El fill no ho deixa clar
És que és això
No ho deixa clar
És el comentari que fan els nens
Sembla com el que diem
És algú tan banal
Com la mare està bé
Fins que deixa d'estar bé
Saps què vull dir?
Llavors clar
Jo això no sé si abans
Prèviament
Totem són amics
Com si l'haguessin pogut contenir
Durant un temps
Possiblement
I després ja la cosa es descontrola
I es precipita
Això sí que és més probable
I dius
Ostres
Això està molt bé
Això segur que és més tangible
La veuré
Però com el personatge
No el veiem
Vull dir
Com no el pinta
El veiem moments determinats
Són aparicions
Però no
Que no el perfila
Llavors clar
Et queda amb aquesta idea
De tota manera
Vosaltres parleu constantment
De l'home al pare
En definitiva
Que és com l'ideòleg
És el cap tan fantàstic
És ell
Això és la veritat
Això de fantàstic
Va
Però vull dir
Que és el que dirigeix
Aquesta situació
No?
Jo per
No ho sé
Potser per experiència
Tampoc ho tinc massa clar
Però el que també us puc dir
És que a vegades
El que una persona
Pot arribar a fer
I probablement
Si és l'home
Encara és més fàcil
Pot arribar a provocar
Precisament
A dir
Jo plego
Jo no ho veig clar això
I com que no ho veig clar
Doncs plego
I plegar no vol dir
Que no estiguis d'acord
O que no puguis continuar
O que
Entreguis la bandera
Sinó que en definitiva
Són els dubtes
Que es poden apoderar
De tu
Davant de la iniciativa
Fins i tot
Tremenda de l'altre
Que és el que assumeix
Tota la responsabilitat
De tirar endavant
Aquell projecte
I llavors lògicament
Pot donar aquesta sensació
Jo penso que això
També pot passar
És un altre element
Sí, però aquí
Aquí bàsicament
Així, la llavor
Ja està inoculada
En els fills
La llavor
Que ell i la dona
S'han proposat
L'han inoculat
Simplement que els fills diuen
Ep
Que aviam
Que ens sembla molt bé
Però ara arriba un moment
Que nosaltres
També ens volem aprofitar
De les avantatges
Que ens dona la societat
Que tampoc volem estar aïllats
I aquests avantatges
Per exemple
El que deia el Xesco
És el fill gran
Poguer accedir a una universitat
Després això
Canvia
I es veu al final
Com canvia
Però
Per exemple
Al final
Tot i ell
Tota l'educació
Que reben aquests nanos
Els hi dona a ell
I en el seu moment
La dona
Però arriba un moment
Que
Però això que dius
Estic grinyola
Vull dir
El fet que siguin
Tots tan genis
Vull dir
Que tinguin
Tots aquest nivellazo
A mi
Però què els falta
Els hi falta
Socialitzar-se
No estan socialitzats
I això al final
Bueno
Això vol dir
Que amb la família
No n'hi ha prou
Això està clar
No
No està clar
Estem parlant
De col·lectius
És clar
És que en teoria
L'ésser humà
És col·lectiu
És gregari
És gregari
És molt abrupt
Perdoneu
Però aquesta pel·lícula
Ens sembla que és d'aquelles pel·lícules
Que et provoca pensament
En definitiva
De formació del propi espectador
Sí, sí, sí
No, no
Perquè et fa replantejar
Dius
Hòstia
Perquè al principi
És molt llaminet
Tot això
A més tu vesteix
Com si no fos un campament d'estiu
Però hi ha moments
Després ja et va donant mostres
De la cruesa
De com estan vivint
Recordeu
No és fàcil
Recordeu
L'àrbol de la vida?
Sí
No l'he vist
Del Terres Màlic
Doncs no
No la perdeu
No, jo l'he vist
Allà hi ha coses d'aquestes
També
I moltes
Tens raó
Aquest estic pensant
I és molt important
El que passa allà
Part estricte
Aquí també és estricte
Estricte però paral·lelament
També absent
I deia
Ui, moltes coses
No, aquí no
Una mare
I també hi ha una problemàtica
Amb la mare, oi que sí?
Sí
Això me'n recordo
És per veure
Allò sí que és
Tot un recital
D'educació
Per una banda
I de psicologia
Per l'altra
Que molta gent
Vau dir aquesta pel·lícula
La vau dir
Ah, perquè és clara
El que fa
Aquella membre
Bueno, hi ha coses
Hi ha coses a vegades
Que són una mica
Exagerades allà
Però l'essència
És el
De Caprio
No, no, no
El Brad Pitt
El Brad Pitt
La Jessica Chack
Sí, senyor
Paparasfa allà
Xicot
Bueno, doncs
Ara una mica baixarem
No vull dir el ritme
Ni el nivell
No, vull dir
Que hem parlat de pel·lícules
Una miqueta així
Molt punyents
Atrapado en el tiempo
Por el tiempo, perdó
No, Atrapado en el tiempo
No, pareixi estar amb el dubte
Aquesta pel·lícula
És una molt bona pel·lícula
És una pel·lícula boníssima
Boníssima
Que un títol
Una altra vegada
Que vam parlar l'altre dia
D'aquest títol
Això és el dia de la marmota
Que a més a més
Això ha reïgit
Perquè és una frase
Que va sortir per les notícies
L'altre dia
Sí, sí
Una frase feta
Que tothom fa servir
Quan un dia es repeteix
Una situació
Sobretot es repeteix
I no sortim
Deia vi
Bé, així ha estat
Tota la meva vida
Sempre he fet el mateix
Doncs això
S'ha imposat
Igual que parlàvem l'altre dia
Que Kafka tenia l'èxit
De posar el terme kafkià
I que tothom parli
De coses kafkià
Si s'identifiqui
Doncs aquí parlem
Es diu molt
Això és el dia de la marmota
És que això és el dia de la marmota
Si va repetir
Bueno, doncs una pel·lícula
Inspiradíssima
Aprendre aquestes pel·lícules
Que s'han presentat
Als Oscars
De com es fa un guió
Intel·ligent
Sense
Bueno, sense
Cap artifici
Ni res
Només amb imaginació
I com
Una
El mal que tenen
Moltes pel·lícules aquestes
Que la pel·lícula
Comença amb una premissa
Un punt de partida molt bo
I després
Això no sap
El que l'està desenvolupant
No sap desenvolupar-ho
Es perd
I acaba en un final fatal
I aquest punt de partida
Que ja sembla molt molt interessant
D'una persona
Queda atrapada en el mateix dia sempre
No?
Que podia ser una cosa
Molt bé
I ara què?
No?
Doncs això es desenvolupa sol
I bueno
Agafa una velocitat
I agafa
Tot unes
Unes branques
Perquè ja comença a parlar
Fins i tot parla de Déu
Parla no?
La frase aquella que diu
Diu
Déu
Diu
Jo soc un
Soy immortal
Diu
Jo soc un
Dius
Diu
Però per què?
Per què dius això?
Per què dius?
Diu
Perquè Déu no serà
Una persona
Que no és que tingui poder
Sinó que porta tant de temps aquí
Que ho sap tot
Comença a fer reflexions
I reflexions després
Comenca
Intenta
Amb aquest coneixement
Absolut
Que té
Del món
Intenta enamorar
L'Andy MacDowell
Que és la protagonista
I no ho aconsegueix
Andy MacDowell
Sí
Sí
Ell va repetint cada dia
La mateixa escena
Per intentar enamorar-la
I ella diu
No m'agrada el còctel
De no sé què
I el dia següent
Repeteix i diu
Va al bar
I diu
Dóna'm un còctel
De
Ay mi preferido
I tal
I comença
I comença
I comença
I encara així
I encara així
I encara així
No
O sigui
Aconsegueix al final
Enamorar-se d'ella
Quan és ell mateix
Quan abandona això
Perquè arriba un moment
En què ja clar
Per tant de temps
El tio ja
Fa una evolució
L'altre dia vaig llegir
Quants dies passen realment
Que es repeteixen
Com?
Quan de temps passa
O sigui
Hi ha un moment
Que tu perds el compte
Allà dels dies
Que van passant
I que surt la cancioneta
Aquella del despertador
I tot
Sí, sí, sí
Realment passen
Deu anys
I ella està deu anys
Atrapat en el temps
Algú ho ha calculat això
Algú ho ha calculat
No sé com
I van calcular
Deu anys
Fascinant
El temps
Fascinant
Això són com els
Podcast de tres horas
De un trailer
De Juego de Tronos
Que fan
No sé com s'ho van fer
I els tio van
Deu anys
O sigui
Fa el temps
Que triaria
A prendre el piano
Tal com l'ilumina
Tot plegat
Tot
Més o menys
Van calcular uns 10 anys
Uns 10 anys
Però bueno
Allò que parlàvem
Del muntatge
Clar, ell just
Repetint escenes
Tota la història
La va canviant
Tot una imaginació
A cada moment
A sectors
Ho fan molt bé
Bill Murray
És una pel·lícula
Que sempre s'ha considerat
De...
Molt ben catalogada
I molt ben...
És una autèntica
O sigui
La millor pel·lícula
De Hello Rammis
No m'has fet res més
No, no, no
Però que és que l'obra surt
Vull dir, és una pel·lícula
Podríem dir de ciència-ficció
Però no
Perquè és molt més, diguem-ne
I tot
Té trossos d'humor
Té sobretot
Aquestes...
Una distopia
Una distopia
No, no
Però el punt de partida
És com un conte
I el punt de partida
Porta a reflexionar
Sobre moltes coses
És com el conte de Nadal
Una mica
Bueno, però parla sobre la vida
Sobre l'amor
D'una manera molt concreta
I l'existència
És molt...
Ell comença sent un míseres cruix
És deslombrat
Totes, totes
És un pallo desagradable
O sigui
Que fot aquest pallo
De presentor de tele
Si n'hi ha deu que l'aguanti, tio
És veritat
Doncs això
Això és la prova
Que es poden fer amb les pel·lícules
I no cal ni pressupost
No cal
Més que
No sé
Algú que estigui inspirat
Algú que vulgui fer les coses
Algú que...
Actors que l'acompanyin
Diguem-ne
I a partir
A mi fa gràcia
Jo sortiu aquells solteros
I hi ha un pobret
Que no el tria ningú
Fas això
Té notat d'humor
A tu no
Que això surt després
A ti aquest surt
Algo que passa com Mèdic
És aquell que t'arrasca dalt
Actor de comèdia
No, no
Són pel·lícules
Més coses
És que ens queden 3 minuts
Si te la carregues
O si te magníficos en 3 minuts
Sí
No val la pena
No val la pena
Ja ho han dit
Que és un desastre
No, no, no
Uf
Aviam
Si
Los 7 Magníficos anterior
Ja tampoc era un gran film
Destacava per la banda sonora
I per la calva del Ljul Briner
Aquesta és que ja no saps
Per on agafar-la, tio
És que dius
Però com pot ser
Sembla que la cosa comenci bé
Em va fer molta mandra
No, no, no
Te la pot agafar, eh
Són la cosa
Arrenqui bé
Però després
Dius
Però què és això, tio
És que
És Silberado
Però amb dolent
Què dius, per favor
Silberado
És un fil bestial, tio
Jo quan vaig veure el Silberado
A Can Pistola
A més la vaig veure
A Can Pistola
És que on s'ha d'anar a veure
Sí, clar
Hòstia, vaig gaudir
Però com una nena, no
Era un
Mira, era de les primeres pel·lícules
Que anava jo
Tot així sol
A Barcelona a veure-la
I per fer això
Ara parla de Silberado
Que d'aquesta última
Va, jo
Era una genialitat, tio
Era un revival
Després ja va venir el senyor Clint
Esmult amb el seu revival del western
Sí
Però hi va ser un
Per mi, el veritable revival del western
Encara
Na ver a Silberado
Quan va d'estrenar sense perdó
Diu
Oh, ja
Perdona, ven d'anar plegats
Ah, sí?
Sí, i tant
Amb el teu fill
Sí, sí, sí
Paraules grans
Home, a mi m'encanta aquesta pel·lícula
A més, sempre que la foten per la tele
La veig
Ara
Ara enllaçarem una coseta
Sí, sí, sí
Ara es farà un remake de
El seductor
Que és una pel·lícula de
Ah, sí, sí
Que és d'aquesta època i tal
Amb el col·lí
Sí, sí
I ara que
Com estan dient aquí
Des de control i tal
Jo vull comentar
Una coseta
És
Hi ha una pel·lícula catalana
Que es diu
Estiu 93
Ah, sí
Això no ho he comentat abans
Que
Ara s'està fent al festival de Berlín
Hi ha tant òscars i tantes coses i tal
Però s'està fent al festival de Berlín
S'estan presentant les pel·lícules i tal
I aquesta la van posar allà a la sala
Davant del jurat el diumenge
I va ser un èxit de crítica
És una òpera prima
D'una noia que es diu
De què va si per sobre
Clara Simón
És una història de quan ella era petita
Als ulls d'una nena petita
Que és un poble de Garrotxa
Que té un amor familiar
És una mica una picla molt de sentiments i tal
De nens, no?
No, de nens i d'adults, diguem-ne
Sí, però s'ha de nens, eh, que sí
Jo no l'he vista, eh
Però he sentit i si podem veure-la
Una pel·lícula catalana
La veurem, home
Que a la Bernina li ha causat sensació
Com a mínim no sé si acabarà guanyant alguna cosa o no
Però bé
Esperen que no sigui com les amigues d'Egata, eh
Que tenia moltes expectatives
I una mica més
I s'ha topat el alcohol
Si l'han aplaudit allà a Berlín serà bona
És que tots morts i gent
Home, que vagi bé
Ja tenim el cul per a tots demanar molt de cinema
Em sembla aquí, eh
Vull dir que
Molt bé
Ens veiem la setmana que veu
Vinga, adeu-sé
Adéu, adeu-sé
Ara escoltes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
La ràdio de Sant Jus
Sintonitzes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
Sintonitzes ràdio d'Esfern
De dilluns a divendres, de 4 a 5 de la tarda
Relaxa't amb estils com el chill out, l'smood jazz, el funk, el soul
O la música electrònica més suau
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!
Gràcies!