Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
diferència i a vegades dius sembla
a veure, veus una gran categoria
amb la forma de fer l'obra però que
són temàtiques molt diverses, molt ben
elaborades, guions molt
complexos i tal, no? També parlem de
vèrtigo, com sempre els clàssics, no?
Que no faltin. I també pel·lícules
en aquest cas hem fet una mina de
bé, o en aquest cas el Jaume les ha vist totes
segur, però que jo he fet la juguesca
de veure les tres pel·lícules de
Richard Linklater, d'Antes de l'Amanecer
Antes de la Nochecer
Perdón, Antes de l'Amanecer, Antes de la Tardecer
i Antes de la Nochecer
que són 20 anys de diferència entre les pel·lícules
que són els punts del dia
que més engresquen
a l'hora de relacionar-se. Ah, això mateix
llavors coincideix amb el moment
en què ells també es troben i que llavors genera
uns diàlegs que són
molt interessants, pel·lícules
petites, no? Dins el que seria el concepte
del gran Star System
Black Muster. Exacte, sí,
el Black Muster, correcte, i seria aquesta
la història. Però bueno, insisteixo, farem
una miqueta d'això. I també, com tenim
una mica més de temps avui, i a més ha coincidit
avui, sabeu que
sempre parlem de cantants que
ens han deixat o coses d'aquestes, però en aquest cas
no. Són dos cantants que s'han retirat
que ja els hi tocava.
Un d'ells molt, molt, molt conegut
que és l'Elton John, 70 anys
i l'altre dia va dir que es retirava
i un altre que potser
seria, potser més
de la teva època ja, home, no per res, vull dir,
perquè és un personatge que sona molt més
que és Neil Diamond.
Neil Diamond, eh, amb temes, eh, doncs
com som, som blu i tal, no?
Elton John és més jove, sí. Sí, es porten set anys
de diferència. I elton John va començar
amb una línia molt més
rockera, no? El Neil Diamond va entrar en una línia
molt més suau, molt més
d'aquests cantants més dolços,
més de los agarraos, no?
Que potser es portaven més als anys
50, 60, no? En el moment
d'això. Però bueno, anirem a escoltar
amb cosetes. Sí, a mi el que em crida
l'atenció és precisament
la...
què t'anava a dir ara?
Sobre el...
Sí, sobre
aquest xicot
que sí que s'acomiadarà, com deia.
Elton John, sí, però tornarà.
Però farà 14 abans de marxar.
Segur, segur, segur. O potser
el que farà és retirar-se dels escenaris,
que és el que habitualment fan, i fan algun disc
d'estudi, no?
Exacte, i això van traient, i van traient,
clar, perquè aquesta gent, encara que viuen
dels royalties, estan acostumats
a moure molts diners, molts diners,
molts, molts, molts, molts, per tant,
és el que hi ha. I el sistema necessita
aquesta gent, que l'estimo. Sí, sí, sí, sí, sí.
Bueno, i tant que sí.
Bueno, doncs començarem parlant
d'aquest llibre.
És un llibre que volia comentar, perquè és un llibre
petit, és un llibre, per mi,
encantador, no?, a l'hora de llegir,
recomanable. És un que es diu El Truco,
un senyor que es diu Emmanuel Bergman,
és un senyor alemany, que em sembla
que és la seva primera obra que realitza,
i ens planteja una obra
molt, molt tendra
en si mateixa, no? Estem parlant
d'un nen, d'11 anys,
que pateix, doncs com molts nens,
sobretot a partir del segle XX,
la segona part del segle XX han patit la separació
dels seus pares, no? Estem ubicats
als Estats Units, em sembla que és a la zona de Los Ángeles,
no em vull equivocar, i llavors
resulta que comença,
a igual que les pel·lícules, que això és molt important,
que la feia que les pel·lícules ho han après
de la literatura, eh?, una mena
d'història en paral·lel
del que seria Praga,
finals del segle...
No, perdó, Praga, no,
època del genocidi nazi,
època de la Segona Guerra Mundial,
i Los Ángeles, aquest nen
amb aquesta família. Llavors, van saltejant
cada capítol amb una d'aquestes històries.
En un principi, no saps ben bé què pinta una cosa amb l'altra,
perquè, en una, estem parlant d'uns jueus
que viuen a Praga. Ja sabeu que Praga
tenia un gran espai,
un gran call, eh?,
preciós, per cert, que sigui dit.
I, a partir d'aquí, doncs,
bé, doncs, som gent que viu,
que treballa, com el mortal dels humans, no?,
no, han de donar més voltes, no?,
i apareix com aquesta persona,
aquest personatge
aquest personatge que viu a Praga
es va introduint cada vegada més
en el món del circ,
però en el món de la
evidència,
de la falsa evidència,
de la capacitat psicològica
de captar les coses de la gent,
dir-li el que volen que escoltin,
en coses molt genèriques, com
Ui, jo et veig que et casaràs.
És molt probable que et casis.
Jo et veig que, no sé,
que tindràs un fill.
Vull dir coses d'aquest tipus, no?,
i entabana amb la seva forma de parlar,
per la manera en què ven el producte,
doncs el que seria
aquest tipus de gent, no?,
com a tal.
Per una altra banda,
resulta que aquesta parella
que s'ha separat,
el seu pare té un disc
d'un senyor que es diu
el Gran Zabatini,
que és aquest, d'acord?
Per tant, aquest Gran Zabatini,
que quan el posa,
que ell, clar,
no sap el que és un disc,
no sap que és un tocadiscos,
i la mare diu,
vés allà al garatge
i treu aquell trasto,
perquè, clar,
avui en dia entra el DVD
i les noves tecnologies, no?,
i llavors posa el disc
i veu que és una veu
que diu,
sóc el Gran Zabatini
i puc fer un conjur
per l'amor,
i ell diu,
ostres,
aquest senyor em salvarà
els meus pares,
salvarà que se separin
els meus pares,
i la seva lluita
és buscar aquesta persona,
i aquesta persona
resulta que està a Los Angeles
i es genera una història
tendra per un costat,
una mica embogida,
per una altra banda,
perquè la mare diu,
però què fas aquí
amb un senyor gran
que ve aquí?
Qui és aquest home
que està en una mena de,
no de residència,
però sí una mena de pisos
especialitzats per gent gran,
no?,
vull dir que,
llavors,
és una història magnífica
perquè es barreja tot això,
no?,
es barreja aquest nen
que vol que els pares se separin,
no?,
la història
que té a veure
amb aquest gran zabatini
que passa per tot el periple
del genocidi dinàssi,
pels camps de concentració,
la seva relació
amb la seva parella
que perd en aquest espai,
no?,
vull dir,
hi ha drama,
hi ha comèdia,
hi ha tendresa,
eh,
bé,
evidentment no tirarem més endavant,
no?,
perquè, clar,
no tot ni acaba bé
ni acaba malament,
és a dir,
hi ha de tot,
no?,
vull dir,
no és un llibre
que diguis,
ai,
un happy end,
famós,
meravellós,
no,
aquí hi ha molta cosa.
El més bocat aquest llibre
té una capacitat,
aquest senyor,
d'introduir-te a la història,
de fer-te visionar
aquests espais,
no?,
i bé,
jo crec que és un bon inici
d'un escriptor
que com a mínim
escriu coses molt,
vull dir,
ja saps que jo tinc tendència
a buscar thrillers
i llibres una miqueta
més escabrosos,
no?,
però aquí,
doncs,
té un encís,
no?,
vull dir,
el que seria aquesta peça.
Per tant,
bueno,
endavant,
no?,
que és el que hem de fer.
Aquí hi ha gent.
Molt bé.
Molt bé.
Doncs,
seguim parlant de cinema
i en aquest cas
anem amb tranquil·litat
i temps
per poder comentar cosetes
i, si us sembla,
doncs jo,
bueno,
una mica jo
et comento una mica
la cerimònia,
Jaume,
de, dic,
van a la cosa,
perquè ja la vaig veure
fins al final
i a partir d'aquí,
doncs,
parlem una mica
de les pel·lícules guanyadores
i que han tingut més ressò,
no?
Jo,
a mi m'ha sorprendre
moltíssim,
eren els 10 anys
dels premis Gaudí,
no,
ojalà m'haguéssim convidat
per poder veure in situ,
no,
no,
no,
ojalà,
dic,
no,
no,
m'haguéssim convidat,
no,
no és el cas,
no,
no soc famós
perquè em convidi,
no,
llavors,
la va presentar,
sempre l'han presentat,
doncs,
l'Àngel Jatzer,
va presentar-la
també l'Andreu Bonafuente,
el fiasco més gran
va ser el de Rossi de Palma,
que ja va ser una cosa
surrealista,
però surrealista,
va ser horrorós,
jo no vaig,
he vist una cosa
més terrible,
a més feien broma
al respecte,
no?
Tan passada de voltes,
i llavors han agafat un nano,
el David Verdaguer,
que jo veig una mica
com l'alter ego
del Dani Rovira,
els Goya,
Dani Rovira ja s'ha quedat una mica
com el presentador dels Goya,
no sé quan durarà,
però és una persona fresca,
directa,
clara,
punyent,
quan cal,
no?
I el David Verdaguer és el mateix,
tan clar,
tan clar,
tan clar,
com que Albert Serra,
saps qui és,
no?
Sí,
el coneixes perfectament,
no?
vull dir,
doncs se li va queixar
en directe,
li va enviar un missatge
dient-li,
escolta'm,
no parlis així de mi,
i aquest,
diu,
escolta'm,
aquest va anar,
diu,
us ho he acudit,
sabeu quina diferència hi ha
entre Albert Serra i Déu?
Doncs que Déu
no és Albert Serra,
clar,
dius,
mare meva,
no?
I diu,
i la propera vegada,
quan parlem,
l'ego aquest,
el treus,
es va acabar trucant a dir a mi,
no em passis per aquí al mig,
va fer un comentari,
no recordo,
una parlant de les pel·lícules que fa,
que són sempre personatges amateurs,
no?
vull dir,
bueno,
per dir una cosa que sigui dramàtica.
Per l'altre,
va ser molt clar,
la cerimònia va estar molt marcada també
per el tema de la llibertat dels presos,
no?
Va estar molt marcada per la presència,
per l'absència,
millor dit,
del vicepresident i del president,
està clar,
i bé,
no va ser convidat,
evidentment,
cap autoritat del Ministeri de Cultura,
ni res a veure,
ni el Menendez Vigo,
ni aquesta penya,
se'n faltaria,
o van ser convidats i van denegar,
perquè sabrien que se'l menjarien amb patates,
que és lògic,
i evident.
I a partir d'aquí,
l'altre va ser,
insisteixo,
molt ràpid,
molt clar,
molt fresc,
no?
Es va allargar massa,
i bueno,
crec que,
en general,
les pel·lícules
que estaven nominades,
hi havia quatre grans tòtems,
no?
Dins de les marcades,
que és Incerta Glòria,
d'Agustí Villaronga,
l'estiu 93,
de la Clara Simó,
estava a la libreria,
de l'Isabel Coixet,
i estava una pel·lícula
que seia Tierra firme,
que em sembla que ara,
és un nano que es diu Marcos,
no sé com es diu aquest noi,
no me'n recordo ara,
Alberto no sé què,
bueno,
és un noi que acostuma a fer cinema europeu,
mira molt cap a Europa,
com l'Isabel Coixet,
és aquesta línia.
Per tant,
tant la llibreria,
com aquesta de Tierra firme,
són pel·lícules gravades fora,
una a Anglaterra,
l'altra a Alemanya,
i a l'estiu del 93,
és una pel·lícula feta aquí,
però que ha tingut molt d'èxit,
justament al Festival de Berlín,
va guanyar,
i va tenir una seriódia d'històries,
i potser la més feta aquí,
amb recursos d'aquí,
és Incerta Glòria,
que és la que és això.
I també hi havia por ahí una,
que es deia La Llamada,
que ara,
quan parlem una mica d'això,
amb més profunditat,
deixa'm que parli de La Llamada,
perquè a mi em va semblar molt,
va ser molt agradable,
aquesta sorpresa,
una pel·lícula,
bueno,
una mica bizarra,
que dic jo,
però ja veuràs el perquè,
i serà simpàtic.
Però si vols...
Explica,
ja,
sí,
home.
Sí,
no,
no,
parlem de les guanyadores,
van ser Incerta Glòria,
la part més tècnica,
i Estiu del 93,
els premis principals,
millor actor,
millor actriu,
no,
perdó,
millor actriu,
que va ser la Bruna Cosí,
que és la mare,
millor pel·lícula,
millor direcció,
també millor guió,
em sembla,
no em vaig equivocar,
i Incerta Glòria va ser més aviat
tot el que seria la part més tècnica,
vull dir,
encara que va guanyar la...
com es deia?
La què?
l'actriu principal,
Montsa...
Sí,
no sé com se diu.
Bueno,
hi ha una noia,
bueno,
que justament la va rescatar Agustí Villaronga,
per,
bueno,
per,
per que tornés al món del teatre,
i de la cinema,
perquè havia quedat una miqueta apartada,
no?,
d'aquest àmbit,
potser imagino per un tema maternal,
una qüestió determinada,
i la va recuperar,
i mira,
directament va guanyar el Gaudí,
eh?
No sé com es deia,
és que ara Mont,
alguna cosa em sembla que és.
Hauria de repassar totes les,
dades,
ara jo...
Clar,
clar,
què et sembla que,
això,
que en certa glòria,
hagi quedat amb aquesta part més de so,
fotografia...
És un mal rotllo,
això.
Clar,
és que és la part aquesta,
no?
Sí,
és la que,
a veure,
és la que s'anomena més,
però és la que es valora menys,
també,
no?
I la que va guanyar més,
que va guanyar 8,
em sembla,
però en canvi no va guanyar els grans,
va guanyar aquesta part més intermitja.
Sí,
sí,
sí,
em va guanyar,
aquí veig que són 5,
no?
5?
No marcava 8?
Jo en veig 5,
aquí.
Ah,
vale,
doncs seran 5 llavors.
I estic del 93?
Ah,
no,
calla.
No,
no,
és veritat,
sí,
sí,
sí,
sí,
és que...
4,
6,
6,
8,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
és que m'estava mirant un enlloc de l'altre.
Vale,
vale.
Jo també tinc un problema amb aquest Villaronga,
fa temps,
aquest problema és que,
és que ell és un reivindicador que si,
si els perdedors d'una guerra van tenir dificultats,
doncs els altres també.
Ja.
I llavors,
clar,
no,
no és el mateix.
A veure,
jo entenc,
vull dir,
rebono el que diu,
i és que és molt interessant aquest joc que fa ell,
però a mi no em quadra,
vull dir,
és com si estigués posant a la mateixa línia,
doncs...
Els vençuts i els guanyadors,
una mica exactament.
I això per mi,
i a més,
tenint en compte quins eren els vencedors
i quins van ser els vençuts,
és que diu,
sí,
sí,
la mama aquella de l'altra...
sembla que no,
aquesta no era,
era una altra...
Panegra.
Això,
Panegra.
Que la mare i tal,
i bueno.
Llavors,
a mi això no m'arriba,
jo crec que hi ha una diferència,
jo crec que els inconvenients,
diguem-ne físics i fins i tot emocionals,
sí que poden ser els mateixos,
però la construcció de cadascuna de les seves persones,
hi ha una diferència que s'ha de veure per algun lloc
i no la matitza,
és agafa allò i s'ha acabat,
no?
I no estic d'acord amb ell,
esclar,
i llavors dius,
bueno,
quan no estàs d'acord amb un,
o hi discuteixes,
o dius,
fes,
fes i no m'escarreceré per anar-ho a veure,
ja està,
i això és el que veig,
no?
Jo crec que a mi certa glòria passa una cosa,
jo crec que tot això que li han donat
s'ho mereix,
i és a mi el que em va agradar d'aquesta pel·lícula,
a mi em va agradar molt tota la part d'ambientació,
la part de producció,
la part de fotografia,
la part de muntatge,
tot això m'agrada molt,
i fins i tot com actuava ella,
ella actua molt bé,
i per això li han donat el premi,
i també li han donat el premi a l'Oriol Pla,
em sembla que és com actor secundari,
que és l'altre noi i tal,
que també és...
Que està més bé,
més que no passa el primer.
Exacte,
aquest també estava nominat
i aquest no li van donar res,
no?
Era més fàcil,
per això,
per mi ni tant trou,
vull dir,
esclar,
això...
Això mateix,
l'altre és més histriònic,
és més potent,
no és més punyent,
és més gamberro,
per dir-ho d'aquesta manera.
Està més arrelat a la terra
i a tot el que passa.
Llavors a mi en certa glòria em va donar,
per una banda vaig dir,
quina bona ambientació,
que això Villarongo fa meravellosament bé sempre,
des del mar,
passant per Panegra,
totes els que hem vist,
té aquesta capacitat,
i després,
és un bon director d'actors,
no negarem.
Fa llep de papers,
quan treballava molt amb el Roger Coma,
doncs li fotia uns papers potentíssims,
no?
Allò del mar,
recordeu que eren nanos que tenien tuberculosi,
que sabien que havien de morir en aquella època,
no?
Principis del segle,
quan no hi havia els avenços mèdics,
no?
Que era molt trist,
era molt dramàtic,
no?
Quan anàvem canviant d'habitació,
amb els diversos nivells de la malaltia,
sabent que l'última habitació
era l'habitació de la mort,
no?
Vull dir,
tot això té molta potència,
i ell té molta potència amb aquests drames que posa,
però hi ha algú,
a mi ja tinc una sensació a vegades
que sobreactua a vegades,
no?
Se li va una mica...
Enfatitsa.
Enfatitsa massa.
I això dius,
i Panegra passa el mateix,
no?
Ah, t'has anat,
no?
Molt bé,
però t'has anat de rosca.
I crec que això és el que fa,
que no siguin pel·lícules,
Panegra sí que és veritat,
que va guanyar tot,
els Goya i tal,
però crec que no era mereixedor.
Passa el mateix,
sí, sí,
a mi em va passar el mateix.
No era mereixedora de...
Que aquesta...
Clar.
D'això,
aquesta que...
La guanyadora.
Sí, la guanyadora.
La de l'estiu 1993,
dius.
No, no.
No, quina,
incerta glòria.
Sí, incerta,
que va dir,
que ho fa molt bé,
que tot allò es veig anar...
Però...
Exacte.
em sembla que ho estàs posant...
O sigui,
és com si posés el que t'he dit abans,
un context que no és argumental,
ni...
No,
un context d'unes constants,
sí,
en un punt que no toca.
Clar.
I llavors et crea...
Sí, sí,
et descol·loca.
Això,
et crea,
es deixa coses que són vitals
en la construcció de les persones
amb les seves radicalitats
i les seves fauleses.
Clar.
Jo crec que aquí en general
també els companys també,
la Rosa Bebre tampoc va quedar massa contenta,
no?,
davant de la peça,
però bueno,
és el que hi ha.
Sí,
és el que tenim.
Clar.
I en canvi,
la percepció que hem tingut
de la guanyadora
de tots els premis principals,
estiu 1993,
crec que ha sigut positiva
de tots els que l'hem vist,
no?
Hem tingut aquesta sensació
de dir,
pel·lícula senzilla,
cosa petitoneta,
que no,
jo no vaig entendre gaire
i vam dir,
no entenem com això
es volia presentar als Òscars,
no?
Sobretot als Òscars.
Clar,
això quedaria esvaït
a mig de tanta...
Que els expliques als americans,
de tarda.
Home,
i les pel·lícules
sempre que es porten de fora,
diguem,
la millor pel·lícula estrangera,
són pel·lícules
amb una potència dramàtica bestial.
Sobretot.
I aquí veiem
una peça
deliciosa,
no?
És,
ojo,
el tema deixa-la anar,
eh?
Però...
Saps quina vaig veure l'altre dia?
L'Hijo de Saúl.
Ah, sí?
La vaig tornar a fer.
Sí, sí, sí, sí.
magnífica pel·lícula.
I encara em va agradar més
que...
Clar.
És curiós.
Guanyadora de l'Òscar
fa dos anys,
em sembla.
Perquè mira que és petit, allò, eh?
Allò també és tan petit.
I llavors, bueno,
dins de la tele
no li feia mal,
la tele era...
No sé,
fins i tot els colors
els vaig veure més correctes.
Que potser no és el que toca.
Clar.
Perquè, esclar,
la pel·lícula està consolada.
amb una altra idea, no?
Però, bueno,
jo crec que estiu,
1993,
a banda de la temàtica
que subjeu per sota, no?
De la malaltia de la nena
i tot això
que ja per allà
donen voltes, no?
Bé,
jo crec que és una pel·lícula
que parla això,
que parla de l'acondicionament
d'una adopció familiar, no?
I és un tema
que potser no és molt frapant,
però que també té
la seva problemàtica, no?
Dins d'un ambient
purament, diríem,
bucòlic, entre cometes, no?
Perquè amb aquesta mena de masia,
aquest espai, no?
Aquest vincle amb l'altra nena,
aquest vincle
que no saps ben bé, no?
Aquesta visió
des del punt de vista
d'una criatura de set anyets, no?
Que actua meravellosament bé,
aquesta criatura,
està molt ben portada, no?
Estava tota...
Sí, sí, sí,
estava contenta per allà,
portava el seu vestit
quan va sortir a la gala,
estava com a dir
a Bacili tocava,
va estar nominada,
però clar,
no tocava,
no era de rebut,
potser, no?
Per...
En que algunes nenes han guanyat, eh?
Vull dir,
les de pa negra van guanyar,
les de pa negra.
Però les nenes de pa negra
o els nens,
no me'n recordo
si era un versetor dos
o una d'elles,
hi havia molta potència allà,
eh?,
amb aquell paper.
Aquí també n'hi ha,
però hi ha una contenció.
És...
És inversa.
Exacte.
Jo crec que aquí la directora
l'ha sabut portar
per una línia molt més...
I per això imagino
que la pel·lícula
ha entrat molt bé
en certs festivals
com és, per exemple,
Berlín,
que sempre a Alemanya
ens mira molt bé,
els catalans, no?
Vull dir,
perquè no solament estava aquesta,
sinó que a Tierra firme
també tenia part econòmica
a Alemanya
i Julia East,
que és una altra pel·lícula
que també ha tingut molt...
que és catalana,
doncs també ha tingut referència.
Per tant,
no sé què hi ha en Alemanya
i Catalunya,
en aquest cas,
que hi ha una vinculació,
no?
Potser per la forma
de fer cinema,
a vegades, no?
Haurem d'averiguar-ho.
Haurem d'averiguar-ho, eh?
I així, per últim,
bueno,
comentar que Dunkerque
va ser la guanyadora
de la millor pel·lícula estrangera,
eh?,
pensant que guanyaria
Toni Ertman
aquesta pel·lícula,
que tu no l'has vist Toni Ertman,
no?
Em sembla que no.
Que és aquella...
Aquella comofònia,
aquella dels 12...
12 personatges.
No,
no, no, no,
allò és múltiple,
allò és múltiple.
Múltiple, ja, exacte.
No,
Toni Ertman és una cosa
raríssima,
la pel·lícula d'Alemanya,
molt peculiar,
molt peculiar,
que un dia et convido
a que la vegis,
perquè acabaràs com dient
què estic veient?
Ara hi ha un moment
que dius
què estic veient...
Que sí, no?
Que s'entén.
T'ha passat més d'una vegada,
això, eh, malgrat...
Però què està fent aquest pare?
Vull dir,
què fa aquest pare
amb aquesta filla?
Què fa aquesta filla
amb aquest pare?
Què està passant aquí?
Què és aquest moment
eròtico festiu
que apareix per aquí al mig?
Hi ha una cosa,
et va...
I clar,
Toni Ertman s'ha portat
tot a les...
a totes les gales
de...
els fes,
sàriot, això,
la millor pel·lícula
ha sigut aquesta pel·lícula.
I jo,
em costa molt creure-m'ho,
però, bueno.
Digues, yes.
Sí, sí.
Aquest tema
ens sorprendrà sempre,
suposo, no?
Igual com...
Bé,
o potser fins i tot més
que la normalitat
de l'homosexualitat, no?
Sí.
Com s'ha anat esdevenint
i ara podríem dir
que està racionalitzat,
això, no?
Vull dir,
ja s'ha acceptat
com una cosa
absolutament natural.
Sí, sí, normalitat absoluta.
Doncs això també
i el fet
que els capellans
també hi hagin jugat
en aquest tema,
doncs també genera
tot un conflicte
intern molt gros, eh?
A qualsevol espectador
que vulgui
que vulgui
bueno,
gaudir d'aquest cinema
més seriós.
Sí, sí, sí.
I llavors
jo el que veig
és que
és que som així
i tampoc hem d'estranyar-nos.
Clar,
s'han de fer moltes voltes.
És que s'han de fer
moltes voltes
de tot plegat, no?
Dius, ostres,
uns que donen i tal
i propagandes aquestes
i les pel·lícules aquelles
que, bueno,
jo m'entrego totalment,
no?
Sí, que tornes.
I llavors
que apareguin
aquestes coses
és que és la pròpia
modernitat
em sembla a mi.
Sí, sí, sí.
Llavors n'hi ha moltes
que són molt desagradables
evidentment.
És que això no és...
Doncs mira,
parlen justament
de directors
que són parella.
Són els famosos
Jordis, no?
Que,
però atenció, eh?
No, no,
perdó,
Xavis,
Xavis,
perdó,
ara a mi que em fos amb els Jordis.
Mare meva,
el suc conscient, eh?
Està tan al dia.
Perdó,
els Javis
de nois, no?
De Madrid
que ara estan molt de moda
perquè estan fent
de coach
amb un programa
que es diu
Operació Triumfo
i tal, va.
I van fer aquesta pel·lícula
que es deia La Llamada.
La van fer ells?
Sí, sí, sí,
són d'ells, són d'ells, no?
Javi Cano
i Javi
a ser, bueno,
no sé, a Seneschi
té un nom així com italià
o a Senesi i tal.
Bé,
doncs La Llamada
és una obra de teatre
mig musical
que s'ha fet a Barcelona
i que va ser,
i que va ser,
fes en pel·lícula
perquè, per tant,
demanda,
allò que es diu...
Clar, per un costat,
vull dir-vos
què ha passat aquí, no?
Vull dir, tenim gent important,
tenim la Macarena García,
la que va fer Blancanieves,
recordes aquella noia
amb aquells ulls tan macos,
la Belén Cuesta,
tenim l'Anna Carrillo
que és una gran humorista, no?
I una que es diu Anna Castillo
que també és una criatura
que és nova així i tal,
catalana, una nena.
I llavors,
la situació és molt senzilla.
Estem en un campament
enmig de Segovia.
Aquestes dos nenes
que són adolescents
van allà els pares
i els envien allà
perquè estiguin controlades, no?
Però ja se'n van de festa
i tal, no?
I, bueno,
resulta que
al campament
estan tot de monges,
lògicament,
però és un campament de monges
que estiguin controlades, no?
Però hi ha un problema
que les castiguen, no?
I a partir d'aquí
tot el grup se'n va
a fer piragües,
por ahí, no?
Agafa les piragües
i fer un passador
uns dies d'excursió
i elles queden castigades allà
amb dues monges.
I aquestes quatre,
dues noies adolescents
i dos monges, no?
Una més gran i una més jove, no?
El que passa.
I una de les adolescents
sent la llamada,
sent la llamada de Déu,
la cridada de Déu,
però és que la llamada
és un senyor
que vesteix
amb unes robes
a l'estil Las Vegas,
que baixa per una escala
i que li canta cançons
de la Windy Houston,
en anglès,
dedicades.
Aquest és Déu.
Déu canta cançons
de Windy Houston.
i a partir d'aquí
tot el que passa
al voltant
que una d'elles
veu a Déu,
l'altra monja
que no ho té clar
resulta
que volia cantar,
la monja gran
està per allà
donant voltes
i l'altra amiga
se n'adona que és lesbiana
i s'enamora de la monja.
Clar,
mira què et dic.
Un bativull.
Un bativull.
Però acabes de veure
la pel·lícula
i dius
quina cosa més tonta
però quina cosa més
agradable.
Dius
apa,
vinga,
me l'he entomat
i per mig hi ha cançons
i hi ha temes
musicals
i bueno,
i ojo,
els Goya
també està nominada
a 7 o 8 nominacions.
Vull dir,
quan vegis la llamada
si toca alguna cosa
por ahí
doni-hi-do.
Per tant,
i aquesta
em sembla que va guanyar
la llamada
va guanyar alguna cosa,
no me'n recordo.
Ah sí,
la millor,
el premi del públic
que és la primera vegada
que ho fan,
és a dir,
la primera vegada
que es fa això,
doncs el públic
ha votat aquesta
com la millor pel·lícula,
per tant,
imagínate
el que pot ser això.
Sí, sí, no,
és que he d'esperar.
I és el públic
la que ha votat,
per això és important.
Bé,
deixa'm els gaudir
i anem a parlar
del gran xou,
Jaume,
d'aquesta pel·li
que també promet
els Goya,
ai, els Goya,
els Oscars, no?
Els Oscars
tinc entès que sí,
també promet.
Sembla ser que sí?
Bé,
jo no crec,
o sigui,
el la la la
jo crec que va ser
un frau total,
allò,
vull dir,
per molt que t'agradi,
o jo què sé,
no?
Perquè...
La cançó és l'única
que val la pena.
La cançó primera.
El City of Stars,
que canten ells dos,
és l'única que val la pena
de la pel·lícula,
t'ho dic en sèrio,
eh?
Ja, ja.
Tot el meu cor.
Bé,
doncs llavors jo penso
que farà molt d'ombra
el fet
d'haver guanyat
l'any passat.
Sí.
I aquesta quedarà,
doncs,
bé,
donant alguna cosa.
Sobretot,
aquesta cosa
que li poden donar
és com...
Musical.
Sí,
com els musicals.
Els musicals,
sol...
Tota la construcció,
sol,
música també està bé aquí.
Sí,
direcció artística,
potser aquesta cosa...
Està ambientada
en un temps
bastant anterior.
És una època
que jo no la sé definir,
però és,
o sigui,
ens trobem a veure...
potser a finals del segle XIX,
principis del XX...
Sí, és probable que sigui.
Jo per l'estètica que he vist
em sembla que van partir els trets, eh?
Sí, exacte, sí.
És precisament
el senyor,
l'home,
el protagonista,
no?
És el que va crear
precisament el circ.
D'acord.
Quan se li va anar
tot en l'aire,
ell representa,
perquè és autobiogràfica.
Per tant,
estem parlant de segle XIX, eh?
Finals del XIX...
Sí.
1850-60,
por ahí, eh?
No segle XX.
amb una discussió de l'art
que l'art és seriós, no?
Per exemple,
pels crítics.
Sí, sí.
I en canvi,
ell aquest concepte no el té
i hi ha un crític
que li discuteix
i tot això, no?
Sí,
estaríem a final de segon,
no?
I que sí?
Sí, sí, sí,
jo crec que sí.
Jo crec que seria el XIX,
més o menys.
Molt ben organitzada.
Doctor,
segur que hi ha hagut moments
que m'ho he passat molt bé.
fent pensar fins i tot
en aquella dels monstres,
te'n recordes?
Ah,
la parada dels monstres.
La parada dels monstres.
El que passa és que allà és molt...
Clar,
allò és molt...
Fa molt mal
i aquí els tenim molt golsos,
molt agraïts també,
doncs...
o sigui,
fixa't tu quina festassa,
no?
I aquest és el fil argumental,
o sigui,
anem amb aquests,
els va portant al circ
i fins i tot els educa
per d'això,
per comportar-se,
perquè n'hi ha que han estat
amagats pels pares,
no?
I llavors troben la crida
de l'això,
de dir-ho,
tu ens has portat,
tu ens has obert
tot el camí i tal.
O sigui,
és així de tendre,
no?
I fins i tot familiar.
Hi ha una frase
que també m'ha cridat
molt l'atenció
al final,
gairebé,
que no descobreix res,
eh?
Li diu,
li diu,
vinga,
tu ets el que has de portar això,
un amic seu i tal.
Sí.
I llavors ell diu,
i tu què faràs?
On no?
Diu,
jo vaig a veure
com créixen les meves filles.
Oh!
Oh!
D'unidor, eh?
O sigui,
és per donar una idea,
eh?
Sí, sí, sí.
Que és una pel·lícula
rodona,
sense cap mena.
Tothom l'ha deixat bastant bé,
és una pel·lícula.
I va quedar a l'Andre,
ui,
aquest diu que d'unidor,
i mira que és el mateix productor,
eh?
Atenció, eh?
Sí.
És el mateix conjunt,
l'únic que la música
també és original
per la pel·lícula
en si mateixa
i Hugh Jackman,
doncs una altra vegada,
es bo que canta de nassos
aquest home,
no?
I que ho fa molt bé
i que crida l'atenció.
Un home not com aquest
tan gran i tan fortot
i tal,
i el Lodezno i tal,
que tingui aquesta sensibilitat
tan gran, no?,
a l'hora de presentar.
Sí, queda bé, eh?
I a més a més
fa cara a l'espontatge
això dels inventors aquests.
Clar, clar, clar, clar.
I el tio aconsegueix,
començava la pel·lícula,
aconsegueix diner,
fent veure
que és propietari
de cinc submarins.
Els bancs
havien estat
on tots els
deuen haver-ne
parlat més de quatre vegades.
Clar, és l'època,
diguem,
de la incentivació
dels bancs, no?,
que seria aquí
la Febre d'Or,
que seria allà
els bancs,
bé, sí,
tot això,
de la burgesia,
l'esclat de la burgesia,
no?,
l'interès per la inventiva,
no?,
i sobretot per aconseguir
patents i coses,
no?,
que dongués diners fàcils.
Bé,
això és un període
apassionant
però complicat,
entendre-ho.
Però complicat també
per abastar-lo, eh?
I tant.
Jo he intentat fer-ho
i dic,
eh?,
molt dificil·lot.
Però farà vibrar
molta gent
perquè, esclar,
és com el Chicago,
no?,
saps?
Hi ha una...
Oh, Chicago.
Tot, eh?
Oh, Chicago,
i m'encanta Chicago.
Eh, que sí?
Ui,
jo soc feliç amb Chicago.
A tant,
com me la poso,
dic, posa.
Hi ha coses d'aquesta,
hi ha coses de Chicago,
també.
Que ben parit està.
Allà són els gàsters,
això no.
Bueno,
aquest no es posem per allà.
Ja el que tenim,
sí,
el que tenim és
una cosa també
que m'acriba molt l'atenció,
aquest és el meu poble,
amb aquesta d'allò, no?
Ah, ah.
I llavors, clar,
hi ha una confrontació també
de característiques racistes
i, bueno,
i predomina, eh?
Però això és l'època també, eh?
Jo crec que no...
Sí, sí.
Que ho fa bé
perquè és un període
en el racisme
a la sorda del dia.
A mi m'ha semblat
rica de matisos,
saps?
Jo l'ho vull veure.
Quan la vegi
tornarem a donar una volta,
una mica més
amb aquesta part més artística,
a veure també
que jo sempre li busco les cosetes,
a veure si trobéssim
un punt encara més d'unió.
Si et sembla,
i com justament
posarem res,
dos minutets
i així una mica
descansem també,
seguirem parlant
de François Oson,
que és un altre monstre,
un altre gran...
Jo crec que és un dels
grans genis
del cinema francès
ja del segle XXI, eh?
Sí, sí.
Perquè té una capacitat narrativa
com pocs...
Fa una pel·lícula cada any,
oi?
Sí, sí, o més.
O més, o més.
Però quina canya,
vull dir,
quina manera
de presentar aquestes pel·lícules
que dius
les fas com a xurros,
però ostres,
que et surten bé, eh?
Vull dir,
que són rodonetes, eh?
Ens fa molt bé, sí.
Sí, sí.
Doncs com dèiem abans,
Elton John compleix 70 anys,
es retira teòricament
dels escenaris,
però la seva primera cançó,
fixeu-vos,
ens en anem a l'any 1969.
Ens en anem,
imagina't,
no sé,
ja 50 anys enrere,
gairebé,
però 50 anys enrere,
per escoltar Your Song,
la cançó més coneguda.
A tocar els vits, eh?
Exacte.
La primera cançó
va ser una balada preciosa,
per cert,
banda sonora
de Molín Ruix,
un altre musical,
aquell musical magnífic
del...
Luhlman, no?
Luhlman.
Luhlman, exacte.
Amb la Nicole Kidman
i l'Ewa McGregor, eh?
Doncs segur que l'escoltaràs
i et sonarà,
i la cantava l'Ewa McGregor
amb una veu que dius
ostres,
aquest canta com els àngels també,
tu, no?
Que és Your Song.
Tornem en dos minuts.
It's a little bit funny
this feeling inside
I'm not one of those
who can easily hide
I don't have much money
but boy, if I did
I'd buy a big house
where we both could live
If I was a sculptor
But then again, no
Or a man
Who makes potions
And a traveling show
I know it's not much
But it's the best
But it's the best
I can do
My gift is my song
And this one's for you
And you can tell everybody
This is your song
It may be quite simple
But now that it's done
I hope you don't mind
I hope you don't mind
That I put down in the woods
How wonderful life is
While you're in the woods
I hope you're in the woods
I think it's one of the best
ballades
of the history of the music
No there's no doubt
I think that your song
This is
Yes, yes, yes
I think it's one of the best
ballades
Also
Sona bé
Sona molt bé
Sona molt bé
I, bueno, realment
Ja et dic
I igual Magreu li va donar
Una volta
En aquell moment espectacular
De la pel·lícula
En el que ell s'enamora
Profundament
De la Nicole Kidman
No?
I aquí realment
És això
Clar, un Nelton John
Que tenia aquí 20 anyets
Clar, vull dir
Que era compositor ja
I que mostrava
Tota la seva potència
No?
Com a cantant
Sobretot en un principi
De música rock
Perquè ell és rockero
I els rockeros
Acostumen a fer
Les millors ballades
És una cosa curiosa
Vull dir
Tenen aquesta capacitat
No?
Per un costat
Dura del rock
I per un altre
Doncs elegant
I, bueno
I això
Què hem de dir del Nelton John?
És com
Que ens duri
Perquè també és un d'aquests monstres
Que
Que
Que
Que han de seguir
No?
I que
Ani passat
Se'ns van morir
Grans
No?
Des de
David Bowie
George Michael
No?
És a dir
Gent
Prince
No?
Vull dir
És que és bestial
No?
I molt joves
Estem parlant
De morts
De persones de 50 anys
No estem parlant
Que diguis
Bueno
Sí
Perquè 50 anys
Exacte
Jo els faré d'aquí poc
Em consolo
Dient que soc jove
Exacte
Però bueno
Anem a parlar una mica
Del Francesc Roson
De dues pel·lícules
Que a mi
Em van sorprendre moltíssim
Primer he parlat
Molt ràpid
De l'anterior
La de 2016
Una que es diu
Una nueva amiga
Ja coneixem
Una mica
Francesc Roson
Amb aquestes pel·lícules
Que va fer
El mateix 2016
Va fer
Franz
Aquella pel·lícula
Meravellosa
També
Aquella relació
Entre aquell noi
Aquella noia
A l'època de la guerra
Te'n recordes?
Una que es diu
Franz
F-R-A-N-T-Z
Que és una pel·lícula
Amb la sensibilitat
Em sona
Meravellosa
Exacte
I que juga
És que
Francesc Roson
Per la seva pròpia condició
També
Sexual
Juga sempre
Aquestes duplicitats
Aquest element
Sempre
A totes les seves pel·lícules
Hi ha
Un
O bé
Un tema claríssimament
Vinculat
Amb el tema
De l'homosexualitat
La transexualitat
O insinua
Juga sempre
Aquesta cosa
Amagada
Per aquí al darrere
Escolta
Jo en vaig veure una
Sí
Que era
A veure si
És que me'n recordo
Molt poquet
Sí
Però era una pel·lícula
Que era
Una noia
Que
Volia
Canviar de sexe
No?
És això?
Una noia amiga
És a dir
La pel·lícula comença
Amb una noia
Que l'estan fent
Estan arreglant
Per enterrar-la
I llavors
Que expliquen
Exacte
I llavors
És l'amiga
Era l'amiga
D'aquesta noia
Que ha mort
Llavors
Aquesta noia
Que ha mort
Té un marit
Amb una nena petita
I ella
Que ha mort de càncer
Li diu
Cuida
Del meu marit
I cuidar de la meva filla
I la fa
Com si fos la seva madrina
Doncs la vaig veure ahir
Aquesta jo
La vas veure ahir?
Ostres
On la vas veure?
A la tele?
A la tele
Sí
En sèrio?
Sí, sí
Oh que bo
Quina coincidència
Sí, sí
I llavors
Perdó
Llavors
Ella
Se'n va un dia
A veure com està
El seu amic
I se la troba vestit
De dona
A ell
Perquè ell diu que
Sent això
No és que li agradin els homes
Sinó que li agradin les dones
Però
Ell doncs
Bueno
Es nota bé
Amb roba femenina
I bueno
I a partir d'aquí
Es crea un vincle
Entre ell i la seva amiga
Doncs molt especial
No?
I es veu una mica
Aquest àmbit
No?
De com ell
És feliç
A més l'actor
Ho fa de meravella
Quan és David
I quan és Virginia
Perquè és aquest doble nom
No?
I com ella es mou
En aquest àmbit
En el que el marit
També dubta
El marit d'ella
De clar
Què fa
Amb el marit
De la seva amiga
Que mor
A veure si ja té un rotllo
Diu
No però escolta'm
Però és que no
És que és la meva nova amiga
Perquè estigui de dona
I la te diu com
Clar
Genera
Una mena d'ambigüetat
Ambigüetat
En aquest cas
Molt clara
Molt evident
I això és el que realment
Et crida l'atenció
És com una cosa dramàtica
Però té un punt de comèdia
Té una capacitat increïble
Aquest home de muntatge
Quan vol
Te la llença
Pap, pap, pap, pap
T'explica molt ràpidament
Les coses
I això és meravellós
A mi m'agrada molt
Jo crec que aquesta és
La mateixa pel·lícula
Però no és la que tu m'agrada
N'estic convençut
Ah
És una altra
No és ben bé
No perquè
Sí
I et diré el perquè
Perquè reconec
El que fa l'ozón
Perquè he vist
Algunes coses
I això era més tou
Ah, vale
Doncs era millor
Van a parar amb un judici
No
No, no, no
No és una altra història
Probablement sigui una altra
Sí, però la història
Sí, sí
Potser comença semblant
No?
I a partir d'aquí se'n va
Són pel·lícula
Són pel·lícula situades
En un punt de reivindicació
Que, bueno
Que tots treballaven
Doncs a favor d'això
Exacte
I, bueno
La pel·lícula
Sí s'aguanta molt bé
És una pel·lícula
Bé, doncs
Que té un sentit
A veure cap on va parar
No?
Insisteixo
A l'actor
El que fa de David i Virginia
No?
És magnífic
Com passa
D'una pose més masculina
A una pose molt femenina
I amb una gran capacitat
De reacció
La pel·lícula
Doncs, bueno
No anirem més enllà
Però té
Bueno
Té un bon contingut
Una bona base
I després
Jo realment
El que volia descobrir
Era aquesta última
L'amante doble
I, mira
Buscant allò que trobes
A vegades
Amb els CDs
I tal
Quan vas a la biblioteca
I tal
Doncs vas dir
Ai, doncs
Pam
I després vaig agafar l'altra
I diga
Doncs mira
Una nova amiga
Vaig a veure què va fer
I he seguit bastant aquest home
I L'amante doble
Que és la del 2017
Pum
Et trobes davant d'una altra història
Diferent absolutament
No?
Amb el qual
Una dona
Una noia
Com a tal
Resulta
Que
Té problemes
Psicològics
I se'n va
A veure un psicòleg
No direm
Quim
Bé, el problema és molt senzill
Té mal de panxa
D'acord?
Però mal de panxa
Que els doctors diuen
No, jo no et veig
Que sigui un mal de panxa
Que tinguis res
És algú psicosomàtic
Vés-te'n un psicòleg
I va a un psicòleg
Molt atractiu
Sincerament
I a partir d'aquí ella
I s'inicia aquesta relació pacient
Doncs professional
No?
I entra en una espiral
Llavors canvia totalment el registre
De certament una miqueta
Fresc
De l'anterior pel·lícula
Amb una cosa fosca
Una taranyina
Amb el que apareix
El concepte del bessó
Aquest bessó
Caníbal
Que
Vol en vida
Fer allò
Que la panxa
Anterior no va poder fer
On ella també
Pateix
Aquesta qüestió
Que ho porta a dins
I tot això
Genera
Una pel·lícula
Amb una potència
Que dius
On t'anem a parar?
I una pel·lícula
Més aviat
Fosca
Una pel·lícula
Més aviat
Atemparada
Vull dir
És una altra manera
I llavors
Per exemple
És això
Llavors després et veus
Que fa allò de potix
La no sé què
De les mujeres
Que és una cosa amena
Absolutament afectada
I dius
Bueno
Què és això?
I vas
I vas fotent
Ventellots
Aquest bon home
O aquella
Una terrible
Que era un
Que moria de la cita
No me'n recordo
Com es deia
Que era
Amb una potència
Una pel·lícula ambiental
Dals 80
No sé si no en recordes
Que bueno
Que és això
Que agafa la sida
En aquella època
I
I és un home
Que a mi m'encanta
Perquè sempre me la fot
Sempre
Me fot uns pantallors
I això és el que m'agrada
A mi del cinema
Jo crec que és un dels punts
Per mi
Jo penso que això
És el que agrada a tothom
Però en consistència
Que això és el que
No és allò que dius
Una pèrdua de temps
Com el Serra
Que li van dir
Exacte
El Serra és el de la muerte
De Luis XVI?
Vale, vale, vale
Sí
El Serra
Pajaritos
I no sé quantos
Sí, aquesta no l'he vist
Sí, el Quixot també va fer
El Quixot
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
No sé quantos
14 o 16
No me'n recordo
A mi em va agradar
Però em va posar molt nerviós
Això de no moure la càmera
Està bé
Està bé que no moure la càmera
Però ostres tu
Jo penso que el Serra
És el que deies abans
És un esnob
Perdona
Però és un esnob
I prou
Vull dir
És un home
Que sap
El que diu
Sap
El que fa
Perquè ho vol fer
I algú que el diu
Fes, fes
Perquè això quedarà
Com un registre
Per al futur
I això no hi ha dubte
Ara
Vull dir
Assimilat
El que ell proposa
Intel·lectualment
És molt
És molt
Jo no puc opinar
Gaire he vist aquesta
Que em va semblar
Una pel·lícula
Dins de la
De la barroquització
De l'espai
Em va semblar
Minimalista
Mira què et dic
Dins de la potència
Perquè clar
Aquelles perruques
Aquests llocs
Això és d'un barroc pur
Però artísticament
I escenoràficament parlant
Em va semblar mínim
Amb el que és la interpretació
És una cosa
Aquella càmera quieta
Aquelles figures que passen
Per davant de la càmera
Que això és una cosa
Com molt del cinema
Mood
Però aplicat evidentment
En una altra manera de fer
I amb un temps
És a dir
Un temps i un tempo
Frenat al 100%
Sí
I aquest fre
És el que a mi
Em va deixar sorprendre
Vull dir
Que em va semblar
Magnífic
Ara
Em va recordar
Doncs a Peter Greenaway
Em va recordar
Aquests artistes
Que ja estan
A sobre
Un graó per sobre
Dels altres
Vull dir
Que ja estem parlant
Del cinema art
No cinema
Vull dir
Amb nivell
Que tu puguis entendre
I tal
És aquesta cosa
De buscar
No?
La simetria
Les formes
L'element
El conjunt
Que això fa
Peter Greenaway
Qui més ho pot fer
No tant David Link
Perquè David Link toca
El món del surrealisme
Va una línia més
Però són aquests directors
Tan complicats
De seguir a vegades
Que dius
A mi el que m'entusiasmaven molt
Eren els alemanys
Tant a Slondorf
Com a Fassbinder
Oi
Però és que
Com el mateix Erzog
Fins i tot
Exacte
Com a concepte d'exigències
Exacte
Però a mi m'agradava
Aquesta exigència
Aquests tres sobretot
Vull dir
Els tenia
És que sobretot
Erzog i Fassbinder
Amb les seves diferències
Jo els noto
Com a directors
Que són molt
Bruts
Bèsties
Vull dir
Bruts amb la part
Diguem
Que tiren
Tota la cavalleria
Per sobre
I recull el que vulguis
No importa
El que
Exacte
O sigui
Que no els importa
Que sigui més dur
Això mateix
Ells l'hi posen
I aquí ho tens
Clar
Aquella del timbal
De llauna
Aquella també
Ui
Allò està molt bé
Allò
És aquesta història
De dir
Us heu posat
Perquè tot allò
És guerra
És guerra
I això
Que dèiem abans
En certa glòria
Doncs jo penso
Que allà
I allà
És aquest concepte
Però és que
El tambor
D'allauna
És
És que és
Una pel·lícula
Seca
Aixuta seria
Que és la paraula
Més correcta
No hi ha emocions
Exacte
Veus per exemple
B'Heralista de Schilder
Que és una meravella
De pel·lícula
Però aquí
Tot això
Hi ha una cosa
Que es mou
Una emoció meravellosa
Que també embolcalla
La pel·lícula
O fins i tot
El pianista
Fins i tot
Que veus
Que hi ha uns sentiments
Però aquí
Ostres tu
Si us plau
Un somriure
Un moment
De tranquil·litat
Saps
I això és el que passa
Amb el cinema alemany
Exacte
El cinema alemany
És quan vol
És molt així
Molt dur
Molt dur
Bueno anem a buscar
Una mica clàssics
Anem a parlar
De Vertigen
Vull dir
De l'Alfred Hitchcock
No?
Sí
Ens divertim
Sí
Sí
Una petita colla
Clar
Molt bé
És curiós
De quina manera
Doncs això
Qualla
I mira que les condicions
No són precisament
Que convidin
Vull dir
Tot el contrari
Em va agradar molt
La vaig tornar a veure
Amb tota la tremolla
Que ell inventa
I amb totes les falsetats
Que hi posen
A les pel·lícules
Perquè n'hi posa
Sí
Amb aquesta també
També
Hi ha un concepte
Que em va quedar
Molt gravat
I va dir
I vaig parlar
Amb mi mateix
Vaig dir
Però
Què està buscant
Al final
Resulta
Ja tots ho sabem
Vull dir
Aquesta pel·lícula
Ja la podem explicar
Tot
És allò
D'assassinar
Amb una persona
I llavors
Com que ell té
Aquell vertige
No pot arribar
En el punt
Exacte
Però
Em va sobtar
Com
Com ho munten
I amb quina especificitat
I té
Jo crec
Que aquí hi ha
Una tremolla
Com una casa
Crec que un senyor
Per molts diners
Que tinguin
Molta d'allò
Muntar allò
És increïble
Perquè és que no
M'entens
No?
Sí, sí
És que dius
Ah, vinga va
Home, explica'm
Un altre
Però sempre
Soc molt trampós
Sempre, sempre
És que és això
El famós
McGuffin
De la vida
D'un senyor
Que ell sempre utilitza
En general
El senyor
Hitchcock
Que et port
Que dius
A veure, a veure
I no passa res
Bé, sí, però
Que no és res
De particular
No és ben
Ho està pujant
Dins una mateixa
Seqüència
O dins una petita cosa
Sí, sí, sí
Però joia
L'Steward
Està molt bé
Molt bé
Molt bé
Fins i tot
La Quim Novak
La Quim Novak
Aquesta no va destacar
Per ser bona actriu
Ja, però aquí
Està molt dur
Està creïble
Quan fa els dos cafés
De fet
No deixa de ser
Però jo crec que està molt bé
La imatge
Ara diré una cosa
Molt masclista
Però la imatge
Diguem d'aquestes actrius
Que no són grans actrius
Com Marilyn Monroe
Però que s'han convertit
En un element
De l'eròtica del cinema
I Quim Novak
És una vella
Sense cap mena de dubte
Però bé
Potser ara avui en dia
També això és més fàcil
Perquè hi ha senyors
Que també
Doncs el Hugh Jackman
És considerat
Un dels homes més atractius
Del món
I imagino que també
Es busca aquesta línia
Intentar equiparar
Lògicament
Però
Aquell període
De l'Star System
On la dona
En aquest cas
Tenia aquesta presència
No deixa de ser
Un element més
Del cinema clàssic
No entenguem
Com un element
Masclista
Vaja
Vull dir
És un forma part
D'això
Sí
A mi se m'acuta
Agafant aquest fiu
Que tu l'agafes
Se m'acut
Que
Fins ara
Els homes en general
Estaven com catalogats
Que perdien
Per la dona
Com una cosa
Sembla
Sí
Sí
És veritat
És veritat
Semblaria
Que això
Ara està
Com una mica
Canviant
Perquè tenim
Que si això
És una criaturada
Doncs
Com que la dona
En general
També hi ha
Com una certa
Variació
I direcció
Cap a aquest punt
Doncs
Representaria
Que també
S'infantilitza
Clar
O sigui
Que llavors
Estarem
Més
Jo crec
Jo crec
Jo crec
Que en els anys
50-60
Hi havia
Un alt índex
D'erotisme
L'eròtica
Representada
De moltes maneres
De cara
A l'home i la dona
Però en aquest cas
La dona
Com sempre
Objecte de presentació
Al cinema
Bàsicament
Més que l'home
Doncs de cara
A l'home
Generava
Una mena
D'obsessió
O diguem
D'obsessió
No
De deixar-se
Exacte
De ser-se
Anar davant
D'aquesta qüestió
Però clar
A aquestes alçades
I ja
L'erotisme
Com a tal
Ha deixat
De tenir sentit
Entre cometes
Per què?
Perquè hi ha una cosa
Que es diu internet
Hi ha una cosa
Que es diu vídeo
Amb aquesta època
I DVD
Amb el qual
Hi és molt fàcil
L'escampament
Del que serien
Les pel·lícules
Generatives
No hi ha pornogràfiques
Per tant
El misteri
De què hi haurà
Darrere d'aquella roba
Encara que sigui
Una persona
Objecte del desig
Ho tenim més fàcil
Als anys 70
Era molt complicat
Trobar
Formes de veure
Que hi havia
Més enllà
D'aquella roba
Ens entenem
Per tant
La pornografia
Ha matat l'erotisme
Jo sempre ho dic
La pornografia
Ha matat l'erotisme
Perquè ara
Una pel·lícula
Que t'ensenyin
No et provoca res
Abans era
Hola
Aquest ha ensenyat un pit
Aquell ha ensenyat no sé què
M'entens?
I ara ja no
Això és producte
De la dictadura
Clar
Però en general
També una mica
De la societat conservadora
Que a nivell mundial
Fins als anys 60
Amb l'esclat
Clar
No creus
Als anys 50
A França
Tampoc s'anessin
Tota l'estona
M'entens?
Vull dir que
És una cosa
Que ha anat evolucionant
Però bueno
Però val la pena
Val la pena
Sí
Res
Farem un comentari
Ràpid
Ràpid no
Tenim marge
Una miqueta
Però bàsicament perquè són 3 pel·lícules en una
Però gairebé és el mateix
Jo he pogut seguir
Doncs
Antes de l'Amanecer
Any 1994
Antes de la Tardecer
2004
I Antes de la Nottecer
2013
Per tant
Estem parlant de 20 anys de diferència
De 3 pel·lícules
Que ja podeu imaginar
Que lògicament
Tenen un seguit
Un seguici
Un element
Dirigides per Richard Linklater
I que justament
Antes de la Tardecer
Va ser la pel·lícula
Que potser li va donar més renom
En aquell moment
I que a partir d'aquí
Va servir per engegar
Les seves pel·lícules
No és un director
Que sigui massa
Que es prodigui gaire
Vull dir
Fa una pel·lícula
Cada dos o tres anys
Exacte
Perquè a més fa
Aquests estudis curiosos
Perquè això també és una mica
Un estudi
Aquests de
Generacional
Com va fer en Boyhood
Recorda que va fer
Em sembla que no sé quants anys
Va gravar aquell actor
O no sé quina història
I va crear un muntatge
Doncs aquí
Fa el mateix
Amb 20 anys de diferència
Vull dir
Veus
Un Ethan Hopke
I una Julie Delpy
Que han passat 20 anys
Clar
Des de quan són jovenets
Jovenets
A quan són més grans
Meravellosa la primera
Sobretot
En comparació amb les altres
Antes de la Tardecer
És el moment
Amanecer
Perdó
Que es troben
Ethan Hopke
I Julie Delpy
Amb un tren
Un d'aquests trens
Que es mouen els joves
Com es diu això
L'euro tren
No el
Bé
No me'n recordaré ara
Això era molt típic
Als anys 90
I als anys 80
Agafaves un bono
Que et costava X diners
I et movies en tren
Per tot Europa
I viatjaves
Això era molt habitual
Té un nom
Però me'n recordo ara la paraula
Bé
Qüestió
Que allà es troben
Doncs ella anava cap a París
Ella anava cap a Viena
No saben per què
Ella sí
Perquè veu a París
Però ell està viatjant
Ella és americà
I llavors
S'hi deixen passar
Un dia a Viena
Antes de l'amanecer
Clar
Allà es coneixen
Mantenen una relació sexual
Parlen
De tot
No?
Vull dir
Amb aquesta innocència
De la gent que té 20 anys
Què opines tu?
Què opines tu?
Exacte
A banda és una mena
D'un retrat de Viena
No és la Viena arquetípica
És la Viena una miqueta més privada
Més de carrerons
Vull dir
És aquesta cosa
Però està a raó de Viena
Segur
Per la manera de fer
Per tant
Aquí la cosa queda oberta
Ella ha de marxar
Perquè
Però clar
Són joves
Ha sigut com un rollete
Ha sigut meravellós
Ha estat magnífic
És l'època en què encara
No hi ha telèfons mòbils
Sí que
El telèfon
Per què no em vas donar el telèfon?
No?
S'ha quedat una mica penjades
La segona
És molt més curta
La pel·lícula en si mateixa
Ethan Hopke
Ja és un escriptor famós
Perquè l'ha d'escriure
Va a París
A presentar el llibre
I apareix
De Jury Delpy
En plan de
Hola
Com et va la vida?
I llavors
I llavors
Ja s'ha casat
Ha tingut un fill
Ella no ha tingut
Són mal matrimoni
És una pel·lícula
Més petita
I ja fa el mateix
Passegen per París
I llavors
Sí que és una miqueta
Més oficina de turisme
Això sí
Però sí que
Es veu una altra edat
I tot això
I l'última
És la
I aquesta no la destriparem
Perquè és bastant recent
Sí
I és quan ja
Tots dos viuen junts
Vull dir
Ha passat el temps
I hem decidit
Unir aquella vida
Que està per separat
Després de
Deu anys
De trobar-se
No trobar-se
Ja tenen fills en comú
I
Passen coses
Ja està
Ho deixaré aquí
Perquè no vull destripar-la
Ja ho sabreu
Exacte
I a partir d'aquí
Doncs una cosa amb l'altra
I sempre amb aquesta línia
D'un cinema molt senzill
Tots ells dos
Vull dir
No falta res més
L'ambient de gent
Que es mou al voltant
Però que no
No hi ha
Un intent
Que no siguin tots dos
Parlant
I és magnífic
Perquè parlen
De lo divino
I lo humano
Però
Tu vas entrant
Vas entrant
Amb ell
Amb la idea
No sé
Pel·lícula senzilla
Petita
Estiu del 93
Entre cometes
Res a veure
Però em refereixo
En quan al concepte
De pel·lícula
No gaire gran
Ja que dius
A mi saps què és
El que em suggereix
Que és una pel·lícula
Perquè estan en contacte
Amb diferents parelles
També
Si no totes
Doncs alguna
Alguna d'elles
Alguna d'elles
Però no apareixen
Físicament
Sí
Què parles
D'estiu del 93?
No, no
Ja antes de la
Sí
Sí
El que em suggereix
Ah, vale
Aquestes converses
Que tenen
Doncs no les veig
Tampoc
En aquell punt
Aquell punt
Que no
O sigui
Que jo no considero
Elitismes
No
No, no
O sigui
Tot el contrari
Sí, sí
I llavors
Crec que hi ha
Com una
Certa banalitat
També
Sobretot a nivell
De convenciments
Exacte
O sigui
Semblen persones
Que no tenen res clars
Exacte
És que a mi això
És el que em molesta
Una mica de la pel·lícula
Sí
Perquè dius
Hosti, tu
Disculpeixes amb aquell
Vine
Això és com
De molt jove
Ja me'n vaig adonar
A dir, que ho hi hagi d'anar
L'escudri tot el dia
Si de futbol
Si o no
Sí, sí, sí
En tot cas
Construir
O sigui
Anem a buscar
La forma que ens puguem
És veritat
Ens puguem fer coincidir
Un seguit
Un seguit
De coses una mica difíciles
Vull dir
Això és el que
A mi també
D'aquesta pel·lícula
No m'acaba
Perquè esclar
Per altre costat
No ho sé
Vull dir
No ho sé
Les mateixes pel·lícules
Que són d'Espirs
Per exemple
Carai
Els personatges allà
Són tan
D'una línia
Concreta
Clar, clar
Vull dir
No canvien
És que jo faig
Faig això perquè sí
I ja està
Sí, sí, sí
No hi ha cap mútil més
Aquí hi ha molts dubtes existencials
I mucho divino y humano
Allò
I un tablas
Però bueno
Mira
És una manera
De veure un cinema
Doncs bueno
Doncs també
En teoria fresc
En aquella època
I té el seu interès
Té el seu interès
Sí senyor
Els que d'un minutet i mig
El que farem
Serà mirar
Acomiadar-nos
I escoltar justament
Aquest altre
Que també
Se'ns retira
El Neil Diamond
77 anys
Que tenia cançons tan meravelloses
Com aquesta
Del Song Song Blue
No sé si l'he liat Parda
Probablement sí
No l'he liat Parda
Em sembla que sí
Sí, és molt coneguda aquesta cançó
Sí, per això
A mi molt sobre
Per això dic que segur
I aquesta no sí
Potser no
Perquè és l'any 72
Una mica més endavant
Sí, no?
Això és un clàssicot d'aquests
De tota la vida
Adéu senyor
I que res servirà
Per acomiadar-nos
Ens trobem la setmana que ve
Esperem que amb més gent
Sí
Jo crec que sí
Ja veràs com sí
D'acord?
Bé, Jaume
Ens veiem
Fins ara
Adéu
Me and you
A subject to the blues now and then
But when you take the blues and make a song
You sing them out again
You sing them out again
Song, song, song, song blue
Weeping like a willow
Song, song, song, song blue
Sleeping on my pillow
Music club selecció
Music club selecció
Music club
Music al