Title:

Premis Gaudí, Ozon i Linklater: de Vertigen a The Greatest Showman, amb “El truco” i el comiat d’Elton John i Neil Diamond

## Visió general **Episodi molt complet** sobre cinema, literatura i música, amb un fil conductor d’anàlisi cultural: dels Premis Gaudí i les seves lectures crítiques a l’obra d’autors com *François Ozon*, *Richard Linklater* i *Alfred Hitchcock*; i amb parades en un llibre entranyable ("El truco") i dues icones musicals (Elton John i Neil Diamond). > "La pornografia ha matat l’erotisme" — reflexió sobre com ha canviat la representació del desig al cinema --- ## Literatura: “El truco” d’Emmanuel Bergman ### Trama i to • **Doble línia temporal**: *Los Angeles contemporani* (un nen d’11 anys que vol evitar la separació dels pares) i *Praga en temps de l’Holocaust* (el passat del Gran Zabatini, mentalista/il·lusionista). • El nen descobreix un disc antic del "Gran Zabatini" i creu que un **conjur d’amor** pot salvar el matrimoni dels pares; s’embadaleix en una cerca tendra i una mica esbojarrada. • A la línia històrica, es retrata la **perícia psicològica** del mentalista i el seu pas pel **genocidi nazi**. ### Valoració • Llibre **tendre i recomanable**, amb bona **capacitat evocadora d’espais** i un equilibri entre *drama, comèdia i tendresa*. • No és un "happy end" convencional: **final matisat** i humanament versemblant. --- ## Cinema: Premis Gaudí (10a edició) ### Gala i context • Conducció fresca i punyent de **David Verdaguer**; to molt marcat pel **context polític** (llibertat dels presos, absència d’autoritats estatals). ### Pel·lícules destacades i premis • "**Estiu 1993**": gran vencedora en premis principals (pel·lícula, direcció, actriu —Bruna Cusí—, guió...). • "**Incerta glòria**": triomf en apartats **tècnics** (ambientació, fotografia, muntatge), amb bones interpretacions, però debat sobre el seu **posicionament moral** i certa **sobreactuació** dramàtica. • Millor pel·lícula estrangera: **“Dunkerque”**, amb sorpresa per davant de la molt celebrada i *peculiar* **“Toni Erdmann”**. ### Debat crític • Discussió sobre com algunes obres **equiparen vençuts i vencedors** històrics sense prou matisos. • Conversa sobre la **normalització LGTBI** i el conflicte amb la institució religiosa en el cinema recent. --- ## Focus: “La llamada” (els Javis) • Adaptació d’una *obra teatral musical* per **Javier Ambrossi i Javier Calvo** (els Javis). Repartiment amb **Macarena García, Belén Cuesta, Anna Castillo**. • Trama a un **campament de monges**: una adolescent diu sentir la *crida de Déu* (que apareix estil Las Vegas i canta *Whitney Houston*), una altra descobreix que és lesbiana i s’enamora d’una monja. • To **bizarre però entranyable**, amb números musicals; **premi del públic** als Gaudí. --- ## Musical de la temporada: “The Greatest Showman” • Biopic musical de **P.T. Barnum** amb **Hugh Jackman**: espectacle visual, gran **direcció artística** i números potents; esperable recorregut als Oscars en categories tècniques/musicals. • Temes: **família, identitat, inclusió** (freak show humanitzat) i amb comentari sobre el **racisme** de l’època. > "Jo vaig a veure com créixen les meves filles" — frase final que subratlla el gir cap a la família • Comparada afectuosament amb **Chicago** (energia i coreografies), amb to **més amable** que "La parada dels monstres". --- ## Música: Elton John i Neil Diamond (retirades) ### Elton John • Anunci de **retirada dels escenaris** als 70 anys; debat sobre possibles **comiats extensos** i futura activitat en estudi. • Escolta i comentari de **“Your Song”** (1969): una de les grans **balades** del pop, també recordada per *Moulin Rouge*; prova de la *doble versant* rockera i lírica d’Elton John. ### Neil Diamond • Als **77 anys**, s’acomiada amb records com **“Song Sung Blue”**; figura clau d’un **pop més suau** i melòdic. --- ## Autor en primer pla: François Ozon ### “Una nueva amiga” (2014) • Drama amb **ambigüitat identitària**: després de la mort d’una amiga, la protagonista descobreix que el vidu es travesteix; neix una **relació complexa** entre dolor, descobriment i cura. • Ozon treballa la **duplicitat** i les identitats de gènere amb **muntatge àgil** i to entre drama i lleugeresa. ### “L’amant doble” (2017) • Thriller psicològic **fosc i tèrbol** sobre una dona amb símptomes psicosomàtics, un **psicòleg seductor** i la possible existència d’un **bessó**: *dobles, cossos i pulsions* en clau de **noir sensual**. • Canvi de registre: de l’afabilitat a una **taranyina inquietant** amb potència visual. --- ## Autor català i cinema d’art: Albert Serra • Estil d’*art cinema*: **càmera fixa, minimalisme** escenogràfic en entorns **barrocs**, tempi **lentiníssim** i ambició **conceptual**. • Comparacions amb *Peter Greenaway* (simetries, composició) i *David Lynch* (surrealisme, aquí esmentat tangencialment). --- ## Cinema alemany: contundència i severitat • Reivindicació de **Fassbinder, Herzog, Schlöndorff** i el clàssic **“El tambor de llauna”**: cinema **sec i exigent**, poc inclinat a l’emoció explícita. • Contrast amb obres com “La llista de Schindler” o “El pianista”, més **emocionals**. --- ## Clàssics: “Vertigen” (Hitchcock) • Revisita crítica de **Vertigo**: *enginy de trama (McGuffin), falsetats controlades, posada en escena hipnòtica*. • **James Stewart** i **Kim Novak**: imatge icònica i magnetisme eròtic del *Star System* clàssic, tot i limitacions interpretatives. --- ## Debat: erotisme vs pornografia al cinema • Tesi central: l’*erotisme clàssic* (misteri, suggeriment) s’ha **esvaït** amb la ubiqüitat de la **pornografia** digital i l’accessibilitat massiva. • Canvis de representació i **infantilització de gèneres**; desplaçament del desig cap al **contingut explícit**. --- ## Richard Linklater: la trilogia “Before” • "**Before Sunrise (1995)**", "**Before Sunset (2004)**", "**Before Midnight (2013)**": retrat generacional en **temps real (20 anys)** amb **Ethan Hawke** i **Julie Delpy**. • Format: **converses llargues**, passeigs per ciutats (Viena, París, Grècia), i evolució d’un **vincle sentimental** del *flechazo* juvenil a la **complexitat adulta**. • Punts forts: **senzillesa formal**, diàlegs que barregen *lo divino i lo humano*. Retret: certa **banalitat** o **dubte existencial permanent** que pot frustrar alguns espectadors.

['Premis Gaudí', 'Estiu 1993', 'Incerta glòria', 'La llamada', 'David Verdaguer', 'Albert Serra', 'Dunkerque', 'Toni Erdmann', 'The Greatest Showman', 'Hugh Jackman', 'P.T. Barnum', 'Elton John', 'Your Song', 'Neil Diamond', 'Song Sung Blue', 'François Ozon', 'Una nueva amiga', 'L’amant doble', 'Richard Linklater', 'Before Sunrise', 'Before Sunset', 'Before Midnight', 'Vertigen', 'Alfred Hitchcock', 'Kim Novak', 'James Stewart', 'erotisme', 'pornografia', 'cinema alemany', 'Fassbinder', 'Herzog', 'Schlöndorff', 'El tambor de llauna', 'Emmanuel Bergman', 'El truco', 'Praga', 'Holocaust', 'Los Angeles']