Title:

De Babadook a Lanthimos: terror psicològic, Sitges (Jupiter's Moon), distopia (Siete Hermanes), Fincher (Perdida), Álex de la Iglesia i Sorogoyen

## Panorama del programa Retorn del “Babilònia” post-Setmana Santa amb una ruta cinèfila variada i ben crítica. Els conductors repassen títols de terror i thriller, una distopia d’acció i un bloc final dedicat a l’univers de Yorgos Lanthimos, amb una pausa musical de Lisa Stansfield al centre. ## Temes i idees clau • **Terror psicològic ben construït**: Babadook com a model d’angoixa sense efectes especials i amb ambigüitat entre trauma i presència maligna. • **Sitges i el risc de la barreja**: Jupiter's Moon intenta fusionar *crisi de refugiats* i element *místic/angelical*; malgrat una set piece antològica, la simbiosi no acaba de quallar. • **Distopia d’alt concepte i ritme**: Siete Hermanes sorprèn pel dispositiu dels 7 papers de Noomi Rapace i un món de control de natalitat que funciona a nivell d’entreteniment. • **Fincher en estat pur**: Perdida destaca pel seu **muntatge de 10 minuts** central, una lliçó d’eficàcia narrativa, i per una Rosamund Pike imponent. • **Comèdia negra de mòbils a taula**: Perfectos desconocidos s’aguanta en el **guió-diàleg** i el joc d’interpretacions contingudes, sense excessos marca de la casa. • **Neorealisme fosc espanyol**: Que Dios nos perdone, vigor i credibilitat: calor, multituds, policia i un assassí brutal en un Madrid saturat per la JMJ. • **Univers Lanthimos**: *Canino, Langosta, Alps, El sacrificio del ciervo sagrado* — realitats alternatives assumides com a normals, humor negre, llenguatge pervertit i ansietat existencial. > "Aquí el guió són els diàlegs" — sobre Perfectos desconocidos --- ## Crítiques i valoracions ### Babadook (2014, Jennifer Kent) • Relació **mare-fill** marcada per un trauma fundacional (mort del pare el dia del part) que es materialitza com a presència maligna o com a *metàfora del dol*. • Terror **suggerit**, amb el monstre quasi invisible i enfoc en la *psicologia*: no se sap si és al·lucinació, símbol o entitat real. • Clímax i **final no convencional**: resolució coherent amb el dispositiu emocional, fugint del clixé d’“exorcisme” final. • Moment dur i definitori: la mare, superada, deixa anar — > "¿Por qué no te moriste tú en vez de tu padre?" • Recomanació relacionada: avanç de l’esperada “Hereditary” (comparada amb *The Babadook, The Witch i The Shining*), amb referència al pedigree creatiu de *The Witch*. ### Avanç: Hereditary (2018) + The Witch • Es destaca la *recepció crítica* excel·lent de Hereditary (Sundance), lligams temàtics amb traumes hereditaris i el to psicològic de *The Witch*. ### Jupiter’s Moon (2017, Kornél Mundruczó) • Premissa potent: *refugiats sirians a la frontera hongaresa* + jove que, després d’ésser abatut, **levita**. • Forma: càmera viva i immersiva; **una seqüència espectacular** ("el món al revés") que marca la memòria visual recent del gènere. • Fons: metge corrupte, moral ambigua i “explotació” del miracle en clau ambivalenta. • Valoració: **interessant però irregular**; la barreja sociopolítica-mística és **fallida** en cohesió. Ritme llarg (2 h), repeticions d’esquema. Aproximadament **3,5/5**. ### Siete Hermanes (What Happened to Monday, 2017, Tommy Wirkola) • Distopia de **superpoblació i control de natalitat**: només es permet un fill. Les gestacions múltiples esdevenen la norma. • Noomi Rapace interpreta **7 germanes bessones** amb personalitats diferenciades; **Glenn Close** (autoritat tecnocràtica) i **Willem Dafoe** en suport. • Execució tècnica molt sòlida en escenes amb totes les germanes; ritme alt, entreteniment consistent, amb algun excés assumible del gènere. • Valoració: **proposta fresca i efectiva**, bona enginyeria de posada en escena; crítica al biopoder encaixada en el thriller d’acció. ### Perdida (Gone Girl, 2014, David Fincher) • Thriller de desaparició que muta a **joc de perspectives** a mig metratge; **10 minuts de muntatge** amb veu en off que reescriuen tota la trama amb energia i precisió exemplar. • **Rosamund Pike** signa una interpretació magnètica (voluble, perversa, freda). **Ben Affleck**, correcte en l’ambivalència víctima/sospitós. • Primera mitja hora pot semblar *pretensiosa o lenta*, però acaba **justificada** per la construcció de personatges i dinàmiques. • Valoració: Fincher en forma, **llarga però robusta**; per a molts, entre les seves millors amb Seven. ### Pausa musical • Lisa Stansfield — “All Around the World”: pausa de 2-3 minuts per respirar entre blocs. ### Perfectos desconocidos (2017, Álex de la Iglesia) • Sopar d’amics i **joc de mòbils a la taula**; secrets i tensions a flor de pell. • **Guió basat en diàlegs** i *gestualitat*: l’engranatge funciona, càmera **elegant i continguda**. • **Belén Rueda** destaca; to controlat (sense “desbarrar” com a El bar). Durada justa. • Valoració: **rodada, intel·ligent i cómplice** amb el públic. ### Que Dios nos perdone (2016, Rodrigo Sorogoyen) • Madrid en plena **Jornada Mundial de la Joventut**: calor, multituds i pressió mediàtica. • Parella de policies antagònics (amb **Antonio de la Torre** i un company d’energia més “basta”): química i versemblança. • **Realisme sec**, localitzacions reals i alguns moments **gores no gratuïts** que intensifiquen l’horror de l’assassí d’ancians. • Valoració: **contundent, opressiva i molt ben interpretada**; a la línia de Tarde para la ira i La isla mínima. ### Bloc Yorgos Lanthimos: realitats alterades que esdevenen normals • Marca d’autor: *microcosmos regits per regles absurdes* que els personatges assumeixen amb naturalitat; *humor negre* i to clínic. #### Canino (Dogtooth, 2009) • Família aïllada, llenguatge **pervertit** (paraules redefinides), sexualitat regulada. **Xoc i sàtira** de control i desinformació. #### Langosta (The Lobster, 2015) • Distopia sentimental en dos blocs (hotel i bosc): el món obliga a **parella o transformació**. Grandiosa en concepte, amb *lleu estira-i-arronsa* cap al tram final. #### El sacrificio del ciervo sagrado (2017) • **Primera hora** d’estranyesa freda; **última mitja hora** demolidora. Ritme deliberat, recompensa alta. #### Alps (2011) • Els “suplents” que ocupen llocs de persones perdudes: identitats borroses fins a no saber si **vius o supleixes**. *Ansietat* i ambigüitat sostinguda. • Nota final: el salt cap a **actors de Hollywood** (Nicole Kidman, Colin Farrell) porta visibilitat sense (encara) renunciar a la singularitat, tot i el risc de normalització.

['Babadook', 'Jennifer Kent', 'terror psicològic', 'relació mare-fill', 'dol i trauma', 'Hereditary', 'The Witch', 'Sundance', 'Jupiter’s Moon', 'Kornél Mundruczó', 'refugiats sirians', 'element mística/angelical', 'Sitges', 'Siete Hermanes', 'What Happened to Monday', 'Noomi Rapace', 'Glenn Close', 'Willem Dafoe', 'distopia', 'control de natalitat', 'Perdida', 'Gone Girl', 'David Fincher', 'Rosamund Pike', 'Ben Affleck', 'muntatge', 'Perfectos desconocidos', 'Álex de la Iglesia', 'mòbils i secrets', 'Que Dios nos perdone', 'Rodrigo Sorogoyen', 'Antonio de la Torre', 'Madrid JMJ', 'neorealisme', 'Yorgos Lanthimos', 'Canino', 'Alps', 'The Lobster', 'El sacrificio del ciervo sagrado', 'humor negre', 'realitats alternatives']