logo

Babilònia

Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats. Magazine d’actualitat cultural: cinema, literatura, art, teatre, música i debats.

Transcribed podcasts: 269
Time transcribed: 11d 16h 46m 6s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Especial cinema: El sacrifici d’un cérvol sagrat, Dunkerque, A Ghost Story, Orient Express, Abracadabra, Verónica, Sol en casa i Rocky

Summary:

## Panorama de l’episodi Episodi dedicat sobretot al cinema amb un repàs variat que combina autor, èpica bèl·lica, misteri clàssic, terror domèstic i clàssics nadalencs. El to és distès, però les valoracions són argumentades i amb punts de vista contraposats. > "A mi em va semblar una obra mestra" (sobre Dunkerque) ### Temes principals tractats • **El sacrifici d’un cérvol sagrat (Y. Lanthimos)**: univers estrany assumit com a normal, ritme pausat i final colpidor; lectura simbòlica sobre la culpa. • **Dunkerque (C. Nolan)**: immersió sensorial, disseny de so i tensió constants; debat sobre repeticions i versemblança d’alguns segments. • **A Ghost Story (D. Lowery)**: minimalisme, salts temporals i una mirada existencial. • **Assassinat a l’Orient Express (K. Branagh)**: adaptació luxosa però **avorrida**, amb excés d’exposició verbal. • **Abracadabra (P. Berger)**: comèdia kitsch i desvergonyida amb bons actors. • **Verónica (P. Plaza)**: terror quotidià basat en un cas real, amb ambientació molt efectiva. • **Sol en casa 1 i 2**: slapstick familiar a l’estil *Buster Keaton*; diversió nadalenca. • **Rocky**: la primera, icònica i premiada; la nissaga posterior baixa el llistó. ## Anàlisi detallada ### El sacrifici d’un cérvol sagrat — Yorgos Lanthimos • Segell d’autor: *realitats alternatives* que els personatges assumeixen com a normals. • Punt de partida: cardiòleg d’èxit i família idíl·lica que s’esquerda per una "malaltia" lligada a una culpa passada. • **Fortaleses**: atmosfera inquietant, final potent i simbòlic (tema de la **culpa** i el sacrifici). • **Peròs**: arrencada lenta i sensació d’estirament; interpretacions fredes/hieràtiques (Farrell/Kidman) que poden semblar sobreactuades. > "Aquesta realitat acaba sent la realitat normal i habitual pels personatges" ### Dunkerque — Christopher Nolan • **Experiència immersiva**: so protagonista, trets que ressonen, vibració a cabina i pulsació de *rellotge* que sosté la tensió. • **Posada en escena**: sensació de massificació real, espais múltiples (platja, vaixellet civil, aire) i claustrofòbia efectiva. • **Debat**: per alguns és **obra mestra**; per d’altres, repeticions (ofegaments, avions) i algun personatge poc creïble. • Consens: transmet **angoixa i supervivència** d’un setge amb final conegut però emocions vives. > "L’èxit de la pel·lícula és transmetre l’angoixa d’aquella gent que estava allà esperant" ### A Ghost Story — David Lowery • *Fantasma* com a presència/càmera: observador mut en un relat **no lineal** amb salts temporals. • **Minimalisme**: imatges quietes, silencis, temps dilatat; experiència **existencial** sobre memòria i permanència. • Impacte: proposta sòbria i hipnòtica, molt apreciada pel to i la forma. ### Assassinat a l’Orient Express — Kenneth Branagh • Virtuts de producció (luxosa, fidel a Christie) però amb **exposició verbal** exhaustiva i discurs moral de Poirot que resta ritme. • Valoració global: correcta però **avorrida**; el toc *existencialista* no acaba de quallar. ### Abracadabra — Pablo Berger • **To**: astracanada kitsch entre Almodóvar i De la Iglesia, colors cridaners i humor negre. • **Actors**: Maribel Verdú, Antonio de la Torre, José Mota i Josep Maria Pou, tots solvents. • **Gust**: desacomplexada i esbojarrada; diversió si s’entra al joc. ### Verónica — Paco Plaza • **Basada en fets reals** (Vallecas, 1991): *ouija* i presència maligna en un pis humil. • **Terror domèstic**: angoixa per proximitat i quotidianitat; nens que actuen molt bé; **Héroes del Silencio** a la banda sonora. • Resultat: efectiva, sense voler ser una *obra d’art*, però amb **tensió creixent**. ### Sol en casa 1 i 2 — Chris Columbus • *Slapstick* pur: paranys cada cop més **creatius** i dolorosos; ritme de *videojoc*. • **Ideal familiar**: riures assegurats, especialment per la canalla. > "Et tronxes de riure de la inventiva dels guionistes" ### Rocky — John G. Avildsen (nissaga) • **Rocky (1976)**: 3 Òscars (Pel·lícula, Director, Muntatge), icònic **relat de superació** i música motivadora. • **La resta**: combats hiperbòlics i **descens qualitatiu** a mesura que avança la sèrie. ## Música i context nadalenc • Intenció inicial: posar Band Aid — *Do They Know It’s Christmas?* • Solució: **Cyndi Lauper** i el tema de **The Goonies** com a interludi festiu entre blocs. • Ambient nadalenc també amb **Sol en casa** i referències a visionats en família.

Tags:

['Yorgos Lanthimos', 'El sacrifici d’un cérvol sagrat', 'The Killing of a Sacred Deer', 'Christopher Nolan', 'Dunkerque', 'A Ghost Story', 'David Lowery', 'Casey Affleck', 'Rooney Mara', 'Assassinat a l’Orient Express', 'Kenneth Branagh', 'Agatha Christie', 'Abracadabra', 'Pablo Berger', 'Maribel Verdú', 'Antonio de la Torre', 'José Mota', 'Verónica', 'Paco Plaza', 'Héroes del Silencio', 'Home Alone', 'Sol en casa', 'Rocky', 'Sylvester Stallone', 'Òscars', 'Banda sonora', 'Disseny de so', 'Terror domèstic', 'Kitsch', 'Nadal']