A l'escolta, es fa ràdio desbend, sintonitza es fa ràdio desbend, la ràdio de Sant Just, durant el 8x1.
A l'escolta, es fa ràdio desbend, sintonitza es fa ràdio desbend.
finalitzats, madrem, i això no pot ser,
aquest tipus de festes, David,
què?
Res, no?
Bona nit, bon dia.
Què vols que et digui jo, tu, ara?
Que no ho sapiguem tots, no?
Doncs tenim el David Montaner, a l'esquerra,
al front, el Jaume
Vidal,
i a la dreta, el Nacho Alonso.
Perdona, Rosa, m'he posat a teu
lloc, eh?
En el lloc teu, perquè, bueno,
si jo xafé avui el rol teu,
no ho faré, però, bueno...
Sortirà la part femenina, avui.
Exacte, l'única diferència.
Em costa una mica veure la Rosa amb barba,
perquè el Nacho té barba.
Farem el que puguem, no?
És un tractament hormonal.
Tens imaginació, home.
Bueno, bueno, bueno, ja me l'imagino
amb un jersei de floretes, no?
El Nacho, que encara serà més complicat,
tot plegat, però bueno.
Hola, Cesc. Hola.
Molt bé.
Doncs vinga, avui parlem una miqueta
de teatre, parlem de Re Eugenio,
que jo us comentaré una historieta
al voltant d'aquest personatge.
Parlem d'un llibre.
El Nacho anà buscant a trobat un llibre
que es diu El desierto de los tártaros,
que, bueno, això, el títol,
fa una miqueta així de...
De l'Alberto Vázquez, Figueroa, no?
No, no, no.
Hòstia, ui.
Vale.
És un llibre, que està bé, eh?
És un llibre de caritat.
Ens ho explicarà, misteri,
fins al final, eh?
Sí, sí, sí.
El David es parlarà d'una sèrie,
d'Outo Navi,
que és aquesta sèrie,
és també tipus arriba i abajo,
comentàvem, no?,
i que val la pena.
I de cinema, doncs,
parlarem de tres opcions.
El Jaume ja ens descobrirà
alguna cosa de més.
Tenim Amantes Criminales,
de François Oson,
que parlarem d'aquesta pel·lícula,
parlarem de Baby Driver,
que el Nacho ha vist,
i també de Hamam,
el baño turco,
que ha recuperat aquesta cosa
dels anys 90,
que és molt noventera,
la pel·lícula,
però, bueno,
ja ho explicarem aquesta percepció
que tenim sobre el cinema
de certs anys.
I avui recordarem,
després ho farem a la mitja part,
abans de parlar del món del cinema,
d'un grup que avui compleix
50 anys de la seva desaparició,
el moment que van donar
l'oficialitat de que se separaven.
Era un grup que és un dels pioners del rock,
que són d'animals.
Van començar l'any 63,
em sembla, imagineu-vos,
i es van separar el 67.
Per tant, han passat molt de temps.
tema conegut,
The House of the Rising Sun,
que és un clàssicote d'aquests
que tothom canta,
i que, bueno,
doncs m'ha xucat,
perquè, clar, són 50 anys.
Cantar avui dia,
massa gent no canta,
ja.
Gent jove no canta aquesta cançó.
No, no,
però no creguis,
es recupera bastant
en aquests problemes
de talent shows,
es recupera bastant,
en versió piano i tal,
una miqueta així,
però no, evidentment,
això és una cosa
que va fer en el seu moment
Joey Cocker
i una sèrie de gent
que va recuperar
en versions
anys 70 i 80,
però no més enllà, eh,
teniu d'aquell període.
Ahir vas estar a veure
el Tot John o què?
No, no, no,
ja m'ha agradat.
Això era una pasta
immunda, eh,
aquests senyors,
aquests grans.
A la gent, eh?
Home, ara es van cotitzar,
ja.
No vaig mirar preus,
però això estem parlant.
És com si vas a veure
els Rollings,
una cosa d'aquestes.
Això estem parlant
de 150 euros
com a mínim
per cap
per entrar
en aquests llocs, eh?
Vull dir,
ni miro ni U2
ni aquestes coses.
No, no, això ja és impossible.
És intocable.
perquè en aquest cas
penso que és una cosa bona
que parlem d'una cosa.
O sigui,
acaba,
o sigui,
canten,
vénen aquests cantants aquí
i no, home, no,
vas a parar,
fan pagar.
I en canvi,
el cinema,
fixa't que cada vegada
va pitjor
en el sentit
que,
veieu,
que cada vegada
tens a casa
una instal·lació
més correcta
i pot arribar
en un punt
que veritablement
pugui passar això,
veure una pel·lícula,
no perquè...
No,
és el mateix.
No, no, no,
no és el mateix, eh?
No, no és el mateix.
Mai serà el mateix.
El dia que tu tinguis
una sala
com una sala de cinema
amb una pantalla
com una pantalla de cinema
i un projector
com un projector de cinema
i un sistema d'àudio
com un sistema d'àudio
de cinema
i, doncs,
potser
li farà la competència.
Exacte.
Però jo veig més aviat
al revés.
Una cosa és que...
Una altra cosa
és que et facis gran
i et faci mandra
anar al cinema.
Sí.
Això és un altre tema.
Sí, sí.
Però...
És això, és això.
Però,
però no.
Però això és com un concert,
no?
El que dèiem, no?
Un concert qualsevol,
clar,
per molt que tinguis
una magnífica pantalla,
si no és el directe,
és com el teatre, no?
El teatre mai el pots enllaunar.
No,
o mira,
això,
aquesta opció que fan,
per exemple,
a Cine Baix,
d'aquí al poble del costat,
de fer òpera en directe
i coses d'aquestes,
evidentment,
que està molt bé,
però no és el mateix.
Clar.
et brinda l'opció
de veure-ho molt millor,
que si tu estàs mirant a casa
que queda ridícul
veure òpera de la tele,
clar,
i ho veus amb una pantalla grossa
i et pots imbuir
dins mi,
dintre de l'ambient,
però no és el mateix
que jo que sé,
que anar al Liceu,
no?
Ah,
perquè tu estàs preparat
perquè tu ho vegis
al Liceu
i al cinema
està preparat
perquè ho vegis
al cinema.
Ara bé,
que està bé,
sí.
Clar,
no,
evidentment,
espèl·les antigues,
tu saps el que guanyen
al cinema,
és una passada,
o veus,
cinema aquest de mut,
amb un tio ja
tocando el piano,
com aixec deia,
jo recordo,
jo recordo haver vist
Ben Hur al cinema,
mira,
aquesta m'he vista jo al cinema.
No,
no,
no,
Ben Hur no era muda,
tio,
no,
va posar un pianista,
al piano,
unes quàdrigues
entraven pels passadissos
al costat.
Bueno,
goita,
no,
no,
però,
Ben Hur van fer moltes versions,
eh?
No,
ja ho sé.
Hi havia una molt antiga,
que era muda.
Hi havia una que et queda muda,
la mitjana i pico,
sí,
sí,
sí,
no,
jo en refereixo a la més coneguda,
la més coneguda,
que és la millora,
la del Charlton Heston,
que no és l'última que vam fer.
No,
l'última i és per apretar a córrer.
Uh,
una cosa.
Doncs aquesta l'he vista jo al cinema,
era un nano, eh?
Potser tenia 14 anys,
però és que se'm gaia de baba
a veure aquell film allà.
Sí,
sí,
és que estàs pensada,
o les de David Lin,
que ara,
que s'ha fet un aniversari,
què passa?
Sí,
el fenomen es refan moltes pel·lícules
d'aquestes ara també.
Sí,
sí,
sí,
i veritablement aquest home
que feia aquestes coses en escena,
allà a les trens explotant allò,
a l'Orens d'Aràbia
i tots aquests peliculons que feia
el doctor Zivago,
això ho veu a la televisió.
L'Orens d'Aràbia
la van refer molt de temps
al cinema de novetats,
que ja no existeix,
en 70 mil·límetres
durant molt,
molt,
molt de temps.
Sí,
veus una pel·lícula
que m'avorreix profundament,
eh?
Bueno,
ho sé.
No m'agrada,
la idea està bé,
però m'avorreix.
És molt lenta,
té punts,
però és que hi ha pel·lícules
que m'avorreixen
i és una d'aquestes,
la veig,
l'he vist dos o tres vegades,
m'he fet l'esforç
de veure-la,
seure-la i trobar-la.
És que,
ja,
amb les tragaderes que tens,
si no em mires l'Orens d'Aràbia
és que és pa d'arte con un palo, eh?
Si m'he tregat l'Imperió Argentina,
doncs clar,
doncs m'he tregat l'Orens d'Aràbia,
no?
Vull dir que és el que ja, no?
Que té el seu punt l'Imperió Argentina,
home,
David,
s'ha de trobar tot
amb el món del cinema.
Sí, no, no,
segur.
Clar que sí,
el Jaume segur que està d'acord amb mi.
No.
Alguna cosa sí.
No,
que és broma,
això de l'Imperió Argentina
és una qüestió purament
de documentació
del cinema espanyol
de la postguerra
que té la, eh?
Vull dir,
doni do,
vull dir-ho que tantumes,
però, bueno,
però val la pena.
Algú treus,
algú treus.
S'ha de conèixer
tots els cinemes
o el màxim possible de cinemes,
no?
Sí, sí, sí.
Una herida luminosa.
Una herida luminosa,
sí, sí, sí,
aquellas coses.
Marcelino Panidino.
Ajá.
Aquesta és una mica ridícula.
Raza.
No,
no,
no,
eh,
ja entrem en terrenó pantanoso.
jo vaig a la Raza
i unes quantes més
d'Alfredo Maio
del règiment.
Que era...
Que Raza quedava,
bueno,
una mica de forma anecdòtica,
gairebé,
però unes coses...
Vaig a veure uns trets
més autoritaris
després de haver-les vist.
El què, el què?
Que em vaig notar
uns trets més autoritaris.
Sí, sí, sí,
cert, cert, cert, cert.
Directament vas com a dir
calleu tots, no?
Aquí no m'anant.
Bueno,
Portem-me Ixoro
hem parlat de res, eh?
Com el que diu la cosa,
no que siga sempre parlat.
Alfredo Maio,
que dius tu,
quan va fer la pel·lícula
de la caza,
que no devia saber
què feia allà.
Raza, raza, no la caza.
Allà el van encombrar,
aquest home.
Ojo, ojo.
La caza.
La caza, la caza.
La caza, sí,
és una altra història,
exacte.
Allà el van encombrar, no?
Exacte.
Però el tio, el tio...
Va rematar la carrera,
però va ser...
Jo no tinc gaire clar
si Alfredo Maio
era seguidor del règim
o no era seguidor del règim
en el seu moment,
perquè va fer
totes les pel·lícules del règim.
Com a mínim,
com a mínim,
i el cinema que es feia
era aquell.
Per això jo pregunto això,
si realment era
fi del règim o...
Fedoranda és l'exemple,
perquè Fedoranda
fa aquelles pel·lícules
tan...
de l'època
i després ha fet coses
molt diferents.
Clar, clar, és veritat,
és cert.
O el primer Pajares, no?
Clar, el Pajares igual.
Les pel·lícules després
bastant bones, eh?
Vull dir,
l'Ai Carmel,
l'Eutelló...
Ostres,
que m'agrada molt.
I no sé que anava
fet tan bé el Pajares
i no sé que anava tan bé
però també era aquestes...
eren actors que estaven bé
però clar...
Estaven molt encasillats.
El que no sabem
si era Ferdo Mario
al final era...
Sí, sí, sí, sí.
Què era, no?
No sabem.
Bueno, recuperemos
l'Ampari Torribelles,
aquestes coses...
ens hem de recuperar.
Amenasso, eh?
Que em vaig quedar
el 55 amb el cinema espanyol, eh?
Que encara tinc
que atregar coses
de la Ola Flores,
tinc que atregar coses
de la Carmen Sevilla, eh?
I jo és davant-ho, eh?
Perdona, ara ve l'ho bo.
Ara ve l'ho bo.
Ara ve tot el verdem,
tot el blanca.
Em vaig quedar amb Calle Mallor,
que em va marxar una meravellosa.
És una passada, tio.
I la Paquita Rico, també.
La Paquita Rico.
Aquesta no t'ho fas, mira, tu.
Aquesta també, també.
Ja compartirem,
ja compartirem, Jaume, coses.
Home, Calle Mallor
ja són palabres mallores.
Sí, no, està molt bé.
Està molt bé.
Està molt bé, està molt bé.
Molt bé, la tinc.
Ah, no, està verificada.
Sí, sí, sí.
És que és un cinema...
Està molt bé.
Tu l'has vista?
Calle Mallor.
Sí.
Suposo que sí.
Ja tens deures.
Ja tens deures per aquests Nadals.
Val la pena, eh?
És una gran pel·lícula.
Ja tens deures.
Jo crec que és la primera gran pel·lícula
del cinema espanyol dels anys...
Bueno, diguem, del règim...
Neorealismo, una cosa d'aquestes,
ara espanyola, no?
Sí, sí, sí.
Com el que feien els italiens, però...
Sí, senyor, sí, senyor.
És que em sona, és que em sona això.
No l'he vista, però per referència em sona.
Ah, a Beth Cibler.
Me l'apunto, me l'apunto.
A Beth Cibler és la protagonista.
La dona del Gene Kelly.
Hi havia una altra,
que és aquella que està ambientada a Castelló,
com es diu aquella?
Sí.
Hi ha una a Castelló.
Calabuc.
Calabuc.
Calabuc.
Calabuc, és?
Calabuc.
Calabuc.
Que també està bé, eh?
També està bé aquesta pel·lícula.
Està molt bé, eh?
Ja veig a les seguides.
Calla Mayor i Calabuc.
I em vaig quedar flipat,
perquè no les he vist mai.
Parlo de Plácidos.
Te'n va faltar una, home.
Ah, digues, digues.
Aquella del ciclista.
Ah, sí, ja l'he vist també,
La mort de la ciclista.
No, perquè jo vaig veure molt cinema espanyol
amb el seu moment,
però per la polèmica vaig organitzar-lo
i vaig ordenar-lo.
Això sí que està bé.
Ja està molt bé, La mort de la ciclista.
Tot això està molt bé.
Clar.
Per això dic que ara vindran coses bones
i també vindran coses que seguiran sent afins a això, eh?
Vull dir que ara també l'he vist.
Segueix la segona cadena de televisió espanyola.
Sí, és veritat.
Van fent coses molt...
Sí, és veritat que va rebucar.
No està polititzada.
Bueno, a tant en quant deixen alguna d'aquestes del règiment,
que també és un element purament documental.
És que jo crec que al cinema s'ha d'entendre com això,
com a element documental, no?
Llavors, si és una pel·lícula d'aquell període,
amb aquesta ideologia,
però que té una qualitat
o té un element destacable,
per què no s'ha de veure?
No, no.
Sabent el que estàs veient.
Sí, sí, clar.
Clar, això està clar,
però és que això ens ha passat...
És un sentit d'una època...
Clar, és com si dius,
no veure una pel·lícula d'Eisenstein
perquè té connotacions comunistes, perdó?
Doncs tu veus el que et surt d'allà i ja està,
vull dir que...
I a partir d'aquí prens...
O Pasolini, no?
No, mateix?
És com un històic d'aquest,
però no, perdona.
Jo veig cinema i té una qualitat
i a partir d'aquí es diferencio
si això és un pamfletazo o no,
o com sigui.
És com el Berheven,
que tenia drets reaccionaris.
Exacte.
Ell, però com a persona,
i en canvi al seu cinema dius,
però vale,
però va l'apdòtica,
fa tu fillo,
però val la pena veure-ho.
Però té una altra idea.
Sí que fa tu fillos.
Bueno, hem fet aquí un repàs
de la història del cinema,
però bastial, eh?
Gairebé aquí, vaja, vaja.
És que avui anàvem,
ho hem de confessar,
anàvem escurats de temes.
Sí, una miqueta,
sí, avui estem aquí com dient,
bueno,
però al final, com sempre...
Fem una mica de popurri.
Clar que sí.
Hem fet Macedònia,
de la fruita tarada,
però hem fet una bona Macedònia.
Ui, que bo que no és, oi?
Bueno, doncs,
avui el que farem serà
començant parlant amb Re Eugenio.
Bueno, jo us ho comento això
perquè la Barcelona
no hi és encara, aquest home.
I vas tenir una mica
la primícia, entre cometes.
Què dius, la Barcelona no hi va ser?
No, és a dir,
Re Eugenio,
ja sabeu que és aquest nano,
aquest noi,
que imita Eugenio,
i que és un actor,
és valencià,
a més vaig tenir el plaer,
jo dic en paraules grans,
de conèixer aquesta persona,
el Toni.
És un tio,
clar,
com molts actors,
però és un tio campechano,
simpàtic, agradable,
preu una copa amb ell,
és una...
parla de tot,
és una persona que fa 50.000 coses,
en privat,
toca un grup de punk,
fins i tot vas dir,
però no em quadra,
no una cosa amb l'altra.
Bueno, és genial.
i el seu personatge
no té res a veure,
tothom que coneixem Eugenio,
l'humorista Eugenio,
no?
Versàtil, oi?
Exacte,
però amb una capacitat magnífica.
Home,
l'Eugenio era un home
molt introspectiu.
Sí, sí, sí, sí.
Molt tancat.
Però en canvi,
ell no és gens ni mica,
li fa el paper,
és a dir,
quan agafa,
es posa les ulleres,
aquest Eugenio,
que dic jo,
clar,
canvia absolutament,
agafa la cigarreta
i agafa la seva copa
i a partir d'aquí...
I té alguna relació
amb l'humorista original?
No, no, no,
és un actor
que va decidir
agafar la línia,
l'imitava molt bé,
és un gran imitador d'ell
i a partir d'aquí,
no és que l'imiti,
és que el viu,
és que el reviu,
que això és el més fort,
no?
Sí, és tal qual.
Llavors,
amb una mena d'evento,
doncs ell es va,
bueno,
doncs va promocionar-se,
molt ben promocionat,
vull dir,
no va ser tota l'obra
de Reugenio,
per això dic que
és una obra de teatre
que vam veure a mitges
perquè tampoc
no cal res més.
És un tamboret,
és una copa
excepte fumar
en un espai tancat,
que clar,
perquè si no,
el personatge
no tindria sentit,
clar, forma part d'això
i no és una cigarreta
d'aquelles falses,
és una cigarreta de veritat
que se la fuma,
se fuma unes quantes
i bueno,
i és això,
és un seguit
dels acudits d'ell,
no?
Però és que,
és el que diem,
no?
Vull dir,
que passi,
posa les ulleres,
no?
Entra,
abans havien parlat
una estoneta i tal,
veus que dius,
ostres,
que no em quadra,
no?
i de cop i de volta
es posseix,
això és la gràcia
de l'actor,
no?
I bueno,
i tot el reguitze
i dels famosos,
però ara està provant
de nous acudits,
una mica més
amb l'actualitat,
no?
No és un revival
d'antics acudits,
també?
Sí,
alguns,
es deixa anar,
alguns i tal,
no?
I a partir d'aquí
el que fa és col·locar-ne
de nous.
Més que res,
perquè també ara
hi ha una misura
que els dematins
reviuen,
cada dia expliquen
un acudit
de l'Eugenio.
Ah, mira,
doncs mira,
és l'hora
que estic esmorzant
a la taula
i vaig sentir
un acudit
de l'Eugenio
cada dia.
Llavors és el que diem,
no?
És una mena de,
clar,
és un xou
que és un focus
i és ell,
no hi ha res més,
no?
Clar,
que a partir d'aquí
hi ha de crear
un clímax,
no?
Al principi,
doncs sempre
les gent
sopem més fred,
no?
Però a mesura
que van avançant,
avançant,
és un no parar
de riure,
és un no parar,
és un no parar,
al final t'escojones
de riure,
perquè, clar,
perquè ja estàs
a dins d'aquesta mena
de sinèrgia
que genera això,
però és que realment
ell va pujant al nivell,
no?
I cada vegada
és més bo,
és a dir,
i a més,
és clar,
el típic,
algú que s'aixeca,
no?
Doncs què,
ja te'n vas o què?
No?
Vídeo,
senyora que es pixa o què?
És aquesta cosa
que entra a parlar
amb la gent
que es mou per allà
perquè, clar,
estem parlant
que ell en aquell moment
no estava davant d'un teatre,
estava en una mena
d'evento
que la gent es movia
en una barra lliure,
tal,
etcètera,
etcètera.
Per tant,
a veure,
per què dic això?
Doncs perquè aquest home
torna a Barcelona
i torna al Teatre Eixample
el dia 14 de desembre
i farà,
em sembla,
que un parell de setmanes,
eh?
Per tant,
jo us el recomano,
perquè ell va ser una preview,
no?
Va passar per Sant Feliu
i se'n va escapar.
Ahà,
doncs és això,
si voleu reviure Eugenio
és el que hi ha,
eh?
Doncs el saben amassar.
Sí,
perquè, clar,
jo per edat,
clar,
era un nano.
Jo no havia pogut anar
a veure mai cap espectacle
d'Eugenio.
És un nano,
però el tenim molt bé.
Ho feien a sala de festes,
a l'imaginari,
i llocs així més aviat
de dudosa reputació,
no?,
de l'època.
Sí.
I doncs,
a veure,
quan anava,
evidentment,
no per nanos,
era per gent adulta.
Sí,
sí,
sí.
Sí que el senties
en casets aquests
de carretera
que escoltaves acudits
que ja quedaven trinxats
d'aquest
i l'altre,
com es deia,
el Ramon.
Ah,
que també explicava
acudits
que es deia Ramon.
Sí,
sí que em sona.
També era molt
ditxaracero.
Hòstia,
no me'n recordo.
Potser el millor...
Més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
més,
que no és que
expliqués en català,
però sí que tenia l'accent
i ja està.
I a l'altre,
les ho explicava en català,
sí.
Sí, sí.
No,
la més que va explicar
de molt bons,
de record,
és que va explicar tants
que al final te'n recordes,
és una saturació tan important,
no?
Sí, sí,
és impossible.
Com era jo?
Estava en aquell que diu,
que li diu la dona,
diu,
¿ya has llevado al niño
a anotarlo,
al registro?
Diu,
diu,
sí,
sí que no me l'has puesto,
diu,
mon pare,
diu,
per què?
Diu,
perquè tu l'has puesto a ta mare,
a la nena.
Vull dir,
no me'n recordo,
clar,
amb la gràcia que feia
amb aquesta veu nassal,
que jo dic que soc molt dolent,
imitant,
però és aquesta tonteria,
no?
Però eren acudits tontos d'aquests,
no?,
que et foties un fart de riure,
clar,
vull dir,
li posis a mon pare
perquè l'has posat ta mare,
a la nena,
clar,
clar.
Però això,
aquest és inventat per ell,
per exemple.
Entens que vull dir
que ell posa
dins de la mateixa línia,
la mateixa producció,
com ho faria ell,
com ho faria Eugenio,
però...
Per tant,
i a més a més a més,
no et preocupis,
gràcies,
vols que vingui a la ràdio i tal,
i això,
dic,
home,
per poder sí que podríem fer-ho,
dic,
deixa'm el telèfon,
algun dia ho parlem,
però és un programa
que s'ha enllaunat,
bueno,
no sempre,
però a vegades,
i llavors a partir d'aquí,
doncs,
el que podeu fer és,
venir a programar el dematí,
que et donin canxa
i que et tinguin mitja hora enredant,
clar,
perquè tenen programació
més gran,
cada dia són quatre hores,
no?,
i a partir d'aquí és més això,
no?,
però bueno,
és una cosa que si algun dia,
doncs mira,
ens ve de gust,
aportem el telèfon
i que vingui aquí
i ens fotrem un far de riure,
perquè és que és molt simpàtic
i molt bona gent.
I fem innovació.
Sí, sí, sí,
per tant,
i de pas una mica,
doncs,
n'hem fet la promo
perquè val la pena.
Molt bé.
Nacho,
parlem d'aquest llibre,
El Desierto de los Tartaros.
Correcte.
Bueno,
per les vostres que ara he vist
que no és un llibre tan conegut,
però per mi sí que és un llibre important.
És un llibre del 1940
d'un autor italià
que es diu Dino Butzati,
que no té altres obres
si tan conegudes i tal,
però aquesta és coneguda,
bé,
potser ara quedaré,
però sí que té com un cert ressò.
Llavors,
és un llibre,
bé,
amb una premissa així simbòlica,
jo us explicaré ara de què va,
això és la,
bé,
la història d'un tinent d'un exèrcit
d'un país que no,
bé,
que no importa perquè no és atemporal,
diguem-ne,
que no existeix,
que no existeix,
diguem-ne,
que el destinen a una fortaleza,
i ja ha acabat la,
bueno,
la seva destrucció i tal,
ja ha acabat de ser oficial i tot això,
i el destinen a una fortaleza
que està en la frontera,
diguem-ne,
del país en qüestió,
i a partir d'allà comença un desert,
que és el desert de los tártaros,
i aquesta fortaleza la van posant allà
perquè en el passat,
doncs,
hi havia aquí una sèrie d'invasions
als tártars,
diguem-ne,
i ara,
bueno,
això ara s'ha quedat com una fortaleza
una mica en dessurs,
perquè allà els tártaros no avancen i tal,
i destinen una mica la gent allà,
doncs,
bueno,
no se sap ben bé per què,
una mica això gaf que hi ha el tema,
no?
Llavors aquest home va amb molta il·lusió,
perquè ell s'ho pren com que serà
una oportunitat
a canviar la seva vida,
perquè la seva vida és avorrida,
i llavors van allà
i espera l'invasió dels tártars i tal,
bueno,
llavors es dona compte
que tota la gent que està allà
pensa una miqueta com ell,
no?
O sigui,
tota la gent que està esperant
que vinguin els tártars,
i deien que,
bueno,
que s'ha construït una vida allà,
una existència,
una mica,
bueno,
alienada,
no?
Perquè és evident que allà
no vindrà ningú,
i que els tiosos passen allà
mirant el desert
i fent l'oculació,
no sé,
que es veu uns núvols de fum
i mirant les sombres
que passen per allà
totes les muralles i tal,
i bueno,
al final,
el que s'acaba convertint
és una reflexió
molt existencialista
de com de vegades
construïm les nostres vides
de manera que
les malvalatem completament,
conformant-nos en una realitat
que l'adaptem
amb el nostre,
diguem-ne,
gust,
o sigui,
potser estem en una feina
que no ens agrada
o estem fent no sé què
o estem en una vida
que no ens agrada,
i
quedem una mica allò
amormats
en aquesta vida
i la transformem
d'una manera
que ens enganyem
i diem
no,
bueno,
però és que jo estic aquí
perquè tinc una missió,
que un dia vindran els starters,
diguem-ne,
no?
Els starters,
potser no venen mai
i la nostra vida
una mica
el que podia ser més interessant
i tal,
ho insifiquem
en aquesta dinàmica
perquè tots aquests
hi fiquen
en aquesta dinàmica
i al final
acaben allà
una mica
absorbits allà
per l'espai,
diguem-ne,
que tenen al voltant
per aquestes condicions
allà una mica
que estan tancats,
no?
Que la seva vida
ja comença,
saps,
a caure allò
però en un poço,
diguem-ne,
no?
Estic allà,
no?
Com si comencen a...
quiets,
no?
Comencen a...
Com els destrueixen
sense fer-les.
Exacte.
Però per què es destrueixen?
Perquè el punt de premissa
de partida és
no,
jo estic en aquesta vida
però això té un sentit
perquè al final
arribaran els tàrters,
no?
I això,
aquest simbolisme
que està molt fort
al final
hi ha diferents també
escenaris
que hi ha algú
que acaba
sacrificant-se allà
perquè ell,
clar,
com no passa res
doncs han de fer
que passi alguna cosa
i fan una marxa
allà
i hi ha un tio
que allà
acaba morint-se
de cansament
perquè
ell ha de canviar això
d'alguna manera
perquè si no
la realitat
és més cruel
que una altra cosa
més potent,
no?
I llavors
el destruiria
doncs prefereix destruir-se
pensant
què està fent
perquè volen arribar
a una fita
que són unes muntanyes
aquelles
que si posen la bandera
si hi ha com un conflicte
inventat
amb el poble
amb el país
al costat
i com si haguessin sortit
dos companyies de soldats
una des d'una muntanya
i l'altra
i aviam
el que arribi primer a la cima
posa ja la bandera
i és una cosa absurda
perquè no hi ha ningú
tot el militar és absurd
però vull dir que aquí
és tot una
algú que s'està construint
una vida
o sigui que s'està construint
unes idees
una mica
per no reconèixer
on s'ha ficat
l'estil de vida
que s'ha ficat
no
i això té un simbolisme
això
que el tio tracta
d'una manera
a més
és una mica
terrorífic
perquè
ja s'esperen
que vinguin
a Starters
i veu coses
i el terror
surt al interior
tant hi ha fantasmes
però tot és un simbolisme
de com de vegades
l'home
del segle XX
del segle XXI
ens construïm
les vides
d'aquesta manera
que
les estem
albaradant
una mica
fabricant-nos somnis
o conformant-nos
amb coses
que no tocaria
no veiem
que no vindran
mai a Starters
i això
ho podeu estendre
el que vulgueu
l'estil és interessant
no té allò
ni en referències culturals
ni temes
metàfores
ni descripcions
la metàfore en si mateixa
és la història
i és molt
potser de vegades
hi ha
la descripció
aquesta del món
que l'envolta
el visual
que envolta
el protagonista
que ajuda
que tu vegis
com està ell per dintre
no està tan buit
com el món
que s'està contemplant
com s'està inventant
llavors
és un llibre
que jo he llegit
quan era molt jove
que em va impactar bastant
i després més tard
i també em continua
perquè aquests llibres
estrencialistes
m'agraden
m'agrada molt
i Sartre i tal
això del suïcid
la qüestió filosòfica
més important
és el suïcidio
això sí que estic jo
vull dir
un acuerdo categòric
amb el ser
continua vivint
aquí igual
crimen i castigo
crimen i castigo
que té una densitat
però que de vegades
de vegades va bé
perquè et queda
una sensació
tu acabes de llegir el llibre
i dius
hòstia
i comences
ja donant-li voltes
i dius
més turcudat
a més
és una mica més de mandra
això
que és a dir
jo soc més
tot i és qui és
tot i és més
és més
can de la vida
tot i és qui és més
jo prefereixo coses
una mica més així
bé però
més atemparades
però està molt bé
que està molt bé
vull dir que no és cap crítica
al contrari
és una meravellosa
no és que sigui un llibre
depressiu
però sí que és un llibre
que et fa pensar
i que a vegades també
ho necessitem això
com dius tu
una cosa que compensa
com la carretera
sí, sí
aquesta igual
com la carretera
del Cormac McCarthy
sí, Cormac McCarthy
correcte
aquesta
la carretera té
l'estil
hòstia, és depriment
és depriment
però és
molt brillant
només et dic una cosa
en aquesta poètica
m'he negat a veure la pel·lícula
també la pel·lícula
sí, sí, sí
però és que no puc
no puc fer la realitat
havent-me llegit aquest llibre
perquè el llibre
era tan monstruós
tan monstruós
però el llibre té
l'estil
t'il·lumina molt
perquè és una cosa
molt brillant
molt artística
l'estil aquest
del de Set de dos Tartaros
és molt pla
i és tan depressiu
i tan depriment
el tio busca això
acostumeix
però l'altre estil
té aquestes comparacions
com va servir el llenguatge
el tova acord
amb el tema
hi ha un llibre
que jo vaig llegir
l'any passat
o aquest any
no recordo
que és el llibre
més trist
que he llegit
mai en ma vida
mira que ja
hemos leído todos
un que es diu
Toda la vida
vas comentar
no vull parlar
una altra vegada
del llibre
si podeu
llegir-lo
com es pot fer
un llibre
no a veure
trist
a veure
és una ambientació
és una zona
és una cosa determinat
però jo crec
que la persona
més trista
del món
està representada
amb aquesta imatge
més una persona
amb un element
de suïcidi
altíssim
vull dir
dins de la seva
forma de treballar
i com el que genera
el seu voltant
els seus amics
la gent que l'embolcalla
el paper que fa
per un costat
per un altre
com es mou
com manipula
i no manipula
i com genera
em va
em va angoixar tant
és la
no puc dir una paraula
vull dir
mai he llegit
algú tan salvatge
com allò
sincerament
però bueno
això ja és una altra cosa
que parlant
d'aquesta cosa
en pes
doncs per això
ara
vaig a buscar altres coses
no siguin tan pesades
vamonos al Don Tonavi
Don Tonavi
és una sèrie
que estic recuperant
bé
no sé si
estem aquí
ja tenim una certa edat
per recordar-nos
que fa uns quants anys
jo no cal que m'ho recordis
cada vegada
tu també
home no
ara ja m'incloc
jo també el pack
que feien
que feien
una sèrie
que és allà
arriba allà
abaj
una sèrie anglesa
la Ian Marsh
era
Jane Marsh
Jane Marsh
i com es deia ella
el que feia
de Majordom
era un actor
molt conegut
el Gordon Jackson
sí
que havia fet
per exemple
la gran evasió
sí
sí
això me la feia d'anglès
així
amb el port anglès
amb la flema
aquella anglès
alguns que són anglesos
sí
doncs
suposo que
revivint
volent
amb un intent
de reviure
doncs
aquesta ambientació
però potser
més a lo grande
encara
perquè
arriba allà
abaj era una casa
bueno
al mig del Londres
i tal
aquí no
aquí
ja estem parlant
de
Palabres Mayores
ja és un castell
de castells
a les afores
una finca bestial
o sigui que es perd
a la llunyania
i bé
parla
parla la història
de
mira més o menys
ambientat a l'època
de arriba i abaixo
també
just poc abans
de
mira justament
amb l'enfonsament
del Titanic
comença
comença
la sèrie
i ara ja estem
anant per l'any
els anys 20 i alguna
22
23
o sigui
estem aparcant
ja un període
d'uns 10 anys
i bé
la sèrie ens parla
de la història
de bé
la vida
d'uns aristòcrates
que viuen amb un castell
espectacular
i que bé
que lluiten
doncs
per la seva conservació
o sigui
per la seva supervivència
a nivell
patrimonial
o sigui
perquè
perquè ells d'alguna forma
no es consideren
propietaris
que això
penses
ah mira
si no es consideren
té un nom
ara no em feies dir
un nom concret
però són com una mena
de transmissors
d'aquesta
d'aquesta
sí però no
no hi ha un propietari
pròpiament dit
el propietari és
o sigui
ets propietari
però alhora
no et pots considerar
propietari d'allò
tu no pots
has d'anar
amb molta cura
del que tu
fas a la propietat
perquè això
és un patrimoni
que s'ha de transmetre
com aquest
tu tens la responsabilitat
ells diuen un nom
que ja et dic
que no me'n recordo
ells tenen la responsabilitat
de conservar
amb
amb molta mesura
i amb molta cura
aquest patrimoni
per transmetre'l
en una situació
gairebé intacta
de cara
i doncs
bàsicament
la sèrie
ens parla
de la gent
que està
a dalt
i la gent
que treballa
a baix
els aristòcrates
i
que si no
no ho ha
i com
curiosament
les influències
d'uns
vers els altres
tot i que aparentment
pugui donar
la sensació
que
sigui el món
més
de poder
que són els aristòcrates
que influeixen
a baix
o sigui que
la influència
vagi unidireccional
cap a baix
no
també
el tema
va de baix
cap a dalt
i més
el que pot arribar
a semblar
et mostren
diferents
entorns
no només aquí
sinó per exemple
hi ha la
diguem això
la gran
la mare
del propietari
del que ara
és ara
del conte
no sé què
com es diu ara
doncs que
ja no viu allà
ja viu en un altre lloc
i com per exemple
està absolutament
controlada
pel majordom
el majordom
és aquella casa
que marca
les pautes
no
i la dona
fins i tot
o sigui
tot i que té caràcter
però no
no gosa
contra dir
el majordom
no
perquè d'alguna forma
viu
supeditada
a l'organització
que aquella
em marca
i que
és el
el rellotge
de cucut
s'ha fet el poder
vaja
sí
d'alguna forma
no
sí sí sí
està
està
però bé
és una sèrie
que va sortir
per Antena 3
o sigui
tampoc podem
destacar
esperar
grans reflexions
vitals
no però
estava malament
aquesta sèrie
però no
està
però bé
en aquest sentit
hi ha circunstàncies
que són molt
molt
molt
d'opareta
però
que si aquest
el posen a la presó
i l'altre no sé què
o aquest es lia
amb aquest
hi ha una escena
al principi
no sé el que massa
que la
diguem així
la pobilla
de la casa
doncs li agafa
un arrebato de passió
i es lia amb un turc
que ve allà
de visita
i en ple
en ple
en ple apogé
en ple apogé sexual
un noi jove
i ben formós
doncs patapam
li peta el cor
i s'hi queda
el què?
sí
s'hi queda
vale vale
deixem-ho
deixem-ho
és que avient
és una altra cosa
que estarà mirant
vale
si peta
no és el cor
el cor
i s'hi queda
li agafa una taca de cor
i s'hi queda
vale vale
i cal
i fots-me un mort
a més clar
l'honra de la família
està allà al mig
no?
a passejar por ahí
que bo això
està prou bé
jo dic perquè
és d'aquelles
mira jo la miro
vaig veient el sopar
i la vaig mirant
la vaig recuperant
la vaig mirant
està bé
està bé
si m'hi quedes dijous
sí
no
no ho fan cap dia
vale
això que has dit
de la
clar
a mi em sona
per coses que he vist
d'aquesta època
i tal
aquesta sèrie no i tal
però dius tu
l'aristocràcia
clar que en aquell moment
l'aristocràcia
encara era
d'entre guerres
diguem-ne
guanyada
la primera guerra mundial
estava consolidada
diguem-ne
que l'imperi britànic
es va mantenir
quan tots els imperis
o sigui el zar
havia mort
de fet
l'havien posat
a l'imperi alemany
va caure
a l'imperi austriaco
va caure
tots aquests imperis
van caure
i van quedar ells
i es van quedar una mica
els anglesos
com els depositaris
d'aquesta classe aristocràtica
i per això
i pensa que tots
eren família
el kaiser alemany
era cosí
del rei d'Anglaterra
correcte
però totes aquestes dinasties
van caure
van desaparèixer
llavors van quedar aquests
una mica com els depositaris
i també una mica
nosaltres som una mica
el poble escollit
per mantenir això
i era molt important
o sigui
estaven lluitant
per mantenir
aquesta manera de fer
i d'aquesta classe social
més aviat
que no de propietat
i que dius tu
la influència de sota
clar, pensa que aquí comencen ja
en els anys 20
o sigui
el socialisme
ja comença a entrar
també surt
això surt en la figura
d'un
d'un que després
serà assimilat per ells
o sigui
és curiós perquè
és el xofer
que és un independentista
escarrenós
irlandès
i llavors
clar
perquè acaba assimilat
perquè serà moure
de la filla
i llavors
clar
ja el fan
un dels seus
i el
el tornen
un xellet
tot i que té
l'esperit
tot i que té l'esperit
també
també està venint
clar
està venint
la força de les masses
la que és la política
de masses
està venint
i aquí està contraposat
en una oligarquia
de molt pocs
que s'han governat
i tal
la resta n'estat allà
que hi haurà
la força de la massa
que acabarà sent
el socialisme
el comunisme
el fascisme
la democràcia
sí sí sí
però és que moltes vegades
els dipositaris
d'aquestes essències
no són els propis aristòcrates
sinó és
la servidumbre
que tenen per sota
hi ha vegades que clar
és configurada
sobretot pel majordom
el majordom
d'aquesta casa principal
a part de l'altra casa
que controlava la dona
no
el majordom
és la institució
pròpiament
sobre ell
es vesteixen
els fonaments
de tota la casa
però és que ho saben tot
eh
els majordom
s'ha de controlar
el cotarro
de nivell
bueno
dels coneixements
de la pel·lícula
ombres
de prendre ombres
sí
fins i tot
pensa que quan
entra un membre
de la part de dalt
i baix a baix
tothom s'aixeca
però quan entra el majordom
al menjador
que estan tota la resta
de lacallos
i tal
tots s'aixequen
també
sí
sí
hi ha una
hi ha una jerarquia
que hi ha marcada
sí senyor
això és cert
això és cert
jo he vist tant de vegades
que també es comportaven així
eh
bueno
jo la destaco
perquè està prou
no no
sí sí
sempre ha tingut bona fama
és una sèrie que ha tingut
sempre molt bona referència
sí
sí
molt bé
doncs ara farem un petit descans
escoltarem aquesta cançó
que dèiem abans
de The Animals
Eric Bardon
crec que portava aquest grup
i tal
decideix trencar aquest grup
i justament es fa notícia
el 7 de desembre
de l'any 1967
ho estic dient bé
50-67
exacte
i res
doncs a partir d'aquí
escoltem The Rising of the House Sun
que és una cançó molt coneguda
there is
a house
in New Orleans
they call
the rising sun
and it's been
ruined
of many
and God
I know
I'm one
my father was a gabbling man
she sold my new blue jeans
my father was a gabbling man
down in New Orleans
now the only thing
to gamble
is a suitcase
and a truck
and the only time
to be satisfied
is when
he's on a truck
no
so
i
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I'm going back to New Orleans
Towards the ball and chain
Torno a New Orleans
Per vestir la bola i la cadena
Aquesta lletra me la vaig aprendre jo en anglès
Ah, sí?
Molt bé, molt bé
No, home, t'entendre la no
Però vaig aprendre perquè m'agradava la cançó
Molt bé, molt bé
I un apunt
Aquesta cançó no hi havia en aquella època vídeo
I jo el que he vist és al YouTube
Una gravació d'aquesta
En un estudi i no sé què
Que surt el cantant
Que no recordo el nom
Correcte
Vestiu d'allò amb el setentero
Quanta no ser campana i tal
Un tio que era molt petit
Sí, sí, de poqueta cosa
Molt poca cosa i tal
Cantant allà en un estudi i tal
I llavors comencen a posar aquests grits
I unes cares
Que tu quedes allà
Però dius collons
Clar
És que parlen
Quina força
Sí, sí, sí
És que diuen que és el primer grup de rock autèntic
És a dir, hi ha el rock and roll
Hard rock
Exacte
Però exacte
El hard rock una miqueta el rock més cap enllà
Que no hi ha pas
Exacte
I purple, etc
Que en aquella època ja estan movent-se a Beatles
Però Beatles eren
Marc Sabat
I uia i tal
Saps?
Vull dir que era això
Però que són els primers que realment trenquen
Amb el rock aquest més hard
Que comencen
Perquè ja veieu la línia que porten
I l'inici lògicament de la psicodèlia
Etc, etc
Vint-a l'espress
Que això és crim
I és tota aquesta gent
I se fer un airplane
I se fer un airplane
I se fer un airplane
Tot això que és una borrada
El que hi ha per allà
I se fer un airplane, sí
Però bueno
És el que hi ha
Doncs ja hem escoltat aquesta cançó
Hem fet una mica d'història també de la música
Que avui estem molt historiadors
I recordem moltes coses
I ara anem a recordar la història del cinema
Perquè vaig
Em va sorprendre una pel·lícula
Sabeu que aquí som molt de François Oson
D'aquest magnífic director francès
Que hem vist pel·lícules últimament
I que sempre em sorprèn
I vaig veure la primera
Perdó, la segona pel·lícula
Que va fer
Una pel·lícula que està feta l'any 1998
Que es diu Amantes Criminales
Ja, home, no sé tu què s'has vist
Per casualitat
No, aquesta no
Perquè és aquestes pel·lícules
Que jo no sé per quin motiu
Allò que vas mirant cosetes
I de cop i volta dius
I vaig dir
Vaig mirar allò a l'inici de la pel·lícula
Vaig veure Franz Art
Allò, pam
Diu, hòstia
Això, quan ja feus Franz Art
A l'inici, Canal Plus
No sé què
Dius, ui, això ja
És seriós, no?
Té una altra cosa
Sí, i no la tenia controlada
Si anem a ver
Exacte
I vaig començar a buscar
A buscar-ves
I bueno, doncs anem a veure què és això
Segona pel·lícula de François Oson
La primera va ser sitcom
I aquesta és la segona
I guanyadora del festival de Sitges
Curiosament
Quan Sitges era
I seguia sent
Festival sobretot de terror
O festival que té a veure amb una línia
No, segueix, segueix
No, no, però aquesta
Aquesta, sí
És que hi ha una línia ahir molt curiosa
I llavors va guanyar el millor
El millor guió
A Sitges
Clar, bueno
Veus la pel·lícula
La premissa són dos nanos joves
Adolescents
Amb una edat
Menor d'edat
Evidentment
I que resulta que
Bueno, doncs
Hi ha un vincle
Que genera
Al minut número 1
L'assassinat
D'una persona
És a dir
Maten
A un company
De classe
Perquè ella
Així
Doncs
Ho porta, no?
Vull dir
Ella entavana
A la seva mena de
Noviete
Diguem d'aquesta manera
Perquè mati
A un noi que coincideix
Que resulta que és
Que és magrebín
Que es diu Saïd
Però no
No és un assassinat
En aquest cas
Que sigui
Racista
És un assassinat
En teoria
Perquè ella
Li explica
Tota una història
Al voltant d'una
Violació
Que has devingut
No?
I tot això
Genera
Com una mena d'inici
Com fa François
Que a vegades
És molt mentider
Que t'emporta cap a un costat
I després et gira cap a un altre
Doncs dius
Home
Aquesta història
De ser autèntica
L'ha matat
I es fugen
Amb aquesta fugida
Roben
Aquesta fugida
Roben una jolleria
Vull dir
Entren com una mena de
Bonnie and Clyde
O una mena d'assassinos natos
Aquesta línia
Exacte
Doncs és això
Però en versió light
Per entendre
Això és clar
Com es diu
Qui és el director
Oliver Stone
Oliver Stone
Això exacte
I Bassac
Bassac
És una cosa al·lucinògina
Absolutament
Allò psicotròpic
Que te quedes transposat
Doncs aquí
És una cosa més
Inicialment més suau
Que es va enfosquint
Es va convertint
En una mena de Hansel i Gretel
Allò
T'ho juro
És així
A més vaig dir
Això és Hansel i Gretel
En una revisió determinada
I sí, sí
Vaig mirar per internet
I vas dir
Ole
Justament ho deia
Les crítiques
Llavors cauen en mans
D'un ésser
Dins del bosc
Un ésser
Absolutament
Tremendo
No puc dir una altra cosa
Que l'espai és brut
Ell és brut
Tot és brut
I s'inicia una relació
Tremenda allà dins
Bruta també
Sí, tot és molt peculiar
Un Pulp Fiction
Amb la baralla
Sí, no
Però no arribem
A la part sanguinolenta
Ni aquestes coses salvatges
Vull dir
És una cosa
Que olores
Que ho sents
Que ho vius
Que estàs com dient
Què és això
Què està passant aquí
Vull dir
Aquestes dependències
Aquest element
Sado
Aquest element maso
Aquesta cosa
Que es barreja
Aquesta variació
Els dubtes
Que té el nano
Amb la seva homosexualitat
Que es barreja
Amb això
François
Sempre
Et llença
El punt
De l'homosexualitat
Perquè ell ho és
Però sempre
El llença
Com a am
A vegades
I aquí
El llença
Per un costat
Per l'altre costat
La noia
A més fa un homenatge
A Possessió Infernal
Perquè els col·loca
Abaix amb una trampeta
Vull dir
Que sabeu jo
Que fa
Aquella cosa
Llavors
Hi ha tot un joc
Aquí tan curiós
Que dius
Ostres tio
I és la segona pel·lícula
Que ja es veu en maneres
Hi ha cosetes
De principiant
Però es veu en maneres
I és una pel·lícula
Que jo crec que
Per recuperar
La prehistòria
De François Asson
Està molt bé
I sí, sí
I és una pel·lícula
Que té
La seva atenció
Té la seva cosa
Té un bon guió
Et fa uns canvis
Que et fan remoure
Però més que sigui
Sanguinolenta
I tal
És
Aquesta sensació
De l'ambient
Del que vius
Tenebrosa
Té un punt
Així
Que hi ha fiscós
Fins i tot
És curiós
Perquè per exemple
El senyor aquest
Es banya
Però clar
Es posa un calçut
Un d'aquests llars
Que està tot brut del cul
Per exemple
Que vés allà
Tot a
Vull dir
Per dir alguna cosa
Vull dir
Home sí
Però clar
I resulta que aquest
Després
Està mal
Aquí hi ha una cosa
Absolutament fora de lloc
Però bueno
Recomanable
Amantes Criminals
Com una cosa
Com una curiositat
Per un cinema
Insisteixo
Ni de culte
Ni tampoc una cosa
Estracanada
Ni també
Però bé
Un cinema bo
Sí
És correcte
De qualitat
És correcte
Però notes una miqueta
Que començava
Allà
No té la potència
De l'ozón
Que dius
Ostres tio
Que a vegades
Dius
Quina meravella
Doncs li falten encara
Publicoses
Però bé
Està bé
Està bé
Val la pena
Baby Driver
Això és una joyita
Sí
Que luego
Omar
És una joyita
A la mitad del temps
Sí
A la mitad del temps
És una altra cosa
Una altra cosa
Una altra cosa
Ah va
No és que de fracassi
No no
L'altre dia vas recomanar
I dic
Ostres
S'ha de veure
Perquè jo tenia una mica
Enfilada i tal
I sí
Sí
O sigui
Jo porto el tema
El muntatge
A l'extrem
Diguem-ne
Sí
És una cosa que
A més a més que
Juga molt una cosa
Que fem
Tots nosaltres
Que hem fet alguna vegada
Allò
Que estàs sentint una música
I estàs fent coses
Una mica al ritme
De la música
La música que sigui
Allò
Que a més s'agrada
Ni que estiguis cuinant
Ni que estiguis allà
I fes allà una coseta
I tal
Sempre
És una cosa molt infantil
Diguem-ne
Això
Bueno
M'hem portat a l'extrem
Diguem-ne
Doncs bueno
Molt bé
Ja
El primer quart d'hora
És una passada
És trepidant
Com
Exacte
Però com combina
Quina qualitat
Combina aquí
Qualsevol so
Amb el que està fent
Vull dir
Però que
Queda hipernatural
Diguem-ne
No és que fos
No és una coreografia
Diguem-ne
Que està fent allà
Com un ball
No és que tots els moviments
Dicen
Hostia
Aquí hi ha hagut una feina
Una feina d'anar pulint l'escena
Anar pulint
I el muntatge
El muntatge
Clar, clar, clar
Anar pulint tot el muntatge
I per fer
Clar, perquè al final
És exacte
És muntatge
S'escenes
Com les vas tallant
Posant
Porta a l'extrem
Jo no sé per què
Pensava quan comença
Dicen
Hostia
Serà un videoclip
Però no és un videoclip
Perquè el videoclip
Té la coreografia
Tu notes que això
Està destinat
A fer una coreografia
I aquí no
O sigui, està
És la realitat
Aquí el guió és la música
Sí, però
Però què és la realitat
És com si ara nosaltres
Estiguéssim fent
Movent-se
Tot el que fem
I tant
Parlem amb el ritme de la música
I no queda
No queda allò
Queda natural
Diguem-ne
Hostia
Però és que aquí hem agafat
Bueno, tenim aquesta música
Va, anem a elaborar
Tota l'acció
Amb el ritme de la música
És una selecció
Brutal
No, no, clar
A part de la música
Jo l'est Spotify
La tinc
El disc
A la banda general
El tinc
El tinc com a
Sí, sí, nosaltres estàvem veient
Per escoltar-ho de tant en tant
Anàvem veient
Diuen
Hostia, anem a baixar aquesta
Anem a baixar aquesta
I tot això
Com li dóna la volta al tio
Diuen
No, no
Jo la realitat
La construeixo a partir de la banda sonora
El tio diu
Vale
Perquè
El tio fa
És una persona
Ja en parlava l'altre dia
Que es dedica a fer del conductor
Per exemple
Que fa atracaments
I tal
I el tio fa tota la composició
De lloc
Diuen
Vale
Doncs ets entrar per aquí
Ara esperaré aquí
Ara sortiré aquí
Farem no sé què tal i qual
El tio es munta
Tota aquesta pel·lícula en el cap
I diu
Vale
Això ho farem en aquesta música
Allí es munta la música
I la música és la que determina
Tota l'acció
Clar
I com és al revés
Diguem-ne
Com és la música
La que les genera després
El que passarà
No sembla una coreografia
Sinó que sembla la realitat
Diguem-ne
O sigui
Aquesta música
Era la precisa i exacta
Per configurar aquesta realitat
I sembla que està configurant
Fins i tot
Vull dir
És una cosa
Ja una mica
Fent meta
Meta estil
Diguem-ne
Però sí
Molt bé
Que això està molt bé
Però clar
Suposo que això era
Molt difícil de mantenir
Durant 90 minuts
O més o menys
Durant la pel·lícula
Sí, sí, sí
I arriba un moment
En què la cosa de cau
I intenta fer
Una altra pel·lícula
Intenta fer
A mi em va sonar
Ressorts de Driver
Diguem-ne
Drive, perdó
Drive, sí
No sé què dir
Baby Driver
Sí, sí, sí
The Drive
Un personatge introvertit
Que fa el mateix
Diguem-ne
Que fa el mateix
Sí
I bueno
Està bé el personatge
El nano
Perquè el nano fa bé
I fa bé
Allò aquesta introversió
I tal
Però després també
Comencen a esportir uns personatges allà
Tarantinianos
O de Cohen
Però no amb la qualitat
Que tenen aquests directors
Per fer
Llavors queda una mica ridícul
No?
Els personatges allà
Venen el Don Draper
De Mad Men
Ferà ja una mica
La psicòpata
La tia
Aquesta nana jove
Aquesta
La Lily James
O fa fatal
O fa fatal
Surta d'on ton avi
Ah, sí
Vale
Sí
Que segueix
Amos Miriñá
Que és per allà
Ententa fer
No sé què fa
Com de persona una mica
Psicòpata
Perquè és una ridícula
No, però qui et refereixes?
A la dona del Don Draper
A la dona
Sí, sí
A la noia
A la noia
A la novieta
Ah, no
La novieta fa bé
La novieta s'aguanta
La novieta s'aguanta
La criatura diu Lily James
Ah, vale, vale
La novieta s'aguanta
Sí, aquesta és de sèries
I tal
Però bueno
També el Jamie Fox
Que va sortir a Diango
Sí, també surt
També no sé
És massa forçat
Els diàlegs allà
Bueno, i el d'això
I el...
Clar, i el Kevin Spacey
És que no ho pot fer malament
Però és que
Tampoc és que li donen molta canxa
Vull dir, clar
Al principi està bé
Però després la cosa
Es dibuixa molt
Sí, allò que parla en verso
I tal
Al final són personatges
Una mica paròdics
Que el Tarantino
Te'ls fa igual
Però te'ls fa amb una egalitat
I roda les escenes
Amb una egalitat
I els diàlegs
Tens una egalitat
Que dius, bueno
M'ho passo
Però aquests queden una miqueta
El que estàs esperant
I aviam que torni el tio
A enfilar-se en el cotxe
I amb aquests moviments
Que fan
Amb la música
Sí
Jo crec que la pel·lícula
Es manté molt bé
Per al muntatge
És el muntatge musical
I muntatge visual
Perquè els personatges
És veritat
Que adoleixen de molt
Ell ho fa molt bé
M'agrada dir com ho fa
El nano
Sí, el nano ho fa bé
Perquè fa aquell paper
Introspectiu
Com feia el Ryan Gosling
A Drive
També
Que es va donar a conèixer
Amb aquell paper bàsicament
Però és veritat
Que la pel·lícula
Dius, bueno
Hi ha coses que
Que no aixequen el pol
Exacte
Però val la pena
Com a mínim
És una pel·lícula
Dins d'aquestes
Que podríem considerar
Evidentment
Dit molt fràcilment
Com de certa acció
Però que tenen una certa cosa
Una enjundia
Que es diu
Com a mínim
Perquè no se li ha a veure
En alguna altra pel·lícula
Més d'acció
Que és el mateix
Persegució de cotxes
I és la mateixa història
Aquí com a mínim
Hi ha una mica de creació
Una miqueta d'intenció
Originalitat
Sí, la qualitat
De combinar el so
Amb l'acció
Perquè que no sembli
Una coreografia
Això està molt bé
Hauria pogut quedar
Molt amanerat
Això
Vull dir
Molt videoclip barat
Això
Això
Passa
Jo crec que també hi ha
Hi ha un error
Gros de guió
Sí
El guionista
Se li embala
Se li embala
Però ràpid
Està molt bé
Fins al
Si la pel·lícula
Diuen tres trossos
El primer terç
Està bé
Després la cosa
Perquè no hi ha guió
Perquè si matxa pura
A partir d'aquí
Quan comença el guió
Quan comencen els diàlegs
Això cau
Clar, és que potser
Aquí no
Aquí hi entra malament
Jo crec que quan entra
La part sobretot
De muntatge
Hi ha una part també
Més endavant
Que hi ha un bon muntatge
També
Que hi ha consorrents
I tot això
Aquell moment
També torna
Exacte
Mira, hagués estat molt bé
I salvant les distàncies
Perquè no té res a veure
Però d'alguna forma
Ara m'ha vingut al cap
El film aquell
Com a enxeria
No sé si l'heu vist
Sí, sí, sí
Allà sí
Allà ho arrodoneix tot de conya
Sí
No
No, no, no
És que jo és una pel·lícula
Que la vaig veure
I a mi no em va
Està bé
Que està molt bé
Però a mi
Allà ho arrodoneix
Aquest debat ho hem tingut aquí
Sí
Allà ho arrodoneix
Allà ho arrodoneix
Jo m'heu avorrit
No, jo no
Jo vaig passar-me pipa
Ja, ja, ja
Allà ho arrodoneix bé
Aquí no
Aquí
Se li desfila la pel·lícula
La pel·lícula es desfila
És com aquella greta
Que la punta es desfila
I no va
Ja dic, el que manxaria aquí jo és més rodó
Sense tirar puets
És més rodó
Però aquí és que es manega molt
Aquesta de Baby Driver
Sí, aquí es manega
Es manega molt
Vull dir, és que és fàcil
Com quan el cotxe pica a terra
I ja la cosa ja s'ha
És fàcil
És que això
Mecànicament no
Això ja semblava Terminator
I aquest tio no mor
Vull dir, és una cosa que dius
Sí
Sí, sí, sí
Bueno, doncs ens quedan 100 minutets
Jo parlaré durant dos minutets o tres de Hamam, el banyo turco
Una pel·lícula que jo no he vist mai
Perquè jo recordo que quan, bueno, donava
Perdona, eh
Digues
És que aquesta pel·lícula la tinc d'imatge de caràtula de videoclub
Sí, sí, sí
Sí, sí
Vas al videoclub i ves Hamam, el banyo turco
I sempre estava allà
Sempre estava allà, punts i t'enem raó
És molt de la nostra era
No, l'agafava ningú
No l'agafava ningú
Bactat Café, aquesta
Tinc jo ficada
Ui, però Badat Café és una pel·lícula per mi
A mi, no sé
Bactat Café m'encanta
Bactat Café, aquesta sí
Sí, sí, no, no, que sí, que sí
Però en canvi això no
Que eren dos que sempre estaven per allà
Per allà rondant-la
Però en canvi és una pel·lícula que estava molt ben sempre
Havia estat sempre molt ben criticada
Recordo que jo
Quan jo anava bastant en el seu moment
Quan tenia més temps
Quan anava
A la facultat d'això anava molt bastant al Verdi
I llavors recordo que
Va estar un temps aquesta
Com la van portar
La van portar al Verdi en un principi
En vers original
I tal
I jo mai
Sempre triava un altre
Perquè no li veia el què
No sé què
Em sembla que no era el Verdi
Eren les que hi havia a la punta del Passeig de Gràcia
En diagonal
Ah, doncs només eren aquestes
Ah, la Casa Blanca
No, la Casa Blanca
Ah, la Casa Blanca, sí senyor
Sí, Jaume, tens raó
Que també anava molt allà
Si jo anava a Casa Blanca
Clar, un o l'altre anava sempre
Tens raó
Ah, clar
Que allò estava treballant a Ràdio Salut
Tens raó
Sí, senyor
Vale, vale, perdó
Clar, doncs ara
Doncs m'ho has vingut al cap
És que em va quedar
Sí, sí, sí, sí
Tens raó
I llavors, clar
Allò que dius
La pel·lícula deu tenir un punt així com de pel·lícula independent
Deu tenir alguna cosa que...
Que alguna cosa especial
No
I clar
Perquè és una pel·lícula que ha envellit fatal
És l'any 97, no?
Que dius, bueno, que hauria pogut envellir millor, no?
No sé què és que les pel·lícules que volen tenir un punt d'elegància
Que és la cosa dels 90
Que vol intentar crear, clar
La forma de vestir, la forma de ser i tal
La història és una cosa molt xorra
És parlant, clar
És un matrimoni
Que viuen a Roma i tal
I llavors el noi
O matrimoni
O som parella, no?
Tampoc és que som parella en el matrimoni
Llavors, areten
El que seria una...
Una...
Bueno, una casa
Un bany
Doncs el que seria allà a Turquia
Constantinople
A Istanbul, vaja
I llavors, bueno, hi va allà
Perquè és una persona que se dedica al món de la decoració
Al món dels negocis dels immobiliàries
I tot això, doncs, bueno
A fer un negoci
A vendre-ho
I enllestir el tema
De la seva tieta
I tal
I a partir d'aquí tornar a Roma
I fer la seva vida
Però allà es troba en un món
Aquest món de l'exotisme
Aquesta cosa
Aquesta...
La passió turca
Exacte
Aquesta cosa terrible
L'Anna Belén
Ja m'he vingut l'Anna Belén por allà, no?
Exacte
Sí, però en aquest cas
Qui cau en aquesta xarxa de passions i tal
Que dius
Tampoc té cap moment
Que té gràcia
Ni ell té gràcia
Perquè no té gràcia
Aquest nan no sé ni com es diu
Ni m'interessa
Clar
És veritat, ho sento
I tal
Doncs és ell
I llavors comença a llegir les cartes de la seva tieta
Ai, cuando vine aquí a Estambul
Me enamoraron las especies
I pensava
Quin fàstic el curri
No, clar
Jo amb això sóc una miqueta com més exigent
Tocat i posat
No, t'ho juro
Perquè jo a Tunísia vaig acabar d'aquí després
I vaig dir
Mai més
Em veuen per aquí pel nord
Fins que no es passin totes aquestes olors
Perquè, bueno
Ara ho sota el dia mareja
Però és una cosa personal
És broma
A partir d'aquí
Ostres
Arriba aquesta història, no?
Llavors la cosa es comença allà
Una família
Molt acollidora
I ara volem vendre això
Però no ho venem
Perquè resulta que t'amanaçaran
I ara l'arregro
Una cosa tot molt cutre
Allà
No sé
I ja resulta que després aquest nano
Que ho té la vida
Ha estat amb dones
Resulta que s'enamora del germà
De la criatura
D'allà
Dius
Però què és tot això?
La perversió
El jamang
Va sortir el torrente calentí
Exacte
Però què haces?
Tienes una espajilla?
Correcte
Clar, és veritat
És veritat
Perquè dius
Què significa?
Llavors em va semblar una cosa
Tant desengelada
Tant de topicazos
Tant de topicazos
Que dius
No puede ser
Però tu és re
No vas parar a la tele
No, no, no
Vas seguir mirant
No, jo miro
Jo miro
Jo com un campion
Allà com de humana
I tal
I a més aquesta percepció
Insisteixo
D'una mena d'elegància
Forçada
Que ve la dona
A buscar-lo
I què fas aquí
Quant de temps has vingut
I ve a boi
Amb uns vestits
Una cosa
Que llavors que
Unes xanelillos
Allà ben posats
Vull dir
Una història
I la tia va com d'elegant
I és tot com
No sé
Una cosa com molt niu romàntica
A la vegada que no sé
Una cosa com exòtica
Diu
Ala, venga
No ho entenc
Per què estava el Casablanca
Número 1
No ho entenc
Quin punt trobaven
Amb aquesta pel·lícula
Que tingués un cert
No sé
De cinema independent
Digue-li com vulguis
Un cinema més art i assaig
Que era molt típic
Aquest concepte
En aquells moments
Suposo perquè era turca
I perquè
El idioma és turco
O així
Una cosa d'aquestes
Ella es deia
No sé què
Com es deia
Faquinos
O faquinos
No sé
Dona igual
Aquest home
Tampoc ha evolucionat
Jo no coneixo res més
D'aquest home
Ara entenc
Perquè sempre estava
A la caràtula
Allà al cap
I et dic
No em va semblar
Per mi
Una pel·lícula de pes
Que potser tingués
El seu èxit
Segur que el tindria
Però
Mira que tenia il·lusió
I sempre penso
Ai
No fa massa
Vaig reviure aquella
Com a agua para chocolate
Home
M'entén encara l'essència
D'un moment
Que la vaig veure
Però hòstia
Ara està tronada
Tronada
La música aquella
Que dius
Ostres
Hi ha algunes que no
Algunes que no
Per exemple
Un lugar en el mundo
Encara s'aguanta
Però clar
Ja hi ha
Un cor d'actors
Que és demencial
El Federico Lupi
La Berthia Filia Roth
Però és que això
Uf
El sacristan
Clar
Dius
Ostres
Allò és un pes bestial
Unes columnes allà
Que aguanten el film
Si els actorets
Són de Chichinabo
Ja s'ha
Una pel·lícula
Quan et planteges
Quina època és
Què és el que porten
Què és el que estan fent
És perquè els actors
No t'estan donant res
Perquè si no te l'entumes
Vull dir
Qualsevol pel·lícula
Que sigui dels 40-50
Que tinguin pes o qualitat
Ja està
I dius
Ostres
Ni t'importa si van
Jo què sé
Això és una tonteria
Entres amb els detalls
De dir
Com m'avorreixo
Comença a mirar detalls
Que et donen aquesta percepció
Però bueno
Mira escolta
Hi ha hagut pel·lícules
Que com sempre
A la història del món
No saps per què
Han triomfat d'aquesta manera
Molt bé
Doncs res
Ja és hora d'acomiadar-nos
Que ja veieu que aquí
Encara que estiguem al pont
Venim a pencar dies dies
Que va tenir un èxit
Fantàstic
El marit de la perruquera
Ah també
Aquesta sí
Sí
Veus
Però aquesta pel·lícula
El marit de la perruquera
Jean-Rocquefort
Exacte
Però hi ha aquí una cosa
Hi ha ell
Que fa molt bé
Ella exuda una mena
De erotisme
Meravellós
És ella
La Galiena
Exacte
No s'ha tirat nom
Però ell també ho fa bé
Però el paper d'ell
És molt bo
El que ho fa ell
Sí
Molt prossimo francès
Sí
Però ella
Que és clar
Que et diguis tu
La sensualitat
Sense actuar
Segurament només posant-la allà
Ja tenia un toque
No per res
Perquè ni era eròtica
Ni res
Sinó era molt així
Sugerida
És com les tanqueres de Marcord
És mitja pel·lícula
Ja està
Que demà és amb la cura de Concepció
Vinga
Quina la missa
Apa
Adéu
Adéu
Adéu
Adéu
Et fa mandra reciclar, oi?
Tant et costa?
Tan lluny estan els contenidors?
Dius que no...