Title:

Lo tuyo y lo mío, Lorca a Granada, Òscars 2016 i cinema: Sufragistes, Lejos de ella i Ida; homenatge a Ricard Bacaro

## Introducció i agenda • Episodi amb to cultural: teatre musical, literatura, rutes lorquianes, música, i un bloc ampli de cinema, a més d’un homenatge local. • A l’inici es fa un resum del programa. Les seccions següents apunten on comencen els temes de debò, no el sumari inicial. --- ## Teatre musical: "Lo tuyo y lo mío" ### 75 cançons en 75 minuts (Con un canto en los dientes) • Proposta fresca i molt humorística: diàleg íntegrament musicat amb fragments de cançons conegudes. • Parella protagonista que recorre tot el cicle amorós: enamorament, estabilitat, gelosia, crisis… • Formats i estils musicals variats: pop, rock, ranxeres, copla, salsa. • Posada en escena minimalista però viva (sofà, telèfon, gag visuals) i música en directe. • Gira per teatres municipals (ex.: Teatre Joventut de l’Hospitalet); possible arribada a Cornellà. > "Són 75 cançons en 75 minuts… tot el diàleg és cançons." --- ## In memoriam: Ricard Bacaro (poeta-escultor de Cornellà) ### Poemes visuals, creativitat i compromís • Artista estimat a Cornellà; poeta de l’art, amb grans peces de *poesia visual* i escultures monumentals (inspiració brossiana en l’ús de lletres i signes). • Vitalitat i esperança fins i tot en la malaltia (tumor). Alegria desbordant el dia que “es va votar per la independència de Catalunya”. • Va crear un diari visual que esdevingué el seu “testament artístic”. Exposició amb 34 obres a l’Àmbit de Barcelona. • Peça destacada: "Taxista, porta’m el cel". Beneficis destinats a la lluita contra el càncer. > "Quina il·lusió viure el dia d’avui" — record entranyable de Bacaro. --- ## Literatura: "L’última confidència d’Hugo Mendoza" (Joaquim Camps) ### Thriller amb humor a València • Novel·la extensa (800+ pàgines) d’un autor novell valencià amb ofici sorprenent. • Barreja de gènere: thriller, comèdia i misteri amb un clar *McGuffin* hitchcockià. • Protagonista: Víctor Vega, filòleg carismàtic; secundària desbordant: Paloma (humor irreverent), i una monja hacker (Sòr Tecla). • Trama local i vibrant (València), amb embolics que arriben a la màfia russa. • Escriptura fresca, amb certa innocència que li dona caràcter i riures genuïns. --- ## Llibre de rutes: "Poeta en Granada. Paseos con Federico García Lorca" (Ian Gibson) ### 9 itineraris per la ciutat i l’univers lorquià • L’hispanista Ian Gibson proposa 9 passejos amb mapa pel món vital i literari de Lorca: Alhambra, Albaicín, Sacromonte, cor de Granada i la Vega. • Clau sociocultural: diminutius granadins, ciutat tancada i estimada, amistat amb gitanos, crítica a la celebració de "La Toma". • Homenatge a la Granada musulmana i al *Diván del Tamarit* (etimologia ‘jardí de dàtils’). Possible lectura premonitòria a "Casida de los ramos". • Memòria històrica: plans de Lorca el 1936, amistats (Falla, Ganivet, Xirgu), i la ferida oberta de les seves restes encara no localitzades. • Tresor artístic a la Capilla Real: obres de Van der Weyden, Botticelli, Hans Memling i Dieric Bouts (col·lecció sovint ignorada). > "Creo que mucha gente ignora que hay una obra de Botticelli en Granada." — Ian Gibson --- ## Música: Lorca cantat — de Manzanita a Camarón ### Clàssics flamencs i populars • Selecció del doble CD "Cantan a Federico García Lorca" (Camarón, Pata Negra, Lole y Manuel, Manzanita, Morente…). • Escolta destacada: Manzanita — "Verde que te quiero verde". > "Verde que te quiero verde… El barco sobre la mar, el caballo en la montaña…" • Conversa sobre qualitat, emoció i mesura al flamenc; records familiars que forgen l’educació sentimental musical. --- ## Òscars 2016: repàs exprés ### Guanyadors i apunts crítics • Millor pel·lícula: **Spotlight** — homenatge al cinema de periodistes, elegant i sòlida. • El Renacido: millor director (Iñárritu) i actor (DiCaprio); recepció més dividida com a pel·lícula. • Millor actriu: **Brie Larson** (Room) — interpretació molt elogiada. • Millor secundari: **Mark Rylance** (Pont dels espies); Stallone es queda amb el Globus d’Or. • Millor secundària: **Alicia Vikander** (La noia danesa). • Triomf tècnic: **Mad Max: Fury Road** (so, muntatge, efectes…); dubtes com a candidata a millor direcció/pel·lícula. • Millor pel·lícula estrangera: **El fill de Saül** — el millor de la temporada per al crític. • Millor animació: **Del revés (Inside Out)** — ja un clàssic. --- ## Cinema (1): "Ave, César!" (Germans Coen) ### Sàtira de l’Hollywood dels 50 amb lluïment coral • Retrat irònic del sistema d’estudis, el productor com a mediador i els gèneres recreats en seqüències lluïdes. • Interpretacions notables (p. ex., Ralph Fiennes en registre còmic). • Pel·lícula que pot créixer amb el temps. --- ## Cinema (2): "Sufragistes" (Suffragette) ### Drets polítics i acció directa • Estètica gairebé en blanc i negre per subratllar la duresa de l’època. • Focus en trajectòries individuals amb tensions respecte al col·lectiu; mostra d’“accions directes” per forçar el canvi. • Epíleg colpidor amb la cronologia del vot femení al món: Aràbia Saudita (2015) encara debatent el sufragi femení. • Interpretació de **Carey Mulligan**: delicada i potent; posada en escena clàssica i eficaç (Deborah Granik/Gravin com a directora esmentada). --- ## Cinema (3): "Lejos de ella" (Away from Her, Sarah Polley, 2006) ### Amor, autonomia i Alzheimer • Julie Christie interpreta una dona que decideix ingressar voluntàriament en residència per no carregar el marit. • Contrapunt amb "Amour" (Haneke): aquí el to és més suau i observacional; l’altra és més devastadora i domèstica. • Explora la dignitat, la memòria i les noves relacions que sorgeixen en la cura institucional. --- ## Cinema (4): "Ida" (Paweł Pawlikowski, 2013) ### Identitat, memòria i una estètica en blanc i negre • Novícia a punt de professar que descobreix l’origen jueu familiar i emprèn un viatge per esbrinar el passat. • Fotografia en blanc i negre d’alt contrast, composicions austeres i un tempo contemplatiu que evoquen el gran cinema d’Europa Central i Nòrdica. • Reflexió sobre l’Holocaust a Polònia: espoli, ocultació i fosses no localitzables. • Ressonàncies formals de mestres com *Dreyer* i ecos de *Wajda*, amb una fredor espiritual molt personal. --- ## Cloenda • Tertúlia final sobre Orson Welles: del mite de "Citizen Kane" a l’impacte radiofònic de "La guerra dels mons". • Comiat i indicatius de Ràdio Desvern.

['teatre musical', 'Lo tuyo y lo mío', 'Con un canto en los dientes', 'Cornellà', 'Ricard Bacaro', 'poesia visual', 'Joan Brossa', 'homenatge', 'literatura', 'L’última confidència d’Hugo Mendoza', 'Joaquim Camps', 'thriller', 'McGuffin', 'humor', 'València', 'Ian Gibson', 'Poeta en Granada', 'Federico García Lorca', 'Granada', 'Alhambra', 'Sacromonte', 'Capilla Real', 'Mariana Pineda', 'Diván del Tamarit', 'Botticelli', 'Van der Weyden', 'Hans Memling', 'Dieric Bouts', 'flamenc', 'Manzanita', 'Verde que te quiero verde', 'Camarón', 'Enrique Morente', 'Òscars 2016', 'Spotlight', 'The Revenant', 'Leonardo DiCaprio', 'Brie Larson', 'Mark Rylance', 'Alicia Vikander', 'Mad Max: Fury Road', 'El fill de Saül', 'Del revés (Inside Out)', 'germans Coen', 'Ave, César! (Hail, Caesar!)', 'Ralph Fiennes', 'Sufragistes (Suffragette)', 'Carey Mulligan', 'activisme', 'Away from Her (Lejos de ella)', 'Sarah Polley', 'Alzheimer', 'Ida', 'Paweł Pawlikowski', 'blanc i negre', 'Holocaust', 'Orson Welles', 'Citizen Kane', 'La guerra dels mons']