Title:

Festival Mozart a l’Auditori, Goya 2017 (La propera pell, Timecode i L’home de les mil cares), La La Land, Elle, Múltiple, Comanxeria i art de suro

## Resum global Episodi variat i molt viu de cultura: poesia, música clàssica, cinema d’actualitat i arts visuals. El programa arrenca amb un tast de poesia de Carles Duarte i entra de ple en el Festival Mozart de l’Auditori (Simfonies 39, 40 i 41), per després recórrer els Goya 2017 amb anàlisi de títols clau com La propera pell, L’home de les mil cares i el curt Timecode. La segona meitat se centra en estrenes i nominades als Òscars: La La Land, Elle, Múltiple i Comanxeria. Tanca amb una exposició de figures de suro de Pere Siurana i un cicle documental a la Filmoteca sobre la Revolució Cubana. ## Temes principals ### 1) Poesia: Carles Duarte • Lectura de poemes de Cavalls de Llum com a porta d’entrada a una reflexió sobre la paraula, el silenci i l’horitzó vital. • Breu perfil de Duarte: trajectòria cívica i cultural, to conciliador i respecte per la llengua i la cultura. > "Tot és alè i llavor i cerca el seu nom en el silenci." ### 2) Música clàssica: Festival Mozart a l’Auditori • Programa centrat en Mozart: obertura d’El rapte del serrall, Concert per a violí núm. 3 (Sol M) amb el solista Giuliano Carminyola i les Simfonies 39, 40 i 41. • Direcció convidada: Jean-William de Briand; xerrada prèvia molt amena i multilingüe. • Curiositat històrica: hipòtesi de trilogia maçònica – 39 (iniciació), 40 (dubte i angoixa), 41 (triomf). • Experiència acústica de l’Auditori: so excel·lent i programa cuidat, amb materials de mà disponibles a la web. ### 3) Cinema: Goya 2017 i crítiques • Gala àgil (Dani Rovira) amb orquestra marcant el temps d’agraïments i final “a l’hora”. • Premis destacats: - **Emma Suárez** doblement premiada (protagonista per Julieta i repartiment). - **Roberto Álamo** (Que Dios nos perdone). - **J.A. Bayona** i apartats tècnics per Un monstruo viene a verme. - **Tarde para la ira** (millor pel·lícula i direcció novella per Raúl Arévalo) i **Manuel Solo** (actor de repartiment). • Anàlisi a fons de: - **La propera pell**: thriller emocional sobre identitat i maternitat, amb grans interpretacions d’Emma Suárez i Álex Monner; atmosfera pirinenca i seqüència de ball memorable. - **L’home de les mil cares**: sòlida ambientació i grans treballs d’Eduard Fernández i Carlos Santos, però tema poc estimulant per alguns oients. - **Timecode**: curt premiadíssim (Gaudí, Goya i reconeixement a Cannes) per la seva comunicació mitjançant el ball; elegant i precís, però percebut com lineal. ### 4) Òscars i estrenes • **La La Land**: homenatge al musical clàssic amb gran pròleg i epíleg; se li retreu certa carrincloneria, diàlegs prims i una química justa entre protagonistes, tot i la bona factura musical i visual. • **Elle (Paul Verhoeven)**: bon nivell interpretatiu (Isabel Huppert), però es percep massa “burgesa” i previsible comparada amb el Verhoeven més punyent. • **Múltiple (M. Night Shyamalan)**: thriller sobre *personalitat múltiple*; interessant pel joc amb la salut mental i la dinàmica espectador-director, però amb excés de personalitats i alguns fils simbòlics que no acaben de lligar. • **Comanxeria (Hell or High Water)**: neo-western texà sobre bancs, armes i desesperació de la “white trash”; interpretacions sòlides (Jeff Bridges) i gran paisatge, encara que es queda a mitges com a “nou clàssic”. • Repàs ràpid a altres nominades: **Arrival (La llegada)**, **Lion**, **Moonlight**, **Manchester by the Sea**. ### 5) Arts visuals i memòria • Exposició de **Pere Siurana** (L’illa Diagonal, fins al 18 de febrer): 250 escultures de suro, virtuosisme artesanal i debat obert entre *imitatio* i innovació artística. • **Filmoteca de Catalunya**: cicle documental sobre els primers anys de la **Revolució Cubana** (col·laboració amb la Cinemateca Cubana i el Museu Reina Sofía), amb títols com 79 Primaveras, Hasta la victoria siempre o Guantánamo. ## Moments destacats • “Hipòtesi maçònica” de les tres últimes simfonies de Mozart: una lectura simbòlica que enriqueix l’audició sense restar autonomia a cada simfonia. • La seqüència del ball a La propera pell: cinema de mirades i tensió emocional continguda. • Gala Goya “cronometrada” amb orquestra: ritme, concisió i millor experiència d’espectador. ## Conclusions i recomanacions • Música: imprescindible aprofitar els programes de mà i les xerrades prèvies de l’Auditori per aprofundir en el context de les obres de Mozart. • Cinema espanyol: **Tarde para la ira** i **La propera pell** sobresurten pel pols narratiu i interpretacions; **Timecode** confirma l’excel·lent moment del curt. • Òscars: entre el lluïment formal i l’ofici (La La Land, Arrival), hi ha propostes sòlides però menys “rodones” del que prometien. • Arts: visita recomanada a l’exposició de **Pere Siurana** per valorar l’ofici i reflexionar sobre *art vs. artesania*; i a la **Filmoteca** per una mirada històrica a Cuba.

['Mozart', 'Simfonia 39', 'Simfonia 40', 'Simfonia 41', 'Festival Mozart', 'L’Auditori', 'El rapte del serrall', 'Concert per a violí núm. 3', 'Giuliano Carminyola', 'Jean-William de Briand', 'trilogia maçònica', 'Goya 2017', 'Emma Suárez', 'Julieta', 'Que Dios nos perdone', 'J.A. Bayona', 'Un monstruo viene a verme', 'Tarde para la ira', 'Raúl Arévalo', 'Manuel Solo', 'La propera pell', 'Àlex Monner', 'Sergi López', 'L’home de les mil cares', 'Carlos Santos', 'Eduard Fernández', 'Timecode', 'La La Land', 'Damien Chazelle', 'Ryan Gosling', 'Emma Stone', 'Elle', 'Paul Verhoeven', 'Isabel Huppert', 'Múltiple', 'M. Night Shyamalan', 'Comanxeria', 'Hell or High Water', 'Jeff Bridges', 'Arrival (La llegada)', 'Lion', 'Moonlight', 'Manchester by the Sea', 'Pere Siurana', 'suro', 'L’illa Diagonal', 'Filmoteca de Catalunya', 'Revolució Cubana']