Title:

Priscilla al teatre, Ramon Casas a Sitges i els Gaudí: debat i crítiques; ‘Tarde para la ira’ i ‘Nightcrawler’, amb homenatges a John Hurt i Emmanuelle Riva

## Resum general Un programa intens i àgil on l’equip repassa cultura i cinema amb mirada crítica i molta complicitat. Destaquen l’homenatge a figures desaparegudes (**John Hurt** i **Emmanuelle Riva**), l’alegria del musical teatral de **Priscilla, reina del desierto**, l’exposició de **Ramon Casas** a Sitges i un bloc cinèfil potent: **Premis Gaudí** (gala i polèmiques), anàlisi d’**Un monstre ve a veure’m**, visió crítica de **Les amigues d’Àgata**, entusiasme per **El rei borni** i recomanació entusiasta de **Cerca de tu casa**. Es tanca amb l’aposta pels Goya: **Tarde para la ira** i una dissecció de **Nightcrawler**. > "Hem deixat clara la nostra simpatia per les coses petites..." > Una declaració d’intencions: valorar el cinema modest però intens, sense renunciar a grans títols quan toquen l’ànima. ## Temes principals ### Memorabilia i obituaris • Record emotiu a **Paloma Chamorro** i a la vitalitat de la *Movida* dels 80 (televisió, música i transgressió). • Homenatge a **Emmanuelle Riva**: de *Hiroshima mon amour* a *Amour*, figura clau del cinema d’autor. • Homenatge a **John Hurt**: papers memorables a *The Elephant Man*, *Alien*, *Midnight Express*, *V for Vendetta*... Un “secundari d’or” que ennobleix cada escena. ### Teatre musical: Priscilla, reina del desierto (versió teatral) • Road movie en clau musical i viatge interior sobre identitat, respecte i convivència. • **Punts forts**: vestuari vistós, cor espectacular, selecció disco (Madonna, Village People, Gloria Gaynor, Tina Turner...) i interacció amb el públic. • To més amable que al film, però sense perdre el substrat humà i de denúncia. • Notes d’actualitat que connecten amb el present i accentuen la frescor escènica. ### Art: “Ramon Casas. La modernitat anhelada” (Sitges) • Seu: Palau Maricel (al costat del **Cau Ferrat**). • Eixos de l’exposició: - Bohèmia i els **Quatre Gats** (Casas, Rusiñol, Utrillo; complicitat amb Picasso). - París i la influència del *modernisme*. - La paradoxa de l’artista modern: temes clàssics (toreros, manoles) en plena modernitat. - La “poètica de la multitud”: masses, processons, esdeveniments, sempre amb mirada estètica, no pamfletària. - La dona a l’obra de Casas: del “dolce far niente” a dones llegint, fent esport o en moviment; focus en **Júlia Peraire**. • Obres provinents de col·leccions variades (MNAC, Tissen, Montserrat, Víctor Balaguer...). • Experiència recomanada: combinar visita a Maricel i Cau Ferrat; diumenge, opció de visita guiada. ### Homenatge musical • Record a **Bimba Bosé** amb la peça a duo amb Miguel Bosé; breu repàs de la seva faceta musical. ### Premis Gaudí: gala i polèmiques • Gala més **àgil i continguda** (Bruno Oro, discursos curts “controlats pel fum”). • Palmarès dominat per **Un monstre ve a veure’m** (8 premis): reconeixement tècnic i d’impacte, però debat sobre el predomini respecte a títols més “petits” i arriscats. • Crítica a certes decisions d’interpretació (percepció d’efecte “nom” en alguns guardons) i infravaloració de films com **L’amor de Lluís XIV**, **El rei borni** o **Cerca de tu casa**. ### Anàlisi de títols • Un monstre ve a veure’m (Bayona) - • Impecable tècnicament (aquarel·les, efectes), metàfora sobre el dol i el “monstre” interior. - • Crítica: emoció percebuda com a més “visual” que **profunda**; personatges a vegades esbossats; part de l’audiència surt colpida, però el debat intern de l’equip és viu. • Les amigues d’Àgata - • Òpera prima feta amb *crowdfunding*: naturalisme generacional. - • Crítica severa: temes poc consistents, posada en escena feble; es demana més **substància**. • El rei borni - • Adaptació teatral que brilla en diàlegs, ritme i interpretacions; humor negre i tensió moral. - • Especial menció a la versemblança del policia i al duel d’idees entre parelles. • Cerca de tu casa - • Drama musical sobre els **desnonaments** (2008), amb cançons de **Sílvia Pérez Cruz** i coreografia de **Sol Picó**. - • Recomanació ferma: realisme, poesia i emoció amb un format híbrid discret i potent. ### Premis Goya i recomanacions • Tarde para la ira (Raúl Arévalo) - • Thriller d’*hiperrealisme* de barri: escenaris reals, càmera discreta, diàlegs creïbles i **tensió sostinguda**. - • Interpretació magnètica d’**Antonio de la Torre** i excel·lent direcció d’Arévalo. - • Escenes “tarantinianes” de taula i silencis que couen; final que deixa “mal cos” i invita al debat moral. • Una història japonesa - • Romance singular en paisatges oberts; ecos d’*Hiroshima mon amour*; **final sorprenent**. • Nightcrawler - • Retrat *sinistre* del periodisme del morbo: **Jake Gyllenhaal** es transforma en un antiheroi psicopàtic i autodidacte. - • Estètica nocturna, ritme d’adrenalina i crítica a mitjans i públic: **colpidora** i sense concessions. ## Idees clau • **Valor a l’autoria i al cinema modest**: quan hi ha mirada i risc, el pressupost és secundari. • *No tot impacte visual és impacte emocional*: la profunditat neix dels personatges i del subtext. • *Premis vs. qualitat*: el prestigi real s’assenta premiant obra **valenta i amb substància**.

['Priscilla, reina del desierto', 'musical teatral', 'Ramon Casas', 'La modernitat anhelada', 'Cau Ferrat', 'Palau Maricel', 'Sitges', 'Quatre Gats', 'Júlia Peraire', 'Paloma Chamorro', 'Movida dels 80', 'Emmanuelle Riva', 'Hiroshima mon amour', 'John Hurt', 'The Elephant Man', 'Alien', 'Midnight Express', 'V for Vendetta', 'Premis Gaudí', 'Un monstre ve a veure’m', 'J.A. Bayona', 'Les amigues d’Àgata', 'El rei borni', 'Cerca de tu casa', 'Desnonaments', 'Sílvia Pérez Cruz', 'Sol Picó', 'Premis Goya', 'Tarde para la ira', 'Raúl Arévalo', 'Antonio de la Torre', 'Una història japonesa', 'Nightcrawler', 'Jake Gyllenhaal', 'René Russo', 'periodisme del morbo', 'Bimba Bosé', 'Miguel Bosé', 'Múltiple', 'Shyamalan']