Title:

Museu de Montserrat, Primo Levi i Sitges: Trapero, Ozon, Swiss Army Man, Train to Busan i La invitació

## Resum general Programa cultural amb tres eixos principals: **art (Museu de Montserrat i exposició de Jaume Ribas)**, **literatura (Primo Levi: Si això és un home)** i **cinema** (Trapero, Ozon i el palmarès de Sitges 2016, amb repàs a la guanyadora 2015 La invitació). El to combina divulgació rigorosa amb comentari personal i recomanacions. --- ## Museu de Montserrat: col·leccions i descobertes ### Per què hi has d’anar • Col·lecció sorprenentment rica i variada, amb mestres de primer nivell i un conjunt modern català excepcional. ### Col·leccions destacades • Pintura del segle XIII al XVIII: escola espanyola (Berruguete, El Greco), flamenca (Jan Brueghel), i sobretot italiana (Benedetto Bonfigli, Andrea da Salerno, Marco Pino, Caravaggio i seguidors, Tiepolo). • Modern i contemporani (s. XIX–XX): panoràmica catalana d’alt nivell (Romanticisme a Noucentisme). Noms com Ramon Martí Alsina, l’escola d’Olot (Joaquim Vayreda), Modernisme (Santiago Rusiñol, Ramon Casas), Postmodernistes (Joaquim Mir, Isidre Nonell), Noucentistes (Joaquim Torres Garcia, Joaquim Sunyer) i escultors (Josep Llimona, Manuel Fuxà/Clarà?, Pablo Gargallo, Joan Rebull). • Impressionisme internacional: Degas, Sisley, Monet, Pissarro, Sargent. • Avantguardes: Picasso, Dalí. • Nigra Sum: evolució iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat. • Arqueologia: materials de *Mesopotàmia, Egipte, Xipre, Itàlia, món hel·lènic, baix imperi i paleocristià*. • Icones orientals: més d’un centenar d’icones gregues i sobretot russes (s. XVII–XX). • Orfebreria religiosa: cura i conservació a temperatura controlada. ### Apunt històric singular • A la portalada principal del monestir hi ha dues tombes renaixentistes catalanes (una de Joan II d’Aragó), fetes a Nàpols en marbre: peces capdals del *Renaixement* a casa nostra. ### Exposició paral·lela: Jaume Ribas (abstracció) • Pintura geomètrica i de color, quadres quadrats, gest proper a la *contemplació*. > "És una pintura per la contemplació… una mirada lenta, profunda i reflexiva… una finestra i un mirall, a la vegada, en funció del nostre estat." • Ecos de *Mark Rothko* (referència útil per situar el tipus d’experiència visual —Capella Rothko com a model de contemplació immersiva). --- ## Literatura: Primo Levi — Si això és un home (Si esto es un hombre) ### Context i valor literari • Primo Levi, químic jueu italià, deportat el 1944 a l’entorn d’Auschwitz (xarxa de ~40 camps o *Lager*; treball esclau per a IG Farben — fàbrica de cautxú sintètic). • L’obra destaca per l’**estil sobri i objectiu**: relata l’horror sense retòrica, confiant en la força dels fets. És alhora **testimoni històric** i **gran literatura**. ### Què explica (sense espòilers) • Funcionament del sistema: seleccions (*Selektionen*), treball fins a l’extenuació, deportacions a Birkenau i càmeres de gas; ocasional "privilegi" laboral (laboratori químic) com a via aleatòria de supervivència. • Antropologia en condicions límit: la deshumanització trenca la solidaritat; apareixen estratègies de subsistència (furtar pa, conservar una cullera, intercanviar petits objectes) dins d’una economia mínima del camp. • Mirada sobre la condició humana: **no idealitza** els oprimits ni simplifica el mal; mostra matisos i contradiccions. ### Idea clau > "La infelicitat completa tampoc existeix": fins i tot allà, petites millores (menys vent, més potatge) obrien escletxes de sentit per continuar. ### Per què llegir-lo • Perquè combina **rigor moral** i **excel·lència narrativa**, i esdevé una lectura necessària sobre l’Holocaust i la resistència del jo. --- ## Cinema (I): Pablo Trapero — El clan • Thriller basat en fets reals de l’Argentina postdictadura: una família que sistematitza segrestos amb una inquietant doble vida domèstica. • **Posada en escena potent i seca**, amb cops de realitat sobtats i una atmosfera moral tèrbola sobre complicitats i impunitats. • Temes: corrupció de l’esfera familiar, herències de la dictadura, límits de la lleialtat. • Recomanada per la seva **tensió sostinguda** i el pols de direcció de Trapero. --- ## Cinema (II): François Ozon — A la casa (Dans la maison, 2012) • Professor frustrat descobreix el talent d’un alumne i entra en una espiral d’obsessió entre *realisme i ficció*. • Temes: **seducció del relat**, límits ètics de la creació, contaminació de la intimitat, pèrdua del propi centre. • Ozon exhibeix **versatilitat formal** i una ironia incòmoda que va “malaltint” el relat a mesura que avança. --- ## Pausa musical • Homenatge a Lou Reed (3r aniversari de la seva mort): "Walk on the Wild Side". Referència a The Velvet Underground i clima preparatori per a la secció de misteri/por. --- ## Sitges 2016 — Millor pel·lícula: Swiss Army Man • Comèdia negra i surreal indie: un nàufrag estableix una relació amb un cadàver multiusos —"com una navalla suïssa"—. • **Daniel Radcliffe** (cadàver) i **Paul Dano** formen un duet insòlit; humor macabre, imaginació visual i tons existencials. • Ritme irregular a mitja pel·lícula, però amb pics delirants memorables. Premiada també a Sundance per direcció. --- ## Sitges 2016 — Millor direcció: Train to Busan • Zombis en un tren: esquema simple, **execució brillant**. Zombis "ràpids" a l’estil 28 dies després. • Direcció vigorosa: plans aèris, acció coreografiada, solucions **imaginatives** per progressar entre vagons i set pieces de gran fisicitat. • Recomanable tant per fans del gènere com per qui vulgui una entrada energètica al terror d’acció coreà. --- ## Sitges 2015 — La invitació (The Invitation) • Sopar de retrobada entre amics amb **creixent incomoditat**: desconeguts a taula, confessions inapropiades i una sospita que tot està coreografiat. • Experiència d’espectador: dubtes constants entre paranoia i perill real; **tensió psicològica** fins a una catarsi final. • Rerefons moral: respostes extremes al trauma; explorar com certes idees de "sanació" poden esdevenir destructives. • Per a molts, la **més rodona** de les comentades avui. --- ## Idees força • **Museu de Montserrat**: un tresor amagat amb mestres universals i una modernitat catalana de primer nivell. • **Primo Levi**: combinació excepcional de testimoni i literatura; mirada lúcida i continguda davant l’horror. • **Cinema**: de la realitat fosca de Trapero a la meta-ficció d’Ozon; Sitges premia la imaginació bizarra i l’ofici d’acció.

['Museu de Montserrat', 'Caravaggio', 'El Greco', 'Impressionisme', 'Picasso', 'Dalí', 'Nigra Sum', 'Arqueologia', 'Icones russes', 'Jaume Ribas', 'Mark Rothko', 'Primo Levi', 'Si això és un home', 'Auschwitz', 'Birkenau', 'IG Farben', 'Holocauste', 'Pablo Trapero', 'El clan', 'François Ozon', 'Dans la maison', 'Lou Reed', 'Velvet Underground', 'Sitges 2016', 'Swiss Army Man', 'Daniel Radcliffe', 'Paul Dano', 'Train to Busan', 'Zombis', 'La invitació', 'The Invitation']